DEFINICIÓ
El verb és la categoria gramatical que
expressa què fa el subjecte: acció, estat
o procés.
El verb sempre forma un sintagma
verbal, en el qual ell és el nucli.
FORMES PERSONALS
En les formes personals el verb indica:
Persona: qui realitza l’acció
1ª persona: jo, nosaltres
2ª persona: tu, vosaltres
3ª persona: ell, ella, ells, elles, vostè, vostès
Nombre: indica si es tracta de:
1 persona: jo, tu, ell, ella, vostè
Més d’1 persona: nosaltres, vosaltres, ells, elles,
vostès.
Temps: moment en què es realitza l’acció.
Passat o pretèrit (abans): Vam arribar ahir
Present (ara). També pot expressar:
Present habitual (fet habitual): A casa els avis
sempre sopen a les vuit.
Present futur (fet que encara no ha passat):
demà marxem a Mallorca.
Present històric (fet que ha passat, però que
l’expressem com si ens traslladéssim a l’època:
Colom descobreix Amèrica l’any 1492.
Futur: (després). Demà anirem al port.
Mode: reflecteix la manera com es realitza la
idea expressada pel verb:
Indicatiu: s’exposa un fet real i objectiu.
Subjuntiu: expressa un desig, una condició.
Imperatiu: expressa ordre.
Aspecte:
Perfectiu: l’acció s’expressa com acabada.
Tots els verbs compostos i el perfet d’indicatiu.
Imperfectiu: no s’especifici l’acabament de l’acció.
Tots els temps simples, a excepció del perfet
d’indicatiu.
Compte!
Per expressar ordres en català
afirmatives, MAI no es posa l’infinitiu.
S’ha de posar l’imperatiu.
X *Prémer el botó.
V Premeu el botó
FORMES NO PERSONALS
En les formes no personals:
No s’indica persona, nombre ni temps.
Infinitiu: equival a un substantiu.
Fumar és perjudical per a la salut.
Gerundi: equival a un adverbi.
Anant a la feina he perdut les claus.
Participi: equival a un adjectiu.
La carpeta l’he trobada a l’escala.
Compte!
Els infinitius acabats en –guer són sempre
incorrectes! *poguer, *sapiguer.
Els gerundis mai no acaben en –guent:
*sapiguent, *haguent, *poguent.
TIPUS DE FORMES DEL VERB
Morfològicament, els verbs poden ser:
Simples: formats per una paraula: canta,
juguen.
Compostos: formats per les formes
conjugades del verb haver + participi: he
llegit, havia estudiat.
Perifràstics: formats per l’auxiliar anar
(vaig, vas, va…) + l’infinitiu: vaig acabar.
CONJUGACIONS VERBALS
Segons com acabi l’infinitiu els verbs es
classifiquen en conjugacions:
VERBS INCOATIUS
La majoria de verbs de la 3ª conjugació
són incoatius.
Conjuguen el present d’indicatiu, el present
de subjuntiu i l’imperatiu afegint un
increment (-eix-) en totes les persones
d’aquest temps.
Es classifiquen, així:
Verbs purs: no tenen l’increment –eix-
Verbs incoatius: tenen l’increment –eix-.
MODEL PUR MODEL INCOATIU
Dormo
Dorms
Dorm
Dormim
Dormiu
dormen
Serveixo
Serveixes
Serveix
Servim
Serviu
serveixen
PERÍFRASIS VERBALS
Unió d’una forma verbal personal i una
de no personal que donen un significat
nou al verb.
Tipus Perífrasi Exemple
perífrasi d'obligació haver de + infinitiu Hem de pintar l'habitació.
perífrasi de probabilitat deure + infinitiu Dec fer mala cara perquè
no he dormit.
perífrasi d'imminència anar a + infinitiu Vaig a fer -me una revisió.
perífrasi aproximativa venir a + infinitiu Vinc a fer les pràctiques.
perífrasi reiterativa tornar a + infinitiu Torna a repetir l'examen.
perífrasi de possibilitat poder + infinitiu Pots parlar quan vulguis.
perífrasi ponderativa arribar a + infinitiu He arribat a fer el cim.
perífrasi temporal acabar de + infinitiu Acabo de tornar de fer
vacances.
perífrasi durativa estar + gerundi
anar + gerundi
Està fent guàrdia.
Anem engreixant el ramat.
perífrasi resolutiva tenir + participi
deixar + participi
Ho tenim comprovat .
Si te'n vas, ho deixes dit .
perífrasi consecutiva quedar + participi El foc ha quedat apagat .