Empirisme

10,296 views 11 slides Mar 12, 2008
Slide 1
Slide 1 of 11
Slide 1
1
Slide 2
2
Slide 3
3
Slide 4
4
Slide 5
5
Slide 6
6
Slide 7
7
Slide 8
8
Slide 9
9
Slide 10
10
Slide 11
11

About This Presentation

Resum empirisme anglès segle XVII


Slide Content

La ment és com un full de paper en La ment és com un full de paper en
blancblanc
John LOCKE
David HUME
Segles XVII-XVIIISegles XVII-XVIII

L’EMPIRISME
Corrent filosòfica contraposada en molts aspectes al racionalisme
Tema fonamental El problema del coneixement
Tesis més importants
L’origen del coneixement és l’experiència
negació de les idees innates dels racionalistes
El coneixement humà està limitat per l’experiència
Tot coneixement és coneixement d’idees
els empiristes i els racionalistes coincideixen
en aquest punt.
Conclusió
nou concepte de raó
dependent i limitada a l’experiència
pràctica
crítica amb els seus límits i possibilitats
Empeiría: paraula grega que vol dir experiència
negació o impossibilitat de la metafísica.
Ciències experimentals com a model.

Experiència (?).
Probabilitat.
Evidència i intuïció
Criteri de veritat
Negació i
impossibilitat
Possible i base del
coneixement
Metafísica
Ciències
experimentals.
Matemàtiques
Ciència model
ExperiènciaRaó
Origen del
coneixement
Inductiu i
experimental.
Deductiu i intuïtiu
Mètode
Negació. Idees
adquirides.
Idees innates
Innatisme
Criteri de veritat.
Valoració.
En qüestiona la
validesa
Concepció de
l’experiència
Crítica. La raó està
limitada.
Optimisme. La raó té
capacitats il·limitades.
Concepció de la raó
EMPIRISMERACIONALISMECRITERI DE
COMPARACIÓ

PROJECTE FILOSÒFIC
Doble finalitat
Aclarir què podem conèixer
Reflexionar sobre els problemes pràctics en els quals és necessari
arribar a algun acord.
Vol elaborar una teoria del coneixement
Amb una finalitat pràctica
Moderar l’afany racionalista per saber-ho tot amb certesa
Adoptar una actitud de cautela davant de determinats problemes
Acceptar els límits del coneixement
Pretén evitar dos perills
El dogmatisme intolerant
L’escepticisme total
I així Abandona els problemes metafísics
Se centra en allò que és accessible al coneixement humà
John LockeJohn Locke (1632-1704)

EL CONEIXEMENT HUMÀ
Es defineix exclusivament
en funció de les idees,
no de les coses
¿Què són? el que la ment contempla
Teoria representativa
del coneixement
Origen Tota idea prové de l’experiència
externa
interna
Tipus Idees simples:
de sensació o de reflexió
Idees complexes: provenen de la
Combinació d’idees simples per part de
l’enteniment.
Conèixer és percebre
idees en la nostra ment
Té els seus límits
No és possible anar més enllà de les idees simples
Les idees simples són els materials únics del nostre coneixement

EL MÓN I LA CIÈNCIA
El món
Locke manté un realisme crític
L’ ésser humà té un coneixement
intuïtiu d’un mateix
demostratiude Déu
sensiblede les coses
perquè posseeix
una ment substancial
que té plena consciència
que és fonament de La identitat
personal
Les coses naturals són conegudes a través de les sensacions
tenen qualitats
primàries
secundàries
que són representacions
de les coses
La ciència
dividida en tres classes
física
ciència pràctica (ètica)
doctrina dels signes
i així
física proporciona només un coneixement probable
ètica
matemàtiques
proporcionen un coneixement cert

George BerkeleyGeorge Berkeley (1685-1753)
•Filòsof i clergue irlandès, és considerat el fundador de
la moderna escola de l’idealisme.
•Partint d’idees empriristes dedueix la no existència de
la realitat material (immaterialisme).
•Si el nostre coneixement prové de la nostra
experiència i aquesta és subjectiva, aleshores el
coneixement es redueix als nostres continguts mentals.
(idees=simples representacions mentals).
•No podem saber amb certesa si el resultat del nostre
coneixement es correspon a un objecte real o a un
simple contingut mental.
•D’on provenen les nostres percepcions? Com és que
no canvien de manera caòtica i desordenada?
–La nostra ment rep les percepcions de Déu (causa
de les nostres idees)
–Déu és el responsable de l’ordre i regularitat de les
idees.
•Esse est percipi aut percipere: Ésser és ser percebut o
percebre.

