Els determinants i els pronoms

Classes de determinants i pronoms.

1. ELS DETERMINANTS I ELS PRONOMS Escolàpies Sant Martí Sílvia Montals

2. DETERMINANTS És una categoria gramatical que acompanya el nom i en precisa el significat . El determinant concorda amb el nom en gènere i nombre. N’hi ha de diferents tipus .

3. Tipus de DETERMINANTS ARTICLE : informa sobre el gènere i el nombre del substantiu del qual depèn. Definit: En el parlar de Lleida , els articles definits són : lo, los, la, les . Singular Plural Davant de consonant Davant de vocal o h Masculí *el l‘ la   ( davant de  i, hi, u, hu  àtones de paraules de gènere femení ) *els Femení la   les

4. Indefinits : Personals :   Singular Plural Masculí un uns Femení una unes Masculí el el Pere l' l'Esteve en en Jaume Femení la la Rosa l' l'Anna * na na Maria *En el parlar de les Illes Balears , els articles determinats són : es, es, sa , ses . L’article personal femení es fa en na

5. POSSESSIUS : són mots que acompanyen el nom i indiquen relacions de possessió o pertinença. Un sol posseïdor més d'un posseïdor •  1a Persona tònics : meu, meva, meus, meves àton : mon, ma, mos, mes nostre, nostra, nostres •  2a persona tònics: teu, teva, teus, teve s àtons : ton, ta, tos, tes vostre, vostra, vostres •  3a persona tònics: seu, seva, seus, seves àtons: son, sa, sos, ses seu, seva, seus, seves, llur , llurs * * llur : es refereix sempre a més d'un posseïdor / posseïdora .

6. DEMOSTRATIUS: indiquen la situació de la cosa de què es parla respecte de qui parla o escriu . PROXIMITAT LLUNYANIA singular aquest aquesta singular aquell aquella plural aquests aquestes plural aquells aquelles neutre això neutre allò *A València existeixen els demostratius: aqueix, aqueixa, aqueixos , aqueixes . Expressen mitja distància.

7. NUMERALS : expressen quantitat. N’hi ha de diferents tipus: Cardinals: expressen quantitat exacte. U, dos, tres, quatre... Per escriure’ls bé es posa el guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes. ( D-U-C) Exemples: quaranta-dos, dos-cents ... El dos té femení : dues Ordinals: expressen ordre. Primer 1r, primera 1a segon 2n, segona 2a tercer 3r, tercera 3a quart 4t, quarta 4a A partir del cinquè s'afegeix al cardinal la terminació -è als masculins i - ena als femenins: cinquè 5è, cinquena 5a

8. Partitius : indiquen parts d’un tot . Les formes dels partitius són les mateixes que les dels ordinals, excepte: mig, mitja, mitjos, mitges o la meitat terç, terça, terços, terces o una tercera part quart o quarter... o una quarta part desè o dècim, centè o centèsim, milè o mil·lèsim Multiplicatius : indiquen multiplicació . doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, dècuple, cèntuple ... Col·lectius : Indiquen l’agrupació de quantitats diverses: Parell , centenar, miler i les formes femenines dels ordinals : desena, centena…

9. QUANTITATIUS són formes lingüístiques que indiquen una quantitat de manera global . quantitatius variables quantitatius invariables poc / poca / pocs / poques molt /molta / molts / moltes tant / tanta / tants / tantes quant / quanta / quants / quantes gaire / gaires bastant / bastants/ bastanta / bastantes més menys força massa prou gens Locucions : una mica de, un munt de, un grapat de, gens de

10. INDEFINITS : determinen el nom amb el mínim de precisió . variables (4 formes) variables (2 formes: femení , masculí ) algun, alguna, alguns, algunes un, una, uns, unes cert, certa, certs, certes mateix, mateixa, mateixos, mateixes tot, tota, tots, totes altre, altra, altres cada un, cada una cadascun , cadascuna ambdós , ambdues tots dos, totes dues variables (2 formes: singular, plural) invariables qualsevol, qualssevol tal, tals Cada   res gens cap sengles (respectius)

11. En català no existeixen : * Demés : S’ha de substituir per la resta, els altres . * algo: alguna cosa * Ningun : cap * Varis: diversos, alguns res / gens res és un pronom que equival a cap cosa: No sé res de tu gens és “el zero ” d’alguna cosa ( incomptable ): No queda gens d’arròs / De nedar , no en sap gens

12. INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS: s’empren per formular preguntes de manera directa o indirecta o exclamacions . Quin cotxe t’has comprat ? Quines històries més estranyes ! Quin , quina, quins , quines Quina alegria ! Quin jersei vols ? Quant , quanta, quants , quantes Quants caramels portes? Quanta gent !

13. PRONOMS Els pronoms són paraules que es refereixen a un element conegut en el text . Què menjarà la Lídia ? Ella menjarà amanida . També fan la mateixa funció que el nom , és a dir , constitueixen el nucli d’un SN. Ell compra (SN) El vol ara . (SN)

14. PRONOMS FORTS: substitueixen noms de persones . Es poden pronunciar sols . SINGULAR PLURAL 1a persona jo, mi* nosaltres, nós** 2a persona tu vosaltres, vós 3a persona ell, ella, vostè ells, elles, vostès reflexiu si* ell mateix, ella mateixa si* ells mateixos , elles mateixes mi i si sempre van precedits de les preposicions. ** nós correspon al tractament majestàtic que antigament usaven els representants de certs estaments.

15. PRONOMS FEBLES: són elements gramaticals àtons que assenyalen la substitució de certs elements de l'oració. Els pronoms febles presenten grafies diferents segons si van davant o darrere del verb.

16. Exemples : La Maria passeja el gos  La Maria el passeja . En Pau ha anat al cinema  En Pau hi ha anat . Comprarà un pastís  En comprara. Vull que vinguis  Ho vull .

17. PRONOMS POSSESSIUS, DEMOSTRATIUS, NUMERALS I INDEFINITS: Hi ha determinants que poden funcionar com a pronoms : El meu cotxe és meu . (POSSESSIU) No vull aquest bolígraf , vull aquell d’allà . ( DEMOSTRATIU) Vols pome s ? Sí en vull tres . (NUMERAL) Alguna persona ha entrat a casa. Algú ens vol robar! (INDEFINIT)

18. PRONOMS RELATIUS : Es refereixen en un nom aparegut abans en l’oració que s’anomena antecedent i, alhora, fan d’enllaç entre dues parts d’una oració composta. La dona amb qui parles és la meva veïna . El carrer on visc es diu Mallorca. VARIABLES INVARIABLES El qual , la qual , els quals , les quals Que, qui , on , què