El sistema circulatori

Sistema circulatori

1. El
sistema
circulatori

2. Principals components del sistema circulatori sanguini

3. Els vasos sanguinis
Artèries
Són els vasos que porten la sang des del cor fins a
altres parts del cos. Són elàstiques gràcies a la
seva capa muscular intermèdia. Totes elles,
excepte l’artèria pulmonar, transporten sang rica
en oxigen.
Venes
Són els vasos que porten la sang cap al cor. Són
molt poc elàstiques; per això necessiten unes
vàlvules internes per evitar el retrocés de la sang.
Totes elles, excepte la vena pulmonar, transporten
sang pobra en oxigen.

Capil·lars sanguinis
Són uns vasos extremadament prims, originats per
les successives ramificacions d’artèries i venes,
que uneixen el final de les artèries amb el principi
de les venes. Les seves parets són tan primes que
permeten l’intercanvi de gasos als pulmons,
l’entrada de nutrients a l’intestí i la sortida dels
productes d’excreció als ronyons.

4. Els vasos sanguinis
Microscopi òptic
Microscopi electrònic

5. Definició:
Líquid viscós, de color vermell i gust salat
que circula per l’interior dels vasos sanguinis
Una persona adulta i sana té uns 5 litres de sang (8% del pes corporal).
El volum sanguini varia en funció de l’edat, sexe, alçada i pes
Funcions en les que participa:
•Nutrició:
transporta els nutrients des de l’aparell digestiu fins a totes les cèl.lules de l’organisme
•Respiració:
condueix l’oxigen des dels pulmons fins a les cèl.lules i el diòxid de carboni des de les cèl.lules als
pulmons
•Excreció:
recull els residus produïts per les cèl.lules i els condueix a l’aparell excretor, per a que puguin iser
eliminats a l’exterior Defensa: transporta les cèl.lules de defensa de l’organisme
•Regulació tèrmica:
intervé en la regulació de la temperatura corporal
La sang

6. Glòbul vermell
Plasma
Plaqueta
Glòbul blanc
Capil·lar
Components de la sang
Plasma:
líquid de color grogós constituït en un 90% per aigua. El 10% restant és una barreja de proteïnes, sals,
hormones, nutrients i substàncies de rebuig.
Cèl.lules sanguínies:
deriven de les cèl.lules que es troben a la medul.la òssia vermella, que es troba dins els ossos
Glòbuls blancs
Glòbuls vermells
Plasma

7. Plaqueta o trombòcit: Corpuscules ovoidals.
Intervenen en la coagulació formant els coàguls.
Eritròcit o glòbul vermell: Mesuren uns 7 µm diàmetre i 2
d’ample i són les cèl·lules més abundants a la sang.
Transporten oxigen i CO
2
. Els eritròcits humans no tenen nucli.
Granulòcit basòfil: Són els leucòcits més escassos.
Al citoplasma contenen nombrosos grànuls amb histamina i
heparina, entre altres.
Monòcit: Quan surten al teixit connectiu poden convertir-se en
macròfags.
Granulòcit eosinòfil: Al citoplasma contenen lípids i agents
bacterians, entre altres.
Es poden trobar en infeccions parasitàries i en reaccions
al·lèrgiques.
Limfòcit. Constitueixen el 20-30% dels leucòcits, Els limfòcits
juguen un paper essencial en la resposta immune.
Granulòcit neutròfil: Són els leucòcits més abundants.
Tenen diversos nuclis rodons i al citoplasma s’aprecien
nombrosos grànuls. Surten al teixit connectiu i participen en la
defensa inespecífica i en gran quantitat formen el pus.
Cèl·lules sanguínies
Leucòcits o
glòbuls blancs
Es formen a la
medul·la òssia
vermella
Es formen
als ganglis
limfàtics

8. La coagulació de la sang
1.Si ens fem un tall comença a sortir sang.
2.Quan les plaquetes es posen en contacte
amb l’aire alliberen una substància que
transforma el fibrinogen (proteïna que es
troba al plasma sanguini) en fibrina, que
forma una xarxa sobre la ferida.
3.Els filaments de fibrina lliguen els eritròcits i
el forma el coàgul que impedeix la sortida
de més sang i l’entrada de microbis.
4.El coàgul s’endureix i es forma la crosta,
sota de la qual es regenerarà la pell.0
Quan es produeix una ferida surt sang, es
forma un coàgul que evita que surti més sang i
fa de barrera per impedir l’entrada de gèrmens
que poden provocar una infecció.

