Especial 5 anys - Diari de Sabadell
228 views
80 slides
Jun 24, 2023
Slide 1 of 80
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
About This Presentation
Més informació: www.diaridesabadell.com
Slide Content
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
2,90 euros Núm. 805
NERUUU MATASTIK
El Diari de Sabadell celebra l’aniversari de la seva nova etapa.
Canvis en el model editorial i en el disseny, a les redaccions, al
paper i a totes les plataformes, i molt més! I sempre fidels
a Sabadell, als veïns. Amb vosaltres, a peu de carrer.
Cinc anys a peu
de carrer
Accessos automàtics
Tot en portes, automatismes i cadires pujaescales.
Avda. Rafael Casanova, 5 - Sabadell - 93 566 82 13
www.portesiluro.com / salvaescalerasiluro.com
2,90 euros Núm. 805
NERUUU MATASTIK
El Diari de Sabadell celebra l’aniversari de la seva nova etapa.
Canvis en el model editorial i en el disseny, a les redaccions, al
paper i a totes les plataformes, i molt més! I sempre fidels
a Sabadell, als veïns. Amb vosaltres, a peu de carrer.
Cinc anys a peu
de carrer
Accessos automàtics
Tot en portes, automatismes i cadires pujaescales.
Avda. Rafael Casanova, 5 - Sabadell - 93 566 82 13
www.portesiluro.com / salvaescalerasiluro.com
2 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
La història
continua
El que celebrem amb aquesta edició extraordinària és un èxit per al Diari
de Sabadell, però també i molt especialment per a la ciutat i per a tots els
sabadellencs, i val la pena dir-ho ben alt.
En el cas del diari, és evident: en cinc anys hem construït un diari nou, fresc,
modern i a peu de carrer, en contacte amb els veïns i la comunitat. És un diari i una
manera de fer que contrasta amb els models antics de premsa local, fets de portes
endins, una mica mirant la ciutat des del terrat de l’edifi ci del quart poder. El Diari
de Sabadell que va renéixer fa cinc anys va heretar amb un respecte immens una
història de 165 anys (ara, 170!), i ha recuperat la seva rellevància, projectant-se a l’era digital.
Avui, el Diari de Sabadell és més referent informatiu, té més impacte i arriba a més sabadellencs que mai. Perquè és un diari
en paper que continua tenint una saludable massa de subscriptors, és present als bars i, sobretot, a les taules dels sabadellencs
que tallen el bacallà. Però també és una edició digital amb una audiència mitjana de 170.000 usuaris únics mensuals (uns
12.000 diaris de mitjana, quasi el triple que l’immediat seguidor); un conjunt de plataformes a les xarxes socials amb
continguts audiovisuals, que sumen més de 60.000 seguidors actius, i també una editora de butlletins electrònics, que reben
diàriament més de 10.000 sabadellencs.
Durant aquests cinc anys hem intentat ser un factor positiu i de progrés per a la ciutat, fent honor amb tant encert com
hem sabut a la nostra promesa inicial: “Abandonar la fase de lamentacions i entrar en una nova etapa en què donarem veu i
cobertura a totes aquelles iniciatives i projectes de futur i constructius que encaminin la ciutat cap a aquesta reinvenció urgent
i necessària”. Crec honestament que hem contribuït a superar aquell “ Sabadell perd pistonada” que llastrava l’autoestima de
la ciutat i ho impregnava tot d’un pessimisme determinista. Encara que només sigui per la mateixa supervivència del Diari –
el principal nucli periodístic de la ciutat– en un moment de risc clar de convertir-nos en un desert mediàtic.
Celebrem l’èxit del Diari, doncs, i també de la ciutat, que és avui seu i pinyol del grup editor líder en premsa local en català,
un grup empresarial sabadellenc que ja gestiona 23 capçaleres a tot el país, amb centenars de milers de lectors diaris i més
de 3 milions d’usuaris únics mensuals, i que dona feina a més de 90 persones. Un grup originat a partir del Diari de Sabadell
amb l’adquisició del Diari de Terrassa, en plena pandèmia, i més recentment del grup Nació Digital i també de mitjans com
Tarragona Digital, Aguaita.cat, Manresa Info, o El Món de la Tele.
Amb tants motius de celebració, no oblido els agraïments: als subscriptors, lectors, anunciants i, en general, als
sabadellencs orgullosos de la ciutat i del seu diari, gràcies per la fi delitat i per la confi ança! A tothom qui fa el Diari cada dia,
i a qui n’ha format part els últims anys, tant si encara sou part de l’equip com si sou a Singapur, gràcies: un diari només és les
persones que el formen, i en el cas del Diari de Sabadell, més que cap altre que conegui, el diari és VOSTRE (lector: prengui’s
un moment i llegeixi els noms a peu de pàgina: el Diari és de tots ells...). I gràcies, fi nalment, al grup de socis i amics que m’han
acompanyat en aquesta aventura des del principi: gràcies per la paciència i la confi ança, farem grans coses!
diaridesabadell.com
IMPRESSIÓ LERIGRAF
Distribució a Sabadell,
Barcelona i comarca
MARINA BCN
DISTRIBUCIONS
(933 613 600)
Repartiment a domicili
Sedisa Repartiments S.L.
EDITAT PER NOVAPRESS EDICIONS, S.L. B67186866, Plaça
de Ricard Simó i Bach, 8 - 08202 Sabadell Administrador:
Marc Basté Alujas Responsable de finances: Carles Fernàndez
Amb la
col·laboració
de:
Disseny i tancament:Xavi Miranda.
Correcció: Anna Salomó.
Fotografia: Lluís Franco,
Victòria Rovira i Víctor Castillo.
REDACCIÓ TEL.: 937 275 545
[email protected]
Plaça Ricard Simó Bach, 8 - 08202 Sabadell
DIPÒSIT LEGAL: B-12890 – 1977Editor:Marc Basté Alujas
Cap de redacció: Albert Acín Serra
Directora d’Art:Jennifer Waddell.
Redacció: Marta Ordóñez, Aleix Pujadas,
Manel Camps Rocabert, Pere Figueras (Esports),
Guillem Plans (Oci i Tendències), Marc Parayre
(Diners), Sergi Gonzàlez, Marc Béjar i David Rigola.
PUBLICITAT i ADMINISTRACIÓ
TEL. 937 275 545
[email protected]
[email protected]
Publicitat: Jordi Morató (responsable)
i Maria Dolors Castells.
Administració i subscripcions:
Neus Costa i Marta Bofarull
5 anys
del Diari
Un diari
amb història
Marc Basté
Alujas
Editor
La història
continua
El que celebrem amb aquesta edició extraordinària és un èxit per al Diari
de Sabadell, però també i molt especialment per a la ciutat i per a tots els
sabadellencs, i val la pena dir-ho ben alt.
En el cas del diari, és evident: en cinc anys hem construït un diari nou, fresc,
modern i a peu de carrer, en contacte amb els veïns i la comunitat. És un diari i una
manera de fer que contrasta amb els models antics de premsa local, fets de portes
endins, una mica mirant la ciutat des del terrat de l’edifi ci del quart poder. El Diari
de Sabadell que va renéixer fa cinc anys va heretar amb un respecte immens una
història de 165 anys (ara, 170!), i ha recuperat la seva rellevància, projectant-se a l’era digital.
Avui, el Diari de Sabadell és més referent informatiu, té més impacte i arriba a més sabadellencs que mai. Perquè és un diari
en paper que continua tenint una saludable massa de subscriptors, és present als bars i, sobretot, a les taules dels sabadellencs
que tallen el bacallà. Però també és una edició digital amb una audiència mitjana de 170.000 usuaris únics mensuals (uns
12.000 diaris de mitjana, quasi el triple que l’immediat seguidor); un conjunt de plataformes a les xarxes socials amb
continguts audiovisuals, que sumen més de 60.000 seguidors actius, i també una editora de butlletins electrònics, que reben
diàriament més de 10.000 sabadellencs.
Durant aquests cinc anys hem intentat ser un factor positiu i de progrés per a la ciutat, fent honor amb tant encert com
hem sabut a la nostra promesa inicial: “Abandonar la fase de lamentacions i entrar en una nova etapa en què donarem veu i
cobertura a totes aquelles iniciatives i projectes de futur i constructius que encaminin la ciutat cap a aquesta reinvenció urgent
i necessària”. Crec honestament que hem contribuït a superar aquell “ Sabadell perd pistonada” que llastrava l’autoestima de
la ciutat i ho impregnava tot d’un pessimisme determinista. Encara que només sigui per la mateixa supervivència del Diari –
el principal nucli periodístic de la ciutat– en un moment de risc clar de convertir-nos en un desert mediàtic.
Celebrem l’èxit del Diari, doncs, i també de la ciutat, que és avui seu i pinyol del grup editor líder en premsa local en català,
un grup empresarial sabadellenc que ja gestiona 23 capçaleres a tot el país, amb centenars de milers de lectors diaris i més
de 3 milions d’usuaris únics mensuals, i que dona feina a més de 90 persones. Un grup originat a partir del Diari de Sabadell
amb l’adquisició del Diari de Terrassa, en plena pandèmia, i més recentment del grup Nació Digital i també de mitjans com
Tarragona Digital, Aguaita.cat, Manresa Info, o El Món de la Tele.
Amb tants motius de celebració, no oblido els agraïments: als subscriptors, lectors, anunciants i, en general, als
sabadellencs orgullosos de la ciutat i del seu diari, gràcies per la fi delitat i per la confi ança! A tothom qui fa el Diari cada dia,
i a qui n’ha format part els últims anys, tant si encara sou part de l’equip com si sou a Singapur, gràcies: un diari només és les
persones que el formen, i en el cas del Diari de Sabadell, més que cap altre que conegui, el diari és VOSTRE (lector: prengui’s
un moment i llegeixi els noms a peu de pàgina: el Diari és de tots ells...). I gràcies, fi nalment, al grup de socis i amics que m’han
acompanyat en aquesta aventura des del principi: gràcies per la paciència i la confi ança, farem grans coses!
diaridesabadell.com
IMPRESSIÓ LERIGRAF
Distribució a Sabadell,
Barcelona i comarca
MARINA BCN
DISTRIBUCIONS
(933 613 600)
Repartiment a domicili
Sedisa Repartiments S.L.
EDITAT PER NOVAPRESS EDICIONS, S.L. B67186866, Plaça
de Ricard Simó i Bach, 8 - 08202 Sabadell Administrador:
Marc Basté Alujas Responsable de finances: Carles Fernàndez
Amb la
col·laboració
de:
Disseny i tancament:Xavi Miranda.
Correcció: Anna Salomó.
Fotografia: Lluís Franco,
Victòria Rovira i Víctor Castillo.
REDACCIÓ TEL.: 937 275 545
[email protected]
Plaça Ricard Simó Bach, 8 - 08202 Sabadell
DIPÒSIT LEGAL: B-12890 – 1977Editor:Marc Basté Alujas
Cap de redacció: Albert Acín Serra
Directora d’Art:Jennifer Waddell.
Redacció: Marta Ordóñez, Aleix Pujadas,
Manel Camps Rocabert, Pere Figueras (Esports),
Guillem Plans (Oci i Tendències), Marc Parayre
(Diners), Sergi Gonzàlez, Marc Béjar i David Rigola.
PUBLICITAT i ADMINISTRACIÓ
TEL. 937 275 545
[email protected]
[email protected]
Publicitat: Jordi Morató (responsable)
i Maria Dolors Castells.
Administració i subscripcions:
Neus Costa i Marta Bofarull
5 anys
del Diari
Un diari
amb història
Marc Basté
Alujas
Editor
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 3
El nostre inici: les primeres edicions
Així va començar tot
Fem un viatge de cinc anys enrere en el temps per explicar de quina manera es va gestar l’inici
de la nova etapa del Diari de Sabadell, editat des del 10 d’abril del 2018 per Novapress Edicions
Si mai han fet una mudança, no
es posin ara les mans al cap, però
els vinc a parlar d’una molt espe-
cial que vam viure la primavera del
2018. M’hi acompanyen? A finals
de març d’aquell any, es gestava
el canvi de mans del Diari de Sa-
badell, que comportava traspas-
sar la capçalera de l’anterior edi-
tora, Vallesana de Publicacions, a
la nova i actual, Novapress Edici-
ons, canviant tota l’organització
editorial i gran part de la redac-
ció sense pràcticament aturar
les rotatives, ja que només es van
deixar de fer tres edicions. L’ini-
ci d’aquesta nova etapa va ser una
cursa a contrarellotge, com tota
iniciativa en què, per molt que
es facin previsions, sempre sur-
ten imprevistos. El compte enre-
re es va activar el dimarts 3 d’abril
del 2018, exactament una setma-
na abans de publicar la nostra pri-
mera edició, el dia 7. Aleshores,
l’equip inicial de la nova etapa ens
vam conèixer al coworking Infini -
tum Projects, a la rambla d’Ibèria,
ja que individualment coneixíem
l’editor, Marc Basté, però encara
no havíem coincidit tots junts: la
Marta, el Manel, la Pilar, el Jaume,
la Mireia, la Neus, el Lluís, la Lau-
ra... A la primera reunió es barreja-
ven les cares d’il·lusió, curiositat
Edició especial
5 anys del Diari
i entusiasme amb un màxim res-
pecte pel repte que teníem al da- vant: donar continuïtat a la princi-
pal capçalera de la ciutat. I és que més enllà d’això, el que fa particu- lar el Diari i el periodisme local és que quan escrivim coneixem o ens podem imaginar qui ens llegeix, i això no ho podem oblidar perquè és la millor eina que ens recorda que si volem ser mereixedors de continuar fent el Diari de Saba- dell, l’hem de fer de la millor for-
ma possible i a l’altura de les exi-
gències dels lectors.
L’endemà d’aquella reunió ja
ens vam instal·lar a primer pis de l’edifici del Diari al carrer de Sant Quirze on, francament, sabíem quan entràvem, però no quan sor-
tíem. La nova redacció combina- va la joventut amb l’experiència, cosa que ens va ajudar especial- ment en els primers compassos. Distribuir seccions, pensar co- bertures per fer reportatges, en- trevistes o cobrir actes i escriure notícies. I, sobretot, vam comen- çar a trepitjar i conèixer la ciu- tat per poder-la explicar. Perquè quan t’hi poses, t’adones que per molt que l’hagis vist tota la vida, quan l’has d’explicar i posar-hi pa- raules la cosa canvia. Preparar la primera edició era importantís-
sim per motius evidents, però el que generava més incertesa era com ens en sortiríem a les succes-
sives. L’arrencada, per forta que sigui, necessita anar acompanya- da d’un impuls constant com el que avui ens permet celebrar cinc anys. Un cop feta l’edició del di- marts 10 d’abril, ja només quedava aguantar la respiració, confiar que tot estava bé i arribaria a subscrip- tors i punts de venda. I va arribar.
A dalt, els periodistes Jaume Mas, una imatge d’un escriptori de la redacció del carrer de Sant
Quirze, al centre, i el periodista Pere Figueras treballant a la primera edició. A baix, a l’esquerra, la
celebració de Sant Jordi del 2018 als Jardinets, i diversos periodistes revisant l’edició
/ REDACCIÓ
Aleix Pujadas Carreras • @aleixpujadas
El nostre inici: les primeres edicions
Així va començar tot
Fem un viatge de cinc anys enrere en el temps per explicar de quina manera es va gestar l’inici
de la nova etapa del Diari de Sabadell, editat des del 10 d’abril del 2018 per Novapress Edicions
Si mai han fet una mudança, no
es posin ara les mans al cap, però
els vinc a parlar d’una molt espe-
cial que vam viure la primavera del
2018. M’hi acompanyen? A finals
de març d’aquell any, es gestava
el canvi de mans del Diari de Sa-
badell, que comportava traspas-
sar la capçalera de l’anterior edi-
tora, Vallesana de Publicacions, a
la nova i actual, Novapress Edici-
ons, canviant tota l’organització
editorial i gran part de la redac-
ció sense pràcticament aturar
les rotatives, ja que només es van
deixar de fer tres edicions. L’ini-
ci d’aquesta nova etapa va ser una
cursa a contrarellotge, com tota
iniciativa en què, per molt que
es facin previsions, sempre sur-
ten imprevistos. El compte enre-
re es va activar el dimarts 3 d’abril
del 2018, exactament una setma-
na abans de publicar la nostra pri-
mera edició, el dia 7. Aleshores,
l’equip inicial de la nova etapa ens
vam conèixer al coworking Infini -
tum Projects, a la rambla d’Ibèria,
ja que individualment coneixíem
l’editor, Marc Basté, però encara
no havíem coincidit tots junts: la
Marta, el Manel, la Pilar, el Jaume,
la Mireia, la Neus, el Lluís, la Lau-
ra... A la primera reunió es barreja-
ven les cares d’il·lusió, curiositat
Edició especial
5 anys del Diari
i entusiasme amb un màxim res-
pecte pel repte que teníem al da- vant: donar continuïtat a la princi-
pal capçalera de la ciutat. I és que més enllà d’això, el que fa particu- lar el Diari i el periodisme local és que quan escrivim coneixem o ens podem imaginar qui ens llegeix, i això no ho podem oblidar perquè és la millor eina que ens recorda que si volem ser mereixedors de continuar fent el Diari de Saba- dell, l’hem de fer de la millor for-
ma possible i a l’altura de les exi-
gències dels lectors.
L’endemà d’aquella reunió ja
ens vam instal·lar a primer pis de l’edifici del Diari al carrer de Sant Quirze on, francament, sabíem quan entràvem, però no quan sor-
tíem. La nova redacció combina- va la joventut amb l’experiència, cosa que ens va ajudar especial- ment en els primers compassos. Distribuir seccions, pensar co- bertures per fer reportatges, en- trevistes o cobrir actes i escriure notícies. I, sobretot, vam comen- çar a trepitjar i conèixer la ciu- tat per poder-la explicar. Perquè quan t’hi poses, t’adones que per molt que l’hagis vist tota la vida, quan l’has d’explicar i posar-hi pa- raules la cosa canvia. Preparar la primera edició era importantís-
sim per motius evidents, però el que generava més incertesa era com ens en sortiríem a les succes-
sives. L’arrencada, per forta que sigui, necessita anar acompanya- da d’un impuls constant com el que avui ens permet celebrar cinc anys. Un cop feta l’edició del di- marts 10 d’abril, ja només quedava aguantar la respiració, confiar que tot estava bé i arribaria a subscrip- tors i punts de venda. I va arribar.
A dalt, els periodistes Jaume Mas, una imatge d’un escriptori de la redacció del carrer de Sant
Quirze, al centre, i el periodista Pere Figueras treballant a la primera edició. A baix, a l’esquerra, la
celebració de Sant Jordi del 2018 als Jardinets, i diversos periodistes revisant l’edició
/ REDACCIÓ
Aleix Pujadas Carreras • @aleixpujadas
4 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del DiariUn diari amb història
Què explicàvem al primer diari?
L’aterratge del nou Diari de Sabadell a la ciutat, liderat per l’editora
Novapress Edicions, que va agafar-ne el relleu, s’explica amb dues
portades: la del 10 d’abril del 2018, abans del redisseny, i la del 26 de juny
del 2018, ja amb un format molt més fresc i amb l’arrencada de la web
No va ser només un
redisseny: un nou model
editorial, web i molt més
Sergi González / Aleix Pujadas • @diaridesabadell
El 10 d’abril del 2018, la ciutat
es despertava amb un nou Diari
de Sabadell. Un mitjà amb forces
renovades, però amb un disseny
semblant a l’anterior, que encara
no convidava a pensar totalment
que el DS havia pres un nou rumb.
Això sí, entre les seves pàgines ja
s’augurava que el model editori-
al i gràfic faria un tomb a finals de
juny. Havent canviat de redacció
al carrer de les Valls, 10, 2a plan-
ta, en una de les notícies, titulada
Diari de Sabadell comença una nova
etapa al servei de la ciutat, s’expli-
cava que es preveia el llançament
d’un redisseny complet del diari,
que afectaria no només la matei-
xa capçalera i la gràfica, sinó tam-
bé els continguts del dia a dia. Tal
com explicava l’editor de la cap-
çalera, Marc Basté, “l’objectiu és
consolidar el negoci del paper i
desenvolupar molt de pressa el
creixement dels productes digi-
tals”.
La primera edició
Comencem pel principi. Què ex-
plicàvem en aquest primer exem-
plar en paper de la nova editora,
encara continuant el disseny tra-
dicional del diari? Un reportatge
sobre l’augment de l’obesitat in-
amb el diari, siguin de l’àmbit del riu Ripoll o el sector immobiliari.
26 de juny del 2018
Podem dir que és aquest dia quan
neix 100% el nou Diari de Saba-
dell en la seva essència més pura.
El 26 de juny de l’any 2018 el DS
estrenava un redisseny fresc i mo-
dern amb una línia estètica, gràfi-
ca i artística adaptada a una nova
imatge corporativa, i ho feia tant
en l’edició impresa com en la di-
gital, a www.diaridesabadell.com.
Després de dos mesos i mig de
preparació i de traspàs, va arribar
el canvi que va demostrar l’aposta
de la nova editora per aquest mit-
jà de comunicació. El nou Diari va
alleugerir el disseny per facilitar la
lectura, va canviar les famílies ti-
pogràfiques dels textos i va des-
construir els textos llargs en més
complements i destacats perquè
les pàgines respiressin més.
Què us explicàvem?
La portada del primer Diari de
Sabadell després del redisseny
exemplificava perfectament la
nova aposta i la nova direcció del
mitjà. Una infografia detallava rà-
pidament i clarament com seri-
en els retards a FGC per les obres
a Can Feu. Una forma d’obrir les
pàgines del diari innovadora que
trencava amb l’estètica i el mo-
del de les portades de la capçalera
anterior del DS. En un apartat es
feia referència a la “triomfal” Nit
de Musicals del Fresc Festival. De
fet, la notícia es publicava sota el
paraigua de la secció Oci, que va
crear-se en una de les moltes sac-
sejades del nou diari. Les pàgines
de cultura van transformar-se en
Oci per donar cabuda no només a
la informació cultural bàsica (tea-
tre, música i llibres), sinó a també a
temes de temps lliure o tendènci-
es. Com veuran en les imatges que
acompanyen aquestes pàgines,
amb motiu de la primera edició
del redisseny del Diari, diversos
membres de l’equip van visitar la
impremta on s’imprimia per viure
en primera persona el naixement
del nou DS.
Més enllà de l’estètica
El canvi del Diari no era només es-
tètic, sinó que comportava una
transformació profunda de mo-
del editorial i d’organització de la
redacció, que es va traduir en un
model que aporta molt més valor
al lector, mitjançant noves secci-
ons i sobretot una nova faceta di-
gital. El mateix dia que es publi-
cava aquest diari en paper també
s’estrenava una web dedicada a la
immediatesa, al servei i a la inte-
racció amb els lectors. “Serà una
navegació senzilla i compatible
amb tots els formats de lectura
(escriptori, tauleta i mòbil), infor-
marem de tot el que passa a la ciu-
tat al moment, però també farem
servir tots els recursos digitals i
interactius que existeixen per in-
formar-ne de la manera més clara
i entenedora”, s’explicava a l’edi-
torial del redisseny del diari del 26
de juny.
Abans d’enviar l’edició a impremta, l’imprimim les pàgines en DINA4 a color per comprovar que tot estigui bé / DS
fantil entre els més joves de la ciu-
tat farcia El reportatge del dia, que
ocupava dues pàgines de cada edi-
ció per parlar a fons d’una temàti-
ca de ciutat. En esports, l’edició es
feia ressò d’una derrota dolorosa
del Centre d’Esports a Saragossa
a causa d’un “minut d’infortuni”,
com batejava el periodista Pere
Figueras, que continua al capda-
vant de la secció al Diari de Saba-
dell. D’aquella edició tenim bons
records, com que, per a alguns,
treballant en algun reportatge
vam conèixer persones amb les
quals, ara com ara, encara tenim
contacte per temes relacionats
El redisseny que
la nova editora del
Diari de Sabadell
va estrenar el 26
de juny del 2018 va
anar acompanyat de
l’estrena d’una de les
puntes de llança del
mitjà actualment,
la pàgina web www.
diaridesabadell.com
Edició especial
5 anys del DiariUn diari amb història
Què explicàvem al primer diari?
L’aterratge del nou Diari de Sabadell a la ciutat, liderat per l’editora
Novapress Edicions, que va agafar-ne el relleu, s’explica amb dues
portades: la del 10 d’abril del 2018, abans del redisseny, i la del 26 de juny
del 2018, ja amb un format molt més fresc i amb l’arrencada de la web
No va ser només un
redisseny: un nou model
editorial, web i molt més
Sergi González / Aleix Pujadas • @diaridesabadell
El 10 d’abril del 2018, la ciutat
es despertava amb un nou Diari
de Sabadell. Un mitjà amb forces
renovades, però amb un disseny
semblant a l’anterior, que encara
no convidava a pensar totalment
que el DS havia pres un nou rumb.
Això sí, entre les seves pàgines ja
s’augurava que el model editori-
al i gràfic faria un tomb a finals de
juny. Havent canviat de redacció
al carrer de les Valls, 10, 2a plan-
ta, en una de les notícies, titulada
Diari de Sabadell comença una nova
etapa al servei de la ciutat, s’expli-
cava que es preveia el llançament
d’un redisseny complet del diari,
que afectaria no només la matei-
xa capçalera i la gràfica, sinó tam-
bé els continguts del dia a dia. Tal
com explicava l’editor de la cap-
çalera, Marc Basté, “l’objectiu és
consolidar el negoci del paper i
desenvolupar molt de pressa el
creixement dels productes digi-
tals”.
La primera edició
Comencem pel principi. Què ex-
plicàvem en aquest primer exem-
plar en paper de la nova editora,
encara continuant el disseny tra-
dicional del diari? Un reportatge
sobre l’augment de l’obesitat in-
amb el diari, siguin de l’àmbit del riu Ripoll o el sector immobiliari.
26 de juny del 2018
Podem dir que és aquest dia quan
neix 100% el nou Diari de Saba-
dell en la seva essència més pura.
El 26 de juny de l’any 2018 el DS
estrenava un redisseny fresc i mo-
dern amb una línia estètica, gràfi-
ca i artística adaptada a una nova
imatge corporativa, i ho feia tant
en l’edició impresa com en la di-
gital, a www.diaridesabadell.com.
Després de dos mesos i mig de
preparació i de traspàs, va arribar
el canvi que va demostrar l’aposta
de la nova editora per aquest mit-
jà de comunicació. El nou Diari va
alleugerir el disseny per facilitar la
lectura, va canviar les famílies ti-
pogràfiques dels textos i va des-
construir els textos llargs en més
complements i destacats perquè
les pàgines respiressin més.
Què us explicàvem?
La portada del primer Diari de
Sabadell després del redisseny
exemplificava perfectament la
nova aposta i la nova direcció del
mitjà. Una infografia detallava rà-
pidament i clarament com seri-
en els retards a FGC per les obres
a Can Feu. Una forma d’obrir les
pàgines del diari innovadora que
trencava amb l’estètica i el mo-
del de les portades de la capçalera
anterior del DS. En un apartat es
feia referència a la “triomfal” Nit
de Musicals del Fresc Festival. De
fet, la notícia es publicava sota el
paraigua de la secció Oci, que va
crear-se en una de les moltes sac-
sejades del nou diari. Les pàgines
de cultura van transformar-se en
Oci per donar cabuda no només a
la informació cultural bàsica (tea-
tre, música i llibres), sinó a també a
temes de temps lliure o tendènci-
es. Com veuran en les imatges que
acompanyen aquestes pàgines,
amb motiu de la primera edició
del redisseny del Diari, diversos
membres de l’equip van visitar la
impremta on s’imprimia per viure
en primera persona el naixement
del nou DS.
Més enllà de l’estètica
El canvi del Diari no era només es-
tètic, sinó que comportava una
transformació profunda de mo-
del editorial i d’organització de la
redacció, que es va traduir en un
model que aporta molt més valor
al lector, mitjançant noves secci-
ons i sobretot una nova faceta di-
gital. El mateix dia que es publi-
cava aquest diari en paper també
s’estrenava una web dedicada a la
immediatesa, al servei i a la inte-
racció amb els lectors. “Serà una
navegació senzilla i compatible
amb tots els formats de lectura
(escriptori, tauleta i mòbil), infor-
marem de tot el que passa a la ciu-
tat al moment, però també farem
servir tots els recursos digitals i
interactius que existeixen per in-
formar-ne de la manera més clara
i entenedora”, s’explicava a l’edi-
torial del redisseny del diari del 26
de juny.
Abans d’enviar l’edició a impremta, l’imprimim les pàgines en DINA4 a color per comprovar que tot estigui bé / DS
fantil entre els més joves de la ciu-
tat farcia El reportatge del dia, que
ocupava dues pàgines de cada edi-
ció per parlar a fons d’una temàti-
ca de ciutat. En esports, l’edició es
feia ressò d’una derrota dolorosa
del Centre d’Esports a Saragossa
a causa d’un “minut d’infortuni”,
com batejava el periodista Pere
Figueras, que continua al capda-
vant de la secció al Diari de Saba-
dell. D’aquella edició tenim bons
records, com que, per a alguns,
treballant en algun reportatge
vam conèixer persones amb les
quals, ara com ara, encara tenim
contacte per temes relacionats
El redisseny que
la nova editora del
Diari de Sabadell
va estrenar el 26
de juny del 2018 va
anar acompanyat de
l’estrena d’una de les
puntes de llança del
mitjà actualment,
la pàgina web www.
diaridesabadell.com
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 5
M
DIMARTS 10 – DIMECRES 11 D’ABRIL DEL 2018 www.diaridesabadell.comNÚMERO: 1 1,70 euro
«Pensar que
la pensió serà
paupèrrima
porta a deixar
de creure-hi»
L’obesitat infantil
arriba al 30%
PÀGINES 20 a 23
L’ADENC
anella les
aus del
Ripoll
Arturo va tenir una gran oportunitat just abans del gol de l’Ebro a Saragossa
Massa càstig
PÀGINES 2 i 3
ESPORTS
La nova
editora
de D.S.
estrena
edició
Jairo (a la dreta) va ser protagonista
PERE FIGUERAS
El Sabadell
Nord més líder
amb 6 gols de
Jairo
PÀGINA 24
PÀGINA 16
LLUÍS FRANCO
Mercè Perea, portaveu socialista al Pacte de Toledo
PÀGINES 8 i 9
Sedentarisme i mala alimentació, causes d’un problema que s’agreuja
PÀGINA 6
ECONOMIA
El bus torna a circular pel Passeig
PÀGINA 10
Els futurs són preguntes i les Solucions Compte Expansió, respostes.
DESCOBREIX-LES A FUTURS.BANCSABADELL.COM
FUTURS
Document publicitari
DM
26 i 27 de Juny de 2018
1,70 euros Núm. 34
www.diaridesabadell.com diaridesabadell
PACIÈNCIA
FGC Els usuaris ja saben que el trajecte a Barcelona
s’allarga fins a mitja hora per les obres a Can Feu
Oci P36 Ciutat P04-05
La Nit dels
Musicals
torna a
triomfar al
Fresc
Sense ZH,
com ha de
ser l’oci
nocturn de
Sabadell?
SBD-BCN1 HORA I 12 MINUTS
BCN-SBD
Durada actual:
45 MINUTS
Durada habitual:
1 HORA I 5 MINUTS
Durada actual:
45 MINUTS
Durada habitual:
Entre la primera portada de la nova editora del DS i la
primera del redisseny, diferents imatges mostren el dia a dia
del diari, com una reunió de treball per conèixer el funciona-
ment de la web. També la periodista Marta Ordóñez, en una
foto de dissabte en què a uns quants -no estava sola!- els
va tocar muntar-se la taula i la cadira. A sobre d’aquestes
línies, la directora d’Art, Jennifer Waddell; l’editor, Marc Basté,
i l’antiga responsable d’administració, Laura Fornell, a la
impremta. A baix, Chus del Río, Eduardo Tessler, Marc Basté
i Antonio Martín, assessors editorials, en un to distès a la
redacció, envoltats de maquetes de prova.
M
DIMARTS 10 – DIMECRES 11 D’ABRIL DEL 2018 www.diaridesabadell.comNÚMERO: 1 1,70 euro
«Pensar que
la pensió serà
paupèrrima
porta a deixar
de creure-hi»
L’obesitat infantil
arriba al 30%
PÀGINES 20 a 23
L’ADENC
anella les
aus del
Ripoll
Arturo va tenir una gran oportunitat just abans del gol de l’Ebro a Saragossa
Massa càstig
PÀGINES 2 i 3
ESPORTS
La nova
editora
de D.S.
estrena
edició
Jairo (a la dreta) va ser protagonista
PERE FIGUERAS
El Sabadell
Nord més líder
amb 6 gols de
Jairo
PÀGINA 24
PÀGINA 16
LLUÍS FRANCO
Mercè Perea, portaveu socialista al Pacte de Toledo
PÀGINES 8 i 9
Sedentarisme i mala alimentació, causes d’un problema que s’agreuja
PÀGINA 6
ECONOMIA
El bus torna a circular pel Passeig
PÀGINA 10
Els futurs són preguntes i les Solucions Compte Expansió, respostes.
DESCOBREIX-LES A FUTURS.BANCSABADELL.COM
FUTURS
Document publicitari
DM
26 i 27 de Juny de 2018
1,70 euros Núm. 34
www.diaridesabadell.com diaridesabadell
PACIÈNCIA
FGC Els usuaris ja saben que el trajecte a Barcelona
s’allarga fins a mitja hora per les obres a Can Feu
Oci P36 Ciutat P04-05
La Nit dels
Musicals
torna a
triomfar al
Fresc
Sense ZH,
com ha de
ser l’oci
nocturn de
Sabadell?
SBD-BCN1 HORA I 12 MINUTS
BCN-SBD
Durada actual:
45 MINUTS
Durada habitual:
1 HORA I 5 MINUTS
Durada actual:
45 MINUTS
Durada habitual:
Entre la primera portada de la nova editora del DS i la
primera del redisseny, diferents imatges mostren el dia a dia
del diari, com una reunió de treball per conèixer el funciona-
ment de la web. També la periodista Marta Ordóñez, en una
foto de dissabte en què a uns quants -no estava sola!- els
va tocar muntar-se la taula i la cadira. A sobre d’aquestes
línies, la directora d’Art, Jennifer Waddell; l’editor, Marc Basté,
i l’antiga responsable d’administració, Laura Fornell, a la
impremta. A baix, Chus del Río, Eduardo Tessler, Marc Basté
i Antonio Martín, assessors editorials, en un to distès a la
redacció, envoltats de maquetes de prova.
6 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del DiariUn diari amb història
On érem i on som:canvis a les redaccions
Carrer de Sant Quirze, 37.
La nova editora del DS
va començar a la seu de
la seva predecessora, a
l’històric edifici del carrer
de Sant Quirze, 37-41; el
que conserva el rètol a la
façana. Hi vam ser durant
quinze dies, mentre
buscàvem un local per ser
més a prop dels lectors.
A part de la redacció i
administració, a l’edifici hi
havia l’arxiu del diari, ara a
l’Arxiu Històric i a l’actual
redacció del Diari.
1
Carrer de les Valls, 10. El 30 d’abril del 2018 vam inaugurar l’oficina del carrer de les Valls. Allà vam veure néixer el nou disseny del Diari, publicat per primer cop el 26 de juny. Les companyes Lau- ra Fornell (administració) i Jennifer Waddell (disseny), surten a la imatge analit- zant la primera impressió a impremta. A baix,una edició amb el nou disseny se superposa a una que encara mantenia l’antic. El canvi va ser radical en tots els aspectes.
2
Tres seus i un
mateix objectiu
L’evolució i el creixement del Diari de Sabadell han anat acompanyats de
la cerca de la seu ideal. No només volíem una redacció a peu de carrer, sinó
una que ens permetés tenir la porta oberta als lectors. I l’hem trobada
Aleix Pujadas Carreras • @aleixpujadas
El Diari va molt més enllà
de l’edició impresa, la pàgina
web i les xarxes socials. Com
tota empresa, necessita tenir
el seu lloc on treballar, i també
un espai on trobar-se amb els
subscriptors, lectors i totes les
persones que s’hi puguin rela-
cionar per teixir la comunitat
que és una part indispensable
en qualsevol mitjà de comuni-
cació. Durant els primers tres
anys d’aquests cinc vam bus-
car el nostre lloc. Un espai que
ens permetés obrir les portes
als lectors i oferir-los cafè o ai-
gua, celebrar actes de petit i
mitjà format i que, en defi niti-
va, fos el lloc on el Diari es po-
gués establir, créixer i fer. I el fe-
brer del 2021 ens vam traslladar
a aquest lloc: l’havíem trobat!
Ser a on som des d’aleshores, a
la plaça de Ricard Simó Bach,
8 (Centre), ens ha permès tot
això i ens dona marge per se-
guir-ho fent, en un entorn pre-
ciós i molt ben acompanyats
pels veïns que ens rodegen com
el Museu d’Art de Sabadell o els
bars Olut i Balboa.
Disposar actualment d’una
façana de vidre de més de 40
metres de llarg a peu de carrer
ens dona sostre i teló de fons.
Sostre per treballar a dintre i
teló com a escenari dels actes
que hem pogut fer a fora, com
en el darrer Sant Jordi i el con-
cert de Triquell per Festa Ma-
jor. En aquest sentit, cal desta-
car la imaginació i la creativitat
de l’interiorista Pep Sallés i el
director creatiu Martí Sàiz per
plasmar a la imatge gràfi ca de la
façana del Diari l’esquema del
rotatiu que a dintre es dota de
contingut.
Un ‘coworking’ i una terrassa
Abans d’arribar aquí, però hem
fet algunes voltes. La prime-
ra reunió de la nova etapa del
DS la vam fer a finals d’abril
del 2018 al coworking Infi nitum
Projects de la rambla d’Ibè-
ria, i quan començàvem a anar
al carrer de Sant Quirze, algun
cop havíem traslladat la reunió
de redacció a la terrassa de La
Tete de la plaça del Gas. Haví-
em de treballar molt, així que
millor posar-nos-hi còmodes!
Edició especial
5 anys del DiariUn diari amb història
On érem i on som:canvis a les redaccions
Carrer de Sant Quirze, 37.
La nova editora del DS
va començar a la seu de
la seva predecessora, a
l’històric edifici del carrer
de Sant Quirze, 37-41; el
que conserva el rètol a la
façana. Hi vam ser durant
quinze dies, mentre
buscàvem un local per ser
més a prop dels lectors.
A part de la redacció i
administració, a l’edifici hi
havia l’arxiu del diari, ara a
l’Arxiu Històric i a l’actual
redacció del Diari.
1
Carrer de les Valls, 10. El 30 d’abril del 2018 vam inaugurar l’oficina del carrer de les Valls. Allà vam veure néixer el nou disseny del Diari, publicat per primer cop el 26 de juny. Les companyes Lau- ra Fornell (administració) i Jennifer Waddell (disseny), surten a la imatge analit- zant la primera impressió a impremta. A baix,una edició amb el nou disseny se superposa a una que encara mantenia l’antic. El canvi va ser radical en tots els aspectes.
2
Tres seus i un
mateix objectiu
L’evolució i el creixement del Diari de Sabadell han anat acompanyats de
la cerca de la seu ideal. No només volíem una redacció a peu de carrer, sinó
una que ens permetés tenir la porta oberta als lectors. I l’hem trobada
Aleix Pujadas Carreras • @aleixpujadas
El Diari va molt més enllà
de l’edició impresa, la pàgina
web i les xarxes socials. Com
tota empresa, necessita tenir
el seu lloc on treballar, i també
un espai on trobar-se amb els
subscriptors, lectors i totes les
persones que s’hi puguin rela-
cionar per teixir la comunitat
que és una part indispensable
en qualsevol mitjà de comuni-
cació. Durant els primers tres
anys d’aquests cinc vam bus-
car el nostre lloc. Un espai que
ens permetés obrir les portes
als lectors i oferir-los cafè o ai-
gua, celebrar actes de petit i
mitjà format i que, en defi niti-
va, fos el lloc on el Diari es po-
gués establir, créixer i fer. I el fe-
brer del 2021 ens vam traslladar
a aquest lloc: l’havíem trobat!
Ser a on som des d’aleshores, a
la plaça de Ricard Simó Bach,
8 (Centre), ens ha permès tot
això i ens dona marge per se-
guir-ho fent, en un entorn pre-
ciós i molt ben acompanyats
pels veïns que ens rodegen com
el Museu d’Art de Sabadell o els
bars Olut i Balboa.
Disposar actualment d’una
façana de vidre de més de 40
metres de llarg a peu de carrer
ens dona sostre i teló de fons.
Sostre per treballar a dintre i
teló com a escenari dels actes
que hem pogut fer a fora, com
en el darrer Sant Jordi i el con-
cert de Triquell per Festa Ma-
jor. En aquest sentit, cal desta-
car la imaginació i la creativitat
de l’interiorista Pep Sallés i el
director creatiu Martí Sàiz per
plasmar a la imatge gràfi ca de la
façana del Diari l’esquema del
rotatiu que a dintre es dota de
contingut.
Un ‘coworking’ i una terrassa
Abans d’arribar aquí, però hem
fet algunes voltes. La prime-
ra reunió de la nova etapa del
DS la vam fer a finals d’abril
del 2018 al coworking Infi nitum
Projects de la rambla d’Ibè-
ria, i quan començàvem a anar
al carrer de Sant Quirze, algun
cop havíem traslladat la reunió
de redacció a la terrassa de La
Tete de la plaça del Gas. Haví-
em de treballar molt, així que
millor posar-nos-hi còmodes!
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 7
Plaça de Ricard Simó
Bach, 8.
A dalt, la redacció actual
del Diari, treballant en
aquesta edició i la com-
panya Neus Costa gravant
el periodista Pere Figueras
(en època de mascaretes)
A baix, la imatge de la
dreta correspon al concert
de Luand per Sant Jordi i
la de l’esquerra a un acte a
l’espai d’auditori de la seu
del Diari. En petit, l’heme-
roteca i la redacció de nit.
3
Plaça de Ricard Simó
Bach, 8.
A dalt, la redacció actual
del Diari, treballant en
aquesta edició i la com-
panya Neus Costa gravant
el periodista Pere Figueras
(en època de mascaretes)
A baix, la imatge de la
dreta correspon al concert
de Luand per Sant Jordi i
la de l’esquerra a un acte a
l’espai d’auditori de la seu
del Diari. En petit, l’heme-
roteca i la redacció de nit.
3
8 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Com expliquem
Sabadell
5 anys
del Diari
El Diari,
24 hores
El dia a dia al Diari és fascinant. Inten-
tem quadrar una rutina, però sempre
disposats a trencar esquemes si l’actu-
alitat ho requereix i amb l’obsessió del
digital first. Explicar-vos Sabadell no és
un repte senzill, però gaudim fent-ho!
09 h: s'encenen els llums
09.30 h
10 h
Arrenquem motors per
explicar-vos tot el que està
passant! (tot i que mai deixem
d'estar alerta). Arriben els
primers redactors i escalfen
la web amb notícies fresques!
Els professionals d'administració i
publicitat ja estan al vostre servei per atendre tot el que necessiteu i donar-vos la visibilitat que mereixeu.
Comencem amb els
primers cafès per activar-nos. Tenim una cafetera meravellosa a redacció, per si algun dia voleu venir a tastar-los!
11.30 h
Ens posem a escriure,
tot i que ja us hem estat explicant tot el que ha passat a primera hora del dia. Primer, web. Després, preparem l’edició en paper de l’endemà. Cuita a foc lent i amb molta dedicació.
Administració
gestiona amb la impremta l’edició en paper: quantes pàgines publiquem, si hi ha canvis amb els subscriptors...
16 h
Tercer (i últim) cafè.
Els periodistes ens
reunim per debatre on hem de posar el focus. Decidim quines són les històries més importants i on està l’actualitat informativa. El cap de redacció ens orienta i acabem quadrant com tractarem cada tema.
La nostra senya
d’identitat és el digital first. La web treu fum per explicar Sabadell minut a minut. Sempre, però, amb el telèfon a la mà per contrastar notícies, i Twitter i Instagram actius (vosaltres també sou els nostres ulls).
11 h
La nostra directora
d’art i el dissenyador comencen a dibuixar el Diari en paper. Preparen maquetes, pensen dissenys, planegen la portada. Ells són qui fan que la notícia sigui atractiva, llegible. Si fos pels periodistes, a vegades explicaríem tantes coses que no ho podríem encabir en una sola pàgina!
Segon cafè del
dia. Continuem treballant tots els temes en profunditat. Anem a les rodes de premsa que s'hagin convocat. Sortim al carrer a preguntar-vos opinió. A donar-vos veu. I a escoltar tot el que ens expliqueu.
19 h
20 h
21 h
02 h
03 h
09 h
Hora d’entrega de les
nostres pàgines en paper (si no hi ha cap contra- temps o convocatòria a última hora). A la web, continuem ben vius.
Pengem a la paret les
pàgines ja corregides. Hi donem, de nou, un cop d’ull per revisar que tot està en ordre. Quan està comprovat, s’envien a impremta.
Hora límit! Hem
d’enviar tot el Diari a impremta. Ells van imprimint pàgines a mesura que els les enviem.
El Diari viatja, i molt!
La impremta, ubicada a Lleida, envia els dia- ris a la ciutat i a les 2 h ja són a Sabadell. Una tongada es queda a Sabadell, per repartir-la als subscriptors. I una altra marxa a Barcelo- na, on la distribuïdora ho trasllada als dife- rents punts de venda.
Els repartidors de
Sabadell comencen la seva feina ben d’hora perquè a primera hora del matí tothom tingui el seu Diari a casa!
Quan ja teniu el Diari
a les vostres mans, nosaltres ja estem treballant a la redacció coent nou contingut per a la web i maquinem una nova edició en paper. I tornem a començar!
El cap de
redacció revisa les pàgines. Mirem que tot tingui sentit. L’equip de disseny ultima detalls.
L’Anna, la nostra
correctora, revisa que no se’ns hagi escapat cap errada d’aquelles que fan mal als ulls. Ella sempre tan atenta! Poleix els nostres articles.
CRISTIAN ROBLES
Com expliquem
Sabadell
5 anys
del Diari
El Diari,
24 hores
El dia a dia al Diari és fascinant. Inten-
tem quadrar una rutina, però sempre
disposats a trencar esquemes si l’actu-
alitat ho requereix i amb l’obsessió del
digital first. Explicar-vos Sabadell no és
un repte senzill, però gaudim fent-ho!
09 h: s'encenen els llums
09.30 h
10 h
Arrenquem motors per
explicar-vos tot el que està
passant! (tot i que mai deixem
d'estar alerta). Arriben els
primers redactors i escalfen
la web amb notícies fresques!
Els professionals d'administració i
publicitat ja estan al vostre servei per atendre tot el que necessiteu i donar-vos la visibilitat que mereixeu.
Comencem amb els
primers cafès per activar-nos. Tenim una cafetera meravellosa a redacció, per si algun dia voleu venir a tastar-los!
11.30 h
Ens posem a escriure,
tot i que ja us hem estat explicant tot el que ha passat a primera hora del dia. Primer, web. Després, preparem l’edició en paper de l’endemà. Cuita a foc lent i amb molta dedicació.
Administració
gestiona amb la impremta l’edició en paper: quantes pàgines publiquem, si hi ha canvis amb els subscriptors...
16 h
Tercer (i últim) cafè.
Els periodistes ens
reunim per debatre on hem de posar el focus. Decidim quines són les històries més importants i on està l’actualitat informativa. El cap de redacció ens orienta i acabem quadrant com tractarem cada tema.
La nostra senya
d’identitat és el digital first. La web treu fum per explicar Sabadell minut a minut. Sempre, però, amb el telèfon a la mà per contrastar notícies, i Twitter i Instagram actius (vosaltres també sou els nostres ulls).
11 h
La nostra directora
d’art i el dissenyador comencen a dibuixar el Diari en paper. Preparen maquetes, pensen dissenys, planegen la portada. Ells són qui fan que la notícia sigui atractiva, llegible. Si fos pels periodistes, a vegades explicaríem tantes coses que no ho podríem encabir en una sola pàgina!
Segon cafè del
dia. Continuem treballant tots els temes en profunditat. Anem a les rodes de premsa que s'hagin convocat. Sortim al carrer a preguntar-vos opinió. A donar-vos veu. I a escoltar tot el que ens expliqueu.
19 h
20 h
21 h
02 h
03 h
09 h
Hora d’entrega de les
nostres pàgines en paper (si no hi ha cap contra- temps o convocatòria a última hora). A la web, continuem ben vius.
Pengem a la paret les
pàgines ja corregides. Hi donem, de nou, un cop d’ull per revisar que tot està en ordre. Quan està comprovat, s’envien a impremta.
Hora límit! Hem
d’enviar tot el Diari a impremta. Ells van imprimint pàgines a mesura que els les enviem.
El Diari viatja, i molt!
La impremta, ubicada a Lleida, envia els dia- ris a la ciutat i a les 2 h ja són a Sabadell. Una tongada es queda a Sabadell, per repartir-la als subscriptors. I una altra marxa a Barcelo- na, on la distribuïdora ho trasllada als dife- rents punts de venda.
Els repartidors de
Sabadell comencen la seva feina ben d’hora perquè a primera hora del matí tothom tingui el seu Diari a casa!
Quan ja teniu el Diari
a les vostres mans, nosaltres ja estem treballant a la redacció coent nou contingut per a la web i maquinem una nova edició en paper. I tornem a començar!
El cap de
redacció revisa les pàgines. Mirem que tot tingui sentit. L’equip de disseny ultima detalls.
L’Anna, la nostra
correctora, revisa que no se’ns hagi escapat cap errada d’aquelles que fan mal als ulls. Ella sempre tan atenta! Poleix els nostres articles.
CRISTIAN ROBLES
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 9
Edició especial
5 anys del Diari
Edició especial
5 anys del Diari
10 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del Diari
Un diari amb història
Com es feia fa 25 anys
El concepte global és el mateix: informar. Però la manera de fer-ho
ara respecte a fa vint-i-cinc anys sí que ha canviat una mica. En alguns
aspectes, moltíssim. De totes maneres, s’aconseguia l’objectiu final
Quan encara manava el
fax i no hi havia Google:
el diari també sortia
P. Figueras • @perefiguerasval
L’antic Diari de Sabadell que
l’any 1999 va celebrar les 5.000
edicions amb un número també
molt especial ofereix notables
diferències amb el DS que teniu
ara a les mans i acaba de complir
els cinc anys del nou i modern
disseny.
Aquesta és la primera evidència:
la maquetació i els recursos de què
disposen actualment els dissenya-
dors no tenen res a veure amb les
limitacions d’abans, quan aques-
ta figura ni existia. Eren els matei-
xos redactors els que plantejaven,
amb les escasses eines que tenien
al seu abast, les pàgines.
El telèfon, un tresor
Cercar una notícia. Un quart de
segle enrere, el telèfon es con-
vertia en el principal aliat. Això sí,
encara s’havia de trucar a molts
números fixos i a vegades calia
esperar a l’hora de dinar o sopar,
quan el protagonista estava a casa
seva. El mòbil encara es trobava en
una fase incipient, amb recursos
molt limitats, com la cobertura.
Pels periodistes que havien de co-
brir informacions fora de la redac-
ció en horaris intempestius supo-
sava un problema greu.
Tenir localitzada una cabina te-
lefònica -ara pràcticament extin-
gides- propera era una bona es-
tratègia prèvia. O fins i tot alguna
casa particular pròxima al lloc de
l’esdeveniment. Els d’Esports així
ho van fer més d’una vegada per
explicar un partit del Centre d’Es-
ports jugat entre setmana al ves-
pre. Ara això pot semblar inver-
semblant.
El contacte amb entitats, ins-
titucions, associacions o clubs
de la ciutat també era força curi-
ós. La irrupció del famós Fax -per
a molts, desconegut- va ser molt
ben rebuda a la redacció de fa 25
anys. Gairebé es feia servir com el
mail actual.
Internet ja havia tret el cap amb
força, però per exemple Google
no va aparèixer fins a l’any 1998.
Cercar qualsevol mena d’informa-
ció requeria un protocol ben dife-
rent de l’actual. Segurament, més
elaborat i costós. Quan el Centre
d’Esports feia un fitxatge, l’única
manera de saber detalls d’aquell
jugador era trucar a altres mitjans
de comunicació on havia militat
anteriorment. Ara, una consulta a
qualsevol aplicació et dona les da-
des en pocs segons. O es pot con-
sultar a Viquipèdia.
La impremta, la joia de la corona
Paper, paper i només paper. El Di-
ari de fa 25 anys era exclusivament
pensant en el paper, en l’edició
de l’endemà. Per arribar al tanca-
ment, s’havien de fer molts passos.
Al matí, reunió dels caps de redac-
ció per examinar, juntament amb
el director i responsables de cada
secció, els temes que podien tenir
interès i decidir l’enfocament. A
partir d’aquí s’iniciava tota la ma-
quinària.
Un procés que té molts punts
en comú amb l’actualitat amb una
diferència fonamental: la imme-
diatesa. Abans, s’havia d’esperar
a l’endemà; ara, la notícia apareix
al web i xarxes gairebé a l’instant.
També el procés fotogràfic esta-
va en plena transformació: del re-
velatge al digital. Encara s’havien
d’escanejar prèviament les fotos.
El que no canvia massa és la pres -
sió de la impremta per tenir les pà-
gines. L’any 1999, el Diari de Sa-
badell presumia d’una impremta
pròpia. Un luxe. Una meravella
veure-la en funcionament. Era la
culminació a la feina de tot el dia.
Això també ha canviat. És un pro-
cés que la majoria dels diaris han
externalitzat. Un altre món.
Una portada del Diari de Sabadell
de l’any 1999 a l’ordinador de l’època.
Al costat, dues imatges de la impremta
pròpia on culminava la feina diària
/ D.S.
Creuers - Nuvis - Nadal i Cap d’any 2023 /24
Edició especial
5 anys del Diari
Un diari amb història
Com es feia fa 25 anys
El concepte global és el mateix: informar. Però la manera de fer-ho
ara respecte a fa vint-i-cinc anys sí que ha canviat una mica. En alguns
aspectes, moltíssim. De totes maneres, s’aconseguia l’objectiu final
Quan encara manava el
fax i no hi havia Google:
el diari també sortia
P. Figueras • @perefiguerasval
L’antic Diari de Sabadell que
l’any 1999 va celebrar les 5.000
edicions amb un número també
molt especial ofereix notables
diferències amb el DS que teniu
ara a les mans i acaba de complir
els cinc anys del nou i modern
disseny.
Aquesta és la primera evidència:
la maquetació i els recursos de què
disposen actualment els dissenya-
dors no tenen res a veure amb les
limitacions d’abans, quan aques-
ta figura ni existia. Eren els matei-
xos redactors els que plantejaven,
amb les escasses eines que tenien
al seu abast, les pàgines.
El telèfon, un tresor
Cercar una notícia. Un quart de
segle enrere, el telèfon es con-
vertia en el principal aliat. Això sí,
encara s’havia de trucar a molts
números fixos i a vegades calia
esperar a l’hora de dinar o sopar,
quan el protagonista estava a casa
seva. El mòbil encara es trobava en
una fase incipient, amb recursos
molt limitats, com la cobertura.
Pels periodistes que havien de co-
brir informacions fora de la redac-
ció en horaris intempestius supo-
sava un problema greu.
Tenir localitzada una cabina te-
lefònica -ara pràcticament extin-
gides- propera era una bona es-
tratègia prèvia. O fins i tot alguna
casa particular pròxima al lloc de
l’esdeveniment. Els d’Esports així
ho van fer més d’una vegada per
explicar un partit del Centre d’Es-
ports jugat entre setmana al ves-
pre. Ara això pot semblar inver-
semblant.
El contacte amb entitats, ins-
titucions, associacions o clubs
de la ciutat també era força curi-
ós. La irrupció del famós Fax -per
a molts, desconegut- va ser molt
ben rebuda a la redacció de fa 25
anys. Gairebé es feia servir com el
mail actual.
Internet ja havia tret el cap amb
força, però per exemple Google
no va aparèixer fins a l’any 1998.
Cercar qualsevol mena d’informa-
ció requeria un protocol ben dife-
rent de l’actual. Segurament, més
elaborat i costós. Quan el Centre
d’Esports feia un fitxatge, l’única
manera de saber detalls d’aquell
jugador era trucar a altres mitjans
de comunicació on havia militat
anteriorment. Ara, una consulta a
qualsevol aplicació et dona les da-
des en pocs segons. O es pot con-
sultar a Viquipèdia.
La impremta, la joia de la corona
Paper, paper i només paper. El Di-
ari de fa 25 anys era exclusivament
pensant en el paper, en l’edició
de l’endemà. Per arribar al tanca-
ment, s’havien de fer molts passos.
Al matí, reunió dels caps de redac-
ció per examinar, juntament amb
el director i responsables de cada
secció, els temes que podien tenir
interès i decidir l’enfocament. A
partir d’aquí s’iniciava tota la ma-
quinària.
Un procés que té molts punts
en comú amb l’actualitat amb una
diferència fonamental: la imme-
diatesa. Abans, s’havia d’esperar
a l’endemà; ara, la notícia apareix
al web i xarxes gairebé a l’instant.
També el procés fotogràfic esta-
va en plena transformació: del re-
velatge al digital. Encara s’havien
d’escanejar prèviament les fotos.
El que no canvia massa és la pres -
sió de la impremta per tenir les pà-
gines. L’any 1999, el Diari de Sa-
badell presumia d’una impremta
pròpia. Un luxe. Una meravella
veure-la en funcionament. Era la
culminació a la feina de tot el dia.
Això també ha canviat. És un pro-
cés que la majoria dels diaris han
externalitzat. Un altre món.
Una portada del Diari de Sabadell
de l’any 1999 a l’ordinador de l’època.
Al costat, dues imatges de la impremta
pròpia on culminava la feina diària
/ D.S.
Creuers - Nuvis - Nadal i Cap d’any 2023 /24
5 anysinformant
((ooZZYYccYY
de tota l’actualitat
a Sabadell
Disnova
News
www.disnova.es
Moltesfelicitats!
Per molts més brindis
al vostre costat!
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 11
5 anysinformant
((ooZZYYccYY
de tota l’actualitat
a Sabadell
Disnova
Newswww.disnova.es
Moltesfelicitats!
Per molts més brindis
al vostre costat!
Edició especial
5 anys del Diari
5 anysinformant
((ooZZYYccYY
de tota l’actualitat
a Sabadell
Disnova
News
www.disnova.es
Moltesfelicitats!
Per molts més brindis
al vostre costat!
((ooZZYYccYY
de tota l’actualitat
a Sabadell
Disnova
News
www.disnova.es
Moltesfelicitats!
Per molts més brindis
al vostre costat!
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 11
5 anysinformant
((ooZZYYccYY
de tota l’actualitat
a Sabadell
Disnova
Newswww.disnova.es
Moltesfelicitats!
Per molts més brindis
al vostre costat!
Edició especial
5 anys del Diari
5 anysinformant
((ooZZYYccYY
de tota l’actualitat
a Sabadell
Disnova
News
www.disnova.es
Moltesfelicitats!
Per molts més brindis
al vostre costat!
12 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Deia Tom Waits a una entrevista a El
País que ell no mirava mai pel retrovi-
sor sentimental. Em va agradar la bou-
tade, tot i que mai no l’he compartida.
Quan miro pel meu retrovisor, veig gent
bonica. Compis i camarades que em
van acompanyar durant tres anys. I en-
tre el miracle i el desastre –que canten
les Oques–, enviàvem un diari a im-
premta quan ja era fosc. Trobo a faltar
barallar-nos, divertir-nos, cansar-nos
els uns dels altres, fer-nos costat. Una
redacció moderna en què potser ja no
s’amaguen ampolles de whisky, però
en què vam forjar una ètica de l’amistat
que rematàvem brindant al Balboa. Per
no fer una mirada pel retrovisor i tornar
a sentir-te afortunat.
Treballar al DS em va permetre
complir un somni: ser periodista en
un mitjà de comunicació.
La meva estada em va servir per
aprendre sobre la professió i per
conèixer com es fa periodisme local
de qualitat. Fa uns mesos que ja
no escric notícies des de la redacció
de la plaça Ricard Simó (ara estic a
la banda fosca de la comunicació
corporativa, com n’hi diuen alguns),
però això no treu que sigui un lector
fidel: cada matí llegeixo el Bon dia,
Sabadell!. Per molts anys més, DS!
Ander Zurimendi
Mirar pel retrovisor
sentimental
Marc Parayre Encara connectat amb el Diari de Sabadell
Fa cinc anys el Diari de Sabadell
començava una nova etapa. I jo
també. Després de vint anys com a
periodista, tenia l’oportunitat d’iniciar
un nou projecte en un mitjà històric,
però totalment renovat tant pel que
fa a la plantilla com a la seva filosofia.
Vam apostar per un periodisme
creatiu i fresc, però amb profunditat i
amb capacitat d’anàlisi. Primer com
a redactor i després com a cap de
redacció vaig defensar aquesta ma-
nera de treballar que es va convertir
en el nostre ADN. Explicar Sabadell
d’una forma rigorosa des de tots els
punts de vista possibles i a través de
diversos canals.
Els èxits van arribar aviat en forma
de reconeixement dels lectors i també
de premis del sector. El mèrit de tot
plegat ha estat sempre de l’equip,
el grup de professionals amb molt
talent i dedicació que fan un producte
de màxima qualitat. El següent
pas era estendre aquesta forma de
treballar. I així va ser el febrer del 2021,
el Diari de Terrassa es va afegir al grup,
que ja tenia els dos principals mitjans
del Vallès. Només calia fer entendre
a la cocapital aquesta manera d’ex-
plicar la ciutat. I així ha estat. Allò que
va començar fa cinc anys a Sabadell
amb molta voluntat i il·lusió ha arrelat
a Terrassa, en forma d’un mitjà reno-
vat que ha recuperat el prestigi en el
paper i que és líder en l’àmbit digital.
Miquel Àngel Luque
La creativitat i l’equip,
les claus de l’èxit
Edició especial
5 anys del Diari
El Diari, avui
Qui és qui? L’equip de periodistes
Els caps de setmana són el seu ter-
ritori. I no perquè sigui un fanàtic de
la gresca... Si us l’heu trobat gaudint
de la nit sabadellenca, no malpen-
seu. Segurament, estarà cobrint-ho
com a bon enviat especial per
explicar-ho el primer als lectors del
Diari. Les celebracions als barris,
els vermuts musicals o les paelles
populars formen part del seu dia a
dia. No ho ha confessat mai, però
segur que algun tastet ha fet en
aquests festivals gastronòmics. Un
periodista jove, totterreny, de raça
i de carrer tan amant de Sabadell
com del Centre d’Esports.
David Rigola
Redactor de Societat
Tot el que passa a Sabadell, al seu
cap és susceptible d’esdevenir una
història amb una desena de plans
audiovisuals, subtítols i música de
fons. El nostre Steven Spielberg
d’Instagram ha fet que conquerim
noves generacions digitals. Des de fa
mesos, està al peu del canó cobrint
dues branques essencials de la so-
cietat, Educació i Salut. Amaga una
identitat anònima, com el periodista
Clark Kent quan es converteix en
Superman. Us la revelem: sorgit del
planter del Sant Vicenç i la Faràndu-
la, s’amaga rere el famós Soldadet
de l’espectacle Somriu al Nadal.
Sergi González
Redactor d’Educació i Salut.
Contingut audiovisual
El paren pel carrer perquè el reconei-
xen als vídeos d’Instagram del Diari. I
no es descarta que ho hagi utilitzat per
flirtejar. Va mantenir informats com
ningú els sabadellencs en un dels mo-
ments que més ho necessitaven, la
pandèmia. Té la ciutat al cap, sencera,
la coneix com pocs. Una de les seves
passions són els edificis –sí, els edifi-
cis– per això és redactor extraordinari
en Urbanisme i Patrimoni. Proposa-li
un racó curiós de la Sabadell i l’inves-
tigarà. Estigueu atents al llançament
dels nostres pòdcasts, perquè la seva
veu radiofònica té molt a explicar.
Aleix Pujadas
Sotscap de Redacció.
Patrimoni i Urbanisme
Que els periodistes som només gent
de lletres? El tòpic es desmunta quan
se li posen al davant dades feixugues
a analitzar. Combina el do mate-
màtic amb do literari per explicar les
notícies més complicades. Sintetitza
perquè sembli més fàcil, en ordre. I
sempre sent el primer, en exclusiva.
Lidera l’equip metòdicament, des
de l’exigència comprensiva que ens
fa millorar, encomanant virtuts, amb
creativitat per dirigir edicions com la
d’avui. Per tot això és paradoxal al fet
que hagi d’esforçar-se tant per man-
tenir la seva taula lluny del caos.
Albert Acin
Cap de Redacció.
Política i dades
L’ànima
i els secrets
dels periodistes
del Diari
Aquests som nosaltres. Acostumats a explicar-vos
la ciutat de forma rigorosa, als periodistes se’ns fa
estrany parlar-vos de qui som. Però avui, que estem de
celebració, creiem que és un bon moment per estrènyer
aquesta relació tan llarga i bonica que tenim amb la
comunitat de lectors i presentar-nos com a redactors.
I ho fem des de la creativitat i l’humor –sí, caricaturesc,
com podreu llegir–, perquè aquest vessant també (i
sobretot) ens defineix. I, evidentment, no ens oblidem
de companys amb qui hem compartit la il·lusió del
projecte, que orgullosament van ajudar a fer créixer.
G. P. / M. O. • @diaridesabadell #DesDeDins
Els que n’han format part: talent que ens segueix des de fora
Deia Tom Waits a una entrevista a El
País que ell no mirava mai pel retrovi-
sor sentimental. Em va agradar la bou-
tade, tot i que mai no l’he compartida.
Quan miro pel meu retrovisor, veig gent
bonica. Compis i camarades que em
van acompanyar durant tres anys. I en-
tre el miracle i el desastre –que canten
les Oques–, enviàvem un diari a im-
premta quan ja era fosc. Trobo a faltar
barallar-nos, divertir-nos, cansar-nos
els uns dels altres, fer-nos costat. Una
redacció moderna en què potser ja no
s’amaguen ampolles de whisky, però
en què vam forjar una ètica de l’amistat
que rematàvem brindant al Balboa. Per
no fer una mirada pel retrovisor i tornar
a sentir-te afortunat.
Treballar al DS em va permetre
complir un somni: ser periodista en
un mitjà de comunicació.
La meva estada em va servir per
aprendre sobre la professió i per
conèixer com es fa periodisme local
de qualitat. Fa uns mesos que ja
no escric notícies des de la redacció
de la plaça Ricard Simó (ara estic a
la banda fosca de la comunicació
corporativa, com n’hi diuen alguns),
però això no treu que sigui un lector
fidel: cada matí llegeixo el Bon dia,
Sabadell!. Per molts anys més, DS!
Ander Zurimendi
Mirar pel retrovisor
sentimental
Marc Parayre Encara connectat amb el Diari de Sabadell
Fa cinc anys el Diari de Sabadell
començava una nova etapa. I jo
també. Després de vint anys com a
periodista, tenia l’oportunitat d’iniciar
un nou projecte en un mitjà històric,
però totalment renovat tant pel que
fa a la plantilla com a la seva filosofia.
Vam apostar per un periodisme
creatiu i fresc, però amb profunditat i
amb capacitat d’anàlisi. Primer com
a redactor i després com a cap de
redacció vaig defensar aquesta ma-
nera de treballar que es va convertir
en el nostre ADN. Explicar Sabadell
d’una forma rigorosa des de tots els
punts de vista possibles i a través de
diversos canals.
Els èxits van arribar aviat en forma
de reconeixement dels lectors i també
de premis del sector. El mèrit de tot
plegat ha estat sempre de l’equip,
el grup de professionals amb molt
talent i dedicació que fan un producte
de màxima qualitat. El següent
pas era estendre aquesta forma de
treballar. I així va ser el febrer del 2021,
el Diari de Terrassa es va afegir al grup,
que ja tenia els dos principals mitjans
del Vallès. Només calia fer entendre
a la cocapital aquesta manera d’ex-
plicar la ciutat. I així ha estat. Allò que
va començar fa cinc anys a Sabadell
amb molta voluntat i il·lusió ha arrelat
a Terrassa, en forma d’un mitjà reno-
vat que ha recuperat el prestigi en el
paper i que és líder en l’àmbit digital.
Miquel Àngel Luque
La creativitat i l’equip,
les claus de l’èxit
Edició especial
5 anys del Diari
El Diari, avui
Qui és qui? L’equip de periodistes
Els caps de setmana són el seu ter-
ritori. I no perquè sigui un fanàtic de
la gresca... Si us l’heu trobat gaudint
de la nit sabadellenca, no malpen-
seu. Segurament, estarà cobrint-ho
com a bon enviat especial per
explicar-ho el primer als lectors del
Diari. Les celebracions als barris,
els vermuts musicals o les paelles
populars formen part del seu dia a
dia. No ho ha confessat mai, però
segur que algun tastet ha fet en
aquests festivals gastronòmics. Un
periodista jove, totterreny, de raça
i de carrer tan amant de Sabadell
com del Centre d’Esports.
David Rigola
Redactor de Societat
Tot el que passa a Sabadell, al seu
cap és susceptible d’esdevenir una
història amb una desena de plans
audiovisuals, subtítols i música de
fons. El nostre Steven Spielberg
d’Instagram ha fet que conquerim
noves generacions digitals. Des de fa
mesos, està al peu del canó cobrint
dues branques essencials de la so-
cietat, Educació i Salut. Amaga una
identitat anònima, com el periodista
Clark Kent quan es converteix en
Superman. Us la revelem: sorgit del
planter del Sant Vicenç i la Faràndu-
la, s’amaga rere el famós Soldadet
de l’espectacle Somriu al Nadal.
Sergi González
Redactor d’Educació i Salut.
Contingut audiovisual
El paren pel carrer perquè el reconei-
xen als vídeos d’Instagram del Diari. I
no es descarta que ho hagi utilitzat per
flirtejar. Va mantenir informats com
ningú els sabadellencs en un dels mo-
ments que més ho necessitaven, la
pandèmia. Té la ciutat al cap, sencera,
la coneix com pocs. Una de les seves
passions són els edificis –sí, els edifi-
cis– per això és redactor extraordinari
en Urbanisme i Patrimoni. Proposa-li
un racó curiós de la Sabadell i l’inves-
tigarà. Estigueu atents al llançament
dels nostres pòdcasts, perquè la seva
veu radiofònica té molt a explicar.
Aleix Pujadas
Sotscap de Redacció.
Patrimoni i Urbanisme
Que els periodistes som només gent
de lletres? El tòpic es desmunta quan
se li posen al davant dades feixugues
a analitzar. Combina el do mate-
màtic amb do literari per explicar les
notícies més complicades. Sintetitza
perquè sembli més fàcil, en ordre. I
sempre sent el primer, en exclusiva.
Lidera l’equip metòdicament, des
de l’exigència comprensiva que ens
fa millorar, encomanant virtuts, amb
creativitat per dirigir edicions com la
d’avui. Per tot això és paradoxal al fet
que hagi d’esforçar-se tant per man-
tenir la seva taula lluny del caos.
Albert Acin
Cap de Redacció.
Política i dades
L’ànima
i els secrets
dels periodistes
del Diari
Aquests som nosaltres. Acostumats a explicar-vos
la ciutat de forma rigorosa, als periodistes se’ns fa
estrany parlar-vos de qui som. Però avui, que estem de
celebració, creiem que és un bon moment per estrènyer
aquesta relació tan llarga i bonica que tenim amb la
comunitat de lectors i presentar-nos com a redactors.
I ho fem des de la creativitat i l’humor –sí, caricaturesc,
com podreu llegir–, perquè aquest vessant també (i
sobretot) ens defineix. I, evidentment, no ens oblidem
de companys amb qui hem compartit la il·lusió del
projecte, que orgullosament van ajudar a fer créixer.
G. P. / M. O. • @diaridesabadell #DesDeDins
Els que n’han format part: talent que ens segueix des de fora
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 13
Edició especial
5 anys del Diari
Des que m’he jubilat, la meva vida
ha fet un gir de 180 graus per dos
motius; el primer, perdre el meu
marit, i el segon, decidir viure a la Vall
d’en Bas. Ara, faig coses que abans
no tenia temps de fer, quedar amb
les amistats per xerrar i caminar, llegir
molt més, tenir cura dels nets, fer
excursions, tenir un hort, participar de
la vida d’un poble i gaudir de tot el
que tinc a l’abast. M’ho prenc tot amb
molt d’humor: la vida et pren coses
que estimes, però no has de permetre
que et prengui les ganes de viure.
Pilar Armengol
Amb moltes ganes
de viure!
Veure néixer i créixer un projecte com
el nou Diari va ser una experiència
inoblidable. Un projecte engrescador
que em va obligar a aprendre a un
ritme frenètic sobre periodisme i
també sobre la vida. Ara, estant a
Onda Cero, el ritme frenètic no m’ha
abandonat, però ja vinc bregat amb
aquesta experiència. No hem d’obli-
dar la importància del periodisme
local, que segurament és el periodis-
me més directe que existeix. Així que
crec que només puc acabar amb un:
llarga vida al periodisme local!
Jaume Mas
Visca el periodisme
local!
Quan el juliol del 2018 se’m va
obrir la possibilitat de treballar al
nou Diari de Sabadell, m’ho vaig
haver de rumiar. Mai havia treballat
en un diari local i poc em lligava a
la ciutat. Però diversos amics em
van dir: no hi ha millor escola de
periodisme que la premsa local, i
Sabadell és una gran ciutat. I tenien
raó. Només els mancava dir que al
DS també m’hi trobaria un equip
professional i humà de primera.
Des de Jerusalem: moltes felicitats
a la redacció i a tots els lectors!
PJ Armengou
Amistat, ciutat
i periodisme
Costa de creure que faci ja cinc anys!
Recordo amb afecte el pas per la
redacció, amb companys fantàstics
i projectes molt il·lusionants. Per a
un del barri marítim, va ser un regal
conèixer de primera mà aquesta ciu-
tat. Ara us llegeixo des d’Ourense, des
d’on continuo escrivint i dibuixant
-quan les nostres dues nenes em
deixen-, i segueixo l’evolució d’aquest
projecte, que va arrencar quan una
colla d’entusiasmats van prendre’s
seriosament el repte -gens senzill-
d’explicar Sabadell als sabadellencs.
Guillermo Altarriba
El repte d’explicar
Sabadell
Vaig estar un any al DS, però quin any...
Ens va enganxar de ple la pandèmia,
i ens les vam empescar per seguir
informant la gent des d’un punt de
vista local sobre un fet que sobrepas-
sava, i de quina manera, els designis
sabadellencs. Des de fa uns tres anys
soc redactor de l’ACN, seguint amb la
dinàmica en què he treballat gairebé
tota la vida, la comunicació local. El pas
pel DS em va fer adoptar nous punts
de vista sobre les rutines productives
en una redacció jove, però amb una
capçalera amb solera i reconeixement.
Albert Segura
Una capçalera amb solera
i reconeixement
La resta de la redacció encara no
havia nascut i ja era un referent infor-
matiu del CE Sabadell. Ha vist com
s’omplien de tecnologia redaccions
que temps enllà eren plenes de boira
de tabac. Ha vist més camps de fut-
bol que places de ciutats. Ha viscut
com desfilaven jugadors, entrena-
dors i presidents. I diu molt del seu
tarannà afable la relació cordial que
sempre ha mantingut amb tots ells.
És un professional de cap a peus,
per això no és estrany que enviï les
cròniques de les victòries amb una
puntualitat de rellotge suís, en lloc de
celebrar-les i deixar-la per a més tard.
Pere Figueras
Redactor d’Esports
El seu mòbil ha passat a ser de do-
mini públic, sepultat per missatges
a totes hores i, especialment, a des-
hora. Per a la majoria seria un motiu
per trasbalsar-se i fugir en una illa
paradisíaca, lluny de la civilització.
Però per a ella no ho és. Els veïns de
tots els barris tenen aquesta sort:
entén el periodisme com una forma
d’allargar la mà a les persones que
més ho necessiten, de posicionar-se
contra les injustícies, per inevitables
que siguin, sovint. També com una
forma de viure en comunitat les
alegries. I ningú com ella excel·leix en
l’art de celebrar. Aquí ho deixem.
Marta Ordónez
Redactora de Societat
Si heu llegit una notícia d’última hora
al Diari abans que a qualsevol altre
mitjà, sovint és gràcies a ell. Trasllada
al web les urgències de la ciutat, amb
l’adrenalina que comporta. Per això
els companys entenem que, de tant
en tant, se li escapi a crits un renec.
Ordena i jerarquitza les notícies
perquè el web sigui una carta de
presentació clara del que passa a Sa-
badell, a més d’empaitar redactors
perquè publiquin digitalment les no-
tícies. I entremig de tot plegat, busca
temps per trobar històries humanes,
sensibles, que arribin a l’ànima dels
protagonistes i dels lectors.
Marc Béjar
Redactor de continuïtat web
i Vallès
A vegades, desapareix amb un lli-
bre a la mà una estona. O es posa
els auriculars i queda absort de la
redacció mentre escolta l’última
novetat sabadellenca. Hi ha dies
que arriba cansat perquè el dia
anterior ha estat de concert i altres
que para a cada cantonada per en-
raonar amb un pintor, un llibreter o
un raper. Per ell –segons exclama–
això és part de tenir la millor feina
del món: entendre i explicar amb
tots els ets i els uts el cosmos
cultural de Sabadell. Potser té raó,
perquè així ho demostren les seves
cròniques literàries.
Guillem Plans
Redactor de Cultura
Tria una feina que t’agradi i no hauràs
de treballar cap dia de la teva vida, va
dir Confuci. Seria cert per a ell si no es
fes un fart d’empaitar notícies amb la
moto, amunt i avall, i de picar tecles a
la redacció. Però sí que ha sabut trobar
la fórmula per explicar com ningú algu-
nes de les seves passions, que són ben
variades: des de restes arqueològiques
fins al rodal, passant per la meteorolo-
gia. Si dubtes si ha de ploure, pregun-
ta-l’hi. És el nostre home del temps.
Des de fa uns mesos, és també el
nostre home d’economia, una àrea
que tampoc no es pot explicar sense el
seu empeny ni la seva vocació.
Manel Camps
Redactor d’Economia
Darrere de la càmera: els nostres fotògrafs
Lluís Franco Esports
Víctor Castillo Ciutat David Chao Ciutat Aina Torres Ciutat
Diuen que l’experiència és un
grau. El Lluís ho demostra a cada
esdeveniment que cobreix. Si fos
un jugador de futbol, tindria la
saviesa del millor migcampista per
col·locar-se i fer la foto des del millor
angle i la intuïció del davanter per
anticipar-se al futur moviment dels
protagonistes. La història de Saba-
dell ha passat per la seva càmera
aquest segle XXI, sobretot del món
de l’esport. Presumeix de les Cham-
pions del Club Natació Sabadell de
waterpolo i sent autèntica passió
pel ‘seu’ Centre d’Esports. Cobreix
les temporades senceres al costat
del Pere Figueras, visitant estadis
de tota la geografia estatal. Uneix la
professió i el cor. Fent fotos o víde-
os, el que faci falta. Sempre amb la
màxima professionalitat... encara
que alguna vegada se li ha escapat
algun retret a l’àrbitre, oi Lluís? Els té
massa a prop. Per sobre de tot, és
un gran transmissor d’emocions.
És el fotoperiodista més aventurer
de Sabadell. Tot i que a l’incendi
del Llac Center això li va valdre una
esbroncada d’un bomber. Amb
qui, per cert, es van acabar fent
col·legues! Normal, és complicat no
avenir-t’hi. Darrere el perfil intrèpid,
però, hi ha una mirada sensible, com
mostren les seves fotos. I també el
seu memorable discurs del sopar de
Nadal, que ens va emocionar.
Té planta per ser model, però va
decidir posar-se darrere de la càmera.
No és això una bona mostra de la
seva vocació? És l’última incorporació
al nostre equip, el tàndem perfecte
amb David Rigola els caps de set-
mana. Es va presentar a la redacció
com una persona tímida, per així anar
revelant a poc a poc que és un gran
bromista.
Va descobrir que la millor manera per
expressar-se era amb una càmera. Al
Diari, això li ha permès conèixer gent
i captar moments especials. I admet
passar-ho bé a molts concerts. És
treballadora, però li encanta riure.
No li agrada tant, com és obvi, que
els periodistes més despistats l’avi-
sem a últim moment per anar a fer
una cobertura fotogràfica.
Edició especial
5 anys del Diari
Des que m’he jubilat, la meva vida
ha fet un gir de 180 graus per dos
motius; el primer, perdre el meu
marit, i el segon, decidir viure a la Vall
d’en Bas. Ara, faig coses que abans
no tenia temps de fer, quedar amb
les amistats per xerrar i caminar, llegir
molt més, tenir cura dels nets, fer
excursions, tenir un hort, participar de
la vida d’un poble i gaudir de tot el
que tinc a l’abast. M’ho prenc tot amb
molt d’humor: la vida et pren coses
que estimes, però no has de permetre
que et prengui les ganes de viure.
Pilar Armengol
Amb moltes ganes
de viure!
Veure néixer i créixer un projecte com
el nou Diari va ser una experiència
inoblidable. Un projecte engrescador
que em va obligar a aprendre a un
ritme frenètic sobre periodisme i
també sobre la vida. Ara, estant a
Onda Cero, el ritme frenètic no m’ha
abandonat, però ja vinc bregat amb
aquesta experiència. No hem d’obli-
dar la importància del periodisme
local, que segurament és el periodis-
me més directe que existeix. Així que
crec que només puc acabar amb un:
llarga vida al periodisme local!
Jaume Mas
Visca el periodisme
local!
Quan el juliol del 2018 se’m va
obrir la possibilitat de treballar al
nou Diari de Sabadell, m’ho vaig
haver de rumiar. Mai havia treballat
en un diari local i poc em lligava a
la ciutat. Però diversos amics em
van dir: no hi ha millor escola de
periodisme que la premsa local, i
Sabadell és una gran ciutat. I tenien
raó. Només els mancava dir que al
DS també m’hi trobaria un equip
professional i humà de primera.
Des de Jerusalem: moltes felicitats
a la redacció i a tots els lectors!
PJ Armengou
Amistat, ciutat
i periodisme
Costa de creure que faci ja cinc anys!
Recordo amb afecte el pas per la
redacció, amb companys fantàstics
i projectes molt il·lusionants. Per a
un del barri marítim, va ser un regal
conèixer de primera mà aquesta ciu-
tat. Ara us llegeixo des d’Ourense, des
d’on continuo escrivint i dibuixant
-quan les nostres dues nenes em
deixen-, i segueixo l’evolució d’aquest
projecte, que va arrencar quan una
colla d’entusiasmats van prendre’s
seriosament el repte -gens senzill-
d’explicar Sabadell als sabadellencs.
Guillermo Altarriba
El repte d’explicar
Sabadell
Vaig estar un any al DS, però quin any...
Ens va enganxar de ple la pandèmia,
i ens les vam empescar per seguir
informant la gent des d’un punt de
vista local sobre un fet que sobrepas-
sava, i de quina manera, els designis
sabadellencs. Des de fa uns tres anys
soc redactor de l’ACN, seguint amb la
dinàmica en què he treballat gairebé
tota la vida, la comunicació local. El pas
pel DS em va fer adoptar nous punts
de vista sobre les rutines productives
en una redacció jove, però amb una
capçalera amb solera i reconeixement.
Albert Segura
Una capçalera amb solera
i reconeixement
La resta de la redacció encara no
havia nascut i ja era un referent infor-
matiu del CE Sabadell. Ha vist com
s’omplien de tecnologia redaccions
que temps enllà eren plenes de boira
de tabac. Ha vist més camps de fut-
bol que places de ciutats. Ha viscut
com desfilaven jugadors, entrena-
dors i presidents. I diu molt del seu
tarannà afable la relació cordial que
sempre ha mantingut amb tots ells.
És un professional de cap a peus,
per això no és estrany que enviï les
cròniques de les victòries amb una
puntualitat de rellotge suís, en lloc de
celebrar-les i deixar-la per a més tard.
Pere Figueras
Redactor d’Esports
El seu mòbil ha passat a ser de do-
mini públic, sepultat per missatges
a totes hores i, especialment, a des-
hora. Per a la majoria seria un motiu
per trasbalsar-se i fugir en una illa
paradisíaca, lluny de la civilització.
Però per a ella no ho és. Els veïns de
tots els barris tenen aquesta sort:
entén el periodisme com una forma
d’allargar la mà a les persones que
més ho necessiten, de posicionar-se
contra les injustícies, per inevitables
que siguin, sovint. També com una
forma de viure en comunitat les
alegries. I ningú com ella excel·leix en
l’art de celebrar. Aquí ho deixem.
Marta Ordónez
Redactora de Societat
Si heu llegit una notícia d’última hora
al Diari abans que a qualsevol altre
mitjà, sovint és gràcies a ell. Trasllada
al web les urgències de la ciutat, amb
l’adrenalina que comporta. Per això
els companys entenem que, de tant
en tant, se li escapi a crits un renec.
Ordena i jerarquitza les notícies
perquè el web sigui una carta de
presentació clara del que passa a Sa-
badell, a més d’empaitar redactors
perquè publiquin digitalment les no-
tícies. I entremig de tot plegat, busca
temps per trobar històries humanes,
sensibles, que arribin a l’ànima dels
protagonistes i dels lectors.
Marc Béjar
Redactor de continuïtat web
i Vallès
A vegades, desapareix amb un lli-
bre a la mà una estona. O es posa
els auriculars i queda absort de la
redacció mentre escolta l’última
novetat sabadellenca. Hi ha dies
que arriba cansat perquè el dia
anterior ha estat de concert i altres
que para a cada cantonada per en-
raonar amb un pintor, un llibreter o
un raper. Per ell –segons exclama–
això és part de tenir la millor feina
del món: entendre i explicar amb
tots els ets i els uts el cosmos
cultural de Sabadell. Potser té raó,
perquè així ho demostren les seves
cròniques literàries.
Guillem Plans
Redactor de Cultura
Tria una feina que t’agradi i no hauràs
de treballar cap dia de la teva vida, va
dir Confuci. Seria cert per a ell si no es
fes un fart d’empaitar notícies amb la
moto, amunt i avall, i de picar tecles a
la redacció. Però sí que ha sabut trobar
la fórmula per explicar com ningú algu-
nes de les seves passions, que són ben
variades: des de restes arqueològiques
fins al rodal, passant per la meteorolo-
gia. Si dubtes si ha de ploure, pregun-
ta-l’hi. És el nostre home del temps.
Des de fa uns mesos, és també el
nostre home d’economia, una àrea
que tampoc no es pot explicar sense el
seu empeny ni la seva vocació.
Manel Camps
Redactor d’Economia
Darrere de la càmera: els nostres fotògrafs
Lluís Franco Esports
Víctor Castillo Ciutat David Chao Ciutat Aina Torres Ciutat
Diuen que l’experiència és un
grau. El Lluís ho demostra a cada
esdeveniment que cobreix. Si fos
un jugador de futbol, tindria la
saviesa del millor migcampista per
col·locar-se i fer la foto des del millor
angle i la intuïció del davanter per
anticipar-se al futur moviment dels
protagonistes. La història de Saba-
dell ha passat per la seva càmera
aquest segle XXI, sobretot del món
de l’esport. Presumeix de les Cham-
pions del Club Natació Sabadell de
waterpolo i sent autèntica passió
pel ‘seu’ Centre d’Esports. Cobreix
les temporades senceres al costat
del Pere Figueras, visitant estadis
de tota la geografia estatal. Uneix la
professió i el cor. Fent fotos o víde-
os, el que faci falta. Sempre amb la
màxima professionalitat... encara
que alguna vegada se li ha escapat
algun retret a l’àrbitre, oi Lluís? Els té
massa a prop. Per sobre de tot, és
un gran transmissor d’emocions.
És el fotoperiodista més aventurer
de Sabadell. Tot i que a l’incendi
del Llac Center això li va valdre una
esbroncada d’un bomber. Amb
qui, per cert, es van acabar fent
col·legues! Normal, és complicat no
avenir-t’hi. Darrere el perfil intrèpid,
però, hi ha una mirada sensible, com
mostren les seves fotos. I també el
seu memorable discurs del sopar de
Nadal, que ens va emocionar.
Té planta per ser model, però va
decidir posar-se darrere de la càmera.
No és això una bona mostra de la
seva vocació? És l’última incorporació
al nostre equip, el tàndem perfecte
amb David Rigola els caps de set-
mana. Es va presentar a la redacció
com una persona tímida, per així anar
revelant a poc a poc que és un gran
bromista.
Va descobrir que la millor manera per
expressar-se era amb una càmera. Al
Diari, això li ha permès conèixer gent
i captar moments especials. I admet
passar-ho bé a molts concerts. És
treballadora, però li encanta riure.
No li agrada tant, com és obvi, que
els periodistes més despistats l’avi-
sem a últim moment per anar a fer
una cobertura fotogràfica.
14 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del Diari
El Diari, avui
Informe: el Diari en dades
Som referents!
En els últims cinc anys, el Diari s’ha constituït com el mitjà de referència a la ciutat
i ha experimentat un alt creixement i ‘feedback’. Us ho devem! Us ho resumim
amb la mostra d’algunes xifres destacables:
ON LLEGEIX EL DIARI
43,80% 15,60%
BAR FEINA
14,10%26,60%
CASA ALTRES
6.500
ANUNCIS A LES EDICIONS
68.502.204
PÀGINES IMPRESES FINS AVUI
805
EDICIONS EN PAPER LECTORS/DIA (INFORTÉCNICA - ACPC 2019)
32.425
Diari de
Sabadell
MINUTS
6,1
MINUTS
2,1
LECTORS PAPER
EDAT
< 35 .........................37%
35-55 ...................35%
>55 .........................37%
50,7%
HOME
DONA
49,3%
USUARIS WEB DEDICACIÓ DIÀRIA
EDAT
< 35 ......................44,1%
35-55 ..............34,3%
>55 ......................21,6%53,3%
HOME
DONA
46,7%
Edició especial
5 anys del Diari
El Diari, avui
Informe: el Diari en dades
Som referents!
En els últims cinc anys, el Diari s’ha constituït com el mitjà de referència a la ciutat
i ha experimentat un alt creixement i ‘feedback’. Us ho devem! Us ho resumim
amb la mostra d’algunes xifres destacables:
ON LLEGEIX EL DIARI
43,80% 15,60%
BAR FEINA
14,10%26,60%
CASA ALTRES
6.500
ANUNCIS A LES EDICIONS
68.502.204
PÀGINES IMPRESES FINS AVUI
805
EDICIONS EN PAPER LECTORS/DIA (INFORTÉCNICA - ACPC 2019)
32.425
Diari de
Sabadell
MINUTS
6,1
MINUTS
2,1
LECTORS PAPER
EDAT
< 35 .........................37%
35-55 ...................35%
>55 .........................37%
50,7%
HOME
DONA
49,3%
USUARIS WEB DEDICACIÓ DIÀRIA
EDAT
< 35 ......................44,1%
35-55 ..............34,3%
>55 ......................21,6%53,3%
HOME
DONA
46,7%
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 15
6.500
Revista ‘Èxit Vallès’
EXEMPLARS A LES BÚSTIES I
COMERÇOS
+15.000
diaridesabadell.comNewsletter
Bon dia, Sabadell
USUARIS ÚNICS
MENSUALS DE MITJANA
(OJD INTERACTIVA /
MARÇ 2023)
SUBSCRIPTORS
179.915
5.747
734.152
1:10 min
PÀGINES VISTES MENSUALS
DE TEMPS MITJÀ
PER PÀGINA
Descobreix la col·lecció a
La tradició del cafè
en gra de qualitat
cafespont.com
Instagram
SEGUIDORS
24,5 K
D’IMPRESSIONS EN ELS DARRERS 90 DIES
3,8 M
TikTok
‘LIKES’
35 K
Twitter
SEGUIDORS
17,9 K
Facebook
SEGUIDORS
10 K
WhatsApp
SUBSCRIPTORS AL CANAL
995
Telegram
SUBSCRIPTORS AL CANAL
1.603
6.500
Revista ‘Èxit Vallès’
EXEMPLARS A LES BÚSTIES I
COMERÇOS
+15.000
diaridesabadell.comNewsletter
Bon dia, Sabadell
USUARIS ÚNICS
MENSUALS DE MITJANA
(OJD INTERACTIVA /
MARÇ 2023)
SUBSCRIPTORS
179.915
5.747
734.152
1:10 min
PÀGINES VISTES MENSUALS
DE TEMPS MITJÀ
PER PÀGINA
Descobreix la col·lecció a
La tradició del cafè
en gra de qualitat
cafespont.com
SEGUIDORS
24,5 K
D’IMPRESSIONS EN ELS DARRERS 90 DIES
3,8 M
TikTok
‘LIKES’
35 K
SEGUIDORS
17,9 K
SEGUIDORS
10 K
SUBSCRIPTORS AL CANAL
995
Telegram
SUBSCRIPTORS AL CANAL
1.603
16 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del Diari
Una mirada al disseny del DS
“L’atracció
a través
del disseny”
Albert Acín Serra • @acinalbert
El Diari és una manera d’ex-
pressar i de fer: represen-
ta les veus dels veïns i de la
comunitat, la pluralitat i la pro-
ximitat, la informació i les da-
des contrastades. Tot això co-
mença en el disseny del Diari,
que és la fi nestra per accedir al
contingut de manera àgil i pro-
pera, constatant els diferents
nivells d’informació: notícies i
informacions vinculades, grà-
fics i infografies, l’ús i el mis-
satge de les fotografies, des-
tacats, preguntes i respostes,
fact checks i tantes i tantes co-
ses més.
El 26 de juny del 2018, el Di-
ari va començar de nou amb
un nou disseny que represen-
ta també un nou model edito-
rial. La capçalera de sempre es
va mudar de pell per adaptar-se
als nous temps i connectar-se
millor amb el que passa a Saba-
dell. El canvi de disseny, que va
començar aleshores i ha evolu-
cionat en aquests cinc anys, no
ha estat només estètic. Al dar-
rere hi havia una nova mane-
ra de comunicar i un canvi de
model: més apostes editorials,
més agenda pròpia, més pro-
funditat i elaboració.
El redisseny, que compleix
ara cinc anys, va comptar amb
la participació d’Antonio Mar-
tín, periodista i dissenyador
editorial amb vint anys d’ex-
periència a diaris com Expan-
sión, Marca, Libération o Corrie-
re de la Sera, el brasiler Eduardo
Tessler i Chus del Rio, experts
en organització i en estratègia
editorial. Ja aleshores, l’editor
del Diari, Marc Basté, es plan-
tejava convertir el Diari de Sa-
badell en un case study de com
fer premsa local a Catalunya,
i ho ha aconseguit. Aquell 26
de juny, es va posar en marxa la
web del Diari amb un disseny
àgil i intuïtiu, i temps després
van venir les xarxes socials,
com Instagram i TikTok, o les
newsletters. En tot això hi ha
l’empremta del disseny.
“El disseny ha d’atraure”, ex-
plica Jennifer Waddell, que és
la ment pensant del disseny al
darrere dels productes editori-
als, com els suplements i edici-
ons especials, com la d’aquests
cinc anys, i de tants i tants nous
formats. El disseny del Diari no
es podria explicar sense la nos-
tra directora d’Art, que també
és qui ha evolucionat el redis-
seny i l’ha adaptat a les noves
necessitats de redacció i dels
lectors.
En la maquetació, no podem
deixar de mencionar Xavi Mi-
randa i Christopher Vega per
la seva feina a les maquetes i
els tancaments d’edició. El seu
treball incansable s’ha recone-
gut amb premis. De fet, el dis-
seny ha estat guardonat amb
dos Awards of Excellence de
la Society for News Design
(SND), l’organització més
prestigiosa del món en l’àmbit
del disseny de mitjans, entre al-
tres distincions pels canvis rea-
litzats en la publicació.
Les portades
Els temes del dia Les noves seccions
Dijous 11 i Divendres 12 de febrer del 2021
1,70 euros Núm. 441
www.diaridesabadell.com @diaridesabadell
2%
Ciutat P04-05
Una nova mirada
sobre el nu
masculí en l’art
Els amos de l’edifi ci
esfondrat, obligats
a rehabilitar-lo
Sabadell
entra a la
nderi ous 2fbl
El D.S. entrevista els candidats de la ciutat amb
més opcions a obtenir un escó al Parlament
La millora dels serveis sociosanitaris a la ciutat
és el compromís més repetit entre els aspirants
Salvador Illa
“Recosir Catalunya
i crear consensos
no serà ni ràpid
ni fàcil”
Àngels Chacón
“A l’hora de pactar,
serà essencial
acordar un full de
ruta realista”
Alejandro Fernández
“El Partit Popular
és l’alternativa al
‘sanchisme’ i a
l’independentisme”
Entrevistes electorals
P07 P06 P06
sabadellencs ja han rebut les dues dosis de la vacuna
L’administració de
dosis ha augmentat
considerablement en
l’última setmana
Ciutat P11 OciP18
3.865
+190%
Comença la
vacunació
del personal
essencial amb les
dosis d’AstraZeneca
P10
Dos
de cada
cent,
vacunats
Ciutat
3,6 MILIONS EN OBRES AL NORDP07 | ERC TREU CANÇÓ PER A LA CAMPANYAP13
Últims assajos dels Saballuts per a la Diada del Tèxtil Castellera,
que tindrà lloc aquest diumenge davant del Gremi de Fabricants
/ P18-19
Cap
amunt!
ZOOM
Els pensionistes sabadellencs perceben 1.094 euros
mensuals, un 7% per sota de la mitjana catalana.
Les prestacions milloraran amb el nou sistema
Per sota de la
pensió mitjana
DinersP16
Ciutat P08
Traslladen
els felins del
Solar dels Gats
Ramon Madaula, d’estrena a Sabadell: “Hi ha nervis, però és un honor”
Oci i culturaP24-25
Dissabte 18 i Diumenge 19 de març del 2023
2,90 euros Núm. 762
Dades
El 64% dels sabade-
llencs es desplacen
en vehicle privat, com
el 44% dels vallesans
Com desplaçar-se
de forma sostenible
Els experts proposen
llocs de feina de pro-
ximitat a la ciutat
Parlen els usuaris
del tren
“Passen més trens,
però ara trigues
més que abans”llocs de feina de pro-
ximitat a la ciutat
Avui: mobilitat
Una ciutat
en cotxe,
a peu i en
autobús
Una ciutat
Història P14-15
Les antigues
masies del rodal
de la ciutat
RCR Economistes i Advocats
Problemes amb Hisenda?
Problemes amb la Seguretat Social?
Allibera't, nosaltres ens n'ocupem.
93 726 12 77
www.rcrassociats.com
Telèfons
Urgències
Urgències (24 hores) 112
CAP de Sant Fèlix (ICS) 93 712 29 59
Hospital de Sabadell 93 723 10 10
CatSalut Respon (24h) 061
Hospital de Terrassa 93 731 00 07
Bombers (Sabadell) 93 725 12 34
Bombers (urgències) 112
Guàrdia Civil 93 723 23 87
Mossos d’Esquadra 112
Policia Municipal 93 745 32 61
Policia Nacional 93 724 75 00
Programació Ambulat. 93 326 89 01
Institucions
Ajuntament 93 745 31 00
Sínd. municipal de greuges
93 726 42 11
Serveis
Aeroport Sabadell 93 728 21 00
Aeroport Barcelona 93 298 38 38
Biblioteca Vapor Badia
93 745 17 03
Butà
93 725 60 44
Naturgy Urgències 900 750 750
Gestions 902 290 280
Companyia d’aigües CASSA
(avaries 24 h) 90 087 85 83
(comercial 8-15 h) 93 122 73 33
Creu Roja (Vallès Sud) 93 726 55 55
Correus (c/Indústria) 93 725 17 90
FGC 900 90 15 15
Funerària Torra 93 727 74 00
SEPE Sardà 93 720 64 60
Informació Ciutadana 010
ITV (Sabadell) 902 93 02 00
Jutjat de Guàrdia 93 745 42 06
Línia d’Atenció a les Dones
en situació de violència 900 900 120
OMIC 93 745 31 68
ONCE 93 717 54 45
Oficina Trànsit 93 727 20 75
Ràdio Grua 93 726 77 77
Ràdio Taxi 93 727 48 48
Recollida Mobles 900 222 234
Registre Civil 93 745 42 18
Ràdio Sabadell (94.6)
93 745 19 60
Serveis Medi Ambient
93 724 72 90
Taxis Catalunya 93 716 62 62
Telèfon de l’Esperança 93 414 48 48
TUS 93 710 79 51
Saps on és...
