ELS ANIMALS DEL MAR

Power point creat per l'alumnat de 3r i 4t.

1. Curs 2011-2012
Cicle Mitjà
ELS
ANIMALS
DEL MAR

2. L’alumnat de 3r i 4t hem realitzat un treball de
recerca d’informació relacionat amb el projecte
interdisciplinar d’aquest curs: ELS ANIMALS DEL
MAR.
A les sessions de TIC català, hem treballat la
presentacions d’imatges amb el programa
POWER POINT .
Hem cercat la informació al buscador GOOGLE,
hem copiat i enganxat, seleccionant el que més
ens interessava, i hem afegit les animacions a les
imatges i als textos.
Tot un treball en equip!
ESPEREM QUE US AGRADI !!!!

3. PEIX LLEÓ

4. •És un peix verinós de la família dels
Scorpaenidae.
•Habita en zones coral·lines costaneres
poc profundes de l'Oceà Índic i a la zona
Occidental de l'Oceà Pacífic.
•El peix escorpí s'alimenta de peixos o
crustacis de mida inferior.
•Assoleix una mida màxima de 38 cm.

5. SERP MARINA

6. •Aquesta serp visqué fa quaranta
milions d'anys.
•Un serpent marí és qualsevol tipus de
monstre marí allargat i de forma
serpentina, i no cal que sigui una serp .
•Hi ha casos ocasionals en què es dóna
notícia de criatures allargades i
serpentines a l'oceà, i en altres casos hi
ha múltiples observadors.

7. MANTARAYA

8. •És la més gran de les ratlles.
•Pot arribar a 8,4 metres de llarg.
•Pot arribar a pesar 1.400 kilograms
•S’alimenten de plàncton,peixos petits i
calamars.

9. Tortuga marina

10. •Són rèptils marins que habiten la majoria
d'oceans del món, excepte a l'Àrtic.
•Totes les espècies de tortugues marines
estan classificades com a amenaçades o
en perill d'extinció .
•Després de l'aparellament al mar, les
tortugues marines femelles adultes tornen
a terra a niar a la nit.
•Algunes espècies posen 250 ous.

11. Manatí

12. •Són un gènere de grans mamífers aquàtics.
•El manatí és herbívor i passa la major part del
temps pasturant en aigües poc profundes.
•Les cues dels manatins són en forma de paleta.
•Habiten les àrees costaneres poc profundes i els
manglars i marjals de Nord-amèrica,
Centre-Amèrica i Sud-amèrica, així com el
Carib.

13. Balena franca austral

14. •Les balenes arriben a la seva maduresa
sexual al 8 o 9 anys.
•Poden arribar a viure uns 50 anys, tenint
una cria cada tres anys.
•Es diu que els seus salts poden ser un
codi de comunicació.
•El busseig de la balena sols durar uns 4 o
5 minuts encara que poden arribar a estar
submergides 40 minuts en cas de perill.

15. Cavallet de mar

16. •El cos dels cavallets de mar està cobert
per una armadura de plaques o anells de
constitució osea.
•Es distribueixen globalment al tròpic i
viuen en aigües càlides.
•La femella fa servir l’ ovopositor per
insertar els ous madurs dins la bossa
incubadora del mascle.

17. Nàutil

18. •Són criatures marines de la família dels
cefalòpodes.
•Són animals d'uns quinze centímetres de
diàmetre.
•Existeixen des de fa 500 milions d'anys, per la
qual cosa són considerats fòssils vivents.
•Es mouen lentament, però tot i això són capaços
d'alimentar-se de petits peixos i crustacis.

19. PEIX ESPASA

20. •Talla màxima de 6 m, comuna entre 80 i
220 cm.
•Tenen petites dents els juvenils, que
desapareixen quan són adults.
•Tenen dues aletes dorsals i anals
separades als adults, però no en els
juvenils.
•És una espècie oceànica que es troba des
dels 0 a 800 m de fondària.

21. POP

22. •Els pops es caracteritzen per tenir vuit
tentacles.
•Els pops són molt intel·ligents, més
intel·ligents que qualsevol altre
invertebrat.
•Té un sistema nerviós molt complex, amb
un bon cervell.
•Tenen una vida relativament curta, i
algunes espècies viuen uns sis mesos.

