El teatre romà

Introducció, origen i estructura d'un teatre romà, actors, representacions i públic.

Teatres: Teatre romà de Cartago Nova, de Clúnia, de Sagunt i d'Itàlica.

1. EL TEATRE ROMÀ Helena Muñoz

2. índex Introducció Origen del teatre romà Estructura d’un teatre Actors, representacions i públic Teatre romà de Cartago Nova Teatre romà de Clúnia Teatre romà de Sagunt Teatre romà d’Itàlica

3. Introducció Les representacions teatrals van ser la part més noble i civilitzada dels espectacles públics romans . Les representacions de tragèdies, comèdies i peces dramàtiques No van tenir una gran popularitat a Roma. Al principi Van passar força anys perquè Roma tingués comediògrafs tan importants com Plaute i Terenci Imitacions d’obres estrangeres (especialment del teatre grec)

4. ORIGEN DEL TEATRE Origen del teatre Grècia Rerefons religiós , relacionat amb el déu Dionís (Déu del teatre i del vi) Símbol de la transgressió i de la festa popular (“Dioníses” = dies festius a Grècia en honor a aquest déu)

5. Els autors de comèdies i tragèdies presentaven les seves obres davant d’un jurat (escollit a sort), els quals triaven els dos finalistes. - seleccionar els actors Ciutadans rics s’encarregaven de - muntar l’obra - es feien càrrec de totes les despeses que comportava fer-ne l’escenificació Va perdre l’esperit religiós i organitzaven concursos dramàtics per commemorar esdeveniments polítics i de tota mena. No tenia la gran importància que tenia a Grècia (per a ells era una purificació dels seus defectes com a mortals, i pels romans una simple diversió). Poc a poc el Teatre = EVOLUCIONANT

6. ESTRUCTURA D’UN TEATRE Primeres representacions a Roma al aire lliure (escenaris muntables i desmuntables) Més endavant teatres movibles, de fusta amb grades en semicercle Any 145 aC primer teatre de fusta permanent El 55 aC Pompeu va edificar un teatre de pedra. Es van imitar la construcció dels teatres que hi havia a les colònies gregues del sud d’Itàlia

7. Actors, representacions i públic - sempre eren homes Actors (histriones) - portaven màscares (personae) i perruques Proporcionaven informació al públic sobre els personatges que s’interpretaven

8. Representacions escèniques: - Tragèdia: arguments seriosos - Comèdia: dura crítica a la societat del moment. Altres espectacles: El mim i la pantomima Drama satíric

9. Públic: - Els romans mai foren uns grans aficionats a les representacions teatrals. Tenien poca consideració als actors (sovint pertanyien a les capes més baixes de la societat). - Podia assistir-hi tothom, excepte els esclaus. - Ambient alegre i bulliciós - Públic inquiet (picava amb els peus si no li agradava l’obra, cridava, portava menjar i begudes i sortia i entrava si s’avorrien)

10. TEATRE ROMÀ DE CARTAGO NOVA

11. TEATRE DE CARTAGO NOVA (CARTAGENA) Teatre romà construït entre els anys 5 i 1 aC ( Temps de l’emperador August ) Dedicat a   Luci  i  Cai César Capacitat per a uns 7.000 espectadors En ús fins al S. III dC Material: pedra calcària i marbre

12. TEATRE ROMÀ DE clúnia Sulpicia

13. TEATRE ROMÀ DE clúnia Sulpicia Construït entre el S. I dC en l’antiga ciutat de Clunia (actuals poblacions de Coruña del Conde i Peñalba de Castro, sud de la província de Burgos), sota el mandat de Tiberi. És el monument millor conservat de la Clunia. La ciutat del qual tenia era la capital de convent jurídic. En el S.II dC va sofrir una remodelació per adequar-lo al seu ús com a amfiteatre = desaparició de la cavea inferior, la orquestra, el podi i l’escena

14. Teatre de Sagunt

15. Teatre de Sagunt Fou construït al voltant del S.I dC a la ciutat romana de Saguntum (València) (regnat de Tiberi). 2 fases de construcció: 1r) al voltant de l’any 50 2n) mitjan del S.III (remodelació edifici) Inici S. XIX amb les guerres napoleòniques, el teatre va patir una gran destrucció. En 1896 fou declarat monument nacional inaugurant la llista dels monuments protegits de l'estat espanyol S. XX es duen a terme diferents restauracions (Restauració als anys 80 comporta molta polèmica).

16. Teatre d'Itàlica

17. Teatre d'Itàlica Va ser construït sobre el de turó San Antonio , a la ciutat romana d'Itàlica , actual terme municipal de Santiponce (Sevilla) entre el S.I aC i el S. I dC. És l’obra civil coneguda més antiga de l’Itàlica. Va ser en ús fins al s. V dC. Tenia una capacitat per a 3.000 espectadors. Es feien representacions d’obres tràgiques, comèdies i espectacles de mim (excepcionalment actuacions musicals i religioses relacionades amb el culte a l’emperador )