Sabadell està ple
d’escultures i petites
o grans obres d’art
que a vegades passen
desapercebudes. Aquí
te les explicarem!
Aleix Pujadas Carreras • @aleixpujadas
A la plaça del Primer de Maig de Can Puiggener hi ha
un rellotge de sol analemàtic construït el 1986
El rellotge en què
tu marques l’hora
Dijous 8 i Divendres 9 de juny del 2023 23
Hi ha un tipus de rellotge de sol,
l’analemàtic, en què tu marques l’ho-
ra amb la teva ombra. A Sabadell n’hi
ha un a l’espai públic, i és a la plaça del
Primer de Maig de Can Puiggener.
Està situat a terra, és de pedra i els
seus autors són Eduard Ferrer i Josep
Domènech, tal com recull el catàleg
del Museu d’Art.
La proposta de construir el rellot-
ge es va fer el 1985 quan, amb motiu
del 25è aniversari de la fundació de
l’Agrupació Astronòmica de Saba-
dell, es va proposar construir un re-
llotge de sol gegant en una plaça pú-
blica per homenatjar l’activitat de
l’entitat. Tal com explica el museu,
quan una persona se situa sobre la
data corresponent, projecta la seva
ombra vers la xifra que assenyala l’ho-
ra en UT (temps universal) sense ne-
cessitat de cap correcció. El rellotge
està fet en mosaic de llambordes de
color blau i terrós i al centre hi ha un
analema de metall amb indicacions
del calendari. Els analemes descriuen
el sol a la mateixa hora durant un any,
observat des d’una mateixa posició.
VÍCTOR CASTILLO
Dimarts 26 i Dimecres 27 de maig del 2020 23
Telèfons
Urgències
Urgències (24 hores) 112
CAP de Sant Fèlix (ICS) 93 712 29 59
Hospital de Sabadell 93 723 10 10
CatSalut Respon (24h) 061
Hospital de Terrassa 93 731 00 07
Bombers 93 726 00 80
Bombers (urgències) 112
Guàrdia Civil 93 719 36 10
Mossos d’Esquadra 112
Policia Municipal 93 745 32 61
Policia Nacional 93 724 75 00
Programació Ambulat. 93 728 44 44
Aigües Sabadell avaries 900 878 583
Institucions
Ajuntament 93 745 31 00
Sínd. municipal de greuges 93 726 42 11
Serveis
Aeroport Sabadell 93 728 21 00
Aeroport Barcelona 93 298 38 38
Autobusos Urbans 93 710 79 51
Biblioteca Vapor Badia 93 745 17 03
Butano 93 725 60 44
Gas Natural S.D.G. Urgències
900 750 750
Gestions 902 290 280
Companyia d’Aigües CASSA
93 748 64 14
Creu Roja SBD (Vallès Sud)
93 7265555
Correus i Telègrafs 93 725 17 90
FF.CC. Generalitat 93 205 15 15
Funerària 93 727 74 00
INEM (Sardà) 93 720 64 60
Informació Ciutadana 010
ITV (Vallès Occidental) 93 780 75 55
Jutjat de Guàrdia 93 745 42 06
Línia d’Atenció a les Dones
en situació de violència 900 900 120
OMIC 93 745 31 68
ONCE 93 717 54 45
Oficina Trànsit 93 727 20 75
Ràdio Grua 93 726 77 77
Ràdio Taxi 93 727 48 48
Recollida Mobles 900 222 234
Registre Civil 93 745 42 18
Ràdio Sabadell (94.6)
93 745 19 60
Serveis Medi Ambient
93 724 72 90
Taxis Catalunya 93 716 62 62
Telèfon de l’Esperança
93 414 48 48
SI CANVIEM
CANALS, TROBEM
SABADELLENCS
FENT TELEVISIÓ
Aleix Pujadas • @aleixpujadas
“‘Valeria’ passa molt bé”
Q
uan la Generalitat
va decretar el confi-
nament de la Con-
ca d’Òdena ja imagi-
nava que això aniria per llarg. Des
d’aleshores, Diana Gómez viu a
Sabadell, almenys temporalment,
i des d’aquí ha estrenat Valeria.
El confinament t’ha enganxat
a Sabadell? Sí. De fet, el dijous
fatídic que van confinar Iguala-
da, perquè jo soc d’allà, vaig venir
a Sabadell, a casa la meva parella.
Com que van confinar Igualada
i ja m’esperava que segurament
ens confinarien tard o d’hora, em
vaig quedar aquí.
I com has viscut aquests dos
mesos aquí? Bé, a casa, molt tran-
quil·la. Perquè tota la família i els
amics han estat bé, que és el més
important. I bé, a casa com tot-
hom, intentant passar-ho el millor
possible, cuinant molt, jugant a
l’Scrabble i fent moltes coses.
Has descobert algun lloc de Sa-
badell que t’hagi agradat? Ens
hem quedat bastant a casa, però
m’agrada molt que crec que Sa-
badell té molts parcs i moltes zo-
nes verdes. També m’agrada molt
la Casa Duran; la vull visitar quan
s’obri al públic. I m’agrada molt
l’arquitectura de les cases an-
gleses o alguns edificis que són
d’època modernista.
Quina és la sensació d’estrenar
una sèrie des de casa? Molt tran-
quil·la. Sí que per un costat esta-
va nerviosa, perquè també sentia
L’actriu Diana Gómez, igualadina confinada a Sabadell, protagonitza la darrera sèrie
de moda a Netflix, on representa una escriptora que viu una crisi creativa
que era una exposició molt gran,
s’estrenava a 190 països i en són
molts. Però, alhora, viure-ho des
de casa m’ha fet que quan volgués
desconnectar una mica del verti-
gen que suposa estrenar una cosa
així, pogués fer-ho. Vulguis o no,
si no obro el mòbil, el WhatsApp
o no em truquen, estic a casa fent
les mateixes coses que dues set-
manes o un mes abans.
T’esperaves l’èxit que ha tingut
‘Valeria’? No. No ens ho esperà-
vem. Jo m’imaginava que la gent
que era fan del llibre, que s’ha ve-
nut moltíssim i hi ha un fenomen
fan molt gran, sí que veuria la sè-
rie, però no m’esperava que fun-
cionés tant. Estem en una època
en què hi ha molt consum de cul-
tura i crec que Valeria, a més, és
una sèrie que es deixa veure molt
fàcilment. Molts amics que l’han
començat a veure, en un dia o dos
l’han acabat. És una sèrie que pas-
sa molt bé, és fresca, ensenya un
Madrid molt bonic, amb les ter-
rasses plenes de gent, bevent cer-
vesa, l’estiu... que ve molt de gust
veure. Fa una mica de nostàlgia,
però ve molt de gust.
Personalment et sents identi-
ficada amb la protagonista, el
teu personatge? Amb el conflic-
te que té sí. Jo fa un parell d’anys
també estava arribant als 30, amb
una crisi econòmica que em va fer
plantejar que potser havia de bus-
car altres vies d’ingressos a part
de la meva professió, que era el
que volia fer. Però tampoc tinc
experiència ni currículum en al-
tres sectors i, per tant, tot el que
puc fer i al que puc accedir són
feines més precàries que tam-
bé em costa combinar-les amb la
meva feina d’actriu, perquè si lla-
vors em surten proves o petites
feines és molt difícil.
La Valeria, com molts professi-
onals del món cultural, es tro-
ba que no li compren el seu lli-
bre, literalment en aquest cas.
Són feines molt creatives, molt
vocacionals i que depenen molt
que persones externes a tu, en
cada projecte concret, t’avalin o
no, d’alguna manera. I justament
perquè són feines molt vocacio-
nals, són feines que costen molt
de deixar quan no et van bé. Quan
econòmicament necessites altres
ingressos, combinar-ho és molt
difícil, perquè són feines que hi
has de dedicar moltes hores. Tant
a escriure com a petites compa-
nyies de teatre, que no els dona
de menjar del tot, però, malgrat
tot, continuen endavant i combi-
nar-ho és fer malabarismes.
El verd i
els parcs
sabadellencs,
així com la
Casa Duran,
entre les
coses que
agraden a
l’actriu
‘Valeria’
Disponible a Netflix, la sèrie
compta amb vuit capítols
recomanats per a majors de
16 anys. La coprotagonitza
l’actor Maxi Iglesias.
Telèfons
Urgències
Urgències (24 hores) 112
CAP de Sant Fèlix (ICS) 93 712 29 59
Hospital de Sabadell 93 723 10 10
CatSalut Respon (24h) 061
Hospital de Terrassa 93 731 00 07
Bombers 93 726 00 80
Bombers (urgències) 112
Guàrdia Civil 93 719 36 10
Mossos d’Esquadra 112
Policia Municipal 93 745 32 61 Policia Nacional 93 724 75 00 Programació Ambulat. 93 728 44 44 Aigües Sabadell avaries 900 878 583
Institucions
Ajuntament 93 745 31 00 Sínd. municipal de greuges 93 726 42 11
Serveis
Aeroport Sabadell 93 728 21 00 Aeroport Barcelona 93 298 38 38 Autobusos Urbans 93 710 79 51 Biblioteca Vapor Badia 93 745 17 03 Butano 93 725 60 44
Gas Natural S.D.G. Urgències 900 750 750 Gestions 902 290 280
Companyia d’Aigües CASSA 93 748 64 14
Creu Roja SBD (Vallès Sud) 93 7265555
Correus i Telègrafs 93 725 17 90 FF.CC. Generalitat 93 205 15 15 Funerària 93 727 74 00
INEM (Sardà) 93 720 64 60 Informació Ciutadana 010
ITV (Vallès Occidental) 93 780 75 55 Jutjat de Guàrdia 93 745 42 06
Línia d’Atenció a les Dones
en situació de violència 900 900 120
OMIC 93 745 31 68
ONCE 93 717 54 45
Oficina Trànsit 93 727 20 75
Ràdio Grua 93 726 77 77
Ràdio Taxi 93 727 48 48
Recollida Mobles 900 222 234 Registre Civil 93 745 42 18 Ràdio Sabadell (94.6) 93 745 19 60
Serveis Medi Ambient 93 724 72 90
Taxis Catalunya 93 716 62 62 Telèfon de l’Esperança 93 414 48 48
El oeu defeneor
Marta Ordóñez • @martaordonezgar
“Cal controlar les
altes velocitats”
P:
Cada dia veig
com els cotxes i
les motocicletes
que circulen pel
carrer de Garcilaso van molt per
sobre de la velocitat permesa,
fi ns i tot quan travessen l’encre-
uament. Els vehicles no s’aturen a
comprovar si hi ha algun vianant
amb intenció de creuar o si al-
gun altre vehicle ve pel carrer de
la Unió que, tot i tenir una senya-
lització d’estop, s’hauria de bai-
xar la velocitat. Això ja ha estat
a punt de provocar alguns acci-
dents. En molts casos, bicicletes
o vianants que són els menys visi-
bles i més vulnerables. A més, els
vehicles es limiten a tocar el clà-
xon per no haver d’afl uixar la ve-
locitat als encreuaments, moles-
tant així els veïns de la zona. Al
carrer de la Unió hi ha una senya-
lització d’estop que obliga a atu-
rar els vehicles i cedir el pas als
que venen per Garcilaso. Tot i
això, hi ha poca visibilitat, menys
encara quan els vehicles venen
molt per sobre de la velocitat in-
dicada. Aquesta cruïlla està a dos
carrers de l’Escola Pia i hi ha un
constant fl ux de nens a la zona.
Per tot això, considero que seria
adequat fer una revisió d’aques-
ta cruïlla i les que formen els car-
Christian Montero, veí del Centre, denuncia que al carrer de
Garcilaso els vehicles circulen per sobre de la velocitat permesa
TU HO EXPLIQUES...
...EL D.S. RESPON
rers de la zona. Estimo necessà- ria la instal∙lació d’algun element viari, com un baden o ressalt, que obligui a reduir la velocitat. Què hi podem fer?
R:
El carrer de Gar- cilaso està regu- lat a una veloci- tat màxima de
30 km/h a tot el seu recorregut i connecta la ronda de Ponent amb el Centre. Amb aquesta ve- locitat, explica l’Ajuntament, s’amplia la percepció dels dife- rents actors de la via pública, amb un nivell més alt de seguretat i menys gravetat en cas d’accident.
“La prioritat de pas fi ns al car-
rer de Coromines permet orde- nar la circulació”, apunten fonts municipals. L’administració local recorda que, en el marc de prote- gir els infants als carrers propers a les escoles, “s’han anat implan- tant mesures de millora en la pri- oritat, protecció i percepció dels vianants”.
En qualsevol cas, el consistori
es compromet a analitzar el com- portament de cotxes, motos, bi- cicletes i vianants en aquest punt per comprovar si és necessari un reforç de senyalització o dur-hi a terme alguna altra actuació.
El D.S., ara més que mai, està compromès amb tu. En
moments d’incertesa, el pe- riodisme és més necessa- ri que mai. Per aquest motiu, hem engegat aquesta nova secció, pensada per i per a vosaltres, els nostres lec- tors. Podeu fer-nos arribar els vostres dubtes, els vos- tres suggeriments i pregun- tes, queixes o reclamacions. Volem conèixer el teu cas i buscar-hi una solució ple- gats. Cada dissabte, rebrem les vostres històries a aquest apartat. Tu ho expliques, el D.S. respon.
Quina mena de contingut
es publicarà?
Tens un problema amb el
subministrament de llum, ai-
gua o gas? Hi ha voreres a la
ciutat perilloses que poden
fer caure algú? A la teva co-
munitat, hi ha cap mena d’in-
cidència? Has viscut alguna
situació injusta que vul-
guis denunciar i solucionar?
Tens tràmits pendents que
necessites resoldre i no saps
com? Tens dubtes de qual-
sevol mena? Si has contestat
que sí a alguna de les pregun-
tes, aquest espai està fet per
a tu. Atendrem les teves pe-
ticions.
Com ho puc fer?
Ens pots contactar via
WhatsApp o per correu
electrònic. Ho pots fer al
682 146 542 o a l’adreça elec-
trònica mordonez@diari-
desabadell.com indicant
el teu nom i exposant el teu
dubte o problema. Estarem
encantats d’escoltar-te.
L’Ajuntament es compromet a
analitzar el comportament dels
vehicles per comprovar si cal
emprendre cap actuació
Volem ser al
teu costat,
explica’ns els
teus problemes
VICTÒRIA ROVIRA
Dissabte 23 i Diumenge 24 de maig del 2020 31
Molt més que una
mirada a l’actualitat
de Sabadell
Les portades del Diari són
molt més que un repàs de l’ac-
tualitat. Al llarg d’aquests
anys, les portades del Diari
han representat la realitat sa-
badellenca a través de la fo-
tografi a, que ara té molt més
pes, i a través de les infografi -
es i gràfi cs, que serveixen per
remarcar les apostes edito-
rials del Diari, molt més visi-
bles. Per no parlar de les por-
tades especials il∙lustrades,
que són una autèntica joia!
Periodisme i disseny en les grans apostes
Cada edició del Diari compta amb un tema cabdal que es tracta amb
especial profunditat a les pàgines i i j. És agenda pròpia i segell edi-
torial, una de les senyes d’identitat de la capçalera. El disseny es cui-
da al detall, amb les dades, les fotografi es i molts més elements que
donen diferents nivells de lectura. Les persones, en primer pla
Ens inquieta l’estat de la ciutat.
L’esforç en el disseny de seccions
com Saps on és? o El Defensor en
són una bona mostra.
4 Dijous 15 i Divendres 16 d’abril del 2021 Avui parlem de Dijous 15 i Divendres 16 d’abril del 2021 5
On és l’Arc?
L’Arc Metropolità neix amb vo-
luntat d’incloure els grans mu-
nicipis que conformen la fins
ara anomenada segona corona
metropolitana de Barcelona. Si
es traça una línia entre les nou
ciutats fundadores, es visualitza
bé el seu àmbit d’influència:
municipis, fora de l’Àrea Metro-
politana de Barcelona (AMB),
amb un pes demogràfic i eco-
nòmic important.
Potencial de
creixement
La tendència és sortir de Barce-
lona i marxar a viure a les seves
proximitats. Des del 2016, tal
com es pot veure en els gràfics,
Barcelona ha sumat 55.436
nous habitants (+3,4%), mentre
que el conjunt de les regions de
Barcelona i el Penedès (sense el
Barcelonès) ha guanyat 94.043
habitants (+3,7%).
Els preus de
l’habitatge
L’atractiu de l’Arc Metropolità
respon sobretot a l’augment
del cost de la vida a la capital
catalana. L’èxode barceloní
s’explica pels preus elevats de
l’habitatge: un pis de 60 me-
tres val el doble a Barcelona
que a Sabadell.
El 12% de Catalunya
Les nou ciutats de l’Associació
de Municipis de l’Arc Metro-
polità representen el 12% de
ciutadans de Catalunya. Entre
els signats de la Declaració de
Martorell, hi ha tres de les deu
ciutats més poblades del país:
Terrassa (223.627 habitants),
Sabadell (216.520) i Mataró
(129.661). Si s’inclouen tots els
municipis dins de l’Arc Metro-
polità, l’ens té el potencial de
representar més de dos milions
de persones, el 28% de la soci-
etat catalana.
Economia
i ocupació
Arc ‘ampliable’
L’Arc Metropolità es cons-
tituirà abans de l’estiu, un
cop els plens municipals
dels ajuntaments implicats
aprovin els estatuts de l’en-
titat. La intenció es fer créixer
l’ens més enllà de les nou
ciutats actuals i incorporar els
municipis de més de 25.000
habitants i que no formin
part de l’AMB. Sitges i Premià
de Mar podrien ser algunes
de les incorporacions.
POBLACIÓ AMB ESTUDIS
SUPERIORS:
MUNCIPIS QUE PODRIEN
INCORPORAR-SE A L’ARC
FONTS: IDESCAT, INE; IDEALISTA, MUNICAT, CONSELLERIA DE SALUT, OBSERVATORI DEL TREBALL I EL MODEL PRODUCTIU
PIB:
Un terç de
l’economia
La segona corona té un
important pes econòmic en
el conjunt del país. Les sis co-
marques de l’Arc Metropolità
–Alt Penedès, Baix Llobregat,
Garraf, Maresme, Vallès Oc-
cidental i Oriental– generen
77.107 milions d’euros a l’any,
el 34,9% del PIB català. En
qüestió de dècades, aquests
territoris han crescut en l’àmbit
demogràfic, però també en
l’àmbit productiu. Entre els
objectius marcats a la Decla-
ració de Martorell, els ajunta-
ments del nou Arc Metropolità
volen aprofitar la seva posició
estratègica per actualitzar
l’activitat productiva als nous
temps: es vol generar una eco-
nomia circular amb iniciatives
vinculades amb la innovació,
la tecnologia i la indústria 4.0.
Actualment, la segona corona
genera el 48,4% del PIB in-
dustrial català. Més de 21.000
milions d’euros anuals.
Indústria:
El Vallès aguanta
Tot i que els municipis de l’Arc
Metropolità han virat cap al
sector serveis, el sector secun-
dari (indústria i construcció)
segueix sent important. En
el cas del Vallès Occidental,
representa el 32,5% de l’activi-
tat, quasi vuit punts més que
la mitjana catalana (24,9%).
Passa tres quarts del mateix
amb el Baix Llobregat i el
Vallès Oriental.
Llocs de feina:
L’ocupació, la tasca
pendent
La majoria de ciutats de l’Arc
Metropolità tenen una taxa
d’atur superior a la mitjana de
Catalunya (13,12%). D’entre les
fundadores, Mataró (16,17%) és
la que té els pitjors registres.
Tant Sabadell com Terrassa
tenen un 14,5% de desocupats.
Entre els problemes socials,
també hi ha l’augment de la
pobresa i falta d’oferta pública
d’habitatge.
La majoria de municipis
de l’Arc Metropolità tenen
una taxa d’atur alta
La crisi sanitària,
a l’Arc Metropolità
Deures
pendents
El grau de formació s’associa
a la qualitat de les ofertes la-
borals. La realitat és que l’Arc
Metropolità té feina a fer: les
persones amb estudis supe-
riors representen només el
12% de la població, set punts
per sota de la capital catala-
na (19,4%) i de la mitjana de
Catalunya (13,6%). Encara hi
ha mig milió de persones a la
segona corona amb estudis
bàsics o sense formació.
Covid:
Mortalitat per sota
de Barcelona
7.253 persones han mort a
causa del coronavirus a les sis
comarques de la rodalia de
Barcelona. En termes relatius,
s’han produït 25 defuncions
per cada 10.000 habitants
a l’Arc Metropolità, un 29%
per sota dels registres de
la comarca del Barcelonès
(36 morts per cada 10.000
habitants). La mortalitat –i
també la incidència– del
virus ha estat més elevada
allà on hi ha més densitat de
població, com és el cas de
Barcelona. Per comarques,
des de l’inici de la pandèmia
s’han detectat 853 positius
per cada 10.000 habitants al
Barcelonès, per sobre de les
comarques de l’Arc, com el
Vallès Occidental i l’Oriental
(ambdós amb 750 casos).
En aquesta quarta onada,
s’està repetint aquest pa-
radigma: l’última setmana
s’han detectat més de 2.000
positius a la capital catalana.
ELS LÍMITS DE L’ARC
METROPOLITÀ
ÀREA
METROPOLITANA
ARC
METROPOLITÀ
L’ARC, EN PES DEMOGRÀFIC
2.192.267 habitants (28%)
Total Catalunya
899.077 habitants (12%)
9 municipis
fundadors de l’Arc
Metropolità
Població potencial
de l’Arc Metropolità
7.722.203 habitants
Per fer el càlcul de la població
potencial que apareix en el
gràfic s’han tingut en compte
els habitants de l’Alt Penedès,
el Baix Llobregat Nord, el
Garraf, el Maresme, el Vallès
Occidental i l’Oriental.
4.001
2.139
2.088
2.023
2.002
1.717
1.573
EUROS/M2 COMPRA
Barcelona
Mataró
Vilanova i la Geltrú
Granollers
Sabadell
Terrassa
Vilafranca del Penedès
14,5
10
9,7
9,6
9,5
9,2
8,2
EUROS/M2 LLOGUER
Barcelona Mataró Terrassa Sabadell Granollers Vilanova i la Geltrú Vilafranca del Penedès
BARCELONA
CIUTAT
+55.436
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
2016-2020
RESTA DE LA REGIÓ
METROPOLITANA
DE BARCELONA
+94.043
ALTRES
MUNICIPIS DEL
BARCELONÈS
+33.375
ARC
34,9%
RESTA
CATALUNYA
65,1%
ARC
48,4%
RESTA
C AT
51,6%
Agricultura Indústria
Construcció Serveis
PIB Catalunya
PIB Vallès
BARCELONA
19,4%
ARC
METROPOLITÀ
12,0%
CATALUNYA
13,6%
“Hem estat
víctimes d’un
centralisme
excessiu”
Sabadell forma part de
les ciutats fundadores de
l’Arc Metropolità. Com
s’ha gestat aquest nou
ens? Els alcaldes ens conei-
xíem de trobades en la Fede-
ració de Municipis, de la Di-
putació, entre d’altres. Quan
fa un any es va obrir el debat
sobre la creació d’una Regió
Metropolitana de Barcelo-
na, vam coincidir en una ma-
teixa idea: havíem de tenir
la nostra veu, veure què ne-
cessitem de Barcelona i què
necessita la capital de no-
saltres. Gràcies a la diagno-
si comuna, el procés de cre-
ació de l’Arc Metropolità ha
estat molt senzill i tots els al-
caldes han aportat talent i li-
deratge.
Què té a veure Sabadell
amb Mataró, per exemple?
Les seves realitats són di-
ferents a simple vista. Te-
nim dèficit d’infraestructu-
res i d’inversió i coincidim
en les mateixes necessitats
en clau municipal. Som ciu-
tats que interlocutem molt
amb Barcelona i que alhora
som víctimes d’un centralis-
me excessiu. Això és el que
ens uneix. La prova és que hi
ha alcaldies de tots els colors
polítics.
La majoria són del PSC.
L’Arc Metropolità no ha
nascut amb lògica de partit.
El fet que algunes alcaldies
siguin socialistes és una ca-
sualitat. Fixa’t que hi ha els
alcaldes de Martorell (PDe-
CAT) i de Vilanova (ERC)...
el que tenim en comú és que
som alcaldes i alcaldesses.
Als anys noranta es va fer
un primer intent per agru-
par els municipis de la se-
gona corona de Barcelona
i no va funcionar. Què els fa
pensar que ara no serà així?
Que ens hàgim constituït ja
és un èxit. El país ja no es pot entendre amb la lògica loca-
lista dels anys vuitanta o no-
ranta, s’han de vertebrar ali-
ances. El debat de la regió dels 5 milions s’havia d’abor-
dar des de feia temps i ara, gràcies al moment que vivim i als canvis generacionals a les alcaldies, ha prosperat.
Com es governarà l’Arc
Metropolità? Quin serà el
model de governança?No
és el que ens preocupa ara.
Anem partit a partit, a con-
solidar el que tenim. A curt
termini, volem sumar alguns
municipis més i els consells
comarcals de l’Arc Metro-
polità per configurar plante-
jaments comuns.
Aniran amb la mateixa idea
a negociar amb les altres
institucions, com la Gene-
ralitat o l’Estat?Sí, és clar.
Volem que quan es parli de
territori, se’ns pregunti. Fins
ara es tractaven les qüesti-
ons de manera individual i no
coordinada. Un bon exem-
ple és la contaminació ambi-
ental. L’aire no té fronteres i
aquí tenim molt a dir-hi.
Com funcionaran si no te-
nen poder executiu ni com-
petències?Encara és d’ho-
ra. De moment, posarem els
elements que considerem
cabdals a l’agenda, com et
comentava, i aprovarem els
estatuts de l’Arc Metropoli-
tà en els plens municipals.
Entre les qüestions comu-
nes també hi haurà la nego-
ciació dels fons europeus?
Entre els nostres objectius
figuren noves infraestruc-
tures en el territori, la reha-
bilitació d’habitatge i el fu-
tur del medi ambient. Tots
aquests temes estan molt
vinculats als fons Next Ge-
neration.
Entrevista a Marta Farrés
L’alcaldessa de Sabadell demana
superar el “localisme” del passat
i teixir noves aliances
Albert Acín Serra • Martorell • @acinalbert
MORTS PER COVID PER
CADA 10.000 HABITANTS
(TOTAL DE DEFUNCIONS)
VALLÈS OCCIDENTAL 24 (2.226)
BAIX LLOBREGAT 28 (2.289)
BARCELONÈS 24 (8.212)
Taxa d’atur
a les comarques de
l’Arc Metropolità
15,19%
GARRAF
13,31%
VALLÈS
OCCIDENTAL
12,19%
A LT
PENEDÈS
13,00%
VALLÈS
ORIENTAL
12,17%
BAIX
LLOBREGAT
13,12%
MITJANA DE
C ATA L U N YA
14,36%
MARESME
31.111
29.553
28.531
Sant Pere de Ribes
Sitges
Premià de Mar
Amb la força de 900.000 ha-
bitants, pràcticament, nou ciu-
tats de la rodalia de Barcelona
han conformat l’Arc Metropoli-
tà. Sabadell, Terrassa i Rubí ( Va-
llès Occidental), Mataró (Mares-
me), Martorell (Baix Llobregat
Nord), Vilanova i la Geltrú (Gar-
raf ), Granollers i Mollet del Vallès
( Vallès Oriental) i Vilafranca del
Penedès (Alt Penedès) han creat
un instrument per influir en les de-
cisions que es prenen a Barcelona
i a Madrid.
Els alcaldes fundadors conside-
ren que tenen problemes similars:
no formen part de l’Àrea Metro-
politana de Barcelona, se senten
exclosos de la presa de decisions
i han patit durant anys un dèficit
en matèria d’inversions. Per rever-
tir-ho, el dimarts passat, els nou
municipis van constituir l’Asso-
ciació de Municipis de l’Arc Me-
tropolità. L’entitat estarà en mar-
xa abans de l’estiu, després que els
plens municipals dels municipis
aprovin els seus estatuts.
“Només pot parlar en nom del
territori qui representa el territo-
ri”, va reivindicar l’alcaldessa de
Sabadell, Marta Farrés, a la pre-
sentació de la Declaració de Mar-
torell, text que funda l’ens i que
s’insta Barcelona i la seva àrea me-
tropolitana (AMB) a asseure’s
per debatre les polítiques que els
afecten. Entre els objectius prin-
cipals, els municipis fundadors vo-
len executar el Pla Territorial Me-
tropolità (P TMB) i tenir veu en el
Pla de Rodalies i el sistema de ta-
rifació del transport públic. Així
mateix, volen configurar una es-
tratègia conjunta en la lluita con-
tra el canvi climàtic, desenvolupar
un pla de rehabilitació d’habitat-
ge i, en paral·lel elaborar un pla in-
dustrial amb propostes relaciona-
des amb l’economia circular.
Exhibició d’unitat
Els alcaldes dels nou municipis,
amb independència de la seva ide-
ologia –n’hi ha del PSC, d’ERC i
PDeCAT–, van exhibir una imat-
ge d’unitat a Martorell [la imatge
s’inclou a la portada de la present
edició]. A banda de la fotografia,
els alcaldes van mostrar sintonia i
objectius comuns davant del “cen-
tralisme” de Barcelona. “Calia una
veu clara i nítida de les ciutats de
l’Arc Metropolità”, va exposar l’al-
calde de Granollers, Josep Mayo-
ral. “Volem deixar de ser el pati del
darrere de Barcelona”, va afegir
el seu homòleg de Terrassa, Jor-
di Ballart, que va assegurar que el
municipalisme de l’Arc Metropo-
lità representa “la política que surt
al carrer i no treballa des dels des-
patxos”. Tot plegat, això sí, sen-
se entrar en una competició amb
Barcelona: “El que volem és una
capital que dialogui amb el seu en-
torn”, assegurava l’alcalde de Mar-
torell, Xavier Fonollosa.
Els municipis
de l’Arc
Metropolità
sumen
pràcticament
900.000
habitants
Les ciutatsde la segona corona metropolitana han constituït
una aliança estratègica per tenir pes en les decisions que
es prenen a Barcelona i a Madrid. Un nou ens, l’Associació
de Municipis de l’Arc Metropolità, integrarà ciutats
com Martorell, Terrassa, Sabadell i Vilanova i la Geltrú.
Municipis amb realitats diferents però interessos comuns: se
senten infrarepresentats en l’adopció de noves polítiques i
denuncien la falta d’inversió i d’infraestructures. Ara, volen
anar a l’una per guanyar incidència.
Sabadell s’alia
per fer-se
escoltar
Albert Acín Serra • @acinalbert #ArcMetropolità #Sabadell
Neix l’Arc Metropolità
% PIB
% PIB
INDUSTRIAL
Radiografia de
l’Arc Metropolità
4 Dimarts 26 i Dimecres 27 d’octubre del 2021 Dimarts 26 i Dimecres 27 d’octubre del 2021 5
Avui parlem de
La Covid-19
Per què en parlem?
Analitzem en quin
punt es troba la pandèmia a
la nostra ciutat, la seva inci-
dència acumulada i l’evolució
que preveuen els experts.
L’evolució de la pandèmia
Casos positius detectats a Sabadell
Salut El detall
No s’ha registrat cap cas de la nova soca de la Covid-19 i els
registres mantenen la ciutat fora de perill. Els experts, però,
no descarten un nou rebrot: “Encara hem de ser prudents”
Sabadell
esquiva la nova
variant Delta
Sabadell està fora de risc. L’aug -
ment de contagis de Covid-19 és
subtil i manté la ciutat fora de la zona
crítica: s’han detectat 24 casos per
cada 100.000 habitants en els úl-
tims 14 dies i una trentena d’infec-
cions en l’última setmana. “Mai no
havia baixat tant la incidència, no es-
tàvem així des del maig del 2020”, va-
lora el doctor Manel Cervantes, cap
de Malalties Infeccioses del Parc
Taulí. De fet, està lluny dels regis-
tres dels inicis del 2021, quan s’ha-
via arribat a detectar 200 infeccions
diàries. Segons fonts del Parc Tau-
lí, a hores d’ara no s’ha detectat cap
cas de la variant Delta plus, una mu-
tació del virus que s’ha detectat al
Regne Unit i ara ja s’hauria traslladat
a Catalunya. “Les soques no són ex-
tremadament preocupants, només
més transmissibles”, matisa el doc-
tor Cervantes.
Els indicadors, però, encara situen
la nostra ciutat lluny d’un alt risc de
rebrot –ara és moderat–. De fet, els
contagis a Sabadell estan per sota de
la mitjana catalana, on la incidència
acumulada en els últims 14 dies és de
46,18 casos. Pràcticament el doble
que a la capital vallesana. “No estem
davant d’una onada com les que hem
vist, però sí que hi ha un lleu creixe-
ment de casos”, apunta l’investiga-
dor del grup de biologia computaci-
onal de la UPC (Biocomsc), Daniel
López Codina. Els casos també són
residuals als hospitals. Al Parc Tau-
lí només hi ha dos ingressos per Co-
Marta Ordóñez • @martaordonezgar #Covid19 #Sabadell
vid, segons les últimes dades: una
hospitalització a planta i un pacient
a l’UCI –amb patologies de base–.
Són uns paràmetres molt allunyats
dels pitjors pics de la Covid, els pri-
mers dos mesos de pandèmia, quan
s’havien arribat a produir 700 hospi-
talitzacions. Al marge, les defunci-
ons també van a la baixa. Les últimes
setmanes no s’ha detectat cap mort
a causa del virus. I una des de l’inici
de mes.
Els experts apunten que els in-
gressos que s’estan produint són en-
tre la població jove no vacunada –el
70,8% dels sabadellencs entre 20 i
29 anys han rebut la pauta completa,
quinze punts percentuals per sota
de la mitjana a la ciutat– i entre per-
sones més grans amb patologies prè-
vies. “S’ha demostrat que la vacuna
redueix els quadres greus i la morta-
litat”. “Els casos greus són entre els
no vacunats”, apunta López Codina.
S’alenteix la baixada de casos
Durant les últimes setmanes s’ha
frenat la baixada d’infeccions a Sa-
badell. Si bé fins a principis d’aquest
mes els casos es reduïen setmanal- ment, des del 10 d’octubre la ten- dència s’ha revertit i els contagis han crescut tímidament. L’últi-
ma setmana s’ha registrat un 3,1% de positius més respecte als set dies anteriors. Coincideix amb la relaxació de les restriccions i l’ar-
ribada d’un temps “que fa més propensos els virus respiratoris”, apunta el cap de Malalties Infec-
cioses. “La reducció de casos s’ha aturat, però les dades són molt bo-
nes”, afegeix.
Amb l’arribada de l’hivern, els
experts treballen sota dues hi-
pòtesis: alguns preveuen un pe-
tit rebrot que l’ús de mascaretes i el bon ritme de vacunació podran frenar. Altres opinen que l’arriba-
da d’una nova soca podria afectar especialment la població que en-
cara no hagi rebut una vacuna.
Tot i això, descarten una onada
de les dimensions de les que hem vist fins ara. “Les dades ens fan pensar que el rebrot no serà gai-
re intens”, determina Cervantes. Tot i això, els experts coincidei-
xen que cal continuar extremant precaucions –ús de mascareta als interiors i evitar aglomeracions– malgrat la vacunació. “La pandè-
mia no ha acabat”, afegeix López Codina. L’eficàcia de les vacunes actuals és del 70%, segons els úl-
tims estudis. “Es necessitarien en-
tre tres i set anys per erradicar del tot el virus”, conclou Cervantes.
Això ens han dit
Manel Cervantes
Cap de Malalties Infeccioses
de l’Hospital Parc Taulí
Daniel López Codina
Investigador de la UPC
(BIOCOMSC)
“La reobertura a la
normalitat no s’ha
traduït en un incre-
ment important de
casos Covid”
“Recomano que la
gent vulnerable es
vacuni aquest any
contra la grip, una
campanya que tot
just comença”
“El nostre mirall és
Dinamarca. La in-
cidència ara està
creixent lentament,
però no la pressió
hospitalària”
“Les noves variants
tenen una influèn-
cia anecdòtica
sobre la vacunació.
És resistent”
El departament de Salut es-
tudia aplicar el passaport Co-
vid a altres sectors si hi ha més
de 100 persones ingressades a
les UCI, segons apuntava ahir
la secretària de Salut Pública,
Carmen Cabezas, que justifica-
va que es tracta d’una de les “di-
verses estratègies” que estan
explorant per evitar al “màxim”
les restriccions. Caldrà esperar
les pròximes setmanes per veu-
re quins passos s’haurien de se-
guir en cas que la situació em-
pitjorés. A hores d’ara, són 90
els pacients ingressats a cures
intensives a tot Catalunya. I no-
més un a Sabadell.
El sector cultural, gimna-
sos i bars i restaurants podrien
ser els propers a entrar a la roda
del certificat Covid. Des del
sector de la gastronomia do-
nen suport a la posada en mar-
xa d’aquesta mesura per “evitar
fer passos enrere” i “protegir”
la clientela i els professionals
del sector. Així ho considera
Jordi Roca, president del Gre-
mi Comarcal d’Hostaleria i Tu-
risme de Sabadell, que creu que
és una mesura “pràctica” que
subscriu el sector. “La vacuna-
ció és la millor opció, però el
passaport Covid també permet
garantir la seguretat”, apunta.
De fet, l’oci nocturn ho aplica
des de la seva reobertura i con-
firma el bon funcionament de la
mesura: “És ràpid i efectiu. Ho
apliquem amb normalitat”, ex-
pliquen les propietàries del Bar
Musical i el Sabadebidoo.
Segons el doctor Manel Cer-
vantes, aquesta mesura no és
estrictament necessària: “El
passaport pot generar una fal-
sa seguretat i pot ser contra-
produent”, considera. I apunta
que, malgrat la vacuna, no es-
tem protegits al cent per cent.
En tot cas, la mesura continua
sobre la taula.
El certificat Covid permet l’entrada als locals d’oci nocturn / D.S.
Cal exigir el passaport
Covid per anar al bar?
M. O. • @martaordonezgar #Salut
“Les dades són
molt bones i fan
pensar que el
rebrot no serà
molt intens”
El passaport es pot
descarregar a través del
portal o l’app La meva
salut. Amb codi QR que
apareix al certificat,
l’aplicació emet un se-
màfor verd o vermell
12,8% 2.122615 32 anys
de sabadellencs han estat casos positius de Covid (27.257), per sota del 13,2% a Catalunya.
persones ja han rebut una tercera dosi a Sa- badell. Ara comença la vacunació contra la grip.
defuncions per aquest virus, un 2,2% dels casos detectats. Aquest mes s’ha produït una mort.
d’edat mitjana les per-
sones que s’han infectat l’última setmana (-14 anys respecte a l’anterior).
El rastre de la pandèmia
27/03/2020 - 02/04/202029/05/2020 - 04/06/2020 31/07/2020 - 06/08/202002/10/2020 - 08/10/2020 04/12/2020 - 10/12/202005/02/2021 - 11/02/2021 09/04/2021 - 15/04/2021 11/06/2021 - 17/06/202119/08/2021 - 13/08/202115/10/2021 - 21/10/2021
1.400
1.050
700
350
0
La vacunació, en
xifres. Un 85,6%
ja ha rebut la dosi
completa
P07
14 de març del 2020
Declaració de l’estat
d’alarma.
Juliol 2020: L’oci
nocturn obre durant dues setmanes.
8 de juliol del 2020: Ús obligatori de la mascareta.
15 de març a 21 de juny Període de confinament domiciliari.
25 d’octubre 2020 - maig 2021:
toc de queda nocturn (22 h-6 h).
Desembre 2020:
Comença la vacunació.
Juny 2021: Es vacuna a
menors de 30 anys.
14 de juliol 2021 - 20 d’agost 2021:
toc de queda nocturn a Sabadell.
Gener 2021: confinament
municipal, comarcal i
restriccions al comerç.
Et posem en context.
La nova variant Delta
ha arribat a Catalunya i ja s’han
detectat alguns casos. Es tracta
d’una mutació de la Covid i és
més transmissible que la resta.
El documental
Avui parlem del
passat i el present
del barri de Ca n’Oriac
Per què en parlem?
Es torna a projectar
el documental de Ca n’Oriac,
que va quedar paralitzat amb
l’esclat de la pandèmia.
Un barri d’històries.
Ca n’Oriac és el tercer
barri en nombre d’habitants de Sabadell i és una zona de refe-
rència per a l’activitat comercial.
Ca n’Oriac: dels carrers
enfangats a un pol
comercial de proximitat
Història
El que és ara el tercer barri més
gran de Sabadell –amb 19.539 ha-
bitants– va erigir-se del fang amb
les mans dels seus propis veïns. La
història de Ca n’Oriac la dibuixen
les inquietuds dels primers resi-
dents que van habitar el barri, prin-
cipalment població murciana. Així
ho recull Ca n’Oriac, crònica histò-
rica del barri, un documental que
–sota la direcció del periodista Xa-
vier Rosell, la realització de Santi-
ago Fletcher i l’assessorament de
Paco Vilches, veí històric– ha tor-
nat a projectar-se després que que-
dés aturat per la Covid. D’aquell
barri que plasma el documental
només en queda la seva història.
Ca n’Oriac ha crescut en fons i
en forma. I ara, el barri on el fang ar-
ribava fins als turmells s’ha conver-
tit en un pol del petit comerç, amb
un establiment per cada cinquanta
veïns. De fet, avui dia, es troba en
fase d’estudi per convertir-se en la
primera àrea de promoció econò-
mica urbana (APEU) de Sabadell,
segons han avançat al D.S. fonts
de l’associació de comerciants. “Si
es fa realitat, multiplicaríem per
cinc la nostra capacitat econòmica
per invertir i millorar aquesta zona
econòmica”, detalla Miguel Tello,
president de l’entitat.
Què és un APEU?
És un instrument de col·laboració
publicoprivada que busca l’impuls
econòmic i comercial d’una zona
delimitada. La Diputació de Bar-
El barri que va néixer sense gaires serveis bàsics s’ha convertit en un espai de
referència per als petits establiments i està en fase d’estudi per convertir-se
en la primera àrea de promoció econòmica urbana (APEU) de Sabadell
Marta Ordóñez • @martaordonezgar #BarrisDS #Can’Oriac
celona ha subvencionat un estudi
–que a hores d’ara s’està duent a
terme– per analitzar la viabilitat de
la iniciativa. Al gener s’haurà redac-
tat el projecte APEU, que es por-
tarà a votació: ho ha d’aprovar una
majoria absoluta de comerciants i
empresaris d’aquesta àrea. Poste-
riorment, també el ple municipal
ha de donar-ne el vistiplau.
En altres paraules: si es fes rea-
litat, la iniciativa privada executa-
ria les actuacions i l’Ajuntament
n’exerciria la tutela. Els nous pro-
jectes es finançarien amb les quo-
tes dels membres de l’APEU –em-
presaris, comerciants i hostalers–.
“Volem incrementar la competiti-
vitat i millorar l’entorn urbà, posar
Ca n’Oriac de moda. Si el barri és
atractiu, guanya tota activitat eco-
nòmica”, destaca Tello. Les opci-
ons són diverses: des d’una millo-
ra urbanística a projectes concrets
per dinamitzar la zona.
La resistència del petit comerç
Avui, hi ha pràcticament 400 es-
tabliments comercials a la zona,
segons dades de l’associació de
comerciants. I el 72,5% dels lo-
cals són botigues exclusives de
Ca n’Oriac, segons un estudi de
camp que va realitzar el D.S. el pas-
sat mes de setembre. És, a més, una
zona amb una alta ocupació dels
locals: vuit de cada deu dels esta-
bliments estan en ple funciona-
ment. “L’activitat comercial sem-
pre ha marcat la nostra identitat i
Aquest
element de
ferro permetia
netejar les sabates
de fang abans
d’entrar als domi-
cilis. A hores d’ara,
encara es con-
serva a les portes
d’un habitatge de
la ronda de Collsa-
larca.
“Aquest barri és una petita
ciutat dins de Sabadell”
Entrevista a Xavier Rosell El periodista sabadellenc
ha dirigit el primer documental de la zona, ‘Ca n’Oriac,
crònica històrica del barri’: “Ha sigut engrescador”
Marta Ordóñez. • @martaordonezgar
El periodista Xavier Rosell és el
director del documental de Ca
n’Oriac. Professional icònic de la
ciutat –va treballar al Diari de Sa-
badell des del 1982 fins al 2018–, va
dirigir també l’audiovisual del barri
de Torre-romeu. Era un repte per-
sonal: “Sempre he volgut fer un do-
cumental”.
Poc abans de l’esclat de la Covid,
enllestia un treball audiovisual
d’un any i mig de producció. Què
el motivava a fer-ho? Després de
rodar el documental de Torre-ro-
meu (2018), l’equip vam plantejar
estendre el projecte a altres barris
de Sabadell. No hi ha documentals
dels barris de Sabadell. Ca n’Oriac
té personalitat, entitat pròpia i his-
tòria. Per això ens vam decidir. Ens
ho van posar molt fàcil i vam tenir
un assessor històric del barri, Paco
Vilches.
Ja penseu en altres barris? A Saba-
dell n’hi ha molts més [riu]. I tots
són susceptibles de tenir el seu pro-
pi documental, perquè cadascun
d’ells té una forma de créixer i una
història diferent. De moment, no-
saltres hem retratat dos mons que
no tenen res a veure entre si [Tor-
re-romeu i Ca n’Oriac]. Fer-ho a al-
tres barris? És una possibilitat.
Ca n’Oriac és molt característic
pel seu teixit comercial. Ca n’Ori-
ac no s’assembla gens a cap barri de
Sabadell. És una petita ciutat dins
d’una gran ciutat, amb la seva Ram-
bla, els seus comerços, la seva iden-
titat. És igual de gran que Caste-
llar! Només hi ha una avinguda de
Matadepera a la ciutat, era la peti-
ta Andorra. Ca n’Oriac ha estat du-
rant molts anys un gran centre co-
mercial, és una via plena de llum,
de vida, de moviment. L’avinguda
és una gran columna vertebral que
marca el barri, té la seva vida pròpia. Hi ha establiments que són relíqui-
es. A Sabadell, inicialment només hi havia seus de caixes i bancs al Cen-
tre i a Ca n’Oriac. Per què? Perquè hi havia vida, negocis pròspers i mo-
viment.
Tornant al rodatge. Quin ha estat
el moment més anecdòtic? Ha es-
tat molt engrescador treballar amb
Rafael Cañizares, un gran guitar-
rista del barri que ha format ar
tistes
molt grans de la música flamenca.
Conèixer el seu estudi va ser emo-
cionant.
I el més difícil? Fer la selecció de
veïns i talls per al documental. Hi
apareixen 26 persones i el docu-
mental té una durada de 55 minuts.
Vam seleccionar la veu d’aquests
veïns. En podríem haver entrevis-
tat uns altres. Però la història seria
la mateixa. Ca n’Oriac és un barri ple d’històries.
El director del
documental, Xavier
Rosell, retratat al seu
domicili de Sabadell
/ LLUÍS FRANCO
Una imatge val molt més
que mil paraules. Per això,
si consultes aquest QR,
pots fer un recorregut his-
tòric pel barri de Ca n’Oriac
a través de les fotografies
que s’han captat des del
seu naixement.
Un repàs de
la història de
Ca n’Oriac
Fem un recull de les
dates principals que
van dotar el barri de
personalitat i identi-
tat. Del 1930 al
1985: des de l’apa-
rició dels primers
habitatges a la unió
dels comerciants.
1945 1960 1964 1965 1968 19851972-19801952 1955 1957 19591942
Les veus de la història
Pedro Abad
Veí de Ca n’Oriac
Paco Vilches
Veí de Ca n’Oriac
Palmira Gabernet
Associació de Veïns
Antonio Padilla
Hdad. Virgen de la Fuensanta
Angelina Puig
Historiadora
Miguel Tello
Associació de Comerciants
Ricard Martínez
Centre d’Història de la UAB
“Pagàvem 100
pessetes al mes
pel terreny on vam
construir la casa”
“Llançàvem les
escombraries a un
barranc davant de
l’actual Biblioteca”
“El barri sempre ha
estat molt pròsper.
Hi ha molta vida. I
això no ha canviat”
“La verge va costar
16.500 pessetes.
Des del 1952 és un
emblema del barri”
“La lluita per
l’asfaltat de carrers
va ser clau, hi havia
projecte de ciutat”
“Les primeres
botigues ja neixen
a l’avinguda de
Matadepera”
“Ca n’Oriac és un
exemple primerenc
del moviment veïnal”
ha donat vida al barri”, destaca Pe-
dro Abad, veí històric de Ca n’Ori-
ac. Ja des dels seus inicis, el barri
també era conegut com l’Andorra
de Sabadell. Els negocis familiars
aleshores ja farcien de vida la prin-
cipal artèria del barri, l’avinguda de
Matadepera.
El fang, fins als turmells
L’auge comercial dels anys vuitan-
ta fins a l’actualitat contrasta amb
els inicis d’un barri mancat dels
serveis més bàsics: sense aigua cor-
rent, voreres ni electricitat. “Els
carrers enfangats és la imatge que
més recordo del barri [al 1965].
Quan plovia, havia d’esperar uns
dies per poder anar en bici”, expli-
ca Vilches. La pavimentació dels
carrers va ser la lluita que va donar
personalitat al moviment veïnal
d’aleshores, recorda l’historiador
Ricard Martínez. I el fang fins als
turmells era una imatge habitual
fins a l’any 1972, quan va començar
a pavimentar-se una primera fase
del barri [vegeu eix cronològic].
Al 1945, quan es va reconèixer
formalment com a barri de Saba-
dell, hi vivien 2.500 veïns. Quinze
anys després, la xifra s’havia mul-
tiplicat per cinc, amb 13.655 resi-
dents. I, amb el creixement de Ca
n’Oriac, sorgien entitats enca-
ra emblemàtiques, com ara l’Her-
mandad Nuestra Señora Virgen
de la Fuensanta. Ca n’Oriac és un
barri d’històries, de passat i de pre-
sent. Però també de futur.
2.490 habitants 13.655 habitants
1949
Es
constitueix
l’associació
de
comerciants
de la zona.
Es crea la
Cooperativa
Obrera
d’Habitatges.
Obres de
clavegueram.
L’Ajuntament
ho reconeix
com a barri de
Sabadell.
Neix
l’Hermandad
Nuestra Señora
Virgen de la
Fuensanta.
S’enderroca
la teulada
de l’única
escola que hi
havia al barri.
S’aprova pla
d’urbanització
del barri.
Els primers
habitatges es
construeixen
al carrer de
Vallespir.
Els propietaris
pagaven una
mensualitat per
la compra dels
terrenys i els
habitatges eren
d’autoconstrucció
que s’edificaven
els diumenges.
Comença a
créixer als voltants
d’avinguda de
Matadepera.
S’inicia la
pavimentació
de Ca n’Oriac.
Arriba
l’electricitat
a la batejada
avinguda de la
Llum
(carrer d’Andorra),
on hi havia
el cinema. “A
partir d’aquell
any, podíem
viure amb una
bombeta. Fins
aleshores, vivíem
amb espelmes”,
recorda Pedro
Abad, veí històric
de Ca n’Oriac.
Es crea
l’agrupació de
veïns i arriba
l’aigua corrent.
“Hi havia tres
pous al barri, i fins
aleshores els veïns
recollien l’aigua
allà. Pagàvem
cinc pessetes
al mes”, recorda
Abad.
Es construeix
l’església del
Sagrat Cor.
Primers
habitatges
al barri.
Ca n’Oriac era
fins aleshores
una gran
finca agrícola,
principalment
ocupada
per vinyes.
L’avinguda de
Matadepera
ja existia. El
1930 es venen
parcel·les
agrícoles.
Neix el club
de futbol
del barri.
1930
Imatges d’arxiu del naixement del barri de
Ca n’Oriac / CEDIDES (ASS. VEÏNS CA N’ORIAC)
S’inaugura una
nova escola.
4 Dimarts 23 i Dimecres 24 de novembre del 2021
Dimarts 23 i Dimecres 24 de novembre del 2021 5
Edició especial
5 anys del Diari
Una mirada al disseny del DS
“L’atracció
a través
del disseny”
Albert Acín Serra • @acinalbert
El Diari és una manera d’ex-
pressar i de fer: represen-
ta les veus dels veïns i de la
comunitat, la pluralitat i la pro-
ximitat, la informació i les da-
des contrastades. Tot això co-
mença en el disseny del Diari,
que és la fi nestra per accedir al
contingut de manera àgil i pro-
pera, constatant els diferents
nivells d’informació: notícies i
informacions vinculades, grà-
fics i infografies, l’ús i el mis-
satge de les fotografies, des-
tacats, preguntes i respostes,
fact checks i tantes i tantes co-
ses més.
El 26 de juny del 2018, el Di-
ari va començar de nou amb
un nou disseny que represen-
ta també un nou model edito-
rial. La capçalera de sempre es
va mudar de pell per adaptar-se
als nous temps i connectar-se
millor amb el que passa a Saba-
dell. El canvi de disseny, que va
començar aleshores i ha evolu-
cionat en aquests cinc anys, no
ha estat només estètic. Al dar-
rere hi havia una nova mane-
ra de comunicar i un canvi de
model: més apostes editorials,
més agenda pròpia, més pro-
funditat i elaboració.
El redisseny, que compleix
ara cinc anys, va comptar amb
la participació d’Antonio Mar-
tín, periodista i dissenyador
editorial amb vint anys d’ex-
periència a diaris com Expan-
sión, Marca, Libération o Corrie-
re de la Sera, el brasiler Eduardo
Tessler i Chus del Rio, experts
en organització i en estratègia
editorial. Ja aleshores, l’editor
del Diari, Marc Basté, es plan-
tejava convertir el Diari de Sa-
badell en un case study de com
fer premsa local a Catalunya,
i ho ha aconseguit. Aquell 26
de juny, es va posar en marxa la
web del Diari amb un disseny
àgil i intuïtiu, i temps després
van venir les xarxes socials,
com Instagram i TikTok, o les
newsletters. En tot això hi ha
l’empremta del disseny.
“El disseny ha d’atraure”, ex-
plica Jennifer Waddell, que és
la ment pensant del disseny al
darrere dels productes editori-
als, com els suplements i edici-
ons especials, com la d’aquests
cinc anys, i de tants i tants nous
formats. El disseny del Diari no
es podria explicar sense la nos-
tra directora d’Art, que també
és qui ha evolucionat el redis-
seny i l’ha adaptat a les noves
necessitats de redacció i dels
lectors.
En la maquetació, no podem
deixar de mencionar Xavi Mi-
randa i Christopher Vega per
la seva feina a les maquetes i
els tancaments d’edició. El seu
treball incansable s’ha recone-
gut amb premis. De fet, el dis-
seny ha estat guardonat amb
dos Awards of Excellence de
la Society for News Design
(SND), l’organització més
prestigiosa del món en l’àmbit
del disseny de mitjans, entre al-
tres distincions pels canvis rea-
litzats en la publicació.
Les portades
Els temes del dia Les noves seccions
Dijous 11 i Divendres 12 de febrer del 2021
1,70 euros Núm. 441
www.diaridesabadell.com @diaridesabadell
2%
Ciutat P04-05
Una nova mirada
sobre el nu
masculí en l’art
Els amos de l’edifi ci
esfondrat, obligats
a rehabilitar-lo
Sabadell
entra a la
nderi ous 2fbl
El D.S. entrevista els candidats de la ciutat amb
més opcions a obtenir un escó al Parlament
La millora dels serveis sociosanitaris a la ciutat
és el compromís més repetit entre els aspirants
Salvador Illa
“Recosir Catalunya
i crear consensos
no serà ni ràpid
ni fàcil”
Àngels Chacón
“A l’hora de pactar,
serà essencial
acordar un full de
ruta realista”
Alejandro Fernández
“El Partit Popular
és l’alternativa al
‘sanchisme’ i a
l’independentisme”
Entrevistes electorals
P07 P06 P06
sabadellencs ja han rebut les dues dosis de la vacuna
L’administració de
dosis ha augmentat
considerablement en
l’última setmana
Ciutat P11 OciP18
3.865
+190%
Comença la
vacunació
del personal
essencial amb les
dosis d’AstraZeneca
P10
Dos
de cada
cent,
vacunats
Ciutat
3,6 MILIONS EN OBRES AL NORDP07 | ERC TREU CANÇÓ PER A LA CAMPANYAP13
Últims assajos dels Saballuts per a la Diada del Tèxtil Castellera,
que tindrà lloc aquest diumenge davant del Gremi de Fabricants
/ P18-19
Cap
amunt!
ZOOM
Els pensionistes sabadellencs perceben 1.094 euros
mensuals, un 7% per sota de la mitjana catalana.
Les prestacions milloraran amb el nou sistema
Per sota de la
pensió mitjana
DinersP16
Ciutat P08
Traslladen
els felins del
Solar dels Gats
Ramon Madaula, d’estrena a Sabadell: “Hi ha nervis, però és un honor”
Oci i culturaP24-25
Dissabte 18 i Diumenge 19 de març del 2023
2,90 euros Núm. 762
Dades
El 64% dels sabade-
llencs es desplacen
en vehicle privat, com
el 44% dels vallesans
Com desplaçar-se
de forma sostenible
Els experts proposen
llocs de feina de pro-
ximitat a la ciutat
Parlen els usuaris
del tren
“Passen més trens,
però ara trigues
més que abans”llocs de feina de pro-
ximitat a la ciutat
Avui: mobilitat
Una ciutat
en cotxe,
a peu i en
autobús
Una ciutat
Història P14-15
Les antigues
masies del rodal
de la ciutat
RCR Economistes i Advocats
Problemes amb Hisenda?
Problemes amb la Seguretat Social?
Allibera't, nosaltres ens n'ocupem.
93 726 12 77
www.rcrassociats.com
Telèfons
Urgències
Urgències (24 hores) 112
CAP de Sant Fèlix (ICS) 93 712 29 59
Hospital de Sabadell 93 723 10 10
CatSalut Respon (24h) 061
Hospital de Terrassa 93 731 00 07
Bombers (Sabadell) 93 725 12 34
Bombers (urgències) 112
Guàrdia Civil 93 723 23 87
Mossos d’Esquadra 112
Policia Municipal 93 745 32 61
Policia Nacional 93 724 75 00
Programació Ambulat. 93 326 89 01
Institucions
Ajuntament 93 745 31 00
Sínd. municipal de greuges
93 726 42 11
Serveis
Aeroport Sabadell 93 728 21 00
Aeroport Barcelona 93 298 38 38
Biblioteca Vapor Badia
93 745 17 03
Butà
93 725 60 44
Naturgy Urgències 900 750 750
Gestions 902 290 280
Companyia d’aigües CASSA
(avaries 24 h) 90 087 85 83
(comercial 8-15 h) 93 122 73 33
Creu Roja (Vallès Sud) 93 726 55 55
Correus (c/Indústria) 93 725 17 90
FGC 900 90 15 15
Funerària Torra 93 727 74 00
SEPE Sardà 93 720 64 60
Informació Ciutadana 010
ITV (Sabadell) 902 93 02 00
Jutjat de Guàrdia 93 745 42 06
Línia d’Atenció a les Dones
en situació de violència 900 900 120
OMIC 93 745 31 68
ONCE 93 717 54 45
Oficina Trànsit 93 727 20 75
Ràdio Grua 93 726 77 77
Ràdio Taxi 93 727 48 48
Recollida Mobles 900 222 234
Registre Civil 93 745 42 18
Ràdio Sabadell (94.6)
93 745 19 60
Serveis Medi Ambient
93 724 72 90
Taxis Catalunya 93 716 62 62
Telèfon de l’Esperança 93 414 48 48
TUS 93 710 79 51
Saps on és...
Sabadell està ple
d’escultures i petites
o grans obres d’art
que a vegades passen
desapercebudes. Aquí
te les explicarem!
Aleix Pujadas Carreras • @aleixpujadas
A la plaça del Primer de Maig de Can Puiggener hi ha
un rellotge de sol analemàtic construït el 1986
El rellotge en què
tu marques l’hora
Dijous 8 i Divendres 9 de juny del 2023 23
Hi ha un tipus de rellotge de sol,
l’analemàtic, en què tu marques l’ho-
ra amb la teva ombra. A Sabadell n’hi
ha un a l’espai públic, i és a la plaça del
Primer de Maig de Can Puiggener.
Està situat a terra, és de pedra i els
seus autors són Eduard Ferrer i Josep
Domènech, tal com recull el catàleg
del Museu d’Art.
La proposta de construir el rellot-
ge es va fer el 1985 quan, amb motiu
del 25è aniversari de la fundació de
l’Agrupació Astronòmica de Saba-
dell, es va proposar construir un re-
llotge de sol gegant en una plaça pú-
blica per homenatjar l’activitat de
l’entitat. Tal com explica el museu,
quan una persona se situa sobre la
data corresponent, projecta la seva
ombra vers la xifra que assenyala l’ho-
ra en UT (temps universal) sense ne-
cessitat de cap correcció. El rellotge
està fet en mosaic de llambordes de
color blau i terrós i al centre hi ha un
analema de metall amb indicacions
del calendari. Els analemes descriuen
el sol a la mateixa hora durant un any,
observat des d’una mateixa posició.
VÍCTOR CASTILLO
Dimarts 26 i Dimecres 27 de maig del 2020 23
Telèfons
Urgències
Urgències (24 hores) 112
CAP de Sant Fèlix (ICS) 93 712 29 59
Hospital de Sabadell 93 723 10 10
CatSalut Respon (24h) 061
Hospital de Terrassa 93 731 00 07
Bombers 93 726 00 80
Bombers (urgències) 112
Guàrdia Civil 93 719 36 10
Mossos d’Esquadra 112
Policia Municipal 93 745 32 61
Policia Nacional 93 724 75 00
Programació Ambulat. 93 728 44 44
Aigües Sabadell avaries 900 878 583
Institucions
Ajuntament 93 745 31 00
Sínd. municipal de greuges 93 726 42 11
Serveis
Aeroport Sabadell 93 728 21 00
Aeroport Barcelona 93 298 38 38
Autobusos Urbans 93 710 79 51
Biblioteca Vapor Badia 93 745 17 03
Butano 93 725 60 44
Gas Natural S.D.G. Urgències
900 750 750
Gestions 902 290 280
Companyia d’Aigües CASSA
93 748 64 14
Creu Roja SBD (Vallès Sud)
93 7265555
Correus i Telègrafs 93 725 17 90
FF.CC. Generalitat 93 205 15 15
Funerària 93 727 74 00
INEM (Sardà) 93 720 64 60
Informació Ciutadana 010
ITV (Vallès Occidental) 93 780 75 55
Jutjat de Guàrdia 93 745 42 06
Línia d’Atenció a les Dones
en situació de violència 900 900 120
OMIC 93 745 31 68
ONCE 93 717 54 45
Oficina Trànsit 93 727 20 75
Ràdio Grua 93 726 77 77
Ràdio Taxi 93 727 48 48
Recollida Mobles 900 222 234
Registre Civil 93 745 42 18
Ràdio Sabadell (94.6)
93 745 19 60
Serveis Medi Ambient
93 724 72 90
Taxis Catalunya 93 716 62 62
Telèfon de l’Esperança
93 414 48 48
SI CANVIEM
CANALS, TROBEM
SABADELLENCS
FENT TELEVISIÓ
Aleix Pujadas • @aleixpujadas
“‘Valeria’ passa molt bé”
Q
uan la Generalitat
va decretar el confi-
nament de la Con-
ca d’Òdena ja imagi-
nava que això aniria per llarg. Des
d’aleshores, Diana Gómez viu a
Sabadell, almenys temporalment,
i des d’aquí ha estrenat Valeria.
El confinament t’ha enganxat
a Sabadell? Sí. De fet, el dijous
fatídic que van confinar Iguala-
da, perquè jo soc d’allà, vaig venir
a Sabadell, a casa la meva parella.
Com que van confinar Igualada
i ja m’esperava que segurament
ens confinarien tard o d’hora, em
vaig quedar aquí.
I com has viscut aquests dos
mesos aquí? Bé, a casa, molt tran-
quil·la. Perquè tota la família i els
amics han estat bé, que és el més
important. I bé, a casa com tot-
hom, intentant passar-ho el millor
possible, cuinant molt, jugant a
l’Scrabble i fent moltes coses.
Has descobert algun lloc de Sa-
badell que t’hagi agradat? Ens
hem quedat bastant a casa, però
m’agrada molt que crec que Sa-
badell té molts parcs i moltes zo-
nes verdes. També m’agrada molt
la Casa Duran; la vull visitar quan
s’obri al públic. I m’agrada molt
l’arquitectura de les cases an-
gleses o alguns edificis que són
d’època modernista.
Quina és la sensació d’estrenar
una sèrie des de casa? Molt tran-
quil·la. Sí que per un costat esta-
va nerviosa, perquè també sentia
L’actriu Diana Gómez, igualadina confinada a Sabadell, protagonitza la darrera sèrie
de moda a Netflix, on representa una escriptora que viu una crisi creativa
que era una exposició molt gran,
s’estrenava a 190 països i en són
molts. Però, alhora, viure-ho des
de casa m’ha fet que quan volgués
desconnectar una mica del verti-
gen que suposa estrenar una cosa
així, pogués fer-ho. Vulguis o no,
si no obro el mòbil, el WhatsApp
o no em truquen, estic a casa fent
les mateixes coses que dues set-
manes o un mes abans.
T’esperaves l’èxit que ha tingut
‘Valeria’? No. No ens ho esperà-
vem. Jo m’imaginava que la gent
que era fan del llibre, que s’ha ve-
nut moltíssim i hi ha un fenomen
fan molt gran, sí que veuria la sè-
rie, però no m’esperava que fun-
cionés tant. Estem en una època
en què hi ha molt consum de cul-
tura i crec que Valeria, a més, és
una sèrie que es deixa veure molt
fàcilment. Molts amics que l’han
començat a veure, en un dia o dos
l’han acabat. És una sèrie que pas-
sa molt bé, és fresca, ensenya un
Madrid molt bonic, amb les ter-
rasses plenes de gent, bevent cer-
vesa, l’estiu... que ve molt de gust
veure. Fa una mica de nostàlgia,
però ve molt de gust.
Personalment et sents identi-
ficada amb la protagonista, el
teu personatge? Amb el conflic-
te que té sí. Jo fa un parell d’anys
també estava arribant als 30, amb
una crisi econòmica que em va fer
plantejar que potser havia de bus-
car altres vies d’ingressos a part
de la meva professió, que era el
que volia fer. Però tampoc tinc
experiència ni currículum en al-
tres sectors i, per tant, tot el que
puc fer i al que puc accedir són
feines més precàries que tam-
bé em costa combinar-les amb la
meva feina d’actriu, perquè si lla-
vors em surten proves o petites
feines és molt difícil.
La Valeria, com molts professi-
onals del món cultural, es tro-
ba que no li compren el seu lli-
bre, literalment en aquest cas.
Són feines molt creatives, molt
vocacionals i que depenen molt
que persones externes a tu, en
cada projecte concret, t’avalin o
no, d’alguna manera. I justament
perquè són feines molt vocacio-
nals, són feines que costen molt
de deixar quan no et van bé. Quan
econòmicament necessites altres
ingressos, combinar-ho és molt
difícil, perquè són feines que hi
has de dedicar moltes hores. Tant
a escriure com a petites compa-
nyies de teatre, que no els dona
de menjar del tot, però, malgrat
tot, continuen endavant i combi-
nar-ho és fer malabarismes.
El verd i
els parcs
sabadellencs,
així com la
Casa Duran,
entre les
coses que
agraden a
l’actriu
‘Valeria’
Disponible a Netflix, la sèrie
compta amb vuit capítols
recomanats per a majors de
16 anys. La coprotagonitza
l’actor Maxi Iglesias.
Telèfons
Urgències
Urgències (24 hores) 112
CAP de Sant Fèlix (ICS) 93 712 29 59
Hospital de Sabadell 93 723 10 10
CatSalut Respon (24h) 061
Hospital de Terrassa 93 731 00 07
Bombers 93 726 00 80
Bombers (urgències) 112
Guàrdia Civil 93 719 36 10
Mossos d’Esquadra 112
Policia Municipal 93 745 32 61 Policia Nacional 93 724 75 00 Programació Ambulat. 93 728 44 44 Aigües Sabadell avaries 900 878 583
Institucions
Ajuntament 93 745 31 00 Sínd. municipal de greuges 93 726 42 11
Serveis
Aeroport Sabadell 93 728 21 00 Aeroport Barcelona 93 298 38 38 Autobusos Urbans 93 710 79 51 Biblioteca Vapor Badia 93 745 17 03 Butano 93 725 60 44
Gas Natural S.D.G. Urgències 900 750 750 Gestions 902 290 280
Companyia d’Aigües CASSA 93 748 64 14
Creu Roja SBD (Vallès Sud) 93 7265555
Correus i Telègrafs 93 725 17 90 FF.CC. Generalitat 93 205 15 15 Funerària 93 727 74 00
INEM (Sardà) 93 720 64 60 Informació Ciutadana 010
ITV (Vallès Occidental) 93 780 75 55 Jutjat de Guàrdia 93 745 42 06
Línia d’Atenció a les Dones
en situació de violència 900 900 120
OMIC 93 745 31 68
ONCE 93 717 54 45
Oficina Trànsit 93 727 20 75
Ràdio Grua 93 726 77 77
Ràdio Taxi 93 727 48 48
Recollida Mobles 900 222 234 Registre Civil 93 745 42 18 Ràdio Sabadell (94.6) 93 745 19 60
Serveis Medi Ambient 93 724 72 90
Taxis Catalunya 93 716 62 62 Telèfon de l’Esperança 93 414 48 48
El oeu defeneor
Marta Ordóñez • @martaordonezgar
“Cal controlar les
altes velocitats”
P:
Cada dia veig
com els cotxes i
les motocicletes
que circulen pel
carrer de Garcilaso van molt per
sobre de la velocitat permesa,
fi ns i tot quan travessen l’encre-
uament. Els vehicles no s’aturen a
comprovar si hi ha algun vianant
amb intenció de creuar o si al-
gun altre vehicle ve pel carrer de
la Unió que, tot i tenir una senya-
lització d’estop, s’hauria de bai-
xar la velocitat. Això ja ha estat
a punt de provocar alguns acci-
dents. En molts casos, bicicletes
o vianants que són els menys visi-
bles i més vulnerables. A més, els
vehicles es limiten a tocar el clà-
xon per no haver d’afl uixar la ve-
locitat als encreuaments, moles-
tant així els veïns de la zona. Al
carrer de la Unió hi ha una senya-
lització d’estop que obliga a atu-
rar els vehicles i cedir el pas als
que venen per Garcilaso. Tot i
això, hi ha poca visibilitat, menys
encara quan els vehicles venen
molt per sobre de la velocitat in-
dicada. Aquesta cruïlla està a dos
carrers de l’Escola Pia i hi ha un
constant fl ux de nens a la zona.
Per tot això, considero que seria
adequat fer una revisió d’aques-
ta cruïlla i les que formen els car-
Christian Montero, veí del Centre, denuncia que al carrer de
Garcilaso els vehicles circulen per sobre de la velocitat permesa
TU HO EXPLIQUES...
...EL D.S. RESPON
rers de la zona. Estimo necessà- ria la instal∙lació d’algun element viari, com un baden o ressalt, que obligui a reduir la velocitat. Què hi podem fer?
R:
El carrer de Gar- cilaso està regu- lat a una veloci- tat màxima de
30 km/h a tot el seu recorregut i connecta la ronda de Ponent amb el Centre. Amb aquesta ve- locitat, explica l’Ajuntament, s’amplia la percepció dels dife- rents actors de la via pública, amb un nivell més alt de seguretat i menys gravetat en cas d’accident.
“La prioritat de pas fi ns al car-
rer de Coromines permet orde- nar la circulació”, apunten fonts municipals. L’administració local recorda que, en el marc de prote- gir els infants als carrers propers a les escoles, “s’han anat implan- tant mesures de millora en la pri- oritat, protecció i percepció dels vianants”.
En qualsevol cas, el consistori
es compromet a analitzar el com- portament de cotxes, motos, bi- cicletes i vianants en aquest punt per comprovar si és necessari un reforç de senyalització o dur-hi a terme alguna altra actuació.
El D.S., ara més que mai, està compromès amb tu. En
moments d’incertesa, el pe- riodisme és més necessa- ri que mai. Per aquest motiu, hem engegat aquesta nova secció, pensada per i per a vosaltres, els nostres lec- tors. Podeu fer-nos arribar els vostres dubtes, els vos- tres suggeriments i pregun- tes, queixes o reclamacions. Volem conèixer el teu cas i buscar-hi una solució ple- gats. Cada dissabte, rebrem les vostres històries a aquest apartat. Tu ho expliques, el D.S. respon.
Quina mena de contingut
es publicarà?
Tens un problema amb el
subministrament de llum, ai-
gua o gas? Hi ha voreres a la
ciutat perilloses que poden
fer caure algú? A la teva co-
munitat, hi ha cap mena d’in-
cidència? Has viscut alguna
situació injusta que vul-
guis denunciar i solucionar?
Tens tràmits pendents que
necessites resoldre i no saps
com? Tens dubtes de qual-
sevol mena? Si has contestat
que sí a alguna de les pregun-
tes, aquest espai està fet per
a tu. Atendrem les teves pe-
ticions.
Com ho puc fer?
Ens pots contactar via
WhatsApp o per correu
electrònic. Ho pots fer al
682 146 542 o a l’adreça elec-
trònica mordonez@diari-
desabadell.com indicant
el teu nom i exposant el teu
dubte o problema. Estarem
encantats d’escoltar-te.
L’Ajuntament es compromet a
analitzar el comportament dels
vehicles per comprovar si cal
emprendre cap actuació
Volem ser al
teu costat,
explica’ns els
teus problemes
VICTÒRIA ROVIRA
Dissabte 23 i Diumenge 24 de maig del 2020 31
Molt més que una
mirada a l’actualitat
de Sabadell
Les portades del Diari són
molt més que un repàs de l’ac-
tualitat. Al llarg d’aquests
anys, les portades del Diari
han representat la realitat sa-
badellenca a través de la fo-
tografi a, que ara té molt més
pes, i a través de les infografi -
es i gràfi cs, que serveixen per
remarcar les apostes edito-
rials del Diari, molt més visi-
bles. Per no parlar de les por-
tades especials il∙lustrades,
que són una autèntica joia!
Periodisme i disseny en les grans apostes
Cada edició del Diari compta amb un tema cabdal que es tracta amb
especial profunditat a les pàgines i i j. És agenda pròpia i segell edi-
torial, una de les senyes d’identitat de la capçalera. El disseny es cui-
da al detall, amb les dades, les fotografi es i molts més elements que
donen diferents nivells de lectura. Les persones, en primer pla
Ens inquieta l’estat de la ciutat.
L’esforç en el disseny de seccions
com Saps on és? o El Defensor en
són una bona mostra.
4 Dijous 15 i Divendres 16 d’abril del 2021 Avui parlem de Dijous 15 i Divendres 16 d’abril del 2021 5
On és l’Arc?
L’Arc Metropolità neix amb vo-
luntat d’incloure els grans mu-
nicipis que conformen la fins
ara anomenada segona corona
metropolitana de Barcelona. Si
es traça una línia entre les nou
ciutats fundadores, es visualitza
bé el seu àmbit d’influència:
municipis, fora de l’Àrea Metro-
politana de Barcelona (AMB),
amb un pes demogràfic i eco-
nòmic important.
Potencial de
creixement
La tendència és sortir de Barce-
lona i marxar a viure a les seves
proximitats. Des del 2016, tal
com es pot veure en els gràfics,
Barcelona ha sumat 55.436
nous habitants (+3,4%), mentre
que el conjunt de les regions de
Barcelona i el Penedès (sense el
Barcelonès) ha guanyat 94.043
habitants (+3,7%).
Els preus de
l’habitatge
L’atractiu de l’Arc Metropolità
respon sobretot a l’augment
del cost de la vida a la capital
catalana. L’èxode barceloní
s’explica pels preus elevats de
l’habitatge: un pis de 60 me-
tres val el doble a Barcelona
que a Sabadell.
El 12% de Catalunya
Les nou ciutats de l’Associació
de Municipis de l’Arc Metro-
polità representen el 12% de
ciutadans de Catalunya. Entre
els signats de la Declaració de
Martorell, hi ha tres de les deu
ciutats més poblades del país:
Terrassa (223.627 habitants),
Sabadell (216.520) i Mataró
(129.661). Si s’inclouen tots els
municipis dins de l’Arc Metro-
polità, l’ens té el potencial de
representar més de dos milions
de persones, el 28% de la soci-
etat catalana.
Economia
i ocupació
Arc ‘ampliable’
L’Arc Metropolità es cons-
tituirà abans de l’estiu, un
cop els plens municipals
dels ajuntaments implicats
aprovin els estatuts de l’en-
titat. La intenció es fer créixer
l’ens més enllà de les nou
ciutats actuals i incorporar els
municipis de més de 25.000
habitants i que no formin
part de l’AMB. Sitges i Premià
de Mar podrien ser algunes
de les incorporacions.
POBLACIÓ AMB ESTUDIS
SUPERIORS:
MUNCIPIS QUE PODRIEN
INCORPORAR-SE A L’ARC
FONTS: IDESCAT, INE; IDEALISTA, MUNICAT, CONSELLERIA DE SALUT, OBSERVATORI DEL TREBALL I EL MODEL PRODUCTIU
PIB:
Un terç de
l’economia
La segona corona té un
important pes econòmic en
el conjunt del país. Les sis co-
marques de l’Arc Metropolità
–Alt Penedès, Baix Llobregat,
Garraf, Maresme, Vallès Oc-
cidental i Oriental– generen
77.107 milions d’euros a l’any,
el 34,9% del PIB català. En
qüestió de dècades, aquests
territoris han crescut en l’àmbit
demogràfic, però també en
l’àmbit productiu. Entre els
objectius marcats a la Decla-
ració de Martorell, els ajunta-
ments del nou Arc Metropolità
volen aprofitar la seva posició
estratègica per actualitzar
l’activitat productiva als nous
temps: es vol generar una eco-
nomia circular amb iniciatives
vinculades amb la innovació,
la tecnologia i la indústria 4.0.
Actualment, la segona corona
genera el 48,4% del PIB in-
dustrial català. Més de 21.000
milions d’euros anuals.
Indústria:
El Vallès aguanta
Tot i que els municipis de l’Arc
Metropolità han virat cap al
sector serveis, el sector secun-
dari (indústria i construcció)
segueix sent important. En
el cas del Vallès Occidental,
representa el 32,5% de l’activi-
tat, quasi vuit punts més que
la mitjana catalana (24,9%).
Passa tres quarts del mateix
amb el Baix Llobregat i el
Vallès Oriental.
Llocs de feina:
L’ocupació, la tasca
pendent
La majoria de ciutats de l’Arc
Metropolità tenen una taxa
d’atur superior a la mitjana de
Catalunya (13,12%). D’entre les
fundadores, Mataró (16,17%) és
la que té els pitjors registres.
Tant Sabadell com Terrassa
tenen un 14,5% de desocupats.
Entre els problemes socials,
també hi ha l’augment de la
pobresa i falta d’oferta pública
d’habitatge.
La majoria de municipis
de l’Arc Metropolità tenen
una taxa d’atur alta
La crisi sanitària,
a l’Arc Metropolità
Deures
pendents
El grau de formació s’associa
a la qualitat de les ofertes la-
borals. La realitat és que l’Arc
Metropolità té feina a fer: les
persones amb estudis supe-
riors representen només el
12% de la població, set punts
per sota de la capital catala-
na (19,4%) i de la mitjana de
Catalunya (13,6%). Encara hi
ha mig milió de persones a la
segona corona amb estudis
bàsics o sense formació.
Covid:
Mortalitat per sota
de Barcelona
7.253 persones han mort a
causa del coronavirus a les sis
comarques de la rodalia de
Barcelona. En termes relatius,
s’han produït 25 defuncions
per cada 10.000 habitants
a l’Arc Metropolità, un 29%
per sota dels registres de
la comarca del Barcelonès
(36 morts per cada 10.000
habitants). La mortalitat –i
també la incidència– del
virus ha estat més elevada
allà on hi ha més densitat de
població, com és el cas de
Barcelona. Per comarques,
des de l’inici de la pandèmia
s’han detectat 853 positius
per cada 10.000 habitants al
Barcelonès, per sobre de les
comarques de l’Arc, com el
Vallès Occidental i l’Oriental
(ambdós amb 750 casos).
En aquesta quarta onada,
s’està repetint aquest pa-
radigma: l’última setmana
s’han detectat més de 2.000
positius a la capital catalana.
ELS LÍMITS DE L’ARC
METROPOLITÀ
ÀREA
METROPOLITANA
ARC
METROPOLITÀ
L’ARC, EN PES DEMOGRÀFIC
2.192.267 habitants (28%)
Total Catalunya
899.077 habitants (12%)
9 municipis
fundadors de l’Arc
Metropolità
Població potencial
de l’Arc Metropolità
7.722.203 habitants
Per fer el càlcul de la població
potencial que apareix en el
gràfic s’han tingut en compte
els habitants de l’Alt Penedès,
el Baix Llobregat Nord, el
Garraf, el Maresme, el Vallès
Occidental i l’Oriental.
4.001
2.139
2.088
2.023
2.002
1.717
1.573
EUROS/M2 COMPRA
Barcelona
Mataró
Vilanova i la Geltrú
Granollers
Sabadell
Terrassa
Vilafranca del Penedès
14,5
10
9,7
9,6
9,5
9,2
8,2
EUROS/M2 LLOGUER
Barcelona Mataró Terrassa Sabadell Granollers Vilanova i la Geltrú Vilafranca del Penedès
BARCELONA
CIUTAT
+55.436
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
2016-2020
RESTA DE LA REGIÓ
METROPOLITANA
DE BARCELONA
+94.043
ALTRES
MUNICIPIS DEL
BARCELONÈS
+33.375
ARC
34,9%
RESTA
CATALUNYA
65,1%
ARC
48,4%
RESTA
C AT
51,6%
Agricultura Indústria
Construcció Serveis
PIB Catalunya
PIB Vallès
BARCELONA
19,4%
ARC
METROPOLITÀ
12,0%
CATALUNYA
13,6%
“Hem estat
víctimes d’un
centralisme
excessiu”
Sabadell forma part de
les ciutats fundadores de
l’Arc Metropolità. Com
s’ha gestat aquest nou
ens? Els alcaldes ens conei-
xíem de trobades en la Fede-
ració de Municipis, de la Di-
putació, entre d’altres. Quan
fa un any es va obrir el debat
sobre la creació d’una Regió
Metropolitana de Barcelo-
na, vam coincidir en una ma-
teixa idea: havíem de tenir
la nostra veu, veure què ne-
cessitem de Barcelona i què
necessita la capital de no-
saltres. Gràcies a la diagno-
si comuna, el procés de cre-
ació de l’Arc Metropolità ha
estat molt senzill i tots els al-
caldes han aportat talent i li-
deratge.
Què té a veure Sabadell
amb Mataró, per exemple?
Les seves realitats són di-
ferents a simple vista. Te-
nim dèficit d’infraestructu-
res i d’inversió i coincidim
en les mateixes necessitats
en clau municipal. Som ciu-
tats que interlocutem molt
amb Barcelona i que alhora
som víctimes d’un centralis-
me excessiu. Això és el que
ens uneix. La prova és que hi
ha alcaldies de tots els colors
polítics.
La majoria són del PSC.
L’Arc Metropolità no ha
nascut amb lògica de partit.
El fet que algunes alcaldies
siguin socialistes és una ca-
sualitat. Fixa’t que hi ha els
alcaldes de Martorell (PDe-
CAT) i de Vilanova (ERC)...
el que tenim en comú és que
som alcaldes i alcaldesses.
Als anys noranta es va fer
un primer intent per agru-
par els municipis de la se-
gona corona de Barcelona
i no va funcionar. Què els fa
pensar que ara no serà així?
Que ens hàgim constituït ja
és un èxit. El país ja no es pot entendre amb la lògica loca-
lista dels anys vuitanta o no-
ranta, s’han de vertebrar ali-
ances. El debat de la regió dels 5 milions s’havia d’abor-
dar des de feia temps i ara, gràcies al moment que vivim i als canvis generacionals a les alcaldies, ha prosperat.
Com es governarà l’Arc
Metropolità? Quin serà el
model de governança?No
és el que ens preocupa ara.
Anem partit a partit, a con-
solidar el que tenim. A curt
termini, volem sumar alguns
municipis més i els consells
comarcals de l’Arc Metro-
polità per configurar plante-
jaments comuns.
Aniran amb la mateixa idea
a negociar amb les altres
institucions, com la Gene-
ralitat o l’Estat?Sí, és clar.
Volem que quan es parli de
territori, se’ns pregunti. Fins
ara es tractaven les qüesti-
ons de manera individual i no
coordinada. Un bon exem-
ple és la contaminació ambi-
ental. L’aire no té fronteres i
aquí tenim molt a dir-hi.
Com funcionaran si no te-
nen poder executiu ni com-
petències?Encara és d’ho-
ra. De moment, posarem els
elements que considerem
cabdals a l’agenda, com et
comentava, i aprovarem els
estatuts de l’Arc Metropoli-
tà en els plens municipals.
Entre les qüestions comu-
nes també hi haurà la nego-
ciació dels fons europeus?
Entre els nostres objectius
figuren noves infraestruc-
tures en el territori, la reha-
bilitació d’habitatge i el fu-
tur del medi ambient. Tots
aquests temes estan molt
vinculats als fons Next Ge-
neration.
Entrevista a Marta Farrés
L’alcaldessa de Sabadell demana
superar el “localisme” del passat
i teixir noves aliances
Albert Acín Serra • Martorell • @acinalbert
MORTS PER COVID PER
CADA 10.000 HABITANTS
(TOTAL DE DEFUNCIONS)
VALLÈS OCCIDENTAL 24 (2.226)
BAIX LLOBREGAT 28 (2.289)
BARCELONÈS 24 (8.212)
Taxa d’atur
a les comarques de
l’Arc Metropolità
15,19%
GARRAF
13,31%
VALLÈS
OCCIDENTAL
12,19%
A LT
PENEDÈS
13,00%
VALLÈS
ORIENTAL
12,17%
BAIX
LLOBREGAT
13,12%
MITJANA DE
C ATA L U N YA
14,36%
MARESME
31.111
29.553
28.531
Sant Pere de Ribes
Sitges
Premià de Mar
Amb la força de 900.000 ha-
bitants, pràcticament, nou ciu-
tats de la rodalia de Barcelona
han conformat l’Arc Metropoli-
tà. Sabadell, Terrassa i Rubí ( Va-
llès Occidental), Mataró (Mares-
me), Martorell (Baix Llobregat
Nord), Vilanova i la Geltrú (Gar-
raf ), Granollers i Mollet del Vallès
( Vallès Oriental) i Vilafranca del
Penedès (Alt Penedès) han creat
un instrument per influir en les de-
cisions que es prenen a Barcelona
i a Madrid.
Els alcaldes fundadors conside-
ren que tenen problemes similars:
no formen part de l’Àrea Metro-
politana de Barcelona, se senten
exclosos de la presa de decisions
i han patit durant anys un dèficit
en matèria d’inversions. Per rever-
tir-ho, el dimarts passat, els nou
municipis van constituir l’Asso-
ciació de Municipis de l’Arc Me-
tropolità. L’entitat estarà en mar-
xa abans de l’estiu, després que els
plens municipals dels municipis
aprovin els seus estatuts.
“Només pot parlar en nom del
territori qui representa el territo-
ri”, va reivindicar l’alcaldessa de
Sabadell, Marta Farrés, a la pre-
sentació de la Declaració de Mar-
torell, text que funda l’ens i que
s’insta Barcelona i la seva àrea me-
tropolitana (AMB) a asseure’s
per debatre les polítiques que els
afecten. Entre els objectius prin-
cipals, els municipis fundadors vo-
len executar el Pla Territorial Me-
tropolità (P TMB) i tenir veu en el
Pla de Rodalies i el sistema de ta-
rifació del transport públic. Així
mateix, volen configurar una es-
tratègia conjunta en la lluita con-
tra el canvi climàtic, desenvolupar
un pla de rehabilitació d’habitat-
ge i, en paral·lel elaborar un pla in-
dustrial amb propostes relaciona-
des amb l’economia circular.
Exhibició d’unitat
Els alcaldes dels nou municipis,
amb independència de la seva ide-
ologia –n’hi ha del PSC, d’ERC i
PDeCAT–, van exhibir una imat-
ge d’unitat a Martorell [la imatge
s’inclou a la portada de la present
edició]. A banda de la fotografia,
els alcaldes van mostrar sintonia i
objectius comuns davant del “cen-
tralisme” de Barcelona. “Calia una
veu clara i nítida de les ciutats de
l’Arc Metropolità”, va exposar l’al-
calde de Granollers, Josep Mayo-
ral. “Volem deixar de ser el pati del
darrere de Barcelona”, va afegir
el seu homòleg de Terrassa, Jor-
di Ballart, que va assegurar que el
municipalisme de l’Arc Metropo-
lità representa “la política que surt
al carrer i no treballa des dels des-
patxos”. Tot plegat, això sí, sen-
se entrar en una competició amb
Barcelona: “El que volem és una
capital que dialogui amb el seu en-
torn”, assegurava l’alcalde de Mar-
torell, Xavier Fonollosa.
Els municipis
de l’Arc
Metropolità
sumen
pràcticament
900.000
habitants
Les ciutatsde la segona corona metropolitana han constituït
una aliança estratègica per tenir pes en les decisions que
es prenen a Barcelona i a Madrid. Un nou ens, l’Associació
de Municipis de l’Arc Metropolità, integrarà ciutats
com Martorell, Terrassa, Sabadell i Vilanova i la Geltrú.
Municipis amb realitats diferents però interessos comuns: se
senten infrarepresentats en l’adopció de noves polítiques i
denuncien la falta d’inversió i d’infraestructures. Ara, volen
anar a l’una per guanyar incidència.
Sabadell s’alia
per fer-se
escoltar
Albert Acín Serra • @acinalbert #ArcMetropolità #Sabadell
Neix l’Arc Metropolità
% PIB
% PIB
INDUSTRIAL
Radiografia de
l’Arc Metropolità
4 Dimarts 26 i Dimecres 27 d’octubre del 2021 Dimarts 26 i Dimecres 27 d’octubre del 2021 5
Avui parlem de
La Covid-19
Per què en parlem?
Analitzem en quin
punt es troba la pandèmia a
la nostra ciutat, la seva inci-
dència acumulada i l’evolució
que preveuen els experts.
L’evolució de la pandèmia
Casos positius detectats a Sabadell
Salut El detall
No s’ha registrat cap cas de la nova soca de la Covid-19 i els
registres mantenen la ciutat fora de perill. Els experts, però,
no descarten un nou rebrot: “Encara hem de ser prudents”
Sabadell
esquiva la nova
variant Delta
Sabadell està fora de risc. L’aug -
ment de contagis de Covid-19 és
subtil i manté la ciutat fora de la zona
crítica: s’han detectat 24 casos per
cada 100.000 habitants en els úl-
tims 14 dies i una trentena d’infec-
cions en l’última setmana. “Mai no
havia baixat tant la incidència, no es-
tàvem així des del maig del 2020”, va-
lora el doctor Manel Cervantes, cap
de Malalties Infeccioses del Parc
Taulí. De fet, està lluny dels regis-
tres dels inicis del 2021, quan s’ha-
via arribat a detectar 200 infeccions
diàries. Segons fonts del Parc Tau-
lí, a hores d’ara no s’ha detectat cap
cas de la variant Delta plus, una mu-
tació del virus que s’ha detectat al
Regne Unit i ara ja s’hauria traslladat
a Catalunya. “Les soques no són ex-
tremadament preocupants, només
més transmissibles”, matisa el doc-
tor Cervantes.
Els indicadors, però, encara situen
la nostra ciutat lluny d’un alt risc de
rebrot –ara és moderat–. De fet, els
contagis a Sabadell estan per sota de
la mitjana catalana, on la incidència
acumulada en els últims 14 dies és de
46,18 casos. Pràcticament el doble
que a la capital vallesana. “No estem
davant d’una onada com les que hem
vist, però sí que hi ha un lleu creixe-
ment de casos”, apunta l’investiga-
dor del grup de biologia computaci-
onal de la UPC (Biocomsc), Daniel
López Codina. Els casos també són
residuals als hospitals. Al Parc Tau-
lí només hi ha dos ingressos per Co-
Marta Ordóñez • @martaordonezgar #Covid19 #Sabadell
vid, segons les últimes dades: una
hospitalització a planta i un pacient
a l’UCI –amb patologies de base–.
Són uns paràmetres molt allunyats
dels pitjors pics de la Covid, els pri-
mers dos mesos de pandèmia, quan
s’havien arribat a produir 700 hospi-
talitzacions. Al marge, les defunci-
ons també van a la baixa. Les últimes
setmanes no s’ha detectat cap mort
a causa del virus. I una des de l’inici
de mes.
Els experts apunten que els in-
gressos que s’estan produint són en-
tre la població jove no vacunada –el
70,8% dels sabadellencs entre 20 i
29 anys han rebut la pauta completa,
quinze punts percentuals per sota
de la mitjana a la ciutat– i entre per-
sones més grans amb patologies prè-
vies. “S’ha demostrat que la vacuna
redueix els quadres greus i la morta-
litat”. “Els casos greus són entre els
no vacunats”, apunta López Codina.
S’alenteix la baixada de casos
Durant les últimes setmanes s’ha
frenat la baixada d’infeccions a Sa-
badell. Si bé fins a principis d’aquest
mes els casos es reduïen setmanal- ment, des del 10 d’octubre la ten- dència s’ha revertit i els contagis han crescut tímidament. L’últi-
ma setmana s’ha registrat un 3,1% de positius més respecte als set dies anteriors. Coincideix amb la relaxació de les restriccions i l’ar-
ribada d’un temps “que fa més propensos els virus respiratoris”, apunta el cap de Malalties Infec-
cioses. “La reducció de casos s’ha aturat, però les dades són molt bo-
nes”, afegeix.
Amb l’arribada de l’hivern, els
experts treballen sota dues hi-
pòtesis: alguns preveuen un pe-
tit rebrot que l’ús de mascaretes i el bon ritme de vacunació podran frenar. Altres opinen que l’arriba-
da d’una nova soca podria afectar especialment la població que en-
cara no hagi rebut una vacuna.
Tot i això, descarten una onada
de les dimensions de les que hem vist fins ara. “Les dades ens fan pensar que el rebrot no serà gai-
re intens”, determina Cervantes. Tot i això, els experts coincidei-
xen que cal continuar extremant precaucions –ús de mascareta als interiors i evitar aglomeracions– malgrat la vacunació. “La pandè-
mia no ha acabat”, afegeix López Codina. L’eficàcia de les vacunes actuals és del 70%, segons els úl-
tims estudis. “Es necessitarien en-
tre tres i set anys per erradicar del tot el virus”, conclou Cervantes.
Això ens han dit
Manel Cervantes
Cap de Malalties Infeccioses
de l’Hospital Parc Taulí
Daniel López Codina
Investigador de la UPC
(BIOCOMSC)
“La reobertura a la
normalitat no s’ha
traduït en un incre-
ment important de
casos Covid”
“Recomano que la
gent vulnerable es
vacuni aquest any
contra la grip, una
campanya que tot
just comença”
“El nostre mirall és
Dinamarca. La in-
cidència ara està
creixent lentament,
però no la pressió
hospitalària”
“Les noves variants
tenen una influèn-
cia anecdòtica
sobre la vacunació.
És resistent”
El departament de Salut es-
tudia aplicar el passaport Co-
vid a altres sectors si hi ha més
de 100 persones ingressades a
les UCI, segons apuntava ahir
la secretària de Salut Pública,
Carmen Cabezas, que justifica-
va que es tracta d’una de les “di-
verses estratègies” que estan
explorant per evitar al “màxim”
les restriccions. Caldrà esperar
les pròximes setmanes per veu-
re quins passos s’haurien de se-
guir en cas que la situació em-
pitjorés. A hores d’ara, són 90
els pacients ingressats a cures
intensives a tot Catalunya. I no-
més un a Sabadell.
El sector cultural, gimna-
sos i bars i restaurants podrien
ser els propers a entrar a la roda
del certificat Covid. Des del
sector de la gastronomia do-
nen suport a la posada en mar-
xa d’aquesta mesura per “evitar
fer passos enrere” i “protegir”
la clientela i els professionals
del sector. Així ho considera
Jordi Roca, president del Gre-
mi Comarcal d’Hostaleria i Tu-
risme de Sabadell, que creu que
és una mesura “pràctica” que
subscriu el sector. “La vacuna-
ció és la millor opció, però el
passaport Covid també permet
garantir la seguretat”, apunta.
De fet, l’oci nocturn ho aplica
des de la seva reobertura i con-
firma el bon funcionament de la
mesura: “És ràpid i efectiu. Ho
apliquem amb normalitat”, ex-
pliquen les propietàries del Bar
Musical i el Sabadebidoo.
Segons el doctor Manel Cer-
vantes, aquesta mesura no és
estrictament necessària: “El
passaport pot generar una fal-
sa seguretat i pot ser contra-
produent”, considera. I apunta
que, malgrat la vacuna, no es-
tem protegits al cent per cent.
En tot cas, la mesura continua
sobre la taula.
El certificat Covid permet l’entrada als locals d’oci nocturn / D.S.
Cal exigir el passaport
Covid per anar al bar?
M. O. • @martaordonezgar #Salut
“Les dades són
molt bones i fan
pensar que el
rebrot no serà
molt intens”
El passaport es pot
descarregar a través del
portal o l’app La meva
salut. Amb codi QR que
apareix al certificat,
l’aplicació emet un se-
màfor verd o vermell
12,8% 2.122615 32 anys
de sabadellencs han estat casos positius de Covid (27.257), per sota del 13,2% a Catalunya.
persones ja han rebut una tercera dosi a Sa- badell. Ara comença la vacunació contra la grip.
defuncions per aquest virus, un 2,2% dels casos detectats. Aquest mes s’ha produït una mort.
d’edat mitjana les per-
sones que s’han infectat l’última setmana (-14 anys respecte a l’anterior).
El rastre de la pandèmia
27/03/2020 - 02/04/202029/05/2020 - 04/06/2020 31/07/2020 - 06/08/202002/10/2020 - 08/10/2020 04/12/2020 - 10/12/202005/02/2021 - 11/02/2021 09/04/2021 - 15/04/2021 11/06/2021 - 17/06/202119/08/2021 - 13/08/202115/10/2021 - 21/10/2021
1.400
1.050
700
350
0
La vacunació, en
xifres. Un 85,6%
ja ha rebut la dosi
completa
P07
14 de març del 2020
Declaració de l’estat
d’alarma.
Juliol 2020: L’oci
nocturn obre durant dues setmanes.
8 de juliol del 2020: Ús obligatori de la mascareta.
