Els carrabiners de la platja del prat

El cos de carrabiners va tenir una presència continuada al Prat de més de cent anys i la caserna que ocupaven a la platja és un dels elements arquitectònics més característics del paisatge litoral pratenc. Josep Ferret ha estudiat les seves activitats i accions, sense oblidar el vessant més humà, així com el seu paper en la història del Prat.

2. 111-,11' F1 lilü:T I P1 J< 11. va mixer al Pral
dL· l.lobregat I' :my l 9}t. l~s enginyer
tt·rnic industrial ira <lesenrnlupar
la -.e,a acti,itat professional a La
Seda de Barcelona. on ra ocupar
difefl.'llb c:lffi'CS de <lirecció tecnica.
\a ser regidor <le l'Ajuntament del
Pral entre els anys 1974 i 198} ,·a
<>euparels drrecs de regidordelegat
d':\igües i de tinent d'alcalde de
Ser•,eis ~lunicipals del 1978 al 1979.
Fou membre fundador de la Cornu­
nitat dTsuaris d'Aigües de (ea
( lriental del Delta del riu Llobregat:
fonn;1 part de la junta gestora <les
del 1976. com a regidor coordi­
nador. i del 1982 al 1983 va ser el
primer presiden! de la junta de go­
,em. Des del 1984 és :bsl>ssor tecnic
de la Comunitat d'l isuaris d'Aigües.
La sera experiencia en materia
d'aigües !'ha fet participaren 110111-
hroses conferencies. jomades. semi-
11arh. l'lc. 1 autor. entre altres es­
crit'i. deis !libres: l.'t1/wq/1/ame11/ de
les ai.~iies suhlerrúnies del !Jellt1
dd Llolm~~al. 1933-1983.Primer
ce11/ew1ri del descohrimenl de les

3. ELS CARRABINERS
DE LA PLATJA DEL PRAT

5. JOSEP FERRET I PUJOL
ELS CARRABINERS
DE LA PLATJA DEL PRAT
PRÓLEG
GABRIEL CARDONA
EL PRAT DE LLOBREGAT, 2004

6. COLºLECCIÚ DE TEXTOS LOCALS
Coordinaci ó: Margarida Gómez
Arxiu municipal del Prat de Llobregat
Correcció de catala: CNL del Prat de Llobregat
Edició:
Ajuntament del Pr
at de Llobregat
Pla<;a de la Vila, 1. El Prat de Llobregat
© del text: Josep Ferret, 2004
© del próleg: Gabriel Cardona, 2004
© de les fotografies: Arxiu municipal del Prat, Arxiu Centre Excursionista
de Catalunya, Arxiu Historie de la
Ciutat de Barcelona, Arxiu Josep Corvera,
Arxiu Josep Ferret, Arxiu Gerard
Giménez, Josep
M. Có de Triola,
Josep Monés i Amat, Francesc Parés Puges, Pérez de Rozas, L. Roisin
©deis dibuixos: Josep Ferret
Maqueta interior, disseny cobe
rta i producció:
Estudi Montse Corral
lmpressió:
Grafiques Jou -Sant Adria de Besós
ISBN: 84-87486-
18-5
Dipósit
legal: B-21.005-2004

7. PRóLEG
La carrabina és un fusell curt que va ser emprat per la cavalleria
lleugera: els genets que
en portaven van rebre el nom de carrabins.
Al segle
xvm, els soldats de la companyia més distingida de cada
esquadró, anomenada
de preferencia, s'anomenaven carrabiners. En
aquella epoca, també van anomenar-se carrabiners els soldats pre­
ferents
de la infantería lleugera i els cuirassers, malgrat que no
usaven carrabina. Entre 1730 i 1822 va existir una prestigiosa briga­
da de carrabiners entre les
trapes de la Casa Reial.
Durant la guerra contra Napoleó, el
catala Gaspar de Remisa va
fer fortuna negociant indistintament amb els
dos bandols. Després,
va fundar un banc a Barcelona. El 1826 va ser nomenat director
general del Tresor i
marxa a Madrid, on reclama Bonaventura Ari­
bau
per treballar amb ell. Per resoldre les necessitats d'Hisenda,
Remisa
inspira al ministre Luis López Ballesteros la possibilitat d'un
pacte
amb els burgesos barcelonins, amb la finalitat que l liuressin
un
credit a Ferran V II a canvi d'un sistema económic més benefi­
ciós.
Entre les condicions de l'acord
figura la creació d'una policia
de fronteres capa<;: de reprimir el contraban, que perjudicava igual­
ment la Hisenda Reial i els fabricants de Barcelona. López Balles­
teros va encarregar de
formar el cos a un protegit seu, el general
José Rodil,
un
vetera d'America que va lliurar les places d'oficial del
cos als seus
companys de la lluita colonial,
majoritariament parti­
daris deis liberal
s.
El cos de Carabineros de Costas y Fronteras va crear-se el 9 de
mar<;:
5

8. Gabriel Cardona
de 1829, tretze anys abaos que el de la Guardia Civi l, i va desple­
gar-se preferentment a la
frontera pirinenca i a la costa catalana, per
la qua] cosa la major pa
rt de la tropa original era nascuda a Cata­
lun
ya. Els carrabiners van re partir-se, finalment, a totes les costes i
fronteres espanyoles,
on tradicionalment
existía contraban. El mu­
nicipi del Prat de Llobregat, en cornptar amb una platja tan practi­
cable i propera a Barcelona, era objectivament adient
per desem­
barcar el
t2.bac de centraban que arribava a la capital catalana proce­
dent
de Gibraltar, motiu que va implicar establir-hi un post de
carrabiners
des. de 1830, just fundar el cos.
Aquests guar
dies no tenien al seu
carrec l'ordre públic, que cor­
responia a l'exercit i a la l\ililícia Nacional des q ue va ser constiru"i­
da. La seva tasca va centrar-se en la repressió del contraban, l'an o­
mcnat "resguardo fiscal" i altres qüestions auxiliars de l'admini s­
tració núlitar, com la talla de quintos. En canvi, col-laboraven en
l'auxili de les desgracies personals i de les calamitats públiques,
raons que van implicar
bones relacions amb la població i el man­
teniment de
la tradició liberal deis oficials fundadors, sense im­
plicar-se en
lluites politigucs.
La prioritat de les tasques
fiscals i la necessitat de distingir-l os
deis carrabiners propis de l'exercit van fer que el 25 de novembre
de 1834 canviessin el n om pel de Carabineros de Hacienda, ja que el
seu servei es vinculava
al Ministeri d'Hisenda,
pero depenien del
Ministeri de la Guerra pel que fa a l'organització, l'a rmament i la
disciplin
a.
En dependre organitzativament de l'exercit, l'esglaonam ent del
cos de carrabiners era el
núlitar, des de caporal fins a genera l. El cap
no era carrabiner, sinó un general de l'exercit nomenat i separar lliu­
rement pe!
govern. Els oficials eren militars que sol·licitaven passar
definiti
vament a l'escalafó deis ca rrabiner s, i la tropa era reclutada
voluntaria, entre els homes que ja havien complert el servei
núlitar,
amb preferencia pels que aHegaven algun merit de campanya. Exis­
tien, també, les anomenades "marrones", que so lien ser vídues o
filies de carrabiners, que tenien el carrec d'escorcollar les dones sos­
pitoses de ser
contrabandist es.
Diverses reorganitzacions van perfilar el c os fins a la
decada de
1930, quan els carrabiners patiren
la seva prova de foc. El cos
s'anomena
Instituto de Carabineros, tenia uns 15.000 homes,
distribu"its
en set zones, cadascuna manada per un coronel i dividida en co-
6

9. Próleg
mandancies. La primera zona corresponia a Catalunya, amb una
comandancia a Barcelona i una altra a Figueres. El post del Prat de
Llobregat depenia d'una de les tres companyes ubicades a
la capital.
La Segona República, que va increment
ar el
Cuerpo de Seg111idad y
Asalto, no va alterar els efectius deis carrabiners que, fins i tot, van
r
ecluir lleugerament el seu nombre. En tractar-se d'una pclicia fiscal
sense atribucions
d'ordre públic, el general cap, anomenat inspec­
tor, no representava teóricament un perill polític: quan
el general
José Sanjurjo, inspector
de la Guardia Civil, va indisposar-se amb el
govern, en
comern;:ar l'any 1932, el van traslladar al cos de carra­
biners, condició que no li va impedir revoltar-se el 10 d'agost. An ys
més tard, el 1936, l'inspector dels carrabiners era el gene ral Gon­
zalo Queipo de Llano, que va utilitzar el pretext de passar revista als
carrabiners escampats
per tot el territori per connectar els conspi­
radors contra el govern del
Front Popular. Va revoltar-se el 18 de
julio) a Sevilla,
pero la major part deis seus homes van restar fidels
a
la legalitat.
Durant la Guerra Civil, els carrabiners van constituir una tropa
de
confiarn;:a de la República, que va ampliar notablement el seu
nombre fins a constituir brigades de combar d'un gran prestigi.
Aquest pap
er els va costar la desaparició després de la guerra. A
part de les sancions penals que pogueren afectar-los, la majar part
deis carrabiners van ser expulsats. El cos va ser Jissolt l'any 1940 i
el que
en quedava
s'integra a la Guardia Civil, que va assumir-ne les
funcions.
La curiositat histórica i l'amor al Prat de Llobregat han fet que
Josep Ferret investigués
la presencia d'aquest cos al seu poble, on
els carrabiners van ser presents més d'un segle. L'autor participa
d'aqueUa virtut
dels homes
del Renaixement i de la Jl·lustració, és un
tecnic que manifesta una curiositat universal i no sois es dedica a les
tasques i publicacions professionals, sinó que també ha participar
activament en la política
i en la governació de la seva comunitat. Ara
ha
produi:t un !libre que és fruir de !'amor a la historia local i de la
tenacitat investigadora, condicions que sempre resulten meritóries,
sobretot, quan es p
orten a terme amb el rigor del text present, cosa
que sempre és digna d'adrniració i d'un
agra"iment seriós.
GABRIEL CARDONA
U niversitat de Barcelona, febrer de 2004
7

11. lNTRODUCCIÓ
La presencia continuada, durant més de cent anys, d'una guar­
nició de carrabiners a la platja del terme municipal del
Prat -els
primers contingents van arribar
el 1830 i van romandre a la nos­
tra població fins
al 1939-constitueix un fet que per si sol mereix
ser objecte d'estudi i
anilisi, per tal de descobrir i posar a l'abast
de
tothom les diverses activitats i accions protagonitzades per
aquesta
fon;:a de caracter militar.
El mes d'abril de 2002, varem fer un estudi previ dels mate­
rials i de les referencies documentals que sobre aquesta tematica
hi podia haver a l'Arxiu municipal del Prat i que, al nostre enten­
dre, haurien de ser
el fil conductor d'una possible publicació d'un
llibre. O només es podien emprar per a una publicació de diver­
sos arrides?
El resultat d'aquesta avaluació inicial ens va fer
decidir
per !'alternativa
m.és compromesa, que certament obligava
a
una investigació més aprofundida i que ha
condu'it, finalment, a
la publicació d'aquest treball.
L'any 1829 es va crear el
Cuerpo de Carabineros de Costas y
Fronteras que, tot i ser de disciplina militar, venia lligat al Minis­
teri d'Hisenda pel fet que tenia coro a objectiu principal recluir
les operacions de contraban, veritable sagnia de la Hisenda pú­
blica.
La Comandancia del Cos de Carrabiners de Barcelona va des­
tinar
un petit destacament al Prat, l'any 1830. Malgrat que els
carrabiners eren una
fon;:a militar similar a la Guardia Civil, supe-
9

12. Josep Femt i Pujo/
<litada a !'obediencia dels capitans generals de les Regions Militars,
les despeses de mantenirnent anaven, sovint, a carrec del Ministeri
d'Hisenda.
En aquesta publicació, a part de la tematica del contraban,
intentem recollir altres actuacions protagonitzades
per més de dos
milers de carrabiners, que
al llarg de 109 anys van prestar servei al
nostre terme municipal. Algunes d'aquestes actuacions són de
caracter intern, com les organitzatives del propi cos de carrabi­
ners, i altres de caracter extern, en que aquesta for<;a es trobava
involucrada,
com és el cas de les guerres carlines, els salvaments,
naufragis i embarrancaments de vaixells, les riuades i altres
ca­
tastrofes. Bona part d'aquestes accions van tenir lloc a la zona
costanera del terme municipal pratenc, territori propi de les com­
petencies encarregades
per la Comandancia de Carrabiners de
Barcelona.
Cal destacar, també, que la
col-laboració dels carrabiners amb
l'Ajuntament del Prat va ser freqüent, per diversos motius: alguns
derivats de les mateixes
normes de control dels reglaments mili­
tars,
com el fet de passar revista mensual davant la primera autori­
tat municipal o l'operació de la talla anual dels mossos de les
quintes; altres de
caracter social o religiós, podríem apuntar aquí
les celebracions i processons de Corpus i els oficis solemnes de la
Festa Major, entre altres.
Els oficials de carrabiners eren convidats sovint a participar
en
actes i celebracions de
caracter civil, com la inauguració de la nova
barcassa del riu, la festa inaugural del
pont de Ferran Puig, el 1873,
o de
la línia
ferria Barcelona -Vilanova, l'any 1881.
La
nombrosa bibliografia de la historia de la nostra localitat de que, sortosament, disposem, tracta especialment dels carrabiners
en dos episodis més singulars: les guerres carlines i els brots
palúdics, pero escasseja pel que fa a altres activitats portades a
terme per l'esmentada for<;a militar. Darrerament, pero, hi ha
hagut noves aportacions documentals.
Ens referim a la "To­
pografia Medica" de l'any 1904, del Dr. Segimon Salgot,
1
en
que
es descriu particularment la precarietat de l'allotjament dels carra-
1
MARi I BALCE LLS i V. l VALLRIBERA I Pu1G, P. El Prat de Uobregat de fa un seg/e, segons
una topografía Medica, 1904. Barc elona, Publicacions del Semina ri Pere Mata de la Universitat
de Barcelona, 2001.
10

13. Introducció
1' r._,¡,,,_; e-" 1q,,-:>, .
ACADEMIA Y COLEGIO DE CARABINEROS
ALUMNOS PARA CABO
ALUMNES DE LA PRJMERA PR OMOCIÓ PER ASCENDIR A CAPORAL
I A SERGENT,
DE L'ACADÉMlA DE CARRABINERS DE SAN LORENZO
DEL ESCO RIAL, CURS 1935-1 936
biners i de les seves families, i l'estat sanitari de la zona on estaven
ubicats els dos
barracons que constituien, aleshores, la casilla o
caseta dels carrabiners.
D' altra banda, no ha d'estranyar que la presencia d'un desta­
cament de carrabiners a la nostra població, en un període de
temps tan dilatat - més de cent anys-, possibilités, que alguns mem­
bres del cos
de carrabiners fossin autors o protagonistes d'algun
fet remarcable
que ha estat objecte de reconeixement o ha meres­
cut l'atenció dels estudiosos.
Alguns fets rellevants
responen a iniciatives própies, com és el
cas de l'heroica actuació del
tinent Víctor Rovellat en el decurs de
la inundació provocada perla riuada de Sant Antoni (1898), o el
salvament dels tripulants
d'una avioneta caiguda a la mar, prota­
gonitzada pel carrabiner Marco Barran, l'any 1935.
Altres actuacions destacades
van estar associades a fets d'ín-
11

14. josep Femt i Pujo/
dole política, com la presencia de capitans de carrabiners en ses­
sions municipals en ocasió de la Rcvolució de 1868 i de la procla­
mació del directori militar del general Primo de Rivera.
En les primeres
decades del seglc XX, i probablement abans,
els carrabiners que desitjaven ascendir a caporal, sergent i briga­
da, havien de fer uns cursets d'una durada d'uns tres o quatre
mesos a /'Academia y Colegio de Carabineros que hi havia a San
Lorenzo del Escorial.2
Al Uarg d'aquests més de cent anys de vida dels carrabiners a
la nostra poblaóó, va canviar en diverscs ocasions la denomina­
ció oficial d'aquest cos. Entre els noms més usuals cal citar els
següents: Cuerpo de Carabineros de Costas y Fronteras, Carabineros de
la Hacienda PtÍblica, Cuerpo de Carabineros del Reino i C11erpo de Ca­
rabineros. Durant un període ben curt, que va coincidir amb la
Guerra Civil de 1936-1939, aquestes forces van prendre la deno­
minació de Pmrz.as de Carabineros de Catal111ia.
2
Oades facilirades per Josep Con·era Galmdo, fill del sergent de carrabiners José
Corvera Lópe,.
12

15. PRIMERA PART

17. ANTECEDBNTS
Des del segle xvm, hi ha referencies documentals de !'exis­
tencia de guardes a la platja del Prat, vinculats especialment a
un
cordó de protecció
sanitaria establert per les autoritats barcc­
lonines
per evitar contagis. La construcció i la conscrvació de bar­
raques a la platja, les despeses de lleves, l'allotjament de soldats i
cavallerics,
una part del repartiment de despeses, cte. es traben
sovint en les anotacions dels capítols corresponents deis llibres de
la comptabilitat municipal de l'Ajuntament pratenc.
També era
freqüent la construcció de
perites cabanes de jonc per a la protec­
ció de cas:adors.
Les anotacions en la comptabilitat municipal relatives a la vi­
gilancia
de la zona costanera pratenca continuaren en el segle XIX.
En aquest sentit, el novembre de 1820 es va registrar, a
carrec del
pressupost municipal del Prat,
que
" ... Els salces per la barracas de
Bora al mar", van costar " ... sinch 1/iures, de11 so11s y sis diners ".
1
En aquesta epoca, la guardia del cordó sanitari, que depenia de
la Junta de Sanitat de Barcelona, progressivament va anar assu­
mint, també, funcions de vigilancia encaminades a perseguir el
contraban.
També en aquests anys, la institució militar va promoure
actuacions en relació amb el contraban. En aquest sentit i pe! que
fa al Prat, cal citar que 1'1 d'octubre del 1817, en Manuel Vicente
3
AMEP, Comptcs municipab, 1820
15

18. Josrp Ftml I Pu¡ol
Vera de la Comissió de Contraban, constitui'da pe! capita general
Don francisco Javier de Castaños, va comunicar a !'alcalde del
Prat gue, en relació amb el" ... co11traba11do aprendido en la Plqya de es/e
termi110 ... ", ordenés a dos ve"ins del Prat que es presentessin davant
seu " ... ti.ftn de hacer el reco11ocin1im to de la J'e!_llas q11e se aprendiero11 en
dicha plqya ... "'
Cal assenyalar, també, que moll abans de la creació del cos de
carrabiners, el Gobiemo del Reino havia mostrat la seva gran pre
ocupació per les contínues perdues económiques gue represen
tava
la introducció del contraban per a la Hisenda nacional i,
en relació amb aquesta problematica, havia promulgat diverses
ordrcs, decrets i dispos1c1ons destinades a combatre'l.
En
aguest
sentit, cal destacar una d'aquestes disposicions: la circular tramesa
pel Gobierno Político S11perior de Cata/11ña, de data 20 d'octubre de
1820, a !'alcalde del Prat, en la qua! es notificava que" ... entre !'arias
providencias que el ~· se ha senido adoptar para contener el co11traba11do,
es 11110 que la tropa de lblÍa y la milícia nacional local coopere con los res­
guardos de Rentas siev,pre q11e fuere necesario á la aprehención de los fra11des,
y que tmga11 parle á prorrata e11 la distnºb11ción de los comiso!, ct9·os fondot
se ha servido S.M. a11111entar an,pliandole f!IÓs parte que la t¡11e tenían hasta
ahora".'
Una de les poques vegades gue trobem la participació deis
ve1ns del Prat en la intercepció d'una operació de contraban es va
produir a la tardor de 1828. En aquest sentit cal subratllar que el
Coronel Comandante de la Derecha del Cordón .Sanitario, en data 1 O de
novembre de 1921, va felicitar !'alcalde del Prat pcr " ... importan/e
Servicio que tanto los vecinos de ute pueblo como la Tropa de ese destaca
mento hicieren e11 la noche del 7 del corriente ". El coronel \"a manifes­
tar la se,·a sarisfacció pel " ... celo de ese bmemerito J"91111lamimto y
vecindanºo".
6
l.in temps després i per Reial ordre de 27 de juny de 1929, SM
Ya rcsoldre que " ... se habilite,, las fo"es de n11estras costas(. . .) acerca
el establecimiento de un Res/!.uardo marítimo e,r penecució11 del contrabando".
En complimcnt d'aquesta ordrc, el capita general va nomenar el
I isrlador de Rentas D. Joaquín Unarte i !'oficial de la !val Ad11a11a
D. Felipe Helgucro, acompanyats pcr altres comissionats " ... pam11
'A\1LP, Conm1han, 1817-1922, capsa 280 7
s ,\lEP, ibidcm
• AI\IEP, 1hid~m
16