DAVID HUME (1711-1776)DAVID HUME (1711-1776)
• Va néixer a Edimburg, (Escòcia) l'any
1711 i morí 1776, també a Edimburg.
• Estudià dret, sense vocació.
• De jove va tenir una important depressió
nerviosa, diagnosticada pel metge com a
"malaltia dels instruïts" i per a la qual se li
va prescriure com a medicina: "un règim a
còpia de cervesa" que incloïa: "una pinta
anglesa de vi claret cada dia" i passejades
a cavall.
• Va treballar un temps com a secretari i,
amb els rèdits de la seva petita renda, va
marxar a França a estudiar filosofia a
Reims i després al col·legi de Jesuïtes de
La Fléche, (1736).

• Amb el Tractat, Hume apareixia com un filòsof escèptic,
perquè afirmava que no podien conèixer la existència de
Déu (Mr.Hume l’ateu).
• Això provocà que més endavant no se li permetés ser
professor a la Universitat d'Edimburg, ni a la de Glasgow, i
es va guanyar la vida primer com a tutor del jove marqués
d'Anandale (que estava boig) i després com a secretari del
general James St. Claire.
• Va ser bibliotecari a la Universitat d'Edimburg i a la seva
època el llibre que se li valorà més fou la seva "Història
d'Anglaterra", i no cap llibre filosòfic.
• Com a secretari de l'ambaixada britànica de París (1763),
establí el contacte entre els empiristes britànics i els
enciclopedistes francesos (J.J. Rousseau).
•Amb el triomf del partit liberal Hume va ser anomenat
secretari pels afers d'Escòcia i va passar els últims anys de
la seva vida a Edimburg.
APUNTS BIOGRÀFICS DE DAVID HUMEAPUNTS BIOGRÀFICS DE DAVID HUME

DAVID HUMEDAVID HUME (1711-1776)(1711-1776)
PROJECTE FILOSÒFIC
“Tractat de la naturalesa humana” 1739 (Resum: “Abstract”)
Hume pretén aplicar el mètode inductiu newtonià a la “ciència de l’home”
unificar totes les ciències
la ciència de la naturalesa
humana
a partir de les lleis d’associació d’idees
“Investigació sobre l’enteniment humà” 1748
Hume
abandona els objectius de l’etapa anterior
objectiu
elaborar una anàlisi de l’enteniment humà
fixar els límits de la capacitat de coneixement
a partir dela distinció entre
qüestions de fet
relacions d’ideesEl filòsof il·lustrat
Hume abandona el seu projecte anterior
es dedica a estudis més particulars
utilitzant un mètode
descriptiu
històric
“Investigació sobre els principis de la moral” 1751
defensa una teoria ètica revolucionària: l'emotivisme.
L’origen de les idees ètiques (morals) són els sentiments o emocions i no la raó.

La seva pretensió és transformar les
ciències a partir de la investigació de les
operacions que realitza l'enteniment quan
coneix. Aquest objectiu prové del problema
filosòfic predominant de l'època: trobar els
fonaments sobre els quals poder establir el
coneixement científic.
Crítica el racionalisme i segueix les
idees de l'empirisme antic: R. Bacon, G.
Occam. També té present el problema de
la inducció de F. Bacon i el materialisme
de T.Hobbes. La seva influència més
propera és la de l'empirisme de J.Locke i
G.Berkeley; i el mètode experimental de
I.Newton.
L'experiència és el límit del coneixement
humà. Critica la pretensió científica de la
metafísica. Proposa una nova filosofia
basada en la naturalesa humana.
D. HUME: CARACTERÍSTIQUES GENERALS I INFLUÈNCIESD. HUME: CARACTERÍSTIQUES GENERALS I INFLUÈNCIES
Tags