El relleu de Catalunya.

El relleu de Catalunya. Temari de Segon de Batxillerat.

1. 1. Relleu . Què és? Situació de la Península Ibèrica. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya. Els Pirineus Les Serralades litorals catalanes La Depressió Central Les costes catalanes. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. “Catalunya és una regió passadís i un laberint” Pierre Vilar Catalunya és un país muntanyós . L'altitud mitjana és de 700 m. Les planes hi són escasses. Contínua alternança entre serres i algunes planes. Catalunya no té límits naturals. “Catalunya no és una unitat natural, sinó una entitat històrica.”

2. 1. Relleu . c) Unitats morfoestructurals de Catalunya Els Pirineus Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. Catalunya té 250 km dels 435 km que té el Pirineu. Des del riu Cinca fins al Cap de Creus. Ocupa 1/3 part de Catalunya. Dues Serralades paral·leles: els Pirineus Axials i el Prepirineu. D'Est a Oest.

3. Els Pirineus Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. els Pirineus Axials Massissos elevats i crestes. Existeixen encara Glaceres. Clima d'alta muntanya. Blocs fallats i aixecats. Pica d’Estats (3143m) Pic del Comaloforno (3032m) Pic del Carlit (2921m) Estanys Modelades durant l’era del Quaternari . 1. Relleu . c) Unitats morfoestructurals de Catalunya

4. Els Pirineus Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. els Pirineus Axials Algunes antigues valls glacials en forma de U. Vall Ferrera. Vall de Cardós. Vall de la Valira. Modelades durant l’era del Quaternari . Roca de Granit. Roca de Gneis. Roca de Pissarra. A la zona més elevada aflora el sòcol format per materials diversos . 1. Relleu . c) Unitats morfoestructurals de Catalunya

5. Els Pirineus Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. el Prepirineu. Serres d’interior. Serra del Cadí. Serra del Pedraforca. Serra del Montsec. Modelades durant l’era del Secundària . La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO3), generalment calcita. També pot contenir petites quantitats de minerals com a argila, hematites, siderita i quars. Roca Calcària. A la zona més elevada aflora el sòcol format per materials sedimentaris. Serres exteriors. Serra del Mont-Roig. 1. Relleu . c) Unitats morfoestructurals de Catalunya

6. Els Pirineus Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. Serres d’interior. Era Secundària o Mesozoic (225 – 68 milions anys): Modelades durant l’era del Secundària . Serres exteriors. El Mesozoic i/o Secundària inclou tres períodes geològics: del més antic al més recent, són el Triàsic, el Juràssic i el Cretaci. S'estenia des de fa aproximadament 251 milions d'anys fins fa uns 65 milions d'anys. El Mesozoic inclou el període en què la vida terrestre era dominada per grans rèptils sofisticats, que són la base per la designació popular d'aquesta era com "l'edat dels Dinosaures". Geològicament , el Mesozoic comença amb quasi tota la superfície terrestre de la Terra agrupada en un supercontinent anomenat Pangea . 1. Relleu . c) Unitats morfoestructurals de Catalunya el Prepirineu.

7. el Pirineu axial Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. el Prepirineu 1. Relleu . c) Unitats morfoestructurals de Catalunya La Vall d’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès. El Pallars Jussà, la Noguera , l’Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà, la Garrotxa i l'Alt Empordà.

8. 1. Relleu . c) Unitats morfoestructurals de Catalunya. Els Pirineus Les Serralades litorals catalanes La Depressió Central Les costes catalanes. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. Desembocadura del Ter Doble Serralada paral·lela a la costa. Delta de l’Ebre Serralada Interior o Prelitoral. Serralada de Marina o litoral. Relleus suaus Altituds modestes Origen Sedimentari Predomini de roques calcàries Serra de Collserola (516m) Montserrat (1236m )

9. 1. Relleu . c) Unitats morfoestructurals de Catalunya. Els Pirineus Les Serralades litorals catalanes La Depressió Central Les costes catalanes. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. El Ter Doble Serralada paral·lela a la costa. L’Ebre Serralada Interior o Prelitoral. Serralada de Marina o litoral. Rius importants que desemboquen al mediterrani i que s’obren pas amb dificultat . El Llobregat al seu pas per Martorell. El Llobregat El Francolí L’Ebre al seu pas pel Montsant.

10. 1. Relleu . c) Unitats morfoestructurals de Catalunya. Els Pirineus Les Serralades litorals catalanes La Depressió Central Les costes catalanes. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. El Tordera Rius de tram curt . Neixen en aquesta serralada. Tenen un cabal irregular i de règim torrencial. Riu Tordera. El Besòs. El Gaià El riu Besòs. El riu Gaià al pas per Altafulla.