19. i11medialr111m1te a nrijicar la h11hilitació11 de dichas lom·s". En a<.¡uest sen­
tit, el 18 d'agost <le 1929, es \·a demanar la col-laboraciú de !'al­
calde del Prat: " ... para q1111 110 solo, 110 se po11.._f!.,1 iN,pedimmlo a(í!,11110 ,i
dichos m1J1isio11ado.r, si110 q11e la.r ;11.rtkias y Autoridades 111ililares, les
facililm los auxilios que p11ed,111 necesitar ¡,ara el drse111pn10 de e.rle serl'iáo
de S..\/.".'
En aquesta t:poca, les aucoritats gm-crnati\'es del re¡..,rne cenien
molts indicis que la majoria del contraban que s'introdui'a per la
costa me<literrania, i particularment per la costa catalana, ha\'ia
estat embarcar al port de Gibraltar. El cabac, en les sen:s distintes
formes, constituia el producte més habirual t:n la majoria deis car
regaments
de
les operacions de contraban.
Pd que fa a l'operaci\-a emprada en la distribució de contraban,
cal consignar que l'any 1829, el Coronel Co!l1a11da11te de la Derecha del
Cordón Sanitario, ad\'ertia les autoritats municipals pratem¡ucs que,
st:gons les
Se\·es
informacions, hi havia tres barques, una de les
quals, anomenada San A11to11io, haYia estat apressada pcl guarda­
costes ,.-11J1ri!ia, de la marina de guerra espanyola."
Cal destacar que les operacions de traspás de carrega de con­
traban deis vaixdls que s'hi dedicaYen a les barques, es fcia sem­
pre a alta
mar i, probablement, al capvespre o
en plena nit.
Algunes barques de pesca, sembla, hi estaYen involucrades,
cosa que "ª fer que les autoritats d'alguns municipis costaners que
disposa\'en de barques de pesca establissin una vigilancia i un con­
trol especial sobre les tripulacions.
D'altra banda, era conq~ut documentalment que la zona cos­
tanera deltaica era molt propícia als naufragis de vai.xclls. Aquesta
sinistralitat es concentrava particularment a les platgcs praten­
ques cornpreses entre l'estany de la Ricarda i la desembocadura
del riu I.lobregat,
on la formació ddtaica s'endinsa
més cap al
mar.
¡ part de la Yulnerabilitat de la naYegació a Yela a les pertor­
bacions atmosfcriqucs, espccialment als temporals dc mar, la par­
ticular configuraciú de la formació dcl taica a la zona costanera i el
fet que cls vai.xells amb destinació al port de Barcelona, que pro­
cedien <le la banda de poncnt, fon;:osament haYien d'aproximar-se
7
.\MEP, ibídem
8
.\:\IEP, ,bidcm
17

20. Josrp firrtt i Pll)ol
a la costa, eren causes que afavorien els naufragis, en especial a
1' indret esrnentat.
No cal dir que bona part deis naufragis es produi"en a la nit o
a primeres hores
de la matinada, i la majoria coincidicn amb temps
de boires. Tot fa suposar que els guardes del cordó sanitari havien
estar els primers a auxiliar les tripulacions quan
hi havia super­
vivents. Després,
com exposarem més endavant, senen cls carra­
bincrs
de la platja del Prat cls
encarrcgats d'aquestes funcions de
salvarnent.
18

21. L/1.RRJHADA DEI J' CARRAHJNERS
I LA Sbl'll PRI.AfíflVA ORG.·1.J,trTZACIÓ
Les pnmercs refercncies documentals que constaten la pre­
sencia de forces de carrabiners al nostre terme municipal daten
de gener de 1830, un any després de la constitució <lel cos. Ens
referim a l'encarregat de la brigada del Prat, Francisco Cubeñas,
gue dcsprés seria nomenat caporal, i a tres carrabiners més, tots
de la 2a companyia de la 1 a Comandancia del Cuerpo de Cara­
bineros de Costas y F'ronleras.
9
Aquests redutts efectius van ser desti­
nats a
la
\·igilancia de la platja del Prat. L'an) següent, la Brigada
del Prat estava constituida per vuit carrabtners a les ordres d'un
sergent.w
Durant aquests primers temps de la dccada deis anys 30 del
segle )(IX, els carrabiners destinats al Prat no disposaven de caser­
na propia.• Tenien habilitada com a tal una habitació d'una casa
del poblc. Tot
fa suposar que també van utilitzar, per aixoplugar­
se
i
protcgir se de les inclemcncies del temps, les barraques de
fusta que l'Ajuntament havia fet construir l'any 1820
en diversos
punts
de la platja.
El primer intent de construir una caserna per als carrabiners es
va plantejar l'any 1833. La
Comandancia de Barcelona va decidir,
l'estiu del 1833, aixecar
un barracó a la platja del Prat, entre l'es­
tany de
la Ricarda i l'estany de la Magarola, desunat al destacament
9
AMEP, Vll.2, Any 18'10, capsa 270-1
w A.MEP, Vll.2, Anr 1831, ap'> 270-2
II
A\IEP, Vll 2, Anr 1833, np<a 2
70 3
19

22. jo1rp l'r,.,-(1 i P11_/ol
de carrabiners. El sotstinent Francisco García, de la 2a compan
)ia de carrabiners, que era alcshorcs el cap dc la guarnició praten
ca,
en
data 21 de sctcmbre de 1833, ,·a cnnar un ofic1 a I' Alcaldia
en que soHicita,a informació relativa a la propietat del terreny on
s'havia prcvist aixccar el barrad>. Desconcixem si atJLICSt barrad>
es va construir realment. No n'hem trobat cap més referencia.
De l'estucli de la documcntació clipositada a l'Arx.1u municipal
del Prat, hem dedu"it que els carrabiners, tJUe perram ien a clivcr
ses companyies, escaven organitzats en unes unitats inferiors, les
brigades, al front de les quals habitualmcnt hi ha,·ia un sergent. La
major part de les unitats destinades aJ Prat, que hi romanien
només un o drn; mesos, rcbien les dcnonunacions de Bngada.r
Li,gera.r o 13,i,~adas Mó1
1iles.
El nombre de carrabiners destinats a la demarcaciú territorial
del
Prat no
ultrapassava, en agucsta epoca, la guinzena, incloent­
hi sotsoflcials, caporals i carrabiners. En al¡.,runa ocasiú, hem tro·
bat alguns carrabincrs que estaven fixos a la poblaciú, pero habi­
tualmcnt
no superaven
l'an) de permanencia al Prat.
lJna cosa que crida l'atenciú d'aquests pmners anys de prescn
cia dds carrabiners al nostrc tcrme municipal és l'alt pcrcentatgc
de carrabincrs amb cognom cata!:\. Deis 15 carrabincrs destinats
al
Prat
al mes de non:mbre de 1837,'
3
més de la mcitat portawn
cognoms catalans. (Juests eren, entre altres, cls segucnts: ·Mayo!,
Riera, Busguets, Pujados, \'ila, l3onet i Rius. Tot fa pensar que
aixo passava en tots els escalafons de l'organització militar.
Com podem \'eure en la taula següent, on es relacionen els
caps de les brigadcs mobils de carrabiners <.JUC ,·an estar de sen·e1
al term<.: municipal del Prat durant els deu primcrs mesos de l'any
1838, cambé hi ha cognoms catalans.
14
Tot fa suposar que, habitualment, les relacions dels carrabi­
ners, i particularmcnt
ds oficials i comandaments, amb les autori
tats locals transcorrien
amb total normalitat.
Peró at¡uest com
portamcnt de bons vci:ns alguna vegada es va trencar. Ús el cas guc
es va produir al m<.:s de setembrc de 1838, quan s'csdc\'mgué un
greu conflicte entre el cap de la unitat de carrabincrs 1 la primera
12
,\11 ~P. \'II.2, .y lln capsa 270-.
u .\'.\11:1', Vll.2, An~ l!IH, cap'" 270-6
H A\ll~P. \'11.2, .y 18311, c.p,a 270 ~
20

23. T ,'arribada deis carrabi11ers i la sem ptif!Jitim orJ,anitzadó
autoritat municipal. Ens referim al conllicte entre el sergent de
carrabiners de
l'l la brigada, Ramon Carbó,
i !'alcalde del Prat,
iarc Busquets i Tort.
1
'
RF.I.1\Cl(l
DF TlRJG \OLS MÚBJI.S DE< .\RR,\BJ'-'LR::. DESTIN.\OF.!>
AL PRi\T DF. LLOT\RI .GAT OURANT EI.S 10 PRl\11 RS MLSOS Oc L'.\'\Y 1838
Mes Nú!IJ. de brigada
Gener Sa
Febrer 6a
Mar<; 6a
Abril
lüa
Maig
la
Juny la
Juliol 2a
Agost 2a
Setembrc 3a
Octubre 1
la i 12a
Cap
d'Hmlat
Caporal Luís CASTA ~os
Caporal J\L\NUFL Po;-...s
Caporal J\L\NlJET, PONS
Sergent MANUEi, Gr \lÉNEZ
Sergent J C. >s. ESPINAR
Sergent JC,\N ESPll\AR
Sergcnt FRANCISCO SERR.i
Sergcnt FR,\NCJSCO SERR.i
Sergcnt JOSÉ M \RTÍNEZ
Sergcnt Rt1ÓN C\RBÓ
Segons una notificació de l'alcalde, el sergent " ... me ins11ltó y
alborotó la plaza contra mí y mi secretmio con palabras indecentes e indeco­
rosas, por no haberle encontrado en casa para sellar y .firmar las listas de
Revista".1
1
'
Aguest matcix sergent va tenir un cnfrontament posterior amb
el llogater amb qui compartia casa, és a dir, la casa habilitada com
a caserna
on tenia l'habitació.
Caldria recordar
gue d'acord amb la normativa militar vigent
en aquella epoca, tots els carrabiners destinats al nostre cerme
municipal, indcpendentment de
la scva graduacíó, passavcn la
revista reglamentaria mensual davant l'alcalde del Prat. A la
prac­
tica, el cap de la unitat era el c..¡ue presentava la !lista amb els noms
deis carrabíners
i les incidencíes que hi pogués haver.
1
'
J\:EP, ibídem
16
i\MEP,
ibídem
21

24. LES PRL\JbRkS CAV/URES DE CONTRABAN
La zona costanera del terme municipal del Prat, per la seva
proXJmitat a Barcelona I per les seves isolades platges sorrenques
de més de vuit quilómetres de longitud, amb pincdes i zones
lacustres
d'abundant vegetació próximcs
al litoral, oferia unes
condicions immillorables
per
al dcsembarcament de contraban.
Una bona xarxa d'amagatalls, entre cls naturals i els que cfü­
posaven algunes masies, als quals cal afegir un transport regular
de carros que traginaYen gairebé diariament els productes agrí
coles a la capital, asscguraven en molt
bona part
l'exit d'aquestcs
operacions furtives.
~o cal dir que !'abundancia de jornaJers, molts sense feina fi­
xa, permetia disposar tothora del personal necessari per a aques­
tes operacions iHegals.
En divcrses ocasions, fins i tot abans de constituir-se el cos
de carrabiners, les autontats barcclonines 1, particularment, el Go­
bierno .Militar y Político de Barcelona, van demarrar a !'alcalde del
Prat coHaboració
per combatre el contraban. En aquest sentit,
el 20 de juny de 1831, el govcrn provincial
va trametre a l'J\lcal­
dia
de la nostra població un nou ofici que, entre altres coses,
deia: "
...
le encargo de 111,evo con toda escr11polosidad si se informa de al­
glÍn desembarco ot11llo de armas (como h'!J flmdados recelos para e llo), en
el distrito marítimo a s11 cargo, tomando en este caso todas las disposiciones
oportunas para impedir por todos los medios se i11trod11zca11, deteniendo
22

25. Les primem capt11res de contraban
a las personas que procuraran este fin y dandome inmediatamente parte
de e/lo''.
11
Era evident que, a les autoritats, els preocupava molt el con­
traban d'armes,
en un temps de molta inestabilitat política.
Una de les primeres referencies relatives al contraban des
de
!'arribada deis carrabiners és del mes de
marc;: de 1831. Un dels
caps
de carrabiners de la 2a companyia de carrabiners de costes i
fronteres, Eduardo Genovés, en data 18 de
marc;: va demanar a
l' alcalde del Prat, informa ció " ... de la conducta de los pqysanos q11e al
margen se expresan como taJJJbién si tiene fania de contrabandista por los veci­
nos de este p11eblo; en q11e se ocupan y si tienen vienes para subsistir sin tra­
bqjo" .18 El mateix dia, els suposats contrabandistes van ser cridats
a declarar davant del cap dels carrabiners.
19
Una de les primeres noticies que tenim de desembarcament de
contraban, en aquests primers anys de la presencia de carrabiners
al nostre terme municipal, fa referencia a l'operació que va tenir
lloc a
la platja del Prat, el 29 d'octubre de
1832,2<1 en desconeixem,
pero, els detalls.
Tot fa suposar que el 1833 fou un any en que es va registrar
molta activitat a les platges pratenques.
És impossible de
conei­
xer el nombre de desembarcaments de contraban que hi hagué, la
documentació existent a l'Arxiu municipal, cita, com és evident,
només aquells que han estat descoberts o deis quals
hi ha una
certesa que s'han
produi't. El fet que al llarg del 1833 es desco­
brissin tres operacions
de dcsembarcament de contraban és un
indicador que suggereix que aquestes operacions havien estat
nombroses. Una d'elles,
com després veurem, fou de molta im­
portancia.
Justament,
el 3 de maig de 1833 el caporal de la
3ª .Brigada
Ligera va cridar a declarar un veí del Prat perla seva possible inter­
venció en un desembarcament
de contraban de tabac.
21
Com a
tónica general, val
adir que d'aquests interrogatoris no se'n treia
gairebé mai
aigua clara.
Una de les operacions de contraban més importants deseo-
17
AMEP, VU.6, Contraban, capsa 280-7
18
J\MEP, Vll.2, 1831, Carrabiners, capsa 270-2.
19
AMEP, Vll.2, 1831, Carrabiners, capsa 270-2
20
AMEP, VII.6, Contraban, capsa 280-7
21
AMEP, ibídem
23

26. josep Femt i P,!Jol
bertes per les forces de carrabiners en aquesta epoca fou la cap­
tura, el dia 4 de desembre
de 1833, de tres barcasses amb gran
quantitat
de producces. Scgons detalla un ofici de la Comandancia
de Carrabiners de Barcelona, dirigit a !'alcalde pratenc, Pau
Agui­
lera Pracs, el carregament de contraban descobert es cornponia de
" ... ropas de diferents especies, hilos de algodón de iodos los mímeros, tabacos
de varias clases, además de armas y pólvora para la Jacció11".
22
En la instrucció del sumari d'aqucsta important operació, que
havia
obert la Comandancia de Carrabiners, es demanava la
coHaboració de l'alcalde del Prat,
pcrque informés: " ... de ma11to le
conste acerca de este particular, manifestá11do1JJe en 1 er lugar las personas q11e
puedan tener alg1111a notícia J'ª sea por haber visto o oído¡ 2º Si los indivi­
dr,os del merpo que se hallan cubriendo este disiriio del Llobre,gal tuvieren o
se presume pHedan haber tenido conocimimto de esie hecho y 3º Si sabe
q11ienes eran los d11e,ios o cons~gnatarios de dicho cargamento, co111 taJllbié11
donde se había di~gido_y finalmente que personas p11eda11 haber temdo inter­
venció11 en tal delito". '
1
.En aquest sentir, s'obscrva una manifesta desconfian<;a dels co­
mandaments deis carrabiners envers els membres del seu propi cos.
Durant els mesos d'abril i maig de 1840, s'aprecia una situació
de certa anormalitat en
la dotació dels carrabiners de la
6" B~gada
Li,gera, que era alcshorcs la que estava destinada al Prat. Aixo ho
diem perque aquesta brigada tenia més de la meitat deis efcctius
no disponibles, per diverses raons. Segons dades documentals del
15 de maig de 1840,2
4
un caporal i vuit carrabiners estaven "s11s­
pendidos de empleo y sueldo". Aquest castig obefa a una falta greu.
Escava associat a una operació
de contraban? En el maceix docu­
mcnt s'indica alhora que dos carrabiners escaven de servei a Bar­
celona i dos més
estaven destinats provisionalment a Vilanova i la
Gelcrú. El destacament de la platja del Prat només disposava del
sotstinent, cap de
la
forc;a, i de set carrabiners, guarnició insufi­
cient per cobrir eficac;ment el servei de vigilancia, Jja i nit, de la
zona costanera que tenia confiada.
Un temps després, l'octubre de 1840,
la Comandancia del cos,
ara amb
la nova denominació de Carabineros de [
lacienda PIÍblica de
22
A.EP, ib1dem
23
t\1"P, ibídem
24
J\!',IEP, VJJ.2, Carrabinc1', J 840, capsa 270-8
24

27. L.es primeres cap!11res de conlraban
la Província de Barcelona, al marge de les informacions que podia
havcr obtingut
de la seva
propia fon;a destinada a la platja del Prat,
va sol·licitar informació complementaria per afegir en un altre
sumari gue s'estava formant " ... en ave,ig11ació11 de 1mos disparos de
catión y j11silen'a qHe h11bo en estas plqyas inmediatas en la noche del 29 al
30 de septiembre últil!Jo,y la de 1111 alijo de contrabando que se supone haberse
hecho en las 111is111as en la próxin1a noche ".
75
L'ofici acabava amb les paraules segücnts: " ... he de merecer de
Vd. Se sirva en obsequio del 111ejor servicio; l!Janifestar!lle a la brevedad posi­
ble cuanto sepa.y hc¿J'ª oído decir sobre otros particulares ".
2
''
A més de la vigilancia i persecució del contraban, cls carrabi­
ners s'encarregaven d'altres serveis.
En aguest sentit, cal dir que
forces
de carrabiners del destacament de la platja del Prat, a les
ordres del sotstinent Eduardo Genovés, van custodiar durant
unes sis setmancs,
les restes d'un vaixcll de matricula francesa gue
havia naufragat
el 16 de gener de 1833 prop
de la desembocadu­
ra del riu Llobregat.
27
2-s AMEP, VII.6, Contraban, 280-7
26
AMEP, Vll.6, ibídem
~' J\MEP, XX.4.4, Vaixells 1817-1898, cap~a 479-4
25

28. ELl CARRABINERS EN UNA EPOCA DE
PERTORBACIONS ATMOSFERTQUES I NAUFRAGIS
En comem;ar l'any 1841, estava destinada al Prat la 6a brigada
de la 2a companyia de carrabiners de la Comandancia de Barce­
lona, a les ordres del sotstinent Pablo
Gómez Orden. Aquesta uni­
tat estava constituida per un total de 18 carrabiners, inclosos el
sotstinent, un sergent i un caporal.
28
En la revista del 16 d'abril de 1841, dels teórics 19 carrabiners
de dotació a la unitat, un caporal i 8 carrabiners cstaven
" ... sus­
pensos de empleo y s11eldo", i dos més estaven destinats a Vilanova i la
Gcltrú.
Per cobrir aquestes baixes, es van enviar al Prat un caporal
i set
carrabiners que pertanyien a altres brigades
de la mateixa 2a com­
panyia, un deis quals era
de cavalleria.
29
Desconeixem si els carra­
biners castigats
ho van ser a causa del contraban.
L'any 1842 es registraren tres riuades,
la primera de les quals
s'esdevingué
el 24 d'agost.
30
N'hi hagué, també, els mesos de se­
tembre i novembre, cosa que,
de ben segur, devia deixar
aillats els
carrabiners
de les barraques de vora la platja i, probablement, fou
la causa que s'aixequessin, el 1844, dos barracons d'obra.
El novembre
de 1842, els membres del destacament de carra­
biners del Prat pertanyien a
la 14a brigada de la 2a companyia de
28
A MEP, VII.2, Carrabiners 1841, capsa 270-9
29
AMEP, ibídem
30
CoOLNA Vn.A,J. ln11ndadons al tklta tkl LJqb,ep,at. Barcelona, editorial Dalmau, 1971.
Piíg; 39
26

29. F./s rorrobinm tn 11na ;poca d, p,·rtorborions otmoifrriq,m i no11fru..tJ1
1
/ t
1
MAR.
Carabineros de Hacienda Pública de la Proví11cia de Barce/011a, composta
per un sotstinent Oaume Llort), un sergcnt, dos caporals i 14
carrabiners."
Un fct <lestacat d'aquesta
epoca fou la construcció, el 1844,
2
de la primera casilla dels carrabiners. Estava formada per dues
casetes o barracons d'una superficie total de 310 m2, situades a uns
800 metres
al nord <le la boca o grau de l'estany de la
Ricarda i a
70 metres del mar, de les quals encara queden restes.
Eren dues perites edificacions de pedra de .Montjui'c, <l'una sola planta, de
forma rectangular, amb coberta a doble vessant, aixecades un
metre sobre
el
nivell del terreny. S'hi acce<lia seguint el camí de la
Bunyola.
31
AMI\P, VII.2, 1841, capsa 279-10
J! E-\L R. SA1'~, M. 1 P.\I.\OrJJA, E "Ilxpeni:nciC'- ,obre l'avan~amcnt dd Delta <ld
Uobn.1:3t" a Rr,uta
A~1N1 dt ffatola S.¡,rn~r d' Ag,u,,/J,m,,
1935
27

30. Josep Ferre/ i P,yol
-------
~----
-~ -1- - ----
PRl~fll l\' <·HfU~ 1>1-l~ C\RR,\!\IM,~
l)L L PI \ll OFI PK.\T
--
Almenys una de les dues edificacions disposava d'una cisterna
subterrania, en la qua] s'emmagatzemava l'aigua de pluja que es
recollia de la teulada de l'edifici.
Tot fa suposar que en aquesta epoca ja es disposava d'un pou d'aigües freatiques de brocal obert,
que havia de subsistir fins a
la primera
decada dels anys 1 O del
segle
XX (encara existia el
1904)."
El mes de gener de 1845 es va registrar a la platja del Prat un
fet que va indignar molt el Gobierno Superior de la Provincia de
Barcelona. El consol frances de Barcelona es va queixar a1 govcrn
de la província que " ... parte del cargamento perteneciente al buque de
aquella nación varado en la plqya del término municipal de este pueblo qm
ha sido descargado y depositado en la misma ha desaparecido esca11da/osa-
111ente ". l-1 En relació amb el matcix assumpte, el govern provincial
va ordenar a !'alcalde del Prat " ... se haga la más exquisitas averigJfa­
ciotJes por mantos medios estm a SJf alcatJce y sH celo le sugiera para ave1ig11ar
quimes sean los a11tores de este atentado, formaliZflndo en caso necesario las
diligencias oport11nas".
35
n Durant la presentació al Prat de la Topografia medica, del metge Seg1mon Salgot, el
Dr. Marí va mostrar una transparencia rn que es veia el pou esmentat.
34
AME!~ XX.4.4, Vaixells 1817 1898, 1845
"AMEP, XX.4.4, Vaixells 1817-1898, 1845
28