15 de març a 21 de juny Període de confinament domiciliari.
25 d’octubre 2020 - maig 2021:
toc de queda nocturn (22 h-6 h).
Desembre 2020:
Comença la vacunació.
Juny 2021: Es vacuna a
menors de 30 anys.
14 de juliol 2021 - 20 d’agost 2021:
toc de queda nocturn a Sabadell.
Gener 2021: confinament
municipal, comarcal i
restriccions al comerç.
Et posem en context.
La nova variant Delta
ha arribat a Catalunya i ja s’han
detectat alguns casos. Es tracta
d’una mutació de la Covid i és
més transmissible que la resta.
El documental
Avui parlem del
passat i el present
del barri de Ca n’Oriac
Per què en parlem?
Es torna a projectar
el documental de Ca n’Oriac,
que va quedar paralitzat amb
l’esclat de la pandèmia.
Un barri d’històries.
Ca n’Oriac és el tercer
barri en nombre d’habitants de Sabadell i és una zona de refe-
rència per a l’activitat comercial.
Ca n’Oriac: dels carrers
enfangats a un pol
comercial de proximitat
Història
El que és ara el tercer barri més
gran de Sabadell –amb 19.539 ha-
bitants– va erigir-se del fang amb
les mans dels seus propis veïns. La
història de Ca n’Oriac la dibuixen
les inquietuds dels primers resi-
dents que van habitar el barri, prin-
cipalment població murciana. Així
ho recull Ca n’Oriac, crònica histò-
rica del barri, un documental que
–sota la direcció del periodista Xa-
vier Rosell, la realització de Santi-
ago Fletcher i l’assessorament de
Paco Vilches, veí històric– ha tor-
nat a projectar-se després que que-
dés aturat per la Covid. D’aquell
barri que plasma el documental
només en queda la seva història.
Ca n’Oriac ha crescut en fons i
en forma. I ara, el barri on el fang ar-
ribava fins als turmells s’ha conver-
tit en un pol del petit comerç, amb
un establiment per cada cinquanta
veïns. De fet, avui dia, es troba en
fase d’estudi per convertir-se en la
primera àrea de promoció econò-
mica urbana (APEU) de Sabadell,
segons han avançat al D.S. fonts
de l’associació de comerciants. “Si
es fa realitat, multiplicaríem per
cinc la nostra capacitat econòmica
per invertir i millorar aquesta zona
econòmica”, detalla Miguel Tello,
president de l’entitat.
Què és un APEU?
És un instrument de col·laboració
publicoprivada que busca l’impuls
econòmic i comercial d’una zona
delimitada. La Diputació de Bar-
El barri que va néixer sense gaires serveis bàsics s’ha convertit en un espai de
referència per als petits establiments i està en fase d’estudi per convertir-se
en la primera àrea de promoció econòmica urbana (APEU) de Sabadell
Marta Ordóñez • @martaordonezgar #BarrisDS #Can’Oriac
celona ha subvencionat un estudi
–que a hores d’ara s’està duent a
terme– per analitzar la viabilitat de
la iniciativa. Al gener s’haurà redac-
tat el projecte APEU, que es por-
tarà a votació: ho ha d’aprovar una
majoria absoluta de comerciants i
empresaris d’aquesta àrea. Poste-
riorment, també el ple municipal
ha de donar-ne el vistiplau.
En altres paraules: si es fes rea-
litat, la iniciativa privada executa-
ria les actuacions i l’Ajuntament
n’exerciria la tutela. Els nous pro-
jectes es finançarien amb les quo-
tes dels membres de l’APEU –em-
presaris, comerciants i hostalers–.
“Volem incrementar la competiti-
vitat i millorar l’entorn urbà, posar
Ca n’Oriac de moda. Si el barri és
atractiu, guanya tota activitat eco-
nòmica”, destaca Tello. Les opci-
ons són diverses: des d’una millo-
ra urbanística a projectes concrets
per dinamitzar la zona.
La resistència del petit comerç
Avui, hi ha pràcticament 400 es-
tabliments comercials a la zona,
segons dades de l’associació de
comerciants. I el 72,5% dels lo-
cals són botigues exclusives de
Ca n’Oriac, segons un estudi de
camp que va realitzar el D.S. el pas-
sat mes de setembre. És, a més, una
zona amb una alta ocupació dels
locals: vuit de cada deu dels esta-
bliments estan en ple funciona-
ment. “L’activitat comercial sem-
pre ha marcat la nostra identitat i
Aquest
element de
ferro permetia
netejar les sabates
de fang abans
d’entrar als domi-
cilis. A hores d’ara,
encara es con-
serva a les portes
d’un habitatge de
la ronda de Collsa-
larca.
“Aquest barri és una petita
ciutat dins de Sabadell”
Entrevista a Xavier Rosell El periodista sabadellenc
ha dirigit el primer documental de la zona, ‘Ca n’Oriac,
crònica històrica del barri’: “Ha sigut engrescador”
Marta Ordóñez. • @martaordonezgar
El periodista Xavier Rosell és el
director del documental de Ca
n’Oriac. Professional icònic de la
ciutat –va treballar al Diari de Sa-
badell des del 1982 fins al 2018–, va
dirigir també l’audiovisual del barri
de Torre-romeu. Era un repte per-
sonal: “Sempre he volgut fer un do-
cumental”.
Poc abans de l’esclat de la Covid,
enllestia un treball audiovisual
d’un any i mig de producció. Què
el motivava a fer-ho? Després de
rodar el documental de Torre-ro-
meu (2018), l’equip vam plantejar
estendre el projecte a altres barris
de Sabadell. No hi ha documentals
dels barris de Sabadell. Ca n’Oriac
té personalitat, entitat pròpia i his-
tòria. Per això ens vam decidir. Ens
ho van posar molt fàcil i vam tenir
un assessor històric del barri, Paco
Vilches.
Ja penseu en altres barris? A Saba-
dell n’hi ha molts més [riu]. I tots
són susceptibles de tenir el seu pro-
pi documental, perquè cadascun
d’ells té una forma de créixer i una
història diferent. De moment, no-
saltres hem retratat dos mons que
no tenen res a veure entre si [Tor-
re-romeu i Ca n’Oriac]. Fer-ho a al-
tres barris? És una possibilitat.
Ca n’Oriac és molt característic
pel seu teixit comercial. Ca n’Ori-
ac no s’assembla gens a cap barri de
Sabadell. És una petita ciutat dins
d’una gran ciutat, amb la seva Ram-
bla, els seus comerços, la seva iden-
titat. És igual de gran que Caste-
llar! Només hi ha una avinguda de
Matadepera a la ciutat, era la peti-
ta Andorra. Ca n’Oriac ha estat du-
rant molts anys un gran centre co-
mercial, és una via plena de llum,
de vida, de moviment. L’avinguda
és una gran columna vertebral que
marca el barri, té la seva vida pròpia. Hi ha establiments que són relíqui-
es. A Sabadell, inicialment només hi havia seus de caixes i bancs al Cen-
tre i a Ca n’Oriac. Per què? Perquè hi havia vida, negocis pròspers i mo-
viment.
Tornant al rodatge. Quin ha estat
el moment més anecdòtic? Ha es-
tat molt engrescador treballar amb
Rafael Cañizares, un gran guitar-
rista del barri que ha format ar
tistes
molt grans de la música flamenca.
Conèixer el seu estudi va ser emo-
cionant.
I el més difícil? Fer la selecció de
veïns i talls per al documental. Hi
apareixen 26 persones i el docu-
mental té una durada de 55 minuts.
Vam seleccionar la veu d’aquests
veïns. En podríem haver entrevis-
tat uns altres. Però la història seria
la mateixa. Ca n’Oriac és un barri ple d’històries.
El director del
documental, Xavier
Rosell, retratat al seu
domicili de Sabadell
/ LLUÍS FRANCO
Una imatge val molt més
que mil paraules. Per això,
si consultes aquest QR,
pots fer un recorregut his-
tòric pel barri de Ca n’Oriac
a través de les fotografies
que s’han captat des del
seu naixement.
Un repàs de
la història de
Ca n’Oriac
Fem un recull de les
dates principals que
van dotar el barri de
personalitat i identi-
tat. Del 1930 al
1985: des de l’apa-
rició dels primers
habitatges a la unió
dels comerciants.
1945 1960 1964 1965 1968 19851972-19801952 1955 1957 19591942
Les veus de la història
Pedro Abad
Veí de Ca n’Oriac
Paco Vilches
Veí de Ca n’Oriac
Palmira Gabernet
Associació de Veïns
Antonio Padilla
Hdad. Virgen de la Fuensanta
Angelina Puig
Historiadora
Miguel Tello
Associació de Comerciants
Ricard Martínez
Centre d’Història de la UAB
“Pagàvem 100
pessetes al mes
pel terreny on vam
construir la casa”
“Llançàvem les
escombraries a un
barranc davant de
l’actual Biblioteca”
“El barri sempre ha
estat molt pròsper.
Hi ha molta vida. I
això no ha canviat”
“La verge va costar
16.500 pessetes.
Des del 1952 és un
emblema del barri”
“La lluita per
l’asfaltat de carrers
va ser clau, hi havia
projecte de ciutat”
“Les primeres
botigues ja neixen
a l’avinguda de
Matadepera”
“Ca n’Oriac és un
exemple primerenc
del moviment veïnal”
ha donat vida al barri”, destaca Pe-
dro Abad, veí històric de Ca n’Ori-
ac. Ja des dels seus inicis, el barri
també era conegut com l’Andorra
de Sabadell. Els negocis familiars
aleshores ja farcien de vida la prin-
cipal artèria del barri, l’avinguda de
Matadepera.
El fang, fins als turmells
L’auge comercial dels anys vuitan-
ta fins a l’actualitat contrasta amb
els inicis d’un barri mancat dels
serveis més bàsics: sense aigua cor-
rent, voreres ni electricitat. “Els
carrers enfangats és la imatge que
més recordo del barri [al 1965].
Quan plovia, havia d’esperar uns
dies per poder anar en bici”, expli-
ca Vilches. La pavimentació dels
carrers va ser la lluita que va donar
personalitat al moviment veïnal
d’aleshores, recorda l’historiador
Ricard Martínez. I el fang fins als
turmells era una imatge habitual
fins a l’any 1972, quan va començar
a pavimentar-se una primera fase
del barri [vegeu eix cronològic].
Al 1945, quan es va reconèixer
formalment com a barri de Saba-
dell, hi vivien 2.500 veïns. Quinze
anys després, la xifra s’havia mul-
tiplicat per cinc, amb 13.655 resi-
dents. I, amb el creixement de Ca
n’Oriac, sorgien entitats enca-
ra emblemàtiques, com ara l’Her-
mandad Nuestra Señora Virgen
de la Fuensanta. Ca n’Oriac és un
barri d’històries, de passat i de pre-
sent. Però també de futur.
2.490 habitants 13.655 habitants
1949
Es
constitueix
l’associació
de
comerciants
de la zona.
Es crea la
Cooperativa
Obrera
d’Habitatges.
Obres de
clavegueram.
L’Ajuntament
ho reconeix
com a barri de
Sabadell.
Neix
l’Hermandad
Nuestra Señora
Virgen de la
Fuensanta.
S’enderroca
la teulada
de l’única
escola que hi
havia al barri.
S’aprova pla
d’urbanització
del barri.
Els primers
habitatges es
construeixen
al carrer de
Vallespir.
Els propietaris
pagaven una
mensualitat per
la compra dels
terrenys i els
habitatges eren
d’autoconstrucció
que s’edificaven
els diumenges.
Comença a
créixer als voltants
d’avinguda de
Matadepera.
S’inicia la
pavimentació
de Ca n’Oriac.
Arriba
l’electricitat
a la batejada
avinguda de la
Llum
(carrer d’Andorra),
on hi havia
el cinema. “A
partir d’aquell
any, podíem
viure amb una
bombeta. Fins
aleshores, vivíem
amb espelmes”,
recorda Pedro
Abad, veí històric
de Ca n’Oriac.
Es crea
l’agrupació de
veïns i arriba
l’aigua corrent.
“Hi havia tres
pous al barri, i fins
aleshores els veïns
recollien l’aigua
allà. Pagàvem
cinc pessetes
al mes”, recorda
Abad.
Es construeix
l’església del
Sagrat Cor.
Primers
habitatges
al barri.
Ca n’Oriac era
fins aleshores
una gran
finca agrícola,
principalment
ocupada
per vinyes.
L’avinguda de
Matadepera
ja existia. El
1930 es venen
parcel·les
agrícoles.
Neix el club
de futbol
del barri.
1930
Imatges d’arxiu del naixement del barri de
Ca n’Oriac / CEDIDES (ASS. VEÏNS CA N’ORIAC)
S’inaugura una
nova escola.
4 Dimarts 23 i Dimecres 24 de novembre del 2021
Dimarts 23 i Dimecres 24 de novembre del 2021 5
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 17
Edició especial
5 anys del Diari
Gràfi cs i infografi es Els productes editorials: suplements i especials
LA NOSTRA
FESTA 2021
TORNA LA FESTA MAJOR,
TORNA SABADELL ALS CARRERS
DIJOUS 2 I DIVENDRES
3 DE SETEMBRE DEL 2021
JIMI MACÍAS
DIJOUS 31 D’OCTUBRE I DIVENDRES 1 DE
NOVEMBRE DEL 2019
Paper de Ceba
menú de fusió del còmic
i la gastronomia local
Sant
Jordi
2019
Quines són les novetats
d’autors sabadellencs de
novel∙la i còmic d’aquest 2019?
Quatre escriptors locals
escriuen quatre contes
especialment per al D.S.
Els experts ens guien per
l’obra dels diferents membres
de la Colla de Sabadell
Dimarts 23 i Dimecres 24
d’abril del 2019
ADRIÀ FRUITÓS
Edició especial
5 anys del Diari
Gràfi cs i infografi es Els productes editorials: suplements i especials
LA NOSTRA
FESTA 2021
TORNA LA FESTA MAJOR,
TORNA SABADELL ALS CARRERS
DIJOUS 2 I DIVENDRES
3 DE SETEMBRE DEL 2021
JIMI MACÍAS
DIJOUS 31 D’OCTUBRE I DIVENDRES 1 DE
NOVEMBRE DEL 2019
Paper de Ceba
menú de fusió del còmic
i la gastronomia local
Sant
Jordi
2019
Quines són les novetats
d’autors sabadellencs de
novel∙la i còmic d’aquest 2019?
Quatre escriptors locals
escriuen quatre contes
especialment per al D.S.
Els experts ens guien per
l’obra dels diferents membres
de la Colla de Sabadell
Dimarts 23 i Dimecres 24
d’abril del 2019
ADRIÀ FRUITÓS
18 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del Diari
Una mirada al disseny del DS
Els colors i les famílies tipogràfi ques, pensades per al lector
Darrere el disseny del Diari I en som molts més! Administració, publicitat, correcció…
El Diari no podria ser el mateix sense la
nostra correctora, l’Anna Salomó. Pels seus ulls
passen tots els textos de l’edició en paper i a la
web. Una altra part fonamental d’un Diari és la
part administrativa. Des de l’inici, la Neus Cos-
ta ha assumit la responsabilitat d’aquesta parce-
l∙la que afecta molts àmbits, com l’organització
dels especials que surten cada mes, i tota mena
de tràmits burocràtics i subscripcions, amb la
inestimable col∙laboració de la Marta Bofarull
a l’atenció als clients i lectors. L’home de les fi -
nances és Carles Fernández. La publicitat d’un
Diari és una pota també crucial. No és fàcil actu-
alment, però la tenacitat i constància de dos ex-
perts com Jordi Morató i Maria Dolors Castells
han permès fer diaris amb una gran quantitat
d’anuncis. Especialment espectaculars els espe-
cials de Nadal o la Festa Major o aquest que te-
niu a les vostres mans del cinquè aniversari, que
ha batut tots els rècords. La tasca no se centra
només en el paper, sinó en l’àmbit digital, que
ara té un protagonisme cabdal en la publicitat.
Un diari també ha d’en-
trar pels ulls.
En aquest
aspecte, la feina de l’actual
directora d’Art, Jennifer Wad-
dell, és clau en el dia a dia del
disseny del Diari. Ella va par-
ticipar activament en el re-
disseny del Diari del 2019,
en el qual van intervenir fi gu-
res destacades d’aquest àmbit
com Antonio Martín, Eduar-
do Tessler i Chus del Rio, i des
d’aleshores ha fet evolucionar
el Diari en l’aspecte visual amb
apostes atrevides i úniques.
En el dia a dia, la peça cab-
dal per arribar al tancament
amb totes les garanties és Xavi
Miranda. Ell és l’encarregat
de plasmar les pàgines, adap-
tant-se als continguts de les
diferents seccions. Una fei-
na sempre complicada perquè
no és fàcil fer coincidir l’espai
amb les necessitats editori-
als. I també es converteix en el
nexe amb la impremta a l’ho-
ra de fer l’últim pas, el més im-
portant del dia: el tancament.
El color blau domina en una paleta de colors fresca
i càlida, en què cada color compleix la seva funció.Les famílies tipogràfiques implementades en el nou disseny representen una evolució ge-
gant respecte del model previ: són modernes, elegants i de gran llegibilitat
Sanchez slab black
Sanchez slab semi
Sanchez slab bold
Sanchez slab light
Sanchez slab ex light
Have Heart One
Quarto black
Quarto bold
Quarto light
Quarto black italic
Quarto bold italic
Quarto light italic
Texta black
Texta bold
Texta light
Texta black italic
Texta bold italic
Texta light italic
Edició especial
5 anys del Diari
Una mirada al disseny del DS
Els colors i les famílies tipogràfi ques, pensades per al lector
Darrere el disseny del Diari I en som molts més! Administració, publicitat, correcció…
El Diari no podria ser el mateix sense la
nostra correctora, l’Anna Salomó. Pels seus ulls
passen tots els textos de l’edició en paper i a la
web. Una altra part fonamental d’un Diari és la
part administrativa. Des de l’inici, la Neus Cos-
ta ha assumit la responsabilitat d’aquesta parce-
l∙la que afecta molts àmbits, com l’organització
dels especials que surten cada mes, i tota mena
de tràmits burocràtics i subscripcions, amb la
inestimable col∙laboració de la Marta Bofarull
a l’atenció als clients i lectors. L’home de les fi -
nances és Carles Fernández. La publicitat d’un
Diari és una pota també crucial. No és fàcil actu-
alment, però la tenacitat i constància de dos ex-
perts com Jordi Morató i Maria Dolors Castells
han permès fer diaris amb una gran quantitat
d’anuncis. Especialment espectaculars els espe-
cials de Nadal o la Festa Major o aquest que te-
niu a les vostres mans del cinquè aniversari, que
ha batut tots els rècords. La tasca no se centra
només en el paper, sinó en l’àmbit digital, que
ara té un protagonisme cabdal en la publicitat.
Un diari també ha d’en-
trar pels ulls.
En aquest
aspecte, la feina de l’actual
directora d’Art, Jennifer Wad-
dell, és clau en el dia a dia del
disseny del Diari. Ella va par-
ticipar activament en el re-
disseny del Diari del 2019,
en el qual van intervenir fi gu-
res destacades d’aquest àmbit
com Antonio Martín, Eduar-
do Tessler i Chus del Rio, i des
d’aleshores ha fet evolucionar
el Diari en l’aspecte visual amb
apostes atrevides i úniques.
En el dia a dia, la peça cab-
dal per arribar al tancament
amb totes les garanties és Xavi
Miranda. Ell és l’encarregat
de plasmar les pàgines, adap-
tant-se als continguts de les
diferents seccions. Una fei-
na sempre complicada perquè
no és fàcil fer coincidir l’espai
amb les necessitats editori-
als. I també es converteix en el
nexe amb la impremta a l’ho-
ra de fer l’últim pas, el més im-
portant del dia: el tancament.
El color blau domina en una paleta de colors fresca
i càlida, en què cada color compleix la seva funció.Les famílies tipogràfiques implementades en el nou disseny representen una evolució ge-
gant respecte del model previ: són modernes, elegants i de gran llegibilitat
Sanchez slab black
Sanchez slab semi
Sanchez slab bold
Sanchez slab light
Sanchez slab ex light
Have Heart One
Quarto black
Quarto bold
Quarto light
Quarto black italic
Quarto bold italic
Quarto light italic
Texta black
Texta bold
Texta light
Texta black italic
Texta bold italic
Texta light italic
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 19
El teu expert local
en Apple i tecnologia
Tot en Apple.
Experts inclosos
Un espai on provar
i assessorar-te amb
un expert en Apple
Un món
d’accessoris
Recompra
del teu dispositiu
Assegurances
per la teva
tranquilitat
Servei Tècnic
Autoritzat (SAT)
Celebrem amb tu el 5è aniversari del nou Diari de Sabadell!
INTECAT Sabadell - Rambla, 1
Tel. 931 591 290 | . 659 302 757
[email protected] | www.intecat.com
Edició especial
5 anys del Diari
El teu expert local
en Apple i tecnologia
Tot en Apple.
Experts inclosos
Un espai on provar
i assessorar-te amb
un expert en Apple
Un món
d’accessoris
Recompra
del teu dispositiu
Assegurances
per la teva
tranquilitat
Servei Tècnic
Autoritzat (SAT)
Celebrem amb tu el 5è aniversari del nou Diari de Sabadell!
INTECAT Sabadell - Rambla, 1
Tel. 931 591 290 | . 659 302 757
[email protected] | www.intecat.com
Edició especial
5 anys del Diari
20 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del DiariUn diari amb història
Els nous productes
Web, xarxes socials, suplements i verticals, ‘newsletters’, actes i esdeveniments a peu
de carrer i a la redacció... el Diari s’ha ampliat amb nous productes en aquests cinc anys
El Diari que creix
en plataformes i formats
Albert Acín / Marta Ordóñez • @diaridesabadell
El Diari va començar sent el paper ,
però ha esdevingut molt més: web,
xarxes socials, suplements i verti-
cals, newsletters, actes i esdeveni-
ments a peu de carrer i a la redacció.
Des de l’abril del 2018, el full de ruta
del Diari ha estat ampliar i millorar
el producte i créixer en platafor-
mes perquè els lectors puguin arri-
bar a nosaltres de la manera més àgil
i còmoda possible. Ara és tan fàcil
informar-se llegint el Diari a la bar-
ra del bar, com s’ha fet tota la vida,
com també des del tren o el sofà de
casa després de rebre una notifica-
ció de WhatsApp o Telegram.
Un dels primers productes que
van passar a ser una senya d’iden-
titat van ser els suplements edito-
rials, com A Taula, Cases, Motor i
Família i Nens, que estan centrats
en temàtiques molt específiques,
però d’interès generalista: l’actu-
alitat i les novetats immobiliàries,
gastronòmiques, del món del mo-
tor i de l’educació a casa i a l’escola
des de ben petits fins a adolescents.
L’any 2022 vam rellançar els suple-
ments al nostre web com a part de
la digitalització del producte i des
d’aleshores allà el lector pot trobar
totes les notícies relacionades amb
aquests àmbits. En tots aquests
anys, hem vist néixer dues newslet -
ters: Bon Dia, Sabadell, centrada
en la ciutat, i l’Hola, Castellar per al
municipi veí.
Instagram va ser una de les nos-
tres grans apostes des del principi
per poder arribar a les audiències
més joves. El vam posar en marxa el
2018, però al llarg dels anys ha evo-
lucionat amb nous continguts en
vídeo. Els nostres reels han arribat
a desenes de milers de persones a
Instagram i també a TikTok, on es-
tem presents des de l’any passat.
Allà hem obtingut més d’1,4 milions
de visualitzacions en un sol vídeo.
El mateix 2022, vam començar a
fer actes especials al carrer, en con-
tacte amb la ciutadania, coincidint
amb Sant Jordi i la Festa Major, amb
escriptors i grans noms de la músi-
ca, com Triquell o els Luand! I coin-
cidint amb les eleccions municipals,
ara tot just fa uns mesos, vam deci-
dir fer les entrevistes als candidats
amb públic a la redacció. Un cop
més, oberts a la ciutadania i amb la
mateixa vocació: ser una finestra
oberta a l’actualitat per a tots els sa-
badellencs.
Els nous productes
Xarxes socials, els nostres ulls!
Era impensable no ser-hi. I déu-n’hi-do tot el feedback que rebem. Ens hem llançat a fer reels , i és molt divertit. El nostre direct mes -
sage d’Instagram sempre està farcit de peticions, comentaris i reaccions. I és que formeu part del projecte: sou els nostres ulls. Gràcies a en Miquel, que ens va alertar d’un incendi que cremava l’escola Can Deu. Ens va permetre arribar-hi a temps. O a la Mar-
tina, que ens va enviar una queixa veïnal per WhatsApp i es va convertir en un article. Estem més connectats a vosaltres que mai!
Som el teu cafè de bon dia
A Sabadell, cada dia us despertem amb les notícies més fresques en l’àmbit nacio- nal, internacional i local (la nostra especialitat). Us donem també les claus del dia, perquè estigueu a l’aguait de tot. El lema del Diari de Sabadell és: “El diari de sem- pre al servei dels sabadellencs i vallesans”. Complint amb aquesta premissa, tam- bé hem posat en marxa una nova newsletter setmanal: Hola, Castellar!
Filem prim amb els suplements
Quatre nous portals a la vostra a disposició. A Taula, Cases, Família i Nens i Mo- tor, són els nous espais que ha impulsat el Diari per informar de la gran oferta de restaurants a la ciutat i oferir propostes de qualitat als lectors més sibarites, des-
cobrir les novetats del mercat immobiliari, explicar-vos l’actualitat sobre les es-
coles i plans en família o les últimes novetats automobilístiques.
Fem bategar junts la ciutat
Si vam instal·lar la nova seu a peu de carrer és perquè volíem bategar amb vosaltres. I moure la ciutat. Ja estem maquinant cosetes que enca- ra no us podem avançar, però ens agrada molt, això de muntar i convidar-vos a actes. Com la festa de Sant Jordi que vam organitzar, amb molta literatura i els Luand de fons. O les en- trevistes preelectorals als candidats, que vam celebrar a la nostra seu... Vindran més coses!
Edició especial
5 anys del DiariUn diari amb història
Els nous productes
Web, xarxes socials, suplements i verticals, ‘newsletters’, actes i esdeveniments a peu
de carrer i a la redacció... el Diari s’ha ampliat amb nous productes en aquests cinc anys
El Diari que creix
en plataformes i formats
Albert Acín / Marta Ordóñez • @diaridesabadell
El Diari va començar sent el paper ,
però ha esdevingut molt més: web,
xarxes socials, suplements i verti-
cals, newsletters, actes i esdeveni-
ments a peu de carrer i a la redacció.
Des de l’abril del 2018, el full de ruta
del Diari ha estat ampliar i millorar
el producte i créixer en platafor-
mes perquè els lectors puguin arri-
bar a nosaltres de la manera més àgil
i còmoda possible. Ara és tan fàcil
informar-se llegint el Diari a la bar-
ra del bar, com s’ha fet tota la vida,
com també des del tren o el sofà de
casa després de rebre una notifica-
ció de WhatsApp o Telegram.
Un dels primers productes que
van passar a ser una senya d’iden-
titat van ser els suplements edito-
rials, com A Taula, Cases, Motor i
Família i Nens, que estan centrats
en temàtiques molt específiques,
però d’interès generalista: l’actu-
alitat i les novetats immobiliàries,
gastronòmiques, del món del mo-
tor i de l’educació a casa i a l’escola
des de ben petits fins a adolescents.
L’any 2022 vam rellançar els suple-
ments al nostre web com a part de
la digitalització del producte i des
d’aleshores allà el lector pot trobar
totes les notícies relacionades amb
aquests àmbits. En tots aquests
anys, hem vist néixer dues newslet -
ters: Bon Dia, Sabadell, centrada
en la ciutat, i l’Hola, Castellar per al
municipi veí.
Instagram va ser una de les nos-
tres grans apostes des del principi
per poder arribar a les audiències
més joves. El vam posar en marxa el
2018, però al llarg dels anys ha evo-
lucionat amb nous continguts en
vídeo. Els nostres reels han arribat
a desenes de milers de persones a
Instagram i també a TikTok, on es-
tem presents des de l’any passat.
Allà hem obtingut més d’1,4 milions
de visualitzacions en un sol vídeo.
El mateix 2022, vam començar a
fer actes especials al carrer, en con-
tacte amb la ciutadania, coincidint
amb Sant Jordi i la Festa Major, amb
escriptors i grans noms de la músi-
ca, com Triquell o els Luand! I coin-
cidint amb les eleccions municipals,
ara tot just fa uns mesos, vam deci-
dir fer les entrevistes als candidats
amb públic a la redacció. Un cop
més, oberts a la ciutadania i amb la
mateixa vocació: ser una finestra
oberta a l’actualitat per a tots els sa-
badellencs.
Els nous productes
Xarxes socials, els nostres ulls!
Era impensable no ser-hi. I déu-n’hi-do tot el feedback que rebem. Ens hem llançat a fer reels , i és molt divertit. El nostre direct mes -
sage d’Instagram sempre està farcit de peticions, comentaris i reaccions. I és que formeu part del projecte: sou els nostres ulls. Gràcies a en Miquel, que ens va alertar d’un incendi que cremava l’escola Can Deu. Ens va permetre arribar-hi a temps. O a la Mar-
tina, que ens va enviar una queixa veïnal per WhatsApp i es va convertir en un article. Estem més connectats a vosaltres que mai!
Som el teu cafè de bon dia
A Sabadell, cada dia us despertem amb les notícies més fresques en l’àmbit nacio- nal, internacional i local (la nostra especialitat). Us donem també les claus del dia, perquè estigueu a l’aguait de tot. El lema del Diari de Sabadell és: “El diari de sem- pre al servei dels sabadellencs i vallesans”. Complint amb aquesta premissa, tam- bé hem posat en marxa una nova newsletter setmanal: Hola, Castellar!
Filem prim amb els suplements
Quatre nous portals a la vostra a disposició. A Taula, Cases, Família i Nens i Mo- tor, són els nous espais que ha impulsat el Diari per informar de la gran oferta de restaurants a la ciutat i oferir propostes de qualitat als lectors més sibarites, des-
cobrir les novetats del mercat immobiliari, explicar-vos l’actualitat sobre les es-
coles i plans en família o les últimes novetats automobilístiques.
Fem bategar junts la ciutat
Si vam instal·lar la nova seu a peu de carrer és perquè volíem bategar amb vosaltres. I moure la ciutat. Ja estem maquinant cosetes que enca- ra no us podem avançar, però ens agrada molt, això de muntar i convidar-vos a actes. Com la festa de Sant Jordi que vam organitzar, amb molta literatura i els Luand de fons. O les en- trevistes preelectorals als candidats, que vam celebrar a la nostra seu... Vindran més coses!
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 21
Edició especial
5 anys del Diari
Fiscal
Legal
Laboral
Corporate
Consultoria
Compliance
Emprenedors
Plans d´Igualtat
Protecció deDades
SantAntoniMariaiClaret1,1è,1a
08202Sabadell
www.jda.es
Compliance
Emprenedors
Plansd´Igualtat
ProtecciódeDades
SantAntoniMariaiClaret1,1è,1a
08202Sabadell
www.jda.es
Mésde40anysassessorantempreses
Mésde130professionalsalseuservei
Undelsmillorsdespatxosd'advocats
segonselrànquingExpansión2023
Edició especial
5 anys del Diari
Fiscal
Legal
Laboral
Corporate
Consultoria
Compliance
Emprenedors
Plans d´Igualtat
Protecció deDades
SantAntoniMariaiClaret1,1è,1a
08202Sabadell
www.jda.es
Compliance
Emprenedors
Plansd´Igualtat
ProtecciódeDades
SantAntoniMariaiClaret1,1è,1a
08202Sabadell
www.jda.es
Mésde40anysassessorantempreses
Mésde130professionalsalseuservei
Undelsmillorsdespatxosd'advocats
segonselrànquingExpansión2023
22 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Dissabte 14 i Diumenge 15 de març del 2020
2,50 euros Núm. 300
www.diaridesabadell.com
@diaridesabadell
Tothom
a casa
El govern i la Generalitat anuncien
l’estat d’alarma i el confinament
pel coronavirus
/ P04-07
Teletreball per mantenir l’economia
Les empreses estan abocades a
enviar els treballadors a casa
/ P05
Productes bàsics dels
supermercats, arrasats
Els ciutadans s’abasteixen
davant el tancament
/ P06
Propostes d’oci per
passar el temps a la llar
El D.S. recomana sèries
i pel·lícules
/ P39
VICTÒRIA ROVIRA
M
DIMARTS 10 – DIMECRES 11 D’ABRIL DEL 2018
www.diaridesabadell.com
NÚMERO: 1 1,70 euro
«Pensar que
la pensió serà
paupèrrima
porta a deixar
de creure-hi»
L’obesitat infantil
arriba al 30%
PÀGINES 20 a 23
L’ADENC
anella les
aus del
Ripoll
Arturo va tenir una gran oportunitat just abans del gol de l’Ebro a Saragossa
Massa càstig
PÀGINES 2 i 3
ESPORTS
La nova
editora
de D.S.
estrena
edició
Jairo (a la dreta) va ser protagonista
PERE FIGUERAS
El Sabadell
Nord més líder
amb 6 gols de
Jairo
PÀGINA 24
PÀGINA 16
LLUÍS FRANCO
Mercè Perea, portaveu socialista al Pacte de Toledo
PÀGINES 8 i 9
Sedentarisme i mala alimentació, causes d’un problema que s’agreuja
PÀGINA 6
ECONOMIA
El bus torna
a circular
pel Passeig
PÀGINA 10
J
DIJOUS 29 - DIVENDRES 30 DE MARÇ DEL 2018
www.diaridesabadell.com
NÚMERO: 9.308
1,70 e
Moltes
gràcies
n L’editora de Diari de
Sabadell publica avui
el darrer número
després de 41 anys
PÀGINA 8
n Un especial record a
totes les persones que
han fet possible D.S.
en el moment del comiat
n Aquest agraïment va
dirigit a tota la ciutadania,
col·laboradors, subscriptors,
anunciants i entitats
D
iari de Sabadell publica avui el da-
rrer número editat per Vallesana de
Publicacions, S.A. després de 41 anys de
presència a la ciutat. Es tanca una etapa
de la premsa local d’aquesta ciutat en la
que hem estat un referent de la informació
de proximitat com a principal exponent
del periodisme fet des d’aquí per a la
gent d’aquí. Els nostres lectors i lectores,
col·laboradors, subscriptors, anunciants i
entitats han estat els qui han fet possible
la llarga vida d’aquesta publicació.
Benvolguts lectors,
Us recordem que la propera edició del Diari
de Sabadell no sortirà al carrer fins al pro-
per dimarts 10 d’abril.
A partir de llavors, trobareu el diari cada di-
marts, dijous i dissabte als punts habituals.
Us desitgem unes molt bones vacances de
Setmana Santa.
Novapress Edicions
........................................................................................................................................................……………………………………………………………………………….
J
DIJOUS 20 - DIVENDRES 21 DE JULIOL DEL 2017
www.diaridesabadell.comNÚMERO: 9.205 1,70 e
PÀGINES 2 i 3
PÀGINA 4
M
íriam Rosique (a la foto amb l’alcalde i president de la TUS), alumna de
l’Escola Illa, és l’autora del car tell de la Festa Major de Sabadell 2017
que aquest dimecres es va presentar a la Casa Duran així com el programa
que té Els Amics de les Ar ts com uns dels caps de car tell.
La Festa Major ja té cartell
El Metro ja és aquí
Les tres estacions que faltaven es posen en marxa després de la inauguració
LA NOTÍCIA
ESTEVE BARNOLA
OFERTES
TREBALL
PÀGINES 17 i 18
La rotonda de
Ronda Ponent
ya está
dibujada
PÁGINA 9
Plantació de marihuana en un edifici de Can Deu
PÁGINA 5
Juli Fernàndez
renuncia
a l’alcaldia
en un ple
PÀGINA 8
Al llarg de la seva història, a Sabadell
s’han viscut nombrosos fets rellevants
que han construït una ciutat que ha
viscut moments dolços i tristos, però
tots ells inoblidables. El Diari de
Sabadell hi ha sigut per explicar-los
a tots els sabadellencs. En aquesta
cronologia apareixen alguns dels fets
més transcendentals que han succeït al
llarg dels seus cent setanta anys de vida.
La història
de la ciutat a
través del Diari
M. C. • @diaridesabadell
Edició del 10 d’abril del 2018:
Una setmana després, el Diari de Sa-
badell tornava al quiosc de la mà de
la nova editora, Novapress Edicions
S.L. Dos mesos i escaig després, el
juny del 2018, llançava el redisseny del
Diari de Sabadell, ja des de la redacció
del carrer de les Valls.
Edició del 3 d’octubre
del 2017:
Referèndum per la
Independència de
Catalunya, celebrat l’1
d’octubre. La jornada va
comptar amb càrregues
policials a càrrec de
la Policia Nacional a
l’escola Nostra Llar.
Edició del 14 març
del 2020:
La crisi sanitària per la
covid-19 era una realitat i
tots els ciutadans estaven
obligats a confinar-se als
seus domicilis. S’iniciava
un període incert.
Edició del 29 de març
del 2018:
L’editora del Diari durant
41 anys, Vallesana de
Publicacions, SA posa
punt final publicant
la seva darrera edició,
i dona les gràcies als
ciutadans, col·laboradors,
subscriptors, anunciants
i entitats.
Edició 11 gener 2012:
Inaugurada la que alesho- res va ser la rotonda ele-
vada més gran d’Espanya,
ubicada a Sant Pau de Riu-sec, i que va comptar amb la presència de l’ex- president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas.
Edició del 14 de febrer del 2009:
Mor Antoni Farrés, qui va ser alcalde de Sabadell durant dues dècades (1979-1999) a l’edat de 63 anys.
Edició del 26 de setembre del 2008:
La crisi econòmica ja es notava entre la població de Sabadell, on el 12,8% de la població activa es trobava sense feina.
Edició del 20
de juliol del 2017:
El Metro del Vallès
és una realitat, amb
el perllongament
dels FGC, un cop
inaugurades les
estacions de La Creu
Alta, Sabadell Nord
i Sabadell Parc del
Nord.
Edició del 27 de maig del 2019:
La candidata socialista Marta Farrés guanya les eleccions amb 10 regidors, el doble que el 2015, i s’apropa a l’alcaldia.
Edició del 5 de
desembre del 2012:
El gegant suec aterra a Sabadell, obrint
el magatzem més gran de tot l’Estat
espanyol. Milers de persones van
acostar-se fins a Sant Pau de Riu-sec
per veure el nou IKEA.
Edició del 29 de novembre del 2012:
L’aleshores alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, és detingut en el marc de l’Operació Mercuri. El socialista acabaria deixant l’alcaldia a Juan Carlos Sánchez. Aquest fet acabaria provocant, a les eleccions del 2015, el final de l’era Bustos, donant pas al quadripartit.
Edició especial
5 anys del DiariUn diari amb història
Edició del 26 abril
del 2011:
L’equip femení de
waterpolo del CN
Sabadell guanya la
seva primera Copa
d’Europa després de
superar l’Orizzonte
de Catània.
Edició del 24
juny del 2023
Una edició espe-
cial, única, la del
cinquè aniversari
del rellançament
del Diari de Sa-
badell.
Qui és el
Gabriel?
Descobreix-hoaquí
GabrielFernànde z
Alcaldable d’Esquerra Republicana
Dissabte 26 i Diumenge 27 de novembre del 2022
2,70 euros Núm. 714
VÍCTOR CASTILLO
Després d’onze mesos d’obres i anys d’interinitat,
la reforma d’aquest espai ja ha acabat. Els sortidors
d’aigua funcionaran puntualment
P04-07
Sabadell
recupera
el Passeig
CIUTAT
“No ha existit mai cap acord
escrit per fer la ronda Nord
entre Sabadell i Terrassa”
EntrevistaP08-09
JULI FERNÀNDEZ, CONSELLER DE TERRITORI
ALBERTO TALLÓN
DinersP16-17
La Setmana de l’Emprenedoria
fa afl orar el talent local i comarcal
CiutatP10
Augmenten
pr bxD io.
denúncies
per violència
masclista
VCTÒRIA ROVIRA
EsportsP29
Janna
Sobrepera
és el punyal
ofensiu
de l’OAR
Gràcia
Edició del 24 novembre 2022
Després d’onze mesos i d’anys d’interinitat, Sabadell recupera el Passeig.
Dissabte 14 i Diumenge 15 de març del 2020
2,50 euros Núm. 300
www.diaridesabadell.com
@diaridesabadell
Tothom
a casa
El govern i la Generalitat anuncien
l’estat d’alarma i el confinament
pel coronavirus
/ P04-07
Teletreball per mantenir l’economia
Les empreses estan abocades a
enviar els treballadors a casa
/ P05
Productes bàsics dels
supermercats, arrasats
Els ciutadans s’abasteixen
davant el tancament
/ P06
Propostes d’oci per
passar el temps a la llar
El D.S. recomana sèries
i pel·lícules
/ P39
VICTÒRIA ROVIRA
M
DIMARTS 10 – DIMECRES 11 D’ABRIL DEL 2018
www.diaridesabadell.com
NÚMERO: 1 1,70 euro
«Pensar que
la pensió serà
paupèrrima
porta a deixar
de creure-hi»
L’obesitat infantil
arriba al 30%
PÀGINES 20 a 23
L’ADENC
anella les
aus del
Ripoll
Arturo va tenir una gran oportunitat just abans del gol de l’Ebro a Saragossa
Massa càstig
PÀGINES 2 i 3
ESPORTS
La nova
editora
de D.S.
estrena
edició
Jairo (a la dreta) va ser protagonista
PERE FIGUERAS
El Sabadell
Nord més líder
amb 6 gols de
Jairo
PÀGINA 24
PÀGINA 16
LLUÍS FRANCO
Mercè Perea, portaveu socialista al Pacte de Toledo
PÀGINES 8 i 9
Sedentarisme i mala alimentació, causes d’un problema que s’agreuja
PÀGINA 6
ECONOMIA
El bus torna
a circular
pel Passeig
PÀGINA 10
J
DIJOUS 29 - DIVENDRES 30 DE MARÇ DEL 2018
www.diaridesabadell.com
NÚMERO: 9.308
1,70 e
Moltes
gràcies
n L’editora de Diari de
Sabadell publica avui
el darrer número
després de 41 anys
PÀGINA 8
n Un especial record a
totes les persones que
han fet possible D.S.
en el moment del comiat
n Aquest agraïment va
dirigit a tota la ciutadania,
col·laboradors, subscriptors,
anunciants i entitats
D
iari de Sabadell publica avui el da-
rrer número editat per Vallesana de
Publicacions, S.A. després de 41 anys de
presència a la ciutat. Es tanca una etapa
de la premsa local d’aquesta ciutat en la
que hem estat un referent de la informació
de proximitat com a principal exponent
del periodisme fet des d’aquí per a la
gent d’aquí. Els nostres lectors i lectores,
col·laboradors, subscriptors, anunciants i
entitats han estat els qui han fet possible
la llarga vida d’aquesta publicació.
Benvolguts lectors,
Us recordem que la propera edició del Diari
de Sabadell no sortirà al carrer fins al pro-
per dimarts 10 d’abril.
A partir de llavors, trobareu el diari cada di-
marts, dijous i dissabte als punts habituals.
Us desitgem unes molt bones vacances de
Setmana Santa.
Novapress Edicions
........................................................................................................................................................……………………………………………………………………………….
J
DIJOUS 20 - DIVENDRES 21 DE JULIOL DEL 2017
www.diaridesabadell.comNÚMERO: 9.205 1,70 e
PÀGINES 2 i 3
PÀGINA 4
M
íriam Rosique (a la foto amb l’alcalde i president de la TUS), alumna de
l’Escola Illa, és l’autora del car tell de la Festa Major de Sabadell 2017
que aquest dimecres es va presentar a la Casa Duran així com el programa
que té Els Amics de les Ar ts com uns dels caps de car tell.
La Festa Major ja té cartell
El Metro ja és aquí
Les tres estacions que faltaven es posen en marxa després de la inauguració
LA NOTÍCIA
ESTEVE BARNOLA
OFERTES
TREBALL
PÀGINES 17 i 18
La rotonda de
Ronda Ponent
ya está
dibujada
PÁGINA 9
Plantació de marihuana en un edifici de Can Deu
PÁGINA 5
Juli Fernàndez
renuncia
a l’alcaldia
en un ple
PÀGINA 8
Al llarg de la seva història, a Sabadell
s’han viscut nombrosos fets rellevants
que han construït una ciutat que ha
viscut moments dolços i tristos, però
tots ells inoblidables. El Diari de
Sabadell hi ha sigut per explicar-los
a tots els sabadellencs. En aquesta
cronologia apareixen alguns dels fets
més transcendentals que han succeït al
llarg dels seus cent setanta anys de vida.
La història
de la ciutat a
través del Diari
M. C. • @diaridesabadell
Edició del 10 d’abril del 2018:
Una setmana després, el Diari de Sa-
badell tornava al quiosc de la mà de
la nova editora, Novapress Edicions
S.L. Dos mesos i escaig després, el
juny del 2018, llançava el redisseny del
Diari de Sabadell, ja des de la redacció
del carrer de les Valls.
Edició del 3 d’octubre
del 2017:
Referèndum per la
Independència de
Catalunya, celebrat l’1
d’octubre. La jornada va
comptar amb càrregues
policials a càrrec de
la Policia Nacional a
l’escola Nostra Llar.
Edició del 14 març
del 2020:
La crisi sanitària per la
covid-19 era una realitat i
tots els ciutadans estaven
obligats a confinar-se als
seus domicilis. S’iniciava
un període incert.
Edició del 29 de març
del 2018:
L’editora del Diari durant
41 anys, Vallesana de
Publicacions, SA posa
punt final publicant
la seva darrera edició,
i dona les gràcies als
ciutadans, col·laboradors,
subscriptors, anunciants
i entitats.
Edició 11 gener 2012:
Inaugurada la que alesho- res va ser la rotonda ele-
vada més gran d’Espanya,
ubicada a Sant Pau de Riu-sec, i que va comptar amb la presència de l’ex- president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas.
Edició del 14 de febrer del 2009:
Mor Antoni Farrés, qui va ser alcalde de Sabadell durant dues dècades (1979-1999) a l’edat de 63 anys.
Edició del 26 de setembre del 2008:
La crisi econòmica ja es notava entre la població de Sabadell, on el 12,8% de la població activa es trobava sense feina.
Edició del 20
de juliol del 2017:
El Metro del Vallès
és una realitat, amb
el perllongament
dels FGC, un cop
inaugurades les
estacions de La Creu
Alta, Sabadell Nord
i Sabadell Parc del
Nord.
Edició del 27 de maig del 2019:
La candidata socialista Marta Farrés guanya les eleccions amb 10 regidors, el doble que el 2015, i s’apropa a l’alcaldia.
Edició del 5 de
desembre del 2012:
El gegant suec aterra a Sabadell, obrint
el magatzem més gran de tot l’Estat
espanyol. Milers de persones van
acostar-se fins a Sant Pau de Riu-sec
per veure el nou IKEA.
Edició del 29 de novembre del 2012:
L’aleshores alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, és detingut en el marc de l’Operació Mercuri. El socialista acabaria deixant l’alcaldia a Juan Carlos Sánchez. Aquest fet acabaria provocant, a les eleccions del 2015, el final de l’era Bustos, donant pas al quadripartit.
Edició especial
5 anys del DiariUn diari amb història
Edició del 26 abril
del 2011:
L’equip femení de
waterpolo del CN
Sabadell guanya la
seva primera Copa
d’Europa després de
superar l’Orizzonte
de Catània.
Edició del 24
juny del 2023
Una edició espe-
cial, única, la del
cinquè aniversari
del rellançament
del Diari de Sa-
badell.
Qui és el
Gabriel?
Descobreix-hoaquí
GabrielFernànde z
Alcaldable d’Esquerra Republicana
Dissabte 26 i Diumenge 27 de novembre del 2022
2,70 euros Núm. 714
VÍCTOR CASTILLO
Després d’onze mesos d’obres i anys d’interinitat,
la reforma d’aquest espai ja ha acabat. Els sortidors
d’aigua funcionaran puntualment
P04-07
Sabadell
recupera
el Passeig
CIUTAT
“No ha existit mai cap acord
escrit per fer la ronda Nord
entre Sabadell i Terrassa”
EntrevistaP08-09
JULI FERNÀNDEZ, CONSELLER DE TERRITORI
ALBERTO TALLÓN
DinersP16-17
La Setmana de l’Emprenedoria
fa afl orar el talent local i comarcal
CiutatP10
Augmenten
pr bxD io.
denúncies
per violència
masclista
VCTÒRIA ROVIRA
EsportsP29
Janna
Sobrepera
és el punyal
ofensiu
de l’OAR
Gràcia
Edició del 24 novembre 2022
Després d’onze mesos i d’anys d’interinitat, Sabadell recupera el Passeig.
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 23
Edició del 2 de març
del 2004:
Sabadell recupera el Mercat
Central després de cinc anys
de rehabilitació, període que
de manera provisional es va
instal·lar al Passeig.
Edició 5 de febrer
del 2003:
Inaugurada la Torre
Millenium, l’edifici més alt
del Vallès Occidental, amb
90 metres d’alçada i 22
plantes.
Edició especial
5 anys del Diari
Edició del 14
de juny de 1999:
El Partit Socialista
guanya les eleccions,
amb Manuel Bustos
com a cap de llista,
per tan sols 122 de
diferència respecte a
l’Entesa per Sabadell.
S’iniciava un període de
Bustos a l’alcaldia fins a
l’any 2012.
Edició del 24 de
març del 1992:
Inauguració
multitudinària de
la façana del parc
Catalunya, on la
principal atracció
va ser el llac
artificial. Un espai
que canviaria per
sempre la fisonomia
de la ciutat.
Edició de l’11 de
desembre de
1990:
Un atac terrorista
amb un cotxe
bomba, perpetrat per
l’organització terrorista
ETA, va matar sis
agents de la Policia
Nacional mentre es
dirigien a l’estadi de la
Nova Creu Alta.
Edició del 20
de maig
del 1986:
El CE Sabadell
aconseguia
l’ascens a la
Primera Divisió,
el quart a la
seva història i el
darrer fins al dia
d’avui, després de
superar l’Atlético
Madrileño per 2
a 0.
Edició 8 d’abril del 1980:
Un incendi en un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, quan estava aproximant- se a l’estació de Sabadell- Rambla va deixar tres morts i diversos ferits.
Edició 2 d’abril del 1977:
L’editora Vallesana de Publicacions SA inicia una nova etapa al capdavant del Diari de Sabadell, amb cinc edicions setmanals, durant més de quaranta anys.
Edició del 23 desembre del 1969:
El primer premi de la Loteria de Nadal, premiat amb 75 milions de pessetes cada sèrie d’un total de dotze sèries (900 milions) es va vendre íntegrament a Sabadell.
XXIII FESTIVAL
INTERNACIONAL
DE MÚSICA DE SABADELL
del 8 de juny
al 12 de juliol
HOMENATGE A M. OLTRA
COBLA MEDITERRÀNIA
29 de juny
Casal Pere Quart 20:00h
HOLLYWOOD TO BROADWAY!
ORQUESTRA D’ACORDIONS 3 de juliol Casal Pere Quart 20:00h
“TIEMPO A TEMPO” GEMA4 12 de juliol Jardins Caixa Sabadell 21:00h
POP-ROCKEN CATALÀ
THE HANFRIS QUARTET 6 de juliol Casal Pere Quart 20:00h
Venda d’entrades a la nostra web o a la taquilla del Teatre Principal
Hi col·labora:
EN CATALÀ
Edició del 2 de març
del 2004:
Sabadell recupera el Mercat
Central després de cinc anys
de rehabilitació, període que
de manera provisional es va
instal·lar al Passeig.
Edició 5 de febrer
del 2003:
Inaugurada la Torre
Millenium, l’edifici més alt
del Vallès Occidental, amb
90 metres d’alçada i 22
plantes.
Edició especial
5 anys del Diari
Edició del 14
de juny de 1999:
El Partit Socialista
guanya les eleccions,
amb Manuel Bustos
com a cap de llista,
per tan sols 122 de
diferència respecte a
l’Entesa per Sabadell.
S’iniciava un període de
Bustos a l’alcaldia fins a
l’any 2012.
Edició del 24 de
març del 1992:
Inauguració
multitudinària de
la façana del parc
Catalunya, on la
principal atracció
va ser el llac
artificial. Un espai
que canviaria per
sempre la fisonomia
de la ciutat.
Edició de l’11 de
desembre de
1990:
Un atac terrorista
amb un cotxe
bomba, perpetrat per
l’organització terrorista
ETA, va matar sis
agents de la Policia
Nacional mentre es
dirigien a l’estadi de la
Nova Creu Alta.
Edició del 20
de maig
del 1986:
El CE Sabadell
aconseguia
l’ascens a la
Primera Divisió,
el quart a la
seva història i el
darrer fins al dia
d’avui, després de
superar l’Atlético
Madrileño per 2
a 0.
Edició 8 d’abril del 1980:
Un incendi en un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, quan estava aproximant- se a l’estació de Sabadell- Rambla va deixar tres morts i diversos ferits.
Edició 2 d’abril del 1977:
L’editora Vallesana de Publicacions SA inicia una nova etapa al capdavant del Diari de Sabadell, amb cinc edicions setmanals, durant més de quaranta anys.
Edició del 23 desembre del 1969:
El primer premi de la Loteria de Nadal, premiat amb 75 milions de pessetes cada sèrie d’un total de dotze sèries (900 milions) es va vendre íntegrament a Sabadell.
XXIII FESTIVAL
INTERNACIONAL
DE MÚSICA DE SABADELL
del 8 de juny
al 12 de juliol
HOMENATGE A M. OLTRA
COBLA MEDITERRÀNIA
29 de juny
Casal Pere Quart 20:00h
HOLLYWOOD TO BROADWAY!
ORQUESTRA D’ACORDIONS 3 de juliol Casal Pere Quart 20:00h
“TIEMPO A TEMPO” GEMA4 12 de juliol Jardins Caixa Sabadell 21:00h
POP-ROCKEN CATALÀ
THE HANFRIS QUARTET 6 de juliol Casal Pere Quart 20:00h
Venda d’entrades a la nostra web o a la taquilla del Teatre Principal
Hi col·labora:
EN CATALÀ
24 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició de l’1 de gener
del 1957:
El 30 de desembre del
1956, s’inaugura el teatre
de La Faràndula, amb
el pati de butaques
ple de gom a gom,
amb el president de
l’entitat, Antoni Llonch,
encapçalant l’acte.
Edició especial
5 anys del Diari
Un diari amb història
Edició del 29 de
setembre del
1962:
Una forta tempesta
la nit del 25 al 26 de
setembre va deixar
un rastre desolador:
fàbriques mig
ensorrades per
l’augment del
cabal del riu Ripoll i
diverses desenes de
morts.
Edició 22 agost 1967:
S’inaugura l’Estadi Municipal de la nova Creu Alta, davant milers d’espectadors. L’estrena del Centre d’Esports Sabadell va ser immillorable, guanyant el FC Barcelona per 1 a 0, amb un gol de Vall.
El primer gol oficial el
marcaria Josep Palau
davant el València.
Edició del 19 de juliol del 1943:
Des de l’any 1942, i durant la
dictadura franquista, l’edició
anava a càrrec de la Falange.
Edició del 19 de juliol del 1931:
Darrera edició del Diari de Sabadell, dos dies després de l’inici de la Guerra Civil. No va reaparèixer fins sis anys després, l’any 1942.
L’època gloriosa del Diari de Sabadell. Un diari essencialment catalanista, amb directors com Miquel Duran, Joan Arús Colomer, Josep Maria Castellet i Pont o Joan Trias Fàbregas. La Colla de Sabadell pròpiament dita, però, va ser creada l’any 1918. Inicialment per Francesc
Els anys vint -
Colla de Sabadell
Trabal, Joan Oliver, Lluís
Parcerissa, Antoni Vila Arrufat,
Ricard Marlet i Josep M. Trabal,
més tard s’hi van incorporar
Armand Obiols, Joan Garriga
i Miquel Carreras. Entre 1923
i 1928, diferents membres de
la Colla publiquen al Diari de
Sabadell. Hi despleguen tot
el seu potencial humorístic.
1918: Inauguració
Torre de l’Aigua
Demostració dels
bombers davant de
la Torre de l’Aigua
amb motiu de la seva
inauguració. Festa Major
de Sabadell, 1918 / Autor
desconegut / AHS
1854:
La primera portada que es conserva del Diari de Sabadell, del número 136. La història de la capçalera va néixer un any abans, el 1853.
1855
Arribada del tren del Nord a Sabadell.
1854:
La primera
portada que
es conserva
del Diari de
Sabadell, del
número 136.
La història de
la capçalera va
néixer un any
abans, el 1853.
/ Membres de la Colla de Sabadell a Matadepera, a punt per pujar al campament de la Font del Saüc. Al davant de la comitiva, i amb els simbòlics pans punxats, s’hi poden veure Joan Oliver a l’esquerra i Antoni Vila Arrufat a la dreta. Juliol del 1919. Autor desconegut / AHS.
1914:
Enderroc de les parets de l’església de Sant Feliu després de la Setmana Tràgica. Sabadell. Any 1914. Autor Francesc Casañas Riera / AHS eperibus auditas
Edició de l’1 de gener
del 1957:
El 30 de desembre del
1956, s’inaugura el teatre
de La Faràndula, amb
el pati de butaques
ple de gom a gom,
amb el president de
l’entitat, Antoni Llonch,
encapçalant l’acte.
Edició especial
5 anys del Diari
Un diari amb història
Edició del 29 de
setembre del
1962:
Una forta tempesta
la nit del 25 al 26 de
setembre va deixar
un rastre desolador:
fàbriques mig
ensorrades per
l’augment del
cabal del riu Ripoll i
diverses desenes de
morts.
Edició 22 agost 1967:
S’inaugura l’Estadi Municipal de la nova Creu Alta, davant milers d’espectadors. L’estrena del Centre d’Esports Sabadell va ser immillorable, guanyant el FC Barcelona per 1 a 0, amb un gol de Vall.
El primer gol oficial el
marcaria Josep Palau
davant el València.
Edició del 19 de juliol del 1943:
Des de l’any 1942, i durant la
dictadura franquista, l’edició
anava a càrrec de la Falange.
Edició del 19 de juliol del 1931:
Darrera edició del Diari de Sabadell, dos dies després de l’inici de la Guerra Civil. No va reaparèixer fins sis anys després, l’any 1942.
L’època gloriosa del Diari de Sabadell. Un diari essencialment catalanista, amb directors com Miquel Duran, Joan Arús Colomer, Josep Maria Castellet i Pont o Joan Trias Fàbregas. La Colla de Sabadell pròpiament dita, però, va ser creada l’any 1918. Inicialment per Francesc
Els anys vint -
Colla de Sabadell
Trabal, Joan Oliver, Lluís
Parcerissa, Antoni Vila Arrufat,
Ricard Marlet i Josep M. Trabal,
més tard s’hi van incorporar
Armand Obiols, Joan Garriga
i Miquel Carreras. Entre 1923
i 1928, diferents membres de
la Colla publiquen al Diari de
Sabadell. Hi despleguen tot
el seu potencial humorístic.
1918: Inauguració
Torre de l’Aigua
Demostració dels
bombers davant de
la Torre de l’Aigua
amb motiu de la seva
inauguració. Festa Major
de Sabadell, 1918 / Autor
desconegut / AHS
1854:
La primera portada que es conserva del Diari de Sabadell, del número 136. La història de la capçalera va néixer un any abans, el 1853.
1855
Arribada del tren del Nord a Sabadell.
1854:
La primera
portada que
es conserva
del Diari de
Sabadell, del
número 136.
La història de
la capçalera va
néixer un any
abans, el 1853.
/ Membres de la Colla de Sabadell a Matadepera, a punt per pujar al campament de la Font del Saüc. Al davant de la comitiva, i amb els simbòlics pans punxats, s’hi poden veure Joan Oliver a l’esquerra i Antoni Vila Arrufat a la dreta. Juliol del 1919. Autor desconegut / AHS.
1914:
Enderroc de les parets de l’església de Sant Feliu després de la Setmana Tràgica. Sabadell. Any 1914. Autor Francesc Casañas Riera / AHS eperibus auditas
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 25
Des del Cercle Sabadellès 1856 volem donar
l'enhorabona al Diari de Sabadell
pel seu 5è aniversari.
www.cerclesabadelles.cat
Edició especial
5 anys del Diari
Des del Cercle Sabadellès 1856 volem donar
l'enhorabona al Diari de Sabadell
pel seu 5è aniversari.
www.cerclesabadelles.cat
Edició especial
5 anys del Diari
26 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Les capçaleres (1854-2023)
DIJOUS, 7 D’OCTUBRE DEL 2010 www.diaridesabadell.comNúmERO : 7.949 1 euro
LA GASETA
DEL DIJOUS
entrevista avui
Joaquim Fité
Lagaseta deL dijous
entrevistes·
gastronomia ·
la marxa ·
bellesa
EntrEvista
joaquim
FitÉ
V ida i fe ar lequinada
PÁGINA 4
Sabadell
será la sede
de TEXFOR
C
uatro patronales
de las industrias
españolas dedicadas
al textil de cabecera
han creado la Confe-
deración de la Indus-
tria Textil (TEXFOR)
que ayer fue presen-
tada oficialmente en
el Cercle d’Economia,
en Barcelona. La en-
tidad tendrá su sede
social en el Gremi de
Fabricants de Saba-
dell y representará a
2.490 empresas que
emplean actualmente
a 43.635 personas.
PÁGINA 14
ESTEVE BARNOLA
La consellera Serna asegura que
«lo peor de la crisis ha pasado»
M
ar Serna visitó ayer las obras de la nueva Oficina de Treball que en-
trará en ser vicio durante el primer trimestre de 2011 en las antiguas
dependencias de la Cambra de Comerç, en la calle Alfons XIII, 45-47. La
consellera de Treball de la Generalitat valoró positivamente los últimos
datos del paro y subrayó que «lo peor de la crisis ha pasado».
ECONOMIA
PÁGINA 27
ESPORTS
El Plan de Movilidad
Urbana se aprueba con
los votos del PSC y el PP
Jordi Soriano, portavoz del PP, durante el pleno
ESTEVE BARNOLA
PÁGINAS 2 y 3
Lleida 0
Sabadell 0
Este fue el resultado
del par tido de ida de la
final autonómica de la
Copa Federación cele-
brado ayer en el munici-
pal d’Espor ts.
El resto de par tidos de la oposición critican
el documento por poco concreto e ineficaz
PLENO MUNICIPAL DE OCTUBRE
J
DIJOUS 29 - DIVENDRES 30 DE MARÇ DEL 2018 www.diaridesabadell.comNÚMERO: 9.308 1,70 e
Moltes
gràcies
n L’editora de Diari de
Sabadell publica avui
el darrer número
després de 41 anys
PÀGINA 8
n Un especial record a
totes les persones que
han fet possible D.S.
en el moment del comiat n Aquest agraïment va
dirigit a tota la ciutadania,
col·laboradors, subscriptors,
anunciants i entitats
D
iari de Sabadell publica avui el da-
rrer número editat per Vallesana de
Publicacions, S.A. després de 41 anys de
presència a la ciutat. Es tanca una etapa
de la premsa local d’aquesta ciutat en la
que hem estat un referent de la informació
de proximitat com a principal exponent
del periodisme fet des d’aquí per a la
gent d’aquí. Els nostres lectors i lectores,
col·laboradors, subscriptors, anunciants i
entitats han estat els qui han fet possible
la llarga vida d’aquesta publicació.
Benvolguts lectors,
Us recordem que la propera edició del Diari
de Sabadell no sortirà al carrer fins al pro-
per dimarts 10 d’abril.
A partir de llavors, trobareu el diari cada di-
marts, dijous i dissabte als punts habituals.
Us desitgem unes molt bones vacances de
Setmana Santa.
Novapress Edicions
........................................................................................................................................................……………………………………………………………………………….
Els futurs són preguntes i les Solucions Compte Expansió, respostes.
DESCOBREIX-LES A FUTURS.BANCSABADELL.COM
FUTURS
Document publicitari
DM
26 i 27 de Juny de 2018
1,70 euros Núm. 34
www.diaridesabadell.com diaridesabadell
PACIÈNCIA
FGC Els usuaris ja saben que el trajecte a Barcelona
s’allarga fins a mitja hora per les obres a Can Feu
Oci P36 Ciutat P04-05
La Nit dels
Musicals
torna a
triomfar al
Fresc
Sense ZH,
com ha de
ser l’oci
nocturn de
Sabadell?
SBD-BCN1 HORA I 12 MINUTS
BCN-SBD
Durada actual:
45 MINUTS
Durada habitual:
1 HORA I 5 MINUTS
Durada actual:
45 MINUTS
Durada habitual:
Un recorregut per les
capçaleres del Diari
L’evolució del mitjà al llarg de la seva història, explicant el dia a dia de la ciutat i
els fets m?s rellevants des del fi ns a l’actualitat
M. C. @diaridesabadell
Edició especial
5 anys del Diari
Un diari amb història
1
1854
Una de les
primeres
portades que
encara es con-
serven, datada
del setembre
del 1854.
2
1910
Apareix el Diari
de Sabadell
en llengua
catalana, agost
del 1910.
3
1936
Darrera edició
del Diari de
Sabadell, dos
dies després
de l’esclat de
la Guerra Civil
Espanyola, el 17
de juliol.
4-6
1942
Durant la
dictadura
franquista, la
capçalera va
ser Sabadell i
l’edició anava
a càrrec de la
Falange.
7
1977
L’editora
Vallesana de
Publicacions
SA inicia una
nova etapa de
Diari de Sa-
badell, oferint
cinc edicions
setmanals, a
partir de l’abril
del 1977.
11
2018
L’editora del
Diari durant
quaranta-un
anys, Vallesana
de Publicaci-
ons, SA, posa
punt final pu-
blicant la seva
darrera edició,
donant gràcies
als ciutadans,
col·laboradors,
subscriptors,
anunciants i
entitats.
12
2018
Una setmana
després, Diari
de Sabadell
tornava al
quiosc de la
mà de la nova
editora, Nova-
press Edicions
1 2
9
10
11
3
6
4
7
5
8
12
SL, amb la seva primera portada el 10 d’abril.
Dos me-
sos i escaig
després, el juny del 2018, llançava el redisseny del Diari de Saba- dell.
Les capçaleres (1854-2023)
DIJOUS, 7 D’OCTUBRE DEL 2010 www.diaridesabadell.comNúmERO : 7.949 1 euro
LA GASETA
DEL DIJOUS
entrevista avui
Joaquim Fité
Lagaseta deL dijous
entrevistes·
gastronomia ·
la marxa ·
bellesa
EntrEvista
joaquim
FitÉ
V ida i fe ar lequinada
PÁGINA 4
Sabadell
será la sede
de TEXFOR
C
uatro patronales
de las industrias
españolas dedicadas
al textil de cabecera
han creado la Confe-
deración de la Indus-
tria Textil (TEXFOR)
que ayer fue presen-
tada oficialmente en
el Cercle d’Economia,
en Barcelona. La en-
tidad tendrá su sede
social en el Gremi de
Fabricants de Saba-
dell y representará a
2.490 empresas que
emplean actualmente
a 43.635 personas.
PÁGINA 14
ESTEVE BARNOLA
La consellera Serna asegura que
«lo peor de la crisis ha pasado»
M
ar Serna visitó ayer las obras de la nueva Oficina de Treball que en-
trará en ser vicio durante el primer trimestre de 2011 en las antiguas
dependencias de la Cambra de Comerç, en la calle Alfons XIII, 45-47. La
consellera de Treball de la Generalitat valoró positivamente los últimos
datos del paro y subrayó que «lo peor de la crisis ha pasado».
ECONOMIA
PÁGINA 27
ESPORTS
El Plan de Movilidad
Urbana se aprueba con
los votos del PSC y el PP
Jordi Soriano, portavoz del PP, durante el pleno
ESTEVE BARNOLA
PÁGINAS 2 y 3
Lleida 0
Sabadell 0
Este fue el resultado
del par tido de ida de la
final autonómica de la
Copa Federación cele-
brado ayer en el munici-
pal d’Espor ts.
El resto de par tidos de la oposición critican
el documento por poco concreto e ineficaz
PLENO MUNICIPAL DE OCTUBRE
J
DIJOUS 29 - DIVENDRES 30 DE MARÇ DEL 2018 www.diaridesabadell.comNÚMERO: 9.308 1,70 e
Moltes
gràcies
n L’editora de Diari de
Sabadell publica avui
el darrer número
després de 41 anys
PÀGINA 8
n Un especial record a
totes les persones que
han fet possible D.S.
en el moment del comiat n Aquest agraïment va
dirigit a tota la ciutadania,
col·laboradors, subscriptors,
anunciants i entitats
D
iari de Sabadell publica avui el da-
rrer número editat per Vallesana de
Publicacions, S.A. després de 41 anys de
presència a la ciutat. Es tanca una etapa
de la premsa local d’aquesta ciutat en la
que hem estat un referent de la informació
de proximitat com a principal exponent
del periodisme fet des d’aquí per a la
gent d’aquí. Els nostres lectors i lectores,
col·laboradors, subscriptors, anunciants i
entitats han estat els qui han fet possible
la llarga vida d’aquesta publicació.
Benvolguts lectors,
Us recordem que la propera edició del Diari
de Sabadell no sortirà al carrer fins al pro-
per dimarts 10 d’abril.
A partir de llavors, trobareu el diari cada di-
marts, dijous i dissabte als punts habituals.
Us desitgem unes molt bones vacances de
Setmana Santa.
Novapress Edicions
........................................................................................................................................................……………………………………………………………………………….
Els futurs són preguntes i les Solucions Compte Expansió, respostes.
DESCOBREIX-LES A FUTURS.BANCSABADELL.COM
FUTURS
Document publicitari
DM
26 i 27 de Juny de 2018
1,70 euros Núm. 34
www.diaridesabadell.com diaridesabadell
PACIÈNCIA
FGC Els usuaris ja saben que el trajecte a Barcelona
s’allarga fins a mitja hora per les obres a Can Feu
Oci P36 Ciutat P04-05
La Nit dels
Musicals
torna a
triomfar al
Fresc
Sense ZH,
com ha de
ser l’oci
nocturn de
Sabadell?
SBD-BCN1 HORA I 12 MINUTS
BCN-SBD
Durada actual:
45 MINUTS
Durada habitual:
1 HORA I 5 MINUTS
Durada actual:
45 MINUTS
Durada habitual:
Un recorregut per les
capçaleres del Diari
L’evolució del mitjà al llarg de la seva història, explicant el dia a dia de la ciutat i
els fets m?s rellevants des del fi ns a l’actualitat
M. C. @diaridesabadell
Edició especial
5 anys del Diari
Un diari amb història
1
1854
Una de les
primeres
portades que
encara es con-
serven, datada
del setembre
del 1854.
2
1910
Apareix el Diari
de Sabadell
en llengua
catalana, agost
del 1910.
3
1936
Darrera edició
del Diari de
Sabadell, dos
dies després
de l’esclat de
la Guerra Civil
Espanyola, el 17
de juliol.
4-6
1942
Durant la
dictadura
franquista, la
capçalera va
ser Sabadell i
l’edició anava
a càrrec de la
Falange.
7
1977
L’editora
Vallesana de
Publicacions
SA inicia una
nova etapa de
Diari de Sa-
badell, oferint
cinc edicions
setmanals, a
partir de l’abril
del 1977.
11
2018
L’editora del
Diari durant
quaranta-un
anys, Vallesana
de Publicaci-
ons, SA, posa
punt final pu-
blicant la seva
darrera edició,
donant gràcies
als ciutadans,
col·laboradors,
subscriptors,
anunciants i
entitats.
12
2018
Una setmana
després, Diari
de Sabadell
tornava al
quiosc de la
mà de la nova
editora, Nova-
press Edicions
1 2
9
10
11
3
6
4
7
5
8
12
SL, amb la seva primera portada el 10 d’abril.
Dos me-
sos i escaig
després, el juny del 2018, llançava el redisseny del Diari de Saba- dell.
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 27
Edició especial
5 anys del Diari
5
En aquest 5è aniversari, Torra Serveis Funeraris
volem acompanyar-vos i felicitar-vos amb els
nostres millors desitjos.
Sou una veu de confi ança i un mitjà de connexió
per als sabadellencs i estem molt orgullosos que
sigueu una presència imprescindible a la nostra
ciutat, sent el testimoni dels esdeveniments, les
històries i les persones que compartim.
Que tingueu molts anys d’èxits
i continueu sent sempre una
gran referència local!
acompanyar-te
Estem aquí per
Horari d’ofi cines:
24 h,els 365 dies de l’any
902 930 085
www.funerariatorra.com
[email protected]
629 72 79 25
Horari de vetlla: de 8:00 h a 21:30 h, els 365 dies de l’any Ronda Orient 71 · 08203 Sabadell
Edició especial
5 anys del Diari
5
En aquest 5è aniversari, Torra Serveis Funeraris
volem acompanyar-vos i felicitar-vos amb els
nostres millors desitjos.
Sou una veu de confi ança i un mitjà de connexió
per als sabadellencs i estem molt orgullosos que
sigueu una presència imprescindible a la nostra
ciutat, sent el testimoni dels esdeveniments, les
històries i les persones que compartim.
Que tingueu molts anys d’èxits
i continueu sent sempre una
gran referència local!
acompanyar-te
Estem aquí per
Horari d’ofi cines:
24 h,els 365 dies de l’any
902 930 085
www.funerariatorra.com
[email protected]
629 72 79 25
Horari de vetlla: de 8:00 h a 21:30 h, els 365 dies de l’any Ronda Orient 71 · 08203 Sabadell
28 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del DiariUn diari amb història
comarca, autonomista d’avisos i no-
tícies.
-1942-1977: Sabadell.
-1977-1989: Diario de Sabadell.
-1989-2018: Diari de Sabadell.
-2018-...: Diari de Sabadell.
En tots aquests anys, la publi-
cació de la capçalera no ha estat ni
seguida, ni contínua. Hi ha diver-
sos salts en el temps, segurament
ocasionats pels diferents canvis
polítics i socials que, a més, han
d’haver afectat sens dubte la seva
ideologia i la seva tendència. De la
mateixa manera que també s’ha
vist afectada per la censura i per
les dificultats econòmiques. Però
és evident que, malgrat tot, és una
capçalera que s’ha mantingut des
de llavors fins a l’actualitat.
El juliol del 1881, Teodoro de
Mena, director del Diario de Sa -
badell, que ja publicava el periò-
dic Ecos del Vallès, va presentar la
publicació al consistori i va dema-
nar una subvenció de mil pesse-
tes anuals pagades en trimestres
avançats. “Per omplir una neces-
sitat que el moviment intel·lec-
tual de la nostra època reclama,
hem concebut el projecte de pu-
blicar un diari d’interessos mate-
rials, avisos i notícies, indústria
i belles arts amb el títol de Dia-
rio de Sabadell”. Circumstànci-
es especials, especialment eco-
nòmiques, l’obligaven a acudir a
l’Ajuntament perquè sense una
protecció per part del munici-
pi no hi havia empresa periodís-
tica possible. L’alcalde Juan Vivé
Salvà el va felicitar per la iniciati-
va, però li va respondre que no era
possible concedir-li la subvenció
sol·licitada.
Aleshores, la censura ja en feia
de les seves. Disposat per l’arti-
cle 11 de la llei d’impremta, s’exi-
gia que el director de qualsevol
diari havia de presentar el dia de la
seva publicació i, autoritzats amb
la seva signatura, tres exemplars
de cada número a l’alcaldia, en
què un dels exemplars era segellat
i tornat. A més, el cap dels Tre-
balls Estadístics de la província
de Barcelona reclamava a l’alcal-
de un exemplar de cadascun dels
diaris que es van publicar el 1882.
L’incompliment d’aquesta peti-
ció seria notificada al governador.
Anys més tard, entre 1910 i
1936, es va viure potser la millor
època del Diari de Sabadell, amb
molt d’èxit. Escrit en català, es va-
ren publicar 7.508 números d’un
bon contingut literari i fou, segu-
rament, el diari de Catalunya que Diari
de Sabadell
des del 1853:
170 anys d’una
capçalera
A més a més...
La ciutat de Sabadell mostrava molta vitalitat per la premsa. A l’Exposició
Universal del 1929, l’estand de premsa de Sabadell es va classificar en segon
lloc, després de Barcelona, pel nombre de publicacions i per la presentació.
J
oan Baptista Lladó i Fi-
gueras, el primer sabade-
llenc que va recollir mate-
rials per a la història de la
premsa local, afirmava que “des
de l’any 1853 al 1857, sortí a la nos-
tra localitat un periòdic setmanal
i, a vegades, dos”. Ell mateix, l’any
1904, va reconèixer que era im-
possible, però, precisar quins fo-
ren els primers periòdics que van
aparèixer a Sabadell. En la seva
publicació La premsa a Sabadell va
recollir 190 capçaleres fins a l’any
1927. Anys més tard, Joan Puig i
Pujol, a 86 anys de premsa local, Sa-
badell, 1853-1938, arribava fins a les
309.
Partint de la portada adjunta
del Diario de Sabadell del 2 de se -
tembre del 1854, amb el número
136 i segon any de registre, és lò-
gic concloure que l’edició s’havia
iniciat l’any 1853. Montserrat Sal-
vador i Padrosa a La Premsa saba -
dellenca explica que l’abril del 1853
el barceloní Gaietà Gaspar va sol·
licitar permís per publicar a Saba-
dell un diari d’avisos i notícies no
polítiques. Aquesta seria, doncs,
la primera publicació –de la qual
no s’ha conservat cap exemplar–
d’un periòdic a Sabadell que duia
el nom de Diario Sabadellense i que
al cap de poc es va convertir en el
Diario de Sabadell. Fos o no la ma-
teixa capçalera, sí que es tracta
del mateix any, el 1853, és a dir, ara
fa 170 anys. Més d’un segle i mig
d’antigor.
En l’excel·lent treball Inventa-
ri de l’hemeroteca local: Publicacions
periòdiques sabadellenques (1854-
2005) publicat per l’Arxiu Histò-
ric de Sabadell, Gisela Figueras
i Cifuentes exposa la cronolo-
gia de la capçalera Diario o Diari
de Sabadell en el transcurs de tots
aquests anys.
-1853: Diario Sabadellense.
-1853-1855: Diario de Sabadell.
-1879: Diario de Sabadell, de avi-
sos y noticias.
-1881-1882: Diario de Sabadell,
de avisos y noticias.
-1883-1886: Diario de Sabadell,
literatura, ciencias, intereses materi-
ales, artes y noticias.
-1897: Diario de Sabadell, inde-
pendiente de avisos y noticias.
-1903-1904: Diario de Sabadell,
periódico independiente de avisos y
noticias.
-1910-1919: Diari de Sabadell,
autonomista d’avisos i notícies.
-1925: Diari de Sabadell, del co-
merç i de la indústria.
-1919-1936: Diari de Sabadell i sa
Jaume
Barberà
(1950)
Enginyer tècnic
mecànic
de formació
i escriptor
de vocació.
@Jaumeb72
La setmana que ve... Joan Oller Pons i la seva aportació a la música.
Edició especial
5 anys del DiariUn diari amb història
comarca, autonomista d’avisos i no-
tícies.
-1942-1977: Sabadell.
-1977-1989: Diario de Sabadell.
-1989-2018: Diari de Sabadell.
-2018-...: Diari de Sabadell.
En tots aquests anys, la publi-
cació de la capçalera no ha estat ni
seguida, ni contínua. Hi ha diver-
sos salts en el temps, segurament
ocasionats pels diferents canvis
polítics i socials que, a més, han
d’haver afectat sens dubte la seva
ideologia i la seva tendència. De la
mateixa manera que també s’ha
vist afectada per la censura i per
les dificultats econòmiques. Però
és evident que, malgrat tot, és una
capçalera que s’ha mantingut des
de llavors fins a l’actualitat.
El juliol del 1881, Teodoro de
Mena, director del Diario de Sa -
badell, que ja publicava el periò-
dic Ecos del Vallès, va presentar la
publicació al consistori i va dema-
nar una subvenció de mil pesse-
tes anuals pagades en trimestres
avançats. “Per omplir una neces-
sitat que el moviment intel·lec-
tual de la nostra època reclama,
hem concebut el projecte de pu-
blicar un diari d’interessos mate-
rials, avisos i notícies, indústria
i belles arts amb el títol de Dia-
rio de Sabadell”. Circumstànci-
es especials, especialment eco-
nòmiques, l’obligaven a acudir a
l’Ajuntament perquè sense una
protecció per part del munici-
pi no hi havia empresa periodís-
tica possible. L’alcalde Juan Vivé
Salvà el va felicitar per la iniciati-
va, però li va respondre que no era
possible concedir-li la subvenció
sol·licitada.
Aleshores, la censura ja en feia
de les seves. Disposat per l’arti-
cle 11 de la llei d’impremta, s’exi-
gia que el director de qualsevol
diari havia de presentar el dia de la
seva publicació i, autoritzats amb
la seva signatura, tres exemplars
de cada número a l’alcaldia, en
què un dels exemplars era segellat
i tornat. A més, el cap dels Tre-
balls Estadístics de la província
de Barcelona reclamava a l’alcal-
de un exemplar de cadascun dels
diaris que es van publicar el 1882.
L’incompliment d’aquesta peti-
ció seria notificada al governador.
Anys més tard, entre 1910 i
1936, es va viure potser la millor
època del Diari de Sabadell, amb
molt d’èxit. Escrit en català, es va-
ren publicar 7.508 números d’un
bon contingut literari i fou, segu-
rament, el diari de Catalunya que Diari
de Sabadell
des del 1853:
170 anys d’una
capçalera
A més a més...
La ciutat de Sabadell mostrava molta vitalitat per la premsa. A l’Exposició
Universal del 1929, l’estand de premsa de Sabadell es va classificar en segon
lloc, després de Barcelona, pel nombre de publicacions i per la presentació.
J
oan Baptista Lladó i Fi-
gueras, el primer sabade-
llenc que va recollir mate-
rials per a la història de la
premsa local, afirmava que “des
de l’any 1853 al 1857, sortí a la nos-
tra localitat un periòdic setmanal
i, a vegades, dos”. Ell mateix, l’any
1904, va reconèixer que era im-
possible, però, precisar quins fo-
ren els primers periòdics que van
aparèixer a Sabadell. En la seva
publicació La premsa a Sabadell va
recollir 190 capçaleres fins a l’any
1927. Anys més tard, Joan Puig i
Pujol, a 86 anys de premsa local, Sa-
badell, 1853-1938, arribava fins a les
309.
Partint de la portada adjunta
del Diario de Sabadell del 2 de se -
tembre del 1854, amb el número
136 i segon any de registre, és lò-
gic concloure que l’edició s’havia
iniciat l’any 1853. Montserrat Sal-
vador i Padrosa a La Premsa saba -
dellenca explica que l’abril del 1853
el barceloní Gaietà Gaspar va sol·
licitar permís per publicar a Saba-
dell un diari d’avisos i notícies no
polítiques. Aquesta seria, doncs,
la primera publicació –de la qual
no s’ha conservat cap exemplar–
d’un periòdic a Sabadell que duia
el nom de Diario Sabadellense i que
al cap de poc es va convertir en el
Diario de Sabadell. Fos o no la ma-
teixa capçalera, sí que es tracta
del mateix any, el 1853, és a dir, ara
fa 170 anys. Més d’un segle i mig
d’antigor.
En l’excel·lent treball Inventa-
ri de l’hemeroteca local: Publicacions
periòdiques sabadellenques (1854-
2005) publicat per l’Arxiu Histò-
ric de Sabadell, Gisela Figueras
i Cifuentes exposa la cronolo-
gia de la capçalera Diario o Diari
de Sabadell en el transcurs de tots
aquests anys.
-1853: Diario Sabadellense.
-1853-1855: Diario de Sabadell.
-1879: Diario de Sabadell, de avi-
sos y noticias.
-1881-1882: Diario de Sabadell,
de avisos y noticias.
-1883-1886: Diario de Sabadell,
literatura, ciencias, intereses materi-
ales, artes y noticias.
-1897: Diario de Sabadell, inde-
pendiente de avisos y noticias.
-1903-1904: Diario de Sabadell,
periódico independiente de avisos y
noticias.
-1910-1919: Diari de Sabadell,
autonomista d’avisos i notícies.
-1925: Diari de Sabadell, del co-
merç i de la indústria.
-1919-1936: Diari de Sabadell i sa
Jaume
Barberà
(1950)
Enginyer tècnic
mecànic
de formació
i escriptor
de vocació.
@Jaumeb72
La setmana que ve... Joan Oller Pons i la seva aportació a la música.
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 29
Edició especial
5 anys del DiariUn diari amb història
Entre 1910
i 1936 es van
publicar 7.508
números d’un
bon contingut
literari”
Joan Oliver,
Pere Quart,
va ser director
del Diari
de Sabadell
entre 1929
i 1930”va veure néixer a les seves pàgines
els fenòmens literaris de més ca-
tegoria local. Un diari essencial-
ment catalanista, amb directors
com Miquel Duran, Joan Arús
Colomer, Josep Maria Castellet i
Pont o Joan Trias Fàbregas; hi van
aparèixer noms com Joaquim Fol-
guera i Poal, i també Joan Oliver,
Francesc Trabal o Armand Obi-
ols, quan els joves del Cor de San-
ta Rita, també anomenat Colla de
Sabadell, van desembarcar al di-
ari amb les seves idees. Joan Oli-
ver hi va escriure entre 1923 i 1928,
quan es va donar a conèixer com
a escriptor. Un any després en va
ser el director. La nit del 18 de juli-
ol del 1936, les màquines van tirar
el darrer exemplar del diari, que
es vendria l’endemà.
Durant la dictadura franquista,
la capçalera fou Sabadell i l’edició
anava a càrrec de la Falange. Entre
1977 i 2018, va anar a càrrec de Va-
llesana de Publicaciones, SA, fins
a l’any 1989, com a Diario de Saba-
dell, i fins al 2018, com a Diari de
Sabadell.
El mes d’abril del 2018, la cap-
çalera va ser adquirida per Nova -
press Edicions, SL, que amb un jove
i dinàmic equip treballa per oferir
notícies d’última hora i reportat-
ges i articles de Sabadell i el Va-
llès.
Diari de Sabadell, “El diari de
sempre al servei dels sabadellencs
i vallesans”.
Fotos de diverses capçaleres
/ BIBLIOTECA NACIONAL DE CATALUNYA
Edició especial
5 anys del DiariUn diari amb història
Entre 1910
i 1936 es van
publicar 7.508
números d’un
bon contingut
literari”
Joan Oliver,
Pere Quart,
va ser director
del Diari
de Sabadell
entre 1929
i 1930”va veure néixer a les seves pàgines
els fenòmens literaris de més ca-
tegoria local. Un diari essencial-
ment catalanista, amb directors
com Miquel Duran, Joan Arús
Colomer, Josep Maria Castellet i
Pont o Joan Trias Fàbregas; hi van
aparèixer noms com Joaquim Fol-
guera i Poal, i també Joan Oliver,
Francesc Trabal o Armand Obi-
ols, quan els joves del Cor de San-
ta Rita, també anomenat Colla de
Sabadell, van desembarcar al di-
ari amb les seves idees. Joan Oli-
ver hi va escriure entre 1923 i 1928,
quan es va donar a conèixer com
a escriptor. Un any després en va
ser el director. La nit del 18 de juli-
ol del 1936, les màquines van tirar
el darrer exemplar del diari, que
es vendria l’endemà.
Durant la dictadura franquista,
la capçalera fou Sabadell i l’edició
anava a càrrec de la Falange. Entre
1977 i 2018, va anar a càrrec de Va-
llesana de Publicaciones, SA, fins
a l’any 1989, com a Diario de Saba-
dell, i fins al 2018, com a Diari de
Sabadell.
El mes d’abril del 2018, la cap-
çalera va ser adquirida per Nova -
press Edicions, SL, que amb un jove
i dinàmic equip treballa per oferir
notícies d’última hora i reportat-
ges i articles de Sabadell i el Va-
llès.
Diari de Sabadell, “El diari de
sempre al servei dels sabadellencs
i vallesans”.
Fotos de diverses capçaleres
/ BIBLIOTECA NACIONAL DE CATALUNYA
30 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Moments: entre edició i edició
Molt més que
escriure un diari
En aquests cinc anys, han passat moltes coses boniques en
aquesta família: sopars, un naixement, dos trasllats, concerts
amb la comunitat de lectors, tasts de vins i escapades entre
vinyes amb formacions d’experts incloses. En definitiva,
moments inoblidables viscuts, també, fora de la redacció.
Redacciós • @diaridesabadell
El pas per la històrica seu del carrer de
Sant Quirze va ser fugaç, mentre bus-
càvem un espai diàfan i que s’adap-
tés a les necessitats; finalment, al car-
rer de les Valls, i després d’un cap de
setmana molt intens, vam inaugurar
la que seria casa nostra durant prop
de tres anys. Per celebrar els primers
passos, la masia Can Calopa de Dalt
ens va obrir les portes per tastar els
seus millors vins –i fer uns quants
brindis– i gaudir d’una bona estona
amb el periodista i consultor Ismael
Nafría. Aquests cinc anys no es podri-
en explicar sense la Kira, una bull dog
francès molt intel·ligent i obedient
que ha viscut en primera persona el
procés d’elaborar el Diari de Sabadell
al llarg d’aquests cinc anys.
Moments: entre edició i edició
Molt més que
escriure un diari
En aquests cinc anys, han passat moltes coses boniques en
aquesta família: sopars, un naixement, dos trasllats, concerts
amb la comunitat de lectors, tasts de vins i escapades entre
vinyes amb formacions d’experts incloses. En definitiva,
moments inoblidables viscuts, també, fora de la redacció.
Redacciós • @diaridesabadell
El pas per la històrica seu del carrer de
Sant Quirze va ser fugaç, mentre bus-
càvem un espai diàfan i que s’adap-
tés a les necessitats; finalment, al car-
rer de les Valls, i després d’un cap de
setmana molt intens, vam inaugurar
la que seria casa nostra durant prop
de tres anys. Per celebrar els primers
passos, la masia Can Calopa de Dalt
ens va obrir les portes per tastar els
seus millors vins –i fer uns quants
brindis– i gaudir d’una bona estona
amb el periodista i consultor Ismael
Nafría. Aquests cinc anys no es podri-
en explicar sense la Kira, una bull dog
francès molt intel·ligent i obedient
que ha viscut en primera persona el
procés d’elaborar el Diari de Sabadell
al llarg d’aquests cinc anys.
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 31
www.tus.es
[email protected]
93 710 79 51
Et portem?
Mou-te en bus!
Segueix-nos a: @tussccl
Diari Sabadell 133x195.indd 1Diari Sabadell 133x195.indd 1 22/6/23 13:4022/6/23 13:40
Recentment, el grup sabadellenc Luand o el Triquell han
estat alguns dels nostres sabadellencs més mediàtics
que s’han apropat a la plaça de Ricard Simó Bach per
compartir amb els lectors del Diari una bona estona, can-
tant els seus hits. Però en aquests cinc anys, no podem
obviar que la família del Diari ha crescut. I és que la nos-
tra companya, la Neus Costa, ha estat mare de l’Aana.
www.tus.es
[email protected]
93 710 79 51
Et portem?
Mou-te en bus!
Segueix-nos a: @tussccl
Diari Sabadell 133x195.indd 1Diari Sabadell 133x195.indd 1 22/6/23 13:4022/6/23 13:40
Recentment, el grup sabadellenc Luand o el Triquell han
estat alguns dels nostres sabadellencs més mediàtics
que s’han apropat a la plaça de Ricard Simó Bach per
compartir amb els lectors del Diari una bona estona, can-
tant els seus hits. Però en aquests cinc anys, no podem
obviar que la família del Diari ha crescut. I és que la nos-
tra companya, la Neus Costa, ha estat mare de l’Aana.
32 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del DiariEl paper dels lectors
Subscriptors fi dels
“Soc un addicte del Diari
i fi ns i tot el rebia a Manacor”
P. Figueras • @perefiguerasval
El seu idil·li amb el Diari de Sa-
badell ve de molt lluny, quan
el Josep Albert Comellas (90
anys) formava part d’un Esbart
Dansaire -en aquella època ano-
menada Agrupació de Danzas de
la Obra Sindical Educación y Des-
canso- i en un viatge al País de
Gal∙les per actuar, l’autobús va
patir un accident, per sort sen-
se ferits. “El Diari es va fer ressò
de la notícia, fi ns i tot amb una
foto, i també parlava molt de la
nostra activitat dansaire. Arran
d’això vaig fer una bona amis-
tat amb el seu director, l’entra-
nyable senyor Palau, i em vaig
convertir en un fan incondicio-
nal, un addicte del Diari. En soc
subscriptor des de fa més de sei-
xanta anys”, explica orgullós.
Fins i tot, recorda que en les
seves estades d’estiu a Mana-
cor, d’on és la seva dona Maria
Gayà, “rebia el Diari allà per cor-
reu. El problema és que trigaven
massa dies i fi nalment, vaig deci-
dir que era millor connectar-se
al web. Soc un gran amant de la
informàtica. Tinc un ordina-
dor a casa i a Ses Illes m’empor-
to el portàtil. Així estic infor-
mat al moment, començant pel
Bon Dia”. Per cert, com a anèc-
dota, la casa està ubicada a Por-
to Cristo i són amics de la iaia de
Rafa Nadal.
A Sabadell viuen a la ronda
de Zamenhof des de fa 58 anys,
amb una vista espectacular de la
ciutat des del seu vuitè pis. L’ac-
tual Diari, assegura, “m’agrada
moltíssim i ara encara més per-
què tot és en català. Els canvis
han estat molt positius, sobre-
tot el disseny. Vull saber coses
de Sabadell i per a mi el Diari és
molt important”. Repassa to-
tes les seccions, inclòs l’Obitu-
ari “perquè per desgràcia surten
amics o coneguts que ens han
deixat”. I també és un practicant
dels mots encreuats. Mai falla.
El Diari de Sabadell i el Cen-
tre d’Esports formen part del
paisatge a l’habitatge de la M.
Lluïsa Serra (82). Àlbums de
retalls del Diari conviuen amb
tota mena d’estris arlequinats.
De fet, acaba de rebre un
reconeixement del club per
la seva fidelitat com a sòcia
amb més de 50 anys d’anti-
guitat, l’única dona que figu-
ra en aquest rànquing. Preci-
sament, el futbol va ser un dels
motius de la subscripció al Di-
ari de Sabadell per part del seu
pare. “Volia saber totes les no-
tícies relacionades amb el Sa-
badell. La meva germana i jo
anàvem a la vella Creu Alta
amb els pares i fi ns i tot recor-
do desplaçaments a Osca, Sa-
ragossa o València amb un Cit-
roën d’aquells amb la lona que
podia ser descapotable”.
Quan el pare va morir, fa uns
vint anys, la M. Lluïsa va conti-
nuar amb la subscripció encara
que els primers anys volia que
fessin el rebut a nom del seu
progenitor “com si fos un petit
homenatge”.
Assegura que “el Diari for-
ma part de casa meva, és com si
fos un familiar més, dona caliu.
Si algun dia no el porten per al-
gun problema, el trobo a faltar.
Això sí, truco i el mateix dia el
tinc. Jo prefereixo llegir el Dia-
ri de Sabadell que qualsevol al-
tre perquè el que vull saber són
les coses que passen a la meva
ciutat. Em posava molt trista
quan llegia que tancaven una
fàbrica tèxtil per exemple. Per
desgràcia, ara ja no en queden”.
Lògicament, les pàgines de-
dicades al Centre d’Esports
ocupen un lloc preferent en les
seves preferències. “Per a mi
tenen un signifi cat especial i un
dia vaig fer una petita queixa
perquè havien retirat les clas-
sificacions. Penso que és una
informació important. Estic
contenta que tornin a sortir”.
Considera que l’evolució del
Diari “era necessària, com tot
en la vida. Jo puc dir que he vis-
cut tot el procés... Quan les fo-
tos eren en blanc i negre! Tinc
molts retalls guardats i també
molts records d’altres èpoques
del Sabadell. El millor? L’últim
ascens a Primera Divisió va ser
un fet inoblidable”.
Sagrada Família i Serrat
Només una persona li ha fet
perdre’s algun partit del Saba-
dell a l’Estadi: Joan Manel Ser-
rat. “Un dia va coincidir amb
un concert i li vaig demanar a la
meva germana anar a veure’l en
directe”.
També va endur-se una gran
sorpresa quan va deixar de tre-
ballar al col∙legi Sagrada Famí-
lia després de vint-i-cinc anys
fent tasques administratives.
“Sabien que m’agradava el Ser-
rat i el van portar a cantar no-
més per a mi al col∙legi. Va ser
una gran alegria”, recorda.
La M. Lluïsa
Serra guarda
àlbums amb
retalls i fotos
en blanc i negre
“El Diari de Sabadell
forma part de casa
meva, dona caliu”
Pere Figueras • @perefiguerasval
A més de l’edició
de paper, el Josep
Albert Comellas
segueix la versió
digital
PIZZA NAPOLETAN A
MAXIMMUS
Edició especial
5 anys del DiariEl paper dels lectors
Subscriptors fi dels
“Soc un addicte del Diari
i fi ns i tot el rebia a Manacor”
P. Figueras • @perefiguerasval
El seu idil·li amb el Diari de Sa-
badell ve de molt lluny, quan
el Josep Albert Comellas (90
anys) formava part d’un Esbart
Dansaire -en aquella època ano-
menada Agrupació de Danzas de
la Obra Sindical Educación y Des-
canso- i en un viatge al País de
Gal∙les per actuar, l’autobús va
patir un accident, per sort sen-
se ferits. “El Diari es va fer ressò
de la notícia, fi ns i tot amb una
foto, i també parlava molt de la
nostra activitat dansaire. Arran
d’això vaig fer una bona amis-
tat amb el seu director, l’entra-
nyable senyor Palau, i em vaig
convertir en un fan incondicio-
nal, un addicte del Diari. En soc
subscriptor des de fa més de sei-
xanta anys”, explica orgullós.
Fins i tot, recorda que en les
seves estades d’estiu a Mana-
cor, d’on és la seva dona Maria
Gayà, “rebia el Diari allà per cor-
reu. El problema és que trigaven
massa dies i fi nalment, vaig deci-
dir que era millor connectar-se
al web. Soc un gran amant de la
informàtica. Tinc un ordina-
dor a casa i a Ses Illes m’empor-
to el portàtil. Així estic infor-
mat al moment, començant pel
Bon Dia”. Per cert, com a anèc-
dota, la casa està ubicada a Por-
to Cristo i són amics de la iaia de
Rafa Nadal.
A Sabadell viuen a la ronda
de Zamenhof des de fa 58 anys,
amb una vista espectacular de la
ciutat des del seu vuitè pis. L’ac-
tual Diari, assegura, “m’agrada
moltíssim i ara encara més per-
què tot és en català. Els canvis
han estat molt positius, sobre-
tot el disseny. Vull saber coses
de Sabadell i per a mi el Diari és
molt important”. Repassa to-
tes les seccions, inclòs l’Obitu-
ari “perquè per desgràcia surten
amics o coneguts que ens han
deixat”. I també és un practicant
dels mots encreuats. Mai falla.
El Diari de Sabadell i el Cen-
tre d’Esports formen part del
paisatge a l’habitatge de la M.
Lluïsa Serra (82). Àlbums de
retalls del Diari conviuen amb
tota mena d’estris arlequinats.
