el verb . el present d’indicatiu actiu LLENGUA LLATINA
MORFOLOGIA DEL VERB (I) El verb llat í té els mateixos accidents que el verb català : Persona : primera, segona i tercera Nombre : singular i plural Temps : present , imperfet , futur , perfet , plusquamperfet i futur perfet Mode : indicatiu , subjuntiu i imperatiu Veu : activa i passiva Formes no personals : infinitiu , participi i sup í Per ò els verbs llatins poden presentar diferents arrels segons el temps en qu è es conjuguin : du c -o ( present d’indicatiu ) du x -i ( perfet d’indicatiu )
MORFOLOGIA DEL VERB (II) Per con èixer totes les arrels (temes) d’un verb , hem de saber l’enunciat : 1a p. present indicatiu 2a p. present indicatiu infinitiu present perfet indicatiu sup í am -o am -as am-are amav -i amat- um Al diccionari sempre hi trobar às aquestes cinc formes : Les tres primeres serveixen per saber a quina conjugació pertany el verb ( n’hi ha quatre ). L’enunciat del verb serveix per saber sobre quina arrel cal conjugar cada temps : Alguns temps es formen sobre l’ arrel o tema de present (tres primeres formes). Serveix per conjugar el present , l’imperfet i el futur imperfet d’indicatiu , actiu i passius . D’altres , sobre l’ arrel o tema de perfet ( quarta forma). Serveix per conjugar el perfet , el plusquamperfet i el futur perfet d’indicatiu actius I d’altres , sobre l’ arrel o tema de sup í ( cinquena forma). Serveix per formar el participi , que alhora s’utilitza en alguns temps passius . Alguns verbs s ón irregulars i cal consultar el diccionari .
EL PRESENT D’INDICATIU ACTIU Expressa les accions que tenen lloc en el moment en qu è es parla. Nombre Persona 1a conjugaci ó 2a conjugaci ó 3a conjugaci ó 3a conjugaci ó mixta 4a conjugaci ó singular 1a am -o mone -o reg-o capi-o audi -o 2a ama- s mone-s reg-i- s capi- s audi-s 3a ama- t mone-t reg-i- t capi- t audi-t plural 1a ama-mus mone -mus reg-i-mus capi-mus audi -mus 2a ama- tis mone-tis reg-i- tis capi- tis audi-tis 3a ama- nt mone-nt reg-u- nt capi-u- nt audi -u- nt A la primera i segona conjugaci ó , les desinències s’uneixen a l’arrel . A la tercera conjugaci ó , com que l’arrel acaba en consonant , s’afegeix la vocal i entre arrel i terminació , excepte a la 3ª p del plural, que és u. La tercera conjugaci ó mixta segueix el model de la quarta , però es classifica com a tercera perquè l’infinitiu el fa com a la tercera conjugació . En la quarta conjugaci ó hi ha una vocal d’unió en la tercera persona del plural per analogia amb la tercera conjugació .
Analitza morfol ògicament les següents formes verbals i tradueix-les : sciunt praebes administrant quiescunt haurit relinquis creamus vivunt vulneratis custodit sedes timetis discedunt sunt 2. Tradueix aquestes oracions: Perfidia et invidia amicitias corrumpunt . Procellas atque piratarum insidias nautae timent . Hastis et sagittis insulae incolae piratas repellunt atque familias defendunt . Puellae diligenter aviae fabulas audiunt . Puellae rosis mensam ornant. Deae pudicitiam et industriam amant.