Els amants

Presentació del poema "Els amants", de Vicent Andrés Estellés, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3), de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18.

1. Els amants Rocío Amaya Marta Capitán Vicent Andrés Estellés

2. Vicent Andrés Estellés Va nèixer el 4 de Setembre de 1924 a València. Va morir el 27 de Març de 1993 a València. Va ser un periodista, escriptor i poeta espanyol. Va publicar cinc obres en total, però la destacada va ser “Llibre de maravelles” publicat al 1971. Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

3. Context històric Esclat de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) A Espanya predomina la literatura intimista és a dir: es refereix als escriptors que expressen trets o situacions de la vida íntima o familiar. Per això, els temes centrals de la seva obra són l’amor i el sexe, i sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe, i fins i tot vulgar.

4. No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys , molts anys ; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles. Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava , a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peçó d'una orella. El nostre amor és un amor brusc i salvatge , i tenim l'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l'edat, i tot això i allò. No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs. Hipèrbaton Pleonasme Jo poètic Exclamació retòrica Metàfora Sinonímia Paral·lelisme Comparació Quiasme (repetició)

5. Estructura externa És una obra composta per 25 versos, el primer i l’últim separats dels altres. Versos de art major. S’intercalen versos femenins i masculins Versos de 12 síl·labes centurats amb 2 hemistiquis de 6 síl·labes. Els versos són blancs és a dir, no tenen rima.

6. Estructura interna El tema principal és l’amor carnal és a dir el desig. Els amants no s’amaguen i mostren els seus sentiments. Primer i últim vers parla dels amants, de que eren únics i es mostra la passió entre dos amants que s’amaven, sembla ser que es tracta de l’autor i una dona. Els altres versos parlen dels records, de com eren i les coses que feien junts.

7. Conclusió En conclusió aquest és un poema que mostra la passió entre dos amants, els millors amants que hi ha hagut a València. El autor amb les paraules que empra transmet a la perfecció la sensació de desig, de passió. A més, utilitza el nom d’alguns autors que escrivien obres amoroses i amb això es val per a dir que el seu amor no és com els d’ells.

8. Fi