El verb: aspectes generals i formes no personals

Teoria JQCV

1. EL VERB
Forma i aspectes generals:
Flexió
Conjugació
Paradigma regular
Velarització
Observacions
Les formes no personals:
Infinitiu
Participi
Gerundi

2. Forma i aspectes generals: la flexió
verbal
Indica estats d’ànim, sentiments, processos, esdeveniments,
moviments, accions o existència d’éssers animats o
inanimats.
Fa de nexe entre el subjecte i el predicat nominal; també pot
construir una oració per si mateix.
Flexió de persona i nombre, temps, aspecte, mode i veu. Les
marques de flexió s’observen el morfema verbal. El significat,
en el lexema.
Cant-àvem
lexema - morfema: persona (1ª)
indica nombre (pl.)
temps (passat)
aspecte (imperfet)
mode (indicatiu)
veu (activa)

3. Forma i aspectes generals: la flexió
verbal
Mode
Indicatiu Acció real i segura.
Frases afirmatives, negatives,
interrogatives.
El rescat no millorarà la situació de crisi
Subjuntiu Probabilitat, desig, dubte,
hipòtesi o actitud subjectiva.
També prohibicions.
Tant de bo jutjaren els responsables de la
crisi
Imperatiu Ordres i instruccions Salveu les persones, no els bancs!
CondicionalCondicions i suposicions Seria més just si canviara el model econòmic
Pers.
i nom.
1a, 2a, 3a Singular (imperatiu no té 1a)Treballe, treballes, treballa
1a, 2a, 3a Plural Treballem, treballeu, treballen
Aspecte
Perfectiu Acció acabada (passat simple
o perifràstic+temps
compostos)
La reforma laboral no ha millorat el mercat
de treball
ImperfectiuAcció en procés (temps
simples)
Abans teníem més drets socials
Temps
Present (simultaneïtat) Pense, opines, analitza
Passat (anterioritat) Va manifestar, haguera sabut
Futur (posterioritat) Farem

4. Forma i aspectes generals: la
conjugació
La conjugació és el conjunt de totes les formes
del verb. La regularitat la marca la no alteració o
alteració mínima respecte al model de conjugació.
La majoria dels verbs són regulars tot i que els més
emprats són més aviat irregulars.
La coneixem separant el morfema d’infinitiu:
Conjugació 1a
(85%)
2a
(5%)
3a
(10%)
Morfema -ar -er -re -r -ir
Exemples Ball-ar
Parl-ar
Tém-er
Sab-er
Bat-re
Perd-re
Di-r
Du-r
Fe-r
PURAINCOATIVA
Sent-ir
Dorm-ir
Pat-ir
Serv-ir

5. Forma i aspectes generals: la
conjugació
Els dos models de la 3a conjugació
PURS INCOATIUS
Lex.+ morf. Lex. + increment + morf.
[-isc-/-isqu-, -(e)ix-: 1ª, 2ª, 3ª i 6ª del
pres. indi. i subj., i imperatiu]
Model: dormir
jo dorm+Ø
tu dorm+s
ella/ell dorm+Ø
nosaltres dorm+im
vosaltres dorm+iu
elles/ells dorm+en
Model: servir
jo serv+isc
tu serv+eix+es
ella/ell serv+eix
nosaltres serv+im
vosaltres serv+iu
elles/ells serv+eixen
Altres: bullir, collir (i derivats), consentir, cosir,
cruixir, fugir, morir, obrir, omplir, sentir, tossir...
Altres: afegir, ajupir-se, assumir, consumir, oir,
presumir, resumir, repercutir, vestir...
Accepten ambdues conjugacions: afegir, escopir, engolir, fregir, llegir, mentir, tenyir, renyir,
vestir...
Particularitats: els verbs acudir i lluir canvien de significat segons el model seguit:
Acudir (pur) significa vindre una idea al cap. Lluir (pur) significa emetre llum, ser lluminós.
(incoatiu) significa anar o vindre a un lloc. (incoatiu) significa tindre aspecte resplendent.

6. Forma i aspectes generals: verbs
regulars
Paradigmes dels verbs regulars

7. Forma i aspectes generals: verbs
irregulars
1a conj.: anar, estar i dar -arcaic-
2a conj.:
-LDRE i -NDRE perden -D del lexema
excepte en el futur, el condicional i el
pretèrit perfet perifràstic:
Dissoldre i comprendre: dissoldré, comprendran
(fut.); dissoldria, comprendria (condi.); vaig
dissoldre, vàrem comprendre (pret. perf. perifr.
indi.); vages dissoldre, vaja comprendre (pret.
perf. perifr. subj.)...
PERÒ perden la D la resta de temps: dissolc,
dissolies, dissolgué, hem dissolt, dissolguen,
dissolguera, dissol -tu-...