31. bis rarrabiner.r m una epoca de pertflrhacion.s almoiferiq11e.r i naefra.~is
11.\IXAl'-T 1-0R\L\J PER Tt:IIS
DE CTR,\.\11( , QL'E,
, TRA\'ES DI· L PAIUT
DE J 'Fl)J f·lt l.
PORT.\. J.'AJ(,l . DI, PLL'J,
QUI'. f·., RI.C OU.J,
LA TEL 1.AD.
Ff';5 , L CISTER.',,
El día 10 de setembre de 1845, a la nit, prop de l'estany del
Remolar "
... ha sido maltratado el
vecino de este p11eblo Ba11di/io Capdevila,
el q11e se halla postrado en cama con el brazo derecho rolo y la mano izquier­
da cont11sa de los golpes de carabina que le dio el carabinero lvfartín Mateo y
otro de los cot1Jpo11entes del destacamento fijo estacionado en este punto balien­
dose para la tjecución del inesperado atropello del pretexto de que Capdmla
era sospechoso y le había insultado. Mientras a este vecino se le había mal­
tratado para hacerlo retirar de aquellos sitios, el citado carabinero J' dos más
que se hallaban de servicio allí aqmlla noche toleraban y toleraron la perma­
nencia de una lancha pescadora varada en la plqya y siete u ocho manneros
en tierrd'.
16
En relació amb aquests fcts, el comandament <lels carrabiners
va obrir les investigacions corresponents.
El día 13 de novembre de 1846, es registra una riuada general
16
.\MEP,VU.2, Carrabiners, 1845. Capsa 270-11
29

32. josep Femt i Pujo/
que inunda bona part de la plana deltaica del Llobregat. Uns dies
després el capita de carrabiners de la la companyia, Salvador
M. Rojo, es queixava a l'Ajuntament del Prat, que "infinidad de
paisanol', vefas del Prat i d'altres poblacions " ... acudieron con carros
para cargar y llevarse la leña que babia arrqjado el mar á causa de la aveni­
da del rio Llobregat en estos últimos días desobedicieron las insinuaciones que
el cabo encargado del Punto les hacia para que se retirasen, p11esque no tra­
hian permiso de la a11toridad competente".
37
L'alcalde del Prat va con­
testar que prendria " ... las disposiciones necesarias para repn,nir a mis
sJ1bordinadol'.
33
El mes de gener de 1848, el destacament de carrabiners desti­
nats al Prat estava constinüt per 11 membres de la 3a secció de la
la companyia de la Comandancia de Barcelona. El cap d'aquesta
unitat era, aleshores, el sotstinent Francisco Calonge.
39
DISTINTI u DrJS "CARABINEROS DEL REINO"
OE LA w\PITANlA GENFRAL OFJ,
PRINCIPAT DE CATALUNYA,
OE LA DÉCADA OELS 40 DEL SFGLE XIX
A finals de la decada dels anys 40 del segle XIX, el nombre de
naufragis es multiplica, especialment durant l'any 1848. Tot fa su­
posar que aquests naufragis van ser deguts a diverses pcrtorba­
cions atmosferiques.
El primer va succeir el 2 de gener de 1848
37
AMEP, Vll.2, Carrabiners, 1846. Capsa 270-12
33
AMEP, ibídem
39
AMEP,VII.2, Carrabiners, 1848. Capsa 270-14
30

33. Eis ca"abinm en una epoca de pertorbacions atmosferiques i naufragjs
-- ;/
ELS NAUíRAGlS DE VELERS VAN SFR 'JOMBRüSOS
FN LES PLATGES DE LA l"AC,:ANA MARJTI~IA DEI. Dr1:rA
AL U.ARG DEL SEGU: XJX
---
~z:---s<
~
i en tenirn coneixement per una comunicació de les autoritats lo­
cals
en
que es diu textualment " ... A las siete sen contardo serca de
la casilla de los Carbineros 11na pollacra goleta naufragada sin ningrín tri­
pulante"."° Es dedicava al contraban?
A finals del mateix mes,
hi va tornar a haver un altre naufragi
a
la platja del Prat. Es tractava del bergantí espanyol Dolores de
matrícula de Palamós; hi anaven vuit tripulants i quatrc passatgers.
L'alcalde pratenc va donar les instruccions oportunes
a" ... los cara­
bineros destacados en este
punto para q11e auxiliaran y mstodiaran los pocos
efectos q11e han podido salvarse". El mateix alcalde manifestava que
" ... no ha ocurrido desgracia alg11na ni en la trip11lación ni pasajerof'.
41
40
AMEP, X:X.4.4, Vaíxells 1817-1898, 1848
41
AMEP, ibídem
31

34. josep Ferre/ i P190/
L'accident més greu es va registrar, pero, el 23 de desembre del
1848:
el vaixell
frances Victoria, matrícula de Bayona, que proce­
día de la Martinica i es dirigía a Marsella amb nou tripulants, va
naufragar a la platja del Prat. Va tenir la mala fortuna que només
se'n va salvar un. Aquest, que era molt jove, va poder saltar del
vaixell
i arribar a una masía, on va ser auxiliar . Hi va intervenir el consol de Fran~a a Barcelona, que es va ocupar de fer les gestions
corres
ponen ts.
42
El darrer embarrancament d'aquesta decada a les nostres plat­
ges es va registrar el
27 de sctembre de 1849. Es tracta del llagut
mallorquí
San ]11011, que havia sortit el 24 de setcmbre del port
d'Andratx amb destinació al port de Barcelona, amb un carrega­
ment de garrofes. Segons el seu parró, Jaume Alcmany, hi anaven
cinc tripulants i un passatgcr, i es van poder salvar tots.
43
Els carrabiners, a finals d'aquesta epoca, van partkipar en al­
tres activitats de caire no militar, organitzadcs al poble. Cal des­
tacar que membres del cos
de carrabiners van participar, com a
guardia
d'honor del Santíssim, en la proccssó de Corpus, orga­
nitzada
perla parroquia de Sant Pere i Sant Pau, el mes de juny de
1850.
En acabar l'acte religiós, els carrabiners foren obsequiats per
l'Ajuntament amb
un refresc, com consta en la documentació
comprable municipal que es custodia a l'Arxiu
municipal.
41
El 21 de serembre de 1850, després d'uns dies de forts aiguats,
es
va registrar una forta riuada que va provocar una inundació
extraordinaria. Aquesta pertorbació atmosferica és coneguda com
els Aiguats de Sant Mateu i
va afectar, també, algunes comarques
tarragonines i les
1lles
Balears." No cal dir que la inundació fou de
cankter general i va provocar, de ben segur, l'aillament deis carra­
biners durant uns dies.
42
,\i\lEP, ibídem
II
J\MEP, XX.4.4. Vaixell~ 1817-1898, 1849
H AiEP, Comptcs municipals, 1850
45
Í'!óRllliT Pqrn., J. "La riuada de Sane Mateu, sctt·mbre de 1850", Delta núm. 101,
ma.ig, 1987
32

35. EN TEMPS DE CARLINADBS
Durant el període de guerres carlines, es va ordenar a les autori­
tats municipals de les poblacions costaneres que vigilessin,
en espe­
cial, els possibles desembarcaments d'armes.
En aquest sentit, en un
ofici de data 12 de setembrc de 1842, des del govern polític de
Catalunya es va comunicar a l'alcalde del Prat que es tenia noticies
que
" ... un bergantín sardo trata de verificar un desembarco de armas en estas
costal'. La mateixa autoritat governativa ordenava a ['alcalde que
" ... bqjo su responsabilidad vigjle con la Milicia Nacional la parte de costa q11e
corresponde a s11 j11risdicción para impedir el desembarco de dichas armal'.4(,
Des de finals dels anys 30 del segle XIX fins a, gairebé, la fi de
la segona guerra carlina, els carrabiners destinats al Prat, a part
de la seva nússió principal de perseguir el contraban o auxiliar els
naufrags, van haver d'assumir altres funcions
com a forces mili­
tars, a causa de la inestabilitat política.
Moltes vega<les, durant la primera i, sobretot, durant la segona
guerra carlina, es van utilitzar les dependencies parroquials
com a
caserna, cosa
que
ja havia succei't en temps de la Guerra del
Frances. Cap a finals de la primera guerra carlina, concretament
l'any 1839, " ... el poble jotJ jortijicat entorn el co,yunt parroquial de l'es­
glésia, la rectoría i el campanar' ( ... ) El campanat torna a prestar servei
amb una guardia permanent".4
7
46
AMEP, VIl.6, Contraban. Capsa 280-7
47
CODINA Vn.A,J. Lo gent del Jang {F,I Pral 96 5-1965). Granollers, Editorial Montblanch,
1966. Pag.178
33

36. Josep Ferre/ i P11¡0/
De vegades les autoritats militars van enviar refon;os. Els me­
sos
d' octubre i novembre de 1842, va ser enviat al Prat un desta­
cament
de soldats del 2n batalló del Regiment d'Infanteria de
Zamora, núm. 18, a les ordres del tinent José Faulón, format pcr
38
militars.
48
També, durant aquests temps d'inestabilitat poütica, van ser
enviades a
la nostra població, les anomenadcs
Rondas Volantes
Extraordinarias. Els mesas de maig i juny de 1845, estaven desti­
nats al Prat
un sotscaporal i 8 mossos.
49
En aquest cLima d'inestabilitat general, es va produir un episo­
di
en
que cls carrabiners pratencs van quedar molt malparats, en
sofrir
un assalt inesperat i sorprenent per part d'uns joves pra­
tencs.
Ens rcferim a un fet rcgistrat el julio! de 1845, amb motiu
del sorteig per a una nova lleva, a conseqücncia del qual
hi va
ha ver
" ... 1111 a11tentic alrament de )oves pratencs dirigit pel secretan !JlfJnici­
pal, ex linent de l'exercil'.Sl.
1
Els joves sorprengueren la guarnició de carrabiners del poble i
de la platja, coostitcida per un sotstinent, un caporal, tres carra­
biners de cavalleria,
un caporal de segona i sis carrabiners d'in­
fanteria,
51 es van apoderar de l'armament i se'n van anar cap a la
muntanya
" ... on romang¡¡eren set o vuit diel'.
52
De 1'11 al 17 de julio! " ... els an,otinats anaren reintegrant-se a les
llars respectives". L'armament arrabassat als carrabiners, no obstant,
no aparegué; sembla que fou abandonar a les muntanyes. El coro­
nel, "pri!llerjefe de los Carabineros del Reino", valorava, el 13 de setem­
brc
de 1845, les
pcrdues en 661 rals,
53
xifra que després seria in­
crementada.
Els joves arnotinats van ser castigats amb una multa de deu rals
i mig per cap per cobrir el valor de l'armament arrabassat als
carrabiners, mcntre que
el secretari fou separat del
d.rrec.~
Durant la segona guerra carlina i a partir de 184 7, les autoritats
08
A,\IEP, VII.2, 1845
49
AMb:P, VIT.2,1845
so BE.SORA, C.; Com'-111,.J.; FABRÓ l.; GóMr;:1,, M.; RoDES, A. "Aproximació a les guer­
riUcs del segle XIX a r.l Prat de Llobregat", a Gn,rrillu al Bt1i.'< Uobregal. Publicacions de
I' Abadía de Montserrat, 1986
51
BF$01\; i alues. Op. cit. Pág. 254
'
2
CODl',JA VII.A, J. La gent del fang. Pitg. l 78
'
3
BESORA i altrcs. Op. cit. Pitg. 255
54
Cornr-;11 Vil.A, J. La gcnt del fang. Op. cit. Pág.178
34

37. l '.fl trmps dr rdrlifladrs
militars governamentals van ordenar que la vigilancia i defensa del
delta anés a carrec del cos de carrabiners, que també incloia el
comandament del sometent.
La reccoria " ... i el ca1J1pa11ar Joren ompades del 11ovembre de 1847 al
}11'!Y s~e/ient pe/ destacament de carrabiners de Gaz•o, tot i les la111entaciom
del rector'. Ens refcrim al rector Mn. Joaquim Claramunt, que fc1a
poc gue era titular de la parroquia de Sant Pere i Sant Pau.
Un temps després d'iniciada la segona guerra carlina es
tornaren a practicar obres de fornficació al Yoltant deis edificis
parroquials, que continuaren ocupats per forces de carrabiners.
P,\'-'\Dts QUl r O\IC'-lí_'.,'W, u r \IP.\.'-\R OI
1:1-s<,IL''-' P.\RR<KJLT\I. m:, \',T PERE 1,,,,-PAr
,\1111. RLC:TORIA
\A ,1 R A\IPLIAI 1'1 b CARRAl\l',I R,
Dl RAJ,;-1 J ~ (;UI RRI'. CARIJ'IL'
" Con" \'n .,, J. / .,, ,t;tnt d,J fang. Op. 01. Piag.179
35

38. josrp Ferre/ i Pll}ol
Caldria subratllar que el 19 d'agost de 1848, el sergent de la
unitat de carrabiners responsable de la vigilancia de les dependen­
cies esmentades, que utilitzava la rectoría com a caserna,
va de­
manar a l'Ajuntament l'execució de diverses obres, com aixecar
" ... tma pared desde la esq11ina de la casa consistorial a la del h11erto de la rec­
toría, para que qmde cerrada la plaza de la iglesia''. Com a obra com­
plementaria del tancat de la plac;:a, el sergent va demanar, també :
"Formar un tambor con 11n piso para resguardo del fuerte y abngo y seg11ri­
dad del centinela que ha de aber en la entrada del cuarte!'.
56
Entre les obres proposades pe! sotsoficial de carrabiners per
millorar els aspectes defensius del conjunt parroquial i de les quals
hi ha una certesa que es van executar, hi ha les que es referien a
" ... ensanchar el paso
que del cuartel (rectoría) va a la torre (campanar) y
hacer la arpillera porque no se pueden jugar los fusiles según ésta''.
57
Cal subratllar que els <líes 6 i 16 de setembre del mateix. any, es
reberen a l'Ajuntament oficis de
la Dirección de Gobierno, en
gue
es donava ordre d'executar-les, tot indicant que aquestes obres de
fortificació anaven a canee deis ve"ins del poble. El total de les
despeses
en obres de fortificació
arriba a la xifra de 2.263 rals.
58
56
BE.<;ORA i altees. Op. cit. Pag. 256
5
' BE.SORA i altees. Op. cit. Pag. 256
ss BE.!,ORA i altres. Op. cit. Pág. 257
36

39. SEGONAPART

41. EL5' CANVIS ORGANTrZATIUS DEL COS
DE CARRABINER5' DE MII]AN SEGLE:
ARRIBEN ELS CAPITANS
En iniciar- se la decada deis anys 50 del vuit-cents, estava des­
tinat al
Prat un
redu'it grup de carrabiners que pertanyien a la Sa
secció de la
la companyia <l'infanteria de la
Comandancia de
Carrabioers
de Barcelona .
.El cap d'aquesta secció era el tinent
Pedro Giménez Bellido, amb residencia a la nostra població.
Un
caporal de segona i cinc carrabiners d'infanteria
constitui'en la
resta de la guarnició
de la caseta de la platja. Per
refors;ar el desta­
cameot,
hi havia agregats tres carrabiners de cavalleria, amb els
cavalls corresponents, cosa
que permctia, certament, aconseguir
un major grau de mobilitat
en la vigilancia de la línia de costa pra­
tcnca.
59
Els canvis de les guarnicions del Prat acostumaven a fer-se
semestralment,
en aquesta
epoca. Els caps de les seccions o uni­
tats
de carrabiners solien ser tinents o sotstinents.
No cal dir que cls carrabiners van patir molt en temps de
riuades
i, sobretot, quan es
produi'en sobreeiximents de les aigües,
ambles inuodacions corresponents, jaque quedaven practicament
aillats per terra durant uns <lies. Durant la decada deis anys 50,
es registraren diversos aiguats i riuades que, de ben segur, van
produir l'aillament temporal deis carrabiners pratencs. La per­
torbació atmosferica més extraordinaria d'aquesta decada va tenir
lloc a finals del mes de maig de 1853. També va ser molt im-
59
AMEP, Vll.2, Carrabiners 1851. Capsa 270-16
39

42. Josep Femt i Pujo/
portant l'avinguda del riu Llobregat del mes de juny de 1855.GO
Pel que fa al maig de 1853, cal esmentar que el 24, després de
tres dies d'aiguats constants, es va produir
el primer sobreeiximent
del riu, que va destrossar
la barca de passatge del Prat. El segon,
" ... semblant a l'anten.or en derroca algunes masies. El delta es convertí en una
immensa espof!id'. El governador va ordenar als alcaldes de les po­
blacions vei'nes que socorreguessin la zona afectada i, fins i tot, hi
va enviar un remolcador del
port de Barcelona, que
" .. fé11 uns
q11a11ts viatges portan! q11evitms i auxilia per mi(jd deis setlS mariners les
cases més ail/adel'.
61
A mitjan d'aquesta decada, concretament al mes de mars: de
1855, s'observa que tot i que !'oficial de carrabiners,
el tinent Ju­
lián Aguirre López, cap de la
4a secció de la 2a companyia,
residía
al Prat, el major nombre de carrabiners d'aquesta secció, desple­
gats al llarg de la zona costanera que va des de Can Tunis fins a
Gava, prestaven servei en aqucst darrer municipi, sota les ordres
d'un caporal de segona.
62
Al destacament de la platja del Prat, hi havia destinats només
el caporal de primera, José Betés i Betés, i sis carrabiners.
No
obstant
aixó, el poble de residencia de !'oficial de la secció era on
s' havia de presentar el justificant de revista mensual de la totali­
tat dels membres de la secció.
En aquest sentit, en data 8 d'abril
de 1855, l'alcalde del Prat, Josep Parellada Pujol, va certificar que " ... el oficial e Individuos de Tropa señalados en la precedente lista ( .. .) se
me han presentado en acto de revistd'.
63
El 6 de juny de 1856, es va registrar el naufragi d'un vaixell a
la platja del Prat. A la tarda, l'alcalde Josep Parellada i el secretari
municipal varen efectuar una visita d'inspecció.
El viatge el varen
fer amb carro i ho van aprofitar per
berenar.
64
El 9 de mars: de 1857, es va inaugurar una nova barca per pas­
sar
el riu, que substitufa la
destnüda durant la riuada del 1853. Es
va organitzar al Prat una solemne processó des de l'església fins al
riu, on el rector Mn. Joaquim Claramunt va beneir la barca. Hi van
GO CODl1'iA Vu.A, J. Jn,111dadrm1 al Dtlta del Uobregal
61
CODJI\A Vn.A, J. lnnndadons al Delta dtl Uobregal
62
AMEP, Vll.2., Carrabiners 1855. Capsa 270-20
63
AMEP, ibídem
64
CODINA Vu_A, J. Ai, A din Clara Marino. El Prat de Uobregat, Ajuntamcnt del Prat
de Llobrcgat, CoHecció de Textos Locals núm. 2, 2002. Pag.164 1 165
40

43. F/s <amis OTf,a11Í/Zf1fÍIIJ ,ú/ ro• dt 'ª"abinrn dr m1tjan seg/,
assistir les autoritats locals, convidats, capellcrs (confrarcs de les
diverses capclles de la parroquia) i fidels,
amb acompanyament de
música.
De ben segur, com era habitual en aquel! temps, s'hi
va
convidar !'oficial de carrabiners destinar a la guarnició del Prat,
que devia assistir al refrigeri amb <.JUC es va obsequiar les autoritats
i els convidats, capellers
i músics.
Cal remarcar
que
el cam-i més significatiu de l'organització del
cos
de carrabiners des del seu
establiment al Prat, el 1830, es va
produir en aquesta decada. Ens refcrim a l'establiment al Prat del
punt de comandament de la companyia de carrabiners destinada a
la \;gilanc1a de la costa de ponent més propera a Barcelona. Aixó
\"a representar que el capita de la companyía de carrabiners passés
a residir a la nostra població i, per tant, que hi hagués un major
grau de participació deis carrabiners en la vida local. Segons dades
documentals del mes de maig de 185', aqucst cam; organitzatiu
va tenir lloc, per primera vegada, el mes d'abrii.r·
El primer capíta de les forces de carrabiners amb destinació i
residencia a la nostra població va ser Francisco Aubert i Luce,
segons consta
en
el justificant de la re\;sta mensual obligatoria
davant !'alcalde pratenc, on consten tots els membres que constl
tuºien la companyia de carrabíners que estava a les seves ordres.""
El capita tenia assignat un cavall per facilitar li ds desplac;aments.
\lo cal dtr que aquesta nova d1sposició organitzativa del cos de
carrabint!rs, que va perdurar unes quantes decades, va donar més
categoría a
la població del Prat.
Un altre fet que
ha\·ia de tenir, anys a \'enir, una influencia
directa
sobre la salut dels carrabiners
va ser la construcció del
Canal
de la Dreta, que a finals d'aquesta
epoca t!Stava en avanc;:a
da fase de construcció, tot i l'oposició i !'alarma del poble del
Prat.
El nou marge
o terraplc que el canal representava podia
tcnir efectcs catastrófics
per al nucli
urba del Prat, en cas de
riuada.
En aquesta decada, atenent a la informació consultada, no
hcm trobat referencics espedfiques a operacions de contraban
a les platges del terme del Prat, pero, sí que n'hi hagué al de Vi­
ladecans. Ourant la rut del 22 i la matinada del 23 d'agost del
65
AMEP, Vll2, Carrabiners 1857. Capsa 270-22
66
,\.\lllP, ibídem
41