De fet, acaba de rebre un
reconeixement del club per
la seva fidelitat com a sòcia
amb més de 50 anys d’anti-
guitat, l’única dona que figu-
ra en aquest rànquing. Preci-
sament, el futbol va ser un dels
motius de la subscripció al Di-
ari de Sabadell per part del seu
pare. “Volia saber totes les no-
tícies relacionades amb el Sa-
badell. La meva germana i jo
anàvem a la vella Creu Alta
amb els pares i fi ns i tot recor-
do desplaçaments a Osca, Sa-
ragossa o València amb un Cit-
roën d’aquells amb la lona que
podia ser descapotable”.
Quan el pare va morir, fa uns
vint anys, la M. Lluïsa va conti-
nuar amb la subscripció encara
que els primers anys volia que
fessin el rebut a nom del seu
progenitor “com si fos un petit
homenatge”.
Assegura que “el Diari for-
ma part de casa meva, és com si
fos un familiar més, dona caliu.
Si algun dia no el porten per al-
gun problema, el trobo a faltar.
Això sí, truco i el mateix dia el
tinc. Jo prefereixo llegir el Dia-
ri de Sabadell que qualsevol al-
tre perquè el que vull saber són
les coses que passen a la meva
ciutat. Em posava molt trista
quan llegia que tancaven una
fàbrica tèxtil per exemple. Per
desgràcia, ara ja no en queden”.
Lògicament, les pàgines de-
dicades al Centre d’Esports
ocupen un lloc preferent en les
seves preferències. “Per a mi
tenen un signifi cat especial i un
dia vaig fer una petita queixa
perquè havien retirat les clas-
sificacions. Penso que és una
informació important. Estic
contenta que tornin a sortir”.
Considera que l’evolució del
Diari “era necessària, com tot
en la vida. Jo puc dir que he vis-
cut tot el procés... Quan les fo-
tos eren en blanc i negre! Tinc
molts retalls guardats i també
molts records d’altres èpoques
del Sabadell. El millor? L’últim
ascens a Primera Divisió va ser
un fet inoblidable”.
Sagrada Família i Serrat
Només una persona li ha fet
perdre’s algun partit del Saba-
dell a l’Estadi: Joan Manel Ser-
rat. “Un dia va coincidir amb
un concert i li vaig demanar a la
meva germana anar a veure’l en
directe”.
També va endur-se una gran
sorpresa quan va deixar de tre-
ballar al col∙legi Sagrada Famí-
lia després de vint-i-cinc anys
fent tasques administratives.
“Sabien que m’agradava el Ser-
rat i el van portar a cantar no-
més per a mi al col∙legi. Va ser
una gran alegria”, recorda.
La M. Lluïsa
Serra guarda
àlbums amb
retalls i fotos
en blanc i negre
“El Diari de Sabadell
forma part de casa
meva, dona caliu”
Pere Figueras • @perefiguerasval
A més de l’edició
de paper, el Josep
Albert Comellas
segueix la versió
digital
PIZZA NAPOLETAN A
MAXIMMUS
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 33Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 23
ORGANITZA PARTNER PRINCIPAL AMB EL SUPORT DEPATROCINADORS
Cinc anys
i tan
com el primer dia
Del 25 de juny
al 13 de juliol als
Jardinets de
l’Espai Cultura
Sabadell.
17 nits d’estiu
plenes de
teatre, música,
monòlegs i poesia
#alafresca.
FelicitaDS!
www.frescfestival.cat
Edició especial
5 anys del Diari
ORGANITZA PARTNER PRINCIPAL AMB EL SUPORT DEPATROCINADORS
Cinc anys
i tan
com el primer dia
Del 25 de juny
al 13 de juliol als
Jardinets de
l’Espai Cultura
Sabadell.
17 nits d’estiu
plenes de
teatre, música,
monòlegs i poesia
#alafresca.
FelicitaDS!
www.frescfestival.cat
Edició especial
5 anys del Diari
34 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
5 anys
del Diari
El paper
dels lectors
Per a gustos... lectors.
Són les persones que
s’informen amb nosaltres
els que donen autèntic
valor a la nostra feina.
Però el Diari de Sabadell
no només es llegeix;
també es mira o s’escolta.
La revolució digital i la
necessitat d’explorar
nous formats per arribar
a tots els públics ha portat
els mitjans de comunicació
a esprémer tots els recursos
a l’abast. Fins i tot a obrir
canals d’informació a les
aplicacions no aptes per
a boomers. Sí, Diari de
Sabadell també té TikTok.
I en un context en què la
informació arriba per tants
canals i de tantes formes
diferents (textos, vídeos,
àudios, gràfics, imatges...),
neix una pluralitat que ens
encanta. La diversitat de
lectors. Ets un romàntic
i només toleres el diari en
paper? O la rugositat de
les seves pàgines et genera
urticària i prefereixes les
xarxes socials? Us valorem
a tots i a totes igual; i,
per tant, ens busqueu
per on ens busqueu, us
informarem al 100%!
Els testimonis
Si els diaris en paper es resisteixen a marxar, és gràcies a
sabadellencs com el Francesc. La premsa escrita ha caigut
gairebé en aquell calaix de coses romàntiques on classifi-
quem tot allò que considerem passat de moda. Com els vi-
nils, per exemple. El cas és que “fullejar les pàgines és molt
agradable”, diu el Francesc, que defensa informar-se en pa-
per “perquè és una lectura molt més tranquil·la”. Només en
cas d’haver de consultar una notícia immediatament treu
el cap al portal web, encara que admet que “el mòbil i jo no
acabem de connectar”. A casa seva sempre hi ha hagut el
DS damunt la taula, explica. “Això d’anar-lo a comprar i fer
el cafetó és quasi com un ritual!”. Gràcies per mantenir-nos
vius, també des de la impremta, Francesc!
Francesc Salomó
Aferrar-se al paper
i al cafetó de bon matí
“Els meus pares cada dia compraven el Diari de Sabadell
en paper, i aquesta era una manera que tenien d’obligar-se
a sortir al carrer, a fer un volt i a anar al quiosc”. El Jaume
Lombarte té un vincle emocional amb el Diari de Sabadell
en paper; però tot i que li agrada, reconeix que la pàgina
web s’ha convertit en “un canal perfecte per estar informat
més ràpidament de tot el que passa a la ciutat”. La im-
mediatesa i la velocitat del ratolí i la pantalla l’han seduït i
ara “reconec que llegeixo menys l’edició en paper”. És un
fanàtic del Centre d’Esports Sabadell, i accentua que gaire-
bé sempre que tafaneja la pàgina web, ho fa per consultar
informació esportiva. No es considera reticent als canvis, en
general. Només una excepció: “Tot canvia. Tot, menys les
ganes de continuar consumint la informació!”.
Jaume Lombarte
Reinventar-se: la
ciutat a cop de ratolí
La Cristina és de titulars. “No acabo de tenir el temps per
endinsar-me a llegir cada notícia de dalt a baix”, apunta.
Per això, diu, ha trobat la forma ideal per informar-se
mitjançant les xarxes socials del DS. “L’Instagram és just
el que necessito perquè repasso els ‘stories’ i em faig una
idea general del que passa cada dia a Sabadell”. Només
en cas que un dels titulars li cridi l’atenció, pitja el botó de
‘més informació’ per accedir a la notícia sencera. Els mitjans
batallem dia a dia per arribar també a les audiències més
joves. “He de dir que el Diari de Sabadell ho ha aconseguit”.
La sabadellenca apunta que també s’informa amb els
famosos ‘reels’, els vídeos ràpids que inunden Instagram i
TikTok, i que al DS hem potenciat molt aquest darrer any.
“Amb un vídeo d’un minut, m’estalvio llegir ‘parrafades’”.
Cristina Fabero
‘Stories’ i ‘reels’; i
‘parrafades’, les justes
Una mica d’aquí, una mica d’allà... Ara amb el mòbil, ara
amb la tauleta, ara amb l’ordinador, i fins i tot, “si soc al bar
esmorzant, també en paper”. La Laura és una lectora totter-
reny. No se li escapa res, ja que també treu el cap a les xar-
xes socials, diu, especialment a Telegram i a Twitter. Apunta
que “abans comprava el paper els dissabtes”, però que
“està tot molt car”, i que l’horitzó informatiu que més li en-
caixa és el digital. Tampoc fa el lleig a cap secció (bé, a quasi
cap): “Esports, societat, cultura... Menys economia, que no
hi entenc gaire, la veritat.” Celebrem que lectores com la
Laura donin sentit a la tasca incombustible dels mitjans per
visibilitzar-se a totes les plataformes. Entre immediatesa o
qualitat de contingut, es decanta pel “periodisme a foc lent
perquè les coses en calent... malament!”.
Laura Soler
El mètode totterreny:
de format en format
5 anys
del Diari
El paper
dels lectors
Per a gustos... lectors.
Són les persones que
s’informen amb nosaltres
els que donen autèntic
valor a la nostra feina.
Però el Diari de Sabadell
no només es llegeix;
també es mira o s’escolta.
La revolució digital i la
necessitat d’explorar
nous formats per arribar
a tots els públics ha portat
els mitjans de comunicació
a esprémer tots els recursos
a l’abast. Fins i tot a obrir
canals d’informació a les
aplicacions no aptes per
a boomers. Sí, Diari de
Sabadell també té TikTok.
I en un context en què la
informació arriba per tants
canals i de tantes formes
diferents (textos, vídeos,
àudios, gràfics, imatges...),
neix una pluralitat que ens
encanta. La diversitat de
lectors. Ets un romàntic
i només toleres el diari en
paper? O la rugositat de
les seves pàgines et genera
urticària i prefereixes les
xarxes socials? Us valorem
a tots i a totes igual; i,
per tant, ens busqueu
per on ens busqueu, us
informarem al 100%!
Els testimonis
Si els diaris en paper es resisteixen a marxar, és gràcies a
sabadellencs com el Francesc. La premsa escrita ha caigut
gairebé en aquell calaix de coses romàntiques on classifi-
quem tot allò que considerem passat de moda. Com els vi-
nils, per exemple. El cas és que “fullejar les pàgines és molt
agradable”, diu el Francesc, que defensa informar-se en pa-
per “perquè és una lectura molt més tranquil·la”. Només en
cas d’haver de consultar una notícia immediatament treu
el cap al portal web, encara que admet que “el mòbil i jo no
acabem de connectar”. A casa seva sempre hi ha hagut el
DS damunt la taula, explica. “Això d’anar-lo a comprar i fer
el cafetó és quasi com un ritual!”. Gràcies per mantenir-nos
vius, també des de la impremta, Francesc!
Francesc Salomó
Aferrar-se al paper
i al cafetó de bon matí
“Els meus pares cada dia compraven el Diari de Sabadell
en paper, i aquesta era una manera que tenien d’obligar-se
a sortir al carrer, a fer un volt i a anar al quiosc”. El Jaume
Lombarte té un vincle emocional amb el Diari de Sabadell
en paper; però tot i que li agrada, reconeix que la pàgina
web s’ha convertit en “un canal perfecte per estar informat
més ràpidament de tot el que passa a la ciutat”. La im-
mediatesa i la velocitat del ratolí i la pantalla l’han seduït i
ara “reconec que llegeixo menys l’edició en paper”. És un
fanàtic del Centre d’Esports Sabadell, i accentua que gaire-
bé sempre que tafaneja la pàgina web, ho fa per consultar
informació esportiva. No es considera reticent als canvis, en
general. Només una excepció: “Tot canvia. Tot, menys les
ganes de continuar consumint la informació!”.
Jaume Lombarte
Reinventar-se: la
ciutat a cop de ratolí
La Cristina és de titulars. “No acabo de tenir el temps per
endinsar-me a llegir cada notícia de dalt a baix”, apunta.
Per això, diu, ha trobat la forma ideal per informar-se
mitjançant les xarxes socials del DS. “L’Instagram és just
el que necessito perquè repasso els ‘stories’ i em faig una
idea general del que passa cada dia a Sabadell”. Només
en cas que un dels titulars li cridi l’atenció, pitja el botó de
‘més informació’ per accedir a la notícia sencera. Els mitjans
batallem dia a dia per arribar també a les audiències més
joves. “He de dir que el Diari de Sabadell ho ha aconseguit”.
La sabadellenca apunta que també s’informa amb els
famosos ‘reels’, els vídeos ràpids que inunden Instagram i
TikTok, i que al DS hem potenciat molt aquest darrer any.
“Amb un vídeo d’un minut, m’estalvio llegir ‘parrafades’”.
Cristina Fabero
‘Stories’ i ‘reels’; i
‘parrafades’, les justes
Una mica d’aquí, una mica d’allà... Ara amb el mòbil, ara
amb la tauleta, ara amb l’ordinador, i fins i tot, “si soc al bar
esmorzant, també en paper”. La Laura és una lectora totter-
reny. No se li escapa res, ja que també treu el cap a les xar-
xes socials, diu, especialment a Telegram i a Twitter. Apunta
que “abans comprava el paper els dissabtes”, però que
“està tot molt car”, i que l’horitzó informatiu que més li en-
caixa és el digital. Tampoc fa el lleig a cap secció (bé, a quasi
cap): “Esports, societat, cultura... Menys economia, que no
hi entenc gaire, la veritat.” Celebrem que lectores com la
Laura donin sentit a la tasca incombustible dels mitjans per
visibilitzar-se a totes les plataformes. Entre immediatesa o
qualitat de contingut, es decanta pel “periodisme a foc lent
perquè les coses en calent... malament!”.
Laura Soler
El mètode totterreny:
de format en format
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 35
Edició especial
5 anys del Diari
T’esperem a la nostra oficina de Sabadell,
situada al Carrer del Doctor Puig 33, 1-2
Compatible amb les ajudes de la Llei de la Dependència
www.qida.es 932 710 257
Atenció professional
a domicili des de
dues hores al dia
La millor ajuda per a tu
i la teva família
Edició especial
5 anys del Diari
T’esperem a la nostra oficina de Sabadell,
situada al Carrer del Doctor Puig 33, 1-2
Compatible amb les ajudes de la Llei de la Dependència
www.qida.es 932 710 257
Atenció professional
a domicili des de
dues hores al dia
La millor ajuda per a tu
i la teva família
36 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
P3:un recull de les pàgines 3 més destacades
Els personatges
sabadellencs
Des del primer moment, la p?gina E es va convertir en una de
les seccions més emblemàtiques. Es tractava de descobrir la
vida de personatges de la ciutat de diferents àmbits. Ja n’hem
fet més de tres-centes i queden moltes històries per escriure.
El personatge
Fina i Juan Pérez Marín, fotografiats al seu negoci fa-
miliar, que abaixa definitivament les persianes aquest
dissabte 1 d’abril
/ VÍCTOR CASTILLO
S
abadell: 1959, 2023. La Merceria Casa Bár-
bara, una de les més antigues de la nostra
ciutat, tanca definitivament les portes avui
dissabte 1 d’abril, després de 64 anys al ser-
vei de Ca n’Oriac. Ni les crisis econòmi-
ques, ni els canvis d’hàbits ni una pandèmia
mundial han fet trontollar aquest petit negoci familiar que s’ha convertit en l’aliment de dues generacions. En Juan Pérez Marín és fill de la dona que va aixecar el negoci i re
-
genta l’històric establiment. “Ha arribat l’hora de descan-
sar. M’ha costat molt prendre aquesta decisió, tanquem un negoci que funciona”, reconeix. Sense relleu generaci
-
onal i sense compradors interessats, la merceria demà ja passa a formar part de la història de Sabadell.
Carrers enfangats i el primer televisor
La família del Juan i la seva merceria expliquen part de la
història de Ca n’Oriac i han viscut la seva transformació a
primera línia. L’any 1959, amb els carrers enfangats, l’aigua
del pou i sense cap mena de sistema de clavegueram als car-
rers, la Bárbara Marín obria un negoci modest al carrer del
Rostre de la història i de la
transformació de Ca n’Oriac
JUAN PÉREZ
Regenta la històrica merceria Casa Bárbara, una de les més antigues
de Sabadell, que avui tanca definitivament les portes després de 64 anys
Lluçanès. A la botiga va néixer en Juan i va treballar, des de ben petit, amb la seva germana Fina. “Els meus amics jugaven al carrer i jo havia de folrar botons. Però m’esca- pava quan podia”, recorda l’home. La seva família és de les més conegudes del barri, i tot té una part fosca: “No po- dia fer gamberrades, de petit”, diu rient. La família era de les poques del barri que tenien televisor i, cada dissabte al vespre, el pare obria la porta de casa, treia el televisor, i els nens del barri es reunien al carrer amb cadires i entrepans
per divertir-se veient TVE1, l’únic canal d’aleshores.
La botiga s’ha traslladat en diverses ocasions: al car-
rer de Berguedà i, coincidint amb l’esclat de la pandèmia, a l’avinguda de Matadepera. Amb el negoci més viu que mai –després de la pandèmia es va impulsar moltíssim aquestes pràctiques– i tres anys després del trasllat, abai- xen la persiana definitivament. “El cor em diu que conti- nuï. El cap, que he de parar”, reconeix. L’essència de Casa Bárbara, però, sempre ha estat el segell dels Pérez Marín: “Tot i que hagués venut la merceria, el rètol me l’enduia, és la història de la meva mare”, diu l’actual propietari. Vol retre homenatge a la feina de la Bárbara: “Sempre ens va deixar les portes obertes de tot arreu”, recorda la Fina.
Marta Ordóñez •
@martaordonezgar
Dissabte 1 i Diumenge 2 d’abril del 2023 3
El personatge
L’Espai Àgora ha celebrat enguany el 25è aniversari. Ha
fet mostres de nombroses disciplines artístiques: des
de teatre o pintura, a música celta o tangos
/ LL. FRANCO
H
i ha persones que en tens prou amb in-
tercanviar dues paraules per tenir aque-
lla inefable sensació com si ja haguéssiu parlat amb anterioritat. Una conver-
sa amb la Maria Antònia és millor man-
tenir-la amb l’agenda poc collada, ja que
t’esponja i et fa còmplice de la seva facilitat per seduir les hores del rellotge i fer-les passar a màxima velocitat. És di-
fícil entrevistar-la sense anar-se’n per les branques, però al final, senzillament et deixes portar, perquè tot el que evo-
ca —sigui aliè o no al motiu de l’entrevista— és ben suscep-
tible de ser escoltat.
“Et diria que un 90% de les persones que han passat per
l’escenari de l’Àgora, tard o d’hora, han acabat tornant”, sosté: “I el que és més important, amb totes hem creat un vincle”. L’Espai Àgora, l’encantador cafè teatre que gesti-
ona la Maria Antònia, s’ha carregat aquest any un gran nú-
mero 25 a l’esquena i ja acumula quasi 3.000 actuacions de
disciplines artístiques diferents a la butxaca. Una recepta de “rigorositat, pluralisme i proximitat” que erigeix l’espai com un punt de trobada per a artistes, espectadors i veïns
“A Sabadell hi ha talent
i producció, però falta públic”
MARIA ANTÒNIA CABISTANY Si estàs vinculat al món artístic sabadellenc, segur que la
coneixes. Regenta l’Àgora, un cafè teatre eclèctic amb 25 anys d’història
de Sant Oleguer. És ben cert que la majoria dels sabade-
llencs que s’han involucrat en el teixit artístic de la ciutat,
en algun moment han acabat passant per aquesta sala. I la
Maria Antònia sempre és un dels records que les compa-
nyies s’enduen de les actuacions a l’Àgora: “Hem intentat
sumar, no tenim grup de teatre propi, però sempre hem
mirat d’atraure el millor de Sabadell”. “Han vingut grans
professionals i també grans produccions amateurs”, indi-
ca Cabistany, que lamenta que “a Sabadell el que fa falta
és més públic”. “A la ciutat hi ha moltíssimes produccions
i moltíssim talent, però es fomenta molt poc que vingui
la gent a omplir les platees, i si no hi ha cultura, anem molt
malament”.
Tot i tenir unes arrels empedreïdes amb el municipi, la
Maria Antònia va néixer a Olot. “Vaig tenir una infante-
sa molt bonica allà, els dissabtes a la tarda anava a veure ga-
leries d’art i cada diumenge escoltava cobla i això em va despertar aquest món artístic”. Fent balanç, la Maria An-
tònia creu que s’han assolit els objectius pels quals l’Espai Àgora. “Hem aconseguit un centre plural, actiu i partici-
patiu”, i això, segons detalla, “ha generat moltíssima acti-
vitat que ha incentivat la cultura de casa”.
Sergi Gonzàlez Reginaldo • @sergigonzz
Dissabte 5 i Diumenge 6 de novembre del 2022 3
Sánchez, amb els diversos trofeus aconseguits en
campionats catalans i nacionals, a la seu del Motor
Club Sabadell
/ LLUÍS CLOTET
“A
casa sempre ha corregut benzina per
les venes”, reconeix el sabadellenc Al-
bert Sánchez, soci del Motor Club Sa-
badell i membre de la junta directiva
des de fa més d’una dècada.
La vida d’aquest tècnic en electròni-
ca ha girat, gira i girarà al voltant del motor i les rodes. Inde-
pendentment del nombre, de pneumàtics, això sí. Perquè
des de ben petit, a casa seva el motocròs estava a cada àpat:
“El meu pare va estar al departament de carreres de Der-
bi durant més de vint-i-cinc anys. La meva mare, però, ens
devia veure amb tanta afi ció que mai ens va deixar treure el
carnet de ciclomotor per frenar-nos”, somriu. Amb la majo-
ria d’edat, va ser dels primers a treure’s el carnet de conduir
i així matar el cuc que duia a dins, almenys quan estava per la
ciutat: “De motos pel camp sempre n’havia tingut”.
De mica en mica, i coincidint amb temps de bonança
econòmica, Sánchez es va comprar el primer dels tres cot-
xes que acabaria tenint en la primera dècada del segle XXI,
per començar a endinsar-se en el món dels ral∙lis de regula-
ritat,l’any 2005 en la primera edició de la Llana: “En aquella
Motor
i rodes:
el ‘motor’ de
la seva vida
ALBERT SÁNCHEZ És un
dels grans copilots
sabadellencs de ral∙lis
de regularitat
edició no vaig poder córrer, però el meu pare sí i jo el vaig
anar seguint. L’any següent amb un Mercedes 220 S a la lí-
nia de sortida”, somriu.
A partir d’aleshores, Sánchez no fallaria cap cita, ans al
contrari. Els bons temps li permetrien comprar-se dos
Porsche, un 2.7 de l’any 1975 i un turbo del 1982, fi ns que
l’any 2011, la crisi el va obligar a abaixar la persiana i a deixar
el seient de pilot per ocupar el de copilot, fent un reciclat-
ge forçós: “Ens va afectar fort fi ns al punt que em vaig ha-
ver de vendre els dos Porsche que tenia. Un dels quals, el
vaig vendre amb el Jordi Gelabert, amb qui l’any següent
–2012– vam estar a prop de guanyar La Llana. Progressiva-
ment, Sánchez guanyaria diversos campionats catalans de
regularitat i faria destacadíssims resultats en l’àmbit esta-
tal, resultats que li obrien les portes de Mercedes per par-
ticipar a les ECOSeries durant quatre anys: “Van ser uns
grans anys, amb un equip que era una família, guanyant un
títol que mai oblidaré”. Ara, amb diversos projectes sobre
la taula per afrontar a partir del 2023, Sánchez no descar-
ta tornar, el dia de demà, a pilotar un Porsche, o fer un raid
pel desert: “Mai he gaudit tant com quan vaig fer un any el
CERT”.
M. Camps R. • @campsmanel
El personatge Dissabte 9 i Diumenge 10 d’abril del 2022 3
www.eug.es
C
Cicles Formatius
Portes obertes
9 d’abril-10h
Inscriu-te a www.eug.es
Viu els cicles
en un entorn
universitari
Av. de la Generalitat, 202-206
08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)
Tel. 93 589 37 27
Amb el suport de
Bioinformàtics
Barcelona
Bioinformàtica
CFGS - Desenvolupament
d’aplicacions
Perfil professional
We b
Multiplataforma
CFGS - Desenvolupament
d’aplicacions
orientació a
Business
Intelligence
Xarxes
CFGM - Sistemes
microinformàtics i
Estudiar la teva
és possible
vocació
Cristóbal Sances (1948), fotografiat a casa seva, junta-
ment amb diverses medalles que ha rebut de la Creu
Roja
/ LLUÍS FRANCO
A
mb només 14 anys, Cristóbal Sances ja va
rescatar una persona que s’havia suïcidat a
la via del tren. “Fer una via”, li diu, ja que així
és com els voluntaris de la Creu Roja com
ell es refereixen a aquest tipus d’actuaci-
ons, de les quals dècades enrere se n’ocu-
pava aquesta organització. Aleshores, estava acompanyat
del seu pare, que també es deia Cristóbal, i ell va ser qui el va
introduir a la Creu Roja. D’això ja en fa 60 anys, ara en té 74,
i Sances és el soci més veterà de la Creu Roja de Sabadell.
A casa guarda amb molta estima les medalles que ha rebut
de l’organització, ja sigui per la seva tasca com a socorrista
–de persones accidentades; no confondre amb el socorris-
me nàutic– o per la constància pels anys que ha destinat al
servei. Ara ho viu en un segon pla, des de casa, però la voca-
ció per ajudar els altres l’ha traspassat a les seves fi lles com a
ell li va fer entendre el seu pare. “És com qui es dedica a una
altra cosa, a mi m’atreia allò. Precisament, perquè de por-
tes cap endins no hi havia ni política ni religió”, apunta. Un
dia, al local de la Creu Roja que abans estava a la Rambla,
durant el franquisme un company va entrar amb el braç ai-
Una cicatriu
que identifi ca
tota una vida
de voluntari
CRISTÓBAL SANCES És el soci
més veterà de la Creu
Roja de Sabadell, amb
60 anys de servei
xecat i li va dir que no ho tornés a fer o que ell aixecaria el
puny tancat. Aquesta tasca la combinava amb la seva fei-
na de torner en una empresa metal∙lúrgica on, un dia, ell va ser l’accidentat. La màquina amb què treballava li va tallar la mà per sota els dits, però lluny d’espantar-se, va aplicar tots els coneixements que tenia i ell sol es va fer la primera cura, abans d’anar a buscar la seva dona perquè el portés a l’hospital, on li van poder recosir la ferida. El voluntariat de la Creu Roja també consistia a fer serveis a la carretera, a la platja de Castelldefels a l’estiu i anar als partits del CE Sa- badell, encara que a ell no li agrada el futbol. Tot i que Cris- tóbal Sances forma part de l’agrupació sabadellenca, és di- fícil ubicar-lo aquí o allà. Va néixer a Madrid el 1948, però al cap de quatre anys es va traslladar amb els seus pares a Ca n’Oriac, “la segona Múrcia, que se li deia”. El que passa és que allà “l’aigua potable s’havia d’agafar d’un pou i, un dia,
la meva mare gairebé hi cau”. Uns veïns els van avisar que a Barberà “hi havia aigua corrent”, i per això al cap de poc
temps es van instal∙lar al municipi veí de Sabadell, a escas- sos metres de la separació entre els dos termes municipals,
on encara resideix avui dia amb la seva dona, la Rosario, a qui també va introduir a la Creu Roja fa anys.
Aleix Pujadas Carreras • @aleixpujadas
El personatge Dissabte 10 i Diumenge 11 de desembre del 2022 3
S or te ge m u n a p a n e r a de Ve ga m a r
Per guanyar la panera
heu de seguir el nostre
perfil d'Instagram
(@diaridesabadell)
i mencionar amb qui
compartiríeu la panera
en la publicació del
sorteig al nostre perfil.
Teniu fins al dijous
22 de desembre.
Podreu trobar
productes seleccionats
de les millors qualitats
de xarcuteria, licors,
turrons i dolços,
conserves, entre altres.
Més d'una desena
de productes,
consulta'ls al QR:
El personatge Dimarts 10 i Dimecres 11 de març del 2020 3
Emi Farré ha sabut trobar en una de les parades buides
del Mercat Central la manera com crear un espai de
lleure per a petits i grans
/ LLUÍS FRANCO
A
nar al mercat amb els pares o els avis pot
ser una experiència més divertida del que
molts petits podrien imaginar-se. Des del
mes de juny de l’any passat, la sabadellenca
Emi Farré ha reconvertit una de les parades
buides en Eimymanetes’s handcraft, un es-
pai de lleure per a grans i petits, amb tallers i activitats, però sobretot per obrir la porta perquè els més menuts puguin invertir el temps que els grans necessiten per comprar a fer alguna cosa que els ompli, sovint vinculada a l’època de l’any.
Farré va ser durant una bona temporada administrativa,
però va optar per formar-se en el món de l’ensenyament, ob-
tenint el grau d’Educació Infantil. “He estat treballant du-
rant molts anys en serveis de menjador en escoles de pri-
mària i en escoles bressol, en casals d’estiu, i també he estat col·laborant amb activitats de lleure amb associacions de ve
-
ïns i en festes majors de barri”, explica.
A partir de la seva experiència professional, va endinsar-se
en el món del lleure, fins que a l’any passat va veure com da-
vant seu s’obria una oportunitat. “La idea era trobar un local on fer activitats adreçades a la canalla al Centre, i a través de
Quan anar al mercat
és motiu de festa
EMI FARRÉ
Educadora infantil de formació, és la responsable d’una de les parades
més particulars del Mercat Central, dedicada al lleure i als treballs manuals
l’Ajuntament i concretament del Vapor Llonch em van in- dicar que al Mercat Central promovien fer activitats diver-
ses en les parades que estaven buides, i vaig trobar que era un
bon punt de trobada”, assenyala.
D’aquesta manera, el mes de juny de l’any passat va recon-
vertir una parada buida en un espai on duu a terme activitats per a grans i petits. Per als grans es fan activitats com ara ta-
llers de decoració, si bé la part infantil és la que més temps
l’ocupa.
“Venen nens de 3 a 12 anys, alguns perquè els seus pares o
els avis venen a comprar i fem treballs manuals plegats vin-
culats a l’època de l’any, com ara la Quaresma, però per a al-
tres és una activitat extraescolar més”, apunta, tot destacant
que l’acollida es fa de dilluns a dissabte en horari d’obertu-
ra del mercat. Una altra de les possibilitats és fer celebraci-
ons com ara aniversaris, amb limitacions a vuit participants,
ja que es tracta d’un espai relativament reduït.
D’aquesta manera, Farré ha sabut aplicar la seva forma-
ció acadèmica aprofitant un punt de bullici com és el Mer-
cat Central i on les parades buides li han brindat l’oportuni-
tat de fer realitat una de les seves il·lusions i, de retruc, oferir una solució per a pares i avis.
Albert Segura •
@bertusegura
Dissabte 27 i Diumenge 28 de juny del 2020 3El personatge
Carme Valero, a dalt; i a baix, corrent a les mítiques pis-
tes de cendra de Sant Oleguer
/ VICTÒRIA ROVIRA / CEDIDA
L
a nominació de millor atleta del segle XX po-
dria valdre per resumir la trajectòria de Car-
me Valero en el món de l’esport. Però va ser quelcom més que la guanyadora de dos tí-
tols mundials de cros o la primera dona que va participar en uns Jocs Olímpics. Es consi-
dera plenament sabadellenca, tot i que va néixer a Terol, a Castelserás, gairebé per casualitat: “Allà hi tinc família. La meva mare embarassada va anar-hi per visitar la meva ger
-
mana que estava malalta i vaig néixer jo”. Després, els seus pares es van traslladar per feina a Montflorit i a Cerdanyola i definitivament a Sabadell. “Sense el seu suport hauria es
-
tat impossible la meva carrera atlètica”, subratlla.
El seu segon pare, esportiu en aquest cas, va ser Pep Mo-
lins. Amb 13 anys la va reclutar per a la Joventut Atlètica Sabadell ( JAS). “Jo veia que corria més que tots els meus companys d’escola i em passava el dia corrent pel carrer. Ho portava a dins. El primer dia a la JAS només em van dei
-
xar córrer 20 minuts i em vaig posar a plorar”, explica. La seva primera prova, encara amb 13 anys, ja va ser la mítica Jean Bouin. “Ho vaig fer sense llicència i suplint una noia que es deia Teodora Rodríguez”, recorda. La seva trajec
-
tòria seria meteòrica, culminant amb els títols mundials
Una atleta
única tan
brillant com
rebel
CARME VALERO
Va ser una
icona de l’atletisme i
també una gran lluitadora
contra la desigualtat
de Chepstow i Düsselford amb només 21 i 22 anys. El res-
sò mediàtic d’aquells èxits va ser espectacular i la Carme va
desplaçar l’esport rei a les primeres pàgines d’una revista tan
futbolística com Don Balón. Ella també ho va aprofitar per
defensar l’esport femení en uns temps molt complicats. Va protagonitzar durs enfrontaments amb la Federació Espa-
nyola. “En el meu primer títol em vaig parar durant la cur-
sa i li dic al cap de l’equip nacional: ‘Aquí tienes a las mujeres
culonas y pechugonas’. Era el comentari que ell havia fet ser-
vir hores abans sobre les atletes espanyoles, donant per fet que no tenien nivell”, explica. També és famosa la frase “pónte una falda i ve tú a correr”
al seleccionador després que
dubtés del seu estat de forma per anar a un Mundial. “Ve-
nia d’una lesió i de tenir la meva filla Carme i em van dir que si no guanyava el títol estatal, no hi aniria. Vaig guanyar i els vaig plantar”, diu. La seva espina clavada van ser els Jocs de Mont-real: “Tenia opcions de medalla, però la maniobra d’una atleta alemanya a la recta final em va deixar fora”.
Va començar a treballar, molt joveneta, a la botiga de Jo-
sep Molins a la Rambla. Després ha estat més de 40 anys al món de la banca i ha viscut l’esport des de l’altra banda a la Federació Espanyola amb Odriozola i el Club Natació amb Claudi Martí. “Em va tocar defensar coses que jo ha-
via lluitat com a atleta”, assegura.
Pere Figueras • @perefiguerasval
Obrim tots
els migdies
(festius oberts)Nits de dijous,
divendres i
dissabtes.
També menjar per emportar | Reserva: 93 726 27 91 | C. Pintor Borrassà 43-47
Restaurant
Diu que ara, amb 69 anys, es
considera un “jubilat actiu”. “Per
envellir de manera saludable es
poden fer dues coses: activitat fí
-
sica o mental. Jo escric cada dia i
això és com una gimnàstica men-
tal. Col·laboro amb la Federació
Espanyola de natació i amb algun
mitjà. Així estic actiu”, sosté el Jo
-
sep Ramon, un periodista de raça.
Quan mira enrere explica les
seves vivències –ha estat pre-
sent a tots els Jocs Olímpics en-
tre Seül’88 i Sidney’2000, Mun-
dials i Europeus– amb passió. “Un
dia Santiago Peláez, que va ser di-
rector de Ràdio Nacional d’Espa-
nya (RNE) molts anys, em va dir
una frase molt encertada: treba-
llem moltíssim, però també gau-
dim moltíssim. Aquesta professió
és així”.
El conte de la ràdio
S’ha mogut en diferents registres i
mitjans escrits, però la ràdio ha es
-
tat la nineta dels seus ulls. Assegu-
ra que la culpable de la seva afició
és la seva iaia. “Els pares treballa-
ven i ella molts cops em posava a
dormir”. I l’ham era l’hora del con-
te que explicaven en un programa
que es deia Cascabel de Ràdio Bar-
celona. “La ràdio és més viva, om-
ple moltíssim explicar esdeveni-
ments en directe”, explica. I això
que durant molts anys ho va ha-
ver de fer amb mitjans molt limi-
tats. “El primer mòbil el vaig uti-
litzar a Seül’88 i reconec que em va
sorprendre la gran qualitat micro-
fònica”. Però abans dels mòbils tot
era més complicat, recorda. “Ha-
vies de tenir sempre controlat al-
gun lloc amb telèfon i pactar ho-
raris perquè jo estava obligat a fer
els butlletins. Per això ara no porto
rellotge”. Assegura que s’ha passat
la vida pendent de les franges ho-
ràries i portant un rellotge de dues
esferes, una amb l’hora espanyola i
l’altra del lloc on estava. “Quan em
vaig prejubilar també vaig jubilar el
rellotge”, explica divertit.
Josep Ramon va estudiar a la Sa-
lle Bonanova i llavors ja va com-
provar quina era la seva passió.
“Em vaig convertir en una rata de
biblioteca. M’agradava la histò-
ria i llegia molt. Vaig participar a
fer un diari, una revista...”. Com
molts periodistes sabadellencs, la
seva gran escola va ser Ràdio Saba-
dell. El Joaquim Gorgori el va aju-
dar molt als inicis. I recorda molt
bé la seva primera entrevista, amb
un magnetòfon de l’època, a Do-
mingo Bárcenas en el Poliespor-
tiu Artèxtil. “Ja era el selecciona-
dor nacional d’handbol i a mi em
tremolava el micròfon. A Ràdio
Sabadell vaig fer un bon rodatge”.
Olimpisme i aigua
Encara que se l’identifica amb la
ràdio, Costa-Jussà va treballar
també 15 anys per a l’Agència EFE
i va escriure en diaris històrics com
el Correo Catalán o TeleExprés i el
4-2-4, un diari esportiu que es va
convertir en escola de bons perio-
distes. Allà va entrar per fer la na-
tació. “És un esport apassionant
perquè lluites contra el crono, però
el waterpolo és més especial per
mi. Vaig viure el creixement del
waterpolo masculí en aquest país
i el naixement i gran expansió del
femení”.
Precisament, el waterpolo li va
proporcionar “la primícia més do-
lorosa que he donat mai a la meva
vida”: la mort del porter Jesús Rollán (exjugador del Club Nata-
Submergit
en les ones
aquàtiques
de la ràdio
PERIODISME Se’l pot considerar un
comunicador nat. Josep Ramon
Costa-Jussà ha estat la veu de la
natació i del waterpolo més de tres
dècades a Ràdio Nacional d’Espanya
Pere Figueras
• @perefiguerasval
Una trobada d’Iñaki
Urdangarín amb
directius del Club
Natació Sabadell fa
molts anys i la marxa
de David Meca al
CAR són notícies
que van provocar
molt rebombori. Però
Costa-Jussà no va dubtar a donar-les
Josep Ramon Costa-Jus-
sà es considera un perio-
dista de raça. A l’esquerra, en un ‘set’ d’RNE al costat del director San-
tiago Peláez, cobrint un esdeveniment esportiu
/ VICTÒRIA ROVIRA / CEDIDA
ció Sabadell). Els periodistes te-
nim contactes a l’infern i aquell dia
em van trucar des de l’infern. Eren
les 10 menys 10 del matí i vaig ser el
primer a explicar-ho”.
Llavors el Josep Ramon ja esta-
va a RNE, casa seva els últims 30
anys. Allà va conèixer el ja desapa-
regut Juan Manuel Gozalo, direc-
tor del mític programa Radiogace-
ta de los Deportes. “Per mi ha estat
el millor periodista esportiu d’Es-
panya”.
Ha cobert tota classe d’esde-
veniments de natació i waterpo-
lo per mig món, però ell es queda
amb els Jocs Olímpics. “És el mà-
xim per a l’esportista i també per al periodista”, diu. Va fer una gran
relació amb Joan Antoni Sama-
ranch. “L’any 1978 ja ens va avan-
çar en una trobada amb periodis-
tes que el seu objectiu era ser el
president del Comitè Olímpic In-
ternacional i portar els Jocs a Bar-
celona. Les dues coses van passar. I per a mi, els del 92 segueixen sent els millors Jocs de la història, un model”. Josep Ramon Costa-Jus-
sà mai deixarà de ser periodista.
El personatge Dijous 25 i Divendres 26 d’octubre del 2018 3
#Comunicacio #RadioiPremsa
Dissabte 29 i Diumenge 30 de desembre del 2018 3El personatge
A dalt, José María Ibar-
ra, un dels protagonis-
tes del llibre ‘TUS. Un
empriu sabadellenc’,
editat l’any passat per
la cooperativa i escrit per l’historiador Jordi
Serrano. A baix, Ibarra agafant el volant d’un
autobús / LLUÍS FRANCO
Un extremeny, culer, que volia
venia a Catalunya i va acabar fun-
dant Transport Urbans de Saba-
dell (TUS). La vida de José María
Ibarra (Fuente de Cantos, Extre-
madura, 1954) ha transitat sobre
rodes, no sense trobar-s’hi algun
pal, fins que aquest mes ha posat
en marxa per últim cop un auto
-
bús de Sabadell. Aquest 31 de de-
sembre es jubila, i deixarà les cot-
xeres per gaudir del seu net i de
les seves passions: caminar per la
muntanya i anar amb bicicleta.
Trenta-set anys després de tre-
ballar a la TUS, Ibarra recorda
com si fos ahir el primer recorre-
gut que va fer. Va sortir amb la lí-
nia 2 de la Roureda a les 04.16 h de
la matinada i va acabar a les 12.52 h
un altre cop al punt de partida, on
el va substituir el company Álvaro
Roqué.
La TUS es va començar a ges-
tar l’any 1980 i va néixer el 1982 de
l’esforç i l’empenta d’una vuitan-
tena de persones que van impul-
sar aquest model cooperatiu per
aconseguir la concessió del ser-
vei d’autobusos de la ciutat, que
aleshores tenia Auto-Transpor-
tes Martí SA (ATMSA). Alhora,
aquesta empresa volia mantenir
el servei, i les negociacions amb
l’aleshores alcalde Farrés no van
ser fàcils.
500.000 pessetes d’inici
Ibarra forma part del grup de 80
persones que va fundar la compa-
nyia aportant 500.000 pessetes
a fons perdut, i també van de de-
manar un préstec de 200.000 mi-
lions de pessetes per pagar els au-
tobusos i les instal·lacions. Quan
Ibarra va arribar a Catalunya, pri-
mer va viure al Baix Llobregat, i
allà un familiar li va comentar que
al sindicat Transcalit s’estava par-
lant d’una cooperativa de trans-
ports a Sabadell, i s’hi va llançar de
cap. En aquest militant del PSUC
li agradava la idea de treballar per
millorar el servei públic d’autobu-
sos de la ciutat. D’aquests 80, ac-
tualment en queden quatre tre-
ballant a l’empresa, comptant-lo a ell.
PIONER José María Ibarra és un dels fundadors de la
cooperativa de transport de Sabadell, en què des
del primer dia ha estat conductor. Ara es jubila i es
dedicarà al seu net i a gaudir de la muntanya
L’‘alma mater’
de la TUS aparca
l’autobús
Aleix Pujadas • @aleixpujadas #autobusos #mobilitat
Ibarra s’emporta
milers de records,
però especialment
té present com ha
vist créixer milers
de sabadellencs,
als quals està molt
agraït de la valoració
i el tracte que han
tingut des del pri- mer dia cap a la TUS
El personatge
L’escola d’interpretació i de creació artística Àrtic, al carrer de Sant Miquel, a la Creu Alta, durant una mostra de teatre oberta al públic.
/ CEDIDA
P
arla d’ell en tercera persona per distanci-
ar-se, i així agafar una visió panoràmica per
a ser 100% objectiu amb ell mateix. El saba-
dellenc Marc Lorenzo es defineix com un
actor creador, apassionat del teatre físic i
també de la pedagogia. “Jo fa temps pensava
que per ser actor es necessitava ‘allò’; pensava que no tot-
hom ho podia ser”. Però, seguidament, assegura amb un somriure entretallat, que anava ben errat. “La perseveran
-
ça ocupa un percentatge molt alt, l’execució també, i el ta-
lent és només un 10%”, diu Lorenzo, convençut que si es pica pedra tothom pot descobrir el seu propi instrument actoral. I ho diu amb testimoni de causa, Lorenzo carre
-
ga a la motxilla una dilatada carrera en formació escènica, i en hores a la palestra. L’actor va assaborir escenaris ameri
-
cans, de la mà la companyia Los Escultores del Aire, quan feia gira per els Estats Units o Costa Rica. Una experiència que malauradament va veure’s truncada per la pandèmia; i va convertir-se en un capítol més de “la volatilitat d’aquest món”, com sosté el sabadellenc. “Sí, és un món que no està valorat i és un estil de vida que difícilment et farà viure tot
“Ser actor no només és cosa de
talent: va més de picar pedra”
MARC LORENZO
És cinturó negre de la interpretació. Però no tot és pujar a un escenari.
Àrtic és la seva escola, on contagia als alumnes la seva gran passió pel teatre
l’any exclusivament d’això”. A banda, i en clau municipal, Lorenzo lamenta que “a Sabadell només anem al teatre a veure coneguts, i no tenim l’hàbit agafat”, una situació que evoca als professionals de la interpretació a clavar la mirada directament a Barcelona.
Àrtic “Els actors hem de tenir una alternativa quan la roda de les oportunitats gira arran de terra”. Àrtic és la seva. Una escola d’interpretació i de creació artística que neix de la il·lusió i del sentiment de Lorenzo pel teatre i la peda- gogia. “Vull transmetre als meus alumnes tot allò que jo he après”. Amb tot, el centre acumula més de 100 alum- nes i s’ha guanyat el mèrit d’haver format actors i actrius que han superat les proves d’entrada a l’Institut del Tea- tre de Barcelona, conegudes per posar el llistó per acce- dir-hi molt amunt. “Àrtic va néixer d’un procés orgànic a partir d’uns cursos intensius d’estiu a l’Estruch”, nar-
ra l’actor. Vist l’èxit, els interessats van dir-li: “I durant
la resta de l’any, què? No hi ha res?”. I d’això, ja en fa cinc anys. Si la famosa rata de Ratatouille ens diu que tothom
pot cuinar; Marc Lorenzo ens diu: “Tothom pot actuar!”
Sergi G. Reginaldo •
@sergigonzz
Dissabte 14 i Diumenge 15 de gener del 2023 3 El personatge Dissabte 7 i Diumenge 8 de novembre del 2020 3
Mònica Bosch ha estat una esquiadora amb una gran
trajectòria i el 1995 va ser proclamada millor esportista
de Sabadell. “És un dels guardons més especials,
perquè em sento molt sabadellenca”, diu
/ CEDIDA
A
mb només 4 anys, Mònica Bosch i Forre-
llat (48) ja tenia uns esquís col·locats als peus. Li ve de tradició familiar. Segur que en aquell moment, però, no es podia ima-
ginar que l’esquí es convertiria en el fil conductor de la seva vida en diferents àm-
bits, el més recent com a presidenta –la primera dona que ho és– de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern.
Fins a arribar a aquest punt, ha viscut un grapat d’experi-
ències sempre relacionades amb l’esport blanc. “No soc conscient del moment que vaig pensar que em dedicaria a això. La família, el Club Alpí Falcó, els cursets, les prime-
res competicions... Una cosa va portar l’altra”, explica amb naturalitat. Fins que es va acostumar a pujar al podi. Sem-
pre en la modalitat d’eslàlom. Amb 12 anys va guanyar el pri-
mer Campionat d’Espanya a Astun. En vindrien tres més, però el zenit de la seva carrera esportiva seria la participa-
ció en dos Jocs Olímpics. “No m’agrada l’etiqueta d’olím-
pica, però la veritat és que et marca. Uns Jocs és el màxim al qual pot aspirar un esportista. A Lillehammer (Noruega) ho vaig gaudir moltíssim. Va ser molt especial. Un país nòr-
La neu s’ha convertit en el fil
conductor de la seva vida
MÒNICA BOSCH
Acaba de ser nomenada presidenta de la Federació Catalana d’Esports
d’Hivern després d’una trajectòria marcada per l’esport blanc
dic, l’ambient de la vila olímpica, es respirava esport d’hi-
vern per totes bandes. Això sí, a 20 graus sota zero!”, recor-
da. Els segons van ser a Nagano ( Japó) el 1998. La Mònica
completa un gran palmarès internacional amb dues meda-
lles d’or a les Universíades, set participacions en la Copa
del Món i quatre als Campionats del Món. La seva millor
classificació va ser una 17a posició a Sierra Nevada. “I això
que el dia abans estava amb angines i amb 39 graus de febre. Encara no sé com vaig poder sortir. Suposo que els crits de
suport de la gent em van ajudar”.
Una lesió a l’esquena va avançar la seva retirada l’any
2000. “Vaig competir infiltrada en un Campionat del
Món, però va ser un calvari i no podia lluitar contra el meu
cos”, reflexiona. La seva vida professional també ha anat lligada a l’esquí. Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses, ha participat en la candidatura olímpica Pi-
rineus-Barcelona 2030, pas previ a la Federació Catala-
na d’Esports d’Hivern, on ha exercit de directora general i
ara n’és la presidenta.
Ara viu a Sant Cugat i té dos fills –el Pol i la Judith– que,
curiosament, no han seguit els seus passos. “Els agrada es-
quiar, però practiquen el tennis i el voleibol”, explica.
Pere Figueras • @perefiguerasval
Dimarts 5 i Dimecres 6 de març del 2019 3El personatgeEl personatge
La Joventut de la Faràndula es va encarregar de ressus-
citar el Correbars, i també va organitzar festes com les
de Cap d’Any i de la Castanyada
/ CEDIDA
D
e manera social i afable, i al mateix temps de caràcter inquiet. Arnau Solsona (1982) parla sense embuts sobre les arts assegut en una terrassa del Centre de Sabadell. Durant el dia es dedica al turisme i al seu fill; durant la nit, s’entrega a les seves pas-
sions: la cultura i la música. “Soc de la festa i gamberro”, ex-
plica fent un cafè. Tot i que és jove, porta dues dècades en l’activisme cultural: va començar a la Joventut de la Faràn
-
dula com a actor des dels vuit anys, i després com a director d’espectacles. Tot vocacional i mai en l’àmbit professional.
L’illa del tresor, Els mosqueters i Peter Pan són algunes obres
de les quals guarda un record especial. A la Faràndula, la seva “segona casa”, va ser la llavor de la Joventut de la Fes
-
taire, una entitat que es va moure per oferir a la ciutat una al-
ternativa de festa de la Zona Hermètica, “on tot era la fes-
ta per la festa”.
Aquell grup, actiu entre 2008 i 2015, va recuperar el Cor-
rebars, i va posar en marxa festes populars durant tot l’any per al jovent sabadellenc, que avui manté viu el jovent de Destil·lats per la Festa. “Ens vam adonar que havíem de
L’activista cultural que dona
ànima a l’‘Embassa’t’
ARNAU SOLSONA
Emprenedor i activista cultural, tota la vida ha estat en el món del
teatre i la música. Es dedica al turisme, però confessa que és gamberro i de la festa
marxar fora per anar a un bon concert”, explica ara sobre un grup que en el seu moment va trasbalsar Sabadell i que compara amb humor –i salvant les distàncies– amb la Colla de Sabadell: “Som el mateix però sense la intel·lectualitat que hi van posar els poetes d’aquella època”, explica amb un
somriure d’orella a orella.
D’iniciativa en iniciativa, de festa en festa, Solsona va ar-
ribar al seu punt àlgid el 2009, quan va estrenar amb dos
bons amics el festival Embassa’t, un conjunt de concerts ja
consolidat que just compleix una dècada enguany. L’èxit de la proposta l’atribueix als artistes, als voluntaris i al públic, i recrimina als polítics sabadellencs que “hagin oblidat” la cultura. “Això no distingeix ni colors ni governs: sempre fal-
ta interès i recursos per a la cultura”, lamenta Solsona.
Per a ell, el futur de la cultura implica l’emprenedoria.
“Si la gent troba la ciutat avorrida, per què no impulsen cap proposta?”, es pregunta. Considera que Sabadell té atrac-
tiu suficient i que només necessita una empenta. En aquest sentit, creu que sovint la ciutat es desmereix, en comptes de reivindicar-se. “La ciutat hauria d’estar més orgullosa del que fa. Sabadell sovint és l’última cosa que defensem. Hem de ser valents i ser-hi tots!”, exclama.
ÓSCAR ESPINOSA
Albert Acín Serra •
@acinalbert
Dimarts 15 i Dimecres 16 d’octubre del 2019 3El personatge
A dalt, Antoni Dalmases, retratat a casa seva. A baix,
l’escriptor treballa amb una llibreta tot el que escriu
abans de passar-ho a l’ordinador / ÓSCAR ESPINOSA
L’
escriptor Antoni Dalmases dona voltes
aquests dies al seu nou llibre. “He de fer
baixar de l’avió una noia que ha vingut de
Londres”, diu mentre fem l’entrevista, un
dels pocs detalls que avança de què trac-
tarà. En ple procés creatiu, l’autor rumia i
escriu força aquests dies en una llibreta petita amb una lle-
tra minúscula. Allà ho apunta tot: inicis, finals, personat-
ges... El seu espai de treball és un despatx a casa seva, al bar-
ri de Can Feu. Dalmases (Sabadell, 1953) ha viscut tota la
vida envoltat de lletres. Començant pels estudis de Filo-
logia Hispànica, les classes al Joanot Alisanda i al Pau Vila,
també a la UAB i la UB, i la producció literària que no ha
deixat mai de banda. I, per descomptat, casa seva és una bi-
blioteca, on no hi ha cap paret sense un prestatge ple de lli-
bres i, com reconeix ell mateix, al menjador n’hi ha alguns
de grans que tant decoren com estan per llegir-los.
Quan era jove es va preguntar –com tanta gent– per a què
servia i, com diu ell, quan et fas aquesta pregunta t’adones
que no serveixes per a gaire cosa. Però tenia una cosa molt
clara: li agradava llegir, veure històries al cinema o inven-
El lector que un dia va
escriure el que volia llegir
ANTONI DALMASES En aquell moment de la vida en què tothom es pregunta què sap fer, ell va
decidir posar-se a escriure i des d’aleshores no ha deixat (ni deixarà) de fer-ho
tar-se-les. “Deixar-me portar una mica per les idees i les co-
ses que no es produïen al carrer, sinó a la ment de la gent”,
apunta. El moment clau va arribar cap als trenta anys, i un
dia es va explicar a ell mateix la història que voldria que li ex-
pliquessin, escrivint-la. Es tractava de la novel·la juvenil I no
parava de ploure, escrita pels nens d’EGB a qui feia classe, on
recordava un viatge que havia fet amb la seva dona. Va pre-
sentar el llibre a un premi i, tot i que no va guanyar-lo, li va
obrir les portes al món professional perquè li van oferir pu-
blicar-lo. Ara ja està jubilat, i després del llibre que està fent
es vol centrar a escriure contes.
Indignat per la situació política
Dalmases no viu aïllat del moment polític actual i participa
activament en actes de denúncia de la situació dels polítics
independentistes empresonats. Sempre s’ha sentit atret
per la política. Textos, cartes, presentacions... ajuda amb
el que li demanin. “Com a ciutadà he de fer això perquè és
el que sé fer”, assegura. I com a veí considera que ningú es
pot quedar indiferent davant la situació política actual que
viu Catalunya perquè “això que passa ara és escandalós i ja
en fa dos anys”.
Aleix Pujadas • @aleixpujadas
Dijous 28 i Divendres 29 de Juny del 2018 3El personatge
Josep Molins és una
icona de l’esports
sabadellenc. A baix,
corrent la Jean Bouin; a la
dreta, amb Carme Valero
/ ÓSCAR ESPINOSA / CEDIDES
L’atletisme ha estat i encara és la seva vida. Josep Molins entrena un grup
de joves atletes cada dia a les pistes que porten el seu nom a Sant Oleguer
i continua desplegant una fortalesa envejable en el seu dia a dia
L’energia imparable d’un
mite de l’atletisme
Pere Figueras
• @perefiguerasval#miteatletisme #mestresbd
L’atletisme és la seva vida. El
nom de Josep Molins -Pep pels
amics- s’associa inevitablement
a l’atletisme. De fet, és així. El
Molins és una autèntica institu
-
ció en el món atlètic sabadellenc
-no tothom pot presumir de te-
nir unes pistes d’atletisme amb el
seu nom-, estatal i internacional.
Ha participat en uns Jocs Olím
-
pics, ha guanyat una Jean Bouin,
ha corregut la Marató de Nova
York, ha guanyat innumerables
títols estatals... Però també és un
personatge singular.
Podríem fer un llibre de la seva
vida. De fet, confessa que guarda
agendes des de l’any 1949 on ho
apunta absolutament tot. I tot és
tot. És una espècie de diari perso-
nal molt peculiar. Entrenaments,
horaris, actes, visites, fins i tot els
encàrrecs particulars que realit-
za cada dia. La seva vida és pura
energia. “Necessito estar actiu. Si
un dia el metge em diu que haig de
deixar l’atletisme, em moro. Per
sort tinc les pulsacions a 40, i això
és la clau per córrer”.
Als seus 85 anys cada tarda bai-
xa a les pistes municipals -que es
van batejar amb el seu nom- per
entrenar un grup d’una cinquan-
tena d’atletes de diferents cate-
gories. Això no és tot. Cada di-
mecres surt amb un grup d’amics
i companys per fer quilòmetres en
bicicleta. Sense oblidar les seves
obligacions com a president de la
Joventut Atlètica Sabadell ( JAS).
“Nosaltres fem les reunions sobre
la gespa, és l’avantatge de tenir
grans col·laboradors a la junta i jo
sóc el primer en arremangar-me”.
Recorda que es va adonar que po-
dia ser un bon atleta gràcies a la
fotografia. “Em fascinava. Un dia
vaig anar a fer fotos amb el meu
trípode a un campionat de Cata-
lunya de cros. Un cop fetes, em
vaig posar a córrer darrere dels úl-
tims classificats i vaig acabar dels
primers”. Va viure set anys a Ma-
drid quan competia amb el FC
Barcelona. Va ser sisè en un cam-
pionat del món a Txèquia, va gua-
nyar la Jean Bouin i va participar
als Jocs Olímpics de Roma’60
en els 5.000 metres. “Vaig fer la
meva millor marca personal, però
no va ser suficient per anar a la fi-
nal”, lamenta encara anys després.
Esports Molins
També va muntar la històrica ten-
da Esports Molins de la Rambla,
on hi han treballat atletes tan des-
tacades com la campiona del món
Carme Valero, també sabadellen-
ca. Però per sobre de tot, el Josep es considera “un mestre”, funció que va desenvolupar a les escoles
Sant Francesc, Ferran Casablan-
cas i Escola Pia.
A casa seva es respira atletisme.
La seva dóna, la Mati Gómez, va ser campiona d’Espanya. El seu fill Jordi també ha estat campió de
Catalunya. Ara li toca fer de can-
gur dels seus nets. En té sis. Un el veu poc perquè viu a Santiago de Chile amb la seva família i els més petits ja tenen fusta d’atletes.
Quan Josep Molins
va treballar de funci-
onari a la Diputació
de Barcelona, un
dia viatjava en tren
i al dia següent hi
anava corrent des de
Sabadell. Era el seu
peculiar entrenament
pensant en la partici-
pació en una marató.
Dimarts 7 i Dimecres 8 d’agost del 2018 3El personatge
Josep Masip Ha dedicat moltes hores de la seva vida a la Creu Roja com a voluntari. Va començar de sanitari i va acabar de president de l’Assemblea local en dues etapes, del 1994 al 2003 i des del 2009 fins ara. També va ocupar altres càrrecs com el d’oficial cap del destacament de la Creu Roja (foto de la dreta). En el món de l’esport ha estat molt vinculat al bàsquet en diferents facetes
/ ÒSCAR ESPINOSA
La vida de Josep Masip no s’entendria sense la Creu Roja. Són gairebé 43
anys de voluntariat en la institució de la qual n’és el president a Sabadell.
La seva altra gran passió és l’esport, i el bàsquet en particular
Quan el voluntariat és
una manera de viure
Pere Figueras • @perefiguerasval #creurojasbd #josepmasip
El seu lligam amb la Creu Roja
neix de la seva negativa a fer el ser·
vei militar. “No volia anar a tirar
trets”, diu amb tota naturalitat. El
Josep és així. Una persona afable i
amb un somriure fàcil. “En aquells
moments la Creu Roja et perme
·
tia fer la mili, però al final, curiosa·
ment, en vaig ser exclòs”.
Ell, però, va quedar encisat per
aquell món. Va començar de sani·
tari tot i que “el primer dia el capo·
ral em va donar una escombra per
netejar el local de l’Assemblea”.
Ara, en reunions amb voluntaris,
els recorda que “teniu un presi
·
dent que va començar escom·
brant”.
Moments dramàtics
En Josep té 60 anys però està pre·
jubilat. Deu anys treballant al tèx·
til, com moltíssims sabadellencs,
i 31 més en el món de la banca fins
que el va afectar l’últim ERO de
Catalunya Caixa. També hi afe
·
geix els quatre anys com a secre·
tari autonòmic i provincial de la
Creu Roja a Catalunya, un càrrec
remunerat.
Però el voluntariat l’ha mar
·
cat. I també li ha fet viure esde·
veniments molt delicats, fins i tot
dramàtics. Els incendis als Ferro·
carrils de la Generalitat i Renfe o
l’atemptat d’ETA contra el fur·
gó policial quan es dirigia a l’es·
tadi de la Creu Alta. “La primera
ambulància a arribar a l’escenari
va ser la de la Creu Roja que tam·
bé es dirigia al camp. Va canviar la
ruta i es va emportar l’únic policia
que va morir a l’hospital i no al car·
rer”. De totes maneres, a ell li va
impactar més en l’àmbit personal
“els sis nois que van morir ofegats
en el col·lector d’Els Merinals en
aquelles riuades”.
Des de mitjans dels anys 80 la
Creu Roja ha intensificat la seva
tasca social encaminada a lluitar
contra la pobresa i les seves con· seqüències. “Ara som 8.000 socis
i 500 voluntaris. Sempre es neces·
sita més gent i més recursos, però estic content de la resposta”.
Bàsquet i àrbitre
Josep Masip també ha aplicat
un altre tipus de voluntariat, en
aquest cas en el món de l’esport.
Ara mateix és vicepresident de
Panathlon Club i alguns el veuen
com al futur president.
El bàsquet –lògic per la seva al·
çada i imponent estampa– va ser
l’esport en els seus inicis al col·le· gi Cor de Maria. Però la feina el
va apartar i més tard s’hi va tornar a vincular com a àrbitre. Va diri· gir partits en l’àmbit escolar, però una lesió –trencament del bes·
só– el va portar de nou cap a un al· tre vessant. “Vaig començar col· laborant en l’Escola d’Àrbitres i vaig acabar fent de comissari arbi· tral. Els que controlen la taula i fan informes dels àrbitres”, matisa.
I els que van jugar a la famosa lli·
ga de futbet del col·legi Salesians també el recorden arbitrant·h i
partits. El voluntariat és una ma· nera de viure per a Josep Masip.
Leo Messi sortint en
una llitera, auxiliat
per quatre sanitaris,
del Vicente Calderón
d’un At. Madrid-Barça,
assegura Masip, és la
foto de la Creu Roja
que més vegades
s’ha vist al món.
Diu que fins i tot està certificat
P.F. @diaridesabadell
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
P3:un recull de les pàgines 3 més destacades
Els personatges
sabadellencs
Des del primer moment, la p?gina E es va convertir en una de
les seccions més emblemàtiques. Es tractava de descobrir la
vida de personatges de la ciutat de diferents àmbits. Ja n’hem
fet més de tres-centes i queden moltes històries per escriure.
El personatge
Fina i Juan Pérez Marín, fotografiats al seu negoci fa-
miliar, que abaixa definitivament les persianes aquest
dissabte 1 d’abril
/ VÍCTOR CASTILLO
S
abadell: 1959, 2023. La Merceria Casa Bár-
bara, una de les més antigues de la nostra
ciutat, tanca definitivament les portes avui
dissabte 1 d’abril, després de 64 anys al ser-
vei de Ca n’Oriac. Ni les crisis econòmi-
ques, ni els canvis d’hàbits ni una pandèmia
mundial han fet trontollar aquest petit negoci familiar que s’ha convertit en l’aliment de dues generacions. En Juan Pérez Marín és fill de la dona que va aixecar el negoci i re
-
genta l’històric establiment. “Ha arribat l’hora de descan-
sar. M’ha costat molt prendre aquesta decisió, tanquem un negoci que funciona”, reconeix. Sense relleu generaci
-
onal i sense compradors interessats, la merceria demà ja passa a formar part de la història de Sabadell.
Carrers enfangats i el primer televisor
La família del Juan i la seva merceria expliquen part de la
història de Ca n’Oriac i han viscut la seva transformació a
primera línia. L’any 1959, amb els carrers enfangats, l’aigua
del pou i sense cap mena de sistema de clavegueram als car-
rers, la Bárbara Marín obria un negoci modest al carrer del
Rostre de la història i de la
transformació de Ca n’Oriac
JUAN PÉREZ
Regenta la històrica merceria Casa Bárbara, una de les més antigues
de Sabadell, que avui tanca definitivament les portes després de 64 anys
Lluçanès. A la botiga va néixer en Juan i va treballar, des de ben petit, amb la seva germana Fina. “Els meus amics jugaven al carrer i jo havia de folrar botons. Però m’esca- pava quan podia”, recorda l’home. La seva família és de les més conegudes del barri, i tot té una part fosca: “No po- dia fer gamberrades, de petit”, diu rient. La família era de les poques del barri que tenien televisor i, cada dissabte al vespre, el pare obria la porta de casa, treia el televisor, i els nens del barri es reunien al carrer amb cadires i entrepans
per divertir-se veient TVE1, l’únic canal d’aleshores.
La botiga s’ha traslladat en diverses ocasions: al car-
rer de Berguedà i, coincidint amb l’esclat de la pandèmia, a l’avinguda de Matadepera. Amb el negoci més viu que mai –després de la pandèmia es va impulsar moltíssim aquestes pràctiques– i tres anys després del trasllat, abai- xen la persiana definitivament. “El cor em diu que conti- nuï. El cap, que he de parar”, reconeix. L’essència de Casa Bárbara, però, sempre ha estat el segell dels Pérez Marín: “Tot i que hagués venut la merceria, el rètol me l’enduia, és la història de la meva mare”, diu l’actual propietari. Vol retre homenatge a la feina de la Bárbara: “Sempre ens va deixar les portes obertes de tot arreu”, recorda la Fina.
Marta Ordóñez •
@martaordonezgar
Dissabte 1 i Diumenge 2 d’abril del 2023 3
El personatge
L’Espai Àgora ha celebrat enguany el 25è aniversari. Ha
fet mostres de nombroses disciplines artístiques: des
de teatre o pintura, a música celta o tangos
/ LL. FRANCO
H
i ha persones que en tens prou amb in-
tercanviar dues paraules per tenir aque-
lla inefable sensació com si ja haguéssiu parlat amb anterioritat. Una conver-
sa amb la Maria Antònia és millor man-
tenir-la amb l’agenda poc collada, ja que
t’esponja i et fa còmplice de la seva facilitat per seduir les hores del rellotge i fer-les passar a màxima velocitat. És di-
fícil entrevistar-la sense anar-se’n per les branques, però al final, senzillament et deixes portar, perquè tot el que evo-
ca —sigui aliè o no al motiu de l’entrevista— és ben suscep-
tible de ser escoltat.
“Et diria que un 90% de les persones que han passat per
l’escenari de l’Àgora, tard o d’hora, han acabat tornant”, sosté: “I el que és més important, amb totes hem creat un vincle”. L’Espai Àgora, l’encantador cafè teatre que gesti-
ona la Maria Antònia, s’ha carregat aquest any un gran nú-
mero 25 a l’esquena i ja acumula quasi 3.000 actuacions de
disciplines artístiques diferents a la butxaca. Una recepta de “rigorositat, pluralisme i proximitat” que erigeix l’espai com un punt de trobada per a artistes, espectadors i veïns
“A Sabadell hi ha talent
i producció, però falta públic”
MARIA ANTÒNIA CABISTANY Si estàs vinculat al món artístic sabadellenc, segur que la
coneixes. Regenta l’Àgora, un cafè teatre eclèctic amb 25 anys d’història
de Sant Oleguer. És ben cert que la majoria dels sabade-
llencs que s’han involucrat en el teixit artístic de la ciutat,
en algun moment han acabat passant per aquesta sala. I la
Maria Antònia sempre és un dels records que les compa-
nyies s’enduen de les actuacions a l’Àgora: “Hem intentat
sumar, no tenim grup de teatre propi, però sempre hem
mirat d’atraure el millor de Sabadell”. “Han vingut grans
professionals i també grans produccions amateurs”, indi-
ca Cabistany, que lamenta que “a Sabadell el que fa falta
és més públic”. “A la ciutat hi ha moltíssimes produccions
i moltíssim talent, però es fomenta molt poc que vingui
la gent a omplir les platees, i si no hi ha cultura, anem molt
malament”.
Tot i tenir unes arrels empedreïdes amb el municipi, la
Maria Antònia va néixer a Olot. “Vaig tenir una infante-
sa molt bonica allà, els dissabtes a la tarda anava a veure ga-
leries d’art i cada diumenge escoltava cobla i això em va despertar aquest món artístic”. Fent balanç, la Maria An-
tònia creu que s’han assolit els objectius pels quals l’Espai Àgora. “Hem aconseguit un centre plural, actiu i partici-
patiu”, i això, segons detalla, “ha generat moltíssima acti-
vitat que ha incentivat la cultura de casa”.
Sergi Gonzàlez Reginaldo • @sergigonzz
Dissabte 5 i Diumenge 6 de novembre del 2022 3
Sánchez, amb els diversos trofeus aconseguits en
campionats catalans i nacionals, a la seu del Motor
Club Sabadell
/ LLUÍS CLOTET
“A
casa sempre ha corregut benzina per
les venes”, reconeix el sabadellenc Al-
bert Sánchez, soci del Motor Club Sa-
badell i membre de la junta directiva
des de fa més d’una dècada.
La vida d’aquest tècnic en electròni-
ca ha girat, gira i girarà al voltant del motor i les rodes. Inde-
pendentment del nombre, de pneumàtics, això sí. Perquè
des de ben petit, a casa seva el motocròs estava a cada àpat:
“El meu pare va estar al departament de carreres de Der-
bi durant més de vint-i-cinc anys. La meva mare, però, ens
devia veure amb tanta afi ció que mai ens va deixar treure el
carnet de ciclomotor per frenar-nos”, somriu. Amb la majo-
ria d’edat, va ser dels primers a treure’s el carnet de conduir
i així matar el cuc que duia a dins, almenys quan estava per la
ciutat: “De motos pel camp sempre n’havia tingut”.
De mica en mica, i coincidint amb temps de bonança
econòmica, Sánchez es va comprar el primer dels tres cot-
xes que acabaria tenint en la primera dècada del segle XXI,
per començar a endinsar-se en el món dels ral∙lis de regula-
ritat,l’any 2005 en la primera edició de la Llana: “En aquella
Motor
i rodes:
el ‘motor’ de
la seva vida
ALBERT SÁNCHEZ És un
dels grans copilots
sabadellencs de ral∙lis
de regularitat
edició no vaig poder córrer, però el meu pare sí i jo el vaig
anar seguint. L’any següent amb un Mercedes 220 S a la lí-
nia de sortida”, somriu.
A partir d’aleshores, Sánchez no fallaria cap cita, ans al
contrari. Els bons temps li permetrien comprar-se dos
Porsche, un 2.7 de l’any 1975 i un turbo del 1982, fi ns que
l’any 2011, la crisi el va obligar a abaixar la persiana i a deixar
el seient de pilot per ocupar el de copilot, fent un reciclat-
ge forçós: “Ens va afectar fort fi ns al punt que em vaig ha-
ver de vendre els dos Porsche que tenia. Un dels quals, el
vaig vendre amb el Jordi Gelabert, amb qui l’any següent
–2012– vam estar a prop de guanyar La Llana. Progressiva-
ment, Sánchez guanyaria diversos campionats catalans de
regularitat i faria destacadíssims resultats en l’àmbit esta-
tal, resultats que li obrien les portes de Mercedes per par-
ticipar a les ECOSeries durant quatre anys: “Van ser uns
grans anys, amb un equip que era una família, guanyant un
títol que mai oblidaré”. Ara, amb diversos projectes sobre
la taula per afrontar a partir del 2023, Sánchez no descar-
ta tornar, el dia de demà, a pilotar un Porsche, o fer un raid
pel desert: “Mai he gaudit tant com quan vaig fer un any el
CERT”.
M. Camps R. • @campsmanel
El personatge Dissabte 9 i Diumenge 10 d’abril del 2022 3
www.eug.es
C
Cicles Formatius
Portes obertes
9 d’abril-10h
Inscriu-te a www.eug.es
Viu els cicles
en un entorn
universitari
Av. de la Generalitat, 202-206
08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)
Tel. 93 589 37 27
Amb el suport de
Bioinformàtics
Barcelona
Bioinformàtica
CFGS - Desenvolupament
d’aplicacions
Perfil professional
We b
Multiplataforma
CFGS - Desenvolupament
d’aplicacions
orientació a
Business
Intelligence
Xarxes
CFGM - Sistemes
microinformàtics i
Estudiar la teva
és possible
vocació
Cristóbal Sances (1948), fotografiat a casa seva, junta-
ment amb diverses medalles que ha rebut de la Creu
Roja
/ LLUÍS FRANCO
A
mb només 14 anys, Cristóbal Sances ja va
rescatar una persona que s’havia suïcidat a
la via del tren. “Fer una via”, li diu, ja que així
és com els voluntaris de la Creu Roja com
ell es refereixen a aquest tipus d’actuaci-
ons, de les quals dècades enrere se n’ocu-
pava aquesta organització. Aleshores, estava acompanyat
del seu pare, que també es deia Cristóbal, i ell va ser qui el va
introduir a la Creu Roja. D’això ja en fa 60 anys, ara en té 74,
i Sances és el soci més veterà de la Creu Roja de Sabadell.
A casa guarda amb molta estima les medalles que ha rebut
de l’organització, ja sigui per la seva tasca com a socorrista
–de persones accidentades; no confondre amb el socorris-
me nàutic– o per la constància pels anys que ha destinat al
servei. Ara ho viu en un segon pla, des de casa, però la voca-
ció per ajudar els altres l’ha traspassat a les seves fi lles com a
ell li va fer entendre el seu pare. “És com qui es dedica a una
altra cosa, a mi m’atreia allò. Precisament, perquè de por-
tes cap endins no hi havia ni política ni religió”, apunta. Un
dia, al local de la Creu Roja que abans estava a la Rambla,
durant el franquisme un company va entrar amb el braç ai-
Una cicatriu
que identifi ca
tota una vida
de voluntari
CRISTÓBAL SANCES És el soci
més veterà de la Creu
Roja de Sabadell, amb
60 anys de servei
xecat i li va dir que no ho tornés a fer o que ell aixecaria el
puny tancat. Aquesta tasca la combinava amb la seva fei-
na de torner en una empresa metal∙lúrgica on, un dia, ell va ser l’accidentat. La màquina amb què treballava li va tallar la mà per sota els dits, però lluny d’espantar-se, va aplicar tots els coneixements que tenia i ell sol es va fer la primera cura, abans d’anar a buscar la seva dona perquè el portés a l’hospital, on li van poder recosir la ferida. El voluntariat de la Creu Roja també consistia a fer serveis a la carretera, a la platja de Castelldefels a l’estiu i anar als partits del CE Sa- badell, encara que a ell no li agrada el futbol. Tot i que Cris- tóbal Sances forma part de l’agrupació sabadellenca, és di- fícil ubicar-lo aquí o allà. Va néixer a Madrid el 1948, però al cap de quatre anys es va traslladar amb els seus pares a Ca n’Oriac, “la segona Múrcia, que se li deia”. El que passa és que allà “l’aigua potable s’havia d’agafar d’un pou i, un dia,
la meva mare gairebé hi cau”. Uns veïns els van avisar que a Barberà “hi havia aigua corrent”, i per això al cap de poc
temps es van instal∙lar al municipi veí de Sabadell, a escas- sos metres de la separació entre els dos termes municipals,
on encara resideix avui dia amb la seva dona, la Rosario, a qui també va introduir a la Creu Roja fa anys.
Aleix Pujadas Carreras • @aleixpujadas
El personatge Dissabte 10 i Diumenge 11 de desembre del 2022 3
S or te ge m u n a p a n e r a de Ve ga m a r
Per guanyar la panera
heu de seguir el nostre
perfil d'Instagram
(@diaridesabadell)
i mencionar amb qui
compartiríeu la panera
en la publicació del
sorteig al nostre perfil.
Teniu fins al dijous
22 de desembre.
Podreu trobar
productes seleccionats
de les millors qualitats
de xarcuteria, licors,
turrons i dolços,
conserves, entre altres.
Més d'una desena
de productes,
consulta'ls al QR:
El personatge Dimarts 10 i Dimecres 11 de març del 2020 3
Emi Farré ha sabut trobar en una de les parades buides
del Mercat Central la manera com crear un espai de
lleure per a petits i grans
/ LLUÍS FRANCO
A
nar al mercat amb els pares o els avis pot
ser una experiència més divertida del que
molts petits podrien imaginar-se. Des del
mes de juny de l’any passat, la sabadellenca
Emi Farré ha reconvertit una de les parades
buides en Eimymanetes’s handcraft, un es-
pai de lleure per a grans i petits, amb tallers i activitats, però sobretot per obrir la porta perquè els més menuts puguin invertir el temps que els grans necessiten per comprar a fer alguna cosa que els ompli, sovint vinculada a l’època de l’any.
Farré va ser durant una bona temporada administrativa,
però va optar per formar-se en el món de l’ensenyament, ob-
tenint el grau d’Educació Infantil. “He estat treballant du-
rant molts anys en serveis de menjador en escoles de pri-
mària i en escoles bressol, en casals d’estiu, i també he estat col·laborant amb activitats de lleure amb associacions de ve
-
ïns i en festes majors de barri”, explica.
A partir de la seva experiència professional, va endinsar-se
en el món del lleure, fins que a l’any passat va veure com da-
vant seu s’obria una oportunitat. “La idea era trobar un local on fer activitats adreçades a la canalla al Centre, i a través de
Quan anar al mercat
és motiu de festa
EMI FARRÉ
Educadora infantil de formació, és la responsable d’una de les parades
més particulars del Mercat Central, dedicada al lleure i als treballs manuals
l’Ajuntament i concretament del Vapor Llonch em van in- dicar que al Mercat Central promovien fer activitats diver-
ses en les parades que estaven buides, i vaig trobar que era un
bon punt de trobada”, assenyala.
D’aquesta manera, el mes de juny de l’any passat va recon-
vertir una parada buida en un espai on duu a terme activitats per a grans i petits. Per als grans es fan activitats com ara ta-
llers de decoració, si bé la part infantil és la que més temps
l’ocupa.
“Venen nens de 3 a 12 anys, alguns perquè els seus pares o
els avis venen a comprar i fem treballs manuals plegats vin-
culats a l’època de l’any, com ara la Quaresma, però per a al-
tres és una activitat extraescolar més”, apunta, tot destacant
que l’acollida es fa de dilluns a dissabte en horari d’obertu-
ra del mercat. Una altra de les possibilitats és fer celebraci-
ons com ara aniversaris, amb limitacions a vuit participants,
ja que es tracta d’un espai relativament reduït.
D’aquesta manera, Farré ha sabut aplicar la seva forma-
ció acadèmica aprofitant un punt de bullici com és el Mer-
cat Central i on les parades buides li han brindat l’oportuni-
tat de fer realitat una de les seves il·lusions i, de retruc, oferir una solució per a pares i avis.
Albert Segura •
@bertusegura
Dissabte 27 i Diumenge 28 de juny del 2020 3El personatge
Carme Valero, a dalt; i a baix, corrent a les mítiques pis-
tes de cendra de Sant Oleguer
/ VICTÒRIA ROVIRA / CEDIDA
L
a nominació de millor atleta del segle XX po-
dria valdre per resumir la trajectòria de Car-
me Valero en el món de l’esport. Però va ser quelcom més que la guanyadora de dos tí-
tols mundials de cros o la primera dona que va participar en uns Jocs Olímpics. Es consi-
dera plenament sabadellenca, tot i que va néixer a Terol, a Castelserás, gairebé per casualitat: “Allà hi tinc família. La meva mare embarassada va anar-hi per visitar la meva ger
-
mana que estava malalta i vaig néixer jo”. Després, els seus pares es van traslladar per feina a Montflorit i a Cerdanyola i definitivament a Sabadell. “Sense el seu suport hauria es
-
tat impossible la meva carrera atlètica”, subratlla.
El seu segon pare, esportiu en aquest cas, va ser Pep Mo-
lins. Amb 13 anys la va reclutar per a la Joventut Atlètica Sabadell ( JAS). “Jo veia que corria més que tots els meus companys d’escola i em passava el dia corrent pel carrer. Ho portava a dins. El primer dia a la JAS només em van dei
-
xar córrer 20 minuts i em vaig posar a plorar”, explica. La seva primera prova, encara amb 13 anys, ja va ser la mítica Jean Bouin. “Ho vaig fer sense llicència i suplint una noia que es deia Teodora Rodríguez”, recorda. La seva trajec
-
tòria seria meteòrica, culminant amb els títols mundials
Una atleta
única tan
brillant com
rebel
CARME VALERO
Va ser una
icona de l’atletisme i
també una gran lluitadora
contra la desigualtat
de Chepstow i Düsselford amb només 21 i 22 anys. El res-
sò mediàtic d’aquells èxits va ser espectacular i la Carme va
desplaçar l’esport rei a les primeres pàgines d’una revista tan
futbolística com Don Balón. Ella també ho va aprofitar per
defensar l’esport femení en uns temps molt complicats. Va protagonitzar durs enfrontaments amb la Federació Espa-
nyola. “En el meu primer títol em vaig parar durant la cur-
sa i li dic al cap de l’equip nacional: ‘Aquí tienes a las mujeres
culonas y pechugonas’. Era el comentari que ell havia fet ser-
vir hores abans sobre les atletes espanyoles, donant per fet que no tenien nivell”, explica. També és famosa la frase “pónte una falda i ve tú a correr”
al seleccionador després que
dubtés del seu estat de forma per anar a un Mundial. “Ve-
nia d’una lesió i de tenir la meva filla Carme i em van dir que si no guanyava el títol estatal, no hi aniria. Vaig guanyar i els vaig plantar”, diu. La seva espina clavada van ser els Jocs de Mont-real: “Tenia opcions de medalla, però la maniobra d’una atleta alemanya a la recta final em va deixar fora”.
Va començar a treballar, molt joveneta, a la botiga de Jo-
sep Molins a la Rambla. Després ha estat més de 40 anys al món de la banca i ha viscut l’esport des de l’altra banda a la Federació Espanyola amb Odriozola i el Club Natació amb Claudi Martí. “Em va tocar defensar coses que jo ha-
via lluitat com a atleta”, assegura.
Pere Figueras • @perefiguerasval
Obrim tots
els migdies
(festius oberts)Nits de dijous,
divendres i
dissabtes.
També menjar per emportar | Reserva: 93 726 27 91 | C. Pintor Borrassà 43-47
Restaurant
Diu que ara, amb 69 anys, es
considera un “jubilat actiu”. “Per
envellir de manera saludable es
poden fer dues coses: activitat fí
-
sica o mental. Jo escric cada dia i
això és com una gimnàstica men-
tal. Col·laboro amb la Federació
Espanyola de natació i amb algun
mitjà. Així estic actiu”, sosté el Jo
-
sep Ramon, un periodista de raça.
Quan mira enrere explica les
seves vivències –ha estat pre-
sent a tots els Jocs Olímpics en-
tre Seül’88 i Sidney’2000, Mun-
dials i Europeus– amb passió. “Un
dia Santiago Peláez, que va ser di-
rector de Ràdio Nacional d’Espa-
nya (RNE) molts anys, em va dir
una frase molt encertada: treba-
llem moltíssim, però també gau-
dim moltíssim. Aquesta professió
és així”.
El conte de la ràdio
S’ha mogut en diferents registres i
mitjans escrits, però la ràdio ha es
-
tat la nineta dels seus ulls. Assegu-
ra que la culpable de la seva afició
és la seva iaia. “Els pares treballa-
ven i ella molts cops em posava a
dormir”. I l’ham era l’hora del con-
te que explicaven en un programa
que es deia Cascabel de Ràdio Bar-
celona. “La ràdio és més viva, om-
ple moltíssim explicar esdeveni-
ments en directe”, explica. I això
que durant molts anys ho va ha-
ver de fer amb mitjans molt limi-
tats. “El primer mòbil el vaig uti-
litzar a Seül’88 i reconec que em va
sorprendre la gran qualitat micro-
fònica”. Però abans dels mòbils tot
era més complicat, recorda. “Ha-
vies de tenir sempre controlat al-
gun lloc amb telèfon i pactar ho-
raris perquè jo estava obligat a fer
els butlletins. Per això ara no porto
rellotge”. Assegura que s’ha passat
la vida pendent de les franges ho-
ràries i portant un rellotge de dues
esferes, una amb l’hora espanyola i
l’altra del lloc on estava. “Quan em
vaig prejubilar també vaig jubilar el
rellotge”, explica divertit.
Josep Ramon va estudiar a la Sa-
lle Bonanova i llavors ja va com-
provar quina era la seva passió.
“Em vaig convertir en una rata de
biblioteca. M’agradava la histò-
ria i llegia molt. Vaig participar a
fer un diari, una revista...”. Com
molts periodistes sabadellencs, la
seva gran escola va ser Ràdio Saba-
dell. El Joaquim Gorgori el va aju-
dar molt als inicis. I recorda molt
bé la seva primera entrevista, amb
un magnetòfon de l’època, a Do-
mingo Bárcenas en el Poliespor-
tiu Artèxtil. “Ja era el selecciona-
dor nacional d’handbol i a mi em
tremolava el micròfon. A Ràdio
Sabadell vaig fer un bon rodatge”.
Olimpisme i aigua
Encara que se l’identifica amb la
ràdio, Costa-Jussà va treballar
també 15 anys per a l’Agència EFE
i va escriure en diaris històrics com
el Correo Catalán o TeleExprés i el
4-2-4, un diari esportiu que es va
convertir en escola de bons perio-
distes. Allà va entrar per fer la na-
tació. “És un esport apassionant
perquè lluites contra el crono, però
el waterpolo és més especial per
mi. Vaig viure el creixement del
waterpolo masculí en aquest país
i el naixement i gran expansió del
femení”.
Precisament, el waterpolo li va
proporcionar “la primícia més do-
lorosa que he donat mai a la meva
vida”: la mort del porter Jesús Rollán (exjugador del Club Nata-
Submergit
en les ones
aquàtiques
de la ràdio
PERIODISME Se’l pot considerar un
comunicador nat. Josep Ramon
Costa-Jussà ha estat la veu de la
natació i del waterpolo més de tres
dècades a Ràdio Nacional d’Espanya
Pere Figueras
• @perefiguerasval
Una trobada d’Iñaki
Urdangarín amb
directius del Club
Natació Sabadell fa
molts anys i la marxa
de David Meca al
CAR són notícies
que van provocar
molt rebombori. Però
Costa-Jussà no va dubtar a donar-les
Josep Ramon Costa-Jus-
sà es considera un perio-
dista de raça. A l’esquerra, en un ‘set’ d’RNE al costat del director San-
tiago Peláez, cobrint un esdeveniment esportiu
/ VICTÒRIA ROVIRA / CEDIDA
ció Sabadell). Els periodistes te-
nim contactes a l’infern i aquell dia
em van trucar des de l’infern. Eren
les 10 menys 10 del matí i vaig ser el
primer a explicar-ho”.
Llavors el Josep Ramon ja esta-
va a RNE, casa seva els últims 30
anys. Allà va conèixer el ja desapa-
regut Juan Manuel Gozalo, direc-
tor del mític programa Radiogace-
ta de los Deportes. “Per mi ha estat
el millor periodista esportiu d’Es-
panya”.
Ha cobert tota classe d’esde-
veniments de natació i waterpo-
lo per mig món, però ell es queda
amb els Jocs Olímpics. “És el mà-
xim per a l’esportista i també per al periodista”, diu. Va fer una gran
relació amb Joan Antoni Sama-
ranch. “L’any 1978 ja ens va avan-
çar en una trobada amb periodis-
tes que el seu objectiu era ser el
president del Comitè Olímpic In-
ternacional i portar els Jocs a Bar-
celona. Les dues coses van passar. I per a mi, els del 92 segueixen sent els millors Jocs de la història, un model”. Josep Ramon Costa-Jus-
sà mai deixarà de ser periodista.
El personatge Dijous 25 i Divendres 26 d’octubre del 2018 3
#Comunicacio #RadioiPremsa
Dissabte 29 i Diumenge 30 de desembre del 2018 3El personatge
A dalt, José María Ibar-
ra, un dels protagonis-
tes del llibre ‘TUS. Un
empriu sabadellenc’,
editat l’any passat per
la cooperativa i escrit per l’historiador Jordi
Serrano. A baix, Ibarra agafant el volant d’un
autobús / LLUÍS FRANCO
Un extremeny, culer, que volia
venia a Catalunya i va acabar fun-
dant Transport Urbans de Saba-
dell (TUS). La vida de José María
Ibarra (Fuente de Cantos, Extre-
madura, 1954) ha transitat sobre
rodes, no sense trobar-s’hi algun
pal, fins que aquest mes ha posat
en marxa per últim cop un auto
-
bús de Sabadell. Aquest 31 de de-
sembre es jubila, i deixarà les cot-
xeres per gaudir del seu net i de
les seves passions: caminar per la
muntanya i anar amb bicicleta.
Trenta-set anys després de tre-
ballar a la TUS, Ibarra recorda
com si fos ahir el primer recorre-
gut que va fer. Va sortir amb la lí-
nia 2 de la Roureda a les 04.16 h de
la matinada i va acabar a les 12.52 h
un altre cop al punt de partida, on
el va substituir el company Álvaro
Roqué.
La TUS es va començar a ges-
tar l’any 1980 i va néixer el 1982 de
l’esforç i l’empenta d’una vuitan-
tena de persones que van impul-
sar aquest model cooperatiu per
aconseguir la concessió del ser-
vei d’autobusos de la ciutat, que
aleshores tenia Auto-Transpor-
tes Martí SA (ATMSA). Alhora,
aquesta empresa volia mantenir
el servei, i les negociacions amb
l’aleshores alcalde Farrés no van
ser fàcils.
500.000 pessetes d’inici
Ibarra forma part del grup de 80
persones que va fundar la compa-
nyia aportant 500.000 pessetes
a fons perdut, i també van de de-
manar un préstec de 200.000 mi-
lions de pessetes per pagar els au-
tobusos i les instal·lacions. Quan
Ibarra va arribar a Catalunya, pri-
mer va viure al Baix Llobregat, i
allà un familiar li va comentar que
al sindicat Transcalit s’estava par-
lant d’una cooperativa de trans-
ports a Sabadell, i s’hi va llançar de
cap. En aquest militant del PSUC
li agradava la idea de treballar per
millorar el servei públic d’autobu-
sos de la ciutat. D’aquests 80, ac-
tualment en queden quatre tre-
ballant a l’empresa, comptant-lo a ell.
PIONER José María Ibarra és un dels fundadors de la
cooperativa de transport de Sabadell, en què des
del primer dia ha estat conductor. Ara es jubila i es
dedicarà al seu net i a gaudir de la muntanya
L’‘alma mater’
de la TUS aparca
l’autobús
Aleix Pujadas • @aleixpujadas #autobusos #mobilitat
Ibarra s’emporta
milers de records,
però especialment
té present com ha
vist créixer milers
de sabadellencs,
als quals està molt
agraït de la valoració
i el tracte que han
tingut des del pri- mer dia cap a la TUS
El personatge
L’escola d’interpretació i de creació artística Àrtic, al carrer de Sant Miquel, a la Creu Alta, durant una mostra de teatre oberta al públic.
/ CEDIDA
P
arla d’ell en tercera persona per distanci-
ar-se, i així agafar una visió panoràmica per
a ser 100% objectiu amb ell mateix. El saba-
dellenc Marc Lorenzo es defineix com un
actor creador, apassionat del teatre físic i
també de la pedagogia. “Jo fa temps pensava
que per ser actor es necessitava ‘allò’; pensava que no tot-
hom ho podia ser”. Però, seguidament, assegura amb un somriure entretallat, que anava ben errat. “La perseveran
-
ça ocupa un percentatge molt alt, l’execució també, i el ta-
lent és només un 10%”, diu Lorenzo, convençut que si es pica pedra tothom pot descobrir el seu propi instrument actoral. I ho diu amb testimoni de causa, Lorenzo carre
-
ga a la motxilla una dilatada carrera en formació escènica, i en hores a la palestra. L’actor va assaborir escenaris ameri
-
cans, de la mà la companyia Los Escultores del Aire, quan feia gira per els Estats Units o Costa Rica. Una experiència que malauradament va veure’s truncada per la pandèmia; i va convertir-se en un capítol més de “la volatilitat d’aquest món”, com sosté el sabadellenc. “Sí, és un món que no està valorat i és un estil de vida que difícilment et farà viure tot
“Ser actor no només és cosa de
talent: va més de picar pedra”
MARC LORENZO
És cinturó negre de la interpretació. Però no tot és pujar a un escenari.
Àrtic és la seva escola, on contagia als alumnes la seva gran passió pel teatre
l’any exclusivament d’això”. A banda, i en clau municipal, Lorenzo lamenta que “a Sabadell només anem al teatre a veure coneguts, i no tenim l’hàbit agafat”, una situació que evoca als professionals de la interpretació a clavar la mirada directament a Barcelona.
Àrtic “Els actors hem de tenir una alternativa quan la roda de les oportunitats gira arran de terra”. Àrtic és la seva. Una escola d’interpretació i de creació artística que neix de la il·lusió i del sentiment de Lorenzo pel teatre i la peda- gogia. “Vull transmetre als meus alumnes tot allò que jo he après”. Amb tot, el centre acumula més de 100 alum- nes i s’ha guanyat el mèrit d’haver format actors i actrius que han superat les proves d’entrada a l’Institut del Tea- tre de Barcelona, conegudes per posar el llistó per acce- dir-hi molt amunt. “Àrtic va néixer d’un procés orgànic a partir d’uns cursos intensius d’estiu a l’Estruch”, nar-
ra l’actor. Vist l’èxit, els interessats van dir-li: “I durant
la resta de l’any, què? No hi ha res?”. I d’això, ja en fa cinc anys. Si la famosa rata de Ratatouille ens diu que tothom
pot cuinar; Marc Lorenzo ens diu: “Tothom pot actuar!”
Sergi G. Reginaldo •
@sergigonzz
Dissabte 14 i Diumenge 15 de gener del 2023 3 El personatge Dissabte 7 i Diumenge 8 de novembre del 2020 3
Mònica Bosch ha estat una esquiadora amb una gran
trajectòria i el 1995 va ser proclamada millor esportista
de Sabadell. “És un dels guardons més especials,
perquè em sento molt sabadellenca”, diu
/ CEDIDA
A
mb només 4 anys, Mònica Bosch i Forre-
llat (48) ja tenia uns esquís col·locats als peus. Li ve de tradició familiar. Segur que en aquell moment, però, no es podia ima-
ginar que l’esquí es convertiria en el fil conductor de la seva vida en diferents àm-
bits, el més recent com a presidenta –la primera dona que ho és– de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern.
Fins a arribar a aquest punt, ha viscut un grapat d’experi-
ències sempre relacionades amb l’esport blanc. “No soc conscient del moment que vaig pensar que em dedicaria a això. La família, el Club Alpí Falcó, els cursets, les prime-
res competicions... Una cosa va portar l’altra”, explica amb naturalitat. Fins que es va acostumar a pujar al podi. Sem-
pre en la modalitat d’eslàlom. Amb 12 anys va guanyar el pri-
mer Campionat d’Espanya a Astun. En vindrien tres més, però el zenit de la seva carrera esportiva seria la participa-
ció en dos Jocs Olímpics. “No m’agrada l’etiqueta d’olím-
pica, però la veritat és que et marca. Uns Jocs és el màxim al qual pot aspirar un esportista. A Lillehammer (Noruega) ho vaig gaudir moltíssim. Va ser molt especial. Un país nòr-
La neu s’ha convertit en el fil
conductor de la seva vida
MÒNICA BOSCH
Acaba de ser nomenada presidenta de la Federació Catalana d’Esports
d’Hivern després d’una trajectòria marcada per l’esport blanc
dic, l’ambient de la vila olímpica, es respirava esport d’hi-
vern per totes bandes. Això sí, a 20 graus sota zero!”, recor-
da. Els segons van ser a Nagano ( Japó) el 1998. La Mònica
completa un gran palmarès internacional amb dues meda-
lles d’or a les Universíades, set participacions en la Copa
del Món i quatre als Campionats del Món. La seva millor
classificació va ser una 17a posició a Sierra Nevada. “I això
que el dia abans estava amb angines i amb 39 graus de febre. Encara no sé com vaig poder sortir. Suposo que els crits de
suport de la gent em van ajudar”.
Una lesió a l’esquena va avançar la seva retirada l’any
2000. “Vaig competir infiltrada en un Campionat del
Món, però va ser un calvari i no podia lluitar contra el meu
cos”, reflexiona. La seva vida professional també ha anat lligada a l’esquí. Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses, ha participat en la candidatura olímpica Pi-
rineus-Barcelona 2030, pas previ a la Federació Catala-
na d’Esports d’Hivern, on ha exercit de directora general i
ara n’és la presidenta.
Ara viu a Sant Cugat i té dos fills –el Pol i la Judith– que,
curiosament, no han seguit els seus passos. “Els agrada es-
quiar, però practiquen el tennis i el voleibol”, explica.
Pere Figueras • @perefiguerasval
Dimarts 5 i Dimecres 6 de març del 2019 3El personatgeEl personatge
La Joventut de la Faràndula es va encarregar de ressus-
citar el Correbars, i també va organitzar festes com les
de Cap d’Any i de la Castanyada
/ CEDIDA
D
e manera social i afable, i al mateix temps de caràcter inquiet. Arnau Solsona (1982) parla sense embuts sobre les arts assegut en una terrassa del Centre de Sabadell. Durant el dia es dedica al turisme i al seu fill; durant la nit, s’entrega a les seves pas-
sions: la cultura i la música. “Soc de la festa i gamberro”, ex-
plica fent un cafè. Tot i que és jove, porta dues dècades en l’activisme cultural: va començar a la Joventut de la Faràn
-
dula com a actor des dels vuit anys, i després com a director d’espectacles. Tot vocacional i mai en l’àmbit professional.
L’illa del tresor, Els mosqueters i Peter Pan són algunes obres
de les quals guarda un record especial. A la Faràndula, la seva “segona casa”, va ser la llavor de la Joventut de la Fes
-
taire, una entitat que es va moure per oferir a la ciutat una al-
ternativa de festa de la Zona Hermètica, “on tot era la fes-
ta per la festa”.
Aquell grup, actiu entre 2008 i 2015, va recuperar el Cor-
rebars, i va posar en marxa festes populars durant tot l’any per al jovent sabadellenc, que avui manté viu el jovent de Destil·lats per la Festa. “Ens vam adonar que havíem de
L’activista cultural que dona
ànima a l’‘Embassa’t’
ARNAU SOLSONA
Emprenedor i activista cultural, tota la vida ha estat en el món del
teatre i la música. Es dedica al turisme, però confessa que és gamberro i de la festa
marxar fora per anar a un bon concert”, explica ara sobre un grup que en el seu moment va trasbalsar Sabadell i que compara amb humor –i salvant les distàncies– amb la Colla de Sabadell: “Som el mateix però sense la intel·lectualitat que hi van posar els poetes d’aquella època”, explica amb un
somriure d’orella a orella.
D’iniciativa en iniciativa, de festa en festa, Solsona va ar-
ribar al seu punt àlgid el 2009, quan va estrenar amb dos
bons amics el festival Embassa’t, un conjunt de concerts ja
consolidat que just compleix una dècada enguany. L’èxit de la proposta l’atribueix als artistes, als voluntaris i al públic, i recrimina als polítics sabadellencs que “hagin oblidat” la cultura. “Això no distingeix ni colors ni governs: sempre fal-
ta interès i recursos per a la cultura”, lamenta Solsona.
Per a ell, el futur de la cultura implica l’emprenedoria.