23. oRCA

24. •Les orques en llibertat poden viure 80
anys o més, però en captivitat no solen
passar dels 20.
•Els mascles poden arribar a fer 9,5 metres
de llarg i pesar 6.000 kg.
•Són animals carnívors que s'alimenten
principalment de peixos.
•Les femelles són un 10% més petites que
els mascles.

25. BALENA BLAVA

26. •És un mamífer marí de grans dimensions
que pertany a l’ordre dels cetacis.
•Té una llargada de fins a 30 metres.
•Pesa fins a 177 tones.
•Té la pell molt llisa, i a sota de la pell té
una capa de greix que la fa servir com a
roba tèrmica.

27. PEIX LLEO

28. •Cos pinzellat de ratlles multicolors.
•Va aparèixer a l'Atlàntic.
•Des de l’any 1992, aquest peix ha estat
observat en diverses zones.
•Un grup de biòlegs van aconseguir
capturar i identificar el primer exemplar en
aigües de Veneçuela.

29. POP

30. •Es caracteritzen per tenir vuit apèndixs
que cal anomenar braços i no tentacles .
•Els tentacles són més llargs i tenen
ventoses només a la part final.
•Són calamars, que tenen vuit braços i deu
tentacles.

31. OSTRA

32. •Es un animal invertebrat del grup dels
mol·luscs.
•Les ostres viuen adherides a les roques i
estan considerades com un marisc
comestible apreciat.
•Hi ha diferents espècies, i pertanyen al
gènere Ostrea.
•Algunes subespècies són capaces de
produir perles en el transcurs del temps.

33. TAURO LLEOPARD

34. •Viu a l'est del Pacífic, entre les costes d'
Oregon i la Baixa Califòrnia.
•Són peixos que presenten esquelet
cartilaginós.
•Poden detectar una milionèsima part de
sang a l'aigua del mar.
•No són maquines de matar, són capaços
de desenvolupar conductes summament
complexes i d' aprendre.

35. PINGÜI

36. •Els pingüins australs són un grup d'espècies d'
ocells no voladors que habiten l'hemisferi sud.
•L'espècie més gran és el pingüí emperador: els
adults tenen una alçada mitjana de 1,1 metres i
pesen 30 o més quilograms.
•La majoria dels pingüins s'alimenten de krill,
peix, calamars i altres criatures marines que
capturen en les seves immersions submarines.

37. CAVALLET DE MAR FOLIACI

38. •És un peix marí emparentat amb el
cavallet de mar.
•És autòcton de les aigües que voregen les
costes sud i oest d'Austràlia, i
generalment viu en aigües temperades i
poc profundes.
•Poden arribar a créixer fins a 45 cm.
•S'alimenten de plàncton, algues i altres
petits organismes marins .

39. ANEMONE DE MAR

40. •Aquests pòlips s'anomenen així a causa
de la seva analogia amb la flor
anomenada anemone.
•Les anemones de mar són animals
generalment carnívors .
•També s’alimenten d'algues unicel·lulars
que viuen amb elles en simbiosi.

41. TAURÓ MARTELL

42. •Respiren a través de 7 o 8 brànquies.
•Arriben a viure uns 30 anys, en llibertat
•Mengen peixos, tortugues o crustacis.
•Són bons nedadors i poden aconseguir
grans velocitats,

43. PEIX PALLASO

44. •Els mascles poden assolir 11 cm de
llargària total.
•Es troba a l'est de l'Oceà Índic .
•És una espècie força popular .
•Viu en esculls coral·lins, associats amb
anemones.

45. MORSA

46. •La Morsa és un animal mamífer
semiaquàtic que viu en les costes dels
mars freds .
•Pesa entre 800 i 2 000 kg.
•Viuen uns 40 anys.
•La seva gestació dura 11 mesos .
•Els ullals fan 1 m aproximadament.

47. ESPONJA DE MAR

48. •Són un grup d'animals ja conegut des de
temps remots.
•La classificació d'aquest grup està dins
del món animal o vegetal .
•Però les esponges, gràcies a les cèl·lules
que produeixen aquest corrent d'aigua en
el seu interior, cèl·lules que posseeixen un
llarg flagel i un collar.
•Després, l'aigua és llançada una altra
vegada cap a fora a través de l'òscul.