8. Forma i aspectes generals: la
velarització
Verbs -majoritàriament de la 2a conj.- que
presenten el so velar sord [k] en la 1a persona
singular present indicatiu: moc, puc, aprenc...
Així, afegeixen al lexema un so velar representat
per les grafies c/qu o g/gu en alguns temps.
Acabats en:
–NDRE; -LDRE: atendre, aprendre...
-URE: beure, creure, escriure, moure...
-ER; ÉIXER: conéixer, córrer, meréixer,
nàixer...
–Verbs d’altres conjugacions: estar, dir, dur,
obrir, omplir...

9. Forma i aspectes generals: la
velarització
Temps verbals afectats:
Present d’indi. (1a sg.): aprenc, meresc, moc,
molc...
Present de subj.: aprenga, meresca, moga,
molga...
Imperfet de subj.: aprenguera, meresquera,
moguera, molguera...
Passat simple: coneguí, meresquí, moguí,
molguí, meresquí
Imperatiu: aprenguen, creguem, cresquen...
Participi: begut, creguda, paregudes,
crescudes...
ATENCIÓ: mai no velaritzen ni l'infinitiu (*volguer)
ni el gerundi (*beguent)!

10. Forma i aspectes generals: verbs amb
forma doble
Verbs de conjugació mixta: fan el gerundi i l’imperfet
d’indicatiu com un verb de la 3a, i la resta de temps, com
un verb de la 2a conj. velaritzat:
Tenir o tindre: tenint, tenia, tinc, tinga...
Venir o vindre: venint, venia, vinc, vinga...
Verbs amb formes secundàries normatives:
cabre/caber, caldre/caler, valdre/valer, jaure/jeure,
nàixer/néixer, traure/treure
Ésser i ser: ésser s’empra en registres formals i com a
nom; ser, en la resta de casos.
Compondre # Composar :
Compondre música, un conjunt d’elements...:
Ha compost una òpera preciosa
Els ossos componen l’esquelet.
Composar una multa:
Els composaren per traginar mercaderia robada.

11. Forma i aspectes generals: formes no
personals
Els verbs estan compostos de formes
personals i formes no personals. Les no
personals són les següents:
–Infinitiu
–Participi
–Gerundi
Poden servir per a construir perífrasis
verbals:
Han de vindre a les 8h (perífrasi d’obligació: haver de+infinitiu)
Mònica està escoltant la ràdio tot el matí (perífrasi
que indica continuïtat o reiteració: estar+gerundi)

12. Infinitiu
Anomena el verb de forma general.
Indica la conjugació. Terminacions: -ar; -er,-re,-r; -ir.
Funcions:
Subjecte
Verb (en perífrasis)
Predicat nominal
Complement directe
Complement circumstancial
Alguns infinitius han estat substantivats i poden dur l'article:
El sopar, el deure, el menjar...
Atenció a algunes formes d'infinitiu que se solen confondre:
Concloure (*concluir), florir (*floréixer), pertànyer
(*pertenéixer), voler (*volguer), batre (*batir), reflectir
(*reflexar), trair (*traicionar), romandre (*permanèixer)...

13. Infinitiu
Usos incorrectes:
–De manera independent, amb valor de recapitulació o precedit
d’article o de la preposició a:
Sobre això, cal recordar que... (sobre això, *recordar
que...)
Fumar és dolent (*el fumar és dolent)
Cal destacar la importància del fet (*A destacar: la ...)
Convé concloure, finalment, que ha anat bé
(*Concloure...)
Amb valor d’imperatiu. En aquest cas, utilitzeu formes
d'imperatiu -ordres positives- o de subjuntiu -ordres
negatives-
Tanqueu la porta (*tancar la porta)
Amb valor de condicional:
Si no arribes prompte, no hi anirem (*De no arribar...)
Si no haguera sigut per ella, no estaríem ací (*A no ser per
ella...)

14. Infinitiu
Usos correctes de l'infinitiu:
Amb valor imperatiu si va precedit de la prep. A:
Vinga, totes a dormir!; A callar, ja n'hi ha prou!
Amb valor temporal:
Al + infinitiu: l'acció expressada per l'inf. és
simultània a la del verb principal. Té un valor
duratiu.
Al caminar per la senda es veu el castell (=mentre
camines...)
En + infinitiu: l'acció expressada per l'inf. indica
anterioritat a la del verb principal. Té un matís
puntual:
En caure es féu un blau (=tan bon punt va caure...)
Altres formes amb valor temporal: En acabar de + inf.;
en acabant de + inf. ; en acabat de + inf. (=després de)

15. Participi
Fa referència a accions anteriors i acabades.
Té flexió de gènere i de nombre.
Funció adjectiva : Portes els cabells mal
pentinats.
Funció nominal: No m'agrada el pentinat que
portes.
Forma els temps compostos de perfet : Heu
viatjat mai a Nova York?