44. Josep Ferret i Pujo/
1851, hi va haver un desembarcament de contraban entre l'es­
tany del Remolar i
el de la Murtra. En relació amb aguest fet, dos ve'ins del Prat van ser cridats a declarar davant la Comissió Fiscal
del cos de
Carabineros
del Reino.
61
67
AMEP, Vll.6, Concraban. Capsa 280-7
42

45. L4. REVOLUCTÓ DEL 1868
En iniciar-se la decada dels anys 60 del segle XIX, el comanda­
ment de la 3a companyia de carrabiners de la Comandancia de
Barcelona, formada per 162 homes i 6 cavalls, continuava estant
situat al Prat. El capita era en Manuel Suárez i Telaya. A la caseta
dels carrabiners de la platja,
hi residía, en
ac¡uella epoca, el cap de
la 3a secció de la companyia, carrcc c¡ue ostentava el tincnt Nar­
ciso Martín Aguado.
Ambdós oficials tenien destinat un
cavall.
68
Com era habitual, els canvis deis oficials i dels carrabiners eren
freqüents.
Entre els capitans destinats a la nostra població en
ac¡ues­
ta decada, cal esmentar els següents: José de Lasa, Juan García Lasa,
José Camps
i Ruíz, Antonio Gascón Canovas, Luís Ruíz Quirós,
Segundo
de la
Guár<lia i Ortega, i José Martínez Fernándcz.
69
En Ramon Binsa, resident al Prat, va sol·licitar l'any 1862 un
certificat de la Inspecció General de Carrabiners " ... de sus servicios
prestados desde 1834 a 1840" a l'esmcntada institució militar. Sem­
bla, peró, c¡ue ac¡uest servei l'havia efectuat majoritariamcnt a la
província
de Girona.
70
A primers de juny de 1864, les autoritats governatives van noti­
ficar, de forma reservada, a !'alcalde del Prat,
Joan Rodés, que des
del
port de
Malaga havia sortit el vapor de matrícula belga Conde
de I Iaina11/t, amb un carregament d'armcs, amb destinació al port
68
AMEP, VIl.2, Carrab iners 1861. Capsa 271-2
69
AMEP, VIl.2, Carrabiners (<lecada deis anys 60)
70
AMEP, Vll.2.5, anys 1816-1949. Capsa 260-2
43

46. Joup Ftmt , P11¡0/
italia de Messina. Les autoritats, pero, temien que aquest carre
gament es pogués desembarcar " ... e,, q11ak:¡11ier p1111to de la costa de
Esp01id' .. ,
En la mateixa comunicació, s'or<lcnava al batlle, que disposés
" .. .lo necesario para m"tarlo m la parle que V corresponda en el término de
s11 ;11risdícdón". Cal su posar que la mateixa autoritat gO\·ernativa o
el matcix alcalde
dd Prat havien
advcrtit d'aquesta poss1bilitat els
caps
de carrabincrs de la guarnició de la platja del Prat. '
El mes de
¡ultol del mateix an, 1864, amb caracter resen·at,
!'alcalde del Prat va rebre una altra comurncació on s'anunciau
c¡ue un altre vaixcll belga havia sortit carregat d'armes <le! port de
\!alaga " ... con d1recdó11 á l'arios p1ferlos del extra,yero y por si trata de ali­
jar/os m a{wín p1111to de la costa d'Esp01ia, mcargo a I 'd dispo,~~a lo nece­
sario para evitarlo e11 la parte q11e á T, 'd. Corresponda y en el tér111i110 de su
j11risdimó11". "l
El dia 14 de desembn: de 1866, h1 ,·a tornar a haver un embar
rancament a la platja del Prat, a la zona propcra a la <lesembo
cadura del riu Llobregat. Es tractava del llagut Remedio, tnpulat pcl
patró 1 quatre marrners. El llagut procedía de Bcnicarló i navega
va en clirecció al port de Barcelona amb un carregamcnt de gar­
rofes i de blat de moro.
4
Segons va manifestar el zelador de la Marina, Bald1ri ~falet
Casas, a la primera autontat municipal del Prat " ... en barra11caro11 por
11110 ra._~cho de bienio que se le ro111piero11 las soges de las a11mres esta en palo
seco)' lleno de a,.{!,11a". El patró d'aquesta embarcació es deia Sebastia
Conesa. En relació amb el naufragt, !'alcalde <lel Prat es c¡ueixava
" ... del poco caso que hace de la auton"dad local, en la inteli¡!,encia que los
Celadores de A1ari11a, en zona marítima so,, ellos los 1111icos que timen auto­
rizació11". '<
Val a dir c¡ue en aquesta epoca es finalitzava la construcció <lcl
Canal de la Dreta, el tra~at del qua!, com hem dit, va aixt:car les
protestes de les autoritats pratenques. Pero, ac¡ut:st canal tenia un
altre problema, no desguassava dircctament a la mar. Atxó, junta
ment amb la proximitat de l'estany de la Magarola i les noves
11
,\IEP, Vll.2, Conrraban, 1817-1922
'
2 AMEP, ibídem
n AMEP,
ibídem
", EP, XX.4.4, VaixcU,¡, 1817-1898
75
.\!EP, 1bidem
44

47. L,, &t'0/11nti del 1868
plaotacions d'arros al Prat, feia augmentar considerablement les
zooes estanyades, cosa que va facilitar la propagació de les febres
palúdiques.
El mes
de julio! de 1867, el
capita de la companyia de carra­
biners a que pertanyia el destacarnent de la plalJa del Prat, exposa
a la Comandancia del cos la trista realitat sanitaria deis voltants de
la caseta <le carrabtners de la plaqa. La comandancia va remetre la
informació
al governador civil de la província.'
1
' Cn una comurucac1ó de la primera autontat governativa, de
data 24 dt! juliol <le 1867, a !'alcalde dd Prat, Pau Codina, entre
altres coses se
li
notifica\·a que " ... El captlti acadmtal de la c11arla com­
pa1i1a, le stt,nificare q11e e11 solo día ha11 pasado al hospital ,mlitar de esta
plaza siete i11ditid11os del destacamento sit11ado e,r la casilla del Pral atacados
de calenturas, de las q11e t11 el mismo dio lo f11ero11 lambié11 el sar;e,mto
primero,jeft acddental de la secdón, s11 esposa y dos h!Jos del mencionado. En
vista de se111e;a11te caltll11idad !lit perso11é qytr 111a11a11a en el mdicado p1111to
encontrando dos carabineros más co11 fiebre, el hijo de 11110 de ellos, y el resto
con sí11tomas de dicho mal', escrivia el cap de la Comandancia de
carrabiners de la provínc1a, i també de1a que les causes del mal
eren dues:
el fet
que el Canal de la Oreta no desguassés a la mar,
sinó a 300 metres, formant aigues qwetes, l'estany de la Magarola;
i
la plantac1ó d'arros.
Ac.¡uests dos fets t!staven dc1xant sense forc,:a
militar aquell punt.'"
. la primavera del 1868, es va verificar a l'.\juntament, la talla
anual deis mossos de lleva. El scrgent del cos de carrabincrs,
Antolín Descalzo, va ser l'encarregat d'efectuar la:
D'altra banda, durant la crescuda del riu Llobregat csdevmgu­
<la el 25 <l'agost de 1868, va caure el pont que s'estava construtnt
entre les viJes d'Esparreguera i Olesa de 11ontserrat, " ... llei·á11dose
arrastrados por la corriente, los hierros, maderas, andamios q11e constit11ia11
el p11mte .. .''. El prop1etan del pont, Josep Puig, dTsparrcguera, c.¡ue
era alhora l'amo de la fabrica Puig, antecessora de la "Colonia
Sedó", "ª <lemanar la coHaboració <le !'alcalde del Prat, Pau
Agu1lera i Bou, amb la finalitat d'intentar recuperar part del ma-
Com, ~ \'n A, J. J./ Drlto d, I .l,,brrg,,11 Bamlon,1, Pá~. 318
AMFP, VTT.2, C:arrabtne"' 1867. Capsa 271-8
. \.\1EP 1b1dem
.\[EP, Sessaó Ple, munmpal de 12-4 1868, l.lJbrc d'Actc,
45

48. Josep Femt i Pujo/
terial d'aquest pont, que el mar podía haver dipositat a les platges
pratenques.
11
º
Per aquest motiu, en data 28 d'agost de 1868, la primera auto­
ritat municipal del Prat va comunicar
al
capita dels carrabiners
"
...
tendrá a bien disponer las órdenes convenientes a los carabineros que vi­
gilan la plqya de este término nmnicipal a fin de que den parte de CHa/q11ier
oijeto que sea arrqjado por el mar en dicha plqya )' pueda pertenecer al men­
cionado pumte, sin permitir q11e los paisanos se lo Jleve,l'.
81
L'alcalde pratenc va enviar un altre ofici al senyor Josep Puig,
en
el qual soHicitava que li enviés una persona
" ... de s11 con.fianza,
que por mi parte le daría toda la protección necesaria (. . .) que podría encar­
garse de recoger todo cuando saliera a la misma",
82
on li feia saber, alho­
ra, que ja havia comunicat al capita de carrabiners que vigilcssin
els objectes i materials que es poguessin trobar a la platja, pcr­
tanyents
al pont desaparegut.
Un mes després, durant
la Revo]ució de 1868, que va acabar
amb
el regnat d'Isabel 11, es va produir, al Prat, una actuació ex­
cepcional
i, de ben segur, derivada de la presencia de forces de car­
rabiners al nostre terme municipal. El dia 30 de setembre de 1868,
tota
la guarnició de Barcelona va secundar la revolució militar ini­
ciada a Cadis, eocaps:alada pel general Prim.
Entre les unita.ts mili­
tars barcelonines
hi havia la Comandancia de Carrabiners. En
relació amb aquesta revolució, el Dr. Josep Pujo! va escriure, anys
a venir, una crónica deis fets que tingueren lloc
al Prat, de la qua!,
pel seu indubtable interes, hem seleccionar els
paragrafs següents:
"L'ende1J1d d'haver-se subleva! Barcelona o sig11i el primer d'ocl11bre de
1868, /'Alcalde del Pral, en Pa11 Ag11ilera Bou (en Bo11) va reunir l'Aj11n­
tament en sessió extraordinana i amb assistencia del capita de carrabiners,
cap de la forra d'aquest poble, Uuís &1íz Qtlirós, i els va 1J1aniftstar que
desi(java saber si estaven decidits a secundar el moviment. T'ots els presents i
cadasetí per sí, amb el major entusiasme exposaren qm es posaven i queda­
ven a les ordres del nou Govem de la Nacio'".
8
'
iio AMr.P,
Ofici de l'Akaldia al capita de carrabiners de data 28-8 1868
81
AMEP, Carta de l'alcaldc a Josep Ptúg d'Esparregucra, de data 28-8-1868
82
AMEP, VII.2, Registre de Sorudes. Ajwnament del Prat 1868
R, Fl!lUlET PUJO!., J. L. Jmp P190/ i Copsada. F.mits 1908-1944. El Prat de 1.lobregat,
Ajuntament del Prat de Uobregat, CoHecció de Textos Locals, núm. 3, 2003
46

49. La &vo/11dó del 1868
Certament, la residencia a la nostra població del capita de
carrabiners va ser decisiva. El nostre fou el primer Ajuntament
que es va adherir a I' Al<;ament Nacional. Uns dies després es van
convocar eleccions per constituir la Junta Revolucionaria del Prat.
Va ser triat
per dirigir-la Ramon Camps Curriol, conegut com Ramon, el carrabiner, pel fet d'haver estat membre del cos.R•
El mes d'abril de 1869, va ser destinat al Prat el capita Segundo
de la Guardia i Ortega, de la 2a companyia de carrabiners, va subs­
tituir Lluís Ruíz.
8
s El capita Segundo de la Guardia va residir al
Prat un any, fins al mes de mar<; del 1870. L'abril de 1870, fou des­
tinat provisionalment al
Prat el
capita Francisco Martín Alonso,
el qual, el
mes següent, fou
substitwt pcl capita de la 4a compa­
nyia de carrabiners, José Martínez Fernández, que s'hi estaria la
resta
de l'any
1870.
86
84
Ft,RRET P UJüL, ).L. Op.cit
85
A.MEP, VI 1.2, Carrabiners, 1869
86
AMEP, VII.2, Carrabincrs, 1870
47

50. I::.LS' C"ARRABI'.\TERJ' DL'FJL'\¡T LA DhCADA
DJ-:Lf Al,;n· 70 DI:.1. SEGLI:. XIX
En comenc;ar la <lccada dels anys 70, el gener de 1871, conti­
nuava comandant les forces de carrabiners de la 4a companyia, el
capita José Martínez Fcrnández, el qual, com es va for habitual en
la dccada anterior, residia al Prat. En aquel! temps constitui'en la
companyia 132 homes 1 5 cavalls.'
El destacamcnt de la platja, que pertanyia a la 2a secció, escava
a les ordres, sembla que de manera provisional, del sergent primer
Vicente Safont Oriol. El mes de marc; del 1871, n arribar com a
cap de
la 2a
secció, destinat a la caseta de la platja del Prat, el
tinent Julián J\:fosquenda Armentero.
83
'\1 durant la monarqwa d'Amadeu de Savoia ni en la postenor
proclamació de
la I República,
s'observen canvis s1gruficaaus en
l'organització del cos de carrabiners. D'altra banda, la 3a Guerra
Carlina (1873 1876) no ungué cap incidencia en el delta del Llo­
bregat, per tant no s'ordena cap desplac;ament de forces de carra­
bincrs per cobrir la defensa de
la població
del Prat, com havia suc­
cei't en les gucrres carlines antcriors.
'Lo deis fcts notables d'aqucsts primers anys de la decada dels
anys 70 fou, seos dubtc,
la inauguració, el
juny del 1873, del pont
de Ferran Pu1g, que millorava considerablcment les comunica-
"' AMEP, Vll.2, Carrabiners 1871. Capsa 271-12
88
,\.\IBP, ibídem
48

51. F./J 'ª"abinm d11ranl la düadd d,/J olt)s 70 dd mk XIX
c1ons del Prat amb Barcelona, cosa que també beneficia els
dcspla<;:amcnts dels carrabiners.
A la tardor del 1875, es Yan dura tcrme treballs de conserYació
de l'edifici de la caseta deis carrabincrs de la plat¡a del Prat. Scgons
un ofici postcnor del cap1ta Franasco Martín, " ... de (l!)'a reparación
dió cuenta ese 1111micipio en oficio mí111. 290 de 29 de Diciembre próximo
pasado, al se,ior coronel Jefe de la Con1a,1danda que me honro pertmecel'."
~IG ... ATI.RA ()J HtA ... CISCO ~l \RTI'-.
(",\PITA Ol L SI e.o, CO)ll'A 'sYI. n,,~.\.,TI RIA
OH G4JUBl."\T.ROJ Vf'L RHXO, l '.\.'-Y 18'6
11'> ,\MEP, Capsa 271-13,
49

52. Josep Ferre! i P,gol
No queda dar si aquests treballs els va efectuar l'Ajuntament del
Prat a carrec del pressupost municipal o si aquest només certifica
que la reparació ja estava efectuada.
A principis de desembre
del 1875,
el dcstacament de carrabi­
ners de
la caseta del Prat estava
constituit per membres de la 3a sec­
ció de la 2a company ia, a les ordres del tinent Guillermo Colomar
Llabrés,
90
el qual, pero, tenia el puesto de mando a Barcelona, fet que
l'obligava a desplas:ar-se freqücntment
al Prat a cavall.
El mes d'agost del 1876, el
capita Francisco Martín, aleshores
cap de la 2a companyia del cos de carrabiners, mostrava preocu­
pació per uns fets que afectaven l a moralitat d'alguns membres de
les seves forces. El capita va manifestar a !'alcalde del Prat, Do­
mingo Dalit i Vallhonrat, en un ofici de data 16 d'agost, " ... que en
esta Villa reside 11na 1m9er mundana la mal distrae de s1Js deberes y le hace
contraer deudas fabulosas al Carabinero de mi Compa11ia Angel Cardó
Sajon, he de merecer de fa fina atención de V Haga desaparecer a lamen­
cionada muger de ,11al vivir toda vez que ha sido esp11lsada por mí ya 1Jna
vezy se ha permitido burlar las prevenciones y amonestaciones que se la
hizo".
91
Aquesta dona vivia al carrer Roig, núm. 1, carrer conegut
popularment com a
carrer del Sac.
Dues setmanes després, el mateix cap
militar tornava a sol-li­
citar la coHaboració de la primera autoritat municipal per intentar
rcsoldre
un cas semblant. En aquest segon ofici exposava que:
"habiendo llegado a mí
conocimiento que el carabinero José Barahona Rojo,
que en el dia de qyer se ha incorporaqdo a esta Con,paiiia, trae consigo una
muger que es propia la cual se halla alojada en la Calle de Ro~ ntÍm. 4, lo
pongo en conocimiento de V A.ftn de que se sirva ordenar lo conveniente para
que dicha muger sea conducida al pueblo de su nat11ralezd'.n
Aixó demostra, ccrtamcnt, !'existencia en aquesta epoca d'un
focus de prostitució en
el lloc esmentat. Desconeixem si !'alcalde
va poder actuar per resoldre aquest problema.
En un altre ordre de coses, els oficials de carrabiners partici­
paren,
en aquesta epoca, en alguns actes oficials de certa signifi­
cació política o de cert
ressó en l'ambit local.
De ben segur, que el capita de carrabiners va assistir a la missa
90
AJEP, Capsa 271-13
91
AMEP, Capsa 271-14
92
AMEP, Capsa 271 14
so

53. Els carrabi11ers d11ra11t la decada del.s atrys 70 del seg/e XIX
i Te Deum, que es va celebrar al Prat 1'11 de man; de 1876, per
commemorar l'acabamcnt de la 3a Guerra Carlina. Aquesta cele­
bració, realitzada a l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, va
tenir unes connotacions de rellevancia anormal, protagonitzades
pel re\'.tOr Mn. Joaquim Claramunt, que només es poden justifi­
car
per la
simpatía que sembla que cenia aquest per la causa car­
lina.
Després del solemne ofici, just quan s'iniciava el cant del Te
Deum, el rector Claramunt va deixar sol el vicari, cosa que va
causar la indignació
de les autoritats.
93
El 28 d'octubrc de 1878, moria el rector Claramunt. L'alcalde
del Prat,
Ramon Arandes, va notificar als oficials de carrabiners,
" ... el
fallecimiento del Rdo. Cura parroco D. joaqmn Claravmnt, rogando/es
su asistencia en las honras fimebres del mismo".
9
4, les quals tingueren lloc
cls clics 30 i 31.
A la tardor del 1878, es va registrar l'embarrancament d'una
corbeta a la platja del Prat. L'ajudant de marina del districte
de
Sitges, al qual pertanyia aleshores la zona costanera del Prat, va
ordenar a l'Ajuntament la fixació de diversos edicces
per subhas­
tar
" .. .los despqjos de la corbeta barada en estas plcqas ... ".
9
'
No cal dir gue, sovint, els camins del terme estaven impracti­
cables,
sobretot en epoques de pluja o d'inundacions del riu
Llobregat. El
capita de carrabiners de la demarcació del Prat va
reclamar, el 16 de julio! de 1879, a l'Ajuntament pratenc
que s'ar­
reglés
el camí
" ... que conduce a la caseta de carabineros ... ".
96
A principis de l'any 1880, el jove pratenc Joan Llagostera
Montané, que feia
poc s'havia llicenciat, va sol·licitar ingrcssar al
cos de carrabiners. El mes de
mar<;, a través de l'Ajuntamcnt del
Prac, se Li comunica que no hi havia vacant, pero que havia cstat
" ... inscrito en el registro de aspirantes con el ntím. 670''.
97
93
FERRn PUJOJ., J. "El rect0r Joaquim Claramunt i el seu temps" (VII). Delta
oúm. 170, setembre, 1993
94
A.fiP, Registre de Sortides de 1878
95
AMI:::P, 4.4, Vaixclls. Capsa 479-4
96
AMEP, Capsa 271 17
97
M1EP, Registre General d'Entrades 1880
51

54. LA MILLORA DE LES COMUNiúlCIONS
EN LA DHCADA DELl' ANYS 80
Al llarg de la decada deis 80 del segle XIX, la vigilancia de la
zona costanera del Prat
va ser encarregada a efectius de la 2a com­
panyia de la
Comandancia de Carrabiners de Barcelona. Els capi­
tans de la companyia amb
punt de comandament i residencia a la
població del Prat,
al llarg d'aquesta
decada, van ser els següents:
98
LEANDRO LóPEZ FERNÁNDEZ (1881-1882)
PEDRO TORRES ANDÚJAR (1882)
ANGEL GASCÓN SOILAN {1882-1883)
MANUEL FERNÁNDEZ FRAGA {1883)
DONATO BRAGU LAT ROLDÁN (1884)
FRANCISCO RIERA LINARES (1886-1887)
ANTONIO RUVIRA SABATER (1887-1889)
ANGEL SANTIAGO FERRER (1889-1990)
Com es pot veure en aguesta relació, el temps de residencia al
Prat deis capitans, al llarg d'aquesta decada, era d'uns 14 mesos de
mitjana.
Durant aquesta mateixa
decada, el cap de la caseta de carra­
biners de la platja del Prat va ser sempre un sotsoficial amb
el grau
de sergent primer.
L'estada del
capita Leandro López va coincidir amb els actes
98
AMEP, VIl.2, Carrabiners. Capsa 272-2 a 272-8
52

