Els sons del català

En aquest Power Point trobareu informació del consonantisme i del vocalisme català. Pot ser una eina força útil per tal d'aprendre fonètica catalana.

1. ELS SONS DEL CATALÀ
[fu . ‘nɛ . ti . kə]?
[ pə . ɾə . ,kɛ . koj .
sər . ,βɛ . ʒə . ‘ʃɔ]?
[‘a]! [ʎə . ,ʒɛʒ . məj .
ðəs . ku . ‘βɾɛ .ʃu]

2. PRIMERA PART: LA
SÍL·LABA

3. Definició
•La síl·laba és la unitat mínima d’articulació
de sons. Tots els sons de totes les
llengües humanes s’articulen en forma de
síl·labes.
•Totes les síl·labes tenen un nucli, i poden
tenir elements marginals.
•En català, el nucli és SEMPRE una vocal,
i els elements marginals SEMPRE són
consonants.

4. Estructura de la síl·laba
NUC
LI
(Obertura
)
(Coda)
Vocal
Simple: un
sol element
Complexa: més
d’un element
Simple: un
sol element
Complexa: més
d’un element
Consonant(
s)
Consonant(
s)
R I M A

5. Classificació de les síl·labes
•Estructural:
–Síl·laba lliure  la que no té coda
–Síl·laba travada  la que té coda
–Síl·laba oberta  la que no té obertura
•Funcional:
–Síl·laba tònica  la que té major força articulatòria
–Síl·laba àtona  la que s’oposa a la tònica perquè té
menor força articulatòria

6. Estructures sil·làbiques del
català
Ober-
tura
Coda - 1 element 2 elements 3 elements
-
V
a
VC
en
VCC
arc
VCCC
arcs
1 element
CV
pa
CVC
pam
CVCC
parc
CVCCC
parcs
2 elements
CCV
pla
CCVC
plat
CCVCC
trist
CCVCC
C
Trists

7. SEGONA PART: LES
VOCALS

8. Definició
•Articulatòria: so que es produeix sense
que l’aire trobi cap tipus d’obstacle entre
les cordes vocals i l’exterior
•Funcional: la vocal és la condició
necessària i suficient per tenir una síl·laba,
en català

9. Classificació de les vocals
•Segons el grau d’obertura de la boca:
–+ tancades
–+ obertes
•Segons la localització dins la boca:
–+ anteriors
–+ posteriors

10. Les vocals catalanes

11. Les vocals catalanes
+ anterior + posterior
+ tancada
+ oberta
[i]
[e
]
[ ]
ɛ
[a
]
[u
]
[o
]
[
ɔ
]
[
ə
]

12. El sistema tònic del català
central
+ anterior + posterior
+ tancada
+ oberta
[ˈi]
[ˈe]
[ˈɛ]
[ˈa]
[ˈu]
[ˈo
]
[ˈɔ]

13. La reducció vocàlica en català
central
Vocal tònica Vocal àtona
So Exemple So Exemple
[ˈi] [ˈpi] [i] [pi . ˈnɛ . ðə]
[ˈe] [kə . ˈre]
[ə]
[kə . rə . ˈɾo]
[ˈɛ] [ˈtɛ . rə] [tə . ri . ˈtɔ . ɾi]
[ˈa] [ˈka . zə] [kə . ˈzal]
[ˈɔ] [ˈkɔ . zə]
[u]
[ku . ˈzɛ . tə]
[ˈo] [təm . ˈbo] [təm . bu . ˈɾɛt]
[ˈu] [ˈu . nik] [u . ni . ˈtat]

14. La reducció vocàlica en català
central
[ˈi] [i]
[ˈe]
[ə][ˈɛ]
[ˈa]
[ˈɔ]
[u][ˈo]
[ˈu]

15. El sistema àton del català
central
+ anterior + posterior
+ tancada
+ oberta
[i] [u
]
[ə
]

16. TERCERA PART: LES
SEMIVOCALS

17. Els diftongs
•Es diu que una síl·laba conté un diftong
quan s’hi troba una semivocal.
•L’IEC proposa, ortològicament, que una
vocal tancada, [i] / [u] esdevé consonant,
[j] / [w] (és a dir, deixa de poder exercir de
nucli sil·làbic i en conseqüència necessita
recolzar-se en una vocal) en uns
contextos determinats.

18. Els tipus de diftong
•DIFTONG DECREIXENT: Aquell que té la semivocal en
posició de coda.
•DIFTONG CREIXENT: Aquell que té la semivocal en
posició d’obertura.
•El català, almenys tradicionalment, té afinitat pels
diftongs decreixents, però rebutja els creixents.
•Dues vocals consecutives, òbviament pertanyents a
síl·labes diferents, reben el nom d’HIAT. Quan un hiat és
imprevisible, sempre es marca ortogràficament.