“Si la gent troba la ciutat avorrida, per què no impulsen cap proposta?”, es pregunta. Considera que Sabadell té atrac-
tiu suficient i que només necessita una empenta. En aquest sentit, creu que sovint la ciutat es desmereix, en comptes de reivindicar-se. “La ciutat hauria d’estar més orgullosa del que fa. Sabadell sovint és l’última cosa que defensem. Hem de ser valents i ser-hi tots!”, exclama.
ÓSCAR ESPINOSA
Albert Acín Serra •
@acinalbert
Dimarts 15 i Dimecres 16 d’octubre del 2019 3El personatge
A dalt, Antoni Dalmases, retratat a casa seva. A baix,
l’escriptor treballa amb una llibreta tot el que escriu
abans de passar-ho a l’ordinador / ÓSCAR ESPINOSA
L’
escriptor Antoni Dalmases dona voltes
aquests dies al seu nou llibre. “He de fer
baixar de l’avió una noia que ha vingut de
Londres”, diu mentre fem l’entrevista, un
dels pocs detalls que avança de què trac-
tarà. En ple procés creatiu, l’autor rumia i
escriu força aquests dies en una llibreta petita amb una lle-
tra minúscula. Allà ho apunta tot: inicis, finals, personat-
ges... El seu espai de treball és un despatx a casa seva, al bar-
ri de Can Feu. Dalmases (Sabadell, 1953) ha viscut tota la
vida envoltat de lletres. Començant pels estudis de Filo-
logia Hispànica, les classes al Joanot Alisanda i al Pau Vila,
també a la UAB i la UB, i la producció literària que no ha
deixat mai de banda. I, per descomptat, casa seva és una bi-
blioteca, on no hi ha cap paret sense un prestatge ple de lli-
bres i, com reconeix ell mateix, al menjador n’hi ha alguns
de grans que tant decoren com estan per llegir-los.
Quan era jove es va preguntar –com tanta gent– per a què
servia i, com diu ell, quan et fas aquesta pregunta t’adones
que no serveixes per a gaire cosa. Però tenia una cosa molt
clara: li agradava llegir, veure històries al cinema o inven-
El lector que un dia va
escriure el que volia llegir
ANTONI DALMASES En aquell moment de la vida en què tothom es pregunta què sap fer, ell va
decidir posar-se a escriure i des d’aleshores no ha deixat (ni deixarà) de fer-ho
tar-se-les. “Deixar-me portar una mica per les idees i les co-
ses que no es produïen al carrer, sinó a la ment de la gent”,
apunta. El moment clau va arribar cap als trenta anys, i un
dia es va explicar a ell mateix la història que voldria que li ex-
pliquessin, escrivint-la. Es tractava de la novel·la juvenil I no
parava de ploure, escrita pels nens d’EGB a qui feia classe, on
recordava un viatge que havia fet amb la seva dona. Va pre-
sentar el llibre a un premi i, tot i que no va guanyar-lo, li va
obrir les portes al món professional perquè li van oferir pu-
blicar-lo. Ara ja està jubilat, i després del llibre que està fent
es vol centrar a escriure contes.
Indignat per la situació política
Dalmases no viu aïllat del moment polític actual i participa
activament en actes de denúncia de la situació dels polítics
independentistes empresonats. Sempre s’ha sentit atret
per la política. Textos, cartes, presentacions... ajuda amb
el que li demanin. “Com a ciutadà he de fer això perquè és
el que sé fer”, assegura. I com a veí considera que ningú es
pot quedar indiferent davant la situació política actual que
viu Catalunya perquè “això que passa ara és escandalós i ja
en fa dos anys”.
Aleix Pujadas • @aleixpujadas
Dijous 28 i Divendres 29 de Juny del 2018 3El personatge
Josep Molins és una
icona de l’esports
sabadellenc. A baix,
corrent la Jean Bouin; a la
dreta, amb Carme Valero
/ ÓSCAR ESPINOSA / CEDIDES
L’atletisme ha estat i encara és la seva vida. Josep Molins entrena un grup
de joves atletes cada dia a les pistes que porten el seu nom a Sant Oleguer
i continua desplegant una fortalesa envejable en el seu dia a dia
L’energia imparable d’un
mite de l’atletisme
Pere Figueras
• @perefiguerasval#miteatletisme #mestresbd
L’atletisme és la seva vida. El
nom de Josep Molins -Pep pels
amics- s’associa inevitablement
a l’atletisme. De fet, és així. El
Molins és una autèntica institu
-
ció en el món atlètic sabadellenc
-no tothom pot presumir de te-
nir unes pistes d’atletisme amb el
seu nom-, estatal i internacional.
Ha participat en uns Jocs Olím
-
pics, ha guanyat una Jean Bouin,
ha corregut la Marató de Nova
York, ha guanyat innumerables
títols estatals... Però també és un
personatge singular.
Podríem fer un llibre de la seva
vida. De fet, confessa que guarda
agendes des de l’any 1949 on ho
apunta absolutament tot. I tot és
tot. És una espècie de diari perso-
nal molt peculiar. Entrenaments,
horaris, actes, visites, fins i tot els
encàrrecs particulars que realit-
za cada dia. La seva vida és pura
energia. “Necessito estar actiu. Si
un dia el metge em diu que haig de
deixar l’atletisme, em moro. Per
sort tinc les pulsacions a 40, i això
és la clau per córrer”.
Als seus 85 anys cada tarda bai-
xa a les pistes municipals -que es
van batejar amb el seu nom- per
entrenar un grup d’una cinquan-
tena d’atletes de diferents cate-
gories. Això no és tot. Cada di-
mecres surt amb un grup d’amics
i companys per fer quilòmetres en
bicicleta. Sense oblidar les seves
obligacions com a president de la
Joventut Atlètica Sabadell ( JAS).
“Nosaltres fem les reunions sobre
la gespa, és l’avantatge de tenir
grans col·laboradors a la junta i jo
sóc el primer en arremangar-me”.
Recorda que es va adonar que po-
dia ser un bon atleta gràcies a la
fotografia. “Em fascinava. Un dia
vaig anar a fer fotos amb el meu
trípode a un campionat de Cata-
lunya de cros. Un cop fetes, em
vaig posar a córrer darrere dels úl-
tims classificats i vaig acabar dels
primers”. Va viure set anys a Ma-
drid quan competia amb el FC
Barcelona. Va ser sisè en un cam-
pionat del món a Txèquia, va gua-
nyar la Jean Bouin i va participar
als Jocs Olímpics de Roma’60
en els 5.000 metres. “Vaig fer la
meva millor marca personal, però
no va ser suficient per anar a la fi-
nal”, lamenta encara anys després.
Esports Molins
També va muntar la històrica ten-
da Esports Molins de la Rambla,
on hi han treballat atletes tan des-
tacades com la campiona del món
Carme Valero, també sabadellen-
ca. Però per sobre de tot, el Josep es considera “un mestre”, funció que va desenvolupar a les escoles
Sant Francesc, Ferran Casablan-
cas i Escola Pia.
A casa seva es respira atletisme.
La seva dóna, la Mati Gómez, va ser campiona d’Espanya. El seu fill Jordi també ha estat campió de
Catalunya. Ara li toca fer de can-
gur dels seus nets. En té sis. Un el veu poc perquè viu a Santiago de Chile amb la seva família i els més petits ja tenen fusta d’atletes.
Quan Josep Molins
va treballar de funci-
onari a la Diputació
de Barcelona, un
dia viatjava en tren
i al dia següent hi
anava corrent des de
Sabadell. Era el seu
peculiar entrenament
pensant en la partici-
pació en una marató.
Dimarts 7 i Dimecres 8 d’agost del 2018 3El personatge
Josep Masip Ha dedicat moltes hores de la seva vida a la Creu Roja com a voluntari. Va començar de sanitari i va acabar de president de l’Assemblea local en dues etapes, del 1994 al 2003 i des del 2009 fins ara. També va ocupar altres càrrecs com el d’oficial cap del destacament de la Creu Roja (foto de la dreta). En el món de l’esport ha estat molt vinculat al bàsquet en diferents facetes
/ ÒSCAR ESPINOSA
La vida de Josep Masip no s’entendria sense la Creu Roja. Són gairebé 43
anys de voluntariat en la institució de la qual n’és el president a Sabadell.
La seva altra gran passió és l’esport, i el bàsquet en particular
Quan el voluntariat és
una manera de viure
Pere Figueras • @perefiguerasval #creurojasbd #josepmasip
El seu lligam amb la Creu Roja
neix de la seva negativa a fer el ser·
vei militar. “No volia anar a tirar
trets”, diu amb tota naturalitat. El
Josep és així. Una persona afable i
amb un somriure fàcil. “En aquells
moments la Creu Roja et perme
·
tia fer la mili, però al final, curiosa·
ment, en vaig ser exclòs”.
Ell, però, va quedar encisat per
aquell món. Va començar de sani·
tari tot i que “el primer dia el capo·
ral em va donar una escombra per
netejar el local de l’Assemblea”.
Ara, en reunions amb voluntaris,
els recorda que “teniu un presi
·
dent que va començar escom·
brant”.
Moments dramàtics
En Josep té 60 anys però està pre·
jubilat. Deu anys treballant al tèx·
til, com moltíssims sabadellencs,
i 31 més en el món de la banca fins
que el va afectar l’últim ERO de
Catalunya Caixa. També hi afe
·
geix els quatre anys com a secre·
tari autonòmic i provincial de la
Creu Roja a Catalunya, un càrrec
remunerat.
Però el voluntariat l’ha mar
·
cat. I també li ha fet viure esde·
veniments molt delicats, fins i tot
dramàtics. Els incendis als Ferro·
carrils de la Generalitat i Renfe o
l’atemptat d’ETA contra el fur·
gó policial quan es dirigia a l’es·
tadi de la Creu Alta. “La primera
ambulància a arribar a l’escenari
va ser la de la Creu Roja que tam·
bé es dirigia al camp. Va canviar la
ruta i es va emportar l’únic policia
que va morir a l’hospital i no al car·
rer”. De totes maneres, a ell li va
impactar més en l’àmbit personal
“els sis nois que van morir ofegats
en el col·lector d’Els Merinals en
aquelles riuades”.
Des de mitjans dels anys 80 la
Creu Roja ha intensificat la seva
tasca social encaminada a lluitar
contra la pobresa i les seves con· seqüències. “Ara som 8.000 socis
i 500 voluntaris. Sempre es neces·
sita més gent i més recursos, però estic content de la resposta”.
Bàsquet i àrbitre
Josep Masip també ha aplicat
un altre tipus de voluntariat, en
aquest cas en el món de l’esport.
Ara mateix és vicepresident de
Panathlon Club i alguns el veuen
com al futur president.
El bàsquet –lògic per la seva al·
çada i imponent estampa– va ser
l’esport en els seus inicis al col·le· gi Cor de Maria. Però la feina el
va apartar i més tard s’hi va tornar a vincular com a àrbitre. Va diri· gir partits en l’àmbit escolar, però una lesió –trencament del bes·
só– el va portar de nou cap a un al· tre vessant. “Vaig començar col· laborant en l’Escola d’Àrbitres i vaig acabar fent de comissari arbi· tral. Els que controlen la taula i fan informes dels àrbitres”, matisa.
I els que van jugar a la famosa lli·
ga de futbet del col·legi Salesians també el recorden arbitrant·h i
partits. El voluntariat és una ma· nera de viure per a Josep Masip.
Leo Messi sortint en
una llitera, auxiliat
per quatre sanitaris,
del Vicente Calderón
d’un At. Madrid-Barça,
assegura Masip, és la
foto de la Creu Roja
que més vegades
s’ha vist al món.
Diu que fins i tot està certificat
P.F. @diaridesabadell
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 37
Dimarts 26 i Dimecres 27 de Juny del 2018 3El personatge
Joan Serra
A l’esquerra, el vitraller Joan Serra mira a càmera.
A dalt, una petita peça de vitrall de la col·lecció
privada de l’artesà. A sota, Serra en plena restau-
ració d’un vitrall.
/ VICTÒRIA ROVIRA
Joan Serra fa més de 40 anys que fa vitralls artesanals. Des del seu taller,
on tothom hi ha passat alguna vegada per davant, contempla els vitralls
de la ciutat no només com un tresor del passat, sinó també del futur
L’alquimista dels vitralls
del carrer Sant Quirze
Pilar Armengol • [email protected] #vitralls #artesania
L’art del vidre. El seu taller si-
tuat als baixos d’una casa menes-
tral entre els carrers Sant Quirze i
Sant Llorenç forma un triangle de
vitralls que brillen al sol del matí
com un calidoscopi exposat a la
llum solar.
En Joan Serra, mestre vitraller
per vocació, el regenta des de fa
40 anys. En Joan va abandonar
els estudis d’enginyeria electrò-
nica per anar veure món. Com ell
molt bé explica, “aleshores amb
un sol gest podies recórrer mi-
lers de quilòmetres i anar a llocs
on ara segurament no podries ar-
ribar”. És amb aquest caminar
que es va trobar assegut a Mar-
ràqueix, al mig del soc on treba-
llaven els artesans. Aquell picar i
repicar lent i tranquil del ferro, in-
terromput per l’oració del migdia,
li va encendre el desig de treballar
amb harmonia, “viure més d’acord
amb les possibilitats humanes”.
Poc després d’aquest viatge ini-
ciàtic, un enginyer li va parlar dels
vitralls i es va adonar que allò era
el que volia fer. Va començar a
aprendre’n de forma autodidacta,
i més tard completaria la seva pri-
mera formació com a artesà del vi-
trall a l’escola Massana.
A partir d’aquell moment, en Joan
Serra no ha deixat de treballar el
vitrall en el petit taller que es va
muntar a la seva ciutat. El Taller
del Vitraller també és un focus
d’atracció per a persones amb ga- nes de saber sobre l’art en aques-
ta disciplina. Pel seu taller hi pas-
sen cada any més de 500 persones que hi fan cursos, a més de visites guiades a través dels vitralls que hi ha al voltant del local. Aquest any, fins i tot hi han passat un grup de turistes xinesos i japonesos. En Joan Serra veu, i creu, que els vitralls són per a Sabadell una bona oportunitat per formar part de la ruta modernista que comen- ça a Barcelona i que, en el cas dels
vitralls, segueix fins a Cerdanyo-
la del Vallès, on també hi ha un destacat patrimoni modernis-
ta. Aquest ruta “ignora la nostra ciutat de forma incomprensible”, perquè segons el vitraller tenim un ric patrimoni en vitralls que no té ni Terrassa, i aquesta ruta continua cap la ciutat veïna fins a abandonar el Vallès per dirigir-se cap a Manresa. Serra aposta per aportar el seu ca- tàleg de vitralls i la seva impor-
tant col·lecció fins a situar-la dins l’oferta de turisme cultural de la
ciutat. Aquest mestre vitraller
ha acumulat durant anys vitralls abandonats i en perill de ser des-
truïts, com els de l’oratori de la casa Gorina, de l’Euterpe, de ca l’Estruc... La majoria d’aquests vitralls preciosos els ha comprat, i ara tots els sabadellencs els po-
dem admirar al seu taller del car-
rer Sant Quirze, perquè Serra els ha catalogat i conservat com si fos l’or dels alquimistes. A diferència d’ells, però, en Joan Serra sí que pot gaudir de la seva pròpia pedra filosofal, el rèdit que li ha donat el
seu ofici i molts anys de pràctica.
Un oblit històric.
Joan Serra aposta
per establir una ruta
del vitrall modernista
que inclogui Saba-
dell, ja que -segons
diu- ni Terrassa té un
catàleg tan ric i com-
plert com el què hi ha
a la nostra ciutat.
“L’únic fet positiu
de la pandèmia
és que va aturar
el món”
P. Figueras • @perefiguerasval
El personatge que va estrenar
aquesta secció de la pàgina 3 va
ser Joan Serra, mestre vitraller
per vocació que regenta el seu
taller, des de fa més de quaran-
ta anys, al carrer de Sant Quirze,
curiosament només uns metres
més avall d’on s’ubicava l’edifici
de l’anterior Diari de Sabadell.
En aquella entrevista, el Joan
explicava a la nostra redactora
Pilar Armengol la seva fascina-
ció pel món dels vitralls que va
descobrir en un dels seus viatges
a Marràqueix. Va deixar els estu-
dis d’enginyeria electrònica per
dedicar-se a un ofici que gairebé
està en extinció.
“En quedem molt pocs a la
comarca, però el meu àmbit és
molt particular. L’art del vitrall
té diferents variants com la di-
vulgació, exposicions, restaura-
ció... No és el mateix que un ne-
goci convencional que depèn de
molts factors externs”, subratlla.
D’ençà d’aquella publica-
ció han transcorregut cinc anys
El primer Personatge: Joan Serra
justos. El Joan reconeix que “han passat moltes coses en aquest temps. El juny del 2018 podrí- em dir que érem feliços. L’econo- mia estava en un bon moment i tot semblava funcionar. De sobte, va arribar la Covid i allò ho va canvi- ar tot”.
“No hem après res”
El rellotge es va aturar per a tot-
hom. El Joan té una visió molt par-
ticular d’aquella atípica situació.
“Mai podrem oblidar que la pan-
dèmia va aturar el món. I això és
el més fort que ha passat mai. Una
aturada general. Segur que mol-
ta gent va patir i ho va passar ma-
lament, però si alguna conclusió
positiva va tenir la pandèmia és
que va aturar el planeta”.
De totes maneres, considera
que “tampoc hem après res. Ara
volen més avions i la gent es mou
més, com si hi hagués la necessi-
tat de recuperar un temps que mai
més es podrà recuperar. Tinc la
sensació d’una bogeria col·lecti-
va. Estem accelerant el canvi cli-
màtic, veiem plàstic per tot ar-
reu... Al seu moment van parlar de
nova normalitat, però potser ca-
lia aplicar una nova realitat que no
s’ha fet o bé no s’ha activat correc-
tament arreu del món”, explica.
La primera pàgina 3, per a l’alquimista dels vitralls, Joan Serra
Edició especial
5 anys del Diari
FELICITATS AL DIARI DE SABADELL PEL 5è aniversari!
JULIOL AL 50%
FES-TE'N SOCI
Dimarts 26 i Dimecres 27 de Juny del 2018 3El personatge
Joan Serra
A l’esquerra, el vitraller Joan Serra mira a càmera.
A dalt, una petita peça de vitrall de la col·lecció
privada de l’artesà. A sota, Serra en plena restau-
ració d’un vitrall.
/ VICTÒRIA ROVIRA
Joan Serra fa més de 40 anys que fa vitralls artesanals. Des del seu taller,
on tothom hi ha passat alguna vegada per davant, contempla els vitralls
de la ciutat no només com un tresor del passat, sinó també del futur
L’alquimista dels vitralls
del carrer Sant Quirze
Pilar Armengol • [email protected] #vitralls #artesania
L’art del vidre. El seu taller si-
tuat als baixos d’una casa menes-
tral entre els carrers Sant Quirze i
Sant Llorenç forma un triangle de
vitralls que brillen al sol del matí
com un calidoscopi exposat a la
llum solar.
En Joan Serra, mestre vitraller
per vocació, el regenta des de fa
40 anys. En Joan va abandonar
els estudis d’enginyeria electrò-
nica per anar veure món. Com ell
molt bé explica, “aleshores amb
un sol gest podies recórrer mi-
lers de quilòmetres i anar a llocs
on ara segurament no podries ar-
ribar”. És amb aquest caminar
que es va trobar assegut a Mar-
ràqueix, al mig del soc on treba-
llaven els artesans. Aquell picar i
repicar lent i tranquil del ferro, in-
terromput per l’oració del migdia,
li va encendre el desig de treballar
amb harmonia, “viure més d’acord
amb les possibilitats humanes”.
Poc després d’aquest viatge ini-
ciàtic, un enginyer li va parlar dels
vitralls i es va adonar que allò era
el que volia fer. Va començar a
aprendre’n de forma autodidacta,
i més tard completaria la seva pri-
mera formació com a artesà del vi-
trall a l’escola Massana.
A partir d’aquell moment, en Joan
Serra no ha deixat de treballar el
vitrall en el petit taller que es va
muntar a la seva ciutat. El Taller
del Vitraller també és un focus
d’atracció per a persones amb ga- nes de saber sobre l’art en aques-
ta disciplina. Pel seu taller hi pas-
sen cada any més de 500 persones que hi fan cursos, a més de visites guiades a través dels vitralls que hi ha al voltant del local. Aquest any, fins i tot hi han passat un grup de turistes xinesos i japonesos. En Joan Serra veu, i creu, que els vitralls són per a Sabadell una bona oportunitat per formar part de la ruta modernista que comen- ça a Barcelona i que, en el cas dels
vitralls, segueix fins a Cerdanyo-
la del Vallès, on també hi ha un destacat patrimoni modernis-
ta. Aquest ruta “ignora la nostra ciutat de forma incomprensible”, perquè segons el vitraller tenim un ric patrimoni en vitralls que no té ni Terrassa, i aquesta ruta continua cap la ciutat veïna fins a abandonar el Vallès per dirigir-se cap a Manresa. Serra aposta per aportar el seu ca- tàleg de vitralls i la seva impor-
tant col·lecció fins a situar-la dins l’oferta de turisme cultural de la
ciutat. Aquest mestre vitraller
ha acumulat durant anys vitralls abandonats i en perill de ser des-
truïts, com els de l’oratori de la casa Gorina, de l’Euterpe, de ca l’Estruc... La majoria d’aquests vitralls preciosos els ha comprat, i ara tots els sabadellencs els po-
dem admirar al seu taller del car-
rer Sant Quirze, perquè Serra els ha catalogat i conservat com si fos l’or dels alquimistes. A diferència d’ells, però, en Joan Serra sí que pot gaudir de la seva pròpia pedra filosofal, el rèdit que li ha donat el
seu ofici i molts anys de pràctica.
Un oblit històric.
Joan Serra aposta
per establir una ruta
del vitrall modernista
que inclogui Saba-
dell, ja que -segons
diu- ni Terrassa té un
catàleg tan ric i com-
plert com el què hi ha
a la nostra ciutat.
“L’únic fet positiu
de la pandèmia
és que va aturar
el món”
P. Figueras • @perefiguerasval
El personatge que va estrenar
aquesta secció de la pàgina 3 va
ser Joan Serra, mestre vitraller
per vocació que regenta el seu
taller, des de fa més de quaran-
ta anys, al carrer de Sant Quirze,
curiosament només uns metres
més avall d’on s’ubicava l’edifici
de l’anterior Diari de Sabadell.
En aquella entrevista, el Joan
explicava a la nostra redactora
Pilar Armengol la seva fascina-
ció pel món dels vitralls que va
descobrir en un dels seus viatges
a Marràqueix. Va deixar els estu-
dis d’enginyeria electrònica per
dedicar-se a un ofici que gairebé
està en extinció.
“En quedem molt pocs a la
comarca, però el meu àmbit és
molt particular. L’art del vitrall
té diferents variants com la di-
vulgació, exposicions, restaura-
ció... No és el mateix que un ne-
goci convencional que depèn de
molts factors externs”, subratlla.
D’ençà d’aquella publica-
ció han transcorregut cinc anys
El primer Personatge: Joan Serra
justos. El Joan reconeix que “han passat moltes coses en aquest temps. El juny del 2018 podrí- em dir que érem feliços. L’econo- mia estava en un bon moment i tot semblava funcionar. De sobte, va arribar la Covid i allò ho va canvi- ar tot”.
“No hem après res”
El rellotge es va aturar per a tot-
hom. El Joan té una visió molt par-
ticular d’aquella atípica situació.
“Mai podrem oblidar que la pan-
dèmia va aturar el món. I això és
el més fort que ha passat mai. Una
aturada general. Segur que mol-
ta gent va patir i ho va passar ma-
lament, però si alguna conclusió
positiva va tenir la pandèmia és
que va aturar el planeta”.
De totes maneres, considera
que “tampoc hem après res. Ara
volen més avions i la gent es mou
més, com si hi hagués la necessi-
tat de recuperar un temps que mai
més es podrà recuperar. Tinc la
sensació d’una bogeria col·lecti-
va. Estem accelerant el canvi cli-
màtic, veiem plàstic per tot ar-
reu... Al seu moment van parlar de
nova normalitat, però potser ca-
lia aplicar una nova realitat que no
s’ha fet o bé no s’ha activat correc-
tament arreu del món”, explica.
La primera pàgina 3, per a l’alquimista dels vitralls, Joan Serra
Edició especial
5 anys del Diari
FELICITATS AL DIARI DE SABADELL PEL 5è aniversari!
JULIOL AL 50%
FES-TE'N SOCI
Edició especial
5 anys del DiariUn diari amb història
El teu defensor
La secció de ‘El teu defensor’ naixia per donar resposta (i reclamar una solució)
als problemes i demandes dels nostres lectors. Gràcies per confiar en nosaltres!
El teu defensor: més d’un
centenar de casos atesos
Marta Ordóñez • @martaordonezgar
Fa uns mesos, vam rebre una tru -
cada a redacció. “Passeu-me amb
el defensor, que m’han dit que
millor truqui aquí que no pas a
l’Ajuntament”, ens deia una lecto-
ra. El boca-orella havia fet la seva
feina: després d’alguns casos re-
solts, una amiga li havia recoma-
nat que contactés amb el Diari.
Aquesta és la gran força dels mit-
jans de comunicació: no només
donem veu, el Diari també ha vol-
gut ser intermediari i reclamar una
solució a les vostres inquietuds.
Com el cobrador del frac. Insistir,
anar darrere, demanar. Fer que la
vostra veu s’escolti.
L’any 2020, després de tornar a
redacció postconfinament, vam
engegar aquesta secció, que es va
cuinar mentre estàvem tancats
entre quatre parets. Va ser la nos-
tra dissenyadora, la Jennifer, que
ens va dir: “Ei, això estaria molt
bé!”. Dit i fet. Ella se’n va encar-
regar de donar-li forma i dibuixar
com seria, i nosaltres d’omplir-ho
de contingut, propostes i soluci-
ons. El repte no era fàcil: nosal-
tres, des de redacció, pensàvem
que no podríem incidir d’una for-
ma tan evident sobre la vida de les
persones. Però la perspectiva que
ens dona el temps ens ha demos-
trat que no ha estat així. Hem atès
més d’un centenar de casos en els
darrers tres anys. Totes han rebut
una resposta on l’Ajuntament,
companyies o altres responsables
han hagut de rendir comptes als
veïns afectats. I moltes han rebut
una solució que ja està resolta.
Què hem tractat? Des de mi-
llores de vorera, atenció a alguna
plaga, neteja d’espais, problemes
amb el subministrament de llum,
demandes vinculades a la circula-
ció i el trànsit, reparació de semà-
fors, trasllat de contenidors, en-
tre moltes altres. Aquesta secció
ha estat també clau per fer arribar
les principals preocupacions, de-
mandes o consideracions als nos-
tres responsables polítics.
Us estem enormement agraïts
per la confiança. I recordeu, vo-
lem conèixer el vostre cas i bus-
car-hi una solució plegats. Cada
dissabte, rebrem les vostres his-
tòries. Tu ho expliques, el Dia-
ri respon. Ens pots contactar per
correu electrònic a mordonez@di-
aridesabadell.com.
Casos resolts
Dissabte 3 i Diumenge 4 de juliol del 2021 31
P:
“En aquest es-
tat està la vore-
ra del carrer de
l’Illa Magna, al costat de l’apar-
cament”, assenyala Miquel Fer-
rer, veí del barri de les Termes
i lector del Diari. Segons el seu
relat, fa anys que l’Ajuntament
de Sabadell no “fa reparacions
en aquesta zona”. Ell i altres ve-
ïns com Pepe García o Noelia
Hernández asseguren que tra-
vessar aquest carrer és un risc,
especialment per a la gent gran
que hi viu. “Al barri hi ha perso-
nes amb mobilitat reduïda i hi ha
molta gent gran. Fa molts anys
que ho denunciem, però nin-
gú no ens ha donat cap respos-
ta a hores d’ara”, expressa la No-
elia, que considera que “es tracta
d’una actuació urgent”. Els dife-
rents veïns sostenen que l’afec-
tació en aquest carrer supera els
sis metres de llargada i desta-
quen que és un impediment per
a les persones que presenten di-
ficultats per caminar. “Els ve-
ïns han de creuar a l’altra banda i
fan una volta absurda pel mal es-
tat d’aquesta vorera”, expressa
García. Es tracta d’un carrer amb
força trànsit de vianants perquè
connecta dues vies principals
del barri: el passeig del Dos de
TU HO EXPLIQUES...
...EL D.S. RESPON
Maig amb la ronda de Santa Ma- ria i permet escurçar el trajec- te entre els dos punts. En aquest sentit, el veïnat considera que “l’Ajuntament ha de preveure una actuació immediata”. “Des- prés de molts anys sense cap res- posta”, han decidit contactar amb el Diari de Sabadell.
R:
L’Ajuntament de Sabadell ha assegurat a El
teu defensor que la intenció és es-
tendre les obres que s’estan exe- cutant al barri, concretament a l’Illa Bella i a la ronda de San- ta Maria per valor de 70.000 eu- ros. “S’està treballant per conti- nuar amb reparacions a la zona” [com seria el cas de la zona de l’Illa Magna], confirmen fonts municipals. Malgrat això, enca- ra no està previst. Les obres que ara s’estan fent al barri s’allarga- ran fins a final de juliol i els tre- balls consisteixen a renovar 668 metres quadrats de vorera, re- parar 51 escocells i a millorar 542 metres quadrats de carril bici. En tot cas, El teu defensor farà un se-
guiment de l’evolució d’aquesta proposta i oferirà més informa- ció quan hi hagi novetats.
L’Ajuntament no ha previst les
obres a aquest carrer, però “s’està
treballant per continuar amb les
reparacions a la zona”
CEDIDA
Telèfons
Urgències
Urgències (24 hores) 112
CAP de Sant Fèlix (ICS) 93 712 29 59
Hospital de Sabadell 93 723 10 10
CatSalut Respon (24h) 061
Hospital de Terrassa 93 731 00 07
Bombers (Sabadell) 93 725 12 34
Bombers (urgències) 112
Guàrdia Civil 93 723 23 87Mossos d’Esquadra 112
Policia Municipal 93 745 32 61
Policia Nacional 93 724 75 00
Programació Ambulat. 93 326 89 01
Institucions
Ajuntament 93 745 31 00
Sínd. municipal de greuges
93 726 42 11
Serveis
Aeroport Sabadell 93 728 21 00
Aeroport Barcelona 93 298 38 38
Biblioteca Vapor Badia
93 745 17 03
Butà
93 725 60 44
Naturgy Urgències 900 750 750
Gestions 902 290 280
Companyia d’aigües CASSA
(avaries 24 h) 90 087 85 83
(comercial 8-15 h) 93 122 73 33 Creu Roja (Vallès Sud) 93 726 55 55 Correus (c/Indústria) 93 725 17 90 FGC 900 90 15 15
Funerària Torra 93 727 74 00 SEPE Sardà 93 720 64 60 Informació Ciutadana 010
ITV (Sabadell) 902 93 02 00
Jutjat de Guàrdia 93 745 42 06
Línia d’Atenció a les Dones
en situació de violència 900 900 120
OMIC 93 745 31 68
ONCE 93 717 54 45
Oficina Trànsit 93 727 20 75
Ràdio Grua 93 726 77 77
Ràdio Taxi 93 727 48 48
Recollida Mobles 900 222 234
Registre Civil 93 745 42 18
Ràdio Sabadell (94.6) 93 745 19 60
Serveis Medi Ambient 93 724 72 90
Taxis Catalunya 93 716 62 62 Telèfon de l’Esperança 93 414 48 48 TUS 93 710 79 51
Marta Ordóñez • @martaordonezgar
“L’estat de la
vorera és perillós”
Miquel Ferrer, veí del barri de les Termes, denuncia l’estat
d’un tram de la vorera del carrer de l’Illa Magna
El D.S., ara més que mai,
està compromès amb tu. En
moments d’incertesa, el pe-
riodisme és més necessa-
ri que mai. Per aquest mo-
tiu, hem engegat aquesta
nova secció, pensada per i
per a vosaltres, els nostres
lectors. Podeu fer-nos ar-
ribar els vostres dubtes, els
vostres suggeriments i pre-
guntes, queixes o reclama-
cions. Volem conèixer el
teu cas i buscar-hi una so-
lució plegats. Cada dissab-
te, rebrem les vostres histò-
ries a aquest apartat. Tu ho
expliques, el D.S. respon.
Quina mena de con-
tingut es publicarà?
Tens un problema amb el
subministrament de llum,
aigua o gas? Hi ha voreres a
la ciutat perilloses que po-
den fer caure algú? A la teva
comunitat, hi ha cap mena
d’incidència? Has viscut al-
guna situació injusta que
vulguis denunciar i solucio-
nar? Tens tràmits pendents
que necessites resoldre i
no saps com? Tens dub-
tes de qualsevol mena? Si
has contestat que sí a algu-
na de les preguntes, aquest
espai està fet per a tu. Aten-
drem les teves peticions.
Com ho puc fer?
Ens pots contactar via
WhatsApp o per correu
electrònic. Ho pots fer al
682 146 542 o a l’adreça elec-
trònica mordonez@diari-
desabadell.com indicant
el teu nom i exposant el teu
dubte o problema. Esta-
rem encantats d’escoltar-te.
Volem ser al
teu costat,
explica’ns els
teus problemes
La vorera de l’Illa Magna
Miquel Ferrer, veí del barri de les Termes, denunciava a l’estiu de 2021 l’estat d’un tram de la vorera del carrer de l’Illa Magna. Ell i altres
veïns com Pepe García o Noelia Hernández asseguraven que travessar aquest carrer era un risc, especialment per a la gent gran que hi
viu. Mesos després, l’Ajuntament de Sabadell ja iniciava la reparació de la vorera, després que afirmés al Diari, inicialment, que la inten-
ció era estendre les obres que aleshores s’estaven executant al barri, tot i que aquesta obra no estava prevista.
Abans Després
Trio
Telèfons
Urgències
Urgències (24 hores) 112
CAP de Sant Fèlix (ICS) 93 712 29 59
Hospital de Sabadell 93 723 10 10
CatSalut Respon (24h) 061
Hospital de Terrassa 93 731 00 07
Bombers 93 726 00 80
Bombers (urgències) 112
Guàrdia Civil 93 719 36 10
Mossos d’Esquadra 112
Policia Municipal 93 745 32 61
Policia Nacional 93 724 75 00
Programació Ambulat. 93 728 44 44
Aigües Sabadell avaries 900 878 583
Institucions
Ajuntament 93 745 31 00
Sínd. municipal de greuges 93 726 42 11
Serveis
Aeroport Sabadell 93 728 21 00
Aeroport Barcelona 93 298 38 38
Autobusos Urbans 93 710 79 51
Biblioteca Vapor Badia 93 745 17 03
Butano 93 725 60 44
Gas Natural S.D.G. Urgències
900 750 750
Gestions 902 290 280
Companyia d’Aigües CASSA
93 748 64 14
Creu Roja SBD (Vallès Sud)
93 7265555
Correus i Telègrafs 93 725 17 90
FF.CC. Generalitat 93 205 15 15
Funerària 93 727 74 00
INEM (Sardà) 93 720 64 60
Informació Ciutadana 010
ITV (Vallès Occidental) 93 780 75 55
Jutjat de Guàrdia 93 745 42 06
Línia d’Atenció a les Dones
en situació de violència 900 900 120
OMIC 93 745 31 68
ONCE 93 717 54 45
Oficina Trànsit 93 727 20 75
Ràdio Grua 93 726 77 77
Ràdio Taxi 93 727 48 48
Recollida Mobles 900 222 234
Registre Civil 93 745 42 18
Ràdio Sabadell (94.6)
93 745 19 60
Serveis Medi Ambient
93 724 72 90
Taxis Catalunya 93 716 62 62
Telèfon de l’Esperança
93 414 48 48
El “eu defen-or
Marta Ordóñez • @martaordonezgar
“Ja he caigut tres
cops a la vorera”
P:
La Maria viu al
carrer de Goya de
Sabadell i té 86
anys. Si bé tota la vorera d’aquest
carrer de Campoamor està feta
malbé, l’entrada al seu edifi ci està
especialment deteriorada. Tant,
que ha decidit limitar les sortides
al carrer, perquè ja ha tingut algun
ensurt en els últims anys. “Ja he
caigut tres cops a aquesta vorera,
ho he reclamat a l’Ajuntament a
través de l’associació de veïns del
barri, fa anys que ho demanem”,
exposa la veïna. Es tracta d’una
zona on les arrels dels arbres han
aixecat el paviment i hi ha forts
desnivells, socs i voreres aixeca-
des. La Maria, que té mobilitat re-
duïda i ha de caminar amb l’aju-
da de crosses, explica que anar a
buscar el pa “és una autèntica cur-
sa d’obstacles”, i que “això no hau-
ria d’estar permès en una ciutat
com Sabadell”. Malgrat les seves
queixes a l’administració munici-
pal, lamenta que mai no ha rebut
resposta i explica que sent “im-
potència”. “Però no en soc l’úni-
ca, els meus veïns també fa temps
que batallen per una solució, i no
podem esperar més temps”, criti-
ca. La Maria demana urgentment
una solució, de forma immediata i
La Maria és una lectora de 86 anys, veïna del carrer de
Goya, que demana que s’arregli l’estat del paviment
TU HO EXPLIQUES...
...EL D.S. RESPON
provisional, abans que comencin les obres –ja previstes– d’aquest carrer. I és que fa més d’una dèca- da que els residents de la zona hi demanen una actuació.
R:
Al carrer de Goya hi ha pendent un projecte integral
de millora que, tot i que està apro- vat, no està licitat. D’aquesta ma- nera, encara no hi ha una data fi xa- da i la reparació es podria allargar. Per això, a petició de la Maria, el D.S. ha sol∙licitat a l’Ajuntament de Sabadell que faci alguna ac- tuació de millora provisional als trams més desgastats del carrer de Goya, com ara la instal∙lació d’una plataforma que rebaixi els socs i les voreres aixecades per fa- cilitar la mobilitat. L’administra- ció local assegura: “Som coneixe- dors d’aquesta situació”. Per això, ha acceptat valorar aquesta pro- posta i buscar-hi una solució pro- visional abans que comencin les obres de millora de la pavimen- tació. Tot i això, el consistori no ha concretat què es farà, ni com ni quan. Per aquest motiu, el D.S. continuarà fent un seguiment del tema per veure quines actuacions se’n deriven.
El D.S. està compromès amb tu. En moments d’in-
certesa, el periodisme és més necessari que mai. Per aquest motiu, hem engegat aquesta nova secció, pen- sada per i per a vosaltres, els nostres lectors. Podeu fer-nos arribar els vostres dubtes, els vostres suggeri- ments i preguntes, quei- xes o reclamacions. Volem conèixer el teu cas i bus- car-hi una solució plegats. Cada dissabte, rebrem les vostres històries a aquest apartat. Tu ho expliques, el D.S. respon.
Quina mena de contingut
es publicarà?
Tens un problema amb el
subministrament de llum,
aigua o gas? Hi ha voreres a
la ciutat perilloses que po-
den fer caure algú? A la teva
comunitat, hi ha cap mena
d’incidència? Has viscut al-
guna situació injusta que
vulguis denunciar i solucio-
nar? Tens tràmits pendents
que necessites resoldre i no
saps com? Tens dubtes de
qualsevol mena? Si has con-
testat que sí a alguna de les
preguntes, aquest espai està
fet per a tu. Atendrem les te-
ves peticions.
Com ho puc fer?
Ens pots contactar via
WhatsApp o per correu
electrònic. Ho pots fer al
682 146 542 o a l’adreça
electrònica mordonez@
diaridesabadell.com indi-
cant el teu nom i exposant el
teu dubte o problema. Esta-
rem encantats d’escoltar-te.
El D.S. ha sol∙licitat a l’Ajuntament
de Sabadell que faci una actuació
de millora provisional als trams
més desgastats d’aquesta vorera
Volem ser al
teu costat,
explica’ns els
teus problemes
LL. F.
Dissabte 27 i Diumenge 28 de juny del 2020 27
Part de la transformació del carrer de Goya
La María és una lectora i veïna del carrer de Goya, que demanava que s’arreglés l’estat del paviment. La dona ens escrivia l’any 2020 i
explicava que caigut tres cops a aquesta vorera i que volia que s’hi fessin obres per a reparar-ho. Les arrels dels arbres havien aixecat el
paviment i hi ha forts desnivells, socs i voreres aixecades. Aleshores, hi havia pendent un projecte integral de millora que, tot i que esta-
va aprovat, no estava licitat. Fa tres mesos, les obres acabaven i aquest carrer de Campoamor s’ha convertit en una rambleta. “Ara hi ha
espais d’ombra i puc passejar sense por”, deia la veïna, que ara ja té 89 anys. Ho celebrem, María!
Abans Després
Dissabte 7 i Diumenge 8 de novembre del 2020 31
Fecha aqui xxxxxxxxxx
000 000
Trio
Telèfons
Urgències
Urgències (24 hores) 112
CAP de Sant Fèlix (ICS) 93 712 29 59
Hospital de Sabadell 93 723 10 10
CatSalut Respon (24h) 061
Hospital de Terrassa 93 731 00 07
Bombers 93 726 00 80
Bombers (urgències) 112
Guàrdia Civil 93 719 36 10
Mossos d’Esquadra 112
Policia Municipal 93 745 32 61
Policia Nacional 93 724 75 00
Programació Ambulat. 93 728 44 44 Aigües Sabadell avaries 900 878 583
Institucions
Ajuntament 93 745 31 00 Sínd. municipal de greuges 93 726 42 11
Serveis
Aeroport Sabadell 93 728 21 00
Aeroport Barcelona 93 298 38 38 Autobusos Urbans 93 710 79 51 Biblioteca Vapor Badia 93 745 17 03 Butà 93 725 60 44
Gas Natural S.D.G. Urgències 900 750 750 Gestions 902 290 280
Companyia d’Aigües CASSA 93 748 64 14
Creu Roja SBD (Vallès Sud)
93 7265555
Correus i Telègrafs 93 725 17 90 FF.CC. Generalitat 93 205 15 15 Funerària 93 727 74 00
INEM (Sardà) 93 720 64 60 Informació Ciutadana 010
ITV (Vallès Occidental) 93 780 75 55 Jutjat de Guàrdia 93 745 42 06
Línia d’Atenció a les Dones
en situació de violència 900 900 120
OMIC 93 745 31 68
ONCE 93 717 54 45
Oficina Trànsit 93 727 20 75
Ràdio Grua 93 726 77 77
Ràdio Taxi 93 727 48 48
Recollida Mobles 900 222 234 Registre Civil 93 745 42 18 Ràdio Sabadell (94.6)
93 745 19 60
Serveis Medi Ambient 93 724 72 90
Taxis Catalunya 93 716 62 62 Telèfon de l’Esperança 93 414 48 48
Marta Ordóñez • @martaordonezgar
“Ara hi ha molta
més visibilitat”
P:
Fa tot just un mes,
ens escrivia Jau-
me Contreras
per denunciar que a la carrete-
ra de Barcelona , cantonada amb
el carrer de R amon Llull, hi ha-
v i a c i n c c o n t e n i d o r s q u e d i fi c u l -
t a v e n l a v i s i b i l i t a t a l s c o t x e s i q u e
posaven en perill els v ianants que
c r e u a v e n a q u e s t a v i a . Ja s ’ h a v i e n
t r o b a t m é s d ’u n c o p a m b a l g u n
e n s u r t i h o h a v i e n n o t i fi c a t a Po -
l i c i a M u n i c i p a l i a l ’A j u n t a m e n t
de Sabadell. Es tracta d’una zona
a m b c o n s t a n t p a s d e v e h i c l e s ,
q u e d i v i d e i x e l s b a r r i s d e G r à c i a i
de l’Ei xa mple. L es incidències es
d o n a v e n e n e l m o m e n t e n q u è e l s
vehicles que procedien del car-
r e r d e R a m o n L l u l l v o l i e n a c c e -
dir a la carretera de Barcelona en
sentit Barberà del Vallès (cap a la
dreta). Segons relaten els veïns,
el carril es quedava pràcticament
sense visibilitat perquè gran part
estava ocupat pels contenidors.
És per això que Contreras va
contactar amb El teu defensor p e r
reclamar alguna actuació ràpida
per part de l’Ajuntament de Sa-
badell, com per exemple un can-
vi d’ubicació dels contenidors.
“Estem farts de tenir ensurts a
aquest punt”, deia.
Els veïns celebren la nova ubicació dels contenidors,
que l’Ajuntament ha decidit recol∙locar sobre la vorera
TU HO EXPLIQUES...
...EL D.S. RESPON
R:
El D.S. va dema-
nar a l’Ajunta-
ment de Sabadell
una resposta a la queixa del lector
i va defensar que, a l’hora d’instal-
lar aquests contenidors, els tèc-
nics van comprovar prèviament
les distàncies i la ubicació del pas
de vianants. Malgrat que consi-
deren que tècnicament la col∙lo-
cació era correcta, l’Ajuntament
va enviar els serveis tècnics mu-
nicipals a revisar la ubicació dels
contenidors. Després de la valo-
ració, fi nalment s’ha decidit col-
locar aquests elements sobre la
vorera –abans ocupaven part de
la carretera– per millorar la visi-
bilitat de vehicles i vianants (veu-
re fotografi es de l’abans i el des-
prés). Fonts municipals al∙leguen
que van enviar els tècnics “per
donar la millor resposta a totes les
necessitats”. Veïns i comerciants
de la zona han vist amb molt bons
ulls aquesta millora i celebren
que s’hagin atès les seves deman-
des. “És un petit canvi que per-
met molta més visibilitat i és més
segur per a tots”, destaca el Javier,
veí d’un bloc proper. La Fina, una
veïna, explica que “és molt més
segur creuar-hi” perquè “ara es
veuen els cotxes”.
El D.S., ara més que mai,
està compromès amb tu. En
moments d’incertesa, el pe-
riodisme és més necessa-
ri que mai. Per aquest motiu,
hem engegat aquesta nova
secció, pensada per i per a
vosaltres, els nostres lec-
tors. Podeu fer-nos arribar
els vostres dubtes, els vos-
tres suggeriments i pregun-
tes, queixes o reclamacions.
Volem conèixer el teu cas i
buscar-hi una solució ple-
gats. Cada dissabte, rebrem
les vostres històries a aquest
apartat. Tu ho expliques, el
D.S. respon.
Quina mena de contingut
es publicarà?
Tens un problema amb el
subministrament de llum, ai-
gua o gas? Hi ha voreres a la
ciutat perilloses que poden
fer caure algú? A la teva co-
munitat, hi ha cap mena d’in-
cidència? Has viscut alguna
situació injusta que vul-
guis denunciar i solucionar?
Tens tràmits pendents que
necessites resoldre i no saps
com? Tens dubtes de qual-
sevol mena? Si has contestat
que sí a alguna de les pregun-
tes, aquest espai està fet per
a tu. Atendrem les teves pe-
ticions.
Com ho puc fer?
Ens pots contactar via
WhatsApp o per correu
electrònic. Ho pots fer al
682 146 542 o a l’adreça elec-
trònica mordonez@diari-
desabadell.com indicant
el teu nom i exposant el teu
dubte o problema. Estarem
encantats d’escoltar-te.
Volem ser al
teu costat,
explica’ns els
teus problemes
L’Ajuntament ha recol∙locat els
contenidors sobre la vorera després
de comprovar que podia treure
visibilitat a conductors i vianants
D.S.
Moure una fitxa
L’any 2020, escrivia Jaume Contreras per denunciar que a la carretera de Barcelona, cantonada amb el carrer de Ramon Llull, hi havia
cinc contenidors que dificultaven la visibilitat als cotxes i que posaven en perill els vianants que travessaven aquesta via. Ho havien no-
tificat a la Policia, però no sabien a qui més dirigir-se. Malgrat que l’Ajuntament considerava que, tècnicament, la col·locació era cor-
recta, van enviar els serveis tècnics municipals a revisar la ubicació dels contenidors. I es van col·locar aquests elements sobre la vorera
–abans ocupaven part de la carretera– per millorar la visibilitat de vehicles i vianants. Un gest que els veïns van agrair.
Abans Després
38 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
5 anys del DiariUn diari amb història
El teu defensor
La secció de ‘El teu defensor’ naixia per donar resposta (i reclamar una solució)
als problemes i demandes dels nostres lectors. Gràcies per confiar en nosaltres!
El teu defensor: més d’un
centenar de casos atesos
Marta Ordóñez • @martaordonezgar
Fa uns mesos, vam rebre una tru -
cada a redacció. “Passeu-me amb
el defensor, que m’han dit que
millor truqui aquí que no pas a
l’Ajuntament”, ens deia una lecto-
ra. El boca-orella havia fet la seva
feina: després d’alguns casos re-
solts, una amiga li havia recoma-
nat que contactés amb el Diari.
Aquesta és la gran força dels mit-
jans de comunicació: no només
donem veu, el Diari també ha vol-
gut ser intermediari i reclamar una
solució a les vostres inquietuds.
Com el cobrador del frac. Insistir,
anar darrere, demanar. Fer que la
vostra veu s’escolti.
L’any 2020, després de tornar a
redacció postconfinament, vam
engegar aquesta secció, que es va
cuinar mentre estàvem tancats
entre quatre parets. Va ser la nos-
tra dissenyadora, la Jennifer, que
ens va dir: “Ei, això estaria molt
bé!”. Dit i fet. Ella se’n va encar-
regar de donar-li forma i dibuixar
com seria, i nosaltres d’omplir-ho
de contingut, propostes i soluci-
ons. El repte no era fàcil: nosal-
tres, des de redacció, pensàvem
que no podríem incidir d’una for-
ma tan evident sobre la vida de les
persones. Però la perspectiva que
ens dona el temps ens ha demos-
trat que no ha estat així. Hem atès
més d’un centenar de casos en els
darrers tres anys. Totes han rebut
una resposta on l’Ajuntament,
companyies o altres responsables
han hagut de rendir comptes als
veïns afectats. I moltes han rebut
una solució que ja està resolta.
Què hem tractat? Des de mi-
llores de vorera, atenció a alguna
plaga, neteja d’espais, problemes
amb el subministrament de llum,
demandes vinculades a la circula-
ció i el trànsit, reparació de semà-
fors, trasllat de contenidors, en-
tre moltes altres. Aquesta secció
ha estat també clau per fer arribar
les principals preocupacions, de-
mandes o consideracions als nos-
tres responsables polítics.
Us estem enormement agraïts
per la confiança. I recordeu, vo-
lem conèixer el vostre cas i bus-
car-hi una solució plegats. Cada
dissabte, rebrem les vostres his-
tòries. Tu ho expliques, el Dia-
ri respon. Ens pots contactar per
correu electrònic a mordonez@di-
aridesabadell.com.
Casos resolts
Dissabte 3 i Diumenge 4 de juliol del 2021 31
P:
“En aquest es-
tat està la vore-
ra del carrer de
l’Illa Magna, al costat de l’apar-
cament”, assenyala Miquel Fer-
rer, veí del barri de les Termes
i lector del Diari. Segons el seu
relat, fa anys que l’Ajuntament
de Sabadell no “fa reparacions
en aquesta zona”. Ell i altres ve-
ïns com Pepe García o Noelia
Hernández asseguren que tra-
vessar aquest carrer és un risc,
especialment per a la gent gran
que hi viu. “Al barri hi ha perso-
nes amb mobilitat reduïda i hi ha
molta gent gran. Fa molts anys
que ho denunciem, però nin-
gú no ens ha donat cap respos-
ta a hores d’ara”, expressa la No-
elia, que considera que “es tracta
d’una actuació urgent”. Els dife-
rents veïns sostenen que l’afec-
tació en aquest carrer supera els
sis metres de llargada i desta-
quen que és un impediment per
a les persones que presenten di-
ficultats per caminar. “Els ve-
ïns han de creuar a l’altra banda i
fan una volta absurda pel mal es-
tat d’aquesta vorera”, expressa
García. Es tracta d’un carrer amb
força trànsit de vianants perquè
connecta dues vies principals
del barri: el passeig del Dos de
TU HO EXPLIQUES...
...EL D.S. RESPON
Maig amb la ronda de Santa Ma- ria i permet escurçar el trajec- te entre els dos punts. En aquest sentit, el veïnat considera que “l’Ajuntament ha de preveure una actuació immediata”. “Des- prés de molts anys sense cap res- posta”, han decidit contactar amb el Diari de Sabadell.
R:
L’Ajuntament de Sabadell ha assegurat a El
teu defensor que la intenció és es-
tendre les obres que s’estan exe- cutant al barri, concretament a l’Illa Bella i a la ronda de San- ta Maria per valor de 70.000 eu- ros. “S’està treballant per conti- nuar amb reparacions a la zona” [com seria el cas de la zona de l’Illa Magna], confirmen fonts municipals. Malgrat això, enca- ra no està previst. Les obres que ara s’estan fent al barri s’allarga- ran fins a final de juliol i els tre- balls consisteixen a renovar 668 metres quadrats de vorera, re- parar 51 escocells i a millorar 542 metres quadrats de carril bici. En tot cas, El teu defensor farà un se-
guiment de l’evolució d’aquesta proposta i oferirà més informa- ció quan hi hagi novetats.
L’Ajuntament no ha previst les
obres a aquest carrer, però “s’està
treballant per continuar amb les
reparacions a la zona”
CEDIDA
Telèfons
Urgències
Urgències (24 hores) 112
CAP de Sant Fèlix (ICS) 93 712 29 59
Hospital de Sabadell 93 723 10 10
CatSalut Respon (24h) 061
Hospital de Terrassa 93 731 00 07
Bombers (Sabadell) 93 725 12 34
Bombers (urgències) 112
Guàrdia Civil 93 723 23 87Mossos d’Esquadra 112
Policia Municipal 93 745 32 61
Policia Nacional 93 724 75 00
Programació Ambulat. 93 326 89 01
Institucions
Ajuntament 93 745 31 00
Sínd. municipal de greuges
93 726 42 11
Serveis
Aeroport Sabadell 93 728 21 00
Aeroport Barcelona 93 298 38 38
Biblioteca Vapor Badia
93 745 17 03
Butà
93 725 60 44
Naturgy Urgències 900 750 750
Gestions 902 290 280
Companyia d’aigües CASSA
(avaries 24 h) 90 087 85 83
(comercial 8-15 h) 93 122 73 33 Creu Roja (Vallès Sud) 93 726 55 55 Correus (c/Indústria) 93 725 17 90 FGC 900 90 15 15
Funerària Torra 93 727 74 00 SEPE Sardà 93 720 64 60 Informació Ciutadana 010
ITV (Sabadell) 902 93 02 00
Jutjat de Guàrdia 93 745 42 06
Línia d’Atenció a les Dones
en situació de violència 900 900 120
OMIC 93 745 31 68
ONCE 93 717 54 45
Oficina Trànsit 93 727 20 75
Ràdio Grua 93 726 77 77
Ràdio Taxi 93 727 48 48
Recollida Mobles 900 222 234
Registre Civil 93 745 42 18
Ràdio Sabadell (94.6) 93 745 19 60
Serveis Medi Ambient 93 724 72 90
Taxis Catalunya 93 716 62 62 Telèfon de l’Esperança 93 414 48 48 TUS 93 710 79 51
Marta Ordóñez • @martaordonezgar
“L’estat de la
vorera és perillós”
Miquel Ferrer, veí del barri de les Termes, denuncia l’estat
d’un tram de la vorera del carrer de l’Illa Magna
El D.S., ara més que mai,
està compromès amb tu. En
moments d’incertesa, el pe-
riodisme és més necessa-
ri que mai. Per aquest mo-
tiu, hem engegat aquesta
nova secció, pensada per i
per a vosaltres, els nostres
lectors. Podeu fer-nos ar-
ribar els vostres dubtes, els
vostres suggeriments i pre-
guntes, queixes o reclama-
cions. Volem conèixer el
teu cas i buscar-hi una so-
lució plegats. Cada dissab-
te, rebrem les vostres histò-
ries a aquest apartat. Tu ho
expliques, el D.S. respon.
Quina mena de con-
tingut es publicarà?
Tens un problema amb el
subministrament de llum,
aigua o gas? Hi ha voreres a
la ciutat perilloses que po-
den fer caure algú? A la teva
comunitat, hi ha cap mena
d’incidència? Has viscut al-
guna situació injusta que
vulguis denunciar i solucio-
nar? Tens tràmits pendents
que necessites resoldre i
no saps com? Tens dub-
tes de qualsevol mena? Si
has contestat que sí a algu-
na de les preguntes, aquest
espai està fet per a tu. Aten-
drem les teves peticions.
Com ho puc fer?
Ens pots contactar via
WhatsApp o per correu
electrònic. Ho pots fer al
682 146 542 o a l’adreça elec-
trònica mordonez@diari-
desabadell.com indicant
el teu nom i exposant el teu
dubte o problema. Esta-
rem encantats d’escoltar-te.
Volem ser al
teu costat,
explica’ns els
teus problemes
La vorera de l’Illa Magna
Miquel Ferrer, veí del barri de les Termes, denunciava a l’estiu de 2021 l’estat d’un tram de la vorera del carrer de l’Illa Magna. Ell i altres
veïns com Pepe García o Noelia Hernández asseguraven que travessar aquest carrer era un risc, especialment per a la gent gran que hi
viu. Mesos després, l’Ajuntament de Sabadell ja iniciava la reparació de la vorera, després que afirmés al Diari, inicialment, que la inten-
ció era estendre les obres que aleshores s’estaven executant al barri, tot i que aquesta obra no estava prevista.
Abans Després
Trio
Telèfons
Urgències
Urgències (24 hores) 112
CAP de Sant Fèlix (ICS) 93 712 29 59
Hospital de Sabadell 93 723 10 10
CatSalut Respon (24h) 061
Hospital de Terrassa 93 731 00 07
Bombers 93 726 00 80
Bombers (urgències) 112
Guàrdia Civil 93 719 36 10
Mossos d’Esquadra 112
Policia Municipal 93 745 32 61
Policia Nacional 93 724 75 00
Programació Ambulat. 93 728 44 44
Aigües Sabadell avaries 900 878 583
Institucions
Ajuntament 93 745 31 00
Sínd. municipal de greuges 93 726 42 11
Serveis
Aeroport Sabadell 93 728 21 00
Aeroport Barcelona 93 298 38 38
Autobusos Urbans 93 710 79 51
Biblioteca Vapor Badia 93 745 17 03
Butano 93 725 60 44
Gas Natural S.D.G. Urgències
900 750 750
Gestions 902 290 280
Companyia d’Aigües CASSA
93 748 64 14
Creu Roja SBD (Vallès Sud)
93 7265555
Correus i Telègrafs 93 725 17 90
FF.CC. Generalitat 93 205 15 15
Funerària 93 727 74 00
INEM (Sardà) 93 720 64 60
Informació Ciutadana 010
ITV (Vallès Occidental) 93 780 75 55
Jutjat de Guàrdia 93 745 42 06
Línia d’Atenció a les Dones
en situació de violència 900 900 120
OMIC 93 745 31 68
ONCE 93 717 54 45
Oficina Trànsit 93 727 20 75
Ràdio Grua 93 726 77 77
Ràdio Taxi 93 727 48 48
Recollida Mobles 900 222 234
Registre Civil 93 745 42 18
Ràdio Sabadell (94.6)
93 745 19 60
Serveis Medi Ambient
93 724 72 90
Taxis Catalunya 93 716 62 62
Telèfon de l’Esperança
93 414 48 48
El “eu defen-or
Marta Ordóñez • @martaordonezgar
“Ja he caigut tres
cops a la vorera”
P:
La Maria viu al
carrer de Goya de
Sabadell i té 86
anys. Si bé tota la vorera d’aquest
carrer de Campoamor està feta
malbé, l’entrada al seu edifi ci està
especialment deteriorada. Tant,
que ha decidit limitar les sortides
al carrer, perquè ja ha tingut algun
ensurt en els últims anys. “Ja he
caigut tres cops a aquesta vorera,
ho he reclamat a l’Ajuntament a
través de l’associació de veïns del
barri, fa anys que ho demanem”,
exposa la veïna. Es tracta d’una
zona on les arrels dels arbres han
aixecat el paviment i hi ha forts
desnivells, socs i voreres aixeca-
des. La Maria, que té mobilitat re-
duïda i ha de caminar amb l’aju-
da de crosses, explica que anar a
buscar el pa “és una autèntica cur-
sa d’obstacles”, i que “això no hau-
ria d’estar permès en una ciutat
com Sabadell”. Malgrat les seves
queixes a l’administració munici-
pal, lamenta que mai no ha rebut
resposta i explica que sent “im-
potència”. “Però no en soc l’úni-
ca, els meus veïns també fa temps
que batallen per una solució, i no
podem esperar més temps”, criti-
ca. La Maria demana urgentment
una solució, de forma immediata i
La Maria és una lectora de 86 anys, veïna del carrer de
Goya, que demana que s’arregli l’estat del paviment
TU HO EXPLIQUES...
...EL D.S. RESPON
provisional, abans que comencin les obres –ja previstes– d’aquest carrer. I és que fa més d’una dèca- da que els residents de la zona hi demanen una actuació.
R:
Al carrer de Goya hi ha pendent un projecte integral
de millora que, tot i que està apro- vat, no està licitat. D’aquesta ma- nera, encara no hi ha una data fi xa- da i la reparació es podria allargar. Per això, a petició de la Maria, el D.S. ha sol∙licitat a l’Ajuntament de Sabadell que faci alguna ac- tuació de millora provisional als trams més desgastats del carrer de Goya, com ara la instal∙lació d’una plataforma que rebaixi els socs i les voreres aixecades per fa- cilitar la mobilitat. L’administra- ció local assegura: “Som coneixe- dors d’aquesta situació”. Per això, ha acceptat valorar aquesta pro- posta i buscar-hi una solució pro- visional abans que comencin les obres de millora de la pavimen- tació. Tot i això, el consistori no ha concretat què es farà, ni com ni quan. Per aquest motiu, el D.S. continuarà fent un seguiment del tema per veure quines actuacions se’n deriven.
El D.S. està compromès amb tu. En moments d’in-
certesa, el periodisme és més necessari que mai. Per aquest motiu, hem engegat aquesta nova secció, pen- sada per i per a vosaltres, els nostres lectors. Podeu fer-nos arribar els vostres dubtes, els vostres suggeri- ments i preguntes, quei- xes o reclamacions. Volem conèixer el teu cas i bus- car-hi una solució plegats. Cada dissabte, rebrem les vostres històries a aquest apartat. Tu ho expliques, el D.S. respon.
Quina mena de contingut
es publicarà?
Tens un problema amb el
subministrament de llum,
aigua o gas? Hi ha voreres a
la ciutat perilloses que po-
den fer caure algú? A la teva
comunitat, hi ha cap mena
d’incidència? Has viscut al-
guna situació injusta que
vulguis denunciar i solucio-
nar? Tens tràmits pendents
que necessites resoldre i no
saps com? Tens dubtes de
qualsevol mena? Si has con-
testat que sí a alguna de les
preguntes, aquest espai està
fet per a tu. Atendrem les te-
ves peticions.
Com ho puc fer?
Ens pots contactar via
WhatsApp o per correu
electrònic. Ho pots fer al
682 146 542 o a l’adreça
electrònica mordonez@
diaridesabadell.com indi-
cant el teu nom i exposant el
teu dubte o problema. Esta-
rem encantats d’escoltar-te.
El D.S. ha sol∙licitat a l’Ajuntament
de Sabadell que faci una actuació
de millora provisional als trams
més desgastats d’aquesta vorera
Volem ser al
teu costat,
explica’ns els
teus problemes
LL. F.
Dissabte 27 i Diumenge 28 de juny del 2020 27
Part de la transformació del carrer de Goya
La María és una lectora i veïna del carrer de Goya, que demanava que s’arreglés l’estat del paviment. La dona ens escrivia l’any 2020 i
explicava que caigut tres cops a aquesta vorera i que volia que s’hi fessin obres per a reparar-ho. Les arrels dels arbres havien aixecat el
paviment i hi ha forts desnivells, socs i voreres aixecades. Aleshores, hi havia pendent un projecte integral de millora que, tot i que esta-
va aprovat, no estava licitat. Fa tres mesos, les obres acabaven i aquest carrer de Campoamor s’ha convertit en una rambleta. “Ara hi ha
espais d’ombra i puc passejar sense por”, deia la veïna, que ara ja té 89 anys. Ho celebrem, María!
Abans Després
Dissabte 7 i Diumenge 8 de novembre del 2020 31
Fecha aqui xxxxxxxxxx
000 000
Trio
Telèfons
Urgències
Urgències (24 hores) 112
CAP de Sant Fèlix (ICS) 93 712 29 59
Hospital de Sabadell 93 723 10 10
CatSalut Respon (24h) 061
Hospital de Terrassa 93 731 00 07
Bombers 93 726 00 80
Bombers (urgències) 112
Guàrdia Civil 93 719 36 10
Mossos d’Esquadra 112
Policia Municipal 93 745 32 61
Policia Nacional 93 724 75 00
Programació Ambulat. 93 728 44 44 Aigües Sabadell avaries 900 878 583
Institucions
Ajuntament 93 745 31 00 Sínd. municipal de greuges 93 726 42 11
Serveis
Aeroport Sabadell 93 728 21 00
Aeroport Barcelona 93 298 38 38 Autobusos Urbans 93 710 79 51 Biblioteca Vapor Badia 93 745 17 03 Butà 93 725 60 44
Gas Natural S.D.G. Urgències 900 750 750 Gestions 902 290 280
Companyia d’Aigües CASSA 93 748 64 14
Creu Roja SBD (Vallès Sud)
93 7265555
Correus i Telègrafs 93 725 17 90 FF.CC. Generalitat 93 205 15 15 Funerària 93 727 74 00
INEM (Sardà) 93 720 64 60 Informació Ciutadana 010
ITV (Vallès Occidental) 93 780 75 55 Jutjat de Guàrdia 93 745 42 06
Línia d’Atenció a les Dones
en situació de violència 900 900 120
OMIC 93 745 31 68
ONCE 93 717 54 45
Oficina Trànsit 93 727 20 75
Ràdio Grua 93 726 77 77
Ràdio Taxi 93 727 48 48
Recollida Mobles 900 222 234 Registre Civil 93 745 42 18 Ràdio Sabadell (94.6)
93 745 19 60
Serveis Medi Ambient 93 724 72 90
Taxis Catalunya 93 716 62 62 Telèfon de l’Esperança 93 414 48 48
Marta Ordóñez • @martaordonezgar
“Ara hi ha molta
més visibilitat”
P:
Fa tot just un mes,
ens escrivia Jau-
me Contreras
per denunciar que a la carrete-
ra de Barcelona , cantonada amb
el carrer de R amon Llull, hi ha-
v i a c i n c c o n t e n i d o r s q u e d i fi c u l -
t a v e n l a v i s i b i l i t a t a l s c o t x e s i q u e
posaven en perill els v ianants que
c r e u a v e n a q u e s t a v i a . Ja s ’ h a v i e n
t r o b a t m é s d ’u n c o p a m b a l g u n
e n s u r t i h o h a v i e n n o t i fi c a t a Po -
l i c i a M u n i c i p a l i a l ’A j u n t a m e n t
de Sabadell. Es tracta d’una zona
a m b c o n s t a n t p a s d e v e h i c l e s ,
q u e d i v i d e i x e l s b a r r i s d e G r à c i a i
de l’Ei xa mple. L es incidències es
d o n a v e n e n e l m o m e n t e n q u è e l s
vehicles que procedien del car-
r e r d e R a m o n L l u l l v o l i e n a c c e -
dir a la carretera de Barcelona en
sentit Barberà del Vallès (cap a la
dreta). Segons relaten els veïns,
el carril es quedava pràcticament
sense visibilitat perquè gran part
estava ocupat pels contenidors.
És per això que Contreras va
contactar amb El teu defensor p e r
reclamar alguna actuació ràpida
per part de l’Ajuntament de Sa-
badell, com per exemple un can-
vi d’ubicació dels contenidors.
“Estem farts de tenir ensurts a
aquest punt”, deia.
Els veïns celebren la nova ubicació dels contenidors,
que l’Ajuntament ha decidit recol∙locar sobre la vorera
TU HO EXPLIQUES...
...EL D.S. RESPON
R:
El D.S. va dema-
nar a l’Ajunta-
ment de Sabadell
una resposta a la queixa del lector
i va defensar que, a l’hora d’instal-
lar aquests contenidors, els tèc-
nics van comprovar prèviament
les distàncies i la ubicació del pas
de vianants. Malgrat que consi-
deren que tècnicament la col∙lo-
cació era correcta, l’Ajuntament
va enviar els serveis tècnics mu-
nicipals a revisar la ubicació dels
contenidors. Després de la valo-
ració, fi nalment s’ha decidit col-
locar aquests elements sobre la
vorera –abans ocupaven part de
la carretera– per millorar la visi-
bilitat de vehicles i vianants (veu-
re fotografi es de l’abans i el des-
prés). Fonts municipals al∙leguen
que van enviar els tècnics “per
donar la millor resposta a totes les
necessitats”. Veïns i comerciants
de la zona han vist amb molt bons
ulls aquesta millora i celebren
que s’hagin atès les seves deman-
des. “És un petit canvi que per-
met molta més visibilitat i és més
segur per a tots”, destaca el Javier,
veí d’un bloc proper. La Fina, una
veïna, explica que “és molt més
segur creuar-hi” perquè “ara es
veuen els cotxes”.
El D.S., ara més que mai,
està compromès amb tu. En
moments d’incertesa, el pe-
riodisme és més necessa-
ri que mai. Per aquest motiu,
hem engegat aquesta nova
secció, pensada per i per a
vosaltres, els nostres lec-
tors. Podeu fer-nos arribar
els vostres dubtes, els vos-
tres suggeriments i pregun-
tes, queixes o reclamacions.
Volem conèixer el teu cas i
buscar-hi una solució ple-
gats. Cada dissabte, rebrem
les vostres històries a aquest
apartat. Tu ho expliques, el
D.S. respon.
Quina mena de contingut
es publicarà?
Tens un problema amb el
subministrament de llum, ai-
gua o gas? Hi ha voreres a la
ciutat perilloses que poden
fer caure algú? A la teva co-
munitat, hi ha cap mena d’in-
cidència? Has viscut alguna
situació injusta que vul-
guis denunciar i solucionar?
Tens tràmits pendents que
necessites resoldre i no saps
com? Tens dubtes de qual-
sevol mena? Si has contestat
que sí a alguna de les pregun-
tes, aquest espai està fet per
a tu. Atendrem les teves pe-
ticions.
Com ho puc fer?
Ens pots contactar via
WhatsApp o per correu
electrònic. Ho pots fer al
682 146 542 o a l’adreça elec-
trònica mordonez@diari-
desabadell.com indicant
el teu nom i exposant el teu
dubte o problema. Estarem
encantats d’escoltar-te.
Volem ser al
teu costat,
explica’ns els
teus problemes
L’Ajuntament ha recol∙locat els
contenidors sobre la vorera després
de comprovar que podia treure
visibilitat a conductors i vianants
D.S.
Moure una fitxa
L’any 2020, escrivia Jaume Contreras per denunciar que a la carretera de Barcelona, cantonada amb el carrer de Ramon Llull, hi havia
cinc contenidors que dificultaven la visibilitat als cotxes i que posaven en perill els vianants que travessaven aquesta via. Ho havien no-
tificat a la Policia, però no sabien a qui més dirigir-se. Malgrat que l’Ajuntament considerava que, tècnicament, la col·locació era cor-
recta, van enviar els serveis tècnics municipals a revisar la ubicació dels contenidors. I es van col·locar aquests elements sobre la vorera
–abans ocupaven part de la carretera– per millorar la visibilitat de vehicles i vianants. Un gest que els veïns van agrair.
Abans Després
38 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 39
Disfruta deunambiente
exclus ivoennuestro jardín ycon
lamejor oferta gastronómica
Degusta lasmejores piezas de
carneIrukienbuena compañía
Prueba lasmejores tapasdel
centrodeSabadell aunprecio
irresistible
MASÍA CASA FUSTER
CASA FUSTER ORIGINAL
CASA FUSTER CENTRE
ESCANEA ESTEQR
PARA MÁS
INFORMACIÓN
ESTEVERANO, DISFRUTA DELAEXPERIENCIA CASA FUSTER
Edició especial
5 anys del Diari
Disfruta deunambiente
exclus ivoennuestro jardín ycon
lamejor oferta gastronómica
Degusta lasmejores piezas de
carneIrukienbuena compañía
Prueba lasmejores tapasdel
centrodeSabadell aunprecio
irresistible
MASÍA CASA FUSTER
CASA FUSTER ORIGINAL
CASA FUSTER CENTRE
ESCANEA ESTEQR
PARA MÁS
INFORMACIÓN
ESTEVERANO, DISFRUTA DELAEXPERIENCIA CASA FUSTER
Edició especial
5 anys del Diari
40 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
5 anys
del Diari
Les cares
de la notícia
El traç particular que ha signat
les portades del Diari per Nadal
El sabadellenc Jordi Roca Tubau va tenir
un estret vincle amb aquesta etapa del
Diari de Sabadell. L’artista creualtenc va
ser l’encarregat de regalar-nos a tots les
pintures amb què vam poder desitjar
un bon Nadal als lectors del Diari amb
l’edició especial que fem cada any per
aquelles dates. Som afortunats, i diverses
d’aquestes obres les tenim emmarcades
a la redacció.
El seu traç particular en les nadales
anava en relació amb els temes als quals
sempre havia dedicat la seva pintura: el
país, la llengua, la llibertat i, especialment,
Sabadell i la seva gent. Tot i que va néixer a
Ripoll el 1933, amb 14 anys es va traslladar
a viure aquí, i se sentia sabadellenc. La
seva mort, el 29 de desembre del 2022
ens deixa tots orfes del seu carisma, vídua
l’estimada Joana Soler (Joventuts Musi-
cals) i sense una de les persones que,
sens dubte, ha deixat més empremta en
la història recent de la ciutat, no només
dels cinc anys d’aquesta etapa del Diari
de Sabadell.
A Sabadell, Roca va desenvolupar el seu
compromís polític i nacional –la militància
al PSUC i el contacte amb l’exili franquista
el va dur a la presó– i també la seva car-
rera professional i artística. Primer com a
pintor industrial, després com a impres-
sor i, finalment, com a dissenyador, però,
sobretot, com a artista polifacètic: pintor,
dibuixant, gravador, escultor i poeta.
Jordi Roca Tubau
Artista (1933 - 2022)
Índex dels opinadors
La cara visible
de la lluita per
l’habitatge
als Merinals
El polígon Arraona-Merinals
ha obert moltes pàgines del
Diari al llarg dels darrers cinc
anys. La batalla veïnal, legal i
administrativa perquè els veïns
de 170 habitatges en mal estat
rebessin una resposta, ha anat
des d’acords que van acabar
en no res, manifestacions al
carrer, apuntalaments de pi-
sos, informes tècnics, pancar-
tes a les finestres i, finalment,
un conveni sòlid que ha acabat
en l’acord per a rehabilitar els
pisos. Ja hi ha subvenció i data
per a la rehabilitació: 2024. Els
veïns poden celebrar que els
seus sostres seran més segurs.
I que els entorns del polígon,
ara propietat de la Generalitat,
es reformaran. Ha estat tam-
bé gràcies a la insistència de
molts veïns, entre ells, el Jau-
me Garcia Arija.
Jaume Garcia
Arija
Portaveu dels afectats dels Merinals
L’ideòleg
que signa la
reforma
del Passeig
El passeig de la Plaça Ma-
jor, el Passeig, és obra de
tothom que l’ha pensat, fet
i discutit, perquè s’ha cons-
truït literalment amb el pas
de diferents dècades i ge-
neracions. Després de vint
anys d’obres, el final dels
treballs el novembre del
2022 era bastant esperat
per la centralitat i impor-
tància de l’espai. I hi ha una
persona que va ser clau per
desllorigar aquesta obra, i
ell és Toni Serra, el cap de
Planificació Urbanística de
l’Ajuntament. Sempre dis-
cret i en segon pla, va ser el
cervell de la reforma, amb
el repte de poder-hi plantar
el màxim nombre d’arbres
possible tenint en compte
que a baix hi ha l’aparca-
ment dels FGC.
Toni
Serra
Cap de planificació urbanística de l’Ajuntament
Els protagonistes del Diari sou
vosaltres, la gent, la ciutat... Per això
hem volgut explicar aquests cinc
anys a través de cares de persones
–segurament ens en deixarem
moltes– que han estat cabdals,
i copsant l’opinió de la societat
sabadellenca en diferents àmbits.
Una manera de reflectir el que ha
passat i conèixer la valoració dels
nostres fidels lectors.
Marta Farrés P41
Maties Serracant P41
Juli Fernàndez P41
Joan Carles Sánchez P41
Lourdes Ciuró P41
Gabriel Fernàndez P42
Nani Valero P42
Lluís Matas P44
Joan Mena P44
Cuca Santos P44
Eva Abellan P46
Ramon Alberich P46
Montse Barderi P46
Georgina Bombardó P48
Arnau Bonada P48
Alícia Bosch P50
Manel Camps P50
Glòria Dalmau P50
Plàcid Garcia-Planas P50
Esteve Gené P50
Josep Gisbert P52
Jordi Grané P52
Òscar Lanuza P52
Manel Larrosa P56
Paco López P56
Josep Maria Manyosa P56
Claudi Martí P56
Josep Mercadé P56
Miquel Martí P57
Jordi Molins P58
Pau Morilla-Giner P58
Manuel Navas P58
Ismael Palacín P60
Jaume Pont P60
Joan Reixach P60
Josep Rof P64
Jordi Serrano P64
Arnau Solsona P64
Àxel Torres P64
Anna Vidal P64
I més a... www.diaridesabadell.com
5 anys
del Diari
Les cares
de la notícia
El traç particular que ha signat
les portades del Diari per Nadal
El sabadellenc Jordi Roca Tubau va tenir
un estret vincle amb aquesta etapa del
Diari de Sabadell. L’artista creualtenc va
ser l’encarregat de regalar-nos a tots les
pintures amb què vam poder desitjar
un bon Nadal als lectors del Diari amb
l’edició especial que fem cada any per
aquelles dates. Som afortunats, i diverses
d’aquestes obres les tenim emmarcades
a la redacció.
El seu traç particular en les nadales
anava en relació amb els temes als quals
sempre havia dedicat la seva pintura: el
país, la llengua, la llibertat i, especialment,
Sabadell i la seva gent. Tot i que va néixer a
Ripoll el 1933, amb 14 anys es va traslladar
a viure aquí, i se sentia sabadellenc. La
seva mort, el 29 de desembre del 2022
ens deixa tots orfes del seu carisma, vídua
l’estimada Joana Soler (Joventuts Musi-
cals) i sense una de les persones que,
sens dubte, ha deixat més empremta en
la història recent de la ciutat, no només
dels cinc anys d’aquesta etapa del Diari
de Sabadell.
A Sabadell, Roca va desenvolupar el seu
compromís polític i nacional –la militància
al PSUC i el contacte amb l’exili franquista
el va dur a la presó– i també la seva car-
rera professional i artística. Primer com a
pintor industrial, després com a impres-
sor i, finalment, com a dissenyador, però,
sobretot, com a artista polifacètic: pintor,
dibuixant, gravador, escultor i poeta.
Jordi Roca Tubau
Artista (1933 - 2022)
Índex dels opinadors
La cara visible
de la lluita per
l’habitatge
als Merinals
El polígon Arraona-Merinals
ha obert moltes pàgines del
Diari al llarg dels darrers cinc
anys. La batalla veïnal, legal i
administrativa perquè els veïns
de 170 habitatges en mal estat
rebessin una resposta, ha anat
des d’acords que van acabar
en no res, manifestacions al
carrer, apuntalaments de pi-
sos, informes tècnics, pancar-
tes a les finestres i, finalment,
un conveni sòlid que ha acabat
en l’acord per a rehabilitar els
pisos. Ja hi ha subvenció i data
per a la rehabilitació: 2024. Els
veïns poden celebrar que els
seus sostres seran més segurs.
I que els entorns del polígon,
ara propietat de la Generalitat,
es reformaran. Ha estat tam-
bé gràcies a la insistència de
molts veïns, entre ells, el Jau-
me Garcia Arija.
Jaume Garcia
Arija
Portaveu dels afectats dels Merinals
L’ideòleg
que signa la
reforma
del Passeig
El passeig de la Plaça Ma-
jor, el Passeig, és obra de
tothom que l’ha pensat, fet
i discutit, perquè s’ha cons-
truït literalment amb el pas
de diferents dècades i ge-
neracions. Després de vint
anys d’obres, el final dels
treballs el novembre del
2022 era bastant esperat
per la centralitat i impor-
tància de l’espai. I hi ha una
persona que va ser clau per
desllorigar aquesta obra, i
ell és Toni Serra, el cap de
Planificació Urbanística de
l’Ajuntament. Sempre dis-
cret i en segon pla, va ser el
cervell de la reforma, amb
el repte de poder-hi plantar
el màxim nombre d’arbres
possible tenint en compte
que a baix hi ha l’aparca-
ment dels FGC.
Toni
Serra
Cap de planificació urbanística de l’Ajuntament
Els protagonistes del Diari sou
vosaltres, la gent, la ciutat... Per això
hem volgut explicar aquests cinc
anys a través de cares de persones
–segurament ens en deixarem
moltes– que han estat cabdals,
i copsant l’opinió de la societat
sabadellenca en diferents àmbits.
Una manera de reflectir el que ha
passat i conèixer la valoració dels
nostres fidels lectors.
Marta Farrés P41
Maties Serracant P41
Juli Fernàndez P41
Joan Carles Sánchez P41
Lourdes Ciuró P41
Gabriel Fernàndez P42
Nani Valero P42
Lluís Matas P44
Joan Mena P44
Cuca Santos P44
Eva Abellan P46
Ramon Alberich P46
Montse Barderi P46
Georgina Bombardó P48
Arnau Bonada P48
Alícia Bosch P50
Manel Camps P50
Glòria Dalmau P50
Plàcid Garcia-Planas P50
Esteve Gené P50
Josep Gisbert P52
Jordi Grané P52
Òscar Lanuza P52
Manel Larrosa P56
Paco López P56
Josep Maria Manyosa P56
Claudi Martí P56
Josep Mercadé P56
Miquel Martí P57
Jordi Molins P58
Pau Morilla-Giner P58
Manuel Navas P58
Ismael Palacín P60
Jaume Pont P60
Joan Reixach P60
Josep Rof P64
Jordi Serrano P64
Arnau Solsona P64
Àxel Torres P64
Anna Vidal P64
I més a... www.diaridesabadell.com
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 41
Edició especial
5 anys del Diari
“La vida és allò que ens
passa mentre estem
ocupats fent altres coses”,
deia la cèlebre frase de
John Lennon. Parafrase-
jant Lennon podríem dir
que la vida és, en part,
allò que ens transmeten
els mitjans de comu-
nicació. I aquí radica la
importància dels mitjans
locals, que recullen i do-
nen a conèixer la realitat
de Sabadell al conjunt
de la ciutadania, amb la
proximitat que els dona el
fet de formar-ne part.
En aquest engranatge
que conforma l’ecosis-
tema de la nostra ciutat,
en els darrers cinc anys
el Diari de Sabadell ha
estat protagonista d’una
gran transformació que
l’ha convertit en un mitjà
adaptat a una realitat
canviant, marcada per
l’eclosió de les xarxes so-
cials. Enmig de l’existència
de múltiples emissors que
no sempre transmeten
informació fiable, el Diari
ha sabut donar aquesta
informació de manera
rigorosa i atractiva.
Us desitjo molts anys
de bon periodisme. Els
mitjans sou una peça
clau per a la qualitat de
la nostra democràcia, per
permetre la convivència
d’una ciutadania ben
informada i capaç de tenir
un criteri propi perquè sap
el que passa.
Per molts anys més!
Marta Farrés
Alcaldessa
de Sabadell
Cinc anys de
periodisme
local de
qualitat
El Diari de Sabadell
ha tingut en totes les
seves etapes un paper
evident en la definició de
l’actualitat i la generació
d’opinió pública a la
ciutat. Això implica una
enorme responsabilitat
que en la llarga història de
la capçalera sovint no s’ha
gestionat adequadament.
La relació entre govern
municipal, oposició i Diari
ha viscut etapes molt di-
verses. No parlo només de
les afinitats i complicitats
evidents en alguns temps,
sinó de la relació quotidia-
na a establir entre mitjans
i institucions. L’equilibri
entre seguir el dictat del
govern i del seu gabinet de
comunicació i donar veu
a l’oposició és complicat,
però necessari, impres-
cindible, i no ha de deixar
ningú sempre content. Cal
una relació democràtica-
ment sana, sense depen-
dències mútues, en què
el DS, més enllà del seu
criteri editorial i els seus
números verds, reproduei-
xi la pluralitat de la ciutat.
La llibertat i independèn-
cia del Diari de Sabadell,
com de la resta de mitjans
de comunicació, és im-
prescindible per garantir
la salut democràtica i la vi-
talitat política de la ciutat.
Enhorabona per aquest
aniversari i comptem amb
la vostra professionalitat
per seguir fent ciutat i no
deixar de ser políticament
incòmodes.
Maties Serracant
Exalcalde
de Sabadell
No deixeu
de ser
políticament
incòmodes
La ciutat de Sabadell
que coneixem avui
és la síntesi de l’acti-
vitat de generacions
de sabadellencs, és
el millor “producte”
urbà que hem estat
capaços de construir
conjuntament. La nos-
tra societat necessita
parlar-se, escoltar-se,
debatre... Necessitem
un fòrum, una àgora.
Aquesta ha estat la
funció del Diari de
Sabadell al llarg dels
anys, i és la funció, a
hores d’ara, d’explicar
la ciutat, ajudar a la
seva cohesió, ajudar a
mantenir l’esperit crític,
traslladar la diversi-
tat dels barris, dels
diferents col·lectius,
entitats o de l’activitat
econòmica.
La llarga tradició
de periodisme local
va tenir a Catalunya
molts exemples. En
aquest últim període
democràtic, el Diari de
Sabadell l’ha repre-
sentat a casa nostra. I
en aquests últims cinc
anys redefinint-se en
un context comuni-
catiu marcat per les
xarxes socials, aquest
és el repte, com ser un
espai de valor afegit
enmig del soroll de les
xarxes.
En una ciutat de
llarga tradició tèxtil, cal
reconèixer com el diari
ha ajudat, i ajuda, a
cosir-la i recosir-la una
vegada i una altra.
Joan Carles
Sánchez
Exalcalde de Sabadell
La veu
d’un poble
Que Sabadell és la millor
ciutat del món és una
qüestió que per a tots i to-
tes nosaltres és innegable.
Quan ho explico més enllà
del nostre terme municipal,
les primeres expressions
són de sorpresa, fins i tot
de desaprovació i algunes
mirades intenten amagar
un “aquest senyor és boig!”.
És evident que la nostra
ciutat no és la que té un
patrimoni cultural més
espectacular del nostre
país, però tenim patrimoni
sovint menys conegut i
conservat del que merei-
xeríem. Ni el millor entorn
natural, però en tenim, i
no només el tenim, sinó
que el vivim intensament,
tenim un rodal que és un
luxe per a una ciutat de la
regió metropolitana que
ens permet en pocs minuts
gaudir de la natura a tres
passos de casa. Sabadell és
una ciutat vivíssima perquè
la nostra gent la construeix
cada dia, des de les entitats
socials, culturals, esportives,
empresarials i feministes,
des de tot arreu. Sabadell
per als i les sabadellenques
serà sempre la millor del
món perquè és la nostra i
la farem millorar cada dia,
perquè que sigui la millor
no vol dir que no hi hagi
coses a millorar. I és im-
portant que tot això ens ho
expliquem i que faci cinc
anys que hi hagi un diari
a la ciutat que ens explica
tot això i molt més des del
sabadellenquisme és per
celebrar-ho!
Juli Fernàndez
Exconseller de Territori
i exalcalde
La millor
ciutat
del món
Ja fa cinc anys que
tornem a tenir Diari de
Sabadell i ens convideu
a mirar amb perspec-
tiva i amb el retrovisor
posat, i a fer balanç de
la petjada que el Diari,
que no és diari, deixa a
la ciutat i a la seva gent.
Personalment, penso
que durant aquests cinc
anys el Diari ens ha fet
guanyar intimitat amb
la ciutat. Ens ajuda a
conèixer-la, a reconèi-
xer-la i a viure-la millor
amb aquesta mirada
oberta, rigorosa i diversa
que sabeu projectar.
El Diari de Sabadell fa
ciutat i ens fa ciutat. No
s’entendria que Sabadell
estigués privat de prem-
sa escrita perquè repre-
sentaria un buit i aquest
buit ens faria ser menys
capital. Políticament,
haig de dir, no amb cert
retret però amb bon to,
que precisament la po-
lítica no és el que ocupa
les pàgines més cen-
trals ni els articles més
llargs! Deu ser per això
que el Diari es fa més
interessant? Però és
cert que sempre hi sou
per ajudar-nos a donar
a conèixer el trosset de
veritat que cadascun de
nosaltres representem i
us asseguro que poder
arribar als nostres veïns
a través d’un diari de
casa, fet a casa, és per
a mi tot un privilegi. Per
molts anys!
Lourdes Ciuró
Exconsellera de Justícia
i exregidora
El Diari
ens fa més
capital
Edició especial
5 anys del Diari
“La vida és allò que ens
passa mentre estem
ocupats fent altres coses”,
deia la cèlebre frase de
John Lennon. Parafrase-
jant Lennon podríem dir
que la vida és, en part,
allò que ens transmeten
els mitjans de comu-
nicació. I aquí radica la
importància dels mitjans
locals, que recullen i do-
nen a conèixer la realitat
de Sabadell al conjunt
de la ciutadania, amb la
proximitat que els dona el
fet de formar-ne part.
En aquest engranatge
que conforma l’ecosis-
tema de la nostra ciutat,
en els darrers cinc anys
el Diari de Sabadell ha
estat protagonista d’una
gran transformació que
l’ha convertit en un mitjà
adaptat a una realitat
canviant, marcada per
l’eclosió de les xarxes so-
cials. Enmig de l’existència
de múltiples emissors que
no sempre transmeten
informació fiable, el Diari
ha sabut donar aquesta
informació de manera
rigorosa i atractiva.
Us desitjo molts anys
de bon periodisme. Els
mitjans sou una peça
clau per a la qualitat de
la nostra democràcia, per
permetre la convivència
d’una ciutadania ben
informada i capaç de tenir
un criteri propi perquè sap
el que passa.
Per molts anys més!
Marta Farrés
Alcaldessa
de Sabadell
Cinc anys de
periodisme
local de
qualitat
El Diari de Sabadell
ha tingut en totes les
seves etapes un paper
evident en la definició de
l’actualitat i la generació
d’opinió pública a la
ciutat. Això implica una
enorme responsabilitat
que en la llarga història de
la capçalera sovint no s’ha
gestionat adequadament.
La relació entre govern
municipal, oposició i Diari
ha viscut etapes molt di-
verses. No parlo només de
les afinitats i complicitats
evidents en alguns temps,
sinó de la relació quotidia-
na a establir entre mitjans
i institucions. L’equilibri
entre seguir el dictat del
govern i del seu gabinet de
comunicació i donar veu
a l’oposició és complicat,
però necessari, impres-
cindible, i no ha de deixar
ningú sempre content. Cal
una relació democràtica-
ment sana, sense depen-
dències mútues, en què
el DS, més enllà del seu
criteri editorial i els seus
números verds, reproduei-
xi la pluralitat de la ciutat.
La llibertat i independèn-
cia del Diari de Sabadell,
com de la resta de mitjans
de comunicació, és im-
prescindible per garantir
la salut democràtica i la vi-
talitat política de la ciutat.
Enhorabona per aquest
aniversari i comptem amb
la vostra professionalitat
per seguir fent ciutat i no
deixar de ser políticament
incòmodes.
Maties Serracant
Exalcalde
de Sabadell
No deixeu
de ser
políticament
incòmodes
La ciutat de Sabadell
que coneixem avui
és la síntesi de l’acti-
vitat de generacions
de sabadellencs, és
el millor “producte”
urbà que hem estat
capaços de construir
conjuntament. La nos-
tra societat necessita
parlar-se, escoltar-se,
debatre... Necessitem
un fòrum, una àgora.
Aquesta ha estat la
funció del Diari de
Sabadell al llarg dels
anys, i és la funció, a
hores d’ara, d’explicar
la ciutat, ajudar a la
seva cohesió, ajudar a
mantenir l’esperit crític,
traslladar la diversi-
tat dels barris, dels
diferents col·lectius,
entitats o de l’activitat
econòmica.
La llarga tradició
de periodisme local
va tenir a Catalunya
molts exemples. En
aquest últim període
democràtic, el Diari de
Sabadell l’ha repre-
sentat a casa nostra. I
en aquests últims cinc
anys redefinint-se en
un context comuni-
catiu marcat per les
xarxes socials, aquest
és el repte, com ser un
espai de valor afegit
enmig del soroll de les
xarxes.
En una ciutat de
llarga tradició tèxtil, cal
reconèixer com el diari
ha ajudat, i ajuda, a
cosir-la i recosir-la una
vegada i una altra.
Joan Carles
Sánchez
Exalcalde de Sabadell
La veu
d’un poble
Que Sabadell és la millor
ciutat del món és una
qüestió que per a tots i to-
tes nosaltres és innegable.
Quan ho explico més enllà
del nostre terme municipal,
les primeres expressions
són de sorpresa, fins i tot
de desaprovació i algunes
mirades intenten amagar
un “aquest senyor és boig!”.
És evident que la nostra
ciutat no és la que té un
patrimoni cultural més
espectacular del nostre
país, però tenim patrimoni
sovint menys conegut i
conservat del que merei-
xeríem. Ni el millor entorn
natural, però en tenim, i
no només el tenim, sinó
que el vivim intensament,
tenim un rodal que és un
luxe per a una ciutat de la
regió metropolitana que
ens permet en pocs minuts
gaudir de la natura a tres
passos de casa. Sabadell és
una ciutat vivíssima perquè
la nostra gent la construeix
cada dia, des de les entitats
socials, culturals, esportives,
empresarials i feministes,
des de tot arreu. Sabadell
per als i les sabadellenques
serà sempre la millor del
món perquè és la nostra i
la farem millorar cada dia,
perquè que sigui la millor
no vol dir que no hi hagi
coses a millorar. I és im-
portant que tot això ens ho
expliquem i que faci cinc
anys que hi hagi un diari
a la ciutat que ens explica
tot això i molt més des del
sabadellenquisme és per
celebrar-ho!
Juli Fernàndez
Exconseller de Territori
i exalcalde
La millor
ciutat
del món
Ja fa cinc anys que
tornem a tenir Diari de
Sabadell i ens convideu
a mirar amb perspec-
tiva i amb el retrovisor
posat, i a fer balanç de
la petjada que el Diari,
que no és diari, deixa a
la ciutat i a la seva gent.
Personalment, penso
que durant aquests cinc
anys el Diari ens ha fet
guanyar intimitat amb
la ciutat. Ens ajuda a
conèixer-la, a reconèi-
xer-la i a viure-la millor
amb aquesta mirada
oberta, rigorosa i diversa
que sabeu projectar.
El Diari de Sabadell fa
ciutat i ens fa ciutat. No
s’entendria que Sabadell
estigués privat de prem-
sa escrita perquè repre-
sentaria un buit i aquest
buit ens faria ser menys
capital. Políticament,
haig de dir, no amb cert
retret però amb bon to,
que precisament la po-
lítica no és el que ocupa
les pàgines més cen-
trals ni els articles més
llargs! Deu ser per això
que el Diari es fa més
interessant? Però és
cert que sempre hi sou
per ajudar-nos a donar
a conèixer el trosset de
veritat que cadascun de
nosaltres representem i
us asseguro que poder
arribar als nostres veïns
a través d’un diari de
casa, fet a casa, és per
a mi tot un privilegi. Per
molts anys!
Lourdes Ciuró
Exconsellera de Justícia
i exregidora
El Diari
ens fa més
capital
42 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
Reflexionar sobre
l’aniversari de qualse-
vol mitjà de referència
sempre és una bona
oportunitat per pensar
sobre la incidència, el
rol i el paper que juguen
en la societat. Reflexi-
onar-hi quan es tracta
dels cinc primers anys
del nou Diari de Saba-
dell és encara més mo-
tivador, ja que parlem,
també, d’un “nosaltres”:
de la nostra ciutat.
Fer premsa local és
fer comunitat, és fer
ciutat; és, a Sabadell,
fer sabadellenquisme,
i, com tot bon repte, té
riscos. Dota Sabadell
de fòrums d’intercanvi
d’idees, d’informació,
d’un punt de trobada. I
és evident que els mit-
jans tenen el gran poder
de modelar la imatge
que tenim de la realitat,
i no és menys cert que
els locals el tenen amb
relació a la ciutat, a la
seva gent i a les nostres
percepcions. Amb rela-
ció al que som.
Heus aquí el valor del
Diari de Sabadell, que,
com qualsevol mitjà, té
una línia editorial, i que
ha marcat unes regles
de joc clares: professio-
nalitat, respecte i elecció
del català. Enhorabona
per aquests cinc primers
anys, que fan que n’as-
soleixi 46 una capçalera
amb precedents que es
remunten al segle XIX.
Per molts més.
Gabriel Fernàndez
Portaveu d’ERC
Interpretar el
“nosaltres”
El Diari de Sabadell
forma part de la vida de
la ciutat des de fa molts
anys. Al llarg del temps,
i encara més els dar-
rers cinc anys ha estat
capaç d’adaptar-se als
nous temps i als nous
ritmes comunicatius, a
la presència a xarxes, i a
experimentar amb nous
formats. La responsabi-
litat de la premsa avui
dia i l’impacte social
amb què compta obliga
a anar més al fons dels
comunicats i decla-
racions. Cal recuperar
l’esperit d’investigació
i de veu pròpia. D’això
a Sabadell en sabem
molt pel mestre Xavier
Vinader. Valorem com
un gran encert l’aposta
100% per la llengua
catalana des del 2018,
i també l’apropament
a entitats. Hi ha molt
sabadellenquisme! El
Diari de Sabadell s’ha
fet gran, creix i alhora
es rejoveneix amb
un equip humà molt
proper. A totes, també
al Diari, ens cal afrontar
nous reptes, reflectir
la diversitat i sobretot
combatre la desinfor-
mació i el conformisme
latent. Com deia Emma
Goldman, “l’element
més violent a la societat
és la ignorància”.
Nani Valero
Portaveu de la Crida
DS és saba-
dellenquisme,
conjugat
en futur
i en català!
El particular
Dragon Khan
d’intensitat
i emocions
Va aterrar el 2017 al Centre
d’Esports i ha deixat el càrrec
fa unes setmanes. O sigui, ha
viscut de ple el cicle de cinc
anys del Diari, compartint ele-
vats graus d’intensitat en una
muntanya russa arlequinada
de sensacions contraposades.
De l’agònica salvació a Olot
al seu emotiu comiat passant
per l’atípic ascens al futbol pro-
fessional a Marbella en plena
pandèmia o les llàgrimes del
cruel descens a Anduva.
Esteve Calzada marxa dei-
xant una empremta de serio-
sitat, implicació i credibilitat.
S’ha convertit en l’artífex d’una
total transformació del club en
l’àmbit institucional, social i
econòmic. “No soc de Saba-
dell, però em sento un adoptat
de la ciutat”, reconeix.
Esteve
Calzada
Expresident del Centre d’Esports Sabadell
Els somnis de Mirna
Lacambra celebren anys
La llegendària soprano Mirna La-
cambra va veure a finals del 2022
com un dels seus somnis, l’Associ-
ació d’Amics de l’Òpera de Sabadell
(AAOS), complia 40 anys. Va ser un
dels projectes que va fundar –i que
encara dirigeix–, i també ho van ser
l’Orquestra Simfònica del Vallès,
amb 36 anys d’història, i l’Escola
d’Òpera de Sabadell, que va néixer
el 1996.