55. La 111ilkJra de les com,micacions en la dicada deis a'!}S 80
d'inauguració de la línia ferria Barcelona-ViJanova, que tingueren
lloc el día 22
de desembre de
1881.
99
De ben segur, aquest capita
va
formar part de la comitiva municipal que es va congregar a
l'estació del Prat,
en ocasió de la inauguració d'aquesta infra­
estructura ferroviaria tan important.
La inauguració del ferrocarril va completar les millores de les
comunicacions
que es van efectuar al segle XTX, al terme del Prat,
les quals a més de facilitar la connexió
amb Barcelona, també ho
feren amb les poblacions costaneres de ponent. La via ferroviaria
seria, a partir d'aquesta
epoca, la preferida per als transports mili­
tars del cos de carrabiners: persones, mercaderics, armes i muni­
cions, perque en aquella epoca oferia un major grau de control,
seguretat i rapidesa.
Tot fa suposar que l'entra<la de contraban a les platges del Prat,
al llarg d'aquesta
decada, continuava arnb més o menys intensitat.
No sempre era interceptat pels carrabiners i fins i tot es decra
entreveure algunes vegades la desconfians:a deis comandaments
de les forces de carrabiners,
com el cas que apunta el
capita
d'aquesta unitat, l'estiu del 1883. El día 16 de julio! de, a la tarda,
la Marina va interceptar vuit caixes de tabac de contraban i el día
17 aparegué
una altra caixa a les platges del Prat.
100
El 5 d'agost, el
capita de la 2a companyia d'infanteria dels Ca­
rabineros del Reino, Ángel Gascón, va trametre un dur ofici a !'al­
calde del Prat en el qual, entre altres coses, manifestava: " .. .puesto
en duda no solo la buena fe con la que se practica el servicio por s11s indivi­
duos, sino la dignidad del que manda la f11erz.a; suplico a Vd encarecida­
mente me fJlanifteste, ctfantas noticias pueda adquirir referidas a si pudo ser
vulnerado ese punto, y si en estos días ha cirC11lado algun tabaco de contra­
ba11do".1m
Acabava la comunicació amb el paragraf següent: "La gravedad
de estos r11mores me obligan a recurrir a stf honor a fin de que no me oculte
cuanto sepa sobre el particular con el o/jeto de castigar al verdadero respon­
sable ó poder llevar a los tribunales a los cohmmiadorei'.
102
•n FERRf'T PUJOL, J. ''Ara fa 100 anys va arribar el tren al Prat". Delta núm. 38,
juliol 1981
too J\MEP, VTT.6, Contraban, 1817-1922
101
AMEP, ibí<lem
J0
2
AMEP, ibídem
53

56. josep Ferre/ i Pujo/
El fiscal de la Comandancia de Carrabiners de Barcelona, Ber­
nardo Molinello, també intervingué
en el mateix cas,
instrwnt
l'expedient corresponent. En aquest sentir, en data 27 d'agost de
1883, va sol·licitar informació a !'alcalde del Prat. El fiscal també
va preguntar pel " ... comportamiento qtJe en todos conceptos observa la
fuer{p de esta Comandancia".
103
L'alcalde pratenc, Pau Company, va respondre amb una comu­
nicació dirigida
al fiscal
" ... ignorandóse el punto por donde se trataba de
alijar, puesto de tener algún indicio me h11biera apresurado a ponerlo en
conocimiento del Sr. Capitán de esta compañia, ya que su celo en el servicio y
notoria honradez son para mi autoridad motivos suficientes a dispemarle toda
protección q11e le facilite el buen desempeño de sus funciones. A la vez me cot11-
plaZfO en participarles, q11e el comportamiento bqjo todos conceptos de la
fuerza que existe en esta demarcación, es inmejorable, Ct!JO extremo es tanto
más notorio en manto p11edo precisar, constiit!Je 11na verdadera escepción desde
que al frente de la misma existe el capitán acf11al Jefe de la misma".
104
L'any 1886, a part del capita de la 2a companyia, Francisco
Riera, que tenia el punt de comandament al Prat, hj va ser desti­
nat, en
el mes de
mar~, el tinent Fermín Orciz Almeida.
105
A l'estiu
del 1886, el cap de la caseta dels carrabiners de la platja era el ser­
gent primer, Manuel Mendez Rodríguez, i tenia com a ajudants, el
sergent segon, Antonio Perico Salanas, i els caporals de primera,
Miguel Morell Cantres i Felipe Garrido Hernández. u
16
A müjan d'agost de 1886, hi va haver, sembla, un naufragi d'un
vaixell italia. L' Ajuntament del Prat va socórrer, el dia 16 d'agost,
4 naufrags italians amb 4 pessetes, com consta
en els comptes mu­
nicipals d'aquella
cpoca.
1
<
11
Segons la premsa barcelonina aquell
matí hi havia hagut molta boira.
En la sessió pública del consistori pratenc, que es va celebrar
el
día 13 de mar~ del 1887 " ... es procedí a la classificació i declaració de
mossos sortejables, act11ant de tallador un caporal de 1 a. de Carrabiners, deis
destinats a El Praf'. Aquest caporal, ~figuel Moreu, va ser delegar
" .. .por el Sr. Capitán para ejercer la ftmción de tallado,''. tf'IR
103
AMEP, ibídem
104
AMEP, ibídem
105
AMEP, Vll.2, Carrabiners 1886. Capsa 272-6
106
A.EP, VTT.2, Carrabiners 1886. Capsa 272-6
1
º' At\lEP, C:omptes murncipals 1886
lM J\MEP, Llibres d'J\ctes de l'Ajuntament del Prat, 1887
54

57. La mil/()ra de les com11nicadons e,r la decada deis ª'!J'S 80
Entre les pertorbacions atmosferiques més importants d'aques­
ta dccada, cal destacar !'excepcional nevada registrada entre els dies
10 i 12
del febrer de
1887.
109
Els habitants de les masies, els carra­
biners
de la caseta de la platja del Prat i de tota la costa deltaica del
Llobregat van quedar
aillats per aquesta grandiosa nevada caiguda
a les comarques barcelonines, una
de les més
forres dels darrers
segles. La neu
va paralitzar durant sctmanes la vida económica i,
particularment, l'activitat agrícola, ambla
perdua de jornals corres­
ponent.
El gruix
de la nevada va arribar, en alguos punts, als 4 i 5 pams,
i
la neu va perdurar molts clics. En aquelles condicions va ser total­
ment impossible que cls carrabiners practiquessin el servei de vi­
gilancia que tenien encomanat.
El 1887 es va construir, a
carrec del Ministeri de Marina, l'edi­
fici del Semafor, situat a uns tres-cents metres al SO de la caseta
de carrabiners, amb
la funció de millorar la navegació marítima.
11
º
Es va
instal-lar un telegraf óptic, un telegraf de banderes i un
servei
de guaitcs, en un intent de recluir els embarrancaments i
naufragis en aquesta zona. Aquestes instal·lacions permetien una
comunicació
optica amb el castell de Montjwc. Tot fa suposar que
es va mantenir una bona relació entre el personal del Semafor i els
carrabiners.
Els propietaris
de la finca de la Ricarda, scnyors
Tomas Aufe­
rills i Pere Arús, havien fet construir, l'any 1887, una obra o ter­
raple que impedia la lliure circulació de les aigücs de les pluvials.
Aixó, segons la Junta Local de Sanitat, produfa " ... 11na extensa char­
ca pantanosa que ha de afectar como afecta a la salud príblicd'. En relació
amb aquesta situació, el mes
d'agost del 1887, l'Ajuntament del
Prat
va acordar "Abrir los expresados
estanques_y lagunas mando el cau­
dal de ag11as sea s11ficiente para la renovación de las mismas, a ct[YO efecto se
dirigirá atenta comunicación al Sr. Capitán de Carabineros de esta Sección,
encareciendo/e qm por la juer:z.a a s11 t11ando, en cuanto no perjudiques su
instrucción, se sirva v~e,ilar el q11e dicho servicio se cometa por alg11nos vecinos
deseosos de pescar y sólo cuando esta alcaldía le pida s11 autorización".
111
JO!> Fl'RRFT PUJOL, J. "La chmatologia tle finals del vuit-cents". Conferencia al VI Curs
d'Historia
tl'Amics del
Prar
11
° FERRET Pi.:JOl,J. "El scmiifor del riu Uobregar" (!). Delta. Núm. 273, gener, 2003
111
Í'í'R.IU,T PUJOL,J. "El Prat ara fa 100 anys-L'estat sanirari i les activirats cívic¡uc~"­
De//a, núm. l 08, gcncr, 1988
55

58. Josep Ferre! i Plljol
Cap al 1889 o 1890, va visitar la zona de la caseta deis carrabi­
ners
el geóleg i canooge Dr. Jaume Almera, que anava acompan­
yat pe! gravador
i tipógraf Eduard Brossa. Aquesta visita tenia
la finalitat d'efectuar els aixecaments topografics necessaris pera la
confecció del mapa geológic deis contorns de Barcelona. Aquest
treball va ser un encarrec de la Diputació Provincial de Barcelona
i se'o va publicar la primera edició J'any 1891.i
12
Aquest és el
primer mapa geológic
i
topografic que s'ha dibuixat del delta del
Llobregat, a escala, amb
la xarxa de camios, la situació de les prin­
cipals masies
i de diversos accidents
geografics.
112
FffillliT PuJOL, J. "La vinculació científica del geóleg i canonge Dr. Jaume Afmera
amb el Prat". Delta, núm. 21 O, abnl, 1997
56

59. LA DESTACADA ACIVACIÓ DELS CARRABINERS
DURANTLA RJUADA DESANT ANTONJ
Un fet destacable de l'organització del cos de carrabiners de la
decada deis 90 del segle XIX va ser la perdua de la capitalitat de
la companyia de carrabiners. En el llistat de carrabiners que pas­
saven la revista obligatoria davant la primera autoritat municipal,
s'observa que, a partir de 1893,m els oficials del cos de carrabi­
ners caps de destacamem amb residencia
al Prat, que des de feia
unes tres dccades eren capitans, passaren a ser tinents i fins i
tot
militars de menor graduació. Així, a partir d'aquesta data, trobem,
entre altres els tinents García Coll, Bravo Hernández, Víctor
Rovellat, Anastasio del Val,José Alsina
11
• i Paulino Suarez Coitiño.
Cal destacar
el tinent Víctor Rovellat que, tot i la curta per­
manencia a la nostra població -no va arribar a mig any-, va tenir
una actuació molt important, com més endavant detallem.
Un fct que va trencar la monotonía de la vida militar en
l'ailla­
da platja del Prat, es va produir a mitjan d'aquesta decada. L'any
1894, el geoleg i canonge, Dr. Jaume Almera, va tornar a fer una
visita a
la caseta dels carrabiners.
115
En aquesta ocasió i de ben
segur amb
el corresponent perrnís de l'autoritat militar, va pro­
cedir, probablement amb l'ajut dels mateixos carrabiners, a efec­
tuar un arnidament
de la distancia que hi havia entre la
fa<;ana de
111
AMEP, Vll.2, Carrabincrs. Capsa 272 -11
114
AlvlEP, VIl.2, Carrabiners. Capsa 272-9 a 272-17
115
FAUR.A I SANS M., i PAl.ADLLLA, F. Op. Ci1.
57

60. Josep Ferre/ i P11jol
la caseta dels carrabiners i el mar, amb la finalitat de verificar l'a­
varn;:ament del delta. Aquesta primera determinació de caracter
científic es va repetir
en altres ocasions, algunes de les guals tin­
drem ocasió <le consignar.
A la primavera de 1896, es
va registrar un desembarcament de
tabac
de contraban a les platges del Prat gue no fou detectar per
les forces de carrabiners. Ens referim a unes caixes gue contenien
paguets
de
picadura de la marca Flor de Mqyo, que procedien de
Gibraltar.
1
1<· El dia 5 de juny de 1896, dos carros que portaven una
part d'aquesta mercadería camuflada -20 guilos de tabac-, van ser
sorpresos
per dos agents de la
Compaiiia Arrendataria de Tabacos,
mentre circulaven pel camí del Remolar cap al Prat, amb la pre­
tensió de traginar la mercadería al punt convingut de la ciutat de
Barcelona. El
dos carreters, gue eren del Prat, van ser detinguts.
En relació amb aquesta captura, una junta administrativa presidi­
da pel delegat
d'Hisenda de Barcelona va resoldre, el dia 16 de
febrer de 1897, " ... el
comiso del tabaco aprehendido así como la venta en
ptíblica s11bhasfa de cabafferías, carros y enseres aprehendidos".
111
Aquesta
resolució va ser comunicada a !'alcalde del Prat.
El dia 7 de mar<; del 1897, caporals del cos de carrabiners de la
platja del Prat van fer la talla dels quintos. La cafetera Isolina Mes­
tres, propietaria del Cafe del Pont, va presentar, el dia 24 de mars;, un
rebuta l'Ajuntament en que s'especificava " ... la cantidad de doce pesetas
cincuenta céntimos pqr los gastos q11e hicieron los cabos de Carabineros el dia 7
del actual q11e villieron a tallar los mozos de la quinta ... ".
118
Toe fa pensar que
els caporals es van guedar a dinar a carrec de 1' erari municipal.
Entre els dies 15 i 17 de gener de 1898 va tenir lloc la celebre
avinguda del riu Llobregat, coneguda com la Riuada de Sant An­
toni,U'1 durant la qual hi va haver una destacada actuació dels carra­
biners pratencs.
El tinent Víctor Rovellat, advertit del perill gue suposava la
riuada per a
la població del Prat, es va presentar a la primera au­
toritat municipal acompanyat
per dos carrabiners. En plena inun-
116
i\MEP, Vll.6, Contrnban, 1817-1922
117
1\1-.fEP, ibi<lem
llR AMEP, Compres municipals de 1897
119
l'F.RRET PUJOL J. "Crónica de la Riuada <le Sant itoni" a Miscdlania d'Hommo !Jl! 11
J(lume Codin11. Barcelona, Ajuntament del Prat i Columna, 1994. Pitg. 251-262
58

61. Lt1 dtJt,,r,,da t1tf11t1aó dr/1 ra"t1bmm d11r.111t la nilt1d,1 d, rt1nf A11to111
l'ls, P.\REII. 1)1 < \RR\Bllsl R,
OI 'l·R\'l:J . J, 1'1,\1) ül:.L l'IL\T
A H',.\1.5 DFI., \1)(
--
--
dació dds carrers del poble va protagonitzar una actuac10 que
!'alcalde del Prat, Joscp Perrer i Rosell, va dcscriure en una pos­
terior notificació deis fcts a les autoritats gO crnatives de la pro­
vincia i a
la Comandancia de Barcelona, en
ds termes scgüents:
" ... en lo lerrible de la i111111dació11
1 se presentó m la Plaza (Piara de la
Vi/a) y cmzó todas las calles del casco del p11eblo, aco111pa1iado por dos cara­
bli,eros, ]11011 Riera Serra J' José Gfferrrro SáncheZJ prestando au,ilios s1i1
mento, con eminente peligro de sus vidas, por cuanto h11ho momentos en q11e el
a,~11a no mansa, sinó de corriente irresi.rlible, les llegaba has/a las espaldas". t7.f'
L' alcalde va precisar, en relació amb l'acruació del ttncnt:
" ... q11ien con ánimo sereno, ya antes de aqt1ella semndó co11 deligencia
ine.,picable las indicaciones de mi a11toridad, proammdo el orden con el tacto
esqffisito J' 111ultiplicá11dose m todas partes, sin ahati111imto 11i ca11sa11cio
a(~1mo".
121
J:!'l FLRRI t P1,¡rn,J. "Crún1c1 de la Rtuada <k Sane _to111". Op. cit.
111
Fuuurr l'qrn,J. "Croruca de la Rtuada Je Sant \moru"', Op. cit.
59

62. Josep Femt i Pujo/
La intervenció exemplar d'aquests carrabiners fou també des­
tacada pel farmaceutic pratenc, Ramon Roigé i Badia,
en l'inte­
ressant article
"La
immdació del Pral de Uobregaf', que va publicar
sobre la riuada de Sant Antoni,
en una
revista periodica de
l'Institut Agrícola Catala de Sant Isidre.
122
L' Ajuntament va intentar que fos degudament premiada l'ac­
tuació deis carrabiners,
tot instruint un expedient que, a l'agost
de 1898, fou tramés al governador civil.
121
No hem trobat cap noti­
cia
de si realment fou reconegut per les autoritats governatives
aquest
comportament exemplar.
El mes
de gener de 1899, el cap de la 3a secció de la 2a com­
panyia dels
Carabineros del Reino, de la guarnició del Prat, era el
tinent
José Alsina Neto.
124
En la certificació de la revista men­
sual, aqucst tinent figura
com a Cabal/ero Oficial
A!ontado, perque
tenia a la seva disposició un cavall. El nombre total de carrabiners
destinats a la nostra població, inclosos oficiaJs i classes, segons la
mateixa certificació, fou durant
el mes de febrer de 1899 de 19
homes
i un cavall.
i:o
Pels compres municipals, tcnim noticia que a finals del segle
XIX, l' Ajuntament contri bufa economicament al trasllat dels mo­
bles de sergents i caporals destinats a la
casilla deis carrabiners de
la platja del Prat. Entre el 19 de novembre de 1898 i
el 1 O de juny
de 1899, es van fer, almeny
s, tres trasllats de moblcs, el darrer va
consistir
en el
" ... traslado con carro desde fa casilla a Barcelona de los mue­
bles del sargento Sánchez',
111
• segons consta en la factura que va pre­
sentar a l'Ajuntament el tartaner pratenc
Josep Colominas, en data
8 de setembre
de 1899.
En finalitzar el segle XX, el cap del destacament de carrabiners
era el tinent primer Paulino Sánchez Coitiño, i tenia
com a segon
el caporal Maximiliano Martínez Incógnito.
127
122
ROLGÉ. 1 BADIA, R.; "La Inundació del Prat de Llobregat" a L'art del PogiJ. Instirut
Agríco
la
Catala de San1 lsidre, febrer 1898
l2-J FFRRF.'r PUJO!~ J.; "Crónica de la Rlllada de Sane Antoni" . Op. cit.
124
AI\IEP, VII.2, Carrabiners. Capsa 272-17
125
AMEP, ibídem
126
AMEP, Lliurament núm. 39, Co mptcs municipals, 1898-1899
121
AJfP, Padró municipal de 1910
60

63. TERCERA PART

65. CONDICJONS DE VIDA T D'ALLOT]AMENT
DELS CARRABINERí A PRJNCJPJS DEL SECLE XX
En comen<;:ar el segle XX hi va ha:ver un intent d'cfcctuar obres
d'arranjament
de les casetes dels carrabiners, probablement afec­
tades
perla riuada de Sant Antoni. En aquest scntit, el 24 de maig
de 1901,
el primer tinent <le carrabiners Magín Melgar, adscrita la
Comandancia de Carrabi ners de Barcelona, va sol·licitar de !'al­
calde del Prat que
Li enviés dos o més mestres d'obres de la loca­
litat per pro posar " ... la manera de efect11ar o llevar a acabo las obras de
reparación q11e son necesarias efectuar en las casetas de carabineros que hqy
establecidas en la plqya de este distrito n11micipa!'.
128
El mestre d'obres Hermenegild Monés i Muns, Meriquildo,
i un altre paleta de la localitat van ser els que van assessorar el
tinent.
129
Desconeixem si aquestes obres de conservació es van
efectuar o
no.
Les primcres dades dels efectius destinats a la platja del Prat a
principis del segle
XX daten del mes de dcsembre de 1902. En
aquesta epoca, el destacament de carrabiners estava a les ordres
del tinent Julio García i pertanyien a
la 3a sccció de la 2a compa­
nyia de la Comandancia de Carrabiners de Barcelona. En total els
membres del cos destinats a
la nostra població eren
20.
130
Anualment, l'Ajuntament sol·licitava al cap del destacament de
128
AMEP, Vll.2. Cossos de Seguretat. Capsa 272-18
129
AJ-,fEP, ibídem
no i\lEP, ibídem
63

