Els determinants i els pronoms

60,302 views 18 slides Jan 14, 2015
Slide 1
Slide 1 of 18
Slide 1
1
Slide 2
2
Slide 3
3
Slide 4
4
Slide 5
5
Slide 6
6
Slide 7
7
Slide 8
8
Slide 9
9
Slide 10
10
Slide 11
11
Slide 12
12
Slide 13
13
Slide 14
14
Slide 15
15
Slide 16
16
Slide 17
17
Slide 18
18

About This Presentation

Classes de determinants i pronoms.


Slide Content

ELS DETERMINANTS I ELS PRONOMS Escolàpies Sant Martí Sílvia Montals

DETERMINANTS És una categoria gramatical que acompanya el nom i en precisa el significat . El determinant concorda amb el nom en gènere i nombre. N’hi ha de diferents tipus .

Tipus de DETERMINANTS ARTICLE : informa sobre el gènere i el nombre del substantiu del qual depèn. Definit: En el parlar de Lleida , els articles definits són : lo, los, la, les . Singular Plural Davant de consonant Davant de vocal o h Masculí *el l‘ la   ( davant de  i, hi, u, hu  àtones de paraules de gènere femení ) *els Femení la   les

Indefinits : Personals :   Singular Plural Masculí un uns Femení una unes Masculí el el Pere l' l'Esteve en en Jaume Femení la la Rosa l' l'Anna * na na Maria *En el parlar de les Illes Balears , els articles determinats són : es, es, sa , ses . L’article personal femení es fa en na

POSSESSIUS : són mots que acompanyen el nom i indiquen relacions de possessió o pertinença. Un sol posseïdor més d'un posseïdor •  1a Persona tònics : meu, meva, meus, meves àton : mon, ma, mos, mes nostre, nostra, nostres •  2a persona tònics: teu, teva, teus, teve s àtons : ton, ta, tos, tes vostre, vostra, vostres •  3a persona tònics: seu, seva, seus, seves àtons: son, sa, sos, ses seu, seva, seus, seves, llur , llurs * * llur : es refereix sempre a més d'un posseïdor / posseïdora .

DEMOSTRATIUS: indiquen la situació de la cosa de què es parla respecte de qui parla o escriu . PROXIMITAT LLUNYANIA singular aquest aquesta singular aquell aquella plural aquests aquestes plural aquells aquelles neutre això neutre allò *A València existeixen els demostratius: aqueix, aqueixa, aqueixos , aqueixes . Expressen mitja distància.

NUMERALS : expressen quantitat. N’hi ha de diferents tipus: Cardinals: expressen quantitat exacte. U, dos, tres, quatre... Per escriure’ls bé es posa el guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes. ( D-U-C) Exemples: quaranta-dos, dos-cents ... El dos té femení : dues Ordinals: expressen ordre. Primer 1r, primera 1a segon 2n, segona 2a tercer 3r, tercera 3a quart 4t, quarta 4a A partir del cinquè s'afegeix al cardinal la terminació -è als masculins i - ena als femenins: cinquè 5è, cinquena 5a

Partitius : indiquen parts d’un tot . Les formes dels partitius són les mateixes que les dels ordinals, excepte: mig, mitja, mitjos, mitges o la meitat terç, terça, terços, terces o una tercera part quart o quarter... o una quarta part desè o dècim, centè o centèsim, milè o mil·lèsim Multiplicatius : indiquen multiplicació . doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, dècuple, cèntuple ... Col·lectius : Indiquen l’agrupació de quantitats diverses: Parell , centenar, miler i les formes femenines dels ordinals : desena, centena…

QUANTITATIUS són formes lingüístiques que indiquen una quantitat de manera global . quantitatius variables quantitatius invariables poc / poca / pocs / poques molt /molta / molts / moltes tant / tanta / tants / tantes quant / quanta / quants / quantes gaire / gaires bastant / bastants/ bastanta / bastantes més menys força massa prou gens Locucions : una mica de, un munt de, un grapat de, gens de

INDEFINITS : determinen el nom amb el mínim de precisió . variables (4 formes) variables (2 formes: femení , masculí ) algun, alguna, alguns, algunes un, una, uns, unes cert, certa, certs, certes mateix, mateixa, mateixos, mateixes tot, tota, tots, totes altre, altra, altres cada un, cada una cadascun , cadascuna ambdós , ambdues tots dos, totes dues variables (2 formes: singular, plural) invariables qualsevol, qualssevol tal, tals Cada   res gens cap sengles (respectius)

En català no existeixen : * Demés : S’ha de substituir per la resta, els altres . * algo: alguna cosa * Ningun : cap * Varis: diversos, alguns res / gens res és un pronom que equival a cap cosa: No sé res de tu gens és “el zero ” d’alguna cosa ( incomptable ): No queda gens d’arròs / De nedar , no en sap gens

INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS: s’empren per formular preguntes de manera directa o indirecta o exclamacions . Quin cotxe t’has comprat ? Quines històries més estranyes ! Quin , quina, quins , quines Quina alegria ! Quin jersei vols ? Quant , quanta, quants , quantes Quants caramels portes? Quanta gent !

PRONOMS Els pronoms són paraules que es refereixen a un element conegut en el text . Què menjarà la Lídia ? Ella menjarà amanida . També fan la mateixa funció que el nom , és a dir , constitueixen el nucli d’un SN. Ell compra (SN) El vol ara . (SN)

PRONOMS FORTS: substitueixen noms de persones . Es poden pronunciar sols . SINGULAR PLURAL 1a persona jo, mi* nosaltres, nós** 2a persona tu vosaltres, vós 3a persona ell, ella, vostè ells, elles, vostès reflexiu si* ell mateix, ella mateixa si* ells mateixos , elles mateixes mi i si sempre van precedits de les preposicions. ** nós correspon al tractament majestàtic que antigament usaven els representants de certs estaments.

PRONOMS FEBLES: són elements gramaticals àtons que assenyalen la substitució de certs elements de l'oració. Els pronoms febles presenten grafies diferents segons si van davant o darrere del verb.

Exemples : La Maria passeja el gos  La Maria el passeja . En Pau ha anat al cinema  En Pau hi ha anat . Comprarà un pastís  En comprara. Vull que vinguis  Ho vull .

PRONOMS POSSESSIUS, DEMOSTRATIUS, NUMERALS I INDEFINITS: Hi ha determinants que poden funcionar com a pronoms : El meu cotxe és meu . (POSSESSIU) No vull aquest bolígraf , vull aquell d’allà . ( DEMOSTRATIU) Vols pome s ? Sí en vull tres . (NUMERAL) Alguna persona ha entrat a casa. Algú ens vol robar! (INDEFINIT)

PRONOMS RELATIUS : Es refereixen en un nom aparegut abans en l’oració que s’anomena antecedent i, alhora, fan d’enllaç entre dues parts d’una oració composta. La dona amb qui parles és la meva veïna . El carrer on visc es diu Mallorca. VARIABLES INVARIABLES El qual , la qual , els quals , les quals Que, qui , on , què