Els últims cinc anys, doncs, s’han
celebrat moltes efemèrides que són
fruit de l’emprenedoria de qui fou
una soprano internacional i conti-
nua sent una promotora cultural de
referència estatal. Aquest juny, ha
celebrat els seus 90 anys i ha rebut
la màxima distinció honorífica del
Cercle del Liceu, la Medalla d’Or.
Va ser atorgada per “la seva llarga
i fructífera trajectòria professional a
favor de la difusió de l’òpera, espe-
cialment a Catalunya, però també
a la resta d’Espanya”. El guardó se
suma a la Creu de Sant Jordi del Go-
vern de la Generalitat de Catalunya,
rebuda l’any 2001, a la Medalla de la
Ciutat de Sabadell al Mèrit Cultural,
del 2006.
D’altra banda, l’any 2019 va ser
la pregonera de la Festa Major, en
què va insistir en la necessitat que
Sabadell compti amb un nou te-
atre d’òpera, un repte que encara
branda. Actualment, continua sent
la Directora Artística de la Fundació
Òpera a Catalunya.
Mirna Lacambra
Fundadora i presidenta de l’AAOS
ESPECIALISTES EN
RECANVIS DE COTXE
C/ Girona, 132 — 08203
Sabadell
Telèfon 93 748 13 58
WhatsApp 609 967 910
Mail
[email protected]
US DESITGEM BONES FESTES!
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
Reflexionar sobre
l’aniversari de qualse-
vol mitjà de referència
sempre és una bona
oportunitat per pensar
sobre la incidència, el
rol i el paper que juguen
en la societat. Reflexi-
onar-hi quan es tracta
dels cinc primers anys
del nou Diari de Saba-
dell és encara més mo-
tivador, ja que parlem,
també, d’un “nosaltres”:
de la nostra ciutat.
Fer premsa local és
fer comunitat, és fer
ciutat; és, a Sabadell,
fer sabadellenquisme,
i, com tot bon repte, té
riscos. Dota Sabadell
de fòrums d’intercanvi
d’idees, d’informació,
d’un punt de trobada. I
és evident que els mit-
jans tenen el gran poder
de modelar la imatge
que tenim de la realitat,
i no és menys cert que
els locals el tenen amb
relació a la ciutat, a la
seva gent i a les nostres
percepcions. Amb rela-
ció al que som.
Heus aquí el valor del
Diari de Sabadell, que,
com qualsevol mitjà, té
una línia editorial, i que
ha marcat unes regles
de joc clares: professio-
nalitat, respecte i elecció
del català. Enhorabona
per aquests cinc primers
anys, que fan que n’as-
soleixi 46 una capçalera
amb precedents que es
remunten al segle XIX.
Per molts més.
Gabriel Fernàndez
Portaveu d’ERC
Interpretar el
“nosaltres”
El Diari de Sabadell
forma part de la vida de
la ciutat des de fa molts
anys. Al llarg del temps,
i encara més els dar-
rers cinc anys ha estat
capaç d’adaptar-se als
nous temps i als nous
ritmes comunicatius, a
la presència a xarxes, i a
experimentar amb nous
formats. La responsabi-
litat de la premsa avui
dia i l’impacte social
amb què compta obliga
a anar més al fons dels
comunicats i decla-
racions. Cal recuperar
l’esperit d’investigació
i de veu pròpia. D’això
a Sabadell en sabem
molt pel mestre Xavier
Vinader. Valorem com
un gran encert l’aposta
100% per la llengua
catalana des del 2018,
i també l’apropament
a entitats. Hi ha molt
sabadellenquisme! El
Diari de Sabadell s’ha
fet gran, creix i alhora
es rejoveneix amb
un equip humà molt
proper. A totes, també
al Diari, ens cal afrontar
nous reptes, reflectir
la diversitat i sobretot
combatre la desinfor-
mació i el conformisme
latent. Com deia Emma
Goldman, “l’element
més violent a la societat
és la ignorància”.
Nani Valero
Portaveu de la Crida
DS és saba-
dellenquisme,
conjugat
en futur
i en català!
El particular
Dragon Khan
d’intensitat
i emocions
Va aterrar el 2017 al Centre
d’Esports i ha deixat el càrrec
fa unes setmanes. O sigui, ha
viscut de ple el cicle de cinc
anys del Diari, compartint ele-
vats graus d’intensitat en una
muntanya russa arlequinada
de sensacions contraposades.
De l’agònica salvació a Olot
al seu emotiu comiat passant
per l’atípic ascens al futbol pro-
fessional a Marbella en plena
pandèmia o les llàgrimes del
cruel descens a Anduva.
Esteve Calzada marxa dei-
xant una empremta de serio-
sitat, implicació i credibilitat.
S’ha convertit en l’artífex d’una
total transformació del club en
l’àmbit institucional, social i
econòmic. “No soc de Saba-
dell, però em sento un adoptat
de la ciutat”, reconeix.
Esteve
Calzada
Expresident del Centre d’Esports Sabadell
Els somnis de Mirna
Lacambra celebren anys
La llegendària soprano Mirna La-
cambra va veure a finals del 2022
com un dels seus somnis, l’Associ-
ació d’Amics de l’Òpera de Sabadell
(AAOS), complia 40 anys. Va ser un
dels projectes que va fundar –i que
encara dirigeix–, i també ho van ser
l’Orquestra Simfònica del Vallès,
amb 36 anys d’història, i l’Escola
d’Òpera de Sabadell, que va néixer
el 1996.
Els últims cinc anys, doncs, s’han
celebrat moltes efemèrides que són
fruit de l’emprenedoria de qui fou
una soprano internacional i conti-
nua sent una promotora cultural de
referència estatal. Aquest juny, ha
celebrat els seus 90 anys i ha rebut
la màxima distinció honorífica del
Cercle del Liceu, la Medalla d’Or.
Va ser atorgada per “la seva llarga
i fructífera trajectòria professional a
favor de la difusió de l’òpera, espe-
cialment a Catalunya, però també
a la resta d’Espanya”. El guardó se
suma a la Creu de Sant Jordi del Go-
vern de la Generalitat de Catalunya,
rebuda l’any 2001, a la Medalla de la
Ciutat de Sabadell al Mèrit Cultural,
del 2006.
D’altra banda, l’any 2019 va ser
la pregonera de la Festa Major, en
què va insistir en la necessitat que
Sabadell compti amb un nou te-
atre d’òpera, un repte que encara
branda. Actualment, continua sent
la Directora Artística de la Fundació
Òpera a Catalunya.
Mirna Lacambra
Fundadora i presidenta de l’AAOS
ESPECIALISTES EN
RECANVIS DE COTXE
C/ Girona, 132 — 08203
Sabadell
Telèfon 93 748 13 58
WhatsApp 609 967 910
[email protected]
US DESITGEM BONES FESTES!
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 43
Felicitats
Edició especial
5 anys del Diari
Felicitats
Edició especial
5 anys del Diari
44 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
Sabadell no s’entendria
sense l’aportació del Diari
de Sabadell. Una aportació
en clau històrica, política,
social, cultural i esportiva.
Tots els sabadellencs i
sabadellenques tenim un
record associat al Diari; en
el meu cas també. Recordo
la meva mare retallant fo-
tografies del Diari quan jo
hi començava a aparèixer
en els meus inicis polítics
o les del meu germà en
la seva etapa de davanter
de la UD Tibidabo de Tor-
re-romeu. El Diari és això,
trossos de la ciutat que ens
expliquen com a societat i
que reflecteix aquesta ciu-
tat de barris que som. Els
mitjans de comunicació
són una peça fonamental
en la construcció de la
democràcia i, a Sabadell,
aquest paper històric l’ha
jugat el Diari. L’hemeroteca
del Diari és el millor llibre
d’història que pot explicar
la ciutat i les seves lluites:
la transició política, el
naixement del moviment
obrer, la potència del mo-
viment veïnal, les victòries
esportives i les grans con-
questes culturals. La lletra
en negre del Diari dibuixa
una ciutat viva com és la
nostra. Necessitem molts
més anys de Diari perquè
a Sabadell han de passar
moltes coses bones.
Joan Mena Portaveu
d’En Comú Podem
El Diari
que explica
la ciutat
dels barris
El Diari de Sabadell és la
font primària d’informació
absolutament imprescin-
dible a la nostra ciutat,
la seva presència fa de
nexe per unir la comunitat,
fomenta el teixit social i
implica la participació de
la ciutadania en temes de
ciutat.
El nostre diari històri-
cament ha estat sempre
un aliat incondicional per
promocionar i projectar la
ciutat i la marca Sabadell,
fent costat a les empreses
i comerços. Els veïns i
veïnes de Sabadell l’hem
buscat als quioscs, a les
cafeteries i ara al telèfon
o a les tauletes en format
digital, per a molts és
el primer que fem cada
matí. Aquest redisseny ha
actualitzat i modernitzat
el diari que, mantenint el
seu propòsit com a eina
informativa, ha incremen-
tat en compromís i ha
ampliat exhaustivament
la cobertura de temes de
transcendència per a la
ciutat, enriquint l’experièn-
cia dels lectors.
Seguiu actuant de
control pel bé de la trans-
parència, mantingueu la
forma imparcial i justa, i
dediqueu recursos a fer
tasques d’investigació
sobre temes d’interès local.
Els veïns i veïnes de Saba-
dell demanden mitjans de
comunicació independents
i rigorosos. Endavant, per
molts anys!
Lluís Matas
Portaveu de Junts
Un diari
confiable i
valuós per als
sabadellencs
Els que han nascut a l’era
digital, en què pots accedir
a tota la informació del
planeta amb un clic, potser
no entenen el que per als
que vivim en un món ana-
lògic significava la premsa
escrita. A la meva memòria
sempre hi haurà el meu
pare esmorzant amb el seu
cafè mentre llegia el diari
YA i el meu avi sortir sem-
pre de passeig amb el seu
ABC sota el braç. Va ser la
principal font d’informació
de moltes generacions. Des
dels seus orígens el 1942,
passant per la seva remo-
delació el 1977 a mans de
Publicacions Ramón Rodrí-
guez Zorrilla i acabant per
l’actual i modernitzat Diari
de Sabadell de Novapress
Edicions, que va apostar
per la dualitat del paper i el
digital, aquest mitjà escrit
que està vinculat profun-
dament amb la història de
Sabadell atresora la me-
mòria de la nostra ciutat.
En aquest cinquè aniversari
d’aquesta nova aventura
empresarial, els vull felicitar
pel seu esforç de continuar
apostant per mantenir viva
l’essència d’aquest diari en
paper malgrat el predomini
dels mitjans digitals. I
som molt conscients de la
importància de l’existència
d’un mitjà local que reculli
la quotidianitat i l’excepci-
onalitat de la nostra ciutat,
i que es converteixi en
aquesta memòria de paper
on podran acudir els futurs
sabadellencs per conèixer
d’on venen i què passava a
Sabadell abans que ells hi
visquessin.
Felicitats!
Cuca Santos
Portaveu del PP
La memòria
del paper
Creu de Sant Jordi per la contribució a la música
El sabadellenc Joan Carles Do- val va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2022 per la seva contri-
bució a l’edició i a la promoció de la música catalana, a més del suport a intèrprets i autors d’arreu del territori.
Doval va fundar l’any 1984
el que és actualment el segell discogràfic més important de Catalunya, Picap. Actualment, l’empresa representa alguns dels artistes més importants del panorama musical català, entre els quals els grups de música urbana de Sabadell Flashy Ice
Cream, 31FAM i Bounce Twice.
Durant la dècada dels 70,
com a promotor d’actuacions, Doval havia portat a Sabadell els artistes més importants del país: Lluís Llach, Sisa, Raimon, Pau Riba o Maria del Mar Bonet. “La meva raó de ser en moltes coses és la llengua. Per mi és cabdal, és la columna vertebral del país.
El primer manament
de Picap, quan el creem i quan en deixo la direcció i nomeno un nou director, és que hem de de- fensar la llengua i donar suport als artistes del país”, apuntava en una entrevista al Diari.
Joan Carles Doval
Fundador del segell discogràfic PICAP
Les pàgines del Diari de Sa-
badell han pogut compartir la
culminació de la snowboar -
der sabadellenca amb la con-
questa de la històrica medalla
de plata als Jocs de Pequín’22.
D’aquesta manera es convertia
en la primera esportista catala-
na, i la cinquena espanyola, a
penjar-se una medalla olímpica
en uns Jocs d’hivern.
“T’ho pots imaginar, creure,
però fins que no succeeix res
es pot comparar amb la sen-
sació de guanyar una medalla
olímpica”, reconeixia la Queralt,
qui també va ser guardonada
amb el premi a millor esportista
del 2022 en la gala del Comitè
Olímpic Espanyol. Fins i tot va
ser protagonista d’un curtme-
tratge titulat Queralt Castellet:
la quinta medalla milagro re -
passant la seva trajectòria.
Però des del 2018, el seu pal-
marès no ha fet més que créi-
xer amb una medalla d’or de la
Copa del Món a Colorado, els X
Games a Aspen i altres podis.
Cinc anys inoblidables.
Compartint
el seu millor
moment
esportiu
Queralt Castellet
‘Rider’, medalla olímpica
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
Sabadell no s’entendria
sense l’aportació del Diari
de Sabadell. Una aportació
en clau històrica, política,
social, cultural i esportiva.
Tots els sabadellencs i
sabadellenques tenim un
record associat al Diari; en
el meu cas també. Recordo
la meva mare retallant fo-
tografies del Diari quan jo
hi començava a aparèixer
en els meus inicis polítics
o les del meu germà en
la seva etapa de davanter
de la UD Tibidabo de Tor-
re-romeu. El Diari és això,
trossos de la ciutat que ens
expliquen com a societat i
que reflecteix aquesta ciu-
tat de barris que som. Els
mitjans de comunicació
són una peça fonamental
en la construcció de la
democràcia i, a Sabadell,
aquest paper històric l’ha
jugat el Diari. L’hemeroteca
del Diari és el millor llibre
d’història que pot explicar
la ciutat i les seves lluites:
la transició política, el
naixement del moviment
obrer, la potència del mo-
viment veïnal, les victòries
esportives i les grans con-
questes culturals. La lletra
en negre del Diari dibuixa
una ciutat viva com és la
nostra. Necessitem molts
més anys de Diari perquè
a Sabadell han de passar
moltes coses bones.
Joan Mena Portaveu
d’En Comú Podem
El Diari
que explica
la ciutat
dels barris
El Diari de Sabadell és la
font primària d’informació
absolutament imprescin-
dible a la nostra ciutat,
la seva presència fa de
nexe per unir la comunitat,
fomenta el teixit social i
implica la participació de
la ciutadania en temes de
ciutat.
El nostre diari històri-
cament ha estat sempre
un aliat incondicional per
promocionar i projectar la
ciutat i la marca Sabadell,
fent costat a les empreses
i comerços. Els veïns i
veïnes de Sabadell l’hem
buscat als quioscs, a les
cafeteries i ara al telèfon
o a les tauletes en format
digital, per a molts és
el primer que fem cada
matí. Aquest redisseny ha
actualitzat i modernitzat
el diari que, mantenint el
seu propòsit com a eina
informativa, ha incremen-
tat en compromís i ha
ampliat exhaustivament
la cobertura de temes de
transcendència per a la
ciutat, enriquint l’experièn-
cia dels lectors.
Seguiu actuant de
control pel bé de la trans-
parència, mantingueu la
forma imparcial i justa, i
dediqueu recursos a fer
tasques d’investigació
sobre temes d’interès local.
Els veïns i veïnes de Saba-
dell demanden mitjans de
comunicació independents
i rigorosos. Endavant, per
molts anys!
Lluís Matas
Portaveu de Junts
Un diari
confiable i
valuós per als
sabadellencs
Els que han nascut a l’era
digital, en què pots accedir
a tota la informació del
planeta amb un clic, potser
no entenen el que per als
que vivim en un món ana-
lògic significava la premsa
escrita. A la meva memòria
sempre hi haurà el meu
pare esmorzant amb el seu
cafè mentre llegia el diari
YA i el meu avi sortir sem-
pre de passeig amb el seu
ABC sota el braç. Va ser la
principal font d’informació
de moltes generacions. Des
dels seus orígens el 1942,
passant per la seva remo-
delació el 1977 a mans de
Publicacions Ramón Rodrí-
guez Zorrilla i acabant per
l’actual i modernitzat Diari
de Sabadell de Novapress
Edicions, que va apostar
per la dualitat del paper i el
digital, aquest mitjà escrit
que està vinculat profun-
dament amb la història de
Sabadell atresora la me-
mòria de la nostra ciutat.
En aquest cinquè aniversari
d’aquesta nova aventura
empresarial, els vull felicitar
pel seu esforç de continuar
apostant per mantenir viva
l’essència d’aquest diari en
paper malgrat el predomini
dels mitjans digitals. I
som molt conscients de la
importància de l’existència
d’un mitjà local que reculli
la quotidianitat i l’excepci-
onalitat de la nostra ciutat,
i que es converteixi en
aquesta memòria de paper
on podran acudir els futurs
sabadellencs per conèixer
d’on venen i què passava a
Sabadell abans que ells hi
visquessin.
Felicitats!
Cuca Santos
Portaveu del PP
La memòria
del paper
Creu de Sant Jordi per la contribució a la música
El sabadellenc Joan Carles Do- val va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2022 per la seva contri-
bució a l’edició i a la promoció de la música catalana, a més del suport a intèrprets i autors d’arreu del territori.
Doval va fundar l’any 1984
el que és actualment el segell discogràfic més important de Catalunya, Picap. Actualment, l’empresa representa alguns dels artistes més importants del panorama musical català, entre els quals els grups de música urbana de Sabadell Flashy Ice
Cream, 31FAM i Bounce Twice.
Durant la dècada dels 70,
com a promotor d’actuacions, Doval havia portat a Sabadell els artistes més importants del país: Lluís Llach, Sisa, Raimon, Pau Riba o Maria del Mar Bonet. “La meva raó de ser en moltes coses és la llengua. Per mi és cabdal, és la columna vertebral del país.
El primer manament
de Picap, quan el creem i quan en deixo la direcció i nomeno un nou director, és que hem de de- fensar la llengua i donar suport als artistes del país”, apuntava en una entrevista al Diari.
Joan Carles Doval
Fundador del segell discogràfic PICAP
Les pàgines del Diari de Sa-
badell han pogut compartir la
culminació de la snowboar -
der sabadellenca amb la con-
questa de la històrica medalla
de plata als Jocs de Pequín’22.
D’aquesta manera es convertia
en la primera esportista catala-
na, i la cinquena espanyola, a
penjar-se una medalla olímpica
en uns Jocs d’hivern.
“T’ho pots imaginar, creure,
però fins que no succeeix res
es pot comparar amb la sen-
sació de guanyar una medalla
olímpica”, reconeixia la Queralt,
qui també va ser guardonada
amb el premi a millor esportista
del 2022 en la gala del Comitè
Olímpic Espanyol. Fins i tot va
ser protagonista d’un curtme-
tratge titulat Queralt Castellet:
la quinta medalla milagro re -
passant la seva trajectòria.
Però des del 2018, el seu pal-
marès no ha fet més que créi-
xer amb una medalla d’or de la
Copa del Món a Colorado, els X
Games a Aspen i altres podis.
Cinc anys inoblidables.
Compartint
el seu millor
moment
esportiu
Queralt Castellet
‘Rider’, medalla olímpica
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 45
Edició especial
5 anys del Diari
Cinquanta
anys buscant
el seu germà
El 22 de febrer del 2023 van
poder identificar, finalment,
les restes de Cipriano Martos,
militant antifranquista que va
morir assassinat a mans de la
Guàrdia Civil l’any 1973. Cin-
quanta anys després, la famí-
lia pot descansar. Cipriano es
tracta de la vintena persona
exhumada identificada a Ca-
talunya des de la creació del
Programa d’identificació ge-
nètica, el 2016. Les restes del
militant antifranquista van ser
entregades el passat 3 de juny
als seus familiars i ja descan-
sen al cementiri de Huétor-Ta-
jar (Granada).
Antonio
Martos
Germà del militant Cipriano Martos
El pintor
més cobejat
a Londres
Alguns quadres del pintor sa-
badellenc Ramiro Fernàndez
Saus llueixen a propietats com
les de la parella cinematogrà-
fica Tim Burton i Helena Bo-
ham Carter, de la duquessa de
Westminster o del baixista dels
Rolling Stone, Ron Wood. És
un dels pintors més interna-
cionals de la ciutat, treballant
per a la prestigiosa galeria
londinenca Long&Ryle, que
el 2022 va editar un llibre que
recull desenes de les seves
obres. És fàcil veure’l sortir pe-
dalejant amb bicicleta del seu
estudi del Centre.
Ramiro
Fernández Saus
Pintor
Fam de justícia
per tancar un
dels casos més
mediàtics
L’Helena Jubany va aparèixer
morta el 2 de desembre del
2001. Des d’aleshores, la seva
família busca incansablement
el responsable o responsables
dels fets. I mai han obtingut
una resposta clarificadora. El
seu cos va ser llençat des d’un
terrat, parcialment nu i ple de
cremades, al carrer de Calvet
Estrella. L’agost del 2020 els
jutjats de Sabadell van deci-
dir que investigarien de nou
el crim d’Helena Jubany. Des
d’aleshores, tot han estat ger-
ros d’aigua freda per a la fa-
mília, que no ha llançat mai la
tovallola. La darrera informa-
ció és que l’ADN del jersei Ju-
bany no coincideix amb el de
Santi Laiglesia. Ara, la família
demana que la Unitat Cen-
tral d’Homicidis dels Mossos
d’Esquadra s’incorpori al cas
i demana que es facin totes
les combinacions possibles
d’ADN dels acusats.
Joan
Jubany
Germà de l’Helena Jubany
PER MOLTS MÉS ANYS
DE PERIODISME
LOCAL DE QUALITAT,
“DIARI DE SABADELL”!
El Sabadell de la gent.
erc_sbderc.sbd
Edició especial
5 anys del Diari
Cinquanta
anys buscant
el seu germà
El 22 de febrer del 2023 van
poder identificar, finalment,
les restes de Cipriano Martos,
militant antifranquista que va
morir assassinat a mans de la
Guàrdia Civil l’any 1973. Cin-
quanta anys després, la famí-
lia pot descansar. Cipriano es
tracta de la vintena persona
exhumada identificada a Ca-
talunya des de la creació del
Programa d’identificació ge-
nètica, el 2016. Les restes del
militant antifranquista van ser
entregades el passat 3 de juny
als seus familiars i ja descan-
sen al cementiri de Huétor-Ta-
jar (Granada).
Antonio
Martos
Germà del militant Cipriano Martos
El pintor
més cobejat
a Londres
Alguns quadres del pintor sa-
badellenc Ramiro Fernàndez
Saus llueixen a propietats com
les de la parella cinematogrà-
fica Tim Burton i Helena Bo-
ham Carter, de la duquessa de
Westminster o del baixista dels
Rolling Stone, Ron Wood. És
un dels pintors més interna-
cionals de la ciutat, treballant
per a la prestigiosa galeria
londinenca Long&Ryle, que
el 2022 va editar un llibre que
recull desenes de les seves
obres. És fàcil veure’l sortir pe-
dalejant amb bicicleta del seu
estudi del Centre.
Ramiro
Fernández Saus
Pintor
Fam de justícia
per tancar un
dels casos més
mediàtics
L’Helena Jubany va aparèixer
morta el 2 de desembre del
2001. Des d’aleshores, la seva
família busca incansablement
el responsable o responsables
dels fets. I mai han obtingut
una resposta clarificadora. El
seu cos va ser llençat des d’un
terrat, parcialment nu i ple de
cremades, al carrer de Calvet
Estrella. L’agost del 2020 els
jutjats de Sabadell van deci-
dir que investigarien de nou
el crim d’Helena Jubany. Des
d’aleshores, tot han estat ger-
ros d’aigua freda per a la fa-
mília, que no ha llançat mai la
tovallola. La darrera informa-
ció és que l’ADN del jersei Ju-
bany no coincideix amb el de
Santi Laiglesia. Ara, la família
demana que la Unitat Cen-
tral d’Homicidis dels Mossos
d’Esquadra s’incorpori al cas
i demana que es facin totes
les combinacions possibles
d’ADN dels acusats.
Joan
Jubany
Germà de l’Helena Jubany
PER MOLTS MÉS ANYS
DE PERIODISME
LOCAL DE QUALITAT,
“DIARI DE SABADELL”!
El Sabadell de la gent.
erc_sbderc.sbd
46 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
No m’imagino Sabadell
sense democràcia ni
sense mecanismes per
garantir-la, com és la
sindicatura municipal de
greuges. He tingut la sort
de néixer en democràcia i
de créixer amb els valors
del respecte a totes les
persones dins del marc
dels drets humans uni-
versals. I tinc la gran sort
en aquesta vida de fer un
servei públic que, precisa-
ment, defensa les perso-
nes davant la vulneració
dels seus drets. Tampoc
m’imagino Sabadell
sense llibertat d’expressió
i sense uns mitjans de
comunicació que la ga-
ranteixin, com el Diari de
Sabadell. La nostra ciutat
té la gran sort de comptar
amb diferents mitjans
de comunicació públics i
privats que donen veu a
les persones i les institu-
cions. I aquests mitjans
contribueixen cada dia a
enfortir la democràcia, ja
que són espais on podem
compartir les diferents
visions de la nostra ciutat.
Moltíssimes felicitats a
totes les persones que
feu el Diari cada dia: ens
trobem en mil espais
diferents de la ciutat i puc
dir que sempre treballeu
amb professionalitat, amb
dedicació i, sobretot amb
molt d’amor per Sabadell,
i això es nota! Gràcies
per ajudar-nos també a
nosaltres a estimar una
mica més la nostra ciutat.
Enhorabona!
Eva Abellan
Síndica de greuges
Cinc anys
de passió
per la ciutat
Joan Cuevas ha estat un dels
noms propis en aquest període
de canvis constants, especialment
en un camp en revisió permanent
com és l’educatiu. El politòleg sa·
badellenc, des del 2017 cap de
projectes de la Fundació Bofill,
va ser designat el juny del 2021
director general d’Innovació, Re·
cerca i Cultura digital d’Educació,
un dels càrrecs més importants
del departament. Com a repte en
aquesta etapa, Cuevas explicava
al Diari la seva voluntat de “fer
arribar a tothom les pràctiques
més actualitzades possibles so·
bre educació”, mitjançant evidèn·
cies. Tal com va detallar aleshores,
l’aposta és per un model educatiu
amb un enfocament competen·
cial, personalització, experiències
significatives, metodologies col·
laboratives o amb avaluació con·
tinuada i formativa. Aspectes de
rellevància que s’han implemen·
tat en un context postpandèmic.
El repte
d’impulsar la
digitalització en
el món educatiu
Joan Cuevas
Innovació educativa
Mireia Llunell va assumir el càrrec
de directora de l’Estruch Fàbrica
de Creació d’Arts en Viu el juny
de 2021. Al davant, tenia el repte
de permeabilitzar envers la ciutat
l’equipament cultural de la Creu
Alta. És a dir, que tot el que s’hi
fa arribi a Sabadell. D’altra banda,
calia enfortir la xarxa amb altres
centres de creació d’artistes.
La gestió de Llunell i el seu
equip avança en aquesta direc·
ció i continua assolint objectius.
Cada temporada, el centre de
creació acull un centenar de
residències d’artistes de tots els
àmbits, que assagen a les instal·
lacions i acaben programats a la
temporada de Ca l’Estruch.
Sabadell té sort de comptar
amb l’Estruch, una referència
utilitzada per companyies pro·
fessionals, tant catalanes com
del sud d’Europa.
Dos anys al
capdavant d’un
centre de creació
de referència
Mireia Llunell
Directora de Ca l’Estruch
Sempre m’ha agradat des -
pertar-me al costat d’una
finestra, que la llum m’obri
els ulls i els sons de la ciutat
em despertin. I crec que un
diari no és altra cosa que
una finestra..
De vegades, aquestes
finestres ens informem de
paisatges molt llunyans, i
com que cap ciutat és una
illa, tot ens afecta i el món
cada cop és més petit, però
mai deixem de necessitar
una finestra oberta als
barris de la ciutat, oberta a la
nostra realitat més propera.
Avui, molts diaris d’àmbit
nacional tenen una tria
de notícies del tipus “vuit
notícies per començar el dia
ben informat”. Això mai és
del tot cert si no va acompa-
nyat de les notícies de casa.
Vivim i treballem a Sabadell
i tot el que hi passi ens toca
molt directament.
Amb el Diari de Sabadell
sabem què es fa avui a
la ciutat, què opinen els
nostres veïns i veïnes, quins
projectes es porten a terme,
qui és qui, qui fa què, on
i com, preguntes típiques
del periodisme que el diari
ens resol de la manera més
directa i propera. Això és
el que demanem al nostre
diari i volem que ens ho
pugueu donar tota la vida i
cinc mil anys més.
Montse Barderi
Escriptora
Diari
de Sabadell,
una finestra
oberta
a la ciutat
Liderar i transformar el
mitjà de comunicació
independent, més re·
presentatiu i amb més
història de la ciutat,
no era un repte senzill.
En només cinc anys,
però, heu demostrat
a bastament que una
comunicació local de
qualitat és possible. Un
canvi d’imatge, d’enfoca·
ment, de tractament de
la informació i d’anàlisi
de la realitat municipal,
ho avalen.
Aquests anys no han
estat cinc anys qualsevol,
la pandèmia de la covid
i la crisi econòmica i
energètica no ens ho han
posat fàcil, però el mitjà
no se n’ha ressentit i ha
seguit fent costat a la
ciutadania, les entitats i
les empreses, oferint una
informació de proximitat,
elaborada i amb tot el
rigor i compromís.
Una ciutat com Saba·
dell es mereix un mitjà
de comunicació com
el Diari de Sabadell,
que segueixi posant
negre sobre blanc a totes
aquelles informacions
i qüestions que ens
ocupen i preocupen i
que fan ciutat i, sobretot,
donant veu a tots els que
en formem part i ens
estimem Sabadell!
PER MOLTS ANYS!!!
Ramon Alberich
President de la Cambra
de Comerç de Sabadell
5 anys
d’innovació
i qualitat
periodística
local
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
No m’imagino Sabadell
sense democràcia ni
sense mecanismes per
garantir-la, com és la
sindicatura municipal de
greuges. He tingut la sort
de néixer en democràcia i
de créixer amb els valors
del respecte a totes les
persones dins del marc
dels drets humans uni-
versals. I tinc la gran sort
en aquesta vida de fer un
servei públic que, precisa-
ment, defensa les perso-
nes davant la vulneració
dels seus drets. Tampoc
m’imagino Sabadell
sense llibertat d’expressió
i sense uns mitjans de
comunicació que la ga-
ranteixin, com el Diari de
Sabadell. La nostra ciutat
té la gran sort de comptar
amb diferents mitjans
de comunicació públics i
privats que donen veu a
les persones i les institu-
cions. I aquests mitjans
contribueixen cada dia a
enfortir la democràcia, ja
que són espais on podem
compartir les diferents
visions de la nostra ciutat.
Moltíssimes felicitats a
totes les persones que
feu el Diari cada dia: ens
trobem en mil espais
diferents de la ciutat i puc
dir que sempre treballeu
amb professionalitat, amb
dedicació i, sobretot amb
molt d’amor per Sabadell,
i això es nota! Gràcies
per ajudar-nos també a
nosaltres a estimar una
mica més la nostra ciutat.
Enhorabona!
Eva Abellan
Síndica de greuges
Cinc anys
de passió
per la ciutat
Joan Cuevas ha estat un dels
noms propis en aquest període
de canvis constants, especialment
en un camp en revisió permanent
com és l’educatiu. El politòleg sa·
badellenc, des del 2017 cap de
projectes de la Fundació Bofill,
va ser designat el juny del 2021
director general d’Innovació, Re·
cerca i Cultura digital d’Educació,
un dels càrrecs més importants
del departament. Com a repte en
aquesta etapa, Cuevas explicava
al Diari la seva voluntat de “fer
arribar a tothom les pràctiques
més actualitzades possibles so·
bre educació”, mitjançant evidèn·
cies. Tal com va detallar aleshores,
l’aposta és per un model educatiu
amb un enfocament competen·
cial, personalització, experiències
significatives, metodologies col·
laboratives o amb avaluació con·
tinuada i formativa. Aspectes de
rellevància que s’han implemen·
tat en un context postpandèmic.
El repte
d’impulsar la
digitalització en
el món educatiu
Joan Cuevas
Innovació educativa
Mireia Llunell va assumir el càrrec
de directora de l’Estruch Fàbrica
de Creació d’Arts en Viu el juny
de 2021. Al davant, tenia el repte
de permeabilitzar envers la ciutat
l’equipament cultural de la Creu
Alta. És a dir, que tot el que s’hi
fa arribi a Sabadell. D’altra banda,
calia enfortir la xarxa amb altres
centres de creació d’artistes.
La gestió de Llunell i el seu
equip avança en aquesta direc·
ció i continua assolint objectius.
Cada temporada, el centre de
creació acull un centenar de
residències d’artistes de tots els
àmbits, que assagen a les instal·
lacions i acaben programats a la
temporada de Ca l’Estruch.
Sabadell té sort de comptar
amb l’Estruch, una referència
utilitzada per companyies pro·
fessionals, tant catalanes com
del sud d’Europa.
Dos anys al
capdavant d’un
centre de creació
de referència
Mireia Llunell
Directora de Ca l’Estruch
Sempre m’ha agradat des -
pertar-me al costat d’una
finestra, que la llum m’obri
els ulls i els sons de la ciutat
em despertin. I crec que un
diari no és altra cosa que
una finestra..
De vegades, aquestes
finestres ens informem de
paisatges molt llunyans, i
com que cap ciutat és una
illa, tot ens afecta i el món
cada cop és més petit, però
mai deixem de necessitar
una finestra oberta als
barris de la ciutat, oberta a la
nostra realitat més propera.
Avui, molts diaris d’àmbit
nacional tenen una tria
de notícies del tipus “vuit
notícies per començar el dia
ben informat”. Això mai és
del tot cert si no va acompa-
nyat de les notícies de casa.
Vivim i treballem a Sabadell
i tot el que hi passi ens toca
molt directament.
Amb el Diari de Sabadell
sabem què es fa avui a
la ciutat, què opinen els
nostres veïns i veïnes, quins
projectes es porten a terme,
qui és qui, qui fa què, on
i com, preguntes típiques
del periodisme que el diari
ens resol de la manera més
directa i propera. Això és
el que demanem al nostre
diari i volem que ens ho
pugueu donar tota la vida i
cinc mil anys més.
Montse Barderi
Escriptora
Diari
de Sabadell,
una finestra
oberta
a la ciutat
Liderar i transformar el
mitjà de comunicació
independent, més re·
presentatiu i amb més
història de la ciutat,
no era un repte senzill.
En només cinc anys,
però, heu demostrat
a bastament que una
comunicació local de
qualitat és possible. Un
canvi d’imatge, d’enfoca·
ment, de tractament de
la informació i d’anàlisi
de la realitat municipal,
ho avalen.
Aquests anys no han
estat cinc anys qualsevol,
la pandèmia de la covid
i la crisi econòmica i
energètica no ens ho han
posat fàcil, però el mitjà
no se n’ha ressentit i ha
seguit fent costat a la
ciutadania, les entitats i
les empreses, oferint una
informació de proximitat,
elaborada i amb tot el
rigor i compromís.
Una ciutat com Saba·
dell es mereix un mitjà
de comunicació com
el Diari de Sabadell,
que segueixi posant
negre sobre blanc a totes
aquelles informacions
i qüestions que ens
ocupen i preocupen i
que fan ciutat i, sobretot,
donant veu a tots els que
en formem part i ens
estimem Sabadell!
PER MOLTS ANYS!!!
Ramon Alberich
President de la Cambra
de Comerç de Sabadell
5 anys
d’innovació
i qualitat
periodística
local
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 47
Edició especial
5 anys del Diari
Edició especial
5 anys del Diari
48 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
L’any 2018, l’Óscar va completar el
famós triplet: campió olímpic, del
Món i Europeu. El que pot somiar
qualsevol esportista d’elit.
Curiosament, només li va que-
dar l’espineta de no guanyar el
reconeixement de la seva ciutat
a la Festa de l’Esport. “Continuo
pensant que ho mereixia, però
no sempre passa el que un creu”,
reflexiona sobre aquell moment
de decepció personal.
El gran mèrit del nedador sa-
badellenc aquests anys ha sigut
trobar la motivació necessària per
no caure en la relaxació després
d’haver-ho guanyat tot. “Sempre
he mantingut que soc ambiciós
i constantment em poso nous
reptes. Una de les meves grans
alegries va ser la plata del Cam-
pionat del Món del 2019. Pot sem-
blar estrany, però li vaig donar més
valor a fer la meva millor marca
i acostar-me al meu competidor
rus que assolir un or. Mai oblidaré
aquell campionat”.
La pandèmia va suposar un
dur parèntesi que va endarrerir
els Jocs Olímpics de Tòquio el
2021. “Després de l’or a Rio, te-
nia un extra de motivació que es
va transformar en nervis. Sembla
que estiguis obligat a demostrar
que ets el campió i això en va per-
judicar. No vaig gaudir com volia
tot i la medalla de plata”.
Una lesió a la cama que encara
arrossega ha estat la creu en els
últims temps, però espera arribar
bé a París’ 24 mentre la seva vida
ha tingut canvis: s’ha casat amb
la seva parella, l’Andrea, i han es-
trenat casa. També està pendent
d’acabar la carrera de Medicina.
Óscar Salguero
Nedador i campió olímpic
Juli Fernàndez ha aconseguit
una fita que cap exalcalde de
Sabadell havia aconseguit
abans: convertir-se en conseller
del Govern de la Generalitat i ar-
ribar així al màxim nivell de les
institucions catalanes. El passat
octubre del 2022, el president
de la Generalitat, Pere Aragonès,
va reformar el Govern, ara mo-
nocolor amb ERC, i va optar pel
sabadellenc Juli Fernàndez per
assumir la cartera de Territori, un
càrrec en el qual ha estat vuit
mesos. Fernàndez és diputat al
Parlament de Catalunya.
“Estic molt content de poder
servir el meu país. Ho he fet
quan feia de farmacèutic, d’al-
calde de Sabadell i ara com a
conseller”, explicava Fernàndez
a la primera entrevista que va
concedir al Diari després d’as-
sumir el càrrec de conseller.
Fernàndez ha hagut d’assumir
el pacte per la ronda Nord i al-
tres infraestructures vallesanes,
qüestions que hem tractat molt
en aquests cinc anys del Diari de
Sabadell.
L’exalcalde
que ha arribat
a esdevenir
conseller
Juli Fernàndez
Exalcalde i exconseller
Fluida: fusió amb
Zodiac i entrada
a l’Ibex-35
L’any 2019, Fluidra va celebrar
el 50è aniversari, un any abans
de l’esclat d’una pandèmia
que impulsaria les vendes en
l’àmbit de les piscines resi-
dencials. L’any 2021, la mul-
tinacional sabadellenca, líder
en equipament de piscines i
wellness, va fusionar-se amb
Zodiac, motiu pel qual va de-
cidir traslladar la seva seu cor-
porativa a Sant Cugat davant
les noves necessitats d’espai.
L’any 2021 va ser un any his-
tòric per a l’empresa presidida
per Eloi Planes després d’en-
trar a l’Ibex-35.
Eloi
Planes
President de Fluidra
La motivació
per continuar després
de guanyar-ho tot
Les nostres felicitacions
al Diari de Sabadell pel
seu 5è aniversari i en
especial a tot l’equip que
han format part d’aquest
canvi per reposicionar el
prestigi d’un mitjà local,
però amb influència i
compromís global, ade-
quant-se a la transforma-
ció digital i evolucionant
el seu model de negoci
tot ampliant el seu abast.
Les organitzacions de
fora de Barcelona sovint
tenen més dificultats
perquè se les consideri,
han de demostrar més
intensament el que les fa
especials i, alhora, ser vi-
ables. Però el que de ve-
ritat fa gran un territori és
la suma de tots els actius
de ciutat que com el DS o
ESDi intenten transformar
la societat amb una visió
innovadora i disruptiva,
i en què el seu centre és
l’usuari i l’excel·lència.
Des d’ESDi desitgem
poder seguir contribuint
a generar notícies d’im-
pacte positiu a Sabadell,
però sobretot volem
poder construir des de la
cohesió un territori més
visible i rellevant, recor-
dant sempre el nostre
passat, però sobretot sent
capaços de teixir un futur
més pròsper potenciant
la indústria i el conei-
xement, en què es fa
imprescindible comptar
amb un mitjà de comuni-
cació influent.
Georgina Bombardó
Directora General
ESDi i EATM
Crear un futur
més pròsper
amb un mitjà
influent
De petit, havia anat alguna
vegada a la redacció de
l’AVUI a esperar el meu
pare. Recordo parets grises
pel fum del tabac, pantalles
negres amb lletres de color
verd, estridents impressores
de paper continu i converses
telefòniques entrecreuades.
Des d’aleshores, el món del
periodisme escrit sempre
m’ha fascinat. Per tant,
quan ara fa cinc anys vaig
rebre la trucada d’en Leo
Torrecilla explicant-me que
un grup d’inversors locals
rescatava el nostre estimat
Diari de Sabadell, vaig sentir
una enorme emoció. Aquell
mateix any, a la Xarxa Onion
vam decidir, per absoluta
unanimitat, atorgar el premi
“Emprenedor de l’any” a
aquells valents somniadors.
Al sopar de lliurament, quan
llegíem el veredicte, en Marc
Basté es va emocionar. Rere
les seves icòniques ulleres
rodones, la seva mirada em
va confirmar que, per ell,
allò era més que un projecte
empresarial. Han passat els
anys i segueixo percebent
aquella emoció en cada
edició del Diari; emoció pel
periodisme i per la ciutat;
emoció per posar el lector
al centre i convertir-lo en
protagonista. Quan algú em
pregunta si crec que Saba-
dell és una ciutat dormitori,
els responc que comprin el
Diari de Sabadell qualsevol
dissabte i que ells mateixos
es respondran. Que per
molts anys més puguem
continuar emocionant-nos
amb vosaltres!
Arnau Bonada
economista i president
de la Xarxa Onion
Cinc anys
d’emocions
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
L’any 2018, l’Óscar va completar el
famós triplet: campió olímpic, del
Món i Europeu. El que pot somiar
qualsevol esportista d’elit.
Curiosament, només li va que-
dar l’espineta de no guanyar el
reconeixement de la seva ciutat
a la Festa de l’Esport. “Continuo
pensant que ho mereixia, però
no sempre passa el que un creu”,
reflexiona sobre aquell moment
de decepció personal.
El gran mèrit del nedador sa-
badellenc aquests anys ha sigut
trobar la motivació necessària per
no caure en la relaxació després
d’haver-ho guanyat tot. “Sempre
he mantingut que soc ambiciós
i constantment em poso nous
reptes. Una de les meves grans
alegries va ser la plata del Cam-
pionat del Món del 2019. Pot sem-
blar estrany, però li vaig donar més
valor a fer la meva millor marca
i acostar-me al meu competidor
rus que assolir un or. Mai oblidaré
aquell campionat”.
La pandèmia va suposar un
dur parèntesi que va endarrerir
els Jocs Olímpics de Tòquio el
2021. “Després de l’or a Rio, te-
nia un extra de motivació que es
va transformar en nervis. Sembla
que estiguis obligat a demostrar
que ets el campió i això en va per-
judicar. No vaig gaudir com volia
tot i la medalla de plata”.
Una lesió a la cama que encara
arrossega ha estat la creu en els
últims temps, però espera arribar
bé a París’ 24 mentre la seva vida
ha tingut canvis: s’ha casat amb
la seva parella, l’Andrea, i han es-
trenat casa. També està pendent
d’acabar la carrera de Medicina.
Óscar Salguero
Nedador i campió olímpic
Juli Fernàndez ha aconseguit
una fita que cap exalcalde de
Sabadell havia aconseguit
abans: convertir-se en conseller
del Govern de la Generalitat i ar-
ribar així al màxim nivell de les
institucions catalanes. El passat
octubre del 2022, el president
de la Generalitat, Pere Aragonès,
va reformar el Govern, ara mo-
nocolor amb ERC, i va optar pel
sabadellenc Juli Fernàndez per
assumir la cartera de Territori, un
càrrec en el qual ha estat vuit
mesos. Fernàndez és diputat al
Parlament de Catalunya.
“Estic molt content de poder
servir el meu país. Ho he fet
quan feia de farmacèutic, d’al-
calde de Sabadell i ara com a
conseller”, explicava Fernàndez
a la primera entrevista que va
concedir al Diari després d’as-
sumir el càrrec de conseller.
Fernàndez ha hagut d’assumir
el pacte per la ronda Nord i al-
tres infraestructures vallesanes,
qüestions que hem tractat molt
en aquests cinc anys del Diari de
Sabadell.
L’exalcalde
que ha arribat
a esdevenir
conseller
Juli Fernàndez
Exalcalde i exconseller
Fluida: fusió amb
Zodiac i entrada
a l’Ibex-35
L’any 2019, Fluidra va celebrar
el 50è aniversari, un any abans
de l’esclat d’una pandèmia
que impulsaria les vendes en
l’àmbit de les piscines resi-
dencials. L’any 2021, la mul-
tinacional sabadellenca, líder
en equipament de piscines i
wellness, va fusionar-se amb
Zodiac, motiu pel qual va de-
cidir traslladar la seva seu cor-
porativa a Sant Cugat davant
les noves necessitats d’espai.
L’any 2021 va ser un any his-
tòric per a l’empresa presidida
per Eloi Planes després d’en-
trar a l’Ibex-35.
Eloi
Planes
President de Fluidra
La motivació
per continuar després
de guanyar-ho tot
Les nostres felicitacions
al Diari de Sabadell pel
seu 5è aniversari i en
especial a tot l’equip que
han format part d’aquest
canvi per reposicionar el
prestigi d’un mitjà local,
però amb influència i
compromís global, ade-
quant-se a la transforma-
ció digital i evolucionant
el seu model de negoci
tot ampliant el seu abast.
Les organitzacions de
fora de Barcelona sovint
tenen més dificultats
perquè se les consideri,
han de demostrar més
intensament el que les fa
especials i, alhora, ser vi-
ables. Però el que de ve-
ritat fa gran un territori és
la suma de tots els actius
de ciutat que com el DS o
ESDi intenten transformar
la societat amb una visió
innovadora i disruptiva,
i en què el seu centre és
l’usuari i l’excel·lència.
Des d’ESDi desitgem
poder seguir contribuint
a generar notícies d’im-
pacte positiu a Sabadell,
però sobretot volem
poder construir des de la
cohesió un territori més
visible i rellevant, recor-
dant sempre el nostre
passat, però sobretot sent
capaços de teixir un futur
més pròsper potenciant
la indústria i el conei-
xement, en què es fa
imprescindible comptar
amb un mitjà de comuni-
cació influent.
Georgina Bombardó
Directora General
ESDi i EATM
Crear un futur
més pròsper
amb un mitjà
influent
De petit, havia anat alguna
vegada a la redacció de
l’AVUI a esperar el meu
pare. Recordo parets grises
pel fum del tabac, pantalles
negres amb lletres de color
verd, estridents impressores
de paper continu i converses
telefòniques entrecreuades.
Des d’aleshores, el món del
periodisme escrit sempre
m’ha fascinat. Per tant,
quan ara fa cinc anys vaig
rebre la trucada d’en Leo
Torrecilla explicant-me que
un grup d’inversors locals
rescatava el nostre estimat
Diari de Sabadell, vaig sentir
una enorme emoció. Aquell
mateix any, a la Xarxa Onion
vam decidir, per absoluta
unanimitat, atorgar el premi
“Emprenedor de l’any” a
aquells valents somniadors.
Al sopar de lliurament, quan
llegíem el veredicte, en Marc
Basté es va emocionar. Rere
les seves icòniques ulleres
rodones, la seva mirada em
va confirmar que, per ell,
allò era més que un projecte
empresarial. Han passat els
anys i segueixo percebent
aquella emoció en cada
edició del Diari; emoció pel
periodisme i per la ciutat;
emoció per posar el lector
al centre i convertir-lo en
protagonista. Quan algú em
pregunta si crec que Saba-
dell és una ciutat dormitori,
els responc que comprin el
Diari de Sabadell qualsevol
dissabte i que ells mateixos
es respondran. Que per
molts anys més puguem
continuar emocionant-nos
amb vosaltres!
Arnau Bonada
economista i president
de la Xarxa Onion
Cinc anys
d’emocions
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 49
Edició especial
5 anys del Diari
L’iniciador de la
trobada diària
a Sant Roc
Quan el 26 de juliol del 2019
l’Ajuntament va retirar la pan-
carta ‘Llibertat presos polítics’
en referència als empresonats
pel referèndum de l’1 d’octu-
bre, el veí Josep Boltaina no es
volia quedar de braços plegats.
L’endemà va iniciar una protes-
ta diària a les 12 h a la plaça
de Sant Roc que pràcticament
quatre anys després encara
continua (ara de 12.30 a 13 h).
Ni el confinament va aturar la
trobada, que ha arribat a reunir
més d’un centenar de perso-
nes en els dies àlgids. “Mante-
nir la flama, que no s’apagui”,
és l’objectiu de la iniciativa.
Josep
Boltaina
Impulsor de la trobada de ‘La Gent de la Plaça’
Els mandats de
Claudi Martí
al CN Sabadell
Cinc anys del Diari de Sabadell
també han estat cinc anys de mol-
ta intensitat al CN Sabadell. L’any
2018, quan la nova editora del Diari
rellançava el mitjà, l’entitat cente-
nària caminava sota la presidència
de Claudi Martí. El Club vivia mo-
ments dolços, amb la cinquena
Copa d’Europa del waterpolo fe-
mení, l’any 2019, però l’esclat de la
pandèmia, primer, l’augment dels
subministraments elèctrics, en se-
gon lloc, i en tercer l’augment dels
tipus d’interès, va deixar un dels
clubs esportius més importants en
una situació delicada, que a poc
a poc ha anat revertint. Enguany,
la sisena Copa d’Europa del wa-
terpolo femení, mig any després
de la reelecció de Martí, o el bon
paper del masculí, en aixecar el
primer títol europeu de la secció
masculina, han estat alguns dels
darrers èxits més rellevants. Tornar
a guanyar múscul social, després
de la davallada de socis fruit de
la pandèmia, i culminar el pla de
sostenibilitat per reduir la seva de-
pendència del gas, són alguns dels
reptes que té el Club al davant.
Claudi Martí
President del CNS
Edició especial
5 anys del Diari
L’iniciador de la
trobada diària
a Sant Roc
Quan el 26 de juliol del 2019
l’Ajuntament va retirar la pan-
carta ‘Llibertat presos polítics’
en referència als empresonats
pel referèndum de l’1 d’octu-
bre, el veí Josep Boltaina no es
volia quedar de braços plegats.
L’endemà va iniciar una protes-
ta diària a les 12 h a la plaça
de Sant Roc que pràcticament
quatre anys després encara
continua (ara de 12.30 a 13 h).
Ni el confinament va aturar la
trobada, que ha arribat a reunir
més d’un centenar de perso-
nes en els dies àlgids. “Mante-
nir la flama, que no s’apagui”,
és l’objectiu de la iniciativa.
Josep
Boltaina
Impulsor de la trobada de ‘La Gent de la Plaça’
Els mandats de
Claudi Martí
al CN Sabadell
Cinc anys del Diari de Sabadell
també han estat cinc anys de mol-
ta intensitat al CN Sabadell. L’any
2018, quan la nova editora del Diari
rellançava el mitjà, l’entitat cente-
nària caminava sota la presidència
de Claudi Martí. El Club vivia mo-
ments dolços, amb la cinquena
Copa d’Europa del waterpolo fe-
mení, l’any 2019, però l’esclat de la
pandèmia, primer, l’augment dels
subministraments elèctrics, en se-
gon lloc, i en tercer l’augment dels
tipus d’interès, va deixar un dels
clubs esportius més importants en
una situació delicada, que a poc
a poc ha anat revertint. Enguany,
la sisena Copa d’Europa del wa-
terpolo femení, mig any després
de la reelecció de Martí, o el bon
paper del masculí, en aixecar el
primer títol europeu de la secció
masculina, han estat alguns dels
darrers èxits més rellevants. Tornar
a guanyar múscul social, després
de la davallada de socis fruit de
la pandèmia, i culminar el pla de
sostenibilitat per reduir la seva de-
pendència del gas, són alguns dels
reptes que té el Club al davant.
Claudi Martí
President del CNS
50 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
Quan celebrem ani-
versaris, sovint caiem
en tòpics recurrents
com el comentari de
“ja han passat cinc
anys?” Doncs sí, el
temps passa molt de
pressa, però la realitat
és que celebrar aniver-
saris és millor que no
celebrar-los, i ser-hi,
sempre millor que no
ser-hi. I avui celebrem
que tenim un diari
local, que sempre és
millor que no tenir-ho.
Amb el record que
forma part de la ciutat,
ha estat sempre el
nostre diari, però avui
amb una dinàmica di-
ferent, més fresca, des
de la imatge, a la seva
redacció, radicalment
jove i amb una mirada
diferent i independent.
Certament, des de l’ini-
ci d’aquesta etapa, la
redacció ha anat teixint
complicitats amb el
territori i coneixent tots
els seus personatges
i persones (feina gens
fàcil) per acabar esta-
blint un diàleg d’infor-
mació, opinió i mirada
curiosa. La possibilitat
de posar focus al
territori, a projectes
locals, a empreses i a
persones és, al cap i la
fi, el que construeix la
realitat del nostre país.
Que per molts anys el
Diari de Sabadell formi
part de la ciutat, ja que
sempre és millor ser-hi
que no ser-hi.
Alícia Bosch
Presidenta del
Centre Metal•lúrgic
Celebrem
que hi som
i sumem
Recordo la sensació
estranya viscuda quan
el DS va deixar de
publicar-se durant uns
dies, del 31 de març
al 9 d’abril del 2018.
Van ser només quatre
edicions, però es va
trobar molt a faltar. Va
ser alliçonador, perquè
ens va fer veure com
en depeníem. Per
sort, el 10 d’abril va
tornar a publicar-se
de la mà d’una altra
empresa editora, que,
des d’aleshores, ha fet
una aposta pels con-
tinguts rigorosos i de
valor i per la innovació
i l’agosarament en la
seva presentació. La
portada de l’11 de gener
del 2019, dedicada a
Tintín, i la del 15 d’abril
passat, amb els kana
japonesos de la Fira
Sakura, en són una
bona mostra. Avui, la
combinació del paper
i la pantalla fan del
Diari de Sabadell un
producte rodó, que
tant arriba als lectors
menys digitals com
als que en són més. El
diari els relliga a tots al
seu voltant i els manté
ben informats, que és
la millor manera de
viure per poder viure
plenament la ciutat en
les moltes i diverses
dimensions que té.
Manel Camps Bosser
Periodista
Sobretot,
que no ens
falti el diari
La Fundació Bosch i
Cardellach i el Diari de
Sabadell estem vinculats a
tasques del coneixement,
una més acadèmica i
l’altra més d’opinió, més
pausada la primera i més
frenètica la segona.
Ambdues entitats es
creen en la postguerra i
lligades al règim del mo-
ment. Per aquest fet, tant
una institució com l’altra
han canviat per tal d’adap-
tar-se a les inquietuds del
món d’avui. El Diari ha
estat refundat, i també
per context la Fundació
ha evolucionat de ser una
entitat amb numerus
clausus de socis i accés per
cooptació fins a l’obertura.
Hem anat dels “pocs i
garbellats” a una institució
acadèmica i nodrida del
món universitari que ha
passat de ser una excepció
a una massa social.
El nostre afer compartit
és el coneixement. En el
nostre cas, de com passar
de l’opinió pública i imme-
diata del carrer als estudis
acadèmics que reforcin la
capacitat i responsabilitat
social; i en el vostre, de
com captar el pols quotidià,
però també traslladar les
línies més de fons al món
del dia a dia de la gent.
Ni l’economia, ni la
política, ni el medi poden
prescindir de la intervenció
organitzada del coneixe-
ment en el si de la societat.
Per això la nostra tasca ens
connecta i ens vincula.
Glòria Dalmau
Directora Fundació Bosch
i Cardellach
La Fundació
Bosch i
Cardellach
i el DS
Cada dia, abans d’arri-
bar a la redacció de La
Vanguardia, acostumo
a mirar tres publicaci-
ons. Per saber com te-
nim l’univers, com s’han
alineat els astres, miro
el Calendari del Pagès.
Per saber com tenim el
planeta Terra, faig una
repassada amb el mòbil
al The New York Times.
I, ja al bar, llegeixo el Di-
ari de Sabadell. En pa-
per. Sempre en paper,
que és com el llegien
els meus besavis, avis i
pares.
L’univers, el meu uni-
vers, comença a Saba-
dell. Fa més de tres dè-
cades que treballo en el
mal anomenat periodis-
me internacional. I dic
mal anomenat perquè,
per mi, tot periodisme
és local. Perquè tot pas-
sa en un lloc en concret,
en un poble o una ciu-
tat que no és cap altre
poble o ciutat. I no és
que m’interessi llegir el
Diari de Sabadell per -
què expliqui coses que
m’afecten de prop: és
que –en el fons– el que
passa a Sabadell passa
a la resta del món.
Bar. Cafè curt. I un
Diari de Sabadell ara
sensual. El punt de par-
tida de l’univers.
Plàcid
Garcia-Planas
Periodista
No és broma:
l’univers
comença
a Sabadell
El Diari de Sabadell és
un element històric de
la nostra ciutat i és, en
definitiva, un mitjà que
ens permet conèixer
què passa a Sabadell,
què fan les entitats, què
opinen els sabadellencs
i el que aporten, així
com part de l’activitat
que fan les nostres
empreses. Els mitjans
de comunicació locals
contribueixen a fer la
ciutat i ens permeten
copsar el pols del que
estem vivint cada dia.
Actualment, el recull
diari de notícies globals
ens informa, en pocs
minuts, i ens facilita si-
tuar-nos respecte al que
està passant al món.
Esteve Gené
President Gremi
de Fabricants
La contribució
del Diari a fer
la ciutat
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
Quan celebrem ani-
versaris, sovint caiem
en tòpics recurrents
com el comentari de
“ja han passat cinc
anys?” Doncs sí, el
temps passa molt de
pressa, però la realitat
és que celebrar aniver-
saris és millor que no
celebrar-los, i ser-hi,
sempre millor que no
ser-hi. I avui celebrem
que tenim un diari
local, que sempre és
millor que no tenir-ho.
Amb el record que
forma part de la ciutat,
ha estat sempre el
nostre diari, però avui
amb una dinàmica di-
ferent, més fresca, des
de la imatge, a la seva
redacció, radicalment
jove i amb una mirada
diferent i independent.
Certament, des de l’ini-
ci d’aquesta etapa, la
redacció ha anat teixint
complicitats amb el
territori i coneixent tots
els seus personatges
i persones (feina gens
fàcil) per acabar esta-
blint un diàleg d’infor-
mació, opinió i mirada
curiosa. La possibilitat
de posar focus al
territori, a projectes
locals, a empreses i a
persones és, al cap i la
fi, el que construeix la
realitat del nostre país.
Que per molts anys el
Diari de Sabadell formi
part de la ciutat, ja que
sempre és millor ser-hi
que no ser-hi.
Alícia Bosch
Presidenta del
Centre Metal•lúrgic
Celebrem
que hi som
i sumem
Recordo la sensació
estranya viscuda quan
el DS va deixar de
publicar-se durant uns
dies, del 31 de març
al 9 d’abril del 2018.
Van ser només quatre
edicions, però es va
trobar molt a faltar. Va
ser alliçonador, perquè
ens va fer veure com
en depeníem. Per
sort, el 10 d’abril va
tornar a publicar-se
de la mà d’una altra
empresa editora, que,
des d’aleshores, ha fet
una aposta pels con-
tinguts rigorosos i de
valor i per la innovació
i l’agosarament en la
seva presentació. La
portada de l’11 de gener
del 2019, dedicada a
Tintín, i la del 15 d’abril
passat, amb els kana
japonesos de la Fira
Sakura, en són una
bona mostra. Avui, la
combinació del paper
i la pantalla fan del
Diari de Sabadell un
producte rodó, que
tant arriba als lectors
menys digitals com
als que en són més. El
diari els relliga a tots al
seu voltant i els manté
ben informats, que és
la millor manera de
viure per poder viure
plenament la ciutat en
les moltes i diverses
dimensions que té.
Manel Camps Bosser
Periodista
Sobretot,
que no ens
falti el diari
La Fundació Bosch i
Cardellach i el Diari de
Sabadell estem vinculats a
tasques del coneixement,
una més acadèmica i
l’altra més d’opinió, més
pausada la primera i més
frenètica la segona.
Ambdues entitats es
creen en la postguerra i
lligades al règim del mo-
ment. Per aquest fet, tant
una institució com l’altra
han canviat per tal d’adap-
tar-se a les inquietuds del
món d’avui. El Diari ha
estat refundat, i també
per context la Fundació
ha evolucionat de ser una
entitat amb numerus
clausus de socis i accés per
cooptació fins a l’obertura.
Hem anat dels “pocs i
garbellats” a una institució
acadèmica i nodrida del
món universitari que ha
passat de ser una excepció
a una massa social.
El nostre afer compartit
és el coneixement. En el
nostre cas, de com passar
de l’opinió pública i imme-
diata del carrer als estudis
acadèmics que reforcin la
capacitat i responsabilitat
social; i en el vostre, de
com captar el pols quotidià,
però també traslladar les
línies més de fons al món
del dia a dia de la gent.
Ni l’economia, ni la
política, ni el medi poden
prescindir de la intervenció
organitzada del coneixe-
ment en el si de la societat.
Per això la nostra tasca ens
connecta i ens vincula.
Glòria Dalmau
Directora Fundació Bosch
i Cardellach
La Fundació
Bosch i
Cardellach
i el DS
Cada dia, abans d’arri-
bar a la redacció de La
Vanguardia, acostumo
a mirar tres publicaci-
ons. Per saber com te-
nim l’univers, com s’han
alineat els astres, miro
el Calendari del Pagès.
Per saber com tenim el
planeta Terra, faig una
repassada amb el mòbil
al The New York Times.
I, ja al bar, llegeixo el Di-
ari de Sabadell. En pa-
per. Sempre en paper,
que és com el llegien
els meus besavis, avis i
pares.
L’univers, el meu uni-
vers, comença a Saba-
dell. Fa més de tres dè-
cades que treballo en el
mal anomenat periodis-
me internacional. I dic
mal anomenat perquè,
per mi, tot periodisme
és local. Perquè tot pas-
sa en un lloc en concret,
en un poble o una ciu-
tat que no és cap altre
poble o ciutat. I no és
que m’interessi llegir el
Diari de Sabadell per -
què expliqui coses que
m’afecten de prop: és
que –en el fons– el que
passa a Sabadell passa
a la resta del món.
Bar. Cafè curt. I un
Diari de Sabadell ara
sensual. El punt de par-
tida de l’univers.
Plàcid
Garcia-Planas
Periodista
No és broma:
l’univers
comença
a Sabadell
El Diari de Sabadell és
un element històric de
la nostra ciutat i és, en
definitiva, un mitjà que
ens permet conèixer
què passa a Sabadell,
què fan les entitats, què
opinen els sabadellencs
i el que aporten, així
com part de l’activitat
que fan les nostres
empreses. Els mitjans
de comunicació locals
contribueixen a fer la
ciutat i ens permeten
copsar el pols del que
estem vivint cada dia.
Actualment, el recull
diari de notícies globals
ens informa, en pocs
minuts, i ens facilita si-
tuar-nos respecte al que
està passant al món.
Esteve Gené
President Gremi
de Fabricants
La contribució
del Diari a fer
la ciutat
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 51
Edició especial
5 anys del Diari
Edició especial
5 anys del Diari
52 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
Dues Champions, quatre lligues,
una plata olímpica, un campio-
nat d’Europa... Des del 2018 fins
ara, Judith Forca ha viscut unes
experiències que “no em podia ni
imaginar. Soc molt afortunada de
jugar al Club Natació, perquè m’ha
permès arribar on soc ara”.
La seva precocitat la va convertir
en una autèntica realitat amb no-
més 22 anys. Ja ho havia guanyat
tot. “A vegades ho parlo amb la
Maica, la Mati o la Laura, que fa
molts anys que estem al club, i
coincidim que som molt afortu-
nades que s’aposti per nosaltres.
Tenim sis Champions, no tothom
pot dir-ho. Som unes privilegia-
des”. Per cert, es va fer un tatuatge
de les dues guanyades a casa.
En aquests cinc anys també
s’enorgulleix d’haver viscut uns
Jocs Olímpics. “Era el meu somni
des de petita i, a més, aconseguir
medalla”.
Ara, amb 27 anys, el seu mis-
satge és clar: “Continuar gaudint i
passant-ho bé dins i fora de l’ai-
gua. Continuar treballant perquè
l’esforç té la seva recompensa”.
De promesa
a una autèntica
realitat d’equip
i selecció
Judith Forca
Waterpolista CN Sabadell
Coincidint amb la nova editora
del Diari de Sabadell, l’any 2018,
l’empresa sabadellenca, Gabarró
Hermanos, va prendre la decisió
de traslladar els magatzems cen-
trals a Polinyà.
No va ser fins al 2021 que s’aca-
baria executant aquest trasllat, un
cop superat el pic de la pandèmia,
davant la falta de sòl industrial i
una millora en les comunicacions,
tal com va manifestar el director
general, Ramon Gabarró alesho-
res. Després de la davallada de
l’activitat fruit dels efectes de la
covid-19, l’empresa va tancar el
2021 amb una facturació de 55
milions d’euros i amb el repte de
fer un pas endavant en digitalitza-
ció i en la millora dels processos.
En aquesta línia, en el darrer any,
Gabarró Hermanos va engegar un
projecte de magatzem automàtic
per millorar la productivitat.
Gabarró
Hermanos
s’instal·la
a Polinyà
Ramon Gabarró
Director general Gabarró
Hermanos
Sabadell té una llarga
tradició de premsa
escrita. Per això, quan
a començament del
2018 l’empresa editora
del Diari de Sabadell va
anunciar que el rotatiu
tancava, la notícia va
tenir un impacte molt
negatiu a la ciutat.
Tothom, fins i tot els
qui durant anys l’havien
menystingut per ser
tan poca cosa com un
vulgar patufet, es va
afanyar a lamentar-ne
la pèrdua. L’absència,
per sort, va durar ben
poc i el nou Diari deSa-
badell recollia el testi-
moni amb un producte
posat al dia i posicionat
al món digital, que és
sens dubte el terreny de
joc de present i de futur
–internet, xarxes socials,
plataformes...– de tots
els mitjans de comuni-
cació. Sobre això no hi
ha discussió, el suport
digital li ha guanyat la
partida al paper. Però,
malgrat tot, el que que-
da és la lletra impresa.
Les paraules se les
emporta vent. Ningú no
sap què passarà amb
els milions de dades
emmagatzemades al
núvol. D’aquí la impor-
tància que el Diari de
Sabadell continuï tenint
una edició de paper i
que es potenciï.
Josep Gisbert
Periodista
El valor
de la lletra
impresa
Recordo que al nostre
llibreResiliencia. Crecer
desde la adversidad
escrivíem que “el relat
de la nostra història
ens remet al passat per
explicar el present, però
mai tanca el futur”.
Precisament, el
concepte de resiliència
constitueix una me-
tàfora emergent per
descriure la voluntat
d’una ciutat, d’una na-
ció o, àdhuc, d’un diari
per generar i portar a la
pràctica alternatives de
futur. És des d’aquesta
òptica alliberadora que
una ciutat en declivi
com Sabadell hauria de
fugir del seu inexorable
destí i construir un es-
perançador futur.
De la mateixa manera,
el Diari de Sabadell com
a medi en declivi que
era, ha hagut de rein-
ventar-se per esdevenir
resilient. En els darrers
cinc anys, hi ha hagut la
voluntat d’escapolir-se
del seu destí a desa-
parèixer per construir
perspectives de futur.
Malgrat que ens recordi
Sid Vicious que no hi
ha futur per a nosaltres
a l’emblemàtica cançó
dels Sex Pistols Good
Save de Queen, us as-
seguro que només hi ha
futur si un és capaç de
construir-se’l.
Jordi Grané
President CE Mercantil
i filòsof
El Diari
ha hagut de
reinventar-se
Les ciutats, com les
persones, necessiten
articular-se al voltant
d’idees, valors i creences
compartides.
Les entitats que tre-
ballem per la cultura
som, en definitiva,
transmissors d’aquests
conceptes col·lectius.
Participem de l’intercanvi
de necessitats: les neces-
sitats d’experiències dels
espectadors amb les ne-
cessitats d’expressió dels
artistes. Les necessitats
de dotar-se d’imaginaris
compartits i relats de
ciutat que ciutadans i
institucions desitgen
construir plegats.
Els mitjans de comu-
nicació, igual que les
entitats culturals, són
transmissors imprescin-
dibles d’aquests valors i
narratives que la cultura
ofereix a la comunitat. En
aquest sentit, Sabadell
és una ciutat rica en
valors i creiem que ho és,
en part, gràcies a mitjans
de comunicació, com el
Diari de Sabadell, sensi-
bles als neguits culturals.
El Diari de Sabadell
ha estat un còmplice
necessari per a la Fun-
dació Òpera a Catalunya
i l’Orquestra Simfònica
del Vallès, en la consoli-
dació de Sabadell com
una ciutat genuïnament
creativa.
Moltes gràcies i per
molts anys!
Òscar Lanuza
Director general Fundació
Òpera a Catalunya
Un còmplice
necessari
per a la FOC
i l’OSV
www.annabuils.com
93 726 90 16
@annabuils.perruquers
35è
Aniversari
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
Dues Champions, quatre lligues,
una plata olímpica, un campio-
nat d’Europa... Des del 2018 fins
ara, Judith Forca ha viscut unes
experiències que “no em podia ni
imaginar. Soc molt afortunada de
jugar al Club Natació, perquè m’ha
permès arribar on soc ara”.
La seva precocitat la va convertir
en una autèntica realitat amb no-
més 22 anys. Ja ho havia guanyat
tot. “A vegades ho parlo amb la
Maica, la Mati o la Laura, que fa
molts anys que estem al club, i
coincidim que som molt afortu-
nades que s’aposti per nosaltres.
Tenim sis Champions, no tothom
pot dir-ho. Som unes privilegia-
des”. Per cert, es va fer un tatuatge
de les dues guanyades a casa.
En aquests cinc anys també
s’enorgulleix d’haver viscut uns
Jocs Olímpics. “Era el meu somni
des de petita i, a més, aconseguir
medalla”.
Ara, amb 27 anys, el seu mis-
satge és clar: “Continuar gaudint i
passant-ho bé dins i fora de l’ai-
gua. Continuar treballant perquè
l’esforç té la seva recompensa”.
De promesa
a una autèntica
realitat d’equip
i selecció
Judith Forca
Waterpolista CN Sabadell
Coincidint amb la nova editora
del Diari de Sabadell, l’any 2018,
l’empresa sabadellenca, Gabarró
Hermanos, va prendre la decisió
de traslladar els magatzems cen-
trals a Polinyà.
No va ser fins al 2021 que s’aca-
baria executant aquest trasllat, un
cop superat el pic de la pandèmia,
davant la falta de sòl industrial i
una millora en les comunicacions,
tal com va manifestar el director
general, Ramon Gabarró alesho-
res. Després de la davallada de
l’activitat fruit dels efectes de la
covid-19, l’empresa va tancar el
2021 amb una facturació de 55
milions d’euros i amb el repte de
fer un pas endavant en digitalitza-
ció i en la millora dels processos.
En aquesta línia, en el darrer any,
Gabarró Hermanos va engegar un
projecte de magatzem automàtic
per millorar la productivitat.
Gabarró
Hermanos
s’instal·la
a Polinyà
Ramon Gabarró
Director general Gabarró
Hermanos
Sabadell té una llarga
tradició de premsa
escrita. Per això, quan
a començament del
2018 l’empresa editora
del Diari de Sabadell va
anunciar que el rotatiu
tancava, la notícia va
tenir un impacte molt
negatiu a la ciutat.
Tothom, fins i tot els
qui durant anys l’havien
menystingut per ser
tan poca cosa com un
vulgar patufet, es va
afanyar a lamentar-ne
la pèrdua. L’absència,
per sort, va durar ben
poc i el nou Diari deSa-
badell recollia el testi-
moni amb un producte
posat al dia i posicionat
al món digital, que és
sens dubte el terreny de
joc de present i de futur
–internet, xarxes socials,
plataformes...– de tots
els mitjans de comuni-
cació. Sobre això no hi
ha discussió, el suport
digital li ha guanyat la
partida al paper. Però,
malgrat tot, el que que-
da és la lletra impresa.
Les paraules se les
emporta vent. Ningú no
sap què passarà amb
els milions de dades
emmagatzemades al
núvol. D’aquí la impor-
tància que el Diari de
Sabadell continuï tenint
una edició de paper i
que es potenciï.
Josep Gisbert
Periodista
El valor
de la lletra
impresa
Recordo que al nostre
llibreResiliencia. Crecer
desde la adversidad
escrivíem que “el relat
de la nostra història
ens remet al passat per
explicar el present, però
mai tanca el futur”.
Precisament, el
concepte de resiliència
constitueix una me-
tàfora emergent per
descriure la voluntat
d’una ciutat, d’una na-
ció o, àdhuc, d’un diari
per generar i portar a la
pràctica alternatives de
futur. És des d’aquesta
òptica alliberadora que
una ciutat en declivi
com Sabadell hauria de
fugir del seu inexorable
destí i construir un es-
perançador futur.
De la mateixa manera,
el Diari de Sabadell com
a medi en declivi que
era, ha hagut de rein-
ventar-se per esdevenir
resilient. En els darrers
cinc anys, hi ha hagut la
voluntat d’escapolir-se
del seu destí a desa-
parèixer per construir
perspectives de futur.
Malgrat que ens recordi
Sid Vicious que no hi
ha futur per a nosaltres
a l’emblemàtica cançó
dels Sex Pistols Good
Save de Queen, us as-
seguro que només hi ha
futur si un és capaç de
construir-se’l.
Jordi Grané
President CE Mercantil
i filòsof
El Diari
ha hagut de
reinventar-se
Les ciutats, com les
persones, necessiten
articular-se al voltant
d’idees, valors i creences
compartides.
Les entitats que tre-
ballem per la cultura
som, en definitiva,
transmissors d’aquests
conceptes col·lectius.
Participem de l’intercanvi
de necessitats: les neces-
sitats d’experiències dels
espectadors amb les ne-
cessitats d’expressió dels
artistes. Les necessitats
de dotar-se d’imaginaris
compartits i relats de
ciutat que ciutadans i
institucions desitgen
construir plegats.
Els mitjans de comu-
nicació, igual que les
entitats culturals, són
transmissors imprescin-
dibles d’aquests valors i
narratives que la cultura
ofereix a la comunitat. En
aquest sentit, Sabadell
és una ciutat rica en
valors i creiem que ho és,
en part, gràcies a mitjans
de comunicació, com el
Diari de Sabadell, sensi-
bles als neguits culturals.
El Diari de Sabadell
ha estat un còmplice
necessari per a la Fun-
dació Òpera a Catalunya
i l’Orquestra Simfònica
del Vallès, en la consoli-
dació de Sabadell com
una ciutat genuïnament
creativa.
Moltes gràcies i per
molts anys!
Òscar Lanuza
Director general Fundació
Òpera a Catalunya
Un còmplice
necessari
per a la FOC
i l’OSV
www.annabuils.com
93 726 90 16
@annabuils.perruquers
35è
Aniversari
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 53
Entre l’arxiu
i la Bosch
i Cardellach
L’historiador sabadellenc Jo-
sep Maria Benaul i Berenguer
va morir a l’edat de 69 anys,
víctima d’una malaltia. Va di-
rigir la Fundació Bosch i Carde-
llach i anteriorment havia diri-
git l’Arxiu Històric de Sabadell
del 1986 al 1991.
En una notícia del 28 de se-
tembre del 2020, quan el Diari
de Sabadell es feia ressò del
seu traspàs, es detallava que
fins als darrers dies va estar
treballant en la biografia del
pintor, historiador i editor sa-
badellenc Andreu Castells, de
qui es considerava deixeble.
Josep Maria
Benaul
Historiador
Lloable tasca
educativa
a Sabadell
La tasca de la Fundació Impul-
sa ha estat en repetides oca-
sions notícia entre les pàgines
del Diari de Sabadell durant
aquests cinc anys. Tània Nadal
n’és l’ambaixadora a Sabadell.
Una fundació que vetlla per
promocionar, becar i acompa-
nyar joves d’arreu de Catalu-
nya amb potencial acadèmic i
amb dificultats socioeconòmi-
ques. Entre alguns dels titulars,
destaca el reconeixement que
va rebre amb el Premi Cambra
a la Trajectòria d’una Entitat o
que aquest darrer curs ha gra-
duat 15 joves sabadellencs.
Tània
Nadal
Ambaixadora a Sabadell de la Fundació Impulsa
L’alcalde que va
anar a la presó
per retirar
multes
Manuel Bustos va ser alcalde
de Sabadell entre 1999 i 2013.
Qui va ser la primera autoritat
de la ciutat durant 14 anys va
acabar sent investigat i con-
demnat en el marc del cas
Mercuri. Bustos va acabar la
seva carrera política de forma
abrupta per diverses causes
vinculades a la corrupció.
El 12 de gener del 2022,
Bustos va entrar a la presó
per complir una condemna
de tres anys de presó per trà-
fic d’influències i prevaricació
per haver retirat multes a la
seva dona i un dels seus fills
quan era alcalde.
El Diari de Sabadell el va
entrevistar un cop va saber
que la condemna era ferma.
Va assegurar que era víctima
d’algú que l’havia volgut
apartar i que la sentència era
“injusta”. “Qui tenia l’objectiu
polític d’acabar amb mi ho
ha aconseguit”, afirmava.
Manuel
Bustos
Exalcalde
Edició especial
5 anys del Diari
Desde1559
treballantperla
indústriaiper
Sabadell
Entre l’arxiu
i la Bosch
i Cardellach
L’historiador sabadellenc Jo-
sep Maria Benaul i Berenguer
va morir a l’edat de 69 anys,
víctima d’una malaltia. Va di-
rigir la Fundació Bosch i Carde-
llach i anteriorment havia diri-
git l’Arxiu Històric de Sabadell
del 1986 al 1991.
En una notícia del 28 de se-
tembre del 2020, quan el Diari
de Sabadell es feia ressò del
seu traspàs, es detallava que
fins als darrers dies va estar
treballant en la biografia del
pintor, historiador i editor sa-
badellenc Andreu Castells, de
qui es considerava deixeble.
Josep Maria
Benaul
Historiador
Lloable tasca
educativa
a Sabadell
La tasca de la Fundació Impul-
sa ha estat en repetides oca-
sions notícia entre les pàgines
del Diari de Sabadell durant
aquests cinc anys. Tània Nadal
n’és l’ambaixadora a Sabadell.
Una fundació que vetlla per
promocionar, becar i acompa-
nyar joves d’arreu de Catalu-
nya amb potencial acadèmic i
amb dificultats socioeconòmi-
ques. Entre alguns dels titulars,
destaca el reconeixement que
va rebre amb el Premi Cambra
a la Trajectòria d’una Entitat o
que aquest darrer curs ha gra-
duat 15 joves sabadellencs.
Tània
Nadal
Ambaixadora a Sabadell de la Fundació Impulsa
L’alcalde que va
anar a la presó
per retirar
multes
Manuel Bustos va ser alcalde
de Sabadell entre 1999 i 2013.
Qui va ser la primera autoritat
de la ciutat durant 14 anys va
acabar sent investigat i con-
demnat en el marc del cas
Mercuri. Bustos va acabar la
seva carrera política de forma
abrupta per diverses causes
vinculades a la corrupció.
El 12 de gener del 2022,
Bustos va entrar a la presó
per complir una condemna
de tres anys de presó per trà-
fic d’influències i prevaricació
per haver retirat multes a la
seva dona i un dels seus fills
quan era alcalde.
El Diari de Sabadell el va
entrevistar un cop va saber
que la condemna era ferma.
Va assegurar que era víctima
d’algú que l’havia volgut
apartar i que la sentència era
“injusta”. “Qui tenia l’objectiu
polític d’acabar amb mi ho
ha aconseguit”, afirmava.
Manuel
Bustos
Exalcalde
Edició especial
5 anys del Diari
Desde1559
treballantperla
indústriaiper
Sabadell
54 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la noticia
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
Haddock
desperta
interès
Van començar a finals del 2020,
mesos després de l’esclat de la
pandèmia, el gener del 2021,
Haddock ja l’utilitzaven 250
restaurants arreu de l’Estat. Ar-
nau Navarro, Pol Rosell i Carlos
Marchal, que tenien experiència
en la consultoria de restaurants
i en la digitalització de negocis,
van formar un equip després de
comprovar la necessitat que hi
havia en el sector de la restau-
ració. La start-up sabadellen-
ca va crear un programari SaaS
(Software as a Service) B2B per
optimitzar el control de costos
i tenir una visió general del ne-
goci amb intel·ligència artificial.
A principis del 2022, Haddock
va ser una de les vuit compa-
nyies espanyoles que van po-
der entrar a l’acceleradora de
start-ups de Silicon Valley Y
Combinator.
Arnau Navarro,
Pol Rosell i Carlos
Marchal Haddock
Hem vist néixer una estrella
en el món de la música
Hem sigut testimonis del naixe-
ment d’una estrella en el panorama
musical amb milers de fans. Cesc
Fuentes Triquell entrava a la prime-
ra edició d’Eufòria i Diari de Sabadell
era el primer mitjà de comunicació
a entrevistar-lo, el 6 d’abril de 2022.
“En el programa s’ha creat el clima
perfecte per tenir un nou circuit d’ar-
tistes en una indústria que fa temps
que està estancada. Hem fluït, ens
hem ensenyat idees, hi ha talent,
força de voluntat i moltes ments
obertes que hem connectat i ens
donem suport”, afirmava, aleshores.
I no s’equivocava.
L’artista, que viu a cavall de Saba-
dell i Sant Quirze, avançava impara-
ble en el programa musical de TV3
fins a plantar-se a la final. Tot i que-
dar-se a les portes de la victòria, per
darrere de Mariona Escoda, alesho-
res ja era un fenomen a Catalunya.
Va quedar demostrat en l’acte de
celebració de Festa Major de Diari de
Sabadell, en què vam fer-li una en-
trevista pública i va actuar davant de
centenars de persones en una plaça
Ricard Simó Bach plena de gom a
gom. Es va quedar durant dues ho-
res signant autògrafs a una cua que
arribava a la plaça de l’Àngel.
El mite continua després d’haver
publicat el seu primer àlbum en so-
litari, Entre fluids, i d’haver omplert
sales d’arreu en els concerts de pre-
sentació. És un dels reclams princi-
pals dels festivals de l’estiu.
Triquell
Artista
Reconeixement
a tota una
“trajectòria
excepcional”
L’octubre del 2022 va ser un
mes molt especial per a Fer-
ran Alberich. El sabadellenc
va rebre el premi de Patrimoni
Cinematogràfic i Audiovisu-
al que atorga el Ministeri de
Cultura. El jurat li va concedir
el guardó per “una trajectò-
ria excepcional en l’àmbit de
la conservació i recuperació
del cinema espanyol en els
darrers 50 anys” i per haver
impulsat i promogut el cine-
ma espanyol com a patrimoni
cultural i memòria viva”.
El premi, concedit per pri-
mera vegada l’any passat,
està dotat amb 30.000 eu-
ros. En una entrevista al Diari
després de la distinció, Al-
berich feia balanç de la seva
trajectòria, que l’ha portat a
treballar en múltiples projec-
tes i escenaris. El reconeixe-
ment, explicava, va servir cu-
riosament per recuperar un
lligam amb Sabadell que ha-
via perdut darrerament. Sobre
el futur del sector, apuntava
que “la restauració cinemato-
gràfica pròpiament dita s’aca-
ba quan s’acaba el cinema. Ja
no existeixen laboratoris, ni
tampoc sales de projecció en
film o pel·lícula. El cinema tal
com era al segle XX ha desa-
paregut”, exposava.
A més, Alberich també
és autor d’un curtmetratge i
dels guions dels documentals
Cineastes contra Magnats i de
Cineastes en acció, de 2005,
que serien guardonats cadas-
cun amb un Premi Goya.
Ferran
Alberich
Restaurador de cinema
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la noticia
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
Haddock
desperta
interès
Van començar a finals del 2020,
mesos després de l’esclat de la
pandèmia, el gener del 2021,
Haddock ja l’utilitzaven 250
restaurants arreu de l’Estat. Ar-
nau Navarro, Pol Rosell i Carlos
Marchal, que tenien experiència
en la consultoria de restaurants
i en la digitalització de negocis,
van formar un equip després de
comprovar la necessitat que hi
havia en el sector de la restau-
ració. La start-up sabadellen-
ca va crear un programari SaaS
(Software as a Service) B2B per
optimitzar el control de costos
i tenir una visió general del ne-
goci amb intel·ligència artificial.
A principis del 2022, Haddock
va ser una de les vuit compa-
nyies espanyoles que van po-
der entrar a l’acceleradora de
start-ups de Silicon Valley Y
Combinator.
Arnau Navarro,
Pol Rosell i Carlos
Marchal Haddock
Hem vist néixer una estrella
en el món de la música
Hem sigut testimonis del naixe-
ment d’una estrella en el panorama
musical amb milers de fans. Cesc
Fuentes Triquell entrava a la prime-
ra edició d’Eufòria i Diari de Sabadell
era el primer mitjà de comunicació
a entrevistar-lo, el 6 d’abril de 2022.
“En el programa s’ha creat el clima
perfecte per tenir un nou circuit d’ar-
tistes en una indústria que fa temps
que està estancada. Hem fluït, ens
hem ensenyat idees, hi ha talent,
força de voluntat i moltes ments
obertes que hem connectat i ens
donem suport”, afirmava, aleshores.
I no s’equivocava.
L’artista, que viu a cavall de Saba-
dell i Sant Quirze, avançava impara-
ble en el programa musical de TV3
fins a plantar-se a la final. Tot i que-
dar-se a les portes de la victòria, per
darrere de Mariona Escoda, alesho-
res ja era un fenomen a Catalunya.
Va quedar demostrat en l’acte de
celebració de Festa Major de Diari de
Sabadell, en què vam fer-li una en-
trevista pública i va actuar davant de
centenars de persones en una plaça
Ricard Simó Bach plena de gom a
gom. Es va quedar durant dues ho-
res signant autògrafs a una cua que
arribava a la plaça de l’Àngel.
El mite continua després d’haver
publicat el seu primer àlbum en so-
litari, Entre fluids, i d’haver omplert
sales d’arreu en els concerts de pre-
sentació. És un dels reclams princi-
pals dels festivals de l’estiu.
Triquell
Artista
Reconeixement
a tota una
“trajectòria
excepcional”
L’octubre del 2022 va ser un
mes molt especial per a Fer-
ran Alberich. El sabadellenc
va rebre el premi de Patrimoni
Cinematogràfic i Audiovisu-
al que atorga el Ministeri de
Cultura. El jurat li va concedir
el guardó per “una trajectò-
ria excepcional en l’àmbit de
la conservació i recuperació
del cinema espanyol en els
darrers 50 anys” i per haver
impulsat i promogut el cine-
ma espanyol com a patrimoni
cultural i memòria viva”.
El premi, concedit per pri-
mera vegada l’any passat,
està dotat amb 30.000 eu-
ros. En una entrevista al Diari
després de la distinció, Al-
berich feia balanç de la seva
trajectòria, que l’ha portat a
treballar en múltiples projec-
tes i escenaris. El reconeixe-
ment, explicava, va servir cu-
riosament per recuperar un
lligam amb Sabadell que ha-
via perdut darrerament. Sobre
el futur del sector, apuntava
que “la restauració cinemato-
gràfica pròpiament dita s’aca-
ba quan s’acaba el cinema. Ja
no existeixen laboratoris, ni
tampoc sales de projecció en
film o pel·lícula. El cinema tal
com era al segle XX ha desa-
paregut”, exposava.
A més, Alberich també
és autor d’un curtmetratge i
dels guions dels documentals
Cineastes contra Magnats i de
Cineastes en acció, de 2005,
que serien guardonats cadas-
cun amb un Premi Goya.
Ferran
Alberich
Restaurador de cinema
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 55
CAMBRA
Cambra Sabadell
c/ Narcís Giralt, 50
Tel. (93) 725 09 24
[email protected]
Delegació Cerdanyola V.
Pg.Cordelles, 33
Tel. (93) 692 34 35
[email protected]
Delegació Granollers
c/Girona, 56
Tel.(93) 727 67 39
[email protected]
Faci’s associat/da per només 60 € a l’any! *
Cent anys al servei dels propietaris i la ciutadania
Propietat Urbana Sabadell i Comarca
La nostra experiència, la seva tranquil·litat!
*Promoció Diari Sabadell:
Presentant aquest anunci, a les nostres
oficines, quota d’entrada (50 €) gratuïta
Edició especial
5 anys del Diari
CAMBRA
Cambra Sabadell
c/ Narcís Giralt, 50
Tel. (93) 725 09 24
[email protected]
Delegació Cerdanyola V.
Pg.Cordelles, 33
Tel. (93) 692 34 35
[email protected]
Delegació Granollers
c/Girona, 56
Tel.(93) 727 67 39
[email protected]
Faci’s associat/da per només 60 € a l’any! *
Cent anys al servei dels propietaris i la ciutadania
Propietat Urbana Sabadell i Comarca
La nostra experiència, la seva tranquil·litat!
*Promoció Diari Sabadell:
Presentant aquest anunci, a les nostres
oficines, quota d’entrada (50 €) gratuïta
Edició especial
5 anys del Diari
56 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
Avui dia el principal pro-
blema que tenim amb la
informació, i més la local,
és la seva transmissió.
No seria tant la seva
creació i recepció, sinó
l’enllaç actiu i amb criteri
entre emissor i receptor.
A escala més gran, a
Barcelona, Catalunya i
el món, hi ha força més
mitjans i canals, però
en l’àmbit local aquest
enllaç és crític. El trans-
missor no és purament
tècnic o neutre, perquè
ha de tenir criteri, tot i
que sigui obligat el fet de
ser plural i ampli. Però la
creació d’opinió pública
formada i estructurada,
de nivell en suma depèn
del mitjà de comunicació.
I aquest assoleix més
densitat i pes si acaba
en paper imprès. És irre-
nunciable la versió digital,
però l’existència en paper
assegura una profunditat
plena de substància, de
permanència.
Queda clar, doncs, la
importància estratègica
del Diari de Sabadell? No
pot haver-hi ciutat en
plenitud sense un mitjà
d’aquesta mena. I millor
que l’acompanyin d’al-
tres: radiofònics, web...
Però vàrem ser més po-
bres quan vam perdre el
tèxtil o la Caixa..., per això
el Diari és una institució
de ciutat. I institució vol
dir que el mitjà és el mis-
satge. Un fet que atorga
molta responsabilitat.
Manel
Larrosa
Arquitecte urbanista
El Diari de
Sabadell com
a institució
Des dels inicis de
TUS SCCL, el Diari
de Sabadell ens ha
acompanyat tant en els
bons moments com
en els dolents de la
nostra història com a
cooperativa i referent
del transport urbà de
la ciutat de Sabadell.
El Diari ha sigut un
referent destacat i ens
ha fet costat sempre,
traslladant a la ciutada-
nia les nostres millores
i actualitzacions.
El Diari ha sigut
còmplice de totes les
vicissituds de la ciutat i
en aquesta nova etapa
en què el paper està
desapareixent, el Diari
ha sabut adaptar-se a
les noves tecnologies
per continuar sent un
model de la comuni-
cació local. És una sort
tenir mitjans locals que
facin valdre tot allò que
es fa a la ciutat i el Diari
de Sabadell ho com-
pleix amb escreix.
Una ciutat tan rica en
teixit social i activitats
necessita mitjans de
comunicació que donin
visibilitat a aquests
esdeveniments, és per
tot això que felicito el
Diari de Sabadell i li
desitjo molts anys més
de felicitat i que estigui
al nostre costat.
Paco López
President
TUS SCCL
El Diari de
Sabadell i
TUS, trajecte
compartit
Ja fa cinc anys que
el rumor que el Diari
de Sabadell, el diari
de tota la vida, potser
tancava, era una trista
notícia.
Per sort, aquesta
situació es va revertir i
actualment tenim un
nou Diari de Sabadell,
modern, actual, proper,
que ens diu en cada
exemplar les principals
notícies nacionals i in-
ternacionals. Però so-
bretot el seu contingut
és essencial per saber
què està passant a
Sabadell i a la comar-
ca. Tenim un mitjà de
comunicació que s’ha
sabut adaptar als nous
temps. Tenim la publi-
cació impresa, l’edició
digital i presència a
internet i a les xarxes.
La seva edició ens
permet saber què som
i què fem i contrastar,
llegir editorials i articles
d’opinió que ens aju-
den a saber i entendre
què està passant.
No em puc imaginar
Sabadell sense el seu
diari.
Gràcies a la nova
direcció per fer-ho
possible. La ciutat de
Sabadell no seria el
mateix sense el seu
diari.
Josep Maria Manyosa
President Fundació
Caixa Sabadell - UES
No seria el
mateix sense
el Diari
El nou Diari de Saba-
dell fa cinc anys, i és
el millor moment per
reivindicar el paper
dels mitjans locals a
la nostra societat. En
un moment en què el
consum d’informació
a les xarxes socials no
para de créixer, i en
què la sobreinformació
que tenim diàriament
és excessiva, val la
pena remarcar la feina
que fan els mitjans
de casa nostra. Sense
cap mena de dubte,
són una eina més que
necessària pel seu ar-
relament al territori, per
la seva alta capacitat
de comunicar, per la
manera com poden
transmetre l’opinió a la
gent i alhora donar vi-
sibilitat a moltes coses,
que sense ells serien
pràcticament invisibles
als ciutadans. És per
això que amb motiu
dels cinc anys del Diari
de Sabadell, m’agra-
daria reivindicar un cop
més la feina que està
fent a la nostra ciutat, i
encoratjar-los a conti-
nuar treballant amb el
mateix rigor i personali-
tat que l’ha fet un mitjà
punter i de total fiabili-
tat durant tots aquests
anys. Enhorabona i
a seguir en el mateix
camí que fins ara.
Claudi Martí
President
del CN Sabadell
La importància
del Diari de
Sabadell a la
nostra ciutat
Al despatx de casa tinc
emmarcada la portada
del Diari de Sabadell
del 29 de març del 2018
amb el titular Moltes
gràcies gairebé a tota
pàgina. És un record
dels anys passats al vell
diari. Aquella va ser la
meva darrera edició. Un
petit anunci a peu de
pàgina informava els
lectors que el diari no
sortiria al carrer fins al
10 d’abril. Ho signava
Novapress Edicions,
una empresa aleshores
jove i desconeguda.
Han passat cinc anys i
aquella aventura em-
presarial ha permès a
la ciutat tenir un diari
modern, implicat en la
vida de Sabadell i amb
una visió de futur. Dia a
dia ens demostra que
la premsa local està
més viva que mai. Des
del primer moment
que van manifestar la
seva intenció de tirar
endavant amb el diari
vaig pensar que seria
un èxit. Modestament,
vaig ajudar en el que
vaig poder. I ara, amb
la perspectiva dels
primers cinc anys, em
satisfà poder compro-
var que el projecte no
era solament viable,
sinó que ha contribuït
a millorar el panorama
comunicatiu de Cata-
lunya.
Josep Mercadé:
Exdirector del Diari
de Sabadell i periodista
Del ‘Moltes
gràcies’ a un
gran diari
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
Avui dia el principal pro-
blema que tenim amb la
informació, i més la local,
és la seva transmissió.
No seria tant la seva
creació i recepció, sinó
l’enllaç actiu i amb criteri
entre emissor i receptor.
A escala més gran, a
Barcelona, Catalunya i
el món, hi ha força més
mitjans i canals, però
en l’àmbit local aquest
enllaç és crític. El trans-
missor no és purament
tècnic o neutre, perquè
ha de tenir criteri, tot i
que sigui obligat el fet de
ser plural i ampli. Però la
creació d’opinió pública
formada i estructurada,
de nivell en suma depèn
del mitjà de comunicació.
I aquest assoleix més
densitat i pes si acaba
en paper imprès. És irre-
nunciable la versió digital,
però l’existència en paper
assegura una profunditat
plena de substància, de
permanència.
Queda clar, doncs, la
importància estratègica
del Diari de Sabadell? No
pot haver-hi ciutat en
plenitud sense un mitjà
d’aquesta mena. I millor
que l’acompanyin d’al-
tres: radiofònics, web...
Però vàrem ser més po-
bres quan vam perdre el
tèxtil o la Caixa..., per això
el Diari és una institució
de ciutat. I institució vol
dir que el mitjà és el mis-
satge. Un fet que atorga
molta responsabilitat.
Manel
Larrosa
Arquitecte urbanista
El Diari de
Sabadell com
a institució
Des dels inicis de
TUS SCCL, el Diari
de Sabadell ens ha
acompanyat tant en els
bons moments com
en els dolents de la
nostra història com a
cooperativa i referent
del transport urbà de
la ciutat de Sabadell.
El Diari ha sigut un
referent destacat i ens
ha fet costat sempre,
traslladant a la ciutada-
nia les nostres millores
i actualitzacions.
El Diari ha sigut
còmplice de totes les
vicissituds de la ciutat i
en aquesta nova etapa
en què el paper està
desapareixent, el Diari
ha sabut adaptar-se a
les noves tecnologies
per continuar sent un
model de la comuni-
cació local. És una sort
tenir mitjans locals que
facin valdre tot allò que
es fa a la ciutat i el Diari
de Sabadell ho com-
pleix amb escreix.
Una ciutat tan rica en
teixit social i activitats
necessita mitjans de
comunicació que donin
visibilitat a aquests
esdeveniments, és per
tot això que felicito el
Diari de Sabadell i li
desitjo molts anys més
de felicitat i que estigui
al nostre costat.
Paco López
President
TUS SCCL
El Diari de
Sabadell i
TUS, trajecte
compartit
Ja fa cinc anys que
el rumor que el Diari
de Sabadell, el diari
de tota la vida, potser
tancava, era una trista
notícia.
Per sort, aquesta
situació es va revertir i
actualment tenim un
nou Diari de Sabadell,
modern, actual, proper,
que ens diu en cada
exemplar les principals
notícies nacionals i in-
ternacionals. Però so-
bretot el seu contingut
és essencial per saber
què està passant a
Sabadell i a la comar-
ca. Tenim un mitjà de
comunicació que s’ha
sabut adaptar als nous
temps. Tenim la publi-
cació impresa, l’edició
digital i presència a
internet i a les xarxes.
La seva edició ens
permet saber què som
i què fem i contrastar,
llegir editorials i articles
d’opinió que ens aju-
den a saber i entendre
què està passant.
No em puc imaginar
Sabadell sense el seu
diari.
Gràcies a la nova
direcció per fer-ho
possible. La ciutat de
Sabadell no seria el
mateix sense el seu
diari.