66. jottp F~ml , P11jol
carrabiners, la presencia d'un scrgent per verificar la talla <lels
mossos que s'havien d'incorporar a files.'
En aquella epoca, les condicions higieniques de l'allotjament
d'aquest coHecuu a les casetes
de la
plaqa del Prat no eren gaire
bones. El Dr. Segimon Salgot i Baucells,
112
que fou metge del Prat
i facultattu deis carrabiners
de la platja entre 1899 i 1908, conei­
xia molt bé les condicions
higieniques i sanitanes que patien eUs i
les seves families.
El metge Salgot havia acompanyat el Dr. Pittaluga, maxima
autoritat espanrnla en materia de paludisme, a visitar la zona <le la
caseta deis carrabiners, molt afectada pels brots de febres palú­
diques.
Segimon SaJgot va lliurar, el 28 de setembre de 1904, a la Real
Academia de Afedicina de Barcelona, un treball manuscrit titulat Bm1es
apuntes para la Topografia Médica de I:..I Pral de Uobregal. '
El 1904 la caseta o casilla deis carrabiners estava constitutda
només per dues edificacions d'una sola planea. El Dr. Salgot les
designa,
en la seva topografia medica, coma
caserones.'" No cal dir
que aquests cd1ficis eren insuficit:nts per allotjar dih,nament els
carrabint:rs i les sevcs famílies.
En la topografia de Salgot, on s'analitzeo diversos aspecces de
la vida local, del terntori i del clima, es fa referencia expressa a les
condicions higicniqucs i sanitarics d'aquests caserones. Pe! scu in
dubtable intercs, transcrivim dos deis paragrafs que consi<lerem
més representatius en aquesc sentil. En el primer, el Dr. Salgot fa
ob1ecc1ons a la idone"itat de la localitzac1ó de la caseta deis carra
biners, amb els termes segücnts:
" ... La caseta de los carabineros del témlino, sit11ada al lado de las lag11-
nas 111ás peligrosas del término aparecen constmídas ex profeso para hacer
perder la salt1d y q11izá la vida de los pobres carabineros que j11nto a s11s
n111;eres e hi;os, tfren la miserable vida que les consdenle el escaso hat•el'.m
En el segon, el facultauu denuncia les pcssimes cond1cions
111
A\IFP, Re¡:Nre de Sorudes de l'Ajumamem dd Prac. 1903-1904
rn \let¡,;< natural de Cc:ntdles, havia e,1111 també ju1¡.:e municipal dd Pr.u
111
M\RI I BAU IJ.LS, V. 1 V,\U.RII\HV, 1 Pl'IG, P. Op. cit.
U• :.\RI I BAIII IJ.S, VI V.\11.RII\UU I Pt·1(;, P. Op. cit.
ll< :\l.\Rr I B.,u I u.s, \'. 1 \'AU.lllRI RA I Pt 1c;. P. Op. CII.
64

67. Condicions de áda i d'aJJotjamenl deis (arrabiners a pri11apis del seg/e XX
d'allotjament que, suposadament, eren pitjors que les de la majo­
ria d'habitants del Prat, que tampoc no eren bones:
" ... Viven hacinados numerosas
famílias, y aún 11tilizando como yo he
visto, el calabozo, con pavimento sin enlad,illar, con una ventana sin vidrios,
por donde penetra una corriente de aire, en 1ma habitación de unos tres me­
tros y medio de largo por dos de ancho ¡ Viven marido, mujer, suegra y dos
criaturas¡.
Abastecían se antes de agua de 1m pozo común, y para evitar el desarro­
llo de enfermedades infecciosas, recomendóse un aparato .filtrador, cuanto tan
sencillo y barato hubiese sido la pe,foración de tm pozo artesiano".]'(,
Aquesta situació descrita pel metge Salgot va perdurar, encara,
molts anys, fins que s'amplia
la caserna, cap a finals de la
decada
dels anys 20, en temps de la dictadura del general Primo de Rivera.
L\ó MARI I BAL<:EUS, V. l VAU.RJl!ERA I PuG, P. Op. cit.
65

68. ELS CARRABINERS DURANT
LES RIUADES DE L'OCJ1JBRE DE 1907
El mes d'octubre de 1907, es van registrar un seguit de cres­
cudes del Llobregat que van inundar el delta del Llobregat. Es
tracta deis episodis que la gent del Prat emmarca amb la denomi­
nació gencrica de l'a'!J de les cinc ri11ades, una de les quals s'esdevin­
gué al mes de novembre. Els marges de defensa havien guedat
molt malmesos pels efectes
ele les riuades anteriors, deis anys
1898, 1901 i
1902,
13
' situació gue augmentava el risc d'inundacions
en cas d'una nova avinguda del riu, com així va ser.
En aquella epoca, el cap dels carrabiners del destacament de la
platja del Prat era el tinent Pedro Estradera.
Durant la primera d'aguestes riuades del mes d'octubre, que es
registra el día 13, hi va havcr una serie de fets en els quals es van
veure involucrats membres del cos
de carrabiners del Prat. El
tinent Pedro Estradera es va
despla<;ar, desafiant la inundació, del
nucli urba a les casetes <le la platja. No el van localitzar fins a les
10 del matí
de l'endema, 14
d'octubre.
13
R
El mateix dia 14 es van presentar a l'Ajuntament del Prat, el
tinent coronel de carrabiners, Nicolás Campos, i el capita, Manuel
Gasols i
Aguilera, per notificar gue tres carrabiners s'havien cx­
traviat i que un altre havia estat arrosscgat pel corrent de l'aigua
m CoorNA V11 .A, J. J111111danons al de/ftJ del Uobrtgal
138
RECASENS PARÉS, J. "1907 J.'an¡ <le les cinc riuadcs", Trehall <le curs 1971-72,
lnsúturo Nacional de Bachillerato Baldiri Guilera. lncdit
66

69. 1-:;/r carrabiners d11ra11t les nifades de /'octubre de 1907
fins al mar. Aquest, van clir, estava lluitant amb el corrent feia prop
de dues horesY
9
Per tal d'intentar ajudar-los, el secrctari de l'Ajuntament, Joa­
quim
Suy, i !'alcalde, Joan Farrés, que fins feia poc havia estat
aillat a la seva masia
de la Ribera, van decidir cridar Salvador
Montroig
i Anglés, pescador professional i gran coneixedor del
litoral pratenc, concgut com
el
Pirri.
1
'")
DET,\U. J>E J .. Rllt\DA DEL 13 D'CJCTL:BRE 1)1· 190'
AL ZONA CONFGLDJ co,1 H. PONT DI•. LES TR.l:S l'l'I-.IES
En Salvador Montroig va sol·licitar la barca del propietari
Rosendo Soler, perquc no podia disposar de les barques deis
estanys -incloses les del Remolar-que havicn anat a parar a la mar.
Van concluir la barca d'en Soler a J'estany de la Ricarda, des d'on
es clisposaven penetrar a la mar. Quan tots els preparatius per al
salvament estaven tiestos, es va presentar l'ordenan<;a del tinent de
carrabiners, que va manifestar que Nicolás Hernández havia estat
finalment salvat mig moribund.
1
•
1
En aquelles matcixes hores, assabcntada la Comandancia de
Ma,ina de Barcelona de la situació deis carrabiners, aquesta " ... dis­
puso saliera con la mqyor premura posible 11110 de los remolcadores del puerto
con 1111 bofe convenientemente tripulado y al mando del teniente de navío don
n? RECASí'~S PARrs, J. Op. cit.
140
RFC.\SENS PARES, J. Op. cit.
141
RECASEN~ PARÉS, J. Op. cit.
67

70. josep Femt i Pujo/
José Amigó para prestar el auxilio que se requería y mando iba a salir se
recibió notícia de que dichos individuos se encontraban ya a salvo ... "
142
Pel que fa als tres carrabiners que s'havien extraviat, van poder
arribar pe! seu
propi peu a una masía, on es van refugiar i on pas­
saren la nit.
En un altre ordre de coses, a principis de gener del 1908, el
pescador local Salvador Montroig va pescar
un gran cetaci a la
platja del Prat.
Dos carrabiners, amb els seus fusells Mauser, el van
rematar. Aquest cetaci, conegut
com cap d'olla, va ser custodiat uns
dies
per una parella de carrabiners. La premsa de Barcelona se'n
feu
un gran ressó i, fins i tot, se'n publicaren unes fotografies en
una de les millors revistes barcelonines.
143
El. PESü\DOR SAL\'Af)()R \IONTROLG I A'JGJ .rs C'PJRR!j
I LNA l'ARF.IJ.A DE CARRABlNFRS, AL ~{ES DE GEl>ibR DE 1908.
1\{8 EL CAi' D'OU.A QCE VA PESCAR 1:.1' SAi VAOOR
A principis de l'any 1909, el cap del destacament de carrabiners
del Prat era el tinent
de segona Manuel Ortega Laguna, i encara ho
continuava sent en finalitzar la
decada.
144
A finals del 191 O, hi havia destinats a la nostra població un total
de 18 membres a les ordres del tinent,
un sergent i un caporal. Dos
eren carrabiners de primera i la resta eren de segona. Pel que fa al
seu estat civil, val adir que sis estaven casats, un era vidu i els onze
restants, solters.
145
142
"Carabineros en peligro". Diario de BllrctlMa, \S.[0-1907
143
Tl-/111/radó Ca!illana, febrer de 1908
144
AMEP, Padró murucipal de 1910
145
AMEP, ibídem
68

71. ELfCARRABINERfDURAJ\íf
LA
DECADA DELf
ANYS 10 DEL SEGL.H XX
Durant els primers anys de la decada dds 1 O del scglc XX, el
pa]udisme havia minvat notablement. Ramon Roigé i Badía, un
deis dos farmaceutics que tenien alcshores oficina de farmacia
oberta a la nostra població, atribuia aquest fet a la progressiva
utilització
de les aigües artesianes potables. El consum de
qui­
nína, remei utilitzat contra el paludísme, havia baixat considera­
blement, segons havia manífestat l'apotecari l'any 1915."
1
• Certa­
ment, els carrabiners foren
el col·lectiu més beneficiat d'aquesta
millora.
En aquesta
epoca, el metge Pujo! visitava amb certa freqüen­
cia la caserna deis carrabiners. Acostumava a fer-ho a pcu, acom­
panyat
per algun dels seus descendents, segons
deixa escrit un deis
seus
fills.
147
De vegades eren els carrabiners o les
seves dones, els
qui es presentaven directament a la consulta que tenía al seu domi­
cili del carrer Pi i Margall (actual carrer Major), núm. 4, del Prat,
avui convertit
en oficines de l'Ajuntament.
Encara
en aquesta epoca, estava establ ert que hi hagués la
presencia deis carrabiners a
fi de vigilar l'opcració d'obertura del
grau
d'un estany, per desguassar- ne les aigües al mar.
A l'agost del 1915 la
Jefatura de Transportes Militares, depenent
del cos d'Intendencia, va fer una nova tramesa de cartutxos desti-
146
nF. GL'llJ.FN-G ARCIA,G. J. "Pozos artesianos del Prat de Llobregat-Su escuclio­
Beneficios agrícolas obtenidos en aquella región (Conclusión)". lnsti1111 AJ!.rfcolo Coto/a de
Son/ lstdre, Volum LXIV, 5-1-1916
147
Copia de l'csccit deJoan IJuís Pujo! i Font, adrcs;at al seu fill)oan Uuís Pujo! i Urrucia.
69

72. josep Ferret i Pujo/
nada al ptteslo de carabineros. La caixa enviada via ferrocarril pesava
SS quilos.
14
R
L'any 1916, va ser <lestinat al Prat un nou tinent de carrabi­
ners.
Ens referim a Juan Saldaña Pozo, <l'ori gen cxtremeny, qui va
passar a residir al carrer
Tos (avui <l'Ignasi Iglesias) núm. 18,
cm
vivía amb la seva esposa i cinc fills.
149
Durant els matins deis clics 1 S i 18 d' octubre de 1916, els carra­
biners destinats al
Prat es van exercitar en el tir al blanc en la zona
compresa entre l'estany
de la Ricarda i el
Scmafor. El tinent de
carrabiners Juan Saldaña n'havia informat previament l' Ajunta­
ment del Prat " ... con el fin de evitar cualquier accidente desgraciado".
1
so Cal
suposar
que !'alcalde va proclamar un ban, advertint-ne els
vei'ns
de la població.
A finals de l'any 1916, scgons el padró municipal, residien
als
barracons del destacament de carrabiners de la platja
<le] Prat un
total de 39 persones, de les quals 27 eren carrabiners. El caporal
Victoriano Alvarez Tiemblo era el que ostentava major graduació
i,
probablement i
<le forma accidental, era el cap del destacament.
151
Predominaven els carrabiners solters, probablement a causa de
la falta d'allotjament. Més
de la meítat deis carrabiners de la guar­
nició pratenca havíen nascut a Andalusia o a Castella-Lleó, i
al­
guns feia més d'un any que eren a la nostra
població."i
D'altra banda, cal destacar que cap a finals del 1916, davant les
costes deltaiqucs, fou capturat per una patrullera
de la marina de
guerra espanyola,
el vaixell de bandera anglesa French, que portava
un carregament de tabac de contraban que, suposadament pensa­
va descarregar
en algun punt de les platges del
Prat. m
En relació amb aquesta detenció, el Jutjat d'Instrucció de la
Comandancia
de Marina de Barcelona es va dirigir a ]'alcalde del
Prat,
Josep Monés i Jané, per tal de fer algunes indagacions sobre
la identitat i el !loe de residencia d'alguns pratencs,
que cal con­
siderar
coma sospitosos.
151
A mitjan del mes de fcbrer del 1917, sembla que a causa de la
MR AMEP, Vll.1.1, Capsa 250-2
14
'
1
AMEP, Pa<lró municipal 1916
iso AMEP, VII.2, Capsa 272-18
151
1\.EP, Paclró municipal de 1916
152
A.\lEP, ibídem
153
AMEP, VII.6, Contraban. Capsa 280-7
154
AMEP, ibídem
70

73. Els carrabiners d11ra11t la decada deis anys 1 O del seg/e XX
l''-l CARRAI\INFR cor-..-rROIANT
J.'OBcRTCI\J DL J:E!>TA1'Y DEI; RIC,\RDA
AJ; DíC:ADA 1)1.1.S .\'-JY~ IO l>lcL ~J,(;Lc XX
L1'1 J'.\RELLA DE CA<;ADORS
El'/ UNA (:ABANA
DE JO'-JCS sin,\{).
A 1.1 ~ORl IDA D'LN E!>TANY DLL
DELTA
71

74. Josep Femt i Pujo/
boira, es va registrar el naufragi del bergantí goleta Concepción
Mateo a la platja del Prat, entre els estanys de !'lila i la Ricarda. En
l'operació de salvament dels tripulants, hi intervingucren diversos
membres del destacament de carrabiners.
També fou molt desta­
cada l'actuació del veí Artur
Monés i Company.
L' Ajuntament
en la sessió del 18 de febrer de 1917 va acordar
" ... conste
en acta el jHsto aprecio y sentimiento de la Corporación hacia man­
tos se distinguierO!l en el salvamento de los naufragos consabidos y en especial
al Jefe q11e los dirigió, dándose de ellos c11enta a la superioridad respectiva".
155
La convivencia dels oficiaJs de carrabiners amb la classe diri­
gent del Prat continuava sent molt bona en aquesta epoca. En
aquest sentit, el 3 de marc;: del 1919, segons deixa escrit el metge
Josep Pujo!, ell mateix, el tinent
de carrabiners Juan Saldaña i el
mestre Eduard Blasco " ...
anem a la m1mtaf!}a de Monij1Jic a ve,,re les
obres de l'exposició ... "
156
El problema principal, que es féu molt evident els darrers anys
d'aquesta decada, va
tornar a ser el paJudisme, que
torna a afec­
tar els carrabiners del destacament
de la platja. La lnspecció
Provincial
de Sanitat de Barcelona va dirigir una comunicació, el
mes de
marc;: del 1920, a !'inspector municipal de Sanitat del Prat
de Llobregat, ca.rrec que ocupava el Dr. Josep Pujo!, facultatiu deis
carrabiners de la caseta del Prat i de la del Remolar, en la qual
soHicitava "
... conocer con
urgencia la morbilidad y mortalidad ocasionada
por paludismo en esa localidad, dHrante cada atlo de los cinco tíltimos ... "
151
El Dr. Josep Pujo! va comunicar a la Inspecció, en data 1
d'abril de 1920,
que segons dades facilitades a les oficines de la
companyia
de carrabiners a
que pertanyien els carrabiners pra­
tencs, el
nombre de baixes ocasionades pels brots palúdics entre
les forces esmentades, de
guatre deis cinc anys soHicitats, van ser
els gue a continuació consignem:
ANY
1916
1917
1918
1919
m AMEP, Uibre d'Actes de 1917
156
Oie1ar1 Dr. Josep Pujol Capsada
NOMBRE
36
49
53
21
157
Document "lnspecció Provincial de Sanitat" de Barcelona núm. 591
72

75. Els carrabiners dl(rant la dicada deis ª'!JS 1 O del seg/e XX
CI\RRAllli'.ER \'l(;(J,\l\.'T LA or.SEllOCI\Ol'.lv DEL 1.1.0RRLG.\T,
/ PRl "1CIPIS DI.U, J\:,¡Ys 20 Dl:.L SLGl.ll XX
El Dr. Pujol continua dient: " ... el número de carabineros, cabos y sar­
gentos q11e acostumbran á haber de guarnición entre los puestos Prat y
Remolar oscila entre los veinticinco y treinta (25 y 39), que se relevan o S11bs­
tit1gen con mucha frecuencia; que algunos, al enfermar de paludis!llo, son
trasladados al Hospital ó a otros p11estos siendo s11bstit11ídos por otros qHe, en
0!0110, principal!llente, no tardan en enfermar'.
15
~
J continua: " ... q11e las esposas é hijos de los carabineros enferman de
paludismo en la misma proporción; recordando qm en octubre de 1918
después de la fre!llenda epidémia gripal, había entre las dos casetas, dieZY seis
!nt!J'eres y todas ellas estaban enjerf!Jas de paludismo" .
159
En ocasió de l'homenatge que el poble del Prat va tributar al
poeta i dramaturg Angel Guimera, el 17 de mar~ de 1920, una gran
geotada es va congregar a l'estació del Prat. Acompanyava les
primeres autoritats locals, encap~alades per !'alcalde Joan Rosell, el
capita de carrabiners, senyor Lópcz de Haro, cap de la companyia
de carrabiners de la qual depenia el destacament del Prat.
El
capici
volgué afegir-se a aquest homenatge de reconeixement de la figura
d' Angel Guimera, que tingué !loe al teatre del Centre Artesa.
16
•
158
FERRtT PL:JüL, J.L. Op. cit.
159
Pr.RRFT PVJOl,J.L. Op. Cit.
160
Portu1:oz.Pratnúm. 561-562
73

76. EL5' CARRABINER5' T LA DICTADURA
DEL GENERAL PRIMO DE RIVERA
En iniciar-se l'any 1921, hi havia destinada al Prat una secció de
la 3a companyia del cos de carrabiners de la Comandancia de Bar­
cclcma, el cap de la qua! era el capita Tomas Vcla.
161
Una represen­
tació d'aquesta urutat, com era habitual i segons consta documental­
ment, va custocliar el Santíssim, en la processó del Corpus celebrada
al Prat al mes de juny de 1921. L'oficial de carrabiners, amb uni­
forme de gala, va figurar a la presidencia amb les autoritats.'
62
El 29 de setembre de 1921, el capita Tomas Vela es va dirigir
al Dr. Josep Pujo! " ... CO!!JO fllédico encargado de la asistencia facultativa de
la Jiter~ de los puestos del Pral i del Remolar de esta Compañia, se digne
manifestarme si los medios empleados hasta ahora como preventivos para evi­
tar en dicha Ji1etz!1 el paludismo, son todo lo eficaces que se desea o males con­
viene emplear. .. "
163
El Dr. Pujo! responia per escrit que les " ... medidas profilacticas
empleadas para evitar el pal11dismo a los carabineros y sus familias han sido
incompletas y por consiguiente ine.ftcaces".
164
El mateix metge, també, va
recomanar en relació ambles "casetas en que habitan", que calia que
les finestres i
portes tanquessin bé " .. .para
q¡¡e no penetren e11 ellas el
viento, el agua los días de tormenta y defendidas las aberhrras por telas metáli­
cas que i111pidan la penetración de los mosquitos". Pel que fa a la protec-
161
Al\1 RP, VI 1.2, Carrabiners. Capsa 272 20
162
Publicac1ó local E/ Rmo, ór=n <lel Cemre i\utonornista, núm. 8, 'iunv 1921
t6l ,,.. ,
AMEP, VTI.2, Carrabiners. Capsa 272-20
164
PERRET PUJOL, J.L. Op. cit.
74

77. E/s carrabiners i la dictadura del general Primo de Rivera
e:;),_,..._..,. ..... _..,,..,_.._. ••
o,,,.,...., •• -~,,...,
E2l .
5EI •
(il\J\I IC: DE l.'AU(iMl'.NT D'E:-.TFNSIÚ DE l.: /.01'. J>AJ.(lDJ(t ,\L OEJ TI DLL IJ.Oll!WG \T
ció personal dels carrabiners, quan estaven de servei, l'esmentat
facultatiu recomanava c-1ue especialment " ... al atardecer, que es man­
do más pupulan los mosquitos, se protegieran la cara y el mello contra las
picaduras de los mosquitos lo que podria consegtJirse colocandose un sombrero
de alas anchas del qtJe pendiera 1111 t11/'.
165
La situació sanitaria va millorar com a conseqücncia de la cam­
panya organitzada per la Comissió Mixta Executiva per a
la
Lluita
Antipalúdica en el Baix Llobregat, constitwda pe! Servei de Sanitat
de
la Mancomunitat de Catalunya, que dirigía el Dr. Pere
Do­
mingo,166 en la qual estaven integrats cls metges pratencs Josep
Pujol i
Joan Soler. Entre altres mesures, que no és el cas explicar
ara, aquesta comissió
va intentar suprimir el conreu de l'arrós.
A la primavera del
1922, hi hagué una captura de tabac de
cen­
traban. En relació amb aquesta operació, el dia 28 de juny de 1922,
es va celebrar la Junta de /'Administración Especial de Rentas de Barce­
lona en la qua! es va resoldre l'expedient instnüt contra un veí del
Prat, suposadament implicat en l'operació esmentada.
161
A conseqüencia de la proclamació de la Dictadura del General
Primo
de Rivera, el Dr. Pujol consigna en el seu dietari, que el dia
16 de setembre de 1923, seguint ordres del
capita de carrabiners,
dos sotsoficials d'aquest cos "han ordenat s 'arriessin les banderes del
CentreA11to110111irta i del Centre Artesa". No cal dir que es tractava de
banderes catalanes. El mateix facultatiu escriu irónicament que
"Els
presidents
respectim 110 s'han resistif'.
16
H
165
fERRET PUJOL,JL Op. cit.
t<,6 PLANAS I ToRRE!i, R. El pol11dis111e al Pml de T-1obr~~al tkl 1918 al 192>. Gava, Museu
municipal de Gava, Col·lecció Brugés, 1983
16
AMEP, Contraban 1817-1922
IC.R Dietan Dr. Josep Pujo)
75