9. Les parts del cor

10. Les parts del cor

11. Descripció del cor
Òrgan musculós de la mida d’un puny, situat al tòrax, entre els pulmons i
lleugerament cap a l’esquerra.
Impulsa la sang a través dels vasos sanguinis per tot l’aparell circulatori.
Té 4 cambres: 2 aurícules i 2 ventricles.
La circulació és
• tancada  la sang circula per l’interior de vasos
• complerta  no hi ha barreja de sang oxigenada i no oxigenada
• doble  per fer el circuit complet la sang passa 2 vegades pel cor
• unidireccional  la sang no retrocedeix; només circula en un sentit
Les aurícules i ventricles es comuniquen a través de les vàlvules aurículo-ventriculars (mitral i tricúspide).
Les vàlvules s’obren i tanquen permetent el pas de la sang des de les aurícules cap als ventricles. Per tant, la
seva funció és evitar el retorn del corrent sanguini.
A l’aurícula esquerra arriben quatre venes pulmonars (dues de cada pulmó), i a l’aurícula dreta arriben dues
venes caves (una superior i una inferior).
Del ventricle dret surt l’artèria pulmonar, que es bifurca en dos (cadascuna duu la sang a un pulmó) i del
ventricle esquerre surt l’artèria aorta, que impulsa la sang a la resta del cos.

12. El cicle cardíac és tota la seqüència de moviments de contracció i
dilatació del cor.
Consta de 4 fases.
Funcionament del cor
•Diàstole auricular:

-La sang de les diferents parts del cos entra al cor.
-A l’aurícula dreta hi entra per les venes caves, i a l’aurícula
esquerra a través de les venes pulmonars.
-Les aurícules es dilaten, mentre les vàlvules mitral i
tricúspide estan tancades (no deixen passar la sang als
ventricles)

13. •Sístole auricular:
-Les aurícules es contrauen.
-S’obren les vàlvules mitral i tricúspide i passa la sang als
ventricles.
3.Diàstole ventricular:
-Els ventricles s’inflen al rebre la sang de les aurícules.
-Les vàlvules sigmoidees romanen tancades, impedint que la
sang de les artèries entri als ventricles.
-Sístole ventricular:
-Els ventricles es contrauen i les vàlvules sigmoidees s’obren.
-La sang és impulsada del ventricle esquerre cap a l’artèria
aorta, i des del ventricle dret a l’artèria pulmonar.
-Les vàlvules mitral i tricúspide romanen tancades per a que la
sang no torni a les aurícules.
-Quan la sang ha passat a les artèries, les vàlvules sigmoidees
es tanquen, el que impedeix que aquesta retorni als ventricles.

14. Per repassar

15. Sistema circulatori limfàtic
S’encarrega de recollir l’excés de líquid
que queda entre les cèl.lules (limfa),
retornant-lo a la sang a través dels vasos
limfàtics, a més de transportar els greixos
que s’absorbeixen a l’intestí.
Està format pels següent òrgans:
A) Capil.lars limfàtics
B) Vasos limfàtics
C) Ganglis limfàtics

16. Components del sistema circulatori limfàtic
•Capil·lars limfàtics:
petits vasos molt fins distribuïts per tots els teixits. S’encarreguen de recollir el líquid intersticial (limfa).
B) Vasos limfàtics:
vasos d’estructura semblant a les venes, ja que contenen unes vàlvules que només permeten la circulació en
una direcció. Resulten de la confluència de capil.lars limfàtics.
Desemboquen en el sistema circulatori sanguini, al que aboquen el seu contingut.
C) Ganglis limfàtics:
petits eixamplaments dels vasos limfàtics, on s’eliminen les substàncies estranyes i els microorganismes de la
limfa, per evitar que entrin a la sang. Són també centres de formació i maduració dels limfòcits (glòbuls blancs o
anticossos que ens defensen de les infeccions). Són abundants en aixelles, engonals, coll i al voltant d’orelles.
La limfa només circula en una direcció, i avança impulsada per les contraccions dels vasos limfàtics, els
moviments respiratoris del tòrax i per la força de la gravetat.

17. Per ampliar informació …
• http://ntic.educacion.es/w3//eos/MaterialesEducativos/mem2003/todocorazon/
Web sobre el cor amb informació, activitats, temes de salut, etc.
• http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/circu.htm
Més informació sobre el sistema circulatori (sanguini i limfàtic)
• http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/ssvv/cardiovgrande.htm
Làmina interactiva amb test d’autoavaluació