Josep Maria Manyosa
President Fundació
Caixa Sabadell - UES
No seria el
mateix sense
el Diari
El nou Diari de Saba-
dell fa cinc anys, i és
el millor moment per
reivindicar el paper
dels mitjans locals a
la nostra societat. En
un moment en què el
consum d’informació
a les xarxes socials no
para de créixer, i en
què la sobreinformació
que tenim diàriament
és excessiva, val la
pena remarcar la feina
que fan els mitjans
de casa nostra. Sense
cap mena de dubte,
són una eina més que
necessària pel seu ar-
relament al territori, per
la seva alta capacitat
de comunicar, per la
manera com poden
transmetre l’opinió a la
gent i alhora donar vi-
sibilitat a moltes coses,
que sense ells serien
pràcticament invisibles
als ciutadans. És per
això que amb motiu
dels cinc anys del Diari
de Sabadell, m’agra-
daria reivindicar un cop
més la feina que està
fent a la nostra ciutat, i
encoratjar-los a conti-
nuar treballant amb el
mateix rigor i personali-
tat que l’ha fet un mitjà
punter i de total fiabili-
tat durant tots aquests
anys. Enhorabona i
a seguir en el mateix
camí que fins ara.
Claudi Martí
President
del CN Sabadell
La importància
del Diari de
Sabadell a la
nostra ciutat
Al despatx de casa tinc
emmarcada la portada
del Diari de Sabadell
del 29 de març del 2018
amb el titular Moltes
gràcies gairebé a tota
pàgina. És un record
dels anys passats al vell
diari. Aquella va ser la
meva darrera edició. Un
petit anunci a peu de
pàgina informava els
lectors que el diari no
sortiria al carrer fins al
10 d’abril. Ho signava
Novapress Edicions,
una empresa aleshores
jove i desconeguda.
Han passat cinc anys i
aquella aventura em-
presarial ha permès a
la ciutat tenir un diari
modern, implicat en la
vida de Sabadell i amb
una visió de futur. Dia a
dia ens demostra que
la premsa local està
més viva que mai. Des
del primer moment
que van manifestar la
seva intenció de tirar
endavant amb el diari
vaig pensar que seria
un èxit. Modestament,
vaig ajudar en el que
vaig poder. I ara, amb
la perspectiva dels
primers cinc anys, em
satisfà poder compro-
var que el projecte no
era solament viable,
sinó que ha contribuït
a millorar el panorama
comunicatiu de Cata-
lunya.
Josep Mercadé:
Exdirector del Diari
de Sabadell i periodista
Del ‘Moltes
gràcies’ a un
gran diari
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 57
Edició especial
5 anys del Diari
Cinc anys
d’informació
local i
compromís
amb els
ciutadans
de Sabadell
Respectar el
son i llegir, el
secret del 10
El jove sabadellenc Ramon
Bernadas va revolucionar la
premsa catalana amb el seu
10 sobre 10 a la selectivitat de
2022. Exestudiant de l’Escola
Pia de Sabadell, va encetar la
carrera de Medicina a la UPF. Al
DS hem tingut el plaer d’entre-
vistar-lo dues vegades: la pri-
mera, després de convertir-se
en la millor nota de les PAU
2022 a Catalunya, i la sego-
na, uns mesos més tard, per
esbrinar com li anava la vida
universitària. El seu secret, se-
gons ens va explicar, va ser res-
pectar les hores de son i llegir
moltíssim.
Ramon
Bernadas
Millor nota a les PAU 2022 de tot Catalunya
Les visites
a la ciutat
que és casa seva
Sergio Dalma sap com fer sen-
tir especial la ciutat que és casa
seva. Va celebrar els seus 30
anys de carrera musical amb
una visita que va desfermar
una absoluta bogeria el no-
vembre del 2019 a El Corte
Inglés, amb fans que van fer
cua del matí fins a la tarda per
tenir signat l’àlbum ‘30 y... Tan-
to’. Dos anys després, el 2021,
l’escena es va repetir quan Sa-
badell va ser l’única ciutat de la
gira on Dalma signava el disc
‘Alegría’ sense que hi hagués
de passar per compromís co-
mercial.
Sergio
Dalma
Cantant internacional
En el cinquè aniversari
del Diari de Sabadell, és
un moment oportú per
reflexionar sobre el paper
fonamental que aquest
mitjà de comunicació
exerceix cada dia al mu-
nicipi i a la vida dels seus
habitants. Al llarg d’aquest
lustre, el Diari s’ha conver-
tit en una veu influent i en
un referent indispensable
per al dia a dia dels sa-
badellencs. El seu valor
radica principalment en
el seu enfocament local
i en la seva capacitat per
donar veu als ciutadans.
Ha aconseguit teixir
relacions entre els veïns,
les empreses locals i les
institucions, promovent
un diàleg constructiu i una
comprensió més gran dels
reptes i les oportunitats
que enfronta la nostra
ciutat. Gràcies també a la
seva tasca d’informació
i sensibilització, el Diari
Miquel Martí
President de Moventia
contribueix al desenvo-
lupament d’iniciatives
socials, culturals i esporti-
ves que, sens dubte, mi-
lloren la qualitat de vida
dels sabadellencs. Així
mateix, és un aliat per al
comerç local, fomentant
el consum responsable
i promovent la visibilitat
dels negocis i emprene-
dors de la zona, entre els
quals es troba també la
nostra companyia. Per tot
això, en el meu nom i en
el de totes les persones
que formem els equips
de Moventia, Moventis
i Movento, volem donar
l’enhorabona al Diari de
Sabadell i a tota la seva
plantilla de professionals
per haver-se convertit
en tan poc temps en un
exemple de periodisme
local i compromès. Felici-
tats per aquests cinc anys
i per tots els èxits que han
d’arribar.
Edició especial
5 anys del Diari
Cinc anys
d’informació
local i
compromís
amb els
ciutadans
de Sabadell
Respectar el
son i llegir, el
secret del 10
El jove sabadellenc Ramon
Bernadas va revolucionar la
premsa catalana amb el seu
10 sobre 10 a la selectivitat de
2022. Exestudiant de l’Escola
Pia de Sabadell, va encetar la
carrera de Medicina a la UPF. Al
DS hem tingut el plaer d’entre-
vistar-lo dues vegades: la pri-
mera, després de convertir-se
en la millor nota de les PAU
2022 a Catalunya, i la sego-
na, uns mesos més tard, per
esbrinar com li anava la vida
universitària. El seu secret, se-
gons ens va explicar, va ser res-
pectar les hores de son i llegir
moltíssim.
Ramon
Bernadas
Millor nota a les PAU 2022 de tot Catalunya
Les visites
a la ciutat
que és casa seva
Sergio Dalma sap com fer sen-
tir especial la ciutat que és casa
seva. Va celebrar els seus 30
anys de carrera musical amb
una visita que va desfermar
una absoluta bogeria el no-
vembre del 2019 a El Corte
Inglés, amb fans que van fer
cua del matí fins a la tarda per
tenir signat l’àlbum ‘30 y... Tan-
to’. Dos anys després, el 2021,
l’escena es va repetir quan Sa-
badell va ser l’única ciutat de la
gira on Dalma signava el disc
‘Alegría’ sense que hi hagués
de passar per compromís co-
mercial.
Sergio
Dalma
Cantant internacional
En el cinquè aniversari
del Diari de Sabadell, és
un moment oportú per
reflexionar sobre el paper
fonamental que aquest
mitjà de comunicació
exerceix cada dia al mu-
nicipi i a la vida dels seus
habitants. Al llarg d’aquest
lustre, el Diari s’ha conver-
tit en una veu influent i en
un referent indispensable
per al dia a dia dels sa-
badellencs. El seu valor
radica principalment en
el seu enfocament local
i en la seva capacitat per
donar veu als ciutadans.
Ha aconseguit teixir
relacions entre els veïns,
les empreses locals i les
institucions, promovent
un diàleg constructiu i una
comprensió més gran dels
reptes i les oportunitats
que enfronta la nostra
ciutat. Gràcies també a la
seva tasca d’informació
i sensibilització, el Diari
Miquel Martí
President de Moventia
contribueix al desenvo-
lupament d’iniciatives
socials, culturals i esporti-
ves que, sens dubte, mi-
lloren la qualitat de vida
dels sabadellencs. Així
mateix, és un aliat per al
comerç local, fomentant
el consum responsable
i promovent la visibilitat
dels negocis i emprene-
dors de la zona, entre els
quals es troba també la
nostra companyia. Per tot
això, en el meu nom i en
el de totes les persones
que formem els equips
de Moventia, Moventis
i Movento, volem donar
l’enhorabona al Diari de
Sabadell i a tota la seva
plantilla de professionals
per haver-se convertit
en tan poc temps en un
exemple de periodisme
local i compromès. Felici-
tats per aquests cinc anys
i per tots els èxits que han
d’arribar.
58 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Una de les cares visibles
d’una lluita col·lectiva
Un dels principals focus d’aten-
ció que han marcat malaurada-
ment els últims anys ha estat la
pandèmia. En un escenari d’ex-
cepcionalitat, el cap de Malal-
ties Infeccioses del Parc Taulí,
Manel Cervantes, ha tingut el
difícil paper d’aportar en molts
moments llum per fer front a
la incertesa i les pors. El doctor
ha estat una de les cares visi-
bles de la lluita contra la covid
a Sabadell, transmetent calma
en dies d’angoixa i assenyalant
la llum al final del túnel un cop
superat el període més dur. Ell
ha encapçalat un equip que ha
treballat incansablement per la
salut de la ciutadania. En una
de les darreres converses amb
el Diari, fa poc més d’un any,
Cervantes feia balanç d’una de
les èpoques més complexes de
la història moderna i assenya-
lava la necessitat de “tornar a
la normalitat”. Una situació que
l’OMS va confirmar el passat 5
de maig, en què es va decretar
el final de l’emergència sanità-
ria mundial. Al llarg del camí,
el doctor ha rebut multitud de
distincions per la seva feina du-
rant aquest període. Una tasca
digna de reconeixement.
Manel Cervantes
Doctor de l’hospital Taulí
Malauradament, de la saba-
dellenca Mariona Creus i Virgili
n’hem de parlar en passat. Ens
va deixar de forma inespera-
da el 24 de juliol del 2022, a
l’edat de 81 anys, quan exercia
de presidenta del Consell de
Govern de la Corporació Sa-
nitària Parc Taulí des del juny
del 2020. Va ser la primera
dona a presidir-lo, substituint
Modesto Custodio, i el seu pas
a la presidència també va su-
posar una gran reivindicació
del paper de la infermeria. En
un moment tan difícil com el
de la pandèmia de la covid-19,
aquesta professió va tenir més
valor que mai i, en aquest cas,
el suport absolut de la presi-
denta. En tot moment va tre-
ballar per reforçar el rol de les
infermeres i potenciar el paper
del Taulí com a centre d’excel·
lència. I representava tota una
generació d’infermeres que, per
exemple, s’havien format a la
primera escola d’infermeria de
Sabadell, l’ATS Epione, fundada
pels doctors Duran i Argemí.
La dona
que va portar
la infermeria
al màxim nivell
Mariona Creus
Expresidenta del Parc Taulí
Edició especial
5 anys del Diari
Les cares de la notícia
Érem molts els nens
que ens quedàvem a
dinar al menjador del
col·legi Joanot Alisan-
da. Aquell any 1987
jo m’havia lesionat el
genoll, així que em pre-
nia els àpats amb forca
calma. Un dilluns vaig
veure un diari al capda-
vant de la llarga taula i,
entre curiós i avorrit, el
vaig agafar. Era el Diari
de Sabadell. Em vaig
passar els 15 minuts se-
güents devorant la crò-
nica del partit, a Primera
Divisió. No recordo en
el resultat, però sí que
recordo qui firmava la
crònica: Joaquim Fite.
Em va agradar tant
reviure el partit a través
dels ulls de l’aleshores (i
ja mític) cap d’Esports,
que a partir d’aleshores
llegir la crònica es va
convertir en costum
setmanal. La rutina va
continuar a l’institut
Pau Vila el 1994. El cor
arlequinat ha continu-
at bategant lluny de
Sabadell per la meva
feina, fidel a la versió
digital del ja renovat Di-
ari de Sabadell. El Pere
Figueras era el meu
nou Joaquim Fité. Tinc
ben guardada l’edició
especial del 27 de juliol,
l’ascens a Marbella que
vaig viure intensament.
I així continuarem. Per
molts anys i gràcies per
ser-hi sempre!
Pau Morilla-Giner
Actual president
del CE Sabadell
Creixent
amb les
cròniques del
CE Sabadell
Una ciutat com la nos-
tra, on molts ciutadans
tenim un fort sentiment
de pertinença a una
comunitat on vivim
conjuntament experièn-
cies comunes, necessita
mitjans locals.
Jo sempre he comen-
çat el Diari de Sabadell
per les pàgines d’Es-
ports. Primer a veure
què diu del meu club,
i a continuació dels
altres esports. Recordo
com de petit (i jove) les
cròniques dels dimarts
reflectien el que havíem
fet diumenge. Era un
orgull veure’ns menci-
onats i segurament per
a la família i els avis el
sentiment encara era
més intens. Si a més hi
havia fotografia, molt
millor.
Els nois i noies de
la JAS l’esperàvem, la
gaudíem, i moltes vega-
des la guardàvem.
Més endavant, la
meva necessitat d’in-
formació m’ha portat a
interessar-me per totes
les seccions, perquè
no puc passar sense
conèixer l’actualitat
de Sabadell a tots els
àmbits. És per això que
agraeixo al Diari la feina
que fa i l’encoratjo a
seguir en aquesta nova
etapa, que ens permet
una lectura fàcil, molt
agradable, i de la qual
no podem prescindir.
Jordi Molins
President Joventut
Atlètica Sabadell
Una
manera
de compartir
En uns moments en
els quals la informació
digital s’ha imposat a
la premsa escrita, el fet
que a la nostra ciutat
es continuï apostant
per la informació en un
mitjà físic (sense des-
castar el digital com a
complementari) com fa
el Diari de Sabadell, ha
de valorar-se com a fet
molt positiu amb vista
a mantenir viu el paper
que, d’alguna manera,
reivindica els orígens
iniciats per Gutenberg i
que va suposar un punt
d’inflexió qualitatiu refe-
rent a la informació, que
al seu torn va contribuir
poderosament en els
canvis socials.
No és fàcil competir
amb la digitalització
de la informació, però
l’esforç en el disseny
més atractiu del Diari de
Sabadell fa que continuï
sent un mitjà al qual
recórrer per a la infor-
mació més pròxima.
Avui que la informació/
desinformació i fake
news campa pels mass
media i xarxes socials
en mans del poder
econòmic amb inte-
ressos definits, és clau
l’existència de mitjans
locals tan objectius com
sigui possible com a
contrapunt.
Manuel Navas
President
de la FAV Sabadell
En defensa
de la
premsa de
proximitat
Una de les cares visibles
d’una lluita col·lectiva
Un dels principals focus d’aten-
ció que han marcat malaurada-
ment els últims anys ha estat la
pandèmia. En un escenari d’ex-
cepcionalitat, el cap de Malal-
ties Infeccioses del Parc Taulí,
Manel Cervantes, ha tingut el
difícil paper d’aportar en molts
moments llum per fer front a
la incertesa i les pors. El doctor
ha estat una de les cares visi-
bles de la lluita contra la covid
a Sabadell, transmetent calma
en dies d’angoixa i assenyalant
la llum al final del túnel un cop
superat el període més dur. Ell
ha encapçalat un equip que ha
treballat incansablement per la
salut de la ciutadania. En una
de les darreres converses amb
el Diari, fa poc més d’un any,
Cervantes feia balanç d’una de
les èpoques més complexes de
la història moderna i assenya-
lava la necessitat de “tornar a
la normalitat”. Una situació que
l’OMS va confirmar el passat 5
de maig, en què es va decretar
el final de l’emergència sanità-
ria mundial. Al llarg del camí,
el doctor ha rebut multitud de
distincions per la seva feina du-
rant aquest període. Una tasca
digna de reconeixement.
Manel Cervantes
Doctor de l’hospital Taulí
Malauradament, de la saba-
dellenca Mariona Creus i Virgili
n’hem de parlar en passat. Ens
va deixar de forma inespera-
da el 24 de juliol del 2022, a
l’edat de 81 anys, quan exercia
de presidenta del Consell de
Govern de la Corporació Sa-
nitària Parc Taulí des del juny
del 2020. Va ser la primera
dona a presidir-lo, substituint
Modesto Custodio, i el seu pas
a la presidència també va su-
posar una gran reivindicació
del paper de la infermeria. En
un moment tan difícil com el
de la pandèmia de la covid-19,
aquesta professió va tenir més
valor que mai i, en aquest cas,
el suport absolut de la presi-
denta. En tot moment va tre-
ballar per reforçar el rol de les
infermeres i potenciar el paper
del Taulí com a centre d’excel·
lència. I representava tota una
generació d’infermeres que, per
exemple, s’havien format a la
primera escola d’infermeria de
Sabadell, l’ATS Epione, fundada
pels doctors Duran i Argemí.
La dona
que va portar
la infermeria
al màxim nivell
Mariona Creus
Expresidenta del Parc Taulí
Edició especial
5 anys del Diari
Les cares de la notícia
Érem molts els nens
que ens quedàvem a
dinar al menjador del
col·legi Joanot Alisan-
da. Aquell any 1987
jo m’havia lesionat el
genoll, així que em pre-
nia els àpats amb forca
calma. Un dilluns vaig
veure un diari al capda-
vant de la llarga taula i,
entre curiós i avorrit, el
vaig agafar. Era el Diari
de Sabadell. Em vaig
passar els 15 minuts se-
güents devorant la crò-
nica del partit, a Primera
Divisió. No recordo en
el resultat, però sí que
recordo qui firmava la
crònica: Joaquim Fite.
Em va agradar tant
reviure el partit a través
dels ulls de l’aleshores (i
ja mític) cap d’Esports,
que a partir d’aleshores
llegir la crònica es va
convertir en costum
setmanal. La rutina va
continuar a l’institut
Pau Vila el 1994. El cor
arlequinat ha continu-
at bategant lluny de
Sabadell per la meva
feina, fidel a la versió
digital del ja renovat Di-
ari de Sabadell. El Pere
Figueras era el meu
nou Joaquim Fité. Tinc
ben guardada l’edició
especial del 27 de juliol,
l’ascens a Marbella que
vaig viure intensament.
I així continuarem. Per
molts anys i gràcies per
ser-hi sempre!
Pau Morilla-Giner
Actual president
del CE Sabadell
Creixent
amb les
cròniques del
CE Sabadell
Una ciutat com la nos-
tra, on molts ciutadans
tenim un fort sentiment
de pertinença a una
comunitat on vivim
conjuntament experièn-
cies comunes, necessita
mitjans locals.
Jo sempre he comen-
çat el Diari de Sabadell
per les pàgines d’Es-
ports. Primer a veure
què diu del meu club,
i a continuació dels
altres esports. Recordo
com de petit (i jove) les
cròniques dels dimarts
reflectien el que havíem
fet diumenge. Era un
orgull veure’ns menci-
onats i segurament per
a la família i els avis el
sentiment encara era
més intens. Si a més hi
havia fotografia, molt
millor.
Els nois i noies de
la JAS l’esperàvem, la
gaudíem, i moltes vega-
des la guardàvem.
Més endavant, la
meva necessitat d’in-
formació m’ha portat a
interessar-me per totes
les seccions, perquè
no puc passar sense
conèixer l’actualitat
de Sabadell a tots els
àmbits. És per això que
agraeixo al Diari la feina
que fa i l’encoratjo a
seguir en aquesta nova
etapa, que ens permet
una lectura fàcil, molt
agradable, i de la qual
no podem prescindir.
Jordi Molins
President Joventut
Atlètica Sabadell
Una
manera
de compartir
En uns moments en
els quals la informació
digital s’ha imposat a
la premsa escrita, el fet
que a la nostra ciutat
es continuï apostant
per la informació en un
mitjà físic (sense des-
castar el digital com a
complementari) com fa
el Diari de Sabadell, ha
de valorar-se com a fet
molt positiu amb vista
a mantenir viu el paper
que, d’alguna manera,
reivindica els orígens
iniciats per Gutenberg i
que va suposar un punt
d’inflexió qualitatiu refe-
rent a la informació, que
al seu torn va contribuir
poderosament en els
canvis socials.
No és fàcil competir
amb la digitalització
de la informació, però
l’esforç en el disseny
més atractiu del Diari de
Sabadell fa que continuï
sent un mitjà al qual
recórrer per a la infor-
mació més pròxima.
Avui que la informació/
desinformació i fake
news campa pels mass
media i xarxes socials
en mans del poder
econòmic amb inte-
ressos definits, és clau
l’existència de mitjans
locals tan objectius com
sigui possible com a
contrapunt.
Manuel Navas
President
de la FAV Sabadell
En defensa
de la
premsa de
proximitat
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 59
60 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
Si hi ha una qüestió de la qual
hem parlat en matèria judicial és
el mal estat dels Jutjats de Saba-
dell, que patien problemes d’es-
pai i de refrigeració. A l’estiu, les
temperatures eren tan elevades
a l’edifici de l’Eix Macià que, en
moltes ocasions, s’havia d’aturar
l’activitat de jutjats. La preocu-
pació de tots els agents judicials
s’ha millorat amb més plantes
per a Fiscalia i una remodelació
del sistema d’aire condicionat. En
aquest context, el 2021, la sabade-
llenca Lourdes Ciuró va esdevenir
consellera de Justícia. En la seva
etapa en el Govern de la Genera-
litat, va haver de fer front al mal
estat de molts equipaments del
país, com Martorell i Gavà, i tam-
bé va buscar una solució per als
jutjats de Sabadell. Va apostar
per una reforma integral, que va
deixar enllestida abans de sortir
de l’executiu català, en comptes
d’optar per la construcció d’un nou
equipament.
Ciuró també es va centrar en
qüestions de Memòria Democrà-
tica, com la cerca de les despulles
del militant antifranquista Cipria-
no Martos.
El salt de Ciuró a
Justícia i el repte
dels nous jutjats
de Sabadell
Lourdes Ciuró
Exconsellera i exregidora
No s’ho va pensar dos cops. Quan
va esclatar el conflicte armat al seu
país d’origen, Ucraïna, es va armar
amb el seu megàfon per cridar als
quatre vents, davant de l’Ajunta-
ment de Sabadell, que allò era una
veritable injustícia.
Més enllà de les paraules i la
mobilització, va coordinar tot un
dispositiu per enviar ajuda huma-
nitària al seu país, va esdevenir el
traductor voluntari per als ucraïne-
sos que arribaven a la nostra ciutat
i va col·laborar molts mesos du-
rant la Creu Roja. A Sabadell han
arribat 455 persones refugiades
d’Ucraïna, segons les darreres
dades de l’Idescat, especialment
dones (285). Un total de 38 cen-
tres educatius a Sabadell van aco-
llir alumnat nouvingut d’Ucraïna. I,
tot i que ara els mitjans de comu-
nicació no posen el focus a la inva-
sió d’Ucraïna per part de Rússia, el
Yuri continua fent feina en silenci.
Un lideratge
local amb
mirada
internacional
Yuri Atamanchuk
Activista ucraïnès
AMPLIEM LES NOSTRES
INSTALACIONS PER
OFERIR-VOS UN MILLOR
SERVEI
NOVA ADREÇA
C/. Escola Industrial, 2
Sabadell 08201
Telf. 680 178 488
* Material Elèctric
* Il·luminació - Decoració
* Petit Electrodomèstic
El lideratge de Sabadell
en reptes socials i edu-
catius com la lluita con-
tra la segregació escolar,
l’abandonament, la mi-
llora de la comprensió
lectora, les desigualtats
en l’educació fora de
l’escola serà imprescin-
dible els pròxims anys.
Aquests grans reptes
de ciutat, però també
de país, ens interpel·len
a tots, des de famílies,
ajuntament, docents,
representants polítics,
entitats… i mitjans de
comunicació.
El Diari de Sabadell ha
estat referència aquests
cinc anys per donar veu
i fer valdre tots aquells
actors de la ciutat i de
la comunitat educativa
que caminen i treballen
cada dia per una ciutat
més cohesionada, justa
i equitativa. I no només
això: n’ha estat part
directament i explícita-
ment implicada amb el
seu compromís de fer i
construir ciutat.
És ja un consens que
els grans reptes socials
dels pròxims anys
es resoldran, en gran
manera, des de l’escala
local. Sabadell té la
sort de comptar amb
un Diari que ha estat –i
ben segur ho continuarà
sent– una peça clau
per impulsar una ciutat
més justa i de futur. Per
molts anys més!
Ismael Palacín
Director de la Fundació
Bofill
Una peça
clau per
construir
educació
A una ciutat com Sa-
badell no pot mancar-li
un diari en paper. És per
això que la recuperació
de la capçalera del Diari
de Sabadell ara fa cinc
anys ha sigut un gran
encert, sobretot pel fet
d’haver-la adaptat als
nous temps i tenir un
vessant digital tan viu
com la de paper.
Per a l’activitat teatral
i cultural és fonamental
que els mitjans de
comunicació puguin
difondre i explicar què
fem. El Diari de Saba-
dell, durant aquests
cinc anys, ha sabut
complir aquesta funció
cobrint les estrenes dels
nostres espectacles i
informant de l’activitat
de la nostra entitat.
Des del Teatre Sant
Vicenç, volem felicitar
per aquests cinc anys
tot l’equip del Diari de
Sabadell i encoratjar-los
a seguir amb aquesta
bona tasca de servei a
la cultura de la nostra
ciutat molts anys més!
Jaume Pont
president del Teatre
Sant Vicenç
Des del
Teatre Sant
Vicenç:
moltes
felicitats!
Aquest nou Diari de
Sabadell sempre m’ha
recordat a les empreses
tecnològiques multina-
cionals on he treballat,
gent jove amb idees, a
l’última en tendències i
amb un bon producte.
Des dels inicis
d’aquesta nova capça-
lera he tingut el privilegi
d’escriure de temes
que m’agraden, espe-
cialment d’emprenedo-
ria, però també de per-
fils històrics vinculats
a la filosofia, d’altres
com la generació X o
de la mort de Franco
Battiato.
Però especialment
enriquidor per a mi ha
estat intentar fer valdre
grans exemples crea-
tius sabadellencs com
l’empresa Haddock,
recomanada per la
revista Forbes, el pintor
internacionalment
reconegut Ramiro Fer-
nàndez Saus o la coo-
perant a l’Àfrica Roser
Fernàndez Taulé, entre
d’altres.
A Sabadell sempre li
han anat bé els nous
aires. Per millorar
entitats i empreses
cal sovint que hi hagi
persones amb força i
propostes que millorin
el present. Tant els
responsables com tot
l’equip del Diari en són
clars exemples.
Joan Reixach
Emprenedor
Aire fresc
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
Si hi ha una qüestió de la qual
hem parlat en matèria judicial és
el mal estat dels Jutjats de Saba-
dell, que patien problemes d’es-
pai i de refrigeració. A l’estiu, les
temperatures eren tan elevades
a l’edifici de l’Eix Macià que, en
moltes ocasions, s’havia d’aturar
l’activitat de jutjats. La preocu-
pació de tots els agents judicials
s’ha millorat amb més plantes
per a Fiscalia i una remodelació
del sistema d’aire condicionat. En
aquest context, el 2021, la sabade-
llenca Lourdes Ciuró va esdevenir
consellera de Justícia. En la seva
etapa en el Govern de la Genera-
litat, va haver de fer front al mal
estat de molts equipaments del
país, com Martorell i Gavà, i tam-
bé va buscar una solució per als
jutjats de Sabadell. Va apostar
per una reforma integral, que va
deixar enllestida abans de sortir
de l’executiu català, en comptes
d’optar per la construcció d’un nou
equipament.
Ciuró també es va centrar en
qüestions de Memòria Democrà-
tica, com la cerca de les despulles
del militant antifranquista Cipria-
no Martos.
El salt de Ciuró a
Justícia i el repte
dels nous jutjats
de Sabadell
Lourdes Ciuró
Exconsellera i exregidora
No s’ho va pensar dos cops. Quan
va esclatar el conflicte armat al seu
país d’origen, Ucraïna, es va armar
amb el seu megàfon per cridar als
quatre vents, davant de l’Ajunta-
ment de Sabadell, que allò era una
veritable injustícia.
Més enllà de les paraules i la
mobilització, va coordinar tot un
dispositiu per enviar ajuda huma-
nitària al seu país, va esdevenir el
traductor voluntari per als ucraïne-
sos que arribaven a la nostra ciutat
i va col·laborar molts mesos du-
rant la Creu Roja. A Sabadell han
arribat 455 persones refugiades
d’Ucraïna, segons les darreres
dades de l’Idescat, especialment
dones (285). Un total de 38 cen-
tres educatius a Sabadell van aco-
llir alumnat nouvingut d’Ucraïna. I,
tot i que ara els mitjans de comu-
nicació no posen el focus a la inva-
sió d’Ucraïna per part de Rússia, el
Yuri continua fent feina en silenci.
Un lideratge
local amb
mirada
internacional
Yuri Atamanchuk
Activista ucraïnès
AMPLIEM LES NOSTRES
INSTALACIONS PER
OFERIR-VOS UN MILLOR
SERVEI
NOVA ADREÇA
C/. Escola Industrial, 2
Sabadell 08201
Telf. 680 178 488
* Material Elèctric
* Il·luminació - Decoració
* Petit Electrodomèstic
El lideratge de Sabadell
en reptes socials i edu-
catius com la lluita con-
tra la segregació escolar,
l’abandonament, la mi-
llora de la comprensió
lectora, les desigualtats
en l’educació fora de
l’escola serà imprescin-
dible els pròxims anys.
Aquests grans reptes
de ciutat, però també
de país, ens interpel·len
a tots, des de famílies,
ajuntament, docents,
representants polítics,
entitats… i mitjans de
comunicació.
El Diari de Sabadell ha
estat referència aquests
cinc anys per donar veu
i fer valdre tots aquells
actors de la ciutat i de
la comunitat educativa
que caminen i treballen
cada dia per una ciutat
més cohesionada, justa
i equitativa. I no només
això: n’ha estat part
directament i explícita-
ment implicada amb el
seu compromís de fer i
construir ciutat.
És ja un consens que
els grans reptes socials
dels pròxims anys
es resoldran, en gran
manera, des de l’escala
local. Sabadell té la
sort de comptar amb
un Diari que ha estat –i
ben segur ho continuarà
sent– una peça clau
per impulsar una ciutat
més justa i de futur. Per
molts anys més!
Ismael Palacín
Director de la Fundació
Bofill
Una peça
clau per
construir
educació
A una ciutat com Sa-
badell no pot mancar-li
un diari en paper. És per
això que la recuperació
de la capçalera del Diari
de Sabadell ara fa cinc
anys ha sigut un gran
encert, sobretot pel fet
d’haver-la adaptat als
nous temps i tenir un
vessant digital tan viu
com la de paper.
Per a l’activitat teatral
i cultural és fonamental
que els mitjans de
comunicació puguin
difondre i explicar què
fem. El Diari de Saba-
dell, durant aquests
cinc anys, ha sabut
complir aquesta funció
cobrint les estrenes dels
nostres espectacles i
informant de l’activitat
de la nostra entitat.
Des del Teatre Sant
Vicenç, volem felicitar
per aquests cinc anys
tot l’equip del Diari de
Sabadell i encoratjar-los
a seguir amb aquesta
bona tasca de servei a
la cultura de la nostra
ciutat molts anys més!
Jaume Pont
president del Teatre
Sant Vicenç
Des del
Teatre Sant
Vicenç:
moltes
felicitats!
Aquest nou Diari de
Sabadell sempre m’ha
recordat a les empreses
tecnològiques multina-
cionals on he treballat,
gent jove amb idees, a
l’última en tendències i
amb un bon producte.
Des dels inicis
d’aquesta nova capça-
lera he tingut el privilegi
d’escriure de temes
que m’agraden, espe-
cialment d’emprenedo-
ria, però també de per-
fils històrics vinculats
a la filosofia, d’altres
com la generació X o
de la mort de Franco
Battiato.
Però especialment
enriquidor per a mi ha
estat intentar fer valdre
grans exemples crea-
tius sabadellencs com
l’empresa Haddock,
recomanada per la
revista Forbes, el pintor
internacionalment
reconegut Ramiro Fer-
nàndez Saus o la coo-
perant a l’Àfrica Roser
Fernàndez Taulé, entre
d’altres.
A Sabadell sempre li
han anat bé els nous
aires. Per millorar
entitats i empreses
cal sovint que hi hagi
persones amb força i
propostes que millorin
el present. Tant els
responsables com tot
l’equip del Diari en són
clars exemples.
Joan Reixach
Emprenedor
Aire fresc
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 61
Edició especial
5 anys del Diari
Un homenatge
a les nostres
mares
La periodista i escriptora sa-
badellenca Gemma Ruiz va
guanyar el 63è Premi Sant Jor-
di amb la novel·la Les nostres
mares, un homenatge a les
dones nascudes als anys 50.
El guardó, amb una dotació de
60.000 euros, es va entregar
a la 72a Nit de Santa Llúcia
d’Òmnium Cultural. Feia 19
anys que una dona no gua-
nyava el Premi Sant Jordi. La
darrera havia estat l’escriptora
Carme Riera. A més, Les nos -
tres mares va ser un dels llibres
més venuts de ficció en català
de la diada de Sant Jordi 2023.
“Les nostres mares no es van
poder dedicar al que havien
somiat, però veient-les actuar
ens han ensenyat a com anar
pel món, malgrat que tingués-
sim com a referents els pares,
les seves professions i la seva
projecció social. Són referents
de la vida i els valors”, explicava
en una entrevista el març.
Gemma Ruiz
Palà
Escriptora i periodista
Un cineasta
d’honor
a la ciutat
El reconegut director de fo-
tografia de Sabadell, Tomàs
Pladevall, va rebre el Premi
Gaudí d’Honor-Miquel Porter
2022, a la sala oval del Museu
Nacional d’Art de Catalunya.
Un reconeixement que per
primera vegada es va atorgar
a un director de fotografia.
Quedarà sempre a la història
quan el mestre de la llum en el
cinema va recollir el premi amb
l’element que va configurar la
seva primera projecció, una
bombeta d’incandescència
que il·luminava un pessebre
casolà quan tenia quinze anys.
I, abans d’un llarg i merescut
aplaudiment de la sala, la va
encendre al crit de “visca la
llum, visc l’ombra, visca el
cinema català!“.
Tomàs
Pladevall
Director de fotografia
L’alcaldessa
que ha canviat
Sabadell
políticament
Marta Farrés i el PSC van do-
nar la sorpresa en les últimes
eleccions municipals del maig
passat amb una majoria ab-
soluta que no s’havia vist en
els darrers vint anys a Sabadell.
L’alcaldessa va assumir de nou
les funcions dissabte passat en
el ple de constitució de l’Ajun-
tament. En una entrevista
amb el Diari, explicava que
tindrà mà estesa amb la resta
de grups polítics tot i la nova
configuració del ple. Fins i tot
es planteja fer pactes i ampli-
ar el Govern, si és necessari, al
llarg del mandat.
Farrés s’ha convertit en una
nova figura cabdal en l’àmbit
polític a la ciutat i els que
la coneixen de més a prop
destaquen la seva “capacitat
de diàleg i negociació” i
“l’empatia” a l’hora d’afrontar
els problemes, siguin grans
reptes o bé inquietuds que es
puguin solucionar fàcilment.
L’alcaldessa s’ha situat
també en el panorama català
i espanyol amb trobades
amb ministres i consellers.
També va esdevenir presi-
denta de l’Associació de
Municipis de l’Arc Metropolità
el 2021.
Marta
Farrés
Alcaldessa
Edició especial
5 anys del Diari
Un homenatge
a les nostres
mares
La periodista i escriptora sa-
badellenca Gemma Ruiz va
guanyar el 63è Premi Sant Jor-
di amb la novel·la Les nostres
mares, un homenatge a les
dones nascudes als anys 50.
El guardó, amb una dotació de
60.000 euros, es va entregar
a la 72a Nit de Santa Llúcia
d’Òmnium Cultural. Feia 19
anys que una dona no gua-
nyava el Premi Sant Jordi. La
darrera havia estat l’escriptora
Carme Riera. A més, Les nos -
tres mares va ser un dels llibres
més venuts de ficció en català
de la diada de Sant Jordi 2023.
“Les nostres mares no es van
poder dedicar al que havien
somiat, però veient-les actuar
ens han ensenyat a com anar
pel món, malgrat que tingués-
sim com a referents els pares,
les seves professions i la seva
projecció social. Són referents
de la vida i els valors”, explicava
en una entrevista el març.
Gemma Ruiz
Palà
Escriptora i periodista
Un cineasta
d’honor
a la ciutat
El reconegut director de fo-
tografia de Sabadell, Tomàs
Pladevall, va rebre el Premi
Gaudí d’Honor-Miquel Porter
2022, a la sala oval del Museu
Nacional d’Art de Catalunya.
Un reconeixement que per
primera vegada es va atorgar
a un director de fotografia.
Quedarà sempre a la història
quan el mestre de la llum en el
cinema va recollir el premi amb
l’element que va configurar la
seva primera projecció, una
bombeta d’incandescència
que il·luminava un pessebre
casolà quan tenia quinze anys.
I, abans d’un llarg i merescut
aplaudiment de la sala, la va
encendre al crit de “visca la
llum, visc l’ombra, visca el
cinema català!“.
Tomàs
Pladevall
Director de fotografia
L’alcaldessa
que ha canviat
Sabadell
políticament
Marta Farrés i el PSC van do-
nar la sorpresa en les últimes
eleccions municipals del maig
passat amb una majoria ab-
soluta que no s’havia vist en
els darrers vint anys a Sabadell.
L’alcaldessa va assumir de nou
les funcions dissabte passat en
el ple de constitució de l’Ajun-
tament. En una entrevista
amb el Diari, explicava que
tindrà mà estesa amb la resta
de grups polítics tot i la nova
configuració del ple. Fins i tot
es planteja fer pactes i ampli-
ar el Govern, si és necessari, al
llarg del mandat.
Farrés s’ha convertit en una
nova figura cabdal en l’àmbit
polític a la ciutat i els que
la coneixen de més a prop
destaquen la seva “capacitat
de diàleg i negociació” i
“l’empatia” a l’hora d’afrontar
els problemes, siguin grans
reptes o bé inquietuds que es
puguin solucionar fàcilment.
L’alcaldessa s’ha situat
també en el panorama català
i espanyol amb trobades
amb ministres i consellers.
També va esdevenir presi-
denta de l’Associació de
Municipis de l’Arc Metropolità
el 2021.
Marta
Farrés
Alcaldessa
62 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
És el metge més antic del Servei
d’Emergències Mèdiques (SEM) de
tota Catalunya. Oficialment, Jaume
Motos hi treballa des de 1985. Era
cirurgià, però quan va néixer el cos
mèdic, va escollir ingressar-hi. “Vaig
passar-ho malament per haver de
triar, però després de tots aquests
anys, quan miro enrere, sé que vaig
fer el correcte”, comenta.
La seva feina és vital, literalment.
Del SEM depèn la vida de moltes
persones en situacions molt greus.
“Cada vegada que reverteixes una
situació molt complicada és un gran
triomf”. Però les morts, especialment
de persones molt joves, són un gran
impacte psicològic, tot i el suport
professional que reben. “És la mena
de medicina més impactant que hi
ha. Una vida depèn de segons, del
que facis o no facis”.
Al llarg de tots aquests anys, ex-
plica, ha viscut com el cos mèdic ha
evolucionat fins a uns nivells altís-
sims de sofisticació, desconeguts
per la societat, però imprescindibles
per a la vida de moltes persones.
Persones que fan una ciutat millor
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
Eduard Clarella és el bomber més
veterà del Parc de Sabadell. Després
de 38 anys de servei, aquest estiu
es jubilarà. “Em sabrà greu, perquè
m’encanta la meva feina. És pura
vocació”. Hi ha format una família:
“Som els mateixos les 24 hores del
dia. Però és que treballem en equip.
L’un sense l’altre no és res”. La família
de sang també és plena de bombers.
Són tres generacions: “Els meus pa-
res ho eren, els meus germans i un
nebot també. I el meu fill és Ajudant
d’Ofici Forestal”.
Sobre la feina, se sincera: “Cada
servei és diferent, però ajudes la
gent, resols problemes. I és clar que
a vegades tenim por, però s’ha de
controlar. I tenim l’experiència i la
formació per fer-ho”.
Més de mitja vida estimant
la feina de bomber
Eduard Clarella
Bomber
Va viure la covid com si fóssim
els protagonistes d’una pel·lí-
cula. Ella va decidir que volia
ajudar, tant sí com no, i no te-
mia posar-se en risc. “Si moro,
que almenys hagi estat útil”, es
deia. I el que va fer no va sortir
als diaris. Però és extraordinari:
aficionada a la costura, va deci-
dir cosir mascaretes perquè fe-
ien falta al Taulí i als supermer-
cats. Va acabar confeccionant
a un ritme de 50 mascaretes
per hora. Aleshores, agafava el
cotxe i es plantava a les cues de
la farmàcia i les repartia entre
una allau de gent. També ho
feia des de la finestra de casa
seva (viu a uns baixos). Es pas-
sava les hores repartint. Se’n va
córrer la veu i hi arribaven trans-
portistes, veïns d’altres punts
de la ciutat i curiosos que s’hi
apropaven. Encara s’emociona
quan ho recorda. Però no va ser
tot el que va fer: també es va
convertir en una de les perso-
nes anònimes que van carregar
el seu carret de la compra per a
qui ho necessitava.
2020:
a cinquant
a mascaretes
per hora
Maria Jesús López
Veïna d’Espronceda
Quan la vida és qüestió
de segons, el SEM és allà
Jaume Motos
Metge del SEM
És el metge més antic del Servei
d’Emergències Mèdiques (SEM) de
tota Catalunya. Oficialment, Jaume
Motos hi treballa des de 1985. Era
cirurgià, però quan va néixer el cos
mèdic, va escollir ingressar-hi. “Vaig
passar-ho malament per haver de
triar, però després de tots aquests
anys, quan miro enrere, sé que vaig
fer el correcte”, comenta.
La seva feina és vital, literalment.
Del SEM depèn la vida de moltes
persones en situacions molt greus.
“Cada vegada que reverteixes una
situació molt complicada és un gran
triomf”. Però les morts, especialment
de persones molt joves, són un gran
impacte psicològic, tot i el suport
professional que reben. “És la mena
de medicina més impactant que hi
ha. Una vida depèn de segons, del
que facis o no facis”.
Al llarg de tots aquests anys, ex-
plica, ha viscut com el cos mèdic ha
evolucionat fins a uns nivells altís-
sims de sofisticació, desconeguts
per la societat, però imprescindibles
per a la vida de moltes persones.
Persones que fan una ciutat millor
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
Eduard Clarella és el bomber més
veterà del Parc de Sabadell. Després
de 38 anys de servei, aquest estiu
es jubilarà. “Em sabrà greu, perquè
m’encanta la meva feina. És pura
vocació”. Hi ha format una família:
“Som els mateixos les 24 hores del
dia. Però és que treballem en equip.
L’un sense l’altre no és res”. La família
de sang també és plena de bombers.
Són tres generacions: “Els meus pa-
res ho eren, els meus germans i un
nebot també. I el meu fill és Ajudant
d’Ofici Forestal”.
Sobre la feina, se sincera: “Cada
servei és diferent, però ajudes la
gent, resols problemes. I és clar que
a vegades tenim por, però s’ha de
controlar. I tenim l’experiència i la
formació per fer-ho”.
Més de mitja vida estimant
la feina de bomber
Eduard Clarella
Bomber
Va viure la covid com si fóssim
els protagonistes d’una pel·lí-
cula. Ella va decidir que volia
ajudar, tant sí com no, i no te-
mia posar-se en risc. “Si moro,
que almenys hagi estat útil”, es
deia. I el que va fer no va sortir
als diaris. Però és extraordinari:
aficionada a la costura, va deci-
dir cosir mascaretes perquè fe-
ien falta al Taulí i als supermer-
cats. Va acabar confeccionant
a un ritme de 50 mascaretes
per hora. Aleshores, agafava el
cotxe i es plantava a les cues de
la farmàcia i les repartia entre
una allau de gent. També ho
feia des de la finestra de casa
seva (viu a uns baixos). Es pas-
sava les hores repartint. Se’n va
córrer la veu i hi arribaven trans-
portistes, veïns d’altres punts
de la ciutat i curiosos que s’hi
apropaven. Encara s’emociona
quan ho recorda. Però no va ser
tot el que va fer: també es va
convertir en una de les perso-
nes anònimes que van carregar
el seu carret de la compra per a
qui ho necessitava.
2020:
a cinquant
a mascaretes
per hora
Maria Jesús López
Veïna d’Espronceda
Quan la vida és qüestió
de segons, el SEM és allà
Jaume Motos
Metge del SEM
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 63
Siguis on siguis, posa cada cosa al seu lloc!
A l’estiu els residus
no fan vacances
RECORDA!
Una burilla pot romandre
entre 10 i 15 anys al medi i
mal apagada pot provocar
un incendi forestal
Els residus no
han de formar
part del paisatge
El vidre tarda
més de mil anys
a desaparèixer
Les bosses
de plàstic poden
ofegar la fauna
De Sabadell
a Ucraïna
moguts per
la solidaritat
Sabadell va ser una de les
ciutats que més es va mobi-
litzar per ajudar els ciutadans
d’Ucraïna un cop va ser enva-
ïda per Rússia. Van ser cen-
tenars de persones les que
es van mobilitzar a la nostra
ciutat. Entre ells, el nostre co-
merç local, que és també el
fil que uneix les persones. La
família Bosser, propietaris de
l’Artbo, moguts per la solida-
ritat i l’empatia, van enviar un
comboi amb molts dels seus
productes. Aliments elaborats
a Sabadell rumb Ucraïna. “Va
ser una experiència gratificant i
molt esgotadora”, resumeix en
Ramon Bosser. Ell no va poder
assistir, però sí que ho van fer
la seva dona i la seva germana,
que van viure de prop l’horror.
Però també el vessant més
humà: l’ajuda genuïna, desin-
teressada.
Ramon
Bosser
Propietari de la
pastisseria Artbo
Siguis on siguis, posa cada cosa al seu lloc!
A l’estiu els residus
no fan vacances
RECORDA!
Una burilla pot romandre
entre 10 i 15 anys al medi i
mal apagada pot provocar
un incendi forestal
Els residus no
han de formar
part del paisatge
El vidre tarda
més de mil anys
a desaparèixer
Les bosses
de plàstic poden
ofegar la fauna
De Sabadell
a Ucraïna
moguts per
la solidaritat
Sabadell va ser una de les
ciutats que més es va mobi-
litzar per ajudar els ciutadans
d’Ucraïna un cop va ser enva-
ïda per Rússia. Van ser cen-
tenars de persones les que
es van mobilitzar a la nostra
ciutat. Entre ells, el nostre co-
merç local, que és també el
fil que uneix les persones. La
família Bosser, propietaris de
l’Artbo, moguts per la solida-
ritat i l’empatia, van enviar un
comboi amb molts dels seus
productes. Aliments elaborats
a Sabadell rumb Ucraïna. “Va
ser una experiència gratificant i
molt esgotadora”, resumeix en
Ramon Bosser. Ell no va poder
assistir, però sí que ho van fer
la seva dona i la seva germana,
que van viure de prop l’horror.
Però també el vessant més
humà: l’ajuda genuïna, desin-
teressada.
Ramon
Bosser
Propietari de la
pastisseria Artbo
64 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
A casa sempre hem
sigut subscriptors del
Diari de Sabadell. És
l’única manera de sa-
ber què passa a casa.
Fa cinc anys, amb el
canvi de propietat, va
haver-hi una transfor-
mació espectacular al
diari. Resumint, feia
goig comprar el diari no
sols per la forma, sinó,
sobretot, pel fons.
Un tema que em
va cridar l’atenció era
que hi havia molts ar-
ticulistes. El meu amic
Joan Reixach, també
articulista, em va animar
a anar a veure en Marc
Basté. Amb la meva ex-
periència i coneixement
de treballar per aquests
mons de Déu, volia ex-
plicar, de manera plane-
ra, temes de tecnologia
i economia. Ep, i també
del rodal! Tot van ser
facilitats. La realitat és
que ja he escrit més de
cinquanta articles des
del setembre del 2019.
Felicitats al Diari
i, com deia la meva
àvia, “que per molts
anys puguem fer obres
semblants, amb els
mateixos paletes i els
mateixos manobres”.
Josep Rof
Enginyer industrial
i expert en innovació
I de sobte,
articulista!
Poc es reflexiona sobre
la funció social, cultural
i política d’un diari. El
diari és efectivament
un instrument, un local,
un pressupost, uns
professionals, un web
i, al capdavall, unes
notícies i unes opinions.
El diari és essencial per
al debat polític ciutadà.
Sense ell, la política
seria quasi impossible.
La democràcia es fona-
menta en moltes coses,
però en una ciutat tan
gran el diari és un gran
instrument per reconèi-
xer-nos mútuament.
Sense diari, no podríem
saber de l’existència de
tantes associacions, de
tantes persones, de tan-
tes activitats, de tantes
reflexions, de tantes
empreses. És a dir, ens
ajuda a tenir consciència
de comunitat i això
és essencial per tenir
identitat. Per aquesta
raó penso que el Diari
de Sabadell és en si
mateix un símbol de la
identitat sabadellenca.
El sabadellenquisme no
és una cosa que serveix
per fer bromes sobre el
poble veí, sense identi-
tat no hi ha arrelament
i sense arrelament no hi
ha sentit de comunitat
i, per tant, no hi ha
solidaritat. El diari ens
evidencia que la ciutat
la fem entre tots els
217.000 ciutadans, és a
dir, un símbol de repu-
blicanisme.
Jordi Serrano
Historiador
i rector de la UPEC
Un diari
conforma
una identitat
Sabadell 2024, Capital
de la Cultura Catalana.
Els de l’APM diuen que
la televisió és cultura.
Per contagi, la premsa
més. Si no, que els ho
preguntin a la Colla de
Sabadell. Hi ha certs pi-
lars als quals una capital
de comarca no pot
renunciar; el rigor és
fonamental per creure
en qualsevol projecte; el
rigor és el continent, la
forma i el contingut; la
professionalitat es tre-
balla cada dia, i un diari
ha de connectar i saber
teixir una xarxa entre to-
tes les peces del veïnat.
Si no ets coneixedor,
no seràs connector
d’aquesta escala esbo-
jarrada de veïns.
El Diari de Sabadell
ha remat aquests cinc
anys per retornar al seu
lloc. Des de l’Embassa’t
sabem que és dur na-
vegar a les tempestuo-
ses aigües que banyen
el riu Ripoll i és d’agrair
trobar any rere any més
companys de viatge
cap a la fita de les peti-
tes coses ben fetes.
Tal com necessitem
la música per viure, és
vital tenir un diari com
cal, així que per molts
anys no se silenciï
aquesta cançó, no
perdem ni la fe ni els
ànims, i puguem ser
capital de cultura amb
totes les lletres i amb
tots els festivals.
Arnau Solsona
Director de l’Embassa’t
Connectant
la cultura
Quan vam saber que
ens podíem quedar
sense Diari de Sabadell,
tots vam projectar un
futur en què ens sentirí-
em orfes. A mi m’havia
acompanyat tota la
vida, i durant la meva
infància era l’única font
que informava sobre el
Centre d’Esports. Vaig
aprendre a escriure
cròniques llegint les que
Pere Figueras publicava
cada dimarts explicant
partits que, sovint, no
havia pogut veure i que
agafaven forma i es
dibuixaven a la meva
imaginació gràcies a la
paraula escrita.
Els temps han canviat,
els partits ja s’emeten
per Internet i tenim més
mitjans a l’abast, però
el nou Diari no només
va evitar que sentíssim
un buit ple de nostàlgia,
sinó que es va adaptar
als nous temps amb
una edició digital fan-
tàstica que ens fa sentir
com a casa als que
vivim fora de Sabadell
i no podem anar al
quiosc a comprar-lo.
Us vull felicitar a tots
per aquest cinquè
aniversari i donar-vos
les gràcies per seguir
fomentant aquest pe-
riodisme de proximitat,
que és més necessari
que mai en un món
com el que ens ha tocat
viure.
Àxel Torres
Periodista
Una edició
digital
fantàstica
Volem expressar el
nostre sincer agraïment
al Diari de Sabadell per
la seva dedicació i su-
port en la difusió de la
nostra trajectòria i inci-
dència. És un honor per
A nosaltres veure com
les nostres representa-
cions i activitats arriben
a un públic més ampli
gràcies a l’excel·lent tre-
ball periodístic del Diari
de Sabadell.
Des de la Joventut de
la Faràndula treballem
amb passió per preser-
var i promoure la cultura
i els valors del teatre.
Amb l’ajuda del Diari
de Sabadell, hem estat
capaços de visibilitzar
encara més la nostra
feina per als més me-
nuts de casa.
Agraïm profunda-
ment als periodistes,
redactors i tot l’equip
del Diari de Sabadell
la seva professionalitat
i suport constant. La
vostra cobertura ha
permès que la Joventut
de la Faràndula arribi a
nous públics i continuï
creixent any rere any.
Una vegada més,
gràcies al Diari de Saba-
dell, mitjà clau per a la
promoció de la cultura
i les arts escèniques a
Sabadell, i pel suport a
la Joventut de la Faràn-
dula en la seva trajectò-
ria i incidència en la vida
cultural de la ciutat.
Anna Vidal
Presidenta de Joventut
de la Faràndula
Complicitat
cultural
més enllà
del paper
Edició especial
5 anys del DiariLes cares de la notícia
A casa sempre hem
sigut subscriptors del
Diari de Sabadell. És
l’única manera de sa-
ber què passa a casa.
Fa cinc anys, amb el
canvi de propietat, va
haver-hi una transfor-
mació espectacular al
diari. Resumint, feia
goig comprar el diari no
sols per la forma, sinó,
sobretot, pel fons.
Un tema que em
va cridar l’atenció era
que hi havia molts ar-
ticulistes. El meu amic
Joan Reixach, també
articulista, em va animar
a anar a veure en Marc
Basté. Amb la meva ex-
periència i coneixement
de treballar per aquests
mons de Déu, volia ex-
plicar, de manera plane-
ra, temes de tecnologia
i economia. Ep, i també
del rodal! Tot van ser
facilitats. La realitat és
que ja he escrit més de
cinquanta articles des
del setembre del 2019.
Felicitats al Diari
i, com deia la meva
àvia, “que per molts
anys puguem fer obres
semblants, amb els
mateixos paletes i els
mateixos manobres”.
Josep Rof
Enginyer industrial
i expert en innovació
I de sobte,
articulista!
Poc es reflexiona sobre
la funció social, cultural
i política d’un diari. El
diari és efectivament
un instrument, un local,
un pressupost, uns
professionals, un web
i, al capdavall, unes
notícies i unes opinions.
El diari és essencial per
al debat polític ciutadà.
Sense ell, la política
seria quasi impossible.
La democràcia es fona-
menta en moltes coses,
però en una ciutat tan
gran el diari és un gran
instrument per reconèi-
xer-nos mútuament.
Sense diari, no podríem
saber de l’existència de
tantes associacions, de
tantes persones, de tan-
tes activitats, de tantes
reflexions, de tantes
empreses. És a dir, ens
ajuda a tenir consciència
de comunitat i això
és essencial per tenir
identitat. Per aquesta
raó penso que el Diari
de Sabadell és en si
mateix un símbol de la
identitat sabadellenca.
El sabadellenquisme no
és una cosa que serveix
per fer bromes sobre el
poble veí, sense identi-
tat no hi ha arrelament
i sense arrelament no hi
ha sentit de comunitat
i, per tant, no hi ha
solidaritat. El diari ens
evidencia que la ciutat
la fem entre tots els
217.000 ciutadans, és a
dir, un símbol de repu-
blicanisme.
Jordi Serrano
Historiador
i rector de la UPEC
Un diari
conforma
una identitat
Sabadell 2024, Capital
de la Cultura Catalana.
Els de l’APM diuen que
la televisió és cultura.
Per contagi, la premsa
més. Si no, que els ho
preguntin a la Colla de
Sabadell. Hi ha certs pi-
lars als quals una capital
de comarca no pot
renunciar; el rigor és
fonamental per creure
en qualsevol projecte; el
rigor és el continent, la
forma i el contingut; la
professionalitat es tre-
balla cada dia, i un diari
ha de connectar i saber
teixir una xarxa entre to-
tes les peces del veïnat.
Si no ets coneixedor,
no seràs connector
d’aquesta escala esbo-
jarrada de veïns.
El Diari de Sabadell
ha remat aquests cinc
anys per retornar al seu
lloc. Des de l’Embassa’t
sabem que és dur na-
vegar a les tempestuo-
ses aigües que banyen
el riu Ripoll i és d’agrair
trobar any rere any més
companys de viatge
cap a la fita de les peti-
tes coses ben fetes.
Tal com necessitem
la música per viure, és
vital tenir un diari com
cal, així que per molts
anys no se silenciï
aquesta cançó, no
perdem ni la fe ni els
ànims, i puguem ser
capital de cultura amb
totes les lletres i amb
tots els festivals.
Arnau Solsona
Director de l’Embassa’t
Connectant
la cultura
Quan vam saber que
ens podíem quedar
sense Diari de Sabadell,
tots vam projectar un
futur en què ens sentirí-
em orfes. A mi m’havia
acompanyat tota la
vida, i durant la meva
infància era l’única font
que informava sobre el
Centre d’Esports. Vaig
aprendre a escriure
cròniques llegint les que
Pere Figueras publicava
cada dimarts explicant
partits que, sovint, no
havia pogut veure i que
agafaven forma i es
dibuixaven a la meva
imaginació gràcies a la
paraula escrita.
Els temps han canviat,
els partits ja s’emeten
per Internet i tenim més
mitjans a l’abast, però
el nou Diari no només
va evitar que sentíssim
un buit ple de nostàlgia,
sinó que es va adaptar
als nous temps amb
una edició digital fan-
tàstica que ens fa sentir
com a casa als que
vivim fora de Sabadell
i no podem anar al
quiosc a comprar-lo.
Us vull felicitar a tots
per aquest cinquè
aniversari i donar-vos
les gràcies per seguir
fomentant aquest pe-
riodisme de proximitat,
que és més necessari
que mai en un món
com el que ens ha tocat
viure.
Àxel Torres
Periodista
Una edició
digital
fantàstica
Volem expressar el
nostre sincer agraïment
al Diari de Sabadell per
la seva dedicació i su-
port en la difusió de la
nostra trajectòria i inci-
dència. És un honor per
A nosaltres veure com
les nostres representa-
cions i activitats arriben
a un públic més ampli
gràcies a l’excel·lent tre-
ball periodístic del Diari
de Sabadell.
Des de la Joventut de
la Faràndula treballem
amb passió per preser-
var i promoure la cultura
i els valors del teatre.
Amb l’ajuda del Diari
de Sabadell, hem estat
capaços de visibilitzar
encara més la nostra
feina per als més me-
nuts de casa.
Agraïm profunda-
ment als periodistes,
redactors i tot l’equip
del Diari de Sabadell
la seva professionalitat
i suport constant. La
vostra cobertura ha
permès que la Joventut
de la Faràndula arribi a
nous públics i continuï
creixent any rere any.
Una vegada més,
gràcies al Diari de Saba-
dell, mitjà clau per a la
promoció de la cultura
i les arts escèniques a
Sabadell, i pel suport a
la Joventut de la Faràn-
dula en la seva trajectò-
ria i incidència en la vida
cultural de la ciutat.
Anna Vidal
Presidenta de Joventut
de la Faràndula
Complicitat
cultural
més enllà
del paper
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 65
Edició especial
5 anys del Diari
I moltes opinions més!
A Mémora ens movem per a tu, per a que l’acomiadament
del teu ésser estimat sigui el més especial.
Ara ja pots triar.
CADA VIDA ÉS UNICA.
TRIA QUELCOM DIFERENT.
A Sabadell, tria Mémora.
C/Jovellanos, 8 900 231 132 (24h) I memora.es
Les opinions senceres
les trobaràs aquí
Vols llegir les opinions de principi a
final? A través d’aquest QR podràs
consultar-les totes.
“Volem agrair el
tracte acurat i
precís que rebem
les entitats,
fent conèixer
les nostres
activitats”
Joana Soler
Presidenta de Joventuts
Musicals de Sabadell
“La Fundació
Ars hi reproduïm
regularment els
articles de la
secció Capital
Natural de la
nostra revista”
Manuel Costa
President del patronat
de la Fundació Ars
“Volem
agrair-vos que
en engegar
el projecte
apostéssiu
íntegrament
pel català”
Elisabeth Palomés
Directora del
CNL de Sabadell
“L’aparició del
nou diari, amb
un format més
modern i molts
atractius, va
il·lusionar la
ciutat”
Manel Sabés Exalcalde St.
Quirze, portaveu Consell
Consultiu CE Sabadell
“Ignoro les visites
i les vendes en
paper, per bé que
puc afirmar que
als nostres locals
hi ha bufetades
per llegir-lo”
Pere Urpí
Gerent d’UiU
Promotors
“Novapress
ha sabut llegir
amb encert les
oportunitats d’un
ecosistema de
mitjans locals en
transformació”
Jordi Obradors
Gerent Sabadell
Comerç Centre
“El DS és
fonamental per
copsar el pols de
la ciutat i mostrar
una realitat
de vegades
complexa”
Josep Manuel Suarez
President
d’Atendis
“La proximitat
d’un diari local
ens aporta el
valor afegit
de conèixer
molts dels seus
protagonistes”
Rosvi Moix
Empresària
“El DS és una
finestra oberta a
la realitat cultural.
Contribueix
a projectar
iniciatives com el
Festival elPetit”
Eulàlia Ribera Directora
de laSala i codirectora
del Festival elPetit
“Agraïm al DS la
difusió de totes
les activitats que
fem i que ens
ajudi donant-nos
visibilitat entre la
ciutadania”
Judith Roca
Voluntària
d’Oncolliga
“La qualitat de
la informació
que aporta el DS
reforça el teixit
social. A fer-nos
més plurals i més
demòcrates”
Miquel Àngel Vicente
Gerent de la Cambra
de la Propietat Urbana
“Referència per
saber què passa
a la ciutat i amb
articles de fons
per analitzar les
realitats més
properes”
Josep Masip
President
Panathlon Club
“Un pont entre
la ciència i la
ciutadania, fent-li
arribar avenços
del personal
investigador
del Parc Taulí”
Lluís Blanch i Glòria Palomar
Director i directora de Gestió
de l’Institut d’Investigació
i Innovació Parc Taulí
“Amb la versió de
paper no deixa de
banda col·lectius
que avui tenen
dificultats per
accedir als
mitjans digitals”
Joan Madaula
President
de CIPO
Edició especial
5 anys del Diari
I moltes opinions més!
A Mémora ens movem per a tu, per a que l’acomiadament
del teu ésser estimat sigui el més especial.
Ara ja pots triar.
CADA VIDA ÉS UNICA.
TRIA QUELCOM DIFERENT.
A Sabadell, tria Mémora.
C/Jovellanos, 8 900 231 132 (24h) I memora.es
Les opinions senceres
les trobaràs aquí
Vols llegir les opinions de principi a
final? A través d’aquest QR podràs
consultar-les totes.
“Volem agrair el
tracte acurat i
precís que rebem
les entitats,
fent conèixer
les nostres
activitats”
Joana Soler
Presidenta de Joventuts
Musicals de Sabadell
“La Fundació
Ars hi reproduïm
regularment els
articles de la
secció Capital
Natural de la
nostra revista”
Manuel Costa
President del patronat
de la Fundació Ars
“Volem
agrair-vos que
en engegar
el projecte
apostéssiu
íntegrament
pel català”
Elisabeth Palomés
Directora del
CNL de Sabadell
“L’aparició del
nou diari, amb
un format més
modern i molts
atractius, va
il·lusionar la
ciutat”
Manel Sabés Exalcalde St.
Quirze, portaveu Consell
Consultiu CE Sabadell
“Ignoro les visites
i les vendes en
paper, per bé que
puc afirmar que
als nostres locals
hi ha bufetades
per llegir-lo”
Pere Urpí
Gerent d’UiU
Promotors
“Novapress
ha sabut llegir
amb encert les
oportunitats d’un
ecosistema de
mitjans locals en
transformació”
Jordi Obradors
Gerent Sabadell
Comerç Centre
“El DS és
fonamental per
copsar el pols de
la ciutat i mostrar
una realitat
de vegades
complexa”
Josep Manuel Suarez
President
d’Atendis
“La proximitat
d’un diari local
ens aporta el
valor afegit
de conèixer
molts dels seus
protagonistes”
Rosvi Moix
Empresària
“El DS és una
finestra oberta a
la realitat cultural.
Contribueix
a projectar
iniciatives com el
Festival elPetit”
Eulàlia Ribera Directora
de laSala i codirectora
del Festival elPetit
“Agraïm al DS la
difusió de totes
les activitats que
fem i que ens
ajudi donant-nos
visibilitat entre la
ciutadania”
Judith Roca
Voluntària
d’Oncolliga
“La qualitat de
la informació
que aporta el DS
reforça el teixit
social. A fer-nos
més plurals i més
demòcrates”
Miquel Àngel Vicente
Gerent de la Cambra
de la Propietat Urbana
“Referència per
saber què passa
a la ciutat i amb
articles de fons
per analitzar les
realitats més
properes”
Josep Masip
President
Panathlon Club
“Un pont entre
la ciència i la
ciutadania, fent-li
arribar avenços
del personal
investigador
del Parc Taulí”
Lluís Blanch i Glòria Palomar
Director i directora de Gestió
de l’Institut d’Investigació
i Innovació Parc Taulí
“Amb la versió de
paper no deixa de
banda col·lectius
que avui tenen
dificultats per
accedir als
mitjans digitals”
Joan Madaula
President
de CIPO
66 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Els pròxims 5 anys
del Diari
I ara què?
El futur
Cinc anys, i tots els que vindran. El Diari de Sabadell mantindrà
el seu caràcter intacte en el futur –frescor, modernitat i ser a peu
de carrer en contacte amb la comunitat–. És com ha de ser: estem
fets per viure de portes enfora i així és com ha de continuar sent.
Els darrers anys, hem fet grans passos per apropar-nos a totes les
comunitats i ho hem fet a través de la web, de les xarxes socials,
d’Instagram i fins i tot tenim TikTok! Podeu rebre notificacions
nostres fins i tot a través de Whatsapp i Telegram amb les últimes
notícies! Volem ser a tot i tot arreu, i explicar-t’ho des d’on calgui. En el futur, no només estem convençuts
que sorgiran noves maneres de relacionar-nos amb vosaltres, els lectors, sinó que també haurem de narrar
i dibuixar entre tots plegats la ciutat i la comarca del futur. El nostre full de ruta futur mai es deslligarà de
les nostres senyes d’identitat, d’aquest sabadellenquisme que tant ens representa i volem representar:
Mateixa proximitat, i a més plataformes i formats
En els propers anys, creixerem a noves plataformes i formats per apropar-nos a l’audiència
més jove. Ho farem per arribar a tothom amb la mateixa proximitat de sempre i per
continuar representant les històries dels veïns i de la comunitat sabadellenca i vallesana.
Defensar una ciutat de tots i per a tots
Ser representatius. Ja ens hem escapat del model de la vella premsa, que estava fet de
portes endins, i ara el que toca és ampliar i consolidar la mateixa línia fonamental: ser amb
els veïns, amb la comunitat, representant una ciutat plural i diversa.
La veu de les grans i petites transformacions
No hi ha problemes més o menys importants. De la mateixa manera, serem la veu de les
transformacions futures de la ciutat, en la qual esperem que hi hagi millores en la mobilitat
–transport privat i públic–, més i millors serveis essencials, i més verd.
Entre l’optimisme i la crítica
Hem de ser crítics i assenyalar quan les coses no funcionen i afecten la vida dels veïns. Així i tot,
al mateix temps hem de ser optimistes i dir-nos el que és positiu. A la nostra ciutat hi ha molt
talent i hi ha moltes històries d’èxit que mereixen ser reconegudes i de les quals parlarem.
Més Vallès
Som el Diari de la ciutat i el de la comarca. Continuarem representant els interessos i la
identitat pròpia del Vallès, fent que tingui veu pròpia, i ho farem amb la voluntat d’ampliar
la nostra incidència als municipis propers, com ja hem fet amb Castellar del Vallès.
1.
2.
3.
4.
5.
Albert Acín / Sergi González • @diaridesabadell
Els pròxims 5 anys
del Diari
I ara què?
El futur
Cinc anys, i tots els que vindran. El Diari de Sabadell mantindrà
el seu caràcter intacte en el futur –frescor, modernitat i ser a peu
de carrer en contacte amb la comunitat–. És com ha de ser: estem
fets per viure de portes enfora i així és com ha de continuar sent.
Els darrers anys, hem fet grans passos per apropar-nos a totes les
comunitats i ho hem fet a través de la web, de les xarxes socials,
d’Instagram i fins i tot tenim TikTok! Podeu rebre notificacions
nostres fins i tot a través de Whatsapp i Telegram amb les últimes
notícies! Volem ser a tot i tot arreu, i explicar-t’ho des d’on calgui. En el futur, no només estem convençuts
que sorgiran noves maneres de relacionar-nos amb vosaltres, els lectors, sinó que també haurem de narrar
i dibuixar entre tots plegats la ciutat i la comarca del futur. El nostre full de ruta futur mai es deslligarà de
les nostres senyes d’identitat, d’aquest sabadellenquisme que tant ens representa i volem representar:
Mateixa proximitat, i a més plataformes i formats
En els propers anys, creixerem a noves plataformes i formats per apropar-nos a l’audiència
més jove. Ho farem per arribar a tothom amb la mateixa proximitat de sempre i per
continuar representant les històries dels veïns i de la comunitat sabadellenca i vallesana.
Defensar una ciutat de tots i per a tots
Ser representatius. Ja ens hem escapat del model de la vella premsa, que estava fet de
portes endins, i ara el que toca és ampliar i consolidar la mateixa línia fonamental: ser amb
els veïns, amb la comunitat, representant una ciutat plural i diversa.
La veu de les grans i petites transformacions
No hi ha problemes més o menys importants. De la mateixa manera, serem la veu de les
transformacions futures de la ciutat, en la qual esperem que hi hagi millores en la mobilitat
–transport privat i públic–, més i millors serveis essencials, i més verd.
Entre l’optimisme i la crítica
Hem de ser crítics i assenyalar quan les coses no funcionen i afecten la vida dels veïns. Així i tot,
al mateix temps hem de ser optimistes i dir-nos el que és positiu. A la nostra ciutat hi ha molt
talent i hi ha moltes històries d’èxit que mereixen ser reconegudes i de les quals parlarem.
Més Vallès
Som el Diari de la ciutat i el de la comarca. Continuarem representant els interessos i la
identitat pròpia del Vallès, fent que tingui veu pròpia, i ho farem amb la voluntat d’ampliar
la nostra incidència als municipis propers, com ja hem fet amb Castellar del Vallès.
1.
2.
3.
4.
5.
Albert Acín / Sergi González • @diaridesabadell
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 67
El pas dels anys en dibuixos: com s’imaginen la ciutat del futur els més petits?
Edició especial
5 anys del Diari
Són ells i
elles qui
la viuran:
i així la
imaginen
Hem demanat
als estudiants de
2n de primària
del Sant Nicolau
que plasmin en un
paper com creuen
que serà Sabadell
d’aquí a uns anys.
La nostra bola
de cristall augura
un futur molt
semblant! I la teva?
Isona Marín
Un Sabadell
superconnectat
Josep Civit
Serveis, persones, pisos,
arbres... Ah, i el gran Taulí
Mar Segalà
Una ciutat per viure-hi,
i encara amb cases angleses!
Pep Esteve Un Sabadell en ciència-ficció... o no?
El pas dels anys en dibuixos: com s’imaginen la ciutat del futur els més petits?
Edició especial
5 anys del Diari
Són ells i
elles qui
la viuran:
i així la
imaginen
Hem demanat
als estudiants de
2n de primària
del Sant Nicolau
que plasmin en un
paper com creuen
que serà Sabadell
d’aquí a uns anys.
La nostra bola
de cristall augura
un futur molt
semblant! I la teva?
Isona Marín
Un Sabadell
superconnectat
Josep Civit
Serveis, persones, pisos,
arbres... Ah, i el gran Taulí
Mar Segalà
Una ciutat per viure-hi,
i encara amb cases angleses!
Pep Esteve Un Sabadell en ciència-ficció... o no?
68 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 Ciutat
Esport, música i cultura per a
celebrar la festa major de dos bar-
ris veïns Merinals i Can Gambús.
Una dotzena d’activitats farciran
de vida els barris i pretenen ser
l’excusa per a celebrar també l’en-
trada de l’estiu. Hi haurà una for-
ta oferta de propostes esportives,
culturals i es donarà veu també al
talent del barri, apostant pel grup
Els organitzadors de la festa major de Merinals - Can Gambús / VÍCTOR CASTILLO
Mucca. “Aquest any hem fet una aposta per l’esport a causa de les restriccions d’aigua, aquestes ac-
tivitats s’han hagut de suspen- dre”, explica Rafael Mata, presi- dent de l’associació de veïns dels Merinals. Pel que fa a les activi- tats previstes, es contempla que el Club Petanca organitzi un cam- pionat i també un torneig de fut-
SOCIETAT Els veïns han organitzat una dotzena d’activitats per a tots els
públics. Destaca l’actuació de Mucca, la festa Holi i la paellada popular
Els Merinals i Can Gambús, de festa:
“Hem fet una aposta per l’esport”
M.O. • @diaridesabadell #BarrisDS #Sabadell
bol Sala Arraona-Merinals. “Aquí
tots hi guanyen, tots els nens tin-
dran el mateix premi”. Dissabte
al vespre s’obre pas al grup Muc-
ca. El vocalista, el Juan Carlos, és
de Merinals. “És un espectacle i
estem molt segur que ho faran
d’allò més bé, ja tenen alguns dis-
cos”, asseguren els organitzadors,
que sostenen que és un dels plats
forts del programa. Entre les pro-
postes també es troba l’orquestra
Remember, un espectacle de mà-
gia, un coro rociero i una exhibició
de boxa.
Però els més petits de ben se-
gur que es deixen seduir per la fes-
ta Holi (com ja és tradició) diu-
menge al migdia (de 12 a 14 h), que
quedarà maridat amb inflables i
una animació infantil. Un cop els
infants han quedat esgotats i han
fet gana, tindrà lloc la paella popu-
lar al centre cívic, amenitzat amb
ball en directe. Per als més amants
de la cultura: el diumenge es tan-
carà la festa amb havaneres i rom
cremat i les forques de Can Deu
faran un espectacle que deixaran
més d’un bocabadat. Tancarà la
festa un castell de focs artificial.
Més festes majors previstes
El mes de juny tanquen les fes-
tes a Hostafrancs i La Serra d’en
Camaró el 30, 1 i 2. Al juliol hi tro-
bem les celebracions de Can Deu,
La Creu de Barberà i La Roureda
els dies 7, 8 i 9. A continuació és el
torn de Covadonga i Sant Julià el
14, 15 i 16. I finalment arriben les
de Torreguitart i Avinguda-Ei-
xample el 21, 22 i 23. La tornada a
la rutina el setembre comença la
Festa Major de la ciutat els dies
1, 2, 3 i 4. Després és el torn de La
Plana del Pintor el 8, 9 i 10. Del 15
al 17 se celebren les festes a Tor-
re-Romeu i Gràcia.
La festa infantil
es concentrarà
diumenge al
migdia amb
inflables,
animació i Holi
Aquest cap de
setmana també
continua la festa
major del Poblenou,
que es va iniciar la
setmana passada,
amb activitats com
ara el tradicional
concurs de paelles,
inflables infantils i
molta música
Cipo inaugura l’exposició ‘Calidoscopi’
al Casal Pere Quart, fins al 20 de juliol
Van ser creats el 1991 per l’Art del Vitrall i L’Obrador / VÍCTOR CASTILLO
El Casal Pere Quart de Sabadell
ha inaugurat la mostra Calidoscopi,
una exposició interactiva forma-
da per una quinzena de calidosco-
pis gegants, fins el proper 20 de ju-
liol. El públic tindrà l’oportunitat
de descobrir els colors i les formes
infinites que amaguen al seu inte-
rior els mobles i, fins i tot, conver-
tir-se en padrins o d’un d’ells. Els
calidoscopis van ser creats el 1991
pels tallers sabadellencs l’Art del
Vitrall i L’Obrador. Es van presen-
tar, per primera vegada, a la Festa
Major de la Creu Alta d’aquell ma-
teix any i, el 1992, arribaven al Ca-
sal Pere Quart, on la mostra va re-
bre visitants de luxe com Joan
Brossa i Pepa Llopis.
Després de voltar per molts in-
drets i sales d’exposició de Cata-
lunya durant dues dècades, els ca-
lidoscopis tornen als seus orígens
de la mà de Cipo, entitat social a la
qual es van donar els mobles amb
Redacció • @diaridesabadell #SocietatDS
l’objectiu d’iniciar nous projectes.
De fet, l’entitat del tercer sec-
tor té en marxa la campanya Apa -
drina un calidoscopi per recaptar
fons per ajudar persones usuàries
i treballadores en situació de vul-
nerabilitat. Els diners recaptats
s’han utilitzat per crear un pro-
grama de beques destinat a aju-
dar usuaris i treballadors amb dis-
capacitat intel·lectual en situació
de vulnerabilitat a cobrir costos
d’ulleres, audiòfons, sessions de
podologia o tractaments odonto-
lògics. Un 25% de la recaptació es
dona a l’entitat Ningú Sense Sos-
tre de Sabadell.
L’entitat té en
marxa la campanya
Apadrina un
calidoscopi per
recaptar fons
Esport, música i cultura per a
celebrar la festa major de dos bar-
ris veïns Merinals i Can Gambús.
Una dotzena d’activitats farciran
de vida els barris i pretenen ser
l’excusa per a celebrar també l’en-
trada de l’estiu. Hi haurà una for-
ta oferta de propostes esportives,
culturals i es donarà veu també al
talent del barri, apostant pel grup
Els organitzadors de la festa major de Merinals - Can Gambús / VÍCTOR CASTILLO
Mucca. “Aquest any hem fet una aposta per l’esport a causa de les restriccions d’aigua, aquestes ac-
tivitats s’han hagut de suspen- dre”, explica Rafael Mata, presi- dent de l’associació de veïns dels Merinals. Pel que fa a les activi- tats previstes, es contempla que el Club Petanca organitzi un cam- pionat i també un torneig de fut-
SOCIETAT Els veïns han organitzat una dotzena d’activitats per a tots els
públics. Destaca l’actuació de Mucca, la festa Holi i la paellada popular
Els Merinals i Can Gambús, de festa:
“Hem fet una aposta per l’esport”
M.O. • @diaridesabadell #BarrisDS #Sabadell
bol Sala Arraona-Merinals. “Aquí
tots hi guanyen, tots els nens tin-
dran el mateix premi”. Dissabte
al vespre s’obre pas al grup Muc-
ca. El vocalista, el Juan Carlos, és
de Merinals. “És un espectacle i
estem molt segur que ho faran
d’allò més bé, ja tenen alguns dis-
cos”, asseguren els organitzadors,
que sostenen que és un dels plats
forts del programa. Entre les pro-
postes també es troba l’orquestra
Remember, un espectacle de mà-
gia, un coro rociero i una exhibició
de boxa.
Però els més petits de ben se-
gur que es deixen seduir per la fes-
ta Holi (com ja és tradició) diu-
menge al migdia (de 12 a 14 h), que
quedarà maridat amb inflables i
una animació infantil. Un cop els
infants han quedat esgotats i han
fet gana, tindrà lloc la paella popu-
lar al centre cívic, amenitzat amb
ball en directe. Per als més amants
de la cultura: el diumenge es tan-
carà la festa amb havaneres i rom
cremat i les forques de Can Deu
faran un espectacle que deixaran
més d’un bocabadat. Tancarà la
festa un castell de focs artificial.
Més festes majors previstes
El mes de juny tanquen les fes-
tes a Hostafrancs i La Serra d’en
Camaró el 30, 1 i 2. Al juliol hi tro-
bem les celebracions de Can Deu,
La Creu de Barberà i La Roureda
els dies 7, 8 i 9. A continuació és el
torn de Covadonga i Sant Julià el
14, 15 i 16. I finalment arriben les
de Torreguitart i Avinguda-Ei-
xample el 21, 22 i 23. La tornada a
la rutina el setembre comença la
Festa Major de la ciutat els dies
1, 2, 3 i 4. Després és el torn de La
Plana del Pintor el 8, 9 i 10. Del 15
al 17 se celebren les festes a Tor-
re-Romeu i Gràcia.
La festa infantil
es concentrarà
diumenge al
migdia amb
inflables,
animació i Holi
Aquest cap de
setmana també
continua la festa
major del Poblenou,
que es va iniciar la
setmana passada,
amb activitats com
ara el tradicional
concurs de paelles,
inflables infantils i
molta música
Cipo inaugura l’exposició ‘Calidoscopi’
al Casal Pere Quart, fins al 20 de juliol
Van ser creats el 1991 per l’Art del Vitrall i L’Obrador / VÍCTOR CASTILLO
El Casal Pere Quart de Sabadell
ha inaugurat la mostra Calidoscopi,
una exposició interactiva forma-
da per una quinzena de calidosco-
pis gegants, fins el proper 20 de ju-
liol. El públic tindrà l’oportunitat
de descobrir els colors i les formes
infinites que amaguen al seu inte-
rior els mobles i, fins i tot, conver-
tir-se en padrins o d’un d’ells. Els
calidoscopis van ser creats el 1991
pels tallers sabadellencs l’Art del
Vitrall i L’Obrador. Es van presen-
tar, per primera vegada, a la Festa
Major de la Creu Alta d’aquell ma-
teix any i, el 1992, arribaven al Ca-
sal Pere Quart, on la mostra va re-
bre visitants de luxe com Joan
Brossa i Pepa Llopis.
Després de voltar per molts in-
drets i sales d’exposició de Cata-
lunya durant dues dècades, els ca-
lidoscopis tornen als seus orígens
de la mà de Cipo, entitat social a la
qual es van donar els mobles amb
Redacció • @diaridesabadell #SocietatDS
l’objectiu d’iniciar nous projectes.
De fet, l’entitat del tercer sec-
tor té en marxa la campanya Apa -
drina un calidoscopi per recaptar
fons per ajudar persones usuàries
i treballadores en situació de vul-
nerabilitat. Els diners recaptats
s’han utilitzat per crear un pro-
grama de beques destinat a aju-
dar usuaris i treballadors amb dis-
capacitat intel·lectual en situació
de vulnerabilitat a cobrir costos
d’ulleres, audiòfons, sessions de
podologia o tractaments odonto-
lògics. Un 25% de la recaptació es
dona a l’entitat Ningú Sense Sos-
tre de Sabadell.
L’entitat té en
marxa la campanya
Apadrina un
calidoscopi per
recaptar fons
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 69
Un noi, a l’estació de Fer-
rocarrils de la Generalitat
a Sabadell
/ AINA TORRES
línia d’FGC del Vallès.
El Govern confia que l’obra
millori el servei ferroviari i obri
noves possibilitats en la inter-
modalitat del sistema, ja que
les noves estacions facilitaran
l’intercanvi amb l’L5, el tram-
via i altres línies d’FGC, que
compta amb cinc estacions a
Sabadell.
Territori preveu que benefi-
ciarà 19,5 milions de persones
cada any i permetrà estalviar
prop de 2.700 tones de CO2
anuals. Alhora es preveu un es-
talvi d’una mitjana 4,5 minuts
de recorregut als usuaris.
El Departament
de Territori
preveu que les
obres serviran per
beneficiar més
de 19 milions de
persones cada any
La ministra de Transports, Raquel Sánchez, signant el llibre de la Cecot / ACN
INFRAESTRUCTURES El Ministeri de
Transports veu “factible” signar
l’acord abans de les eleccions
La ronda Nord,
signada “aviat”
Redacció • @diaridesabadell
La ministra va
especificar que fa
dues setmanes el
ministeri va rebre
els esborranys
de la Generalitat
sobre el protocol
La ministra de Transports,
Mobilitat i Agenda Urbana, Ra-
quel Sánchez, va considerar el
passat dimecres “factible” que els
governs català i espanyol signin el
protocol per construir la ronda
Nord de Sabadell, Terrassa i Cas-
tellar abans de les eleccions ge-
nerals del 23 de juliol. Sánchez no
va amagar que li agradaria que fos
així i va assegurar que la firma arri-
barà “en breu”.
La ministra va explicar que ja ha
parlat sobre aquest projecte viari
amb la nova titular de la cartera de
Territori del Govern de la Gene-
ralitat, Ester Capella. “Que nin-
gú dubti” que des de l’executiu es-
panyol es treballarà perquè arribi
l’entesa “el més aviat possible”, va
afirmar, alhora que recordava que
es tracta d’un “projecte que està
acordat”. La ministra va especifi-
car que fa dues setmanes el Minis-
teri va rebre els esborranys de la
Generalitat sobre el protocol.
A més, va indicar que “cal asseu-
re’s a les taules de treball i deixar
treballar als tècnics”, però no no-
més per a la construcció del tram
de la B-40, també per altres obres
“prioritàries” a Catalunya.
Visita a Terrassa
La ministra va visitar dimecres la
seu de la patronal Cecot, a Ter-
rassa. Durant la jornada, es va en-
trevistar amb el president de la
patronal, Xavier Panés, i va par-
ticipar en una sessió de treball.
Panés va explicar després de la
trobada que s’han posat deures
“per treballar i mantenir contac-
tes directes amb Adif” en projec-
tes d’infraestructures.
El Departament de Terri-
tori ha adjudicat, per un im-
port de 300 milions d’euros,
l’obra principal per connectar
les línies Vallès i Llobregat –
Anoia de Ferrocarrils de la Ge-
neralitat de Catalunya (FGC).
El nus comunicatiu, que tra-
vessarà Barcelona, inclou la
construcció d’un túnel de qua-
tre quilòmetres i tres noves es-
tacions. A més, se’n reforma-
ran dues de ja existents.
Els treballs s’han adjudicat
amb un termini d’execució de
prop de cinc anys, amb la pre-
visió que comencin a finals
d’estiu. Sumant-hi la inversió
de les tasques de desviament
de serveis que estan en marxa i
la resta de projectes, l’actuació
comportarà una inversió glo-
bal de més de 400 milions, se-
gons informa l’executiu català.
Les obres ara adjudicades
consisteixen en el perllonga-
ment de la línia d’FGC Llo-
bregat-Anoia des de l’esta-
ció actual de plaça Espanya de
Barcelona fins a connectar-la
amb la línia del Vallès a l’àmbit
de l’estació de Gràcia.
Així, es perforarà un nou tú-
nel mitjançant tuneladora -un
sol tub que inclourà les dues
vies- tret d’un petit tram ini-
cial que s’executarà amb mina
i que consistirà en dos túnels
paral·lels de via única. Tin-
drà 4 quilòmetres de longitud
i 10 metres de diàmetre d’ex-
cavació. En el seu recorregut,
el nou tram comptarà amb tres
noves estacions i tres sortides
d’emergència de túnel a carrer.
Impacte en els usuaris
Pel que fa a les estacions, n’hi
haurà tres de nova construc-
ció: Hospital Clínic, Fran-
cesc Macià i Gràcia. Addicio-
nalment, es remodelaran les
estacions de Plaça Espanya
(actualment, línia Llobregat –
Anoia) i l’actual de Gràcia de la
La connexió entre les
línies Vallès i Llobregat-
Anoia, més a prop
Redacció • @diaridesabadell #FGC
#rondaNord #mobilitat
DIMECRES 5 JULIOL DIJOUS 6 JULIOL DIVENDRES 7 JULIOL
9.30 a 11.30 h
Javier Pacheco, CCOO, Camil Ros, UGT i Jordi
Serrano, rector de la UPEC.
Estat judicial versus democràcia
Ernesto Ekaizer. Modera: Sara González, El Periódico.
Els perills per a la democràcia:
El capitalisme feudal
Sindy Cardona, Fonsi Loaiza i Ekaitz Cancela.
Modera: Vicent Partal, Vilaweb.
Les esquerres al rescat de la democràcia
Ferran Pedret, Gabriel Rufián, Jèssica Albiach
i Mireia Vehí.
Modera: Neus Tomàs, eldiario.es.
12 a 14 h
Els perills per a la democràcia:
El monopoli de la comunicació
Carme Verdoy, José Manuel Perez Tornero
i Gemma Garcia.
Modera: Quico Sallés, El Món.
Una agonia que no s’acaba:
la violència masclista
Laia Rosich, Alba Alfageme i Laia Serra.
Modera: Laura Aznar, Crític.
Cloenda:
El peligro de dejar de correr riesgos
Clara Serra entrevistada per Júlia Trias, politòloga.
Premis UPEC. Fundació Arrels i Àngels Ollé,
néta de Francesc Comas (Parones).
16 a 18 h
Vivir sabroso: el retorn de
l’esquerra llatinoamericana
Colombia: Jess González; Brasil: Maria Dantas ;
Xile: Beatriz Silva. Modera: David Miró, diari Ara .
Els perills per a la democràcia:
Com plantar cara al feixisme
Miquel Ramos, Helena Castellà i Manuel Cruz.
Modera: Ferran Casas, de Nació.
18.30 a 20 h
Llibertats i poder: hackers
feministes i ofendiditos
Lucía Lijtmaer i Efraín Foglia. Modera: João França.
L’esclavisme i Catalunya
Albert Portillo, Vivi Alfonsín i Gustau Nerín.
Modera: Maria Coll, Sàpiens.
En conveni amb:
La política, o la fas o te la fan
XIX Jornades UPEC 2023 • 5, 6 i 7 de juliol
Sala CCOO. Via Laietana, 16
Obra gràfica: Manel Fontdevila
Inscripcions a www.upec.cat
Serà retransmès en streaming.
Un noi, a l’estació de Fer-
rocarrils de la Generalitat
a Sabadell
/ AINA TORRES
línia d’FGC del Vallès.
El Govern confia que l’obra
millori el servei ferroviari i obri
noves possibilitats en la inter-
modalitat del sistema, ja que
les noves estacions facilitaran
l’intercanvi amb l’L5, el tram-
via i altres línies d’FGC, que
compta amb cinc estacions a
Sabadell.
Territori preveu que benefi-
ciarà 19,5 milions de persones
cada any i permetrà estalviar
prop de 2.700 tones de CO2
anuals. Alhora es preveu un es-
talvi d’una mitjana 4,5 minuts
de recorregut als usuaris.
El Departament
de Territori
preveu que les
obres serviran per
beneficiar més
de 19 milions de
persones cada any
La ministra de Transports, Raquel Sánchez, signant el llibre de la Cecot / ACN
INFRAESTRUCTURES El Ministeri de
Transports veu “factible” signar
l’acord abans de les eleccions
La ronda Nord,
signada “aviat”
Redacció • @diaridesabadell
La ministra va
especificar que fa
dues setmanes el
ministeri va rebre
els esborranys
de la Generalitat
sobre el protocol
La ministra de Transports,
Mobilitat i Agenda Urbana, Ra-
quel Sánchez, va considerar el
passat dimecres “factible” que els
governs català i espanyol signin el
protocol per construir la ronda
Nord de Sabadell, Terrassa i Cas-
tellar abans de les eleccions ge-
nerals del 23 de juliol. Sánchez no
va amagar que li agradaria que fos
així i va assegurar que la firma arri-
barà “en breu”.
La ministra va explicar que ja ha
parlat sobre aquest projecte viari
amb la nova titular de la cartera de
Territori del Govern de la Gene-
ralitat, Ester Capella. “Que nin-
gú dubti” que des de l’executiu es-
panyol es treballarà perquè arribi
l’entesa “el més aviat possible”, va
afirmar, alhora que recordava que
es tracta d’un “projecte que està
acordat”. La ministra va especifi-
car que fa dues setmanes el Minis-
teri va rebre els esborranys de la
Generalitat sobre el protocol.
A més, va indicar que “cal asseu-
re’s a les taules de treball i deixar
treballar als tècnics”, però no no-
més per a la construcció del tram
de la B-40, també per altres obres
“prioritàries” a Catalunya.
Visita a Terrassa
La ministra va visitar dimecres la
seu de la patronal Cecot, a Ter-
rassa. Durant la jornada, es va en-
trevistar amb el president de la
patronal, Xavier Panés, i va par-
ticipar en una sessió de treball.
Panés va explicar després de la
trobada que s’han posat deures
“per treballar i mantenir contac-
tes directes amb Adif” en projec-
tes d’infraestructures.
El Departament de Terri-
tori ha adjudicat, per un im-
port de 300 milions d’euros,
l’obra principal per connectar
les línies Vallès i Llobregat –
Anoia de Ferrocarrils de la Ge-
neralitat de Catalunya (FGC).
El nus comunicatiu, que tra-
vessarà Barcelona, inclou la
construcció d’un túnel de qua-
tre quilòmetres i tres noves es-
tacions. A més, se’n reforma-
ran dues de ja existents.
Els treballs s’han adjudicat
amb un termini d’execució de
prop de cinc anys, amb la pre-
visió que comencin a finals
d’estiu. Sumant-hi la inversió
de les tasques de desviament
de serveis que estan en marxa i
la resta de projectes, l’actuació
comportarà una inversió glo-
bal de més de 400 milions, se-
gons informa l’executiu català.
Les obres ara adjudicades
consisteixen en el perllonga-
ment de la línia d’FGC Llo-
bregat-Anoia des de l’esta-
ció actual de plaça Espanya de
Barcelona fins a connectar-la
amb la línia del Vallès a l’àmbit
de l’estació de Gràcia.
Així, es perforarà un nou tú-
nel mitjançant tuneladora -un
sol tub que inclourà les dues
vies- tret d’un petit tram ini-
cial que s’executarà amb mina
i que consistirà en dos túnels
paral·lels de via única. Tin-
drà 4 quilòmetres de longitud
i 10 metres de diàmetre d’ex-
cavació. En el seu recorregut,
el nou tram comptarà amb tres
noves estacions i tres sortides
d’emergència de túnel a carrer.
Impacte en els usuaris
Pel que fa a les estacions, n’hi
haurà tres de nova construc-
ció: Hospital Clínic, Fran-
cesc Macià i Gràcia. Addicio-
nalment, es remodelaran les
estacions de Plaça Espanya
(actualment, línia Llobregat –
Anoia) i l’actual de Gràcia de la
La connexió entre les
línies Vallès i Llobregat-
Anoia, més a prop
Redacció • @diaridesabadell #FGC
#rondaNord #mobilitat
DIMECRES 5 JULIOL DIJOUS 6 JULIOL DIVENDRES 7 JULIOL
9.30 a 11.30 h
Javier Pacheco, CCOO, Camil Ros, UGT i Jordi
Serrano, rector de la UPEC.
Estat judicial versus democràcia
Ernesto Ekaizer. Modera: Sara González, El Periódico.
Els perills per a la democràcia:
El capitalisme feudal
Sindy Cardona, Fonsi Loaiza i Ekaitz Cancela.
Modera: Vicent Partal, Vilaweb.
Les esquerres al rescat de la democràcia
Ferran Pedret, Gabriel Rufián, Jèssica Albiach
i Mireia Vehí.
Modera: Neus Tomàs, eldiario.es.
12 a 14 h
Els perills per a la democràcia:
El monopoli de la comunicació
Carme Verdoy, José Manuel Perez Tornero
i Gemma Garcia.
Modera: Quico Sallés, El Món.
Una agonia que no s’acaba:
la violència masclista
Laia Rosich, Alba Alfageme i Laia Serra.
Modera: Laura Aznar, Crític.
Cloenda:
El peligro de dejar de correr riesgos
Clara Serra entrevistada per Júlia Trias, politòloga.
Premis UPEC. Fundació Arrels i Àngels Ollé,
néta de Francesc Comas (Parones).
16 a 18 h
Vivir sabroso: el retorn de
l’esquerra llatinoamericana
Colombia: Jess González; Brasil: Maria Dantas ;
Xile: Beatriz Silva. Modera: David Miró, diari Ara .
Els perills per a la democràcia:
Com plantar cara al feixisme
Miquel Ramos, Helena Castellà i Manuel Cruz.
Modera: Ferran Casas, de Nació.
18.30 a 20 h
Llibertats i poder: hackers
feministes i ofendiditos
Lucía Lijtmaer i Efraín Foglia. Modera: João França.
L’esclavisme i Catalunya
Albert Portillo, Vivi Alfonsín i Gustau Nerín.
Modera: Maria Coll, Sàpiens.
En conveni amb:
La política, o la fas o te la fan
XIX Jornades UPEC 2023 • 5, 6 i 7 de juliol
Sala CCOO. Via Laietana, 16
Obra gràfica: Manel Fontdevila
Inscripcions a www.upec.cat
Serà retransmès en streaming.
70 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 Ciutat
La família d’Helena Jubany,
la jove trobada morta el desem-
bre del 2001 a Sabadell, ha tornat
a demanar que la Unitat Central
d’Homicidis dels Mossos d’Es-
quadra s’incorpori al cas, igual que
va fer el gener del 2021. Sostenen
que és una “referència” i comp-
ta amb “capacitat i disposició per
tal de dur a terme aquesta funció
en solitari o en companyia” de l’ac-
tual cos que ho investiga, la Policia
Nacional.
També ha proposat al jutge
que instrueix la causa que es faci
la comparació de l’ADN trobat a
la roba de la víctima amb el d’Ana
Echaguibel i Montserrat Careta,
a més de les proves ja practicades
a Xavier Jiménez i Santi Laiglesia.
És a dir, demana contrastar-ho
amb l’ADN de tots els que en al-
gun moment han figurat com a in-
vestigats en el procés.
La família Jubany, en un comu-
nicat emès dijous, justifica la pe-
tició en relació amb la policia ca-
talana perquè “abans de tornar a
arxivar la causa, s’explorin totes
les possibilitats”. Per això, subrat-
lla que és “necessària l’elaboració
per part d’una unitat especialit-
zada de la policia judicial” que in-
corpori tècniques d’intel·ligència
policial i d’anàlisi de la prova fre-
da. D’aquesta manera, juntament
amb tota la informació prèvia, es
pugui “ordenar i concloure en re-
lació amb la totalitat del material
incriminatori existent”.
“Dificultats afegides”
Els familiars assenyalen que la Po-
licia Nacional “no disposa d’una
unitat equivalent a Catalunya i
que, per tant, pot tenir certes di-
ficultats afegides” en aquesta in-
Imatges d’Helena Jubany i
el seu entorn, en fotografies
d’arxiu
/ CEDIDES
SUCCESSOS Els familiars insisteixen a demanar que la
Unitat d’Homicidis dels Mossos s’incorpori al cas.
Exigeixen que “s’explorin totes les possibilitats”
La família Jubany demana
analitzar les combinacions d’ADN
Redacció • @diaridesabadell
En el mateix escrit pre-
sentat dijous, els familiars
exigeixen que l’Institut
Nacional de Toxicologia i
Ciències Forenses “aclarei-
xi les contradiccions” sobre
l’ADN trobat l’any 2004 a
l’ungla d’Helena Jubany
#HelenaJubany #Crim
TRACTAMENT
FITOSANITARI
A L’ARBRAT
L’Ajuntament durà a terme
un tractament fitosanitari a
l’arbrat municipal les nits del
25 i 26 de juny, entre les 11 de
la nit i les 7 de la matinada. El
tractament preventiu es farà
a 26 palmeres ubicades en
diferents zones de la ciutat.
Els indrets afectats han estat
publicats a la pàgina web
de tractaments fitosanitaris
del consistori. Es recomana
a tot el veïnat que durant la
realització dels treballs man-
tinguin les finestres tancades
i que no deixin roba estesa ni
animals domèstics als bal-
cons o terrasses.
centres de treball a la ciutat. El
nombre de centres de treball a Sabadell
el mes de maig era de 5.208 (0,3% anual).
5.208
ACCIDENT D’UN
CONDUCTOR BEGUT
Un home va ser denunciat
per donar positiu en la pro-
va d’alcoholèmia després
d’estavellar-se contra un
vehicle que es trobava apar-
cat a Sabadell. Els fets van
passar poc després de les
15 h de dimecres passat, al
carrer de Segarra, a tocar de
l’avinguda Matadepera. La
Policia Municipal va despla-
çar-se fins al lloc.