78. Josep Ferre! i P,yol
p,. RTICJ PACIÓ DI, C\RRABl:-ILRS
El'-LA GUARDIA !)'HONOR nn. SANTIS.~1\1
I EN IJ PRESIDEJ',C t DI:. L l'RüC~
OH CORPtS Díi 1922
D'altra banda, i com a conseqüencia de l'establiment del nou
regim, el dia 2 d'octubre del mateix any, es va celebrar a la casa con­
sistorial, una sessió extraordinaria presidida pel capita de carrabiners
Vicente
López de Santiago, en el decurs de la qual es va procedir,
seguint ordres superiors, a la destitució
de l'Ajuntament pratenc i al
nomenament d'una junta municipal, escollida entre els majors con­
tribuents del Prat.
169
Fou nomenat president, amb qualitat d'alcalde,
el Dr.
Josep Pujol i Capsada, que tot i ser
republica de soca-rel, era
l'únic
que entre els escollits tenia carrera
universitaria.
A la tardor del 1925, estava destinada al Prat la 2a secció de la
3a companyia del cos
de carrabiners de la
Comandancia de Bar­
celona.
El cap era el
capita Fernando Rodríguez, que el 13 de
novembre, va comunicar a !'alcalde del Prat que estava previst fer
practiques " ... de tiro al blanco los días 18 y 19 de los corrientes' (..)
"
...
durante las horas de 7 a 10 de los días referidol'.
110
El lloc era !'ha­
bitual,
entre el
Semafor i la Ricarda. En l'ofici, s'indicaven amb tot
detall les accions preventives que calia que l'autoritat local portés
169
AME P, !..libre d' J\ctes 1923
170
AMEP, VII.2, Carrabiners. Capsa 272-23
76

79. f:/s tam1bimrs i la ditt.1d11ra dtl gtntral Pri"1o dt R11'tra
a termc, amb els termes scgüenrs: " ... se sirt•a disponer sean hechos los
comigiiientes bandos y p11blicado m IJ1gares de coslJ1mbre, así com también dar
de ello la 111q;·or pJ1bliddad posible en/re el 1oedndario J' tra11s11mles en
e1itación de malquier incidente desa,gradable q11e pudiera omrrir biw sea con
personas o animales q11e por carecer, las primeras, de tan necesaria notícia, cir­
mlaran por las zonas p,ligrosas ... "
Els dies 13 i 14 d'octubre de 1926;-· i els dies 12 i 13 de juliol de
1927'" hi va tornar haver exercicis de or al blanc, amb les comuni­
cacions corresponents del capua de carrabmers a !' \kaldia del Prat.
Durant d dirccron milttar del general Pnmo de Rivera, espe­
cialment a parcir <ld 1925, es van celebrar al Prat, com a la resta
de l'Estat,
<liverscs festes, homenatges i commemoracions que
tenien com a fons
enaltir aspectes relacionats amb la p:una 1 amb
la milícia. En aquests actcs, de poc rcssó popular, a pare de les
autoritats locals,
hi eren convidades representacions d'oficials de
l'Escola
d'.\eronaunca Na,-al 1 deis carrabiners.
Un d'aquests actes es va celebrar el 29 de mar~ del 1925. ·, Ens
rl'.ferim a la festa Pro!!mtilados de la C11erra de Africa, organitza­
da per l'i\juntamcnt del Prat. Un altre acte va tcnir lloc el 6 de
novembre de 1927, data en que es ,·a celebrar a tot l'Estat espa­
nyol la T-iesta de la Paz, en que es commemorava l'acabament de la
Guerra
de
l'Africa, d'acord amb les instruccions del dircctori mi­
litar del general Primo de Rivera. De ben segur, una reprcscntació
dels comandaments de l' Aeronautica Naval I de les forces de
carrabiners de
la
guarnició del Prat van assistir als actes que, amb
aquest monu, es van celebrar a la nostra població.'-.
El 1929, en Tomas Pujol I Font, fill del Dr. Josep Pujol, c.1ue era
cambé
el metge deis carrabiners, va acabar la carrera de medecina.
Sovinr,
"ª substituir el seu pare en l'atcnció sarutaria als membres
del cos de carrabmers i a les seves families.
Durant aquests anys, es van efectuar les obres de reforma i
ampliació de la caserna de carrabiners de la platja, a les quals
farem referencia particular en
el capítol segücnt.
171
,\:\[FP, Vll.2, Carr2h1ners.. Capsa 272-24
I'! .\I\IEP. \11.2, ( 1rrab1ners. c~p<a 272-25
171
AMEP, LLibrc d'Actc, 1925
174
FI RRl'1 Pl'JOJ,J 1 .a ,nauguraci,i d<· la lapida de l'avmguda <1',~elm CIAvíc, duranc
la Festa dt· b Paz. Dtlt,,, nwn. 271, novembre 2002
77

80. REFORMA I AMPLIACIÓ DE LA CASElWA
DE CARRABINERf DE LA PLAT}A DEL PRAT
Davant el mal estat i el reduit espai dels barracons que consti­
tu"ien la casilla deis carrabiners de la platja del Prat, la Coman­
dancia de Carrabiners de Barcelona va sol·licitar a la Sub-Inspección
General de Carabineros, l'execució d'un projecte de reforma i am­
pliació per convertir-la en una veritable caserna.
L'any 1925 fou acccptada pel :Ministeri
de la Guerra, la refor­
ma
i ampliació de la caserna de carrabiners del Prat de Llobregat,
a
carrec dels pressupostos de l'Estat destinats a construccions mi­
litars. Posteriorment s'inicia
el procés administratiu que havia de
concluir, primer, a
la convocatoria de la subhasta de les obres i,
després, a la posterior construcció deis edificis.
Per ordre de 6 de desembre de 1925, del tinent coronel
Pru­
dencia Maldonado de la Comandancia de Carrabiners de Barcelo­
na, es
va exposar durant tot el mes de desembre, a l'Ajuntament
del Prat, l'anunci de subhasta de
les obres.
175
La subhasta local es devia celebrar " ... en
virtud de lo disp11esto en
Real Orden del Ministen'o de la Guerra, comunicada en fecha 21 de Octubre
último como consecuencia del Real Decreto de 2 de Setiembre próximo pasa­
do (D. O. núm. 199) para contratar las obras del prqyecto de reforma y
ampliación de las casas de Carabineros de Prat de 1 Jobregat, que tendrá
lugar el día 12 del mes de Enero próximo venidero, a las 1 O horas, en las
oficinas de esta Comandancia de Carabineros establecidas en la Calle de San
m Al\11,'.P, VIl.2, Carrabiners. Capsa 272-23
78

81. /
Reforma i ampliadó de la casmra de corrabú1ers de lo platjo del Pral
, ,B
N
4+
-Primitiva ca.serna
- Zona ampltada
A~IPLIACIÚ DEL CASERNA
l)FJ S C \RRJ\Rl 1'H\5
DE la Pl,\TJA lW.L PRAT, 1926-1927
Pablo nº 92., ante el Tribunal competente presidido por el Coronel Jefe de la
1" Subinspección del Cuerpo .... "
176
El prcu límit establert per a la subhasta va ser de dues-centes
seixanta mil pessetes ( 260.000 ptes.).
1
"
S'especificavcn clarament les condicions en que s'havia de fer
la subhasta, d'acord amb
el que establ ía la "1-1)' de Protección a
la
IndustJia Nacional y demás disposiciones complementarias; no admitiendóse
en dicha s11basta la conc11rrencia extra,!)era a excepción de los casos previstos
en las disposiciones vigentes, quedando obligados los licitadores a indicar en las
proposiciones les Establecimientos Nacionales de que procedan los maten'ales
que han de suministra!'.
178
Tot plegat va suposar que les obres de millora i ampliació
s'iniciessin
el mateix any 1926, peró sembla que no es van acabar
fins al 1927. Desconeixem, peró, qui va ser realment el construc­
tor de l'obra.
1'
6
Ibídem
1
"
Ibídem
l'tl
Ibídem
79

82. Josep Ferre/ i PIIJOI
\IH PAR< I \I, DE 1., r.\.,rR~., 1)[1 (~\RRART'\I R.,. ,\\!PIJ.\I) Fl.19l6 19!'. <Jl'N, JA ES'IA\A on
PAD.\, DlcWRlo:i DE 1.A GLHUU, PLR MI ~11\Rlc,, l>I I.A Gl ARl)I. <l\'11. DE Uhll .. ,
El projecte de reforma i ampliació que es va dura termc inclofa
la construcc1ó d'un tercer barracó de les matetxes dimens1ons deis
dos existents 1 la construcc1ó de dos llargs pavellons laterals, pcr
pendiculars a la mar, que configuraven un con¡unt en forma de L.
La superficie de la caserna va passar, dcsprés de l'ampliació, deis
310 m deis dos barracons primtaus a un total de 1.445 m'. '
En el pati central s'hi ubicaren els safareigs, els quals s'alimen
taven d'un pou anes1:i precxistent.
L'ampliació de la caserna de carrabincrs va permctre un canvi
s1gnificat1u de l'estat ch·il deis membres d'aqucst cos desunats al
Prat, que es va concretar en un major nombre de carrabiners
casats,
en poder ser allotjadcs les
scves famílies a la caserna refor­
mada. 1\1xó, certament, es traduí en un augmcnt considerable del
nombre de persones.
En acabar aquesta
decada, segons el padró municipal de
desembre de
1930, la guarnició del Prat escava
constituida per 23
carrabmers, a les ordres del sotsoficial Felipe Ara S:ut:i i del ser
gcnt Francisco acarro Velázquez.
180
Si comptabilitzem els fami
ltars deis carrabmers alloqats a la caserna, la x1fra de persones que
hi residien arribava a 67.
1
"'
109
Dada factlita<la pel senyor Gómez Romera, JM., director <le la Corruss,ó <le
Stl(Ulment Ambiental del Dcwiament del Riu
tiio .\11,P, Padrú mumc1pal. 19"1
1
"
1
Ibídem
80

83. ELS CARRABJNERS' DURAN[
LA II REPÚBUCA
El 17 de mars: de 1931, unes setmanes abans de proclamar-se
la República, es va fer carrec del comandament de la 2a secció del
cos de carrabiners de la guarnició de la platja del Prat, el tinent
Germán Alcalá, pero no triga gaire a ser substitwt. El mes de juny
de l'any 1932, trobem com a cap de destacament el també tinent,
Rafael Giménez. Altres caps del clestacament van ser, durant
aquesta epoca, el sotsoficial Felipe Ara (1932), el tinent Miguel
Gíménez (1933) i l'alferes Agustín Pulido (1934).
182
El 1934, és nomenat cap de la
fors;a de carrabiners de la platja
del Prat
el brigada Ildefonso Vázquez Aragües, que encara ho era
l'abril del 1936. A principis del 1936, va arribar un altre brigada:
Andrés Tregón Aguilar.
183
Durant el temps de la República van sovintejar les
practiques de
t.ir per part de la secció de carrabiners del Prat. Les practiques
tenien !loe, com era habitual des de feia molt de temps, a la zona
compresa entre l'estany de
la Ricarda i el Semafor. La primera
d'aquestes
practiques de la qual tenim referencia, va tenir lloc els
dies 14 i 15 de novembre de 1932.
1114
Es van repetir els dies 7 i 8
de novembre del 1933,
185
i en ocasions posteriors.
Durant els anys 30,
el Prat disposava de serveis de taxi. Un dels
182
AMEP, VTI.6, Carrabiners. Capsa 272-26
183
Ibídem
IIM Ibídem
1115
lbídei:n
81

84. Josep Ferre/ i P11¡ol
més acreditats era el del Cafe del Pont, de la família Martí, situat a
la plas:a de la Vila. En la taula de preus constava que el preu d'un
viatge a la caserna deis carrabiners era de 7 pessetes.
186
S'advertia,
pero, que en temps de pluja s'incrementava en una pesseta.
A la tardor del 1932,
I' Ajuntament
republid. va acordar facili­
tar gratuttament vacunes antiáfiques a les forces
de carrabiners del
dcstacament de
la platja. Aquest
" ... humanitario proceder del Ayun­
ta1J1iento ... ", va ser agra'it pcl tinent coronel cap de la Comandancia
de Carrabiners
de Barcelona i pel
capita de la companyia a que
pertanyien els carrabiners pratcncs. JR• En aquells momcnts el met­
ge dels carrabiners era el Dr. Josep Pujol, que ostentava, també, el
d.rrcc de primer tinent alcalde de la corporació municipal, fet que,
de ben segur, va influir en la presa d'aquesta decisió.
Tot i que la missió principal deis carrabiners era la vigilancia de
la zona costanera, va ser reclamada la seva intervenció amb ocasió
de la tcmptativa revolucionaria anarquista del 8 de desembre de
1933.
En el decurs d'aquesta acció revolucionaria, es van registrar,
al Prat, greus enfrontaments entre la guardia civil i cls anar­
cosindicalistes de la CNT, durant els quals van morir
el guardia
civil Felipe Vega i
el sindicalista Batista Messegue.
iHs
La intcrvenció dels carrabiners i del sometent va ser reclama­
da per les autoritats governatives, amb l'ordre de desplegar les
seves forces
en la recerca dels fugitius que es van escapar del local
del sindicat, situat
al carrer Ferran
Puig.
1
iw
Una representació de carrabiners va ser present en els bonors
fúnebres i l'enterrament del guardia
civil Felipe Vega, que s'inicia­
ren
amb una celebració
reli&riosa a l'església parroquial de Sant
Pere i Sant Pau,
el dia 11 de desembre de 1933.
190
El mes de juny de 1934, amb l'autorir¿ació corresponent de
l'Estat Major de la 4a Divisió Organica (Capitan ía General), el geó­
leg Maria Faura i Sans, i set alumnes de l'Escola Superior d'Agri-
IM, FERRET Pl'JOJ., J. "El Cafe del Pom i la familia Maní" (11). De//(I núm. 125, Julio!,
1989
18
"
AMEP,
VIl.6, Carrabinm. Capsa 272-26
188
FERRET PL.JüL, J. "En temps <le la República-La intentona revoluaonaria de
desembre de 1933 (I)", Delta, núm. 230, febrer de 1999
IR? FbRRET PUJO!., J. "En temps de la República-l.a intentona revolucionaria de
desembre de 1933 de 1933 (I)". Op. cit.
190
FERRET PUJOL, J.; "En temps de la República-La intentona revo lucionaria de 1933
(11)". Deltt1, núm. 231, mar~ de 1999
82

85. l::J.J carrabinm d11ra11t la Tl Repúhlica
A LA DRETA DI. I.A l·O'I O(;R,•\H\, l)O:, C,.\RR,\lill'.ER!> D'ESCORTA D'I IO!'IOR
OU FÉ.R.ETRE UIJ. GL,\RJ)IA (:1 11. 1-F.I.IPF Yl'GA, M< >RT , C.01'5L,QÜ L~CIA
DEIS 1\I.DARl '11$ DFI. DF'SFMllRl Jlb 1933, i Li SOI\TID, DE
1:fS(;l.f'c.SIJ J>i\RROQt:l1\J. DE SANT PERf·.15,\!'IT PAi' Dl·.1 PR.\T
cultura, de la qua! aquest era professor, van tornar a fer nous ami­
damcnts
des de la caserna
deis carrabiners a la mar, per verificar
l'avarn,:ament del delta. En aquests amidaments hi va intervenir
també
el professor de Topografia, Ferran Paladella.
191
L'any 1935, per Ordre del
11inisteri de Treball, Sanitat i PreYi­
sió, de 19 de julio] (Gaceta de Madrid núm. 201), es va clisposar que
entre les obligacions dels metges d'assistencia pública domiciliaria
(
... ) figuri la de prestar els serveis d'assistencia facultativa al personal
de l'Institut,
així com als seus fanúliars, quan l'cxpressada assisten­
cia
no
" ... se halle encomendada a médicos del C11erpo de Sanidad Militar'.
192
L'aplicació d'aquest Decret va suposar que, a partir de mitjan
febrer
de 1935, el metge titular del Prat, el Dr. Joan Soler Torrens,
es fes
carrec de l'assistencia facultativa als carrabiners en lloc del
D
r. Josep Pujo! Capsada, que prestava aquest servei des del mes
d'abril del 1908.
191
rAl!RA I SANS M., i PN.ADELLA E Op. Cit.
192
AMEP, VII.6, Carrab1ners. Capsa 272-26
83

86. Josrp Furet i Plljol
En menys d'un any, membres del cos de carrabiners del desta­
cament
de la platja del Prat van participar en dos salvaments que
ti.ngueren lloc
en dos punts de la platja. Ens referim a un accident
d'aviació i a
un naufragi.
El diumenge
21 de juny de 1935, a un quart de nou de la tarda,
va capotar una avioneta particular amb
la mala fortuna que caigué
a la mar, a uns 100 metres
de la platja. A causa del temporal, una
barca que
intenta aproximar-s'hi va quedar inuti.litzada, sortosa­
ment el carrabiner Marc Barran, " ... amb gran valentía i sangfreda es
ftu a la mar i amb el risc de llur mda, aconseguí /ligar un cap de corda a
/'amone/a poguent-se far el salvament que a/tramen! hauria tingut greus con­
sequenciel' .
193
Rescatats els ocupants de !'avioneta, que eren de nacionalitat
alemanya, un d'ells, la passatgera senyoreta Klenlach, va ser assis­
tida pel Dr. Tomas Pujol Font, que va constatar la fractura del
femur. L'heroic comportament del carrabiner Marc Barran va ser
molt elogiat, coro així ho va recollir la premsa local.
194
D'altra banda, a la marinada del día 11 de febrer de 1936, es va
registrar una espessa boira a la zona costanera. A les 5 del matí, el
pailebot
Abe/ Matutes, de matrícula eivissenca, va embarrancar a la
platja del Prat. Segons la premsa local, la causa d'aquest eosurt " .. jou /'espesa boira que eLs impedí veure els senyaLs de la farola i del Por!'.
El vaixell va quedar embarrancat " ... a uns 60 metres de la pla!ja; de
proa a la costa i inclinat a estribor'.
19
s Se li va fer una vía d'aigua, la
qual cosa dificulta el salvament.
De ben segur, els carrabiners del
destacament del Prat
hi van tenir una actuació molt destacada.
En les festes commemoratives de la proclamació de la Repú­
blica, organitzades per l'Ajuntament del Prat, celebrades
al mes
d'abril
de 1936, que van coincidir ambla diada de Pasqua, " ...
Els
senyors Comandant i oficiaLs d'Amació i eLs senyors oficials de la Guardia
Civil i Ca"abiners oferiren el seu respecte a la primera autoritat local i
mostraren la seva adhesió a la República amb llur presencia ajegiren lluiment
a algún deis acles programatl'.
196
193
Accidents d'Aviació. Noti"ui Prak11t, núm. 10, 29-6-1935.
194
Accidents d'Aviació. Op. cit.
195
Embarrancament a la plarja. Notidari Praklfc, oúm. 28, 1-3-1936
196
Fesres commerooratives de la proclamació de la República. Notiaari Praú,",
núm. 31, 19-3-1936
84

87. Els 'ª"abin= duran/ la 11 &p,íbáca
Q\lATRF. CI\RRABll'.ERS
MIB El.S UNlíORMI:.:,
PROPIS l)F. L'H'OCA
DE LA REPl1ll.lC:A
EI.C:ARRAJlJNl:.R
ASSEGUT A
1.'FSQlJFRRA
lli
l:.N J~E CORVERA,
El. DARRFR SERGENT
DI:. LA CASERNA DE C:ARRARlNl:.RS DE
J~ PLATJA DC'.L PRAT
A finals d'abril del 1936, segons el padró municipal, residien a
la caserna
de la platja del Prat un total de 99 persones, de les quals
només 22
eren carrabiners, la majoria eren casats i hi vivien amb
les seves famílies respectives.
'
97
Per l'interes gue té, hem convingut relacionar a continuació
la llista dels
membres de les forces de carrabiners destinades a la
nostra població
el 30 d'abril del 1936.
197
AMEP, P:ldró municipal. 1936
85

88. Josep Feml i P11jol
LLISTA DE CARRABlNERS DESTINATS
AL PRAT (30-04-1936)
V ÁZQUEZ ARAGÜES, Ildcfonso
TREGÓN AGCTLAR, Andrés
PORLAS VIVES, Francisco
$ÁNCHEZ MARTÍN, Miguel
GólEZ DíEZ, Segundo
V ÁZQUEZ PASCUAL, Julián
GARCÍA ALVAREZ
PÉREZ NúÑEZ, Crisando
Pozo CARDENAS, Julio
FERNA::slDEZ LUQUE, Alfredo
SARRASPA ALASTRUY, Enrique
PUENTE DE LA CARRERA, Enrique
FERNANOEZ TAT.AVERA, Cayetano
MARTÍNEZ GARCÍA, Juan
COLLADO ROJAS, Domjngo
SÁNCI IEZ GONZALEZ, Esteban
VARGAS DEL BARCO, Antonio
CORDERO BERROCAL, Dionisio
CORTINAS LóPEZ, Enrique
GARCÍA CALVO, Celestino
GONZÁLEZ MANZANA, Julián
GIMENO fARRER.AS, Andrés
86
Bngada
Brigada
Caporal
Carrahiner
"
"
"
Carrahiner
"
"
"
"
Carrahiner
Carrabiner
"
"
"