49. MANTARATLLA

50. •Té el cos pla i molt gran, fins a 9 metres
de longitud.
•Pot arribar a pesar quasi 1 tonelada i
mitja.
•Mengen plàcton i petits peixos.
•El seu pitjor enemic és el tauró.
•La femella manté els seus ous a l’interior
durant 10 o 12 mesos.

51. TAURÓ BALENA

52. •El tauró balena és el peix més gran del
món i pot sobrepassar els 15 metres de
longitud.
•Viu en aigües càlides tropicals i
subtropicals.
•La seva gran boca tindria la capacitat per
empassar-se una foca nedant de costat .
•Són animals d'un color grisós fosc, amb
llunars blancs o groguencs per tot el cos .
•S'alimenta únicament de plàcton i de
petits peixos.

53. TAURÓ MARTELL

54. •El cap té forma de T, amb els ulls i els orificis
nasals situats en els extrems del cap.
•Les aletes pectorals es localitzen darrere de
les brànquies, i té la punta negra de l'aleta
cabal.
•Igual que la majoria dels taurons, el tauró martell
és d’un color fosc en el llom i un clar en el
ventre.
•Vist des de baix, el tauró martell es confon amb
la lluentor de les aigües de la superfície; vist
des de dalt, es confon amb el fons marí fosc.

55. NAUTILUS

56. •Són qualsevol de les criatures marines de
la família de cefalòpodes.
•Existeixen des de fa 500 milions d'anys,
per la qual cosa són considerats fòssils
vivents.
•Es mouen lentament, però tot i això són
capaços d'alimentar-se de petits peixos i
crustacis.
•Es troben exclusivament a l'oceà Pacífic.

57. CELECANTOS

58. •El celacant (Latimeria chalumnae) és una
espècie de peix i representa el llinatge
més antic de peixos vius coneguts avui
dia.
•La latimèria va aparèixer per primer cop al
Carbonífer, ara fa 400-350 milions d'anys.
•És molt proper als peixos amb pulmons,
va viure en molts tipus d'aigües a la
prehistòria.

59. TAURÓ PREHISTÒRIC

60. •Ja hi havia taurons molt abans dels
dinosaures.
•El més impressionant del taurons
prehistòrics va ser el Carcharodon
Megalodon.
•Generalment són bons nedadors i poden
aconseguir velocitats com les d’una moto
petita.
•Els taurons mengen peixos, tortugues o
crustacis i fins i tot aus aquàtiques.

61. TAURÓ BOCAMPLA

62. •És una espècie especialment estranya de
tauró descoberta l'any 1976.
•El seu cos és de forma afilada, flàccida,
de color marró negrós.
•Els mascles maduren sexualment als 4
metres, mentre que les femelles ho fan als
5 metres de longitud total.
•És desplaça lentament a través de l'aigua
amb la boca semioberta per capturar el
plàncton, crustacis i els peixos petits dels
que s'alimenten.

63. ESTRELLA PÚRPURA

64. •Té un cos en forma de disc.
•Del seu cos surten cinc o més
braços.
•Es desplacen amb unes punxes
que es mouen.
•Té una boca al mig del cos .
•Amb aquesta boca xucla el
menja.

65. DRAC DE MAR

66. •Prové dels mars d'Austràlia.
•Es tracta d'un animal que fa al
voltant de 45 centímetres de llarg.
•Es semblant al cavallet de mar.
•S'assembla a les algues presents
en el seu hàbitat natural.

67. toNyiNA

68. •La tonyina és un peix blau .
•Es consumeix fresc o en conserva.
•La seva carn és ferma, agradable al
paladar i nutritiva.
•És molt importants per a una nutrició
equilibrada.

69. POP DUMBO

70. •Aquestes estranyes criatures marines viuen
en l’oceà Atlàntic, en profunditats de 3.000
a 5.000 metres.
•Té al voltant de 20 centímetres de longitud.
•S'han trobat exemplars de gairebé dos
metres.
•Les seves "orelles" són de gran ajuda pel
seu moviment.