19. Els contextos de diftong
•DIFTONG DECREIXENT
–Sempre  Quan no es produeix, l’hiat és
imprevisible.
•DIFTONG CREIXENT
–Entre vocals: V + [j]/[w] + V
–Als grups gràfics qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo.
–A principi absolut de paraula: [j]/[w] + V

20. D ifto n g d e c r e ix e n t D ifto n g c r e ix e n t
[ˈij]Nuvii [nu . ˈβij] V + [j] + V Noia [ˈnɔ . jə]
[ˈej]Rei [ˈrej] V + [w] + V Cauen [ˈka . wən]
[ˈɛj]Remei [rə . ˈmɛj] qua Pasqua [ˈpas . kwə]
[ˈaj]Mai [ˈmaj] qüe Qüestió [kəs . ti . ˈo]
[ˈɔj]Noi [ˈnɔj] qüi Aqüífer [ə . ˈkwi . fər]
[ˈoj]Coi [ˈkoj] quo Quota [ˈkwɔ . tə]
[ˈuj]Cuina [ˈkuj . nə] gua Guant [ˈɡwan]
[əj]Aiguat [əj . ˈɣwat] güe Aigües [ˈaj . ɣwəs]
[ˈiw]Viu [ˈbiw] güi Pingüí [piŋ . ˈɡwi]
[ˈew]Teu [ˈtew] guo Aiguota [əj . ˈɣwɔ . tə]
[ˈɛw]Peu [ˈpɛw] [j] + V (ppi abs)Hiena [ˈjɛ . nə]
[ˈaw]Nau [ˈnaw] [w] + V (ppi abs)Uep! [ˈwep]
[ˈɔw]Cou [ˈkɔw]  
[ˈow]Tou [ˈtow]  
[ˈuw]Nuu [ˈnuw]  
[əw]Europa [əw . ˈɾɔ . pə]  

21. QUARTA PART: LES
CONSONANTS

22. Definició
•Articulatòria: són aquells sons que, en
produir-se, l’aire topa amb algun tipus
d’obstacle en el seu camí cap a l’exterior.
•Funcional: són aquells elements
articulatoris que només poden aparèixer
en posicions marginals dins la síl·laba.

23. Característiques de les
consonants
•El so es produeix en un punt concret del tracte
bucal: PUNT D’ARTICULACIÓ.
•L’aire troba obstacles de diferent naturalesa:
MODE D’ARTICULACIÓ.
•Hi ha consonants que es produeixen sense
vibració de les cordes vocals: SONORITAT.
•Les consonants s’estudien en funció,
bàsicament, d’aquests tres elements.

24. El mode d’articulació (I)
•Segons el tipus d’obstacle amb què es
troba l’aire, el MA pot ser:
–Obstruent: constricció total o molt important
del pas de l’aire.
•Oclusiu: obstrucció total + alliberament sobtat.
•Fricatiu: pas molt estret que provoca un flux
turbulent.
•Africat: obstrucció total + alliberament fricatiu.

25. El mode d’articulació (II)
–Continu: obstrucció més lleu del pas de l’aire.
•Nasal: l’aire surt per la cavitat nasal, cosa que li
dóna una sonoritat addicional.
•Líquid: únics sons que poden ser els segons
elements d’obertures complexes.
–Lateral: l’aire surt per un lateral de la boca.
–Bategant: l’aire surt després d’un batec molt lleu d’un
articulador.
–Vibrant: l’aire troba un articulador en vibració.
•Aproximants: els articuladors s’aproximen
lleument.

26. El punt d’articulació
•És el punt del tracte bucal on es produeix la
màxima constricció de l’aire.
–Bilabial: a la unió dels dos llavis.
–Labiodental: a la unió del llavi inferior i els incisius
superiors.
–Dental: darrere els incisius superiors.
–Alveolar: als alvèols superiors.
–Prepalatal: entre els alvèols superiors i la volta
palatina.
–Palatal: al sostre de la volta palatina.
–Velar: al paladar blan (també anomenat vel del
paladar).

27. La sonoritat
•Segons si el so es produeix amb vibració
o no de les cordes vocals, es classifiquen
en:
–SONS SORDS: es produeixen SENSE
vibració de les cordes vocals.
–SONS SONORS: es produeixen AMB vibració
de les cordes vocals.
–COMPTE!!!
•Només els sons obstruents poden ser sords.
•Sempre que apareix un so sord, té el seu
equivalent sonor.

28. Les consonants catalanes