89. ET~ CA RRABINERS PRATENCS
I LA GUERRA CIVIL
Durant l'aixecament militar, gue es va produir a Barcelona el
dia 19 de julio! de 1936, la Comandancia de Carrabiners no va
secundar
la revolta militar. Els carrabiners de la duana del port
barceloní, a més de mamenir la fidelitat a la República, van par­
úcipar en la seva defensa amb les
armes.
198
Pel que fa a la vintena
de carrabiners
de la guarnició del Prat,
gue estaven a les ordres
dels brigades lldefonso Vazguez i Andrés Tregón, es van man­
tenir, també, fidcls a
la República, com la resta de les forces de
carrabiners desplegades al llarg de la costa catalana.
El carrabiner Enrique Cortinas López,
" ... a primera horas de la
noche del dia dieciocho de julio de mil novecientos treinta y seú, tan pronto como
tuvo nolícias, de que en la Capital se preparaba un alZflmiento militar-fascista
contra el legítimo Gobierno de la República, se presentó en la alcaldia de este
Ayuntamiento para ponerse él y la ji,e'Zfl del Puesto de Carabineros, a dis­
posición de la a11toridad legítima, a Ct!JaS ordenes actuó seguida!llente proce­
diendo a realizar los cacheos y reconocimientos domiciliarios de elementos sospe­
chosos, dando por resultado de ellas la recogida de vanas armas de Juego, con
las que se establecieron los servicios de Control y vigilancias en distintos pun­
tos de esta población, todo lo cual llevó a cabo dando pmebas de s11 diligencia
y celo demplar, siendo el comportamiento observado por este carabinero
inmdorable en defensa del Regimen constitucional y de la causd' .
1
9?
l'JR RüMERO L.; T rt! día! dt ]11/io, i altees informacions
199
A(VIEP, XI V Guerra Ci,·il, altees cossos militars 1 Je seguretat. Carrabincrs 1936
1938. Capsa 354-5
87

90. josep Femt i Plljol
Uns dies després, alguns dels sotsoficials de carrabiners van
intervenir davant l'acabat
de crear
Comite Local de Millcies Anti­
feixistes
i van poder evitar l'afusellament d'algunes persones del
Prat.
200
Poc temps després d'iniciar-se la Guerra Civil, a l'estiu del
1936,
va ser reforyada la guarnició de carrabiners de la caserna
del Prat. Alguns membres del cos procedien de la caseta
de carra­
biners situada a
la costa del Garraf, entre ells el sergent José
Corvera López, que va arribar amb la seva familia. Els carrabiners
casats van
ser allotjats a diverses cases del nucli
urba del Prat,
mentre que els carrabiners solters van ser destinats a la caserna de
la platja.
201
Davant la possibilitat d'un desembarcament de tropes fran­
quistes, els carrabiners van rcbrc l'ordre de col-laborar
en la cons­
trucció
de casamates de formigó, nius de metralladores, trinxeres
amb les seves proteccions de saquets de sorra i altres sistemes de
defensa, al llarg de la linia de costa
deltaica.
202
Els dissabtes i diu­
menges, també hi treballavcn els joves que feien la instrucció mi­
litar a les fabriques.
Complint ordres superiors, durant
un temps, el lloc de coman­
dament deis carrabiners de la zona costanera del Prat es va establir
a la masia
de Cal Tereseta, al districte agrícola de la
Ribera.
203
En un escrit de 26 de setembre de 1936, dirigít a !'alcalde del
Prat,
ds carrabiners i els seus familiars van sol-licitar
"Que havent
estat des de molts ªf!JS assistits pe/ Dr. Tomas Pujo/ i Font, i estan tots con­
tents del seu compartament i atenció, adhúc q11e l'alh,f!Jament del /loe i el mal
estat deis camins ha Jet en certs moments di.ftcils el se11 comes, demanem que sigui
ell el q11e contin11-hiprestant-nos l'assistencia a corree de l'Aj11ntamenf'.au
Un temps després, en la sessió municipal de J>1 d'octubre de
1936,
20
' es va crear una segona playa de metge titular del Prat, que
va
ser coberta pel llicenciat senyor
Tomas Pujo! i Font, " ... a q11in
corree correspondra, entre a/tres serveis inherents al no11 carrec, el de la visi-
200
Dades facilitades per S. Garcia i J. Corvera
201
Dades facilitades pe! seu fill Josep Corvera I Galindo
202
Dadcs de Joscp Corvera i Galindo
203
Dades de Josep Corvera i Galindo
204
AMEP, XIV , XI V Guerra Civil, alttcs cossos militars i de seguretat. Carrabiners
1936-1938. Capsa 354-5
205
AMEP, Llibre d'Actes 1936
88

91. His ta"abinm pro/mes i la C,m-ra Citil
ta de les forces de carrabiners residents a la nostra població, quina atenció, per
disposició govemativa correspondria prestar a corree de l'Ajuntamenf'. Com
ja hem dit, el Dr. Tomas Pujol era fill del Dr. Joscp Pujo!.
Aquella mateixa tardor els carrabiners, a causa de Yaillament
en que es trobaven, "··:Y mt!J especialmente sus familiares; la carencia de
comunicación telefónica; la distancia del centro urbano local con las consi­
guientes dificultades de avitttallamiento y asistencia escolar y médicofarma­
ceutica ,mido a las constantes quefas del personal sobre las condiciones sani­
tarias y de capacitat del local indicado, indlfieron tanto al Comité local..."
van sol·licitar a l'Ajuntament que els busqués allotjament provi­
sional
en el nucli
urba del Prat,
206
sobrctot, sembla, els carrabiners
casats i les seves famílies.
CARRABINERS I MílJOANS QUE ES \'AN
OPOS/\R A J:AJXECAMENT ~nl.ITAR
DE.1.19 DF.JUI.IOI. Df' I?~.
AL CAJUlliR AMl'lli DE BARCELONA
En general, es pot afirmar que al Uarg de la Guerra Civil,
excepte en uns períodes deterrrúnats, es va mantenir el destaca­
ment
de carrabiners de la platja, tot i que alguns van residir al
poble, com hem dit.
El nombre d'efectius,
pero, va ser més redwt.
206
A.MEP, XIV Guerra Civil, altres cossos mititars i de segurelllt. Carnbiners t 936-
1938. Capsa 354-5
89

92. josep Femt i P19ul
En aquest cas, l'objectiu principal era estrictament militar i con­
sistía principalment en la vigilancia de la zona costanera deltaica,
excepte
en la zona de l'aeródrom militar, que disposava e.le la seva
vigilancia propia.
De ben segur que els carrabiners més joves es
van integrar
en les columnes que marxaren cap al front.
En un ofici de data 2 de juny de 1937, enviat pel que aleshores
era president del Consell Municipal del Prat, Jaume Clausell,
aJ
director general d'Ordre Públic de Barcelona, es manifestava que
el cap de carrabiners de la platja del Prat disposava per a la
vi­
gilancia de costes " ... de diez.y seis ntÍflieros: ocho de ellos de servicio per­
manente, número exiguo para el servicio que tienen encomendado".2u
7
En
aquella epoca la meitat dels carrabincrs pratcncs restaven al front,
i cada tres mesos passaven a
la reserva (El Prat), i eren
substitúits
per l'altra meitat.
2
ºR
A principis del mes d'agost del 1937, !'alcalde del Prat va
escriure una notificació
al cap de la Comandancia de Carrabiners
de Barcelona,
en que li comunicava que " ... amb la imperiosa necesi­
dad de poner remedio, aunque sea en parte, al hacinamient en que con el con­
siguiente peligro para fa salud pública, se haffa viviendo la población civi~ y
11119 especialmente fa refugiada procedentes de zona de gmrra ... " que
ordenés les " ... disposiciones pertinentes para q11e la fuerza de ese lnstitJ1to
aq11í destinada, ocupe el edificio c11artel qm le corresponde".'!<i<J
L'estiu del 1937, alguns pratencs en e<lat militar, José Barberá
Villafonga, Francisco Guerrero Gallar i José Alvarez Pérez, van
sol·licitar ingressar
en el cos de carrabiners.
210
A primers de
setero bre de 193 7, el tinent José Magariño,
aleshorcs comandant del destacament del Prat,
va sol·licitar a
l'Alcaldia, en
nom del tinent coronel cap de la Comandancia de
Carrabiners, un local per aJlotjar una companyia que
va ser desti­
nada
al Prat.
111
El president del Consell Municipal, Jaume Clausell
va posar a disposició dels cos de carrabiners
la Granja de la
R.icarda, alhora que advertía la Comandancia de Carrabiners
" ... fa
absoluta imposibilidad de atender al suministro de dicha fuerza ni de los
2
"7 AMEP, XIV, Guerra Civil (18 juliol 1936 -25 gener 1939). Capsa 354-11
2ilR Da<les <le Josep Corvera i Galin<lo
'!<~! AMEP, XIV, XIV Guerra Civil, altres cossos militar; i de segurctat. Carrabincrs
1936-1938. Capsa 354-5
21
" AMEP, ibídem
211
J\MEP, ibídem
90

93. F./s carmbiners pralencs i la Guerra Civil
familiares de la misma que con tal pretexto trataren de trasladar a esta su
residencia, por hallarse agotadas las posibilidades de racionamiento".
112
El 9 de desembre de 1937, el tinent de metralladores destacat
al Prat, León Lamoneda, va comunicar a l'Ajuntament, gue el
servei de metralladores per a la defensa antiaeria passava a ser
efectuat pel cos de carrabiners.
213
El darrer cap del destacameot de carrabiners de la platja pra­
tenca
va ser el tinent Il<lefonso Vázguez,
214
gue havia ascendit
durant la guerra.
Tot fa suposar que pocs dies abans d'entrar els nacionals, els
carrabiners del Prat van rebre ordres d'oferir resistencia
al llarg del
riu Llobregat, per retardar
!'entrada de les tropes franquistes a
Barcelona i facilitar, així, l'evacuació d'aquells que decidiren
mancar a Frans;a.
El día 24 de gener del 1939, " ... alg1111es unitats de carrabiners repu­
blicans, encara anaven rec/11ta11t pels carrers d 'El Prat als )oves que trobaven
pels carrers, els quals eren enviats deguda1J1ent custodiats a l'altra banda del
riH, on eren obligats a excavar trinxeres. També procediren a la distribució de
tmmició, inc/oent bombes de md, al llar¡, de la riba esq11e1Ta del nu i en par­
ticular a les zones proximes als ponts.
Un d 'aquells joves, en Joan Do1J1ingo i Clascar, s'escapd a mitja nit a!!Jb
a/tres compa,rys, travessant a pe11 el ,it,. L'escds cabal d'aig11a que portava
aq11est el jeia fdcilment travessable pe! J11o!ts ptmfs, cosa que inhabilitava al
ci.tat corren! fluvial com línia dejensivd'.
21
~
A la tarda del dia 24 de gener de 1939, tropes nacionals de la
Divisió 105, del cos d'exercit marroquí que parcicipaven en !'ofen­
siva militar de Barcelona, "A pnn1eras horas de la noche alcanzaron la
desembocad11ra del Uobre¡,at, conqtústando y rebasando en el Pral de Llo­
bre¡,at el aeródromo de Barcelona".
116
Aixo vol dir que va ser ocupada
la caserna dels carrabiners de la platja del Prat, desconeixem peró,
si
hi havia carrabioers en aquells moments.
Pocs dies després de !'entrada de les tropes nacionals a
212
AMEP, ibídem
213
A,\1EP, ibídem
214
Da<les de Josep Corvera i Galin<lo
zi; FERRET PL'JOL, J. "L'entrada de les tropes nacionals al Prat." Delta, núm. 119,
gener 1989
216
[)E l,OjE'JT)[O L. M.; O~racir,ntt 111ili1am de la GHerra de r.spaña, 1936-1939, Bar
celona, 1940. Pag. 569
91

94. ]01tp Fem:I i Plljol
Barcelona, el tinent Ildefonso Vazquez i el sergent José Corvera,
entre altres, van ser reclosos a la presó militar de Montjuic perla
seva fidelitat a la causa republicana.
217
Després de la Guerra Civil, el govern franquista va dissoldre el
cos de carrabiners i, en seu lloc, es va crear la Guardia Civil de
Costas, amb les mateixes funcions atribwdes als carrabiners i
també organitzada en comandancies. En el cas del Prat, el desta­
cament de guardies civils de la caserna de la platja, que hom con­
tinua denominant caserna deis carrabiners, pertanyien a la 231
Comandancia del 31 Tercio de fa Guardia Civil de Costas.2
18
habitual­
ment sota el comandarnent d'un sergent o d'un brigada.
Alguns carrabiners
que per diverses causes dcixaren el cos es
quedaren a
la nostra població.
Alguns d'ells o cls seus fills es casa­
ren
amb noies pratenques. És el cas de Perc Torres, conegut com Pere, el ca"abiner, que va dcixar el cos de carrabiners quan es va
casar.
El brigada Andrés Tregón Aguilar, després de la guer­
ra va arribar a ostentar el cap
de la
Guardia Urbana del Prat. El
sergent José Corvera, després de sortir de la presó militar, es va
quedar a residir al
Prat i va entrar a treballar a !'empresa
Ge,no.
Alttes carrabiners que passarcn a residir al Prat són: Segundo Gó­
mez Díez, pare deis germans Gómez Espuny, i Dionisio Cordero
Berrocal.
217
Dades de Josep Corveta i Galmdo
218
AMEP, Vll.2.5. Guardia Civil, 1863-1948. Capsa 267-1
92

95. BIBLIOGRAFIA
ANDREU de Palma de Mallorca. Pral de Llobregat -Ensayo Histórico.
Barcelona, Amics del Prat, 1958
BF.SORA, C; CoDINA,J; FABRÓ, l;GóMEZ, M; I RoDF.S, A.Aproximació a les
guenilks del seg/e XlX al Pral tk Llobregat a Guerrilles al Baix Llobregat,
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986
CODINA Vu..A, J. LA gent tkl Jang (El Prat, 965-1965). Granollers, Editorial
Montblanc, 1966
CODINA
V11..A, J. El Delta de 1..}Qbregat i Barcelcna. Esplugues de Llobrcgat,
Editorial Arie~ Col·lecció Hores de Catalunya, 1971
CODINA VTLA, J. Tnundaci.ons al Delta del Llcbregat Barcelona, Editorial
Dalrnau, 1971
CODTNA Vrr..A J. Ai,
Adéu Clara Marina. El Prat de Llobregat, Ajuntarnent
del
Prat de Llobregat, CoHecció Textos Locals núm.2, 2002 DE LoJENDIO L.M. Operaciones militares de la Guerra de España, 1936-1939.
Barcelona, 1940
FAURA I SANS, M. i PALADELLA, F. Experiencies sobre/' avanfament del Delta
del Llobregat. a Arxius del' Escola Superior d' Agricultura,1935
FERR.l:ff PUJOL, J. Josep Pujo/ Capsada-Metge, Polílic i Humanista. El Prat de
Llobregat, La Trnprernta, 1989
FERRET PUJOL, J. Cronica tk la Riuada de Sant Antoni a Miscel· kinú, d'home­
natge a Jaume Codina. Barcelona, Ajuntarnent del Prat de Llobregat -
Columna, 1994
FERRET PUJOL, J. Eis antics aprofitaments d'aig;,;es subtem)nies al delta del
Uabregat 1600-1900. Comunitat d' Usuaris d' Aigües del Delta del Riu
Uobregat, 2002
FER.Rh1 PU)OL, J. LL. Josep Pujo/ i Capsada-Escrils 1908-1944. El Prat de
Llobregat, Ajuntarnent del Prat de Uobregat, Col·Iecció de Textos
Locals, núm.
3, 2003 MARI BALCELI..5, V.; 1 VALLRIBERA PuIG, P. E/ Pral tk Uobregat tk fa un seg/e,
segons una topografia medica, 1904. Barcelona, Publicacions del Seminari
PERE MATA de la Universitat de Barcelona, 2001
PLANAS TORRES, Ramon. El Paludisme al Pral de Uabregatdel 1918 al 1926.
Gava, Museu Municipal de Gava, CoHecció Brugués, 1983
93

96. ARTICLES
"Accidencs d'Aviació". J::J Notidari Pratenc. Num.10, 29-6-1935
"Carabineros en peligro". Diario de Barcelona. 15-10-07
DE GuJllÉN GARCÍA, G.J. "Pozos artesianos del Prat de Llobregat-Su
estudio-Beneficios agrícolas obtenidos en aquella región". Institut
Agrícola Cata/a de San! Isidre, Volum LXTV, 5-1-1916
"Embarrancament a la Platja". El Notidari Pratenc, Núm. 28, 1-3-1936
FP.RRF.T PUJO!., J. "Ara fa 100 anys va arribar el tren al Prat". Delta, núm.
38, julio! 1981
FERRET PUJOL,J. "La riuada de Sane Mateu, setembre 1850". Delta, núm.
101, maig 1987
F1,.RRET PUJOL,J. "El Prat ara fa 100 anys-L'estat sanitari i les activitats
cíviques",
Delta, núm. 108, gener 1988 FERRET PUJüL, J. "Carrabincrs i concraban al Prat al segle XIX". Delta,
núm. 116, octubre 1988
FERRFT PL;JOL, J. "L'entrada de les tropes "nacionals" al Prat". Delta
..... núm. 119, gener 1989
FERRr:T PuJOJ., J. "El Cafe del Pone i la família Martí (ll)". Delta, núm.
125, julio!
1989 FhRRCT PUJOL, J. "El rector Joaguim Claramunt i el seu temps(Vll)".
Delta núm. 170, setembre 1993
FERRET PUJOL, J. "La vinculació científica del geóleg i canonge Dr .
......
Jaume Almera amb el Prat". Delta, núm. 210, abril 1997 FERRET PUJOL, J. "En cemps de la República -La intentona revolucio­
naria de desembre de 1933 (l) i (II)". Delta, núm. 230 i 231, fcbrcr
i man; 1999
FERRET PUJOL J. "La climatología de finals del vuitcents". VT Curs d'Histó­
ria d' Amics d'El Prat
FERRET PUJOL, J. "El capita de carrabiners Franci se<> Martín i les dones de
"mala vida" que empaitaven els seus carrabiners-1876". Delta, núm.
267, juny, 2002
FERRET PUJO!.,). ''La inauguració de la lapida de l'avinguda d'Anselm Cla­
vé, duranc
la Festa de la Paz". Delta, núm. 271, novembre 2002 FERRET PUJOI., J. "El semafor del riu Llobregat (I)", Delta, núm. 273,
gener 2003
"Fes ces commemoratives de la proclamació de la República". E/ Notidari
Pratenc, núm. 31, 19-3-1936
RECASENS PARÉS, J. "1907. L'any de les cinc riuades. Treball de Curs 1971-
1972", Institut Nacional de batxilleral Baldi,i C11ilera
Ro!GÉ BADIA, R. "Inundacions al Prat de Llobregat, Art del Pages (1898)",
Revista de/' Institut Agrícola Cata/a de Sant Isidre
94

97. ÍNDEX
Proleg ..................................................................................................... 5
Tntrod11cció ... . ......... ..... ... .. ........... .. . . . . . . . .. ..................... ... ........ .... .. . .. ... . ... . 9
PRIMERA PART
Antecedents ................................................................................. 15
L'arribada deis carrabioers i la seva primitiva organització ... 19
Les primeres captures de conuaban ......................................... 22
Els carrabiners en una epoca de pertorbacions
atmosferiques i naufragis ........................................................... 26
En ten1ps de carlinades .............................................................. 33
SF.GONA PART
Els canvis organitzatius del cos de carrabiners de mitjan
segle: arriben els capitans ........................................................... 39
La revolució del
1868 .................................................................. 43
Els carrabiners durant la
decada dels anys 70 del segle XIX 48
La millora de les comunicacions en la decada deis anys 80 ... 52
La destacada actuació deis carrabiners durant la riuada de
sant Antoni ................................................................................... 57
TERCERA
PART
Condicions de vida i d'allotjamcnt deis carrabiners a
principis dels segle
XX ................................................................ 63
Els carrabiners durant les riuades de
!'octubre de 1907 ........ 66
Els carrabiners durant la decada deis anys 1 O deis segle XX 69
Els carrabiners i
la dictadura del general Primo de Rivera .... 74
Reforma i ampliació
de la caserna de carrabiners de la
platja del Prat ............................................................................... 78
Els carrabiners durant
la II República ..................................... 81
Els carrabiners pratencs i la Guerra Civil ............................... 87
Bib/iogafta ............................................................................................. 93
Artíc/es ................................................................................................. 94

100. -------------------------
Els carrabiners van néixer com un cos dedicat principal­
ment al control del contraban, pero per la seva situació
estrategica van col-laborar, sovint, en el salvament de
naufrags i en l'auxili a la població davant de qualsevol
calan1itat. Aquest fet va fer que la població els acollís més
bé que a altres cossos de seguretat. La seva fidelitat a la
República va portar a la supressió del cos l'any 1940
El cos de carrabiners va tenir una presencia continuada
al Prat de més de cent anys i la caserna que ocuparen a
la platja és un deis elements arquitectonics més carac­
terístics del paisatge litoral pratenc. Josep Ferret ha estu­
diat les seves activitats i accions, sense oblidar el vessant
més huma, així com el seu paper en la historia del Prat.
Gabriel Cardona, professor d'hist?ma contemporania
a la Universitat de Barcelona i militar de carrera, és
un deis especialistes més destacats en temes militars.
Deis seus treballs destaquen: Poder militar en la Espa­
ña contemporánea; Weiler, nuestro hombre en La Ha­
bana; Franco no estudió en West Point i El gigante
descalzo. El ejército de Franco
uw
Ajuntament del • Prat de Llobreg~t