16. Participi
Formes regulars:
Conjugació 1a 2a 3a
Morfema -at, -ada, -ats, -ades -ut, -uda, -uts, -udes-it, -ida, -its, -ides
Participi Cantat, cantada,
Cantats, cantades...
Temut, temuda,
Temuts, temudes...
Patit, patida,
Patits, patides...

17. Participi
Formes irregulars:
-S -GUT -LT -UT -RT -ET -ST
ADMÉS
ATÉS
CLOS
DIFÓS
IMPRÉS
PRES
TRAMÉS
ROMÀS
...
AJAGUT
BEGUT
HAGUT
PERTANGUT
PLAGUT
SIGUT
TINGUT
...
ABSOLT
DISSOLT
OLT
...
BATUT
PASCUT
TORÇUT
VENUT
VISCUT
...
COBERT
OBERT
MORT
...
ESTRET
CONSTRET
RESTRET
...
POST
RESPOST
RIST
VIST
...

18. Participi
Dobles formes:
-IR -NYER ALTRES
COMPLIR: complit o
complert
ESTABLIR: establit o
establert
OMPLIR: omplit o
omplert
OFERIR: oferit o ofert
REBLIR (=omplir):
reblit o reblert
SOFRIR: sofrit o sofert
...
FÉNYER: fenyut o fengut
PERTÀNYER: pertanyut o
pertangut
PLÀNYER: planyut i plangut
...
COURE: cuit o cogut
NÀIXER: nascut o nat
OLDRE: olgut o olt
RAURE (consistir en):
ragut o ras
RIURE: rist o rigut
SER: sigut o estat
TÒRCER: torçut o tort
...
Són incorrectes *imprimit, *ofengut, *suspengut, *tragut...

19. Participi
Concordança del femení plural:
Quan el participi apareix posposat al
pronom EN o a altre pronom feble de 3a
persona:
De mares, n'han arribades poques
La carta, ja l'he rebuda
En perífrasis amb poder, voler, saber, fer,
gosar i haver de on apareix pronom:
La redacció, no l'he poguda fer encara
La concordança del masculí plural està en
desús: Els pantalons, els has comprats?

20. Gerundi
Gerundi simple : indica acció en procés,
expressa duració o repetició.
Estudiant així, aprovarà!
Gerundi compost o perfet : indica que un fet
que s’ha desenvolupat i ha arribat a la seva fi
abans de produir-se l’acció expressada pel verb
principal.
Havent assistit tothom a la reunió, no cal fer
acta.
Conjugació 1a 2a 3a
Morfema -ant -ent -int
Gerundi
simple
Gerundi
compost
Ball-ant
Havent
ballat
Sab-ent
Havent sabut
Bat-ent
Havent
batut
Du-ent
Havent
dut
PURA INCOATIVA
Sent-int
Havent
sentit
Pat-int
Havent patit

21. Gerundi
Pot mostrar canvis ortogràfics:
Canvi de U > V: beure-bevent...
Canvi de U > I o desaparició: riure-rient;
creure-creient...
Pèrdua de D en verbs –LDRE o –NDRE:
absoldre-absolent, aprendre-aprenent

22. Gerundi
Pot funcionar com a adverbi de manera
(com?):
Va entrar tremolant a cal dentista
Pot expressar anterioritat o simultaneïtat a
l'acció del verb principal. Si canviem l'ordre de
l'oració i es manté el significat, serà correcte:
Estant malalta la coordinadora,
suspengueren la reunió (anterioritat)
Passejant per l'avinguda va trobar na Laura
(simultaneïtat)

23. Gerundi: formes i usos incorrectes
Són incorrectes els gerundis acabats en *guent
i *quent: dient (*diguent), rient (*riguent), vivint
(*visquent)...
*Gerundi de posterioritat s'ha de substituir per
oracions coordinades: Va caure i es va trencar
la cama (va caure, *trencant-se la cama)
*Gerundi copulatiu s'ha de substituir clarament
cada oració: Ací sempre s'ha cultivat taronja, i
és la base de l'economia (ací sempre s'ha cultivat taronja, *sent la
base...)
*Gerundi especificatiu s’ha de substituir per una
oració de relatiu introduïda pel pronom que:
S'han publicat els estatuts que regulen el
procediment (s'han publicat els estatuts *regulant el procediment)