71. TAURÓ DUENDE

72. •Mesura entre 2 i 3 metres amb un màxim
de 3,85 metres.
•S’alimenta de peixos, i cefalópodes.
•Tè un color molt estrany, rosat amb el
dorsal gris.
•La primera especie coneguda va ser
capturada per un pescador a la
corrent de Kuroshio, a prop de la costa de
Yokohama al 1898.

73. PEIX AGULLA

74. •Els Peixos Agulla, de la família
Syngnathidae són petits peixos, amb una
llunyana semblança amb la del cavallet de
mar.
•Mesuren de 25 a 300 mm, de lents
moviments, realitzen petites ondulaciones,
de fins a 35 vibracions.
•La femella pega els ous sobre el mascle.

75. CRANC DELS
MOL·LUSCS

76. •Cranc és el nom comú de diverses
espècies de crustacis decàpodes.
•Els crancs són animals bàsicament
bentònics, és a dir, viuen sobre el fons
dels mars, llacs, rius, etc.
•Aquest cranc no te closca per tant es
proteixeix sota les pedres o els mol·luscs.

77. SALPA DEMOCRÀTICA

78. •La Salpa Democràtica mesura 5 cm.
•La profunditat on es troba la salpa
democràtica es en -3 m.
•L’ habitat de la salpa es localitza enganxat
en roques i zones poc il·luminades.
•Es pot desplaçar de forma circular.

79. DOFI DE RIU XINÈS

80. •És un dofí de riu que només es troba al riu
Iang-Tsé de la Xina.
•El dofí de riu xinès és una espècie en perill greu
d'extensió.
•Els registres fòssils indiquen que van emigrar de
l'oceà Pacífic al riu Iang-Tsé fa 20 milions
d'anys.
•S'estima que hi havia uns 5000 quan van ser
descrits al diccionari de la dinastia "Erya".

81. AXOLOT

82. •L'Axolot és conegut en idioma nàhuatl
que vol dir monstre aquàtic.
•A primer cop d'ull el seu estrany aspecte
recorda el d'un cap gros gegant.
•El seu cos és allargat i el cap gran amb
els ulls xics.
•A l'alçada del coll té tres parells de
brànquies.

83. TORTUGA VERDA

84. •És de grans dimensions i pertany a la
família Cheloniidae.
•L'espècie es distribueix pels mars
tropicals i subtropicals al voltant del món.
•Són verdes a causa del greix que tenen
sota la seva closca.
•És il·legal capturar, danyar o matar
tortugues d'aquest tipus.

85. Eubalaena japonica

86. •Espécie molt gran i robusta que fou
comuna al Pacífic nord fins el 1840.
•És molt difícil de trobar a causa de la
caça de balenes dels segles XIX i XX.
•Hi ha dues poblacions de l'espècie al
Pacífic nord.
•Una població podria comptar amb 50
animals o menys.

87. MEDUSA

88. •Les meduses són cnidaris.
•Les meduses no poden controlar gaire el
seu moviment i normalment depenen de
les corrents marines o, en alguns casos,
de les corrents d'aire.
•No tenen cervell, però sí una xarxa
nerviosa a la part més exterior del seu
cos.
•Les meduses s'alimenten de plàncton i
petits peixos.

89. DOFÍ

90. •El dofí és un mamífer aquàtic de l'ordre
dels cetacis, que també inclou les
balenes i marsopes.
•Els dofins mengen en un dia una quantitat
d'aliment equivalent a un terç del seu pes.
•S'alimenten bàsicament de peixos,
gambes, crancs , pops i calamars .
•Agafen el menjar amb les seves dents
còniques i esmolades.

91. BALENA GEPERUDA

92. •La balena geperuda és un mamífer de fa
60 - 65 milions d’anys.
•Cada individu té un patró de colors
només a la part inferior de la cua.
•Aquestes criatures eren peludes, tenien
quatre potes, una cua i carregaven a les
seves cries fins l’hora del naixement.
•Antigament alletaven a les seves cries.

93. LLEO MARÍ

94. •Els lleons marins són de la família dels
mamífers.
•Són de la família dels otàrids.
•Viuen a regions de baixes temperatures.
•S'alimenten principalment de peixos i
mol·luscs.
•Els mascles adults tenen un pelatge
diferent del de les femelles.

95. Curs 2011-2012
Cicle Mitjà
ELS
ANIMALS
DEL MAR