El relleu costaner peninsular

relleu, costaner, rassa, tòmbol, penya-segat, platja, albufera

1. EL RELLEU COSTANER PENINSULAR 2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó . Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros

2. Les formes del relleu costaner Les costes peninsulars són predominantment rectilínies, excepte les gallegues. Costa gallega

3. Les formes del relleu costaner

4. Les formes del relleu costaner Els caps . Són ixents profunds de la costa que entren mar endins. Els golfs . Són entrants profunds de la mar a la costa.

5. Les formes del relleu costaner Els penya-segats . Són costes que penetren al mar amb un fort pendent. L’erosió del mar crea coves, arcs marins i farallons.

6. Les formes del relleu costaner

7. Les formes del relleu costaner Les platges . Són extensions planes i de poc pendent d’arena, grava o còdols .

8. Les formes del relleu costaner Les rases . Són plataformes d’erosió marina paral·leles a la costa que han quedat elevades sobre el nivell de la mar. Les ries . Són entrants costaners que resulten de la invasió del mar d’una vall fluvial.

9. Les formes del relleu costaner Les maresmes . Són planes de fang. Es formen en badies baixes que s’omplin amb els sediments aportats pels rius. La badia . Entrada del mar en la costa, més petita que un golf.

10. Les formes del relleu costaner Les fletxes litorals. Són barres d’arena que prolonguen una costa rectilínia i arenosa cap a l’interior d’una badia. Si la fletxa tanca el front de la badia s’anomena cordó litoral.

11. Les formes del relleu costaner Les albuferes . Són llacs costaners salats separats de la mar per un cordó litoral que tanca la badia. Solen tenir aportacions hídriques terrestres.

12. Les formes del relleu costaner Els tómbols . Són cordons d’arena que uneixen illots rocosos a la costa. El delta . Ixents costaners formats pels sediments que aporta un riu i que el mar no pot redistribuir.

13. Les formes del relleu costaner   Dibuix que mostra la formació d’un tómbol, en concret el del Penyal d’Ifach .

14. Les formes del relleu costaner Les dunes . Són monticles d’arena propis de costes arenoses. Es formen pel transport i acumulació d’arena pel vent, la qual queda fixada per la vegetació.

15. Les costes atlàntiques Es diferencies en tres zones: La costa cantàbrica . Rectilínia, destaquen els penya-segats i les rases. Les ries que hi ha són curtes. Ria de Bilbao Rasa del litoral asturià

16. Les costes atlàntiques Les ries gallegues . Costa més retallada i accidentada per la invasió del mar de les valls fluvials. El mar pot entrar fins a 25/35 Km. Ria de Vigo

17. Les costes atlàntiques La costa atlàntica andalusa . Costa rectilínia que té com a formes de relleu més destacables les maresmes, les platges de dunes i les fletxes. Fletxa d’El Rompido Punta de tarifa Maresmes de Doñana Zahara de los Atunes

18. Les costes mediterrànies Distingim tres sectors: El sector bètic . Des del penyal de Gibraltar fins al cap de la Nau. Presenta trams escarpats allà on la serralada bètica discorre paral·lela a la costa, i trams de costa baixa quan la serralada s’endinsa i deixa una estreta franja litoral. En aquests trams es localitzen platges i albuferes. Costa de Granada Costa de Xàbia Platja de Sant Joan (Alacant)

19. Les costes mediterrànies El golf de València . Des del cap de la Nau al delta de l'Ebre. Es caracteritza per àmplies platges arenoses,ja que és una zona plana formada després de la darrera orogènia. També presenta maresmes (aiguamolls), albuferes i tómbols. Vista aèria de l’Albufera de València Platja de Gandia Marjal de Pego-Oliva

20. Les costes mediterrànies Tómbol de Peníscola

21. Les costes mediterrànies El litoral català . S’estén des del delta de l'Ebre a la Costa Brava. És molt variat, ja que presenta alguns deltes (Ebre, Llobregat); costes abruptes quan la serralada litoral catalana arriba al mar i platges (entre els promontoris rocosos). Costa Brava Delta de l'Ebre