11. 1. Relleu . c) Unitats morfoestructurals de Catalunya. Els Pirineus Les Serralades litorals catalanes La Depressió Central Les costes catalanes. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. Desembocadura del Ter Delta de l’Ebre Serralada Interior o Prelitoral. Relleus suaus Altituds modestes Origen Sedimentari Predomini de roques calcàries Turó de l'home, Montseny (1706m) Cim de Sant Jeroni (1236m ) Els Ports de Beseit (1441m) Muntanyes de Prades (1202m ) Són 280-320 km de serralada, amb una altitud de 800 a 1700 m. Serra del Montsià (748 m)

12. 1. Relleu . c) Unitats morfoestructurals de Catalunya. Els Pirineus Les Serralades litorals catalanes La Depressió Central Les costes catalanes. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. Desembocadura del Ter Delta de l’Ebre Serralada de Marina o litoral. Relleus suaus Altituds modestes Origen Sedimentari Predomini de roques calcàries Serra de Collserola (516m) Massís del Montnegre (759 m) Costes del Garraf Formació de petits penya-segats. Serralada Litoral Catalana vista des del mar. Són 150 km de serralada per uns 15 km de gruix. Breu i estreta. Massís de les Gavarres (533 m)

13. Serralada interior i/o prelitoral. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. Serralada marina i/o litoral . 1. Relleu . c) Unitats morfoestructurals de Catalunya La Selva, Vallès Oriental, el Vallès Occidental, l’Alt Penedès, Baix Penedès, l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, Baix Ebre i el Montsià. El Baix Empordà, la Selva, el Maresme, el Barcelonès, Baix Llobregat, el Garraf i Baix Penedès.

14. 1. Relleu . c) Unitats morfoestructurals de Catalunya. Els Pirineus Les Serralades litorals catalanes La Depressió Central Les costes catalanes. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. Serralada Transversal A peu dels pirineus. Muntanya del Puigsacalm . Entre les comarques d’Osona i la Garrotxa. Blocs tabulars força elevats. Unió entre el Prepirineu i les Serralades Litorals. Serra de Finestres, a la comarca de la Garrotxa. Volcà de Santa Margarida a la Garrotxa. La comarca té més de 40 boques.

15. 1. Relleu . c) Unitats morfoestructurals de Catalunya. Els Pirineus Les Serralades litorals catalanes La Depressió Central Les costes catalanes. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. La Depressió Central Blocs tabulars força elevats. La Depressió Prelitoral Una depressió, en geografia, és un terreny pla enfonsat respecte de les terres que l'envolten. A Catalunya tenim dos exemples importants: la Depressió Central , entre els Pirineus i la Serralada Prelitoral, i la Depressió Prelitoral, entre la Serralada Prelitoral i la Litoral. Materials sedimentaris aportats pel mar i pels rius. Zones ocupades pel mar antigament. Això dóna lloc a un relleu de tipus Tabular.

16. 1. Relleu . c) Unitats morfoestructurals de Catalunya. Els Pirineus Les Serralades litorals catalanes La Depressió Central Les costes catalanes. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. La Depressió Prelitoral La Selva, el Vallès Oriental i Occidental, i el Penedès. Depressió força estreta (20-30 km) i bastant allargada (200 km). Petits turons de 200 m i/o 300 m. d’altitud . Autopista AP 7 al pas per Maçanet de la Selva.

17. 1. Relleu . c) Unitats morfoestructurals de Catalunya. Els Pirineus Les Serralades litorals catalanes La Depressió Central Les costes catalanes. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. La Depressió Central Part Oriental de la Depressió de l’Ebre. Una part de la Depressió és drenada pel riu Llobregat , riu Francolí i/o el riu Ter . L’origen fou el mar i més endavant un enorme llac interior. Magatzem de sal gemma i sals potàssiques . Cardona, Súria, Balsareny i Sallent.

18. 1. Relleu . c) Unitats morfoestructurals de Catalunya. Els Pirineus Les Serralades litorals catalanes La Depressió Central Les costes catalanes. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. La Depressió Central Una part de la Depressió és drenada pel riu Llobregat , riu Francolí i/o el riu Ter . La depressió té forma d’amfiteatre. Pendent feble cap a Lleida, Tàrrega i Calaf. Comarca de la Segarra , amb un paisatge típic de la Depressió.

19. 1. Relleu . c) Unitats morfoestructurals de Catalunya. Els Pirineus Les Serralades litorals catalanes La Depressió Central Les costes catalanes. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. Les costes catalanes. Mirar llibre de Vicens Vives. Pàgina 27.