Què és un text expositiu? Exposar significa explicar . És un text que ens dóna informació o ens explica uns fets, uns coneixements, un esdeveniment o un fenomen determinat d’una manera objectiva, clara, entenedora i ordenada . El seu objectiu és explicar unes idees o una informació a un receptor .
Què és un text expositiu? Les idees o la informació s’han de desenvolupar d’una manera precisa i progressiva, utilitzant paràgrafs . Es poden utilitzar recursos com esquemes, imatges, exemples, resums, etc. Són textos expositius: obres de divulgació, llibres de text, textos científics o tècnics, articles periodístics …
Tipus de textos expositius Segons els destinataris als quals va adreçat i segons la intenció que tengui l’autor, hi ha: - Textos expositius divulgatius - Textos expositius especialitzats
El text divulgatiu L’autor informa d’una manera clara i objectiva sobre un tema. Normalment va adreçat al gran públic, és a dir, a molta gent . Exemple: llibre de català o article periodístic sobre la trajectòria d’un grup de música.
El text especialitzat Pot tractar de matèries científiques , tècniques , filosòfiques o artístiques . Fa servir un registre de la llengua científic i precís . Normalment va dirigit a un públic entès en la matèria . Exemple: ponència d’experts sobre temes científics.
Estructura Generalment un text expositiu consta de: - Títol - Presentació - Desenvolupament - Conclusió
L’estructura i l’organització de les idees L’estructura d’un text ens serveix per a ordenar la informació d’una manera lògica . Quan tens clares les idees que vols transmetre, t’has de plantejar quina és la millor manera d’organitzar-les: enumerant-les, exposant el problema i després la solució o exposant una causa i les seves conseqüències…
Característiques lingüístiques LÈXIC: - Específic. - Adequat al tema de què es parla. - Adequat al públic al qual va adreçat. - Si l’exposició és tècnica, el lèxic ha ser molt precís i gens ambigu.
Característiques lingüístiques SINTAXI - Senzilla. - Predomini d’oracions enunciatives. - Oracions simples, subordinacions no gaire complicades. TEMPS VERBAL MÉS USUAL - Present d’indicatiu.
Tècniques més usuals Organitzar els continguts d’una manera clara i coherent. Posar exemples. Fer un guió o un esquema. Fer un resum final.