Investiguen dos porters de Waka per xenofòbia
Els Mossos investiguen dos porters de la discoteca Waka Sa-
badell, a Sant Quirze, per presumpta xenofòbia. En concret,
la policia considera que a finals del 2021 i durant el 2022 els
dos porters haurien comès delictes contra l’exercici dels drets
fonamentals i les llibertats públiques per no deixar accedir a
l’interior de la sala diverses persones per motius xenòfobs. La
policia catalana indica que la investigació ha verificat els fets.
SUMAR ES PRESENTA
A FIRA SABADELL
Sumar-En Comú Podem
va presentar dijous a Fira
Sabadell els caps de llista al
Congrés dels Diputats de les
demarcacions de Barcelona,
Girona, Tarragona i Lleida,
en un acte que va servir per
conèixer els noms de cara
a les eleccions generals del
23-J. Entre els presents hi va
haver el regidor dels comuns
a Sabadell, Joan Mena.
L’Ajuntament organitza per al pròxim
dimarts, 27 de juny, una jornada en el marc
del projecte SCORE (Sporting Cities
Opposing Racism in Europe), un consorci
europeu de municipis, associacions i universitats que
volen lluitar contra el racisme i la discriminació en l’esport.
Més
Ciutat
MARIA TERESA HOMS I BORDA
Vídua de Joan Font i Sala
Va morir cristianament el dia 22 de juny de 2023 a l’edat de 87 anys.
A.C.S.
Les seves filles, Maria Pilar i Anna Maria, net Josep Xavier i família fan saber a llurs amics i coneguts
d’aquesta pèrdua tan sentida. Els agrairan que la tinguin present en el seu record.
La cerimònia de comiat tindrà lloc avui dia 24 a les 13:00 a la sala de cerimònies
del Tanatori de Sabadell
vestigació. La família recorda que
tenen “dret a saber qui va assassi-
nar l’Helena Jubany” i que “cal po-
sar tots els mitjans per arribar a la ve-
ritat”.
També reclama que en la com-
parativa de les mostres d’ADN a la
roba de l’Helena es tingui en comp-
te que “la mescla pugui contenir
perfils d’almenys tres donants”.
D’altra banda, insta a analitzar
l’ADN nuclear que s’ha trobat en
un cordó de la sabata dreta, a la sa-
marreta, als pantalons, al jersei i als
mitjons. A parer de la família, po-
den aportar “probabilitat estadísti-
ca per saber si poden pertànyer a al-
guna de les persones investigades”,
sostenen.
La família d’Helena Jubany,
la jove trobada morta el desem-
bre del 2001 a Sabadell, ha tornat
a demanar que la Unitat Central
d’Homicidis dels Mossos d’Es-
quadra s’incorpori al cas, igual que
va fer el gener del 2021. Sostenen
que és una “referència” i comp-
ta amb “capacitat i disposició per
tal de dur a terme aquesta funció
en solitari o en companyia” de l’ac-
tual cos que ho investiga, la Policia
Nacional.
També ha proposat al jutge
que instrueix la causa que es faci
la comparació de l’ADN trobat a
la roba de la víctima amb el d’Ana
Echaguibel i Montserrat Careta,
a més de les proves ja practicades
a Xavier Jiménez i Santi Laiglesia.
És a dir, demana contrastar-ho
amb l’ADN de tots els que en al-
gun moment han figurat com a in-
vestigats en el procés.
La família Jubany, en un comu-
nicat emès dijous, justifica la pe-
tició en relació amb la policia ca-
talana perquè “abans de tornar a
arxivar la causa, s’explorin totes
les possibilitats”. Per això, subrat-
lla que és “necessària l’elaboració
per part d’una unitat especialit-
zada de la policia judicial” que in-
corpori tècniques d’intel·ligència
policial i d’anàlisi de la prova fre-
da. D’aquesta manera, juntament
amb tota la informació prèvia, es
pugui “ordenar i concloure en re-
lació amb la totalitat del material
incriminatori existent”.
“Dificultats afegides”
Els familiars assenyalen que la Po-
licia Nacional “no disposa d’una
unitat equivalent a Catalunya i
que, per tant, pot tenir certes di-
ficultats afegides” en aquesta in-
Imatges d’Helena Jubany i
el seu entorn, en fotografies
d’arxiu
/ CEDIDES
SUCCESSOS Els familiars insisteixen a demanar que la
Unitat d’Homicidis dels Mossos s’incorpori al cas.
Exigeixen que “s’explorin totes les possibilitats”
La família Jubany demana
analitzar les combinacions d’ADN
Redacció • @diaridesabadell
En el mateix escrit pre-
sentat dijous, els familiars
exigeixen que l’Institut
Nacional de Toxicologia i
Ciències Forenses “aclarei-
xi les contradiccions” sobre
l’ADN trobat l’any 2004 a
l’ungla d’Helena Jubany
#HelenaJubany #Crim
TRACTAMENT
FITOSANITARI
A L’ARBRAT
L’Ajuntament durà a terme
un tractament fitosanitari a
l’arbrat municipal les nits del
25 i 26 de juny, entre les 11 de
la nit i les 7 de la matinada. El
tractament preventiu es farà
a 26 palmeres ubicades en
diferents zones de la ciutat.
Els indrets afectats han estat
publicats a la pàgina web
de tractaments fitosanitaris
del consistori. Es recomana
a tot el veïnat que durant la
realització dels treballs man-
tinguin les finestres tancades
i que no deixin roba estesa ni
animals domèstics als bal-
cons o terrasses.
centres de treball a la ciutat. El
nombre de centres de treball a Sabadell
el mes de maig era de 5.208 (0,3% anual).
5.208
ACCIDENT D’UN
CONDUCTOR BEGUT
Un home va ser denunciat
per donar positiu en la pro-
va d’alcoholèmia després
d’estavellar-se contra un
vehicle que es trobava apar-
cat a Sabadell. Els fets van
passar poc després de les
15 h de dimecres passat, al
carrer de Segarra, a tocar de
l’avinguda Matadepera. La
Policia Municipal va despla-
çar-se fins al lloc.
Investiguen dos porters de Waka per xenofòbia
Els Mossos investiguen dos porters de la discoteca Waka Sa-
badell, a Sant Quirze, per presumpta xenofòbia. En concret,
la policia considera que a finals del 2021 i durant el 2022 els
dos porters haurien comès delictes contra l’exercici dels drets
fonamentals i les llibertats públiques per no deixar accedir a
l’interior de la sala diverses persones per motius xenòfobs. La
policia catalana indica que la investigació ha verificat els fets.
SUMAR ES PRESENTA
A FIRA SABADELL
Sumar-En Comú Podem
va presentar dijous a Fira
Sabadell els caps de llista al
Congrés dels Diputats de les
demarcacions de Barcelona,
Girona, Tarragona i Lleida,
en un acte que va servir per
conèixer els noms de cara
a les eleccions generals del
23-J. Entre els presents hi va
haver el regidor dels comuns
a Sabadell, Joan Mena.
L’Ajuntament organitza per al pròxim
dimarts, 27 de juny, una jornada en el marc
del projecte SCORE (Sporting Cities
Opposing Racism in Europe), un consorci
europeu de municipis, associacions i universitats que
volen lluitar contra el racisme i la discriminació en l’esport.
Més
Ciutat
MARIA TERESA HOMS I BORDA
Vídua de Joan Font i Sala
Va morir cristianament el dia 22 de juny de 2023 a l’edat de 87 anys.
A.C.S.
Les seves filles, Maria Pilar i Anna Maria, net Josep Xavier i família fan saber a llurs amics i coneguts
d’aquesta pèrdua tan sentida. Els agrairan que la tinguin present en el seu record.
La cerimònia de comiat tindrà lloc avui dia 24 a les 13:00 a la sala de cerimònies
del Tanatori de Sabadell
vestigació. La família recorda que
tenen “dret a saber qui va assassi-
nar l’Helena Jubany” i que “cal po-
sar tots els mitjans per arribar a la ve-
ritat”.
També reclama que en la com-
parativa de les mostres d’ADN a la
roba de l’Helena es tingui en comp-
te que “la mescla pugui contenir
perfils d’almenys tres donants”.
D’altra banda, insta a analitzar
l’ADN nuclear que s’ha trobat en
un cordó de la sabata dreta, a la sa-
marreta, als pantalons, al jersei i als
mitjons. A parer de la família, po-
den aportar “probabilitat estadísti-
ca per saber si poden pertànyer a al-
guna de les persones investigades”,
sostenen.
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 71
BBaarrcceelloonnaa ·· GGiirroonnaa ·· LLlleeiiddaa ·· OOssoonnaa ·· TTaarrrraaggoonnaa
Lloguer i Renting
Renting 15 anys flexible d’ a
Telèfon: 900 828 700 · [email protected] · www.servei.es
des de 1 973 aportant solucions, inno vació i fiabilitat
Barcelona · Girona · Lleida · Osona · Tarragona
Lloguer i Rènting
Barcelona · Girona · Lleida · Osona · Tarragona
Lloguer i Rènting
anys al teu Servei
1973-2023
Better Care prepara una
nova ronda d’inversió:
“Estem en un gran moment”
M. C. • @diaridesabadell #DinersDS
La companyia biotecnològi-
ca sabadellenca, Better Care,
està considerant completar la
seva ronda de finançament, a
través de Capital Cell, amb la
que pretén donar accés a petits
inversors per a participar de la
transformació digital dels siste-
mes sanitaris. I és que aquesta
serà la segona ronda d’inversió
després de l’èxit de la prime-
ra, a través de la qual va captar
800.000 euros d’inversors pri-
vats i mig milió d’euros de finan-
çament europeu.
“Estem en un gran moment:
alguns inversors privats han ra-
tificat una bona valoració de
la companyia, i la nostra previ-
sió és aconseguir multiplicar la
nostra valoració per sobre els 10
punts abans de cinc anys. Actu-
alment, la companyia està valo-
rada en més de 10 milions d’eu-
ros”, explica el CEO de Better
Care, Xavier García Ordóñez.
Durant el passat 2022, Better
Care, va obtenir uns ingressos
d’un milió d’euros, duplicant la
xifra del mateix període de l’any
anterior.
La recaptació de capital ob-
tingut es destinarà a la incorpo-
ració de talent per al seu creixe-
ment i expansió internacional;
a la millora dels processos i pro-
cediments de l’àrea de desen-
volupament de programari i
eines; i a la consolidació de no-
ves oportunitats en àrees sani-
tàries en les diferents comuni-
tats autònomes, llançament de
les noves solucions a Europa i
l’expansió internacional cap al
mercat nord-americà (USA i el
Canadà). “L’ús de dades en sa-
lut accelera diagnòstics i pot
ajudar a prevenir malalties mit-
jançant la implementació de
nous indicadors, així com de
models predictius. Malgrat
això, la falta d’interoperativi-
tat entre els dispositius dificul-
ta l’accés a informació comple-
ta del pacient”, afegeix García
Ordóñez, mentre detalla que
“en definitiva, busquem apro-
par la tecnologia i garantir l’ac-
cés a dades d’alta qualitat”.
Canvi de seu
Recentment, Better Care, que
es troba en més de 30 hospitals
de referència a dotze països,
ha traslladat la seva seu del car-
rer Xaloc al carrer Pare Sallarès,
ha traslladat la seva seu del car-
rer Xaloc al carrer Pare Sallarès,
153, en un edifici que es vol con-
vertir “en un centre corporatiu
que tingui un espai de forma-
ció amb els clients i espais poli-
valents”.
L’equip de Better Care, amb Xavier
García Ordóñez al centre de la imatge
/ CEDIDA
La companyia
sabadellenca
espera culminar
amb èxit la seva
segona ronda d’1,5
milions d’euros,
dirigida a petits
inversors
Si culmina amb èxit
aquesta ronda d’inver-
sió, Better Care haurà
aconseguit recaptar
tres milions d’euros en
les dues rondes que
ha iniciat fins avui.
3
El programari de Better Care es troba en més de trenta hospitals repartits en dotze països.
30
Segons apunta el CEO de Better Care, la companyia de biotecnològica estaria valorada en més de 10 milions d’euros.
10
14
emplaçaments de venda de petards amb llicència a
Sabadell durant aquestes darreres dues setmanes per a la revetlla de Sant Joan
LA
XIFRA
BBaarrcceelloonnaa ·· GGiirroonnaa ·· LLlleeiiddaa ·· OOssoonnaa ·· TTaarrrraaggoonnaa
Lloguer i Renting
Renting 15 anys flexible d’ a
Telèfon: 900 828 700 · [email protected] · www.servei.es
des de 1 973 aportant solucions, inno vació i fiabilitat
Barcelona · Girona · Lleida · Osona · Tarragona
Lloguer i Rènting
Barcelona · Girona · Lleida · Osona · Tarragona
Lloguer i Rènting
anys al teu Servei
1973-2023
Better Care prepara una
nova ronda d’inversió:
“Estem en un gran moment”
M. C. • @diaridesabadell #DinersDS
La companyia biotecnològi-
ca sabadellenca, Better Care,
està considerant completar la
seva ronda de finançament, a
través de Capital Cell, amb la
que pretén donar accés a petits
inversors per a participar de la
transformació digital dels siste-
mes sanitaris. I és que aquesta
serà la segona ronda d’inversió
després de l’èxit de la prime-
ra, a través de la qual va captar
800.000 euros d’inversors pri-
vats i mig milió d’euros de finan-
çament europeu.
“Estem en un gran moment:
alguns inversors privats han ra-
tificat una bona valoració de
la companyia, i la nostra previ-
sió és aconseguir multiplicar la
nostra valoració per sobre els 10
punts abans de cinc anys. Actu-
alment, la companyia està valo-
rada en més de 10 milions d’eu-
ros”, explica el CEO de Better
Care, Xavier García Ordóñez.
Durant el passat 2022, Better
Care, va obtenir uns ingressos
d’un milió d’euros, duplicant la
xifra del mateix període de l’any
anterior.
La recaptació de capital ob-
tingut es destinarà a la incorpo-
ració de talent per al seu creixe-
ment i expansió internacional;
a la millora dels processos i pro-
cediments de l’àrea de desen-
volupament de programari i
eines; i a la consolidació de no-
ves oportunitats en àrees sani-
tàries en les diferents comuni-
tats autònomes, llançament de
les noves solucions a Europa i
l’expansió internacional cap al
mercat nord-americà (USA i el
Canadà). “L’ús de dades en sa-
lut accelera diagnòstics i pot
ajudar a prevenir malalties mit-
jançant la implementació de
nous indicadors, així com de
models predictius. Malgrat
això, la falta d’interoperativi-
tat entre els dispositius dificul-
ta l’accés a informació comple-
ta del pacient”, afegeix García
Ordóñez, mentre detalla que
“en definitiva, busquem apro-
par la tecnologia i garantir l’ac-
cés a dades d’alta qualitat”.
Canvi de seu
Recentment, Better Care, que
es troba en més de 30 hospitals
de referència a dotze països,
ha traslladat la seva seu del car-
rer Xaloc al carrer Pare Sallarès,
ha traslladat la seva seu del car-
rer Xaloc al carrer Pare Sallarès,
153, en un edifici que es vol con-
vertir “en un centre corporatiu
que tingui un espai de forma-
ció amb els clients i espais poli-
valents”.
L’equip de Better Care, amb Xavier
García Ordóñez al centre de la imatge
/ CEDIDA
La companyia
sabadellenca
espera culminar
amb èxit la seva
segona ronda d’1,5
milions d’euros,
dirigida a petits
inversors
Si culmina amb èxit
aquesta ronda d’inver-
sió, Better Care haurà
aconseguit recaptar
tres milions d’euros en
les dues rondes que
ha iniciat fins avui.
3
El programari de Better Care es troba en més de trenta hospitals repartits en dotze països.
30
Segons apunta el CEO de Better Care, la companyia de biotecnològica estaria valorada en més de 10 milions d’euros.
10
14
emplaçaments de venda de petards amb llicència a
Sabadell durant aquestes darreres dues setmanes per a la revetlla de Sant Joan
LA
XIFRA
72 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Oci, temps
lliure, vida
& cultura
Cartellera
DEL 23 AL 27 DE JUNY
Eix Macià
Multicinemes
9 SALES / Venda d’entrades
a www.cinesdesabadell.com
o als caixers situats als cinemes
/ Telèfon 24 hores: 937 239 800
UNA VIDA NO TAN SIMPLE
SALA 1
16.00, 18.15, 20.30, 22.45
SIN MALOS ROLLOS
SALA 2
16.00, 18.15, 20.30, 22.45
FLASH
SALA 3
16.00, 19.00, 22.00
LA PUERTA MÁGICA
SALA 4
16.00, 18.15, 20.30, 22.45
SPIDER-MAN: CRUZANDO
SALA 5
EL MULTIVERSO 16.00, 19.00, 22.00
LA SIRENITA
SALA 6
16.00, 19.00, 22.00
UNA FAMILIA DE SUPERHEROES
S.7
16.00
SPIDER-MAN: CRUZANDO
SALA 7
EL MULTIVERSO 18.15
OPERACIÓN KANDAHAR 22.00
S.7
TRANSFORMERS:
SALA 8
EL DESPERTAR DE LAS BESTIAS
(atmos) 16.00, 19.00, 22.00
FAST & FURIOUS X
SALA 9
16.00, 19.00, 22.00
Cines Imperial
11 SALES / Venda d’entrades
a www.cinesdesabadell.com
o als caixers situats als cinemes
/ Telèfon 24 hores: 937 263 131
SIN MALOS ROLLOS
SALA 1
16:00, 18:10, 20:20, 22:30
FLASH (atmos) 16:00, 19:00, 22:00
S. 2
SPIDER-MAN: CRUZANDO
SALA 3
EL MULTIVERSO
16:00, 19:00, 22:00
LA SIRENITA 16:00, 19:00, 22:00
SALA 4
LA PUERTA MÁGICA
SALA 5
16:00, 18:15, 20:30, 22:45
TRANSFORMERS:
SALA 6
EL DESPERTAR DE LAS BESTIAS
16:15, 19:15, 22:15
ASTEROID CITY
SALA 7
16:00, 18:10, 20:20, 22:30
FAST & FURIOUS X
SALA 8
16:00, 19:00, 22:00
COMO DIOS MANDA 16:00, 18:00
S.9
ELS ENCANTATS
SALA 9
(català) 20:20, 22:30
SUPER MARIO BROS:
SALA 10
LA PELÍCULA
16:00, 18:00, 20:00, 22:00
LA MAISON
SALA 11
16:30, 18:30, 20:30, 22:30
Dj. 29 “LA MAISON” en V.O.S.E.
Cineclub Sabadell
Més informació a cineclubsabadell.org
La maman et la putain (Imperial)
Dijous 29 a les 20.00
‘Agència Matrimonial
7 d’amor’, 6 de juliol
Divertida obra de teatre
còmica amb l’actriu sabade-
llenca M. Eugènia Casanovas,
interpretant diversos papers.
‘L’abdicació’,
9 de juliol
Monòleg d’Albert de la Torre
sobre la fi del paradigma
social de convivència des de
la fi de la II Guerra Mundial.
‘M’esperaràs’,
10 de juliol
Estrena Morena presenta
una comèdia amb Carles
Prats, Pep Muñoz, Marta
Tricuera i Diana Torné.
‘Guillermotta’,
3 de juliol
Obra de teatre musical
en homenatge a la diva
Guillemina Motta, en-
carnada per Jordi Vidal.
Joan Miquel Oliver,
4 de juliol
El mallorquí, amb la guitarra, presentarà un repertori de cançons de la seva discografia.
Montserrat Martí,
5 de juliol
La filla de la soprano lle-
gendària presentarà un re-
cital d’òpera i sarsuela amb
el baríton Luis Santana.
Judit Neddermann,
26 de juny
La cantautora presentarà
el seu nou disc, ‘Lar’,
acompanyada del gui-
tarrista Pau Figueres.
‘Les bones intencions’,
27 de juny
Una comèdia dirigida per
Marc Artigau amb Míriam
Iscla i Joan Negrié, com a
actors.
Laura Conejero i Rusó
Sala, 28 de juny
Recital poètic amb la cèlebre
actriu Laura Conejero com a
rapsoda i amb música de la
cantautora Rusó Sala.
ESPECTACLES El cicle cultural començarà diumenge
i acabarà el 13 de juliol. Entremig, una quinzena
d’espectacles, entre obres de teatre, concerts,
recitals i monòlegs, als Jardinets de la Caixa
No és estiu si no
comença el Fresc
Guillem Plans • @guillemplans #FrescFestival
L’estiu cultural a Sabadell
té nom i cognom per excel·
lència, varietat i aclamació:
Fresc Festival. Els Jardinets
de la Caixa acullen a partir de
diumenge, 25 de juny, i fins al 13
de juliol, una quinzena de pro·
postes, entre teatre, concerts,
poesia i monòlegs. La bondat
principal de la cita és la proxi·
mitat íntima entre els grans ar·
tistes i el públic, en un entorn
idíl·lic.
Serà la sisena edició del ci·
cle cultural, que ja ha penjat el
cartell d’“entrades venudes”
a la inauguració, la comèdia
El Tigre, de Ramon Madaula i
amb l’actriu Mercè Martínez,
tots dos sabadellencs. S’han
venut més de 2.500 localitats
(les mateixes que en tota l’edi·
ció passada), amb sold outs com
els de Rafael Álvarez El Brujo,
l’humorista Modgi i Blaumut.
I hi ha espectacles en què s’han
adquirit un 80% d’entrades,
com el de Judit Nedderman
(26 juny), Montserrat Martí (5
juliol) i les obres Les bones in-
tencions (27 juny), Agència Ma-
trimonial 7 d’amor (6 juliol) i
M’esperaràs? (10 juliol).
També hi seran Quico Pi de
la Serra, Guillem Estadella,
Joan Miquel Oliver, Guiller·
motta o, entre d’altres, Gema
4, en un concert compartit
amb Joventuts Musicals.
Si voleu llegir tota la
programació deta-
lladament, podeu
visitar el nostre web
diaridesabadell.
com o escanejar
el codi QR de
l’esquerra.
La CavaUrpí ha presentat la
nova programació musical de
la tardor 2023. Hi ha noms en
majúscula de l’escena catalana:
Quimi Portet, Manu Guix, Ra-
mon Mirabet, Ernest Crusats i
Albert Pla. També apostes pel
talent sabadellenc: Luand, que
van omplir la plaça Ricard Simó
Bach a la festa de Sant Jordi de
Diari de Sabadell, Kim’s Quartet,
Stardust, Ariadna Clapés i Berta
Clapés. I, a més, dos tributs:
Àngel Miralles encarnarà Euge-
nio i la banda de rock irlandesa
més famosa de la història estarà
representada per I Love U2.
La temporada manté la
fórmula triomfal de les darreres
temporades: noms en majúscu-
la de l’escena, talent emergent
de la ciutat i espectacles de
tribut.
Luand i Manu
Guix, citats
a Sabadell
CAVAURPÍ
Oci, temps
lliure, vida
& cultura
Cartellera
DEL 23 AL 27 DE JUNY
Eix Macià
Multicinemes
9 SALES / Venda d’entrades
a www.cinesdesabadell.com
o als caixers situats als cinemes
/ Telèfon 24 hores: 937 239 800
UNA VIDA NO TAN SIMPLE
SALA 1
16.00, 18.15, 20.30, 22.45
SIN MALOS ROLLOS
SALA 2
16.00, 18.15, 20.30, 22.45
FLASH
SALA 3
16.00, 19.00, 22.00
LA PUERTA MÁGICA
SALA 4
16.00, 18.15, 20.30, 22.45
SPIDER-MAN: CRUZANDO
SALA 5
EL MULTIVERSO 16.00, 19.00, 22.00
LA SIRENITA
SALA 6
16.00, 19.00, 22.00
UNA FAMILIA DE SUPERHEROES
S.7
16.00
SPIDER-MAN: CRUZANDO
SALA 7
EL MULTIVERSO 18.15
OPERACIÓN KANDAHAR 22.00
S.7
TRANSFORMERS:
SALA 8
EL DESPERTAR DE LAS BESTIAS
(atmos) 16.00, 19.00, 22.00
FAST & FURIOUS X
SALA 9
16.00, 19.00, 22.00
Cines Imperial
11 SALES / Venda d’entrades
a www.cinesdesabadell.com
o als caixers situats als cinemes
/ Telèfon 24 hores: 937 263 131
SIN MALOS ROLLOS
SALA 1
16:00, 18:10, 20:20, 22:30
FLASH (atmos) 16:00, 19:00, 22:00
S. 2
SPIDER-MAN: CRUZANDO
SALA 3
EL MULTIVERSO
16:00, 19:00, 22:00
LA SIRENITA 16:00, 19:00, 22:00
SALA 4
LA PUERTA MÁGICA
SALA 5
16:00, 18:15, 20:30, 22:45
TRANSFORMERS:
SALA 6
EL DESPERTAR DE LAS BESTIAS
16:15, 19:15, 22:15
ASTEROID CITY
SALA 7
16:00, 18:10, 20:20, 22:30
FAST & FURIOUS X
SALA 8
16:00, 19:00, 22:00
COMO DIOS MANDA 16:00, 18:00
S.9
ELS ENCANTATS
SALA 9
(català) 20:20, 22:30
SUPER MARIO BROS:
SALA 10
LA PELÍCULA
16:00, 18:00, 20:00, 22:00
LA MAISON
SALA 11
16:30, 18:30, 20:30, 22:30
Dj. 29 “LA MAISON” en V.O.S.E.
Cineclub Sabadell
Més informació a cineclubsabadell.org
La maman et la putain (Imperial)
Dijous 29 a les 20.00
‘Agència Matrimonial
7 d’amor’, 6 de juliol
Divertida obra de teatre
còmica amb l’actriu sabade-
llenca M. Eugènia Casanovas,
interpretant diversos papers.
‘L’abdicació’,
9 de juliol
Monòleg d’Albert de la Torre
sobre la fi del paradigma
social de convivència des de
la fi de la II Guerra Mundial.
‘M’esperaràs’,
10 de juliol
Estrena Morena presenta
una comèdia amb Carles
Prats, Pep Muñoz, Marta
Tricuera i Diana Torné.
‘Guillermotta’,
3 de juliol
Obra de teatre musical
en homenatge a la diva
Guillemina Motta, en-
carnada per Jordi Vidal.
Joan Miquel Oliver,
4 de juliol
El mallorquí, amb la guitarra, presentarà un repertori de cançons de la seva discografia.
Montserrat Martí,
5 de juliol
La filla de la soprano lle-
gendària presentarà un re-
cital d’òpera i sarsuela amb
el baríton Luis Santana.
Judit Neddermann,
26 de juny
La cantautora presentarà
el seu nou disc, ‘Lar’,
acompanyada del gui-
tarrista Pau Figueres.
‘Les bones intencions’,
27 de juny
Una comèdia dirigida per
Marc Artigau amb Míriam
Iscla i Joan Negrié, com a
actors.
Laura Conejero i Rusó
Sala, 28 de juny
Recital poètic amb la cèlebre
actriu Laura Conejero com a
rapsoda i amb música de la
cantautora Rusó Sala.
ESPECTACLES El cicle cultural començarà diumenge
i acabarà el 13 de juliol. Entremig, una quinzena
d’espectacles, entre obres de teatre, concerts,
recitals i monòlegs, als Jardinets de la Caixa
No és estiu si no
comença el Fresc
Guillem Plans • @guillemplans #FrescFestival
L’estiu cultural a Sabadell
té nom i cognom per excel·
lència, varietat i aclamació:
Fresc Festival. Els Jardinets
de la Caixa acullen a partir de
diumenge, 25 de juny, i fins al 13
de juliol, una quinzena de pro·
postes, entre teatre, concerts,
poesia i monòlegs. La bondat
principal de la cita és la proxi·
mitat íntima entre els grans ar·
tistes i el públic, en un entorn
idíl·lic.
Serà la sisena edició del ci·
cle cultural, que ja ha penjat el
cartell d’“entrades venudes”
a la inauguració, la comèdia
El Tigre, de Ramon Madaula i
amb l’actriu Mercè Martínez,
tots dos sabadellencs. S’han
venut més de 2.500 localitats
(les mateixes que en tota l’edi·
ció passada), amb sold outs com
els de Rafael Álvarez El Brujo,
l’humorista Modgi i Blaumut.
I hi ha espectacles en què s’han
adquirit un 80% d’entrades,
com el de Judit Nedderman
(26 juny), Montserrat Martí (5
juliol) i les obres Les bones in-
tencions (27 juny), Agència Ma-
trimonial 7 d’amor (6 juliol) i
M’esperaràs? (10 juliol).
També hi seran Quico Pi de
la Serra, Guillem Estadella,
Joan Miquel Oliver, Guiller·
motta o, entre d’altres, Gema
4, en un concert compartit
amb Joventuts Musicals.
Si voleu llegir tota la
programació deta-
lladament, podeu
visitar el nostre web
diaridesabadell.
com o escanejar
el codi QR de
l’esquerra.
La CavaUrpí ha presentat la
nova programació musical de
la tardor 2023. Hi ha noms en
majúscula de l’escena catalana:
Quimi Portet, Manu Guix, Ra-
mon Mirabet, Ernest Crusats i
Albert Pla. També apostes pel
talent sabadellenc: Luand, que
van omplir la plaça Ricard Simó
Bach a la festa de Sant Jordi de
Diari de Sabadell, Kim’s Quartet,
Stardust, Ariadna Clapés i Berta
Clapés. I, a més, dos tributs:
Àngel Miralles encarnarà Euge-
nio i la banda de rock irlandesa
més famosa de la història estarà
representada per I Love U2.
La temporada manté la
fórmula triomfal de les darreres
temporades: noms en majúscu-
la de l’escena, talent emergent
de la ciutat i espectacles de
tribut.
Luand i Manu
Guix, citats
a Sabadell
CAVAURPÍ
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 73
“El waterpolo masculí del
Club Natació s’ha convertit
en un gran aparador”
Marc Segarra • @esportsdiarisbd
L’
hora de fer ba·
lanç. El direc·
tor esportiu del
Club Natació Sa·
badell, Xavi Ba·
laguer, fa una va·
loració general de la temporada
i del futur de l’entitat, posant
especial èmfasi en les fites dels
equips de waterpolo. L’excel·
lent any del masculí l’ha conver·
tit en un gran aparador per als
equips més potents. En el cas del
femení, després del triplet -Lli ·
ga, Copa i sisena Champions-,
algunes jugadores joves marxa·
ran, però ja han arribat fitxatges
de nivell.
Com valores la temporada
globalment? És molt positiva.
El femení ha tornat a aconseguir
la Champions després d’un perí·
ode complicat i amb l’aposta que
s’està fent a tots els nivells en
aquest esport. El masculí crec
que ha fet una de les millors tem·
porades de la història amb lide·
ratge a la fase regular, competint
al Barceloneta a totes les com·
Et posem
en context.
La secció de waterpolo va
tornar a ser protagonista la
temporada passada amb
el gran paper del masculí
–subcampió de lliga i Copa i
participació a la Champions–
i el triplet del femení –Lliga,
Copa i sisena Champions–.
Ara ve un temps de canvis.
Vols llegir l’entrevista sencera a Xavi Balaguer?
Ho pots fer a través d’aquest codi QR.
Entrevista a Xavi Balaguer
Director esportiu del Club Natació Sabadell
CE SABADELL
Dilluns es farà l’acte de presentació de
la campanya de socis, punt de partida
d’una setmana intensa que pot tenir la
confirmació de Miki Lladó
peticions, i amb una bona actu·
ació en el debut a la Champions.
En la natació artística hem po·
gut mantenir la línia dels últims
anys, estem al mateix nivell dels
millors de Catalunya. I a la na·
tació hem estat campions d’Es·
panya en masculí i subcampions
en femení i tenim dos esportis·
tes representants al Mundial de
Fukuoka, el Sergio De Celis i el
Carles Coll. També ens van do·
nar la distinció com a millor club
català d’esports aquàtics.
El pal de paller continua sent el
waterpolo. El triplet del feme-
ní referma encara més l’hege-
monia. Cada vegada costa més
mantenir-la. A nosaltres, per his·
torial, només ens val guanyar i
això suposa una exigència con·
tínua. Per a altres clubs quedar
segons o arribar a una semifinal
ja és un èxit. Quan has guanyat
vint lligues i sis Champions, l’en·
torn i l’exigència pròpia t’obliga
a continuar guanyant i els altres
equips, que també estan apos·
tant fort, volen estar al teu lloc.
Les hegemonies s’han de de·
mostrar cada any.
Aquest estiu es podrà mante-
nir el gruix de la plantilla o hi
haurà molts canvis? Aquest any
tindrem quatre sortides. L’Ele·
na Ruiz i la Nona Pérez que bus·
caran nous reptes fora d’aquí; la
Maggie Steffens que, en ser any
olímpic, ha de tornar als EUA i la
Marina Serrano que deixa el wa·
terpolo per temes laborals. Les
podrem substituir bé amb el re·
torn de la Maartje Keuning, la
incorporació de la italiana So·
fia Gustini i l’ascens de la Irene
Casado, una jugadora de la base,
molt jove i amb moltes ganes.
Us preocupa que algunes de les
jugadores destinades a fer el
relleu generacional marxin tan
d’hora del club? Ara, les jugado·
res joves els falta paciència per
anar creixent i guanyant el prota·
gonisme de mica en mica. Saben
que en altres clubs podran ser la
jugadora més representativa i
els oferiran unes condicions que
nosaltres no podem. Això ens fa
veure que els temps estan canvi·
ant i que ara ja no es mira tant el
futur a l’hora de plantejar els pro·
jectes i és el present el que prima.
En el cas del masculí, el gran
‘però’ de la temporada és no ha-
ver guanyat cap títol tot i ha-
ver estat molt a prop de tots,
oi? A la Supercopa vam fer un
partit per guanyar-lo, però vam
acabar caient amb un gol al final
i a la Copa, després de dominar
tot el partit, gairebé al final ens
van empatar i als penals vam per·
dre. Vam fregar dos títols, no en
vam guanyar cap, però crec que
la imatge donada durant tot l’any
ha estat molt positiva i ens hem
de sentir orgullosos de l’any que
hem fet. Al play-off ens vam tro·
bar el millor Barceloneta de la
temporada i ens van passar per
sobre. L’única manera de gua·
nyar-los és estar al 100% i que ells
no ho estiguin.
El capità de l’Atlètic Barcelo-
neta, Felipe Perrone, després
del títol de lliga, elogiava la fei-
na del CN Sabadell dient que no
els havíeu permès relaxar-se en
tot l’any. Això també suposa un
reforç positiu per la feina feta.
Està clar. Haver guanyat els dos
partits de lliga regular, haver-los
posat contra les cordes a les fi·
nals de Copa i Supercopa... Crec
que el bloc ha funcionat molt bé
durant tot l’any, amb els jugadors
més referencials a un gran nivell
i les peces més secundàries que
també han acompanyat molt. A
la Champions vam notar la inex·
periència de la plantilla als pri·
mers partits. La part final va ser
molt bona i ens hem quedat a no·
més un punt de la ‘Final Eight’.
Ara hi haurà una petita revolu-
ció a la plantilla. Això suposarà
una passa enrere en el projecte?
Tenim les baixes de Sergi Caba·
nes, Dusan Banicevic, Ramiro
Veich i Òscar Blasco. Han pa·
gat les clàusules de rescissió de
Lluc Bertran i Bernat Sanahuja,
fet que no passava des de feia 20
anys. A més, Marcel Teclas juga·
rà cedit al Terrassa. El Club Na·
tació Sabadell s’ha conveartit en
un gran aparador. Volem un pro·
jecte de present i, per això hem
signat jugadors amb experièn·
cia com el Blai Mallarach, l’Al·
berto Barroso, l’Stefan Vidovic
o el Fynn Schutze i altres perfils
que sí que necessitaran una ma·
jor adaptació com el Jake Ehrhar·
dt. A més, comptarem amb juga·
dors joves, però amb experiència
a la lliga com Òscar Asensio i Jan
Pérez que ens donaran aquesta
competitivitat de plantilla.
Què li demanes a la següent
temporada, hi haurà retalla-
des? Els recursos que tenim per a
invertir són molt limitats. Abans
de la pandèmia teníem 28.000
socis i ara estem en 22.000, la cri·
si energètica, l’increment dels in·
teressos, etc. El nostre objectiu
és mantenir-nos. La sort que te·
nim, especialment amb el water·
polo, és que per les opcions de
medalla olímpica, des del Con·
sejo Superior de Deportes s’es·
tà apostant per aquest esport i
les ajudes són grans i fan que sigui
més sostenible.
LLUÍS FRANCO
“El waterpolo masculí del
Club Natació s’ha convertit
en un gran aparador”
Marc Segarra • @esportsdiarisbd
L’
hora de fer ba·
lanç. El direc·
tor esportiu del
Club Natació Sa·
badell, Xavi Ba·
laguer, fa una va·
loració general de la temporada
i del futur de l’entitat, posant
especial èmfasi en les fites dels
equips de waterpolo. L’excel·
lent any del masculí l’ha conver·
tit en un gran aparador per als
equips més potents. En el cas del
femení, després del triplet -Lli ·
ga, Copa i sisena Champions-,
algunes jugadores joves marxa·
ran, però ja han arribat fitxatges
de nivell.
Com valores la temporada
globalment? És molt positiva.
El femení ha tornat a aconseguir
la Champions després d’un perí·
ode complicat i amb l’aposta que
s’està fent a tots els nivells en
aquest esport. El masculí crec
que ha fet una de les millors tem·
porades de la història amb lide·
ratge a la fase regular, competint
al Barceloneta a totes les com·
Et posem
en context.
La secció de waterpolo va
tornar a ser protagonista la
temporada passada amb
el gran paper del masculí
–subcampió de lliga i Copa i
participació a la Champions–
i el triplet del femení –Lliga,
Copa i sisena Champions–.
Ara ve un temps de canvis.
Vols llegir l’entrevista sencera a Xavi Balaguer?
Ho pots fer a través d’aquest codi QR.
Entrevista a Xavi Balaguer
Director esportiu del Club Natació Sabadell
CE SABADELL
Dilluns es farà l’acte de presentació de
la campanya de socis, punt de partida
d’una setmana intensa que pot tenir la
confirmació de Miki Lladó
peticions, i amb una bona actu·
ació en el debut a la Champions.
En la natació artística hem po·
gut mantenir la línia dels últims
anys, estem al mateix nivell dels
millors de Catalunya. I a la na·
tació hem estat campions d’Es·
panya en masculí i subcampions
en femení i tenim dos esportis·
tes representants al Mundial de
Fukuoka, el Sergio De Celis i el
Carles Coll. També ens van do·
nar la distinció com a millor club
català d’esports aquàtics.
El pal de paller continua sent el
waterpolo. El triplet del feme-
ní referma encara més l’hege-
monia. Cada vegada costa més
mantenir-la. A nosaltres, per his·
torial, només ens val guanyar i
això suposa una exigència con·
tínua. Per a altres clubs quedar
segons o arribar a una semifinal
ja és un èxit. Quan has guanyat
vint lligues i sis Champions, l’en·
torn i l’exigència pròpia t’obliga
a continuar guanyant i els altres
equips, que també estan apos·
tant fort, volen estar al teu lloc.
Les hegemonies s’han de de·
mostrar cada any.
Aquest estiu es podrà mante-
nir el gruix de la plantilla o hi
haurà molts canvis? Aquest any
tindrem quatre sortides. L’Ele·
na Ruiz i la Nona Pérez que bus·
caran nous reptes fora d’aquí; la
Maggie Steffens que, en ser any
olímpic, ha de tornar als EUA i la
Marina Serrano que deixa el wa·
terpolo per temes laborals. Les
podrem substituir bé amb el re·
torn de la Maartje Keuning, la
incorporació de la italiana So·
fia Gustini i l’ascens de la Irene
Casado, una jugadora de la base,
molt jove i amb moltes ganes.
Us preocupa que algunes de les
jugadores destinades a fer el
relleu generacional marxin tan
d’hora del club? Ara, les jugado·
res joves els falta paciència per
anar creixent i guanyant el prota·
gonisme de mica en mica. Saben
que en altres clubs podran ser la
jugadora més representativa i
els oferiran unes condicions que
nosaltres no podem. Això ens fa
veure que els temps estan canvi·
ant i que ara ja no es mira tant el
futur a l’hora de plantejar els pro·
jectes i és el present el que prima.
En el cas del masculí, el gran
‘però’ de la temporada és no ha-
ver guanyat cap títol tot i ha-
ver estat molt a prop de tots,
oi? A la Supercopa vam fer un
partit per guanyar-lo, però vam
acabar caient amb un gol al final
i a la Copa, després de dominar
tot el partit, gairebé al final ens
van empatar i als penals vam per·
dre. Vam fregar dos títols, no en
vam guanyar cap, però crec que
la imatge donada durant tot l’any
ha estat molt positiva i ens hem
de sentir orgullosos de l’any que
hem fet. Al play-off ens vam tro·
bar el millor Barceloneta de la
temporada i ens van passar per
sobre. L’única manera de gua·
nyar-los és estar al 100% i que ells
no ho estiguin.
El capità de l’Atlètic Barcelo-
neta, Felipe Perrone, després
del títol de lliga, elogiava la fei-
na del CN Sabadell dient que no
els havíeu permès relaxar-se en
tot l’any. Això també suposa un
reforç positiu per la feina feta.
Està clar. Haver guanyat els dos
partits de lliga regular, haver-los
posat contra les cordes a les fi·
nals de Copa i Supercopa... Crec
que el bloc ha funcionat molt bé
durant tot l’any, amb els jugadors
més referencials a un gran nivell
i les peces més secundàries que
també han acompanyat molt. A
la Champions vam notar la inex·
periència de la plantilla als pri·
mers partits. La part final va ser
molt bona i ens hem quedat a no·
més un punt de la ‘Final Eight’.
Ara hi haurà una petita revolu-
ció a la plantilla. Això suposarà
una passa enrere en el projecte?
Tenim les baixes de Sergi Caba·
nes, Dusan Banicevic, Ramiro
Veich i Òscar Blasco. Han pa·
gat les clàusules de rescissió de
Lluc Bertran i Bernat Sanahuja,
fet que no passava des de feia 20
anys. A més, Marcel Teclas juga·
rà cedit al Terrassa. El Club Na·
tació Sabadell s’ha conveartit en
un gran aparador. Volem un pro·
jecte de present i, per això hem
signat jugadors amb experièn·
cia com el Blai Mallarach, l’Al·
berto Barroso, l’Stefan Vidovic
o el Fynn Schutze i altres perfils
que sí que necessitaran una ma·
jor adaptació com el Jake Ehrhar·
dt. A més, comptarem amb juga·
dors joves, però amb experiència
a la lliga com Òscar Asensio i Jan
Pérez que ens donaran aquesta
competitivitat de plantilla.
Què li demanes a la següent
temporada, hi haurà retalla-
des? Els recursos que tenim per a
invertir són molt limitats. Abans
de la pandèmia teníem 28.000
socis i ara estem en 22.000, la cri·
si energètica, l’increment dels in·
teressos, etc. El nostre objectiu
és mantenir-nos. La sort que te·
nim, especialment amb el water·
polo, és que per les opcions de
medalla olímpica, des del Con·
sejo Superior de Deportes s’es·
tà apostant per aquest esport i
les ajudes són grans i fan que sigui
més sostenible.
LLUÍS FRANCO
74 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
El Club va ser una festa
La terrassa del Club de Tennis Sabadell
va tornar a ser l’escenari ideal -amb una
excel·lent meteorologia- per celebrar la festa
de comiat de la temporada que serveix per
lliurar els trofeus de les diferents competici-
ons socials del curs passat i, també, per fer
reconeixements col·lectius i personals. Un
dels més emotius va ser per al soci Martí Sala,
premiant la seva longevitat: amb 80 anys
continua jugant els seus partits de tennis.
La presència de l’alcaldessa Marta Farrés va
donar encara més brillantor a un acte conduït
amb la seva habitual professionalitat pel
periodista sabadellenc Xavier Andreu.
Més de dues-centes persones van poder
gaudir d’una festa que sempre té un caràcter
especial i dosis d’emotivitat. L’entitat, encap-
çalada pel seu president August Serra, s’està
consolidant en tots els àmbits, tant en l’as-
pecte social com esportiu, i té un gran futur.
Social de tennis
Els guanyadors del torneig social de tennis, amb els seus trofeus
Torneig social
Els protagonistes del torneig social de tennis, amb els seus trofeus
Pares i fills
És un torneig amb molta història i continua tenint una gran acceptació
Longevitat
Martí Sala rep el reconeixement d’August Serra per la seva longevitat com a soci i practicant de tennis
Subcampiones
L’equip cadet femení que va proclamar-se subcam- pió de Catalunya en la seva categoria
Ambient
Més de dues-centes persones van omplir la terrassa en un ambient espectacular
Campiones
Les protagonistes que van assolir el títol de Catalunya en categoria infantil
25 anys
August Serra, amb els socis i sòcies que ja sumen 25 anys d’antiguitat al club
Lliga americana
Guanyadors de la Lliga americana patrocinada per Neteges Muñoz
50 anys
Els socis i sòcies guardonats, amb la insígnia pels seus 50 anys de fidelitat
Txavi Franquesa
L’acte va tenir l’actuació de Txavi Franquesa amenit- zant la festa
Amb l’alcaldessa
El president de l’entitat, August Serra, compartint la taula amb l’alcaldessa, Marta Farrés
El Club va ser una festa
La terrassa del Club de Tennis Sabadell
va tornar a ser l’escenari ideal -amb una
excel·lent meteorologia- per celebrar la festa
de comiat de la temporada que serveix per
lliurar els trofeus de les diferents competici-
ons socials del curs passat i, també, per fer
reconeixements col·lectius i personals. Un
dels més emotius va ser per al soci Martí Sala,
premiant la seva longevitat: amb 80 anys
continua jugant els seus partits de tennis.
La presència de l’alcaldessa Marta Farrés va
donar encara més brillantor a un acte conduït
amb la seva habitual professionalitat pel
periodista sabadellenc Xavier Andreu.
Més de dues-centes persones van poder
gaudir d’una festa que sempre té un caràcter
especial i dosis d’emotivitat. L’entitat, encap-
çalada pel seu president August Serra, s’està
consolidant en tots els àmbits, tant en l’as-
pecte social com esportiu, i té un gran futur.
Social de tennis
Els guanyadors del torneig social de tennis, amb els seus trofeus
Torneig social
Els protagonistes del torneig social de tennis, amb els seus trofeus
Pares i fills
És un torneig amb molta història i continua tenint una gran acceptació
Longevitat
Martí Sala rep el reconeixement d’August Serra per la seva longevitat com a soci i practicant de tennis
Subcampiones
L’equip cadet femení que va proclamar-se subcam- pió de Catalunya en la seva categoria
Ambient
Més de dues-centes persones van omplir la terrassa en un ambient espectacular
Campiones
Les protagonistes que van assolir el títol de Catalunya en categoria infantil
25 anys
August Serra, amb els socis i sòcies que ja sumen 25 anys d’antiguitat al club
Lliga americana
Guanyadors de la Lliga americana patrocinada per Neteges Muñoz
50 anys
Els socis i sòcies guardonats, amb la insígnia pels seus 50 anys de fidelitat
Txavi Franquesa
L’acte va tenir l’actuació de Txavi Franquesa amenit- zant la festa
Amb l’alcaldessa
El president de l’entitat, August Serra, compartint la taula amb l’alcaldessa, Marta Farrés
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 75
El Club Tennis Sabadell s’ha proclamat campió
d’Espanya Absolut per equips d’esquaix en cate-
goria masculina i femenina. Un doblet històric.
En el torneig disputat a l’Squash El Toralín de
Ponferrada, les noies van revalidar el títol guanyant
al Club Tres Cantos de Madrid per 2 a 1 i els nois
van superar a l’Algemesí de València per 3 a 1 en un
darrer i definitiu partit a 3-2 i un últim joc per 11-9.
Els integrants dels equips són Sofia Mateos,
Maria Pajares, Montse Fajardo, Iker Pajares, Edmon
López, Velavan Senthilkumar, Ivan Serrano, Santi
Grau i Santi Altarriba com entrenador.
Es tracta del 5è títol absolut estatal de l’equip
masculí i del segon femení. Un doblet de l’entitat
sabadellenca al que caldria afegir el títol de campió
d’Espanya absolut individual de l’Iker Pajares.
Doblet històric de l’esquaix a l’Estatal
Gimnàstica i tennis
De gimnàstica esportiva i tennis es van celebrar les tradicionals festes de fi de curs que posaven cloenda a la temporada, amb les instal·lacions del Club de Tennis Sabadell plenes de gom a gom.
D’altra banda, durant el mes de juliol, es realitzarà les estades
intensives d’entrenament i el setembre s’inaugurarà la nova tem- porada esperant assolir i millorar els èxits d’aquest passat curs.
El Club Tennis Sabadell s’ha proclamat campió
d’Espanya Absolut per equips d’esquaix en cate-
goria masculina i femenina. Un doblet històric.
En el torneig disputat a l’Squash El Toralín de
Ponferrada, les noies van revalidar el títol guanyant
al Club Tres Cantos de Madrid per 2 a 1 i els nois
van superar a l’Algemesí de València per 3 a 1 en un
darrer i definitiu partit a 3-2 i un últim joc per 11-9.
Els integrants dels equips són Sofia Mateos,
Maria Pajares, Montse Fajardo, Iker Pajares, Edmon
López, Velavan Senthilkumar, Ivan Serrano, Santi
Grau i Santi Altarriba com entrenador.
Es tracta del 5è títol absolut estatal de l’equip
masculí i del segon femení. Un doblet de l’entitat
sabadellenca al que caldria afegir el títol de campió
d’Espanya absolut individual de l’Iker Pajares.
Doblet històric de l’esquaix a l’Estatal
Gimnàstica i tennis
De gimnàstica esportiva i tennis es van celebrar les tradicionals festes de fi de curs que posaven cloenda a la temporada, amb les instal·lacions del Club de Tennis Sabadell plenes de gom a gom.
D’altra banda, durant el mes de juliol, es realitzarà les estades
intensives d’entrenament i el setembre s’inaugurarà la nova tem- porada esperant assolir i millorar els èxits d’aquest passat curs.
76 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
Imatge de la zona a Montcada i Reixac plena de barraques / ACN
El barraquisme creix
a Montcada i Reixac
El fenomen del barraquisme
va en augment a Montcada i Rei-
xac i ja s’hi han detectat nous as-
sentaments al nord de la ribera
del riu Besòs. L’entitat Montca-
da Som-Rius adverteix que des de
fa uns mesos s’estan delimitant es-
pais amb cordes, troncs i xarxes per
marcar parcel·les, que més tard es
comercialitzaran de manera frau-
dulenta per aixecar-hi aquesta ti-
pologia d’infrahabitatges. L’espai
en qüestió és una pollancreda situ-
ada a Sant Pere de Reixac, entre el
riu Besòs i la serralada de Marina.
El col·lectiu adverteix que més en-
llà de suposar un increment d’es-
pais on es poden dur a terme ac-
tivitats il·lícites es malmetrà una
zona d’interès ecològic, a la vega-
da que incrementarà el perill d’in-
cendi forestal.
L’entorn es troba al nord de
la zona de barraques situades al
nord-est del municipi, la “Fave-
la del Besòs”, com diu Manel Gó-
mez, membre de Montcada Som-
Rius. La pollancreda, que limita al
sud amb la zona de barraques, té
unes 2 hectàrees de terreny on pre-
domina el pollancre i l’esbarzer, i hi
són habituals ocells com el picot,
motiu pel qual té un especial inte-
rès natural en un entorn urbà a la
primera corona metropolitana.
Ara, però, les últimes passejades
a la zona han encès l’alarma en el
col·lectiu. “Hem detectat l’ampli-
ació de les barraques en la darrera
pollancreda que queda al tram final
del Besòs, en un espai de la serrala-
da de Marina i que és un corredor
biològic amb el riu”, adverteix.
Concretament, hi han trobat
cordes unides entre arbres i que
marquen clarament espais rectan-
gulars, als quals es sumen elements
com xarxes, troncs i branques, que
estirats a terra marquen de mane-
ra encara més evident el que en al-
tres zones de l’entorn ja té forma
de paret. “Solen tancar els espais
amb tota mena de material que es
troben en abocadors i deixalles, tot
molt precari i que genera un entorn
degradat”, explica.
Entre barraques hi sol haver es-
pais on, tot i els cartells que ho pro-
hibeixen, hi ha abocaments de tota
mena de deixalles, sobretot pro-
cedents de la construcció i del que
podrien ser explotacions cannàbi-
ques. “Fa anys que denunciem la
problemàtica des d’un punt de vis-
ta mediambiental i social”, diu.
Un negoci a l’ombra
Els encarregats de delimitar els
espais són els mateixos que més
tard s’encarreguen de comercia-
litzar-los, segons Gómez. Tot i no
ser-ne els propietaris legítims (que
la mateixa entitat assegura que
desconeix), ofereixen els terrenys
ja marcats per a viure-hi o dur-hi a
terme tota mena d’activitats a can-
vi d’una suma de diners. El que hi
facin després corre a compte seu,
ja sigui tenir un espai d’esbarjo per
als caps de setmana, un lloc on ar-
reglar vehicles, plantar-hi verdu-
res, o directament viure-hi.
De fet, en el darrer any i mig la
zona ha estat protagonista per dos
successos destacats. El gener del
2022 dues persones van morir per
la mala combustió d’un foc encès
per escalfar-se en un dels espais,
convertit en infrahabitatge, men-
tre que al juliol del mateix any es va
detectar una explotació il·legal de
xais, amb una fossa amb desenes
d’aquests animals enterrats.
Just a tocar de la zona pel can-
tó sud s’hi ha creat una desena de
noves barraques, en un entorn
en estudi per determinar com es
pot posar remei a la proliferació
d’aquestes construccions.
Intervenció de l’administració
Es calcula que a la zona de barra-
ques hi ha unes 400 construccions,
totes elles precàries, que contenen
tota mena d’elements, des d’hor-
tes fins a cotxes desballestats. Per
aquest motiu, es treballa en la crea-
ció d’un cens de les persones que hi
viuen de manera permanent amb la
voluntat de trobar-los una solució i
millorar les seves condicions.
La tragèdia de gener de 2022 va
donar pas a la creació d’una comis-
sió en què participen l’Ajuntament
de Montcada, la Generalitat, la
Delegació del Govern a Barcelona
i el Consorci del Besòs, amb la vo-
luntat de treballar la problemàtica
de manera transversal. D’aquí n’ha
sortit una primera diagnosi enge-
gada a finals de l’any passat a través
del departament de Drets Socials,
que haurà de permetre treballar
amb dades reals per emprendre les
accions corresponents. Les parts,
però, reconeixen que es tracta
d’accions a llarg termini per la seva
complexitat.
El consistori assegura que tre-
balla per aturar el creixement de la
zona de barraques. És per aquest
motiu que la ja exalcaldessa, Lau-
ra Campos, es va comprometre en
nom de l’Ajuntament a traslladar a
la comissió el problema detectat a
la zona de la pollancreda per, com a
mínim, intentar frenar l’increment
d’aquests infrahabitatges al peu de
la zona forestal.
SOCIETAT L’entitat Montcada Som-Rius adverteix que
s’està malmetent una zona d’interès ecològic i que la
situació a l’indret fa augmentar el risc d’incendi
Redacció • @diaridesabadell
Es calcula que a la
zona de barraques
hi ha unes 400
construccions,
totes precàries,
que contenen tota
mena d’elements
Escriu-nos per WhatsApp o per correu electrònic
Ho pots fer al 682 146 542 o a l’adreça
electrònica [email protected]
exposant la qüestió que consideris.
CONTACTA AMB
NOSALTRES
Imatge de la zona a Montcada i Reixac plena de barraques / ACN
El barraquisme creix
a Montcada i Reixac
El fenomen del barraquisme
va en augment a Montcada i Rei-
xac i ja s’hi han detectat nous as-
sentaments al nord de la ribera
del riu Besòs. L’entitat Montca-
da Som-Rius adverteix que des de
fa uns mesos s’estan delimitant es-
pais amb cordes, troncs i xarxes per
marcar parcel·les, que més tard es
comercialitzaran de manera frau-
dulenta per aixecar-hi aquesta ti-
pologia d’infrahabitatges. L’espai
en qüestió és una pollancreda situ-
ada a Sant Pere de Reixac, entre el
riu Besòs i la serralada de Marina.
El col·lectiu adverteix que més en-
llà de suposar un increment d’es-
pais on es poden dur a terme ac-
tivitats il·lícites es malmetrà una
zona d’interès ecològic, a la vega-
da que incrementarà el perill d’in-
cendi forestal.
L’entorn es troba al nord de
la zona de barraques situades al
nord-est del municipi, la “Fave-
la del Besòs”, com diu Manel Gó-
mez, membre de Montcada Som-
Rius. La pollancreda, que limita al
sud amb la zona de barraques, té
unes 2 hectàrees de terreny on pre-
domina el pollancre i l’esbarzer, i hi
són habituals ocells com el picot,
motiu pel qual té un especial inte-
rès natural en un entorn urbà a la
primera corona metropolitana.
Ara, però, les últimes passejades
a la zona han encès l’alarma en el
col·lectiu. “Hem detectat l’ampli-
ació de les barraques en la darrera
pollancreda que queda al tram final
del Besòs, en un espai de la serrala-
da de Marina i que és un corredor
biològic amb el riu”, adverteix.
Concretament, hi han trobat
cordes unides entre arbres i que
marquen clarament espais rectan-
gulars, als quals es sumen elements
com xarxes, troncs i branques, que
estirats a terra marquen de mane-
ra encara més evident el que en al-
tres zones de l’entorn ja té forma
de paret. “Solen tancar els espais
amb tota mena de material que es
troben en abocadors i deixalles, tot
molt precari i que genera un entorn
degradat”, explica.
Entre barraques hi sol haver es-
pais on, tot i els cartells que ho pro-
hibeixen, hi ha abocaments de tota
mena de deixalles, sobretot pro-
cedents de la construcció i del que
podrien ser explotacions cannàbi-
ques. “Fa anys que denunciem la
problemàtica des d’un punt de vis-
ta mediambiental i social”, diu.
Un negoci a l’ombra
Els encarregats de delimitar els
espais són els mateixos que més
tard s’encarreguen de comercia-
litzar-los, segons Gómez. Tot i no
ser-ne els propietaris legítims (que
la mateixa entitat assegura que
desconeix), ofereixen els terrenys
ja marcats per a viure-hi o dur-hi a
terme tota mena d’activitats a can-
vi d’una suma de diners. El que hi
facin després corre a compte seu,
ja sigui tenir un espai d’esbarjo per
als caps de setmana, un lloc on ar-
reglar vehicles, plantar-hi verdu-
res, o directament viure-hi.
De fet, en el darrer any i mig la
zona ha estat protagonista per dos
successos destacats. El gener del
2022 dues persones van morir per
la mala combustió d’un foc encès
per escalfar-se en un dels espais,
convertit en infrahabitatge, men-
tre que al juliol del mateix any es va
detectar una explotació il·legal de
xais, amb una fossa amb desenes
d’aquests animals enterrats.
Just a tocar de la zona pel can-
tó sud s’hi ha creat una desena de
noves barraques, en un entorn
en estudi per determinar com es
pot posar remei a la proliferació
d’aquestes construccions.
Intervenció de l’administració
Es calcula que a la zona de barra-
ques hi ha unes 400 construccions,
totes elles precàries, que contenen
tota mena d’elements, des d’hor-
tes fins a cotxes desballestats. Per
aquest motiu, es treballa en la crea-
ció d’un cens de les persones que hi
viuen de manera permanent amb la
voluntat de trobar-los una solució i
millorar les seves condicions.
La tragèdia de gener de 2022 va
donar pas a la creació d’una comis-
sió en què participen l’Ajuntament
de Montcada, la Generalitat, la
Delegació del Govern a Barcelona
i el Consorci del Besòs, amb la vo-
luntat de treballar la problemàtica
de manera transversal. D’aquí n’ha
sortit una primera diagnosi enge-
gada a finals de l’any passat a través
del departament de Drets Socials,
que haurà de permetre treballar
amb dades reals per emprendre les
accions corresponents. Les parts,
però, reconeixen que es tracta
d’accions a llarg termini per la seva
complexitat.
El consistori assegura que tre-
balla per aturar el creixement de la
zona de barraques. És per aquest
motiu que la ja exalcaldessa, Lau-
ra Campos, es va comprometre en
nom de l’Ajuntament a traslladar a
la comissió el problema detectat a
la zona de la pollancreda per, com a
mínim, intentar frenar l’increment
d’aquests infrahabitatges al peu de
la zona forestal.
SOCIETAT L’entitat Montcada Som-Rius adverteix que
s’està malmetent una zona d’interès ecològic i que la
situació a l’indret fa augmentar el risc d’incendi
Redacció • @diaridesabadell
Es calcula que a la
zona de barraques
hi ha unes 400
construccions,
totes precàries,
que contenen tota
mena d’elements
Escriu-nos per WhatsApp o per correu electrònic
Ho pots fer al 682 146 542 o a l’adreça
electrònica [email protected]
exposant la qüestió que consideris.
CONTACTA AMB
NOSALTRES
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 77
LLooggooggrriiff
SSuuddookkuu MOLTDIFÍCIL
MMoottss EEnnccrreeuuaattss J.PETIT
CCrruucciiggrraammaa
SSoolluucciioonnss aanntteerriioorrss
Cada número de les caselles correspon a una lletra de
l’abecedari.
1
1
22
33
44
55
66
77
88
99
1100
1111
1122
11 22 33 44 55 66 77 88 99 1100 11111122
11
22
33
44
55
66
77
88
99
1100
1111
1122
11 22 33 44 55 66 77 88 99 1100 11111122
SSoolluucciióó aanntteerriioorr
C
HHOORRIITTZZOONNTTAALLSS::1. Va damun t de les onades. Carretera de sis carrils. 2.
Disposi tiu mitigador . Sortí. 3. Compensa el contra. La de plata és la que fa
un millor servei. La famosa quinta del biberó. 4. Esquelètics. Respiració.
Quasi roben. 5. La més corbada de totes. L’estimat. Podrien ser millors. 6.
Coratge. L’ocellam del corral. 7. Succeir. Que ha comès una culpa. 8.
Ambai xada en ple pujant. Destruc ció del contorn cel∙lular. Dibuix en blanc i
negre. 9. Entaforat. Lluïdora de la cua de cavall. La màquina del tren. 10.
Joguina de surfista. Taulell per remoure la pasta. 11. Basques v omitives.
Incapaç de posar-se dret. 12. Cinema o pintura. Profundamen t embada -
lits.
VVEERRTTIICCAALLSS::1. Viu amb el seu marit. Una que no vibra. 2. Germanes. Selec -
cionar les candidates a l’Oscar. 3. Sense bellesa i sense idealisme. No sol
córrer riscos. 4. Posen fi a la inquietu d. Sacrifica. Dues antisemites. 5. Per als
cristians de bona fe. Segueix el compàs. 6. Enmig del canal. Entre tíbia i
peroné. Trio vitamínic. 7. Quasi agafa. Capteu imatges. N’hi ha dues per
barba. 8. Vocal. Judici lliure. Obès. 9. Estel fugaç. Adonis. 10. Caritativ a.
Contador d’històries. 11. Romanes d’Elx. Medecina. Dot il∙lícit. 12. Les venta-
des no li fan perdre la gràcia. Cossos celestes.
HHOORRIIZZOONNTTAALLEESS::1. Pronosticar , adivinar , profetizar. Entrega. 2. La primera
del mundo . Dotar el aire del gas vital. 3. Preparar el material para ser teji-
do. Necesitada de analgésic o. 4. ¡Marchad! Día de trabajo. Punto de pla-
cer. 5. Golpe articulat orio. Huida de un país. 6. Una de duende s. Terminar .
Negación latina. 7. ¡Use el hacha, caramba! Perfume . Mes partido . 8. De
mal agüero. El del mono. 9. Rectal. La pata que más engorda. 10. Junte a
la primera. Echar algo a perder a causa del vien to solano. 11. Se dirige. Y
no de otro modo. Ésta expresa cansancio . 12. Hacer surcos. El día de la
semana más temido por casi todos. La pluralidad materializada en for-
mas sinuosas.
VVEERRTTIICCAALLEESS:: 1. Un medio de transporte. Fruto exprimido. 2. Necesitado y
con ganas. Sacar algo de sí. 3. El antecedente de cual. La que es incisiva y
lastima. Vocal. 4. No es griega. Armario para guardar alimentos. Ordenar
militarmen te. 5. Escudo infranqueable. Crestas espumos as saladas . 6. El
nueve. Algo atontados. Mineral ocre opuesto a la flor. 7. Hogar con plumas .
Doy hospedaje. Entra en el tubo. 8. Adivino pesimista. Sombrero ancho. 9.
Descanso nada estresante. Población de altura en el bosque. 10. Síntesis de
la media y la bolsa. El tres y el cinco 11. Prestad sin retorno. Tener el control.
12. Uno de Zaragoza. Sin subir un palmo del suelo.
UNITARISME
UNILINGÜE
VEHEMENT
VELERIA
UNIBLE
VERAT
VELL
TTrreess MMoottss
ISI
ACA
DRR
BB
AA
RR
II
AARRII
Heu de construir tres mots en sentit
vertical i horitzontal, com la mos tra,
dins de les ca selles buides. Teniu les
lle tres que formen aquest s mots.
PPaassssaatteemmppss
7 893
87
5
42 5 78
51
18 6 43
9
21
321 5
78 1 952643
52346891 7
496 1 37 582
139574826
87562 1 394
264389 1 75
95824673 1
647 8 1 3259
312795468
ALEX RAYMOND
89
103
21
45
76
30
16
12
22
La paraula és INDE-
PENDENTS i la lletra
que hi falta és la I de
l’in di pell roja de la
imatge.
USURES OROFA
SENY D I BAS I C
UGT ESME CAL
RUACS P I CARA
P I VOTAR ORAM
A AMAT ENT NA
TA AC SAXO C
NEVAC I AFC I
CAMA L AX I LO
RTA CAR I OCA
ESGLEVA R I CS
A RASARAN AU
Molt primmir at en tot el que fa
11 22 33 44 55 66 77 88 77 22
99 1111 1133 1111 1100 11 22 1144
22 1111 99 77 66 88 11
99 1111 11 88 88 1144
11 99 22 55 22
66 1111 88 77
Allò que ens proporcionen els aliments
Qüestió gens confusa i molt clara
Color verd en heràldica
Planta amb llavors tòxiques
Ben amunt
Bloc de fusta cilíndric
99 77 1100 44 1111 1122 11 99 1133
FIDELIDAD SA
ARAÑA OSTRAS
V I ET I CA I TE
OSO OBEDECES
R NENE OVALO
I DEM RARA I R
TOREROS DATA
ACOSO AP I CE
ES BABERO U
ANONADAR GA S
UT ORA ANE J A
NEON NUL I DAD
LLooggooggrriiff
SSuuddookkuu MOLTDIFÍCIL
MMoottss EEnnccrreeuuaattss J.PETIT
CCrruucciiggrraammaa
SSoolluucciioonnss aanntteerriioorrss
Cada número de les caselles correspon a una lletra de
l’abecedari.
1
1
22
33
44
55
66
77
88
99
1100
1111
1122
11 22 33 44 55 66 77 88 99 1100 11111122
11
22
33
44
55
66
77
88
99
1100
1111
1122
11 22 33 44 55 66 77 88 99 1100 11111122
SSoolluucciióó aanntteerriioorr
C
HHOORRIITTZZOONNTTAALLSS::1. Va damun t de les onades. Carretera de sis carrils. 2.
Disposi tiu mitigador . Sortí. 3. Compensa el contra. La de plata és la que fa
un millor servei. La famosa quinta del biberó. 4. Esquelètics. Respiració.
Quasi roben. 5. La més corbada de totes. L’estimat. Podrien ser millors. 6.
Coratge. L’ocellam del corral. 7. Succeir. Que ha comès una culpa. 8.
Ambai xada en ple pujant. Destruc ció del contorn cel∙lular. Dibuix en blanc i
negre. 9. Entaforat. Lluïdora de la cua de cavall. La màquina del tren. 10.
Joguina de surfista. Taulell per remoure la pasta. 11. Basques v omitives.
Incapaç de posar-se dret. 12. Cinema o pintura. Profundamen t embada -
lits.
VVEERRTTIICCAALLSS::1. Viu amb el seu marit. Una que no vibra. 2. Germanes. Selec -
cionar les candidates a l’Oscar. 3. Sense bellesa i sense idealisme. No sol
córrer riscos. 4. Posen fi a la inquietu d. Sacrifica. Dues antisemites. 5. Per als
cristians de bona fe. Segueix el compàs. 6. Enmig del canal. Entre tíbia i
peroné. Trio vitamínic. 7. Quasi agafa. Capteu imatges. N’hi ha dues per
barba. 8. Vocal. Judici lliure. Obès. 9. Estel fugaç. Adonis. 10. Caritativ a.
Contador d’històries. 11. Romanes d’Elx. Medecina. Dot il∙lícit. 12. Les venta-
des no li fan perdre la gràcia. Cossos celestes.
HHOORRIIZZOONNTTAALLEESS::1. Pronosticar , adivinar , profetizar. Entrega. 2. La primera
del mundo . Dotar el aire del gas vital. 3. Preparar el material para ser teji-
do. Necesitada de analgésic o. 4. ¡Marchad! Día de trabajo. Punto de pla-
cer. 5. Golpe articulat orio. Huida de un país. 6. Una de duende s. Terminar .
Negación latina. 7. ¡Use el hacha, caramba! Perfume . Mes partido . 8. De
mal agüero. El del mono. 9. Rectal. La pata que más engorda. 10. Junte a
la primera. Echar algo a perder a causa del vien to solano. 11. Se dirige. Y
no de otro modo. Ésta expresa cansancio . 12. Hacer surcos. El día de la
semana más temido por casi todos. La pluralidad materializada en for-
mas sinuosas.
VVEERRTTIICCAALLEESS:: 1. Un medio de transporte. Fruto exprimido. 2. Necesitado y
con ganas. Sacar algo de sí. 3. El antecedente de cual. La que es incisiva y
lastima. Vocal. 4. No es griega. Armario para guardar alimentos. Ordenar
militarmen te. 5. Escudo infranqueable. Crestas espumos as saladas . 6. El
nueve. Algo atontados. Mineral ocre opuesto a la flor. 7. Hogar con plumas .
Doy hospedaje. Entra en el tubo. 8. Adivino pesimista. Sombrero ancho. 9.
Descanso nada estresante. Población de altura en el bosque. 10. Síntesis de
la media y la bolsa. El tres y el cinco 11. Prestad sin retorno. Tener el control.
12. Uno de Zaragoza. Sin subir un palmo del suelo.
UNITARISME
UNILINGÜE
VEHEMENT
VELERIA
UNIBLE
VERAT
VELL
TTrreess MMoottss
ISI
ACA
DRR
BB
AA
RR
II
AARRII
Heu de construir tres mots en sentit
vertical i horitzontal, com la mos tra,
dins de les ca selles buides. Teniu les
lle tres que formen aquest s mots.
PPaassssaatteemmppss
7 893
87
5
42 5 78
51
18 6 43
9
21
321 5
78 1 952643
52346891 7
496 1 37 582
139574826
87562 1 394
264389 1 75
95824673 1
647 8 1 3259
312795468
ALEX RAYMOND
89
103
21
45
76
30
16
12
22
La paraula és INDE-
PENDENTS i la lletra
que hi falta és la I de
l’in di pell roja de la
imatge.
USURES OROFA
SENY D I BAS I C
UGT ESME CAL
RUACS P I CARA
P I VOTAR ORAM
A AMAT ENT NA
TA AC SAXO C
NEVAC I AFC I
CAMA L AX I LO
RTA CAR I OCA
ESGLEVA R I CS
A RASARAN AU
Molt primmir at en tot el que fa
11 22 33 44 55 66 77 88 77 22
99 1111 1133 1111 1100 11 22 1144
22 1111 99 77 66 88 11
99 1111 11 88 88 1144
11 99 22 55 22
66 1111 88 77
Allò que ens proporcionen els aliments
Qüestió gens confusa i molt clara
Color verd en heràldica
Planta amb llavors tòxiques
Ben amunt
Bloc de fusta cilíndric
99 77 1100 44 1111 1122 11 99 1133
FIDELIDAD SA
ARAÑA OSTRAS
V I ET I CA I TE
OSO OBEDECES
R NENE OVALO
I DEM RARA I R
TOREROS DATA
ACOSO AP I CE
ES BABERO U
ANONADAR GA S
UT ORA ANE J A
NEON NUL I DAD
La Primera La 2 TV3 SX3-33 Telecinco Antena 3 Cuatro La sexta
09.30 - Brigada Tech.
Amb Luján Argüelles.
10.15 - MasterChef.
Amb la col·laboració de
Pepe Rodríguez, Jordi Cruz i
Samantha Vallejo-Nágera.
13.30 - Audiencia abierta.
Amb Carmen Romero.
14.00 - L'informatiu.
Amb Laura Mesa. Esports:
Albert Font. Inclou El
temps.
14.30 - Corazón.
Amb Anne Igartiburu.
15.00 - Telediario 1.
Amb Lara Siscar i Igor
Gómez. Esports: Marcos
López. Inclou El tiempo.
16.00 - Sesión de tarde.
«#Chef».
Després d'enfrontar-se
al controlador propietari
d'un famós restaurant de
Los Angeles on treballa i
negar-se a renunciar a la
seva integritat creativa,
el xef Carl Casper deixa
la feina de sobte. Llavors
ha de descobrir quin és el
següent pas.
17.45 - Sesión de tarde.
«Cartas a Julieta».
La Sophie i el Victor, una
jove parella que passa les
vacances a Itàlia, troben
una carta dirigida a una
noia que es diu Julieta. La
remitent és la Claire, una
dona que busca un home
anomenat Lorenzo amb
qui va mantenir una aven-
tura quan era jove.
19.25 - Cine de barrio.
«La ciudad no es para mí».
Agustín Valverde, un vidu
aragonès de 60 anys, se'n
va a viure a Madrid amb el
seu fill, un metge prestigiós
casat amb una modesta
costurera. L'ambient a casa
sembla ideal, però a poc
a poc l'Agustín comprova
que en aquesta casa hi ha
més problemes que al seu
poble.
21.00 - Telediario 2.
21.30 - Informe semanal.
Inclou «El semestre euro-
peo» i «Laboratorio Sónar».
22.05 - Cine.
«Un mar de enredos».
23.50 - Cine.
«La pequeña Suiza».
01.10 - Downton Abbey
06.50 - Diario de un
nómada. La Ruta de la
Seda.
Inclou «Kazajistán, el reino
de los baches» i «Desierto
de Kyzyl Kum».
07.45 - La 2 express.
08.00 - Los conciertos
de La 2.
«Coro RTVE. Marc Koro-
vitch».
09.30 - 80 cm.
«La Sierra de Guara, leyen-
das y barrancos».
10.00 - Agrosfera.
10.35 - Para todos La 2.
11.05 - Objetivo igualdad.
11.35 - En lengua de signos.
Amb Paloma Soroa.
12.05 - La 2 express.
12.10 - Turisme rural al
món.
«Grècia».
12.35 - Planeta selva.
«Els guardians del riu».
13.05 - Noms propis.
Amb Anna Cler.
13.35 - La 2 express.
13.55 - Tendido cero.
14.40 - El hombre y la
Tierra: serie venezolana.
Inclou «El pueblo bravo»
i «Un campamento en la
selva virgen».
15.35 - Saber y ganar fin de
semana.
Concurs amb Jordi Hurtado
16.20 - Grans documen-
tals.
Inclou «Filles del sol» i
«Filles del sol».
18.00 - Planeta selva.
«Selvas en el mar. Laurisilva
de Canarias».
18.25 - Jardines con
historia.
«Las Palmas. Jardines de
la Marquesa de Arucas y
Parque municipal».
18.55 - Hotspots.
«Centroamérica».
19.45 - Apocalipsis de la
antigüedad.
«El imperio acadio».
20.35 - UEFA European
Under-21 Championship.
España-Croacia.
22.35 - El cinema de La 2.
«La ruleta de la fortuna i la
fantasia».
00.35 - La noche temática.
Inclou «Instagram: una vida
bajo filtro» i «Dopamina:
hackear el cerebro».
12.55 - Ruta 40. Viatjant
amb Catalunya Ràdio.
13.50 - Zona zàping.
14.30 - Telenotícies migdia.
Amb Ramon Pellicer i
Cristina Riba. Esports: Artur
Peguera. Espai dedicat a la
informació d'actualitat.
15.40 - Tarda de cine.
«Skyfall».
Després que l'última missió
de Bond fracassés i la iden-
titat de diversos agents fos
descoberta, l'edifici de l'MI6
és atacat, i M ha de canviar
la ubicació de l'agència.
Aquests esdeveniments
provoquen que Mallory, el
nou president del Comitè
d'Intel·ligència i Seguretat,
qüestioni l'autoritat i la
posició d'M.
18.10 - Hudson & Rex.
«La persecució».
19.05 - Diades castelleres
especials.
Amb Carles Cortés. Amb
la col·laboració d'Aina
Mallol, Joan Beumala,
Toni Comas i Àlex Alonso.
«Diada de Sant Joan de
Valls». La cadena obre la
temporada castellera amb
la tradicional festa de Sant
Joan a la plaça del Blat de
Valls. La Colla Vella arriba
amb l'objectiu d'estrenar la
gamma extra, que aquesta
temporada encara no ha
intentat ningú. La Colla
Joves, per part seva, no
havia descarregat mai
abans del 24 de juny dos
castells de nou. Enguany va
fer el 3 de 9 amb folre a la
Selva del Camp i a la Diada
del Pati, a principis de mes,
i ara té ganes d'estrenar el 4
de 9 amb folre, que encara
no ha intentat aquesta
temporada.
20.00 - Atrapa'm si pots.
Concurs amb Llucià Ferrer.
21.00 - Telenotícies vespre.
Amb Ramon Pellicer i
Cristina Riba. Esports: Artur
Peguera. Espai dedicat a la
informació d'actualitat.
22.05 - Escape Room.
23.45 - El pare de la núvia.
01.30 - Notícies 3/24.
04.00 - Rumba a l'estudi.
«Els Pali».
05.00 - Folc a l'estudi.
06.43 - Dot.
07.14 - Pirata i Capitano.
07.36 - Dino tren.
08.00 - El Mic i els seus
amics.
08.11 - Titó.
08.23 - Una mà de contes.
08.43 - Zoom, el dofí
blanc.
08.57 - Agent Binky:
Mascotes de l'univers.
09.30 - Súper 4.
10.06 - La colla de la selva
al rescat!
10.28 - Yakari.
11.05 - Robin Hood, el
trapella de Sherwood.
11.39 - La colla del camp.
12.11 - Els Mini Ninges.
12.44 - Kung Fu Panda:
Les potes del destí.
13.30 - Súper 4.
14.08 - Prodigiosa: Les
aventures de Ladybug i
Gat Noir.
14.52 - Les Sisters.
15.27 - Dracs: Cap a nous
horitzons.
16.30 - Artús i els vailets de
la Taula Rodona.
17.36 - Yakari.
18.03 - Súper 4.
18.38 - Prodigiosa: Les
aventures de Ladybug i
Gat Noir.
19.25 - Les Sisters.
19.49 - Al mar.
«Windsurf IQFoil a Salou»: A
la Costa Daurada, a Salou,
Carlota Bruna coneix què és
l'IQFoil, una nova modalitat
de windsurf. I ho fa amb
el César, que amb només
15 anys n'és un amant i el
domina moltíssim.
19.55 - Lara i Kali.
20.16 - Kung Fu Panda:
Les potes del destí.
21.03 - Busca'm a París.
21.55 - Premis Alícia.
Guardons anuals que atorga
l'Acadèmia Catalana de la
Música i que enguany cele-
bren la quarta edició, amb
l'objectiu de promocionar de
manera transversal els valors
artístics, culturals i socials de
la música.
23.31 - Lo Cartanyà.
«Oklahoma». «Casa-
blanca».
00.40 - Lokus Day.
01.30 - Cine.
«L'herència».
07.20 - Mejor llama a Kiko.
07.50 - 25 palabras.
11.05 - Más que coches.
Amb Gonzalo Serrano.
Espai dedicat als cotxes
més potents del mercat.
12.10 - 25 palabras.
Concurs amb Christian
Gálvez. El concurs s'articula
al voltant d'una competi-
ció àgil i divertida, en què
personatges famosos i con-
cursants anònims pugnen
en rondes successives per
participar en una prova final
i intentar esbrinar paraules
mitjançant pistes en un
temps limitat.
13.20 - Socialité.
Amb María Patiño i Nuria
Marín. Programa en què
es repassen les notícies
de la crònica social i dels
famosos en el panorama
nacional i internacional grà-
cies a la feina de reporters i
bloguers de renom.
15.00 - Informativos
Telecinco.
Amb José Ribagorda i
Ángeles Blanco.
15.40 - Deportes.
15.50 - El tiempo.
16.00 - ¡Fiesta!
Amb Emma García.
Espai que aposta per
l'entreteniment i la crònica
social, amb entrevistes i
convidats del món del cor i
dels diferents concursos de
la cadena.
21.00 - Informativos
Telecinco.
Amb José Ribagorda i
Ángeles Blanco.
21.40 - Deportes.
21.50 - El tiempo.
22.00 - Mi casa es la tuya.
«Carlos Herrera»: Carlos
Herrera, periodista, locutor
de ràdio i presentador de
televisió amb cinc Premis
Ondas al seu extens
palmarès, és el protago-
nista d'aquest lliurament.
En la conversa amb Bertín
Osborne, destaca el paper
important de la seva mare,
Blanca Crusset, a la seva
vida, després de la mort del
seu pare quan ell era petit.
02.00 - Casino Gran
Madrid Online Show.
02.25 - ¡Toma salami!
06.30 - Remescar, cosmé-
tica al instante.
07.00 - Pelopicopata.
08.20 - Los más...
09.45 - La Voz Kids.
Amb Eva González.
12.50 - Cocina abierta con
Karlos Arguiñano.
13.55 - La ruleta de la
suerte.
Concurs amb Jorge Fer-
nández.
15.00 - Antena 3 Noticias 1.
Amb Matías Prats i Mónica
Carrillo.
15.45 - Deportes.
Amb Rocío Martínez, Angie
Rigueiro i Alba Dueñas.
15.55 - El tiempo.
16.00 - Multicine.
«En el lugar equivocado».
La Melissa, una dona
maltractada, fuig amb el
seu bebè a un petit poble
on va viure durant la seva
infància. Al cap d'uns dies,
el nen desapareix al parc.
Per a terror de la Melissa,
ningú no ha vist res i, el que
és pitjor, ningú no ha vist la
mare amb el petit.
17.45 - Multicine.
«Ambición sin escrúpulos».
Durant el seu últim any
de secundària, la Vicky va
abandonar l'escola, una
decisió que va perjudicar de
manera notable el seu futur
professional.
19.15 - Multicine.
«El rescate de mi hija».
La Laura està disgustada
perquè els seus pares no
han pogut assistir a la seva
graduació. Per això decideix
passar les seves vacances
fent classes d'equitació en
un ranxo on espera conèixer
un grup d'amics.
21.00 - Antena 3 Noticias
2.
Amb Matías Prats i Mónica
Carrillo.
21.45 - Deportes.
Amb Rocío Martínez, Angie
Rigueiro i Alba Dueñas.
21.55 - El tiempo.
22.10 - La Voz Kids. Amb Eva González. Amb la col·laboració de David Bisbal, Aitana, Sebastián Yatra i Rosario Flores. 00.20 - La Voz Kids: grandes momentos.
07.30 - El zapping de surferos: lo mejor. 07.55 - Hotel, dulce hotel. 08.45 - Mil Palabras &+. 08.50 - Callejeros viajeros. Inclou «Islas de Tailandia», «Hanói» i «Nueva Zelanda». 11.15 - Viajeros Cuatro. «Sídney». 12.00 - Planes Cuatro. 12.35 - Viajeros Cuatro. «Ibiza». 14.00 - Cuatro al día. Amb Roberto Arce i Marta Reyero. 15.00 - Noticias Deportes Cuatro. Amb Diego Miguel Fernán- dez i Luis Alberto Vaquero. 15.10 - El tiempo. 15.25 - Callejeros viajeros. «Islas Fiyi». 15.40 - Home cinema. «El corredor del laberinto». El Thomas es desperta en un ascensor, que puja lentament. Quan aquest s'atura i les portes s'obren, el Thomas es troba enmig d'un grup de nois que li donen la benvinguda a la Clariana, un espai obert enorme flanquejat per murs gegantins de formigó. 17.50 - Home cinema. «El juego de Ender». En un futur proper, una raça alienígena ha atacat la Terra. Si no fos per un heroi llegendari, el comandant de la Flota Internacional Mazer Rackham, tot s'hauria perdut. 20.00 - Cuatro al día. Amb Roberto Arce i Marta Reyero. Espai d'actualitat que analitza, mitjançant diferents seccions, tot el que passa al país i al món sencer. 20.40 - Noticias Deportes Cuatro. Amb Diego Miguel Fernán- dez i Luis Alberto Vaquero. 21.00 - El tiempo. 21.05 - First Dates. Amb Carlos Sobera. 22.00 - El blockbuster. «Nadie». 23.45 - Cine Cuatro. «Contraband». 01.55 - The Game Show. 02.40 - En el punto de mira.
07.10 - Bestial. 08.45 - Crea lectura. 09.00 - Zapeando. Amb Dani Mateo. 10.40 - Equipo de inves- tigación. Programa d'investigació en què, a través de reportatges monogràfics, es tracten temes d'actualitat amb un perfil exhaustiu. 14.00 - La Sexta noticias 1ª edición. Amb Cristina Villanueva. 15.10 - La Sexta deportes. Amb María Martínez. 15.25 - La Sexta meteo. 15.30 - Cine. «Mientras la ciudad duerme». Dos agents de policia que es troben en moments oposats de les seves respectives carreres es veuen embolicats en una nit infausta a la ciutat de Los Angeles. Un novell que prova d'escapar de l'ombra del seu pare veu com la seva primera patrulla es converteix en un desastre mentre intenta trobar una noia desapa- reguda i donar caça a dos assassins que han comès diversos crims al llarg de la nit. Mentrestant, el seu company, un policia cremat per la feina, li explica com funciona aquesta. 17.50 - Cine. «Desconexión». Un grup de persones busquen relacions humanes en l'intercomunicat món de les xarxes socials. 20.00 - La Sexta noticias 2ª edición. 20.45 - La Sexta meteo. 20.55 - La Sexta deportes. Amb María Martínez. 21.15 - Sábado clave. Amb Verónica Sanz. Espai que analitza els temes destacats del dia. 21.45 - La Sexta Xplica! Amb José Yélamo. Con- vidat: José Luis Rodríguez Zapatero, expresidente del Gobierno. L'espai intenta donar resposta als interrogants que hi ha en el conjunt de la ciutadania. 01.45 - Encarcelados. 03.00 - Pokerstars.
8TV Radio SBD
07.00 - Vist a 8tv. 07.30 - Vist a TikTok. 08.00 - Bonanza. 09.00 - Espais comercials. 12.15 - Bonanza. 13.50 - Cine. «Secretos detrás de la puerta». 15.50 - Cine. «Solar destruction». 18.15 - Maria Wern. «Descansen en paz». 20.00 - Cine. «The Hollow». És la vigília de Halloween, i una petita ciutat es prepara per a una tempesta assassina. Però els núvols foscos que s'acumulen sobre l'illa porten una maledicció de cent anys. 21.50 - Cine. «La ira de la bestia». Un grup d'amics agafen el cotxe buscant aventura, però s'acaben estavellant en un bosc on hi ha un os temible. 01.00 - Strip Dates.
07.00 - Fórmula musical. 09.00 - Fes ta festa. Amb Jesús Ventura i Amadeu Carbó. 10.00 - Parlem d’Òpera. Amb Jordi Torrents. 11.00 - Fórmula musical. 13.00 - Tr3tz3. Amb Aleix Muñío. 14.00 - Notícies en Xarxa Cap de Setmana. 15.00 - Fórmula musical. 16.00 - Peluts. 17.00 - La Llanterna Màgica. Amb Jordi Tarradas. 18.00 - Fórmula musical. 20.00 - En joc. Amb Ignasi Trapero. En joc és el programa de referèn- cia per seguir amb passió l'esport català cada cap de setmana a les ràdios locals. Una producció de La Xarxa que també pots escoltar cada cap de setmana a Ràdio Sabadell. 22.00 - Fórmula musical. 00.00 - Vitamina Dance.
Televisió dissabte
Drama. 2021. Japó. Direcció: Ryû-
suke Hamaguchi. Intèrprets: Koto-
ne Furukawa, Ayumu Nakajima.
121 min. Color.Tres històries en les
quals les vides de personatges fe-
menins es veuen marcades.
Acció. 2020. Canadà. Direcció: Ilya
Naishuller. Intèrprets: Bob Oden-
kirk, Connie Nielsen. 92 min. Color.
Hutch Mansell és un pare i un ma-
rit que aguanta els cops de la vida.
Una nit, quan dos lladres entren a
casa seva, Hutch decideix no ac-
tuar.
Comèdia. 2018. Estats Units. Direcció: Rob Green-
berg. Intèrprets: Eugenio Derbez, Anna Faris, Eva
Longoria, John Hannah. 112 min. Color.
Leonardo Montenegro
és un playboy ric i
consentit pro-
cedent
d'una de les
famílies més
riques de Mèxic.
La Kate Sullivan
és una mare
soltera. Les
seves vides
es creuen
sobtada-
ment.
La ruleta de la
fortuna y la fantasía
Nadie
Un mar de enredos
22.35 h. La 2
22.00 h. Cuatro
22.05 h. La 1
Leonardo Montenegro
és un playboy ric i
consentit pro-
famílies més
riques de Mèxic.
La Kate Sullivan
LeSPeL-LíCULeS DeLDiA
78 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
09.30 - Brigada Tech.
Amb Luján Argüelles.
10.15 - MasterChef.
Amb la col·laboració de
Pepe Rodríguez, Jordi Cruz i
Samantha Vallejo-Nágera.
13.30 - Audiencia abierta.
Amb Carmen Romero.
14.00 - L'informatiu.
Amb Laura Mesa. Esports:
Albert Font. Inclou El
temps.
14.30 - Corazón.
Amb Anne Igartiburu.
15.00 - Telediario 1.
Amb Lara Siscar i Igor
Gómez. Esports: Marcos
López. Inclou El tiempo.
16.00 - Sesión de tarde.
«#Chef».
Després d'enfrontar-se
al controlador propietari
d'un famós restaurant de
Los Angeles on treballa i
negar-se a renunciar a la
seva integritat creativa,
el xef Carl Casper deixa
la feina de sobte. Llavors
ha de descobrir quin és el
següent pas.
17.45 - Sesión de tarde.
«Cartas a Julieta».
La Sophie i el Victor, una
jove parella que passa les
vacances a Itàlia, troben
una carta dirigida a una
noia que es diu Julieta. La
remitent és la Claire, una
dona que busca un home
anomenat Lorenzo amb
qui va mantenir una aven-
tura quan era jove.
19.25 - Cine de barrio.
«La ciudad no es para mí».
Agustín Valverde, un vidu
aragonès de 60 anys, se'n
va a viure a Madrid amb el
seu fill, un metge prestigiós
casat amb una modesta
costurera. L'ambient a casa
sembla ideal, però a poc
a poc l'Agustín comprova
que en aquesta casa hi ha
més problemes que al seu
poble.
21.00 - Telediario 2.
21.30 - Informe semanal.
Inclou «El semestre euro-
peo» i «Laboratorio Sónar».
22.05 - Cine.
«Un mar de enredos».
23.50 - Cine.
«La pequeña Suiza».
01.10 - Downton Abbey
06.50 - Diario de un
nómada. La Ruta de la
Seda.
Inclou «Kazajistán, el reino
de los baches» i «Desierto
de Kyzyl Kum».
07.45 - La 2 express.
08.00 - Los conciertos
de La 2.
«Coro RTVE. Marc Koro-
vitch».
09.30 - 80 cm.
«La Sierra de Guara, leyen-
das y barrancos».
10.00 - Agrosfera.
10.35 - Para todos La 2.
11.05 - Objetivo igualdad.
11.35 - En lengua de signos.
Amb Paloma Soroa.
12.05 - La 2 express.
12.10 - Turisme rural al
món.
«Grècia».
12.35 - Planeta selva.
«Els guardians del riu».
13.05 - Noms propis.
Amb Anna Cler.
13.35 - La 2 express.
13.55 - Tendido cero.
14.40 - El hombre y la
Tierra: serie venezolana.
Inclou «El pueblo bravo»
i «Un campamento en la
selva virgen».
15.35 - Saber y ganar fin de
semana.
Concurs amb Jordi Hurtado
16.20 - Grans documen-
tals.
Inclou «Filles del sol» i
«Filles del sol».
18.00 - Planeta selva.
«Selvas en el mar. Laurisilva
de Canarias».
18.25 - Jardines con
historia.
«Las Palmas. Jardines de
la Marquesa de Arucas y
Parque municipal».
18.55 - Hotspots.
«Centroamérica».
19.45 - Apocalipsis de la
antigüedad.
«El imperio acadio».
20.35 - UEFA European
Under-21 Championship.
España-Croacia.
22.35 - El cinema de La 2.
«La ruleta de la fortuna i la
fantasia».
00.35 - La noche temática.
Inclou «Instagram: una vida
bajo filtro» i «Dopamina:
hackear el cerebro».
12.55 - Ruta 40. Viatjant
amb Catalunya Ràdio.
13.50 - Zona zàping.
14.30 - Telenotícies migdia.
Amb Ramon Pellicer i
Cristina Riba. Esports: Artur
Peguera. Espai dedicat a la
informació d'actualitat.
15.40 - Tarda de cine.
«Skyfall».
Després que l'última missió
de Bond fracassés i la iden-
titat de diversos agents fos
descoberta, l'edifici de l'MI6
és atacat, i M ha de canviar
la ubicació de l'agència.
Aquests esdeveniments
provoquen que Mallory, el
nou president del Comitè
d'Intel·ligència i Seguretat,
qüestioni l'autoritat i la
posició d'M.
18.10 - Hudson & Rex.
«La persecució».
19.05 - Diades castelleres
especials.
Amb Carles Cortés. Amb
la col·laboració d'Aina
Mallol, Joan Beumala,
Toni Comas i Àlex Alonso.
«Diada de Sant Joan de
Valls». La cadena obre la
temporada castellera amb
la tradicional festa de Sant
Joan a la plaça del Blat de
Valls. La Colla Vella arriba
amb l'objectiu d'estrenar la
gamma extra, que aquesta
temporada encara no ha
intentat ningú. La Colla
Joves, per part seva, no
havia descarregat mai
abans del 24 de juny dos
castells de nou. Enguany va
fer el 3 de 9 amb folre a la
Selva del Camp i a la Diada
del Pati, a principis de mes,
i ara té ganes d'estrenar el 4
de 9 amb folre, que encara
no ha intentat aquesta
temporada.
20.00 - Atrapa'm si pots.
Concurs amb Llucià Ferrer.
21.00 - Telenotícies vespre.
Amb Ramon Pellicer i
Cristina Riba. Esports: Artur
Peguera. Espai dedicat a la
informació d'actualitat.
22.05 - Escape Room.
23.45 - El pare de la núvia.
01.30 - Notícies 3/24.
04.00 - Rumba a l'estudi.
«Els Pali».
05.00 - Folc a l'estudi.
06.43 - Dot.
07.14 - Pirata i Capitano.
07.36 - Dino tren.
08.00 - El Mic i els seus
amics.
08.11 - Titó.
08.23 - Una mà de contes.
08.43 - Zoom, el dofí
blanc.
08.57 - Agent Binky:
Mascotes de l'univers.
09.30 - Súper 4.
10.06 - La colla de la selva
al rescat!
10.28 - Yakari.
11.05 - Robin Hood, el
trapella de Sherwood.
11.39 - La colla del camp.
12.11 - Els Mini Ninges.
12.44 - Kung Fu Panda:
Les potes del destí.
13.30 - Súper 4.
14.08 - Prodigiosa: Les
aventures de Ladybug i
Gat Noir.
14.52 - Les Sisters.
15.27 - Dracs: Cap a nous
horitzons.
16.30 - Artús i els vailets de
la Taula Rodona.
17.36 - Yakari.
18.03 - Súper 4.
18.38 - Prodigiosa: Les
aventures de Ladybug i
Gat Noir.
19.25 - Les Sisters.
19.49 - Al mar.
«Windsurf IQFoil a Salou»: A
la Costa Daurada, a Salou,
Carlota Bruna coneix què és
l'IQFoil, una nova modalitat
de windsurf. I ho fa amb
el César, que amb només
15 anys n'és un amant i el
domina moltíssim.
19.55 - Lara i Kali.
20.16 - Kung Fu Panda:
Les potes del destí.
21.03 - Busca'm a París.
21.55 - Premis Alícia.
Guardons anuals que atorga
l'Acadèmia Catalana de la
Música i que enguany cele-
bren la quarta edició, amb
l'objectiu de promocionar de
manera transversal els valors
artístics, culturals i socials de
la música.
23.31 - Lo Cartanyà.
«Oklahoma». «Casa-
blanca».
00.40 - Lokus Day.
01.30 - Cine.
«L'herència».
07.20 - Mejor llama a Kiko.
07.50 - 25 palabras.
11.05 - Más que coches.
Amb Gonzalo Serrano.
Espai dedicat als cotxes
més potents del mercat.
12.10 - 25 palabras.
Concurs amb Christian
Gálvez. El concurs s'articula
al voltant d'una competi-
ció àgil i divertida, en què
personatges famosos i con-
cursants anònims pugnen
en rondes successives per
participar en una prova final
i intentar esbrinar paraules
mitjançant pistes en un
temps limitat.
13.20 - Socialité.
Amb María Patiño i Nuria
Marín. Programa en què
es repassen les notícies
de la crònica social i dels
famosos en el panorama
nacional i internacional grà-
cies a la feina de reporters i
bloguers de renom.
15.00 - Informativos
Telecinco.
Amb José Ribagorda i
Ángeles Blanco.
15.40 - Deportes.
15.50 - El tiempo.
16.00 - ¡Fiesta!
Amb Emma García.
Espai que aposta per
l'entreteniment i la crònica
social, amb entrevistes i
convidats del món del cor i
dels diferents concursos de
la cadena.
21.00 - Informativos
Telecinco.
Amb José Ribagorda i
Ángeles Blanco.
21.40 - Deportes.
21.50 - El tiempo.
22.00 - Mi casa es la tuya.
«Carlos Herrera»: Carlos
Herrera, periodista, locutor
de ràdio i presentador de
televisió amb cinc Premis
Ondas al seu extens
palmarès, és el protago-
nista d'aquest lliurament.
En la conversa amb Bertín
Osborne, destaca el paper
important de la seva mare,
Blanca Crusset, a la seva
vida, després de la mort del
seu pare quan ell era petit.
02.00 - Casino Gran
Madrid Online Show.
02.25 - ¡Toma salami!
06.30 - Remescar, cosmé-
tica al instante.
07.00 - Pelopicopata.
08.20 - Los más...
09.45 - La Voz Kids.
Amb Eva González.
12.50 - Cocina abierta con
Karlos Arguiñano.
13.55 - La ruleta de la
suerte.
Concurs amb Jorge Fer-
nández.
15.00 - Antena 3 Noticias 1.
Amb Matías Prats i Mónica
Carrillo.
15.45 - Deportes.
Amb Rocío Martínez, Angie
Rigueiro i Alba Dueñas.
15.55 - El tiempo.
16.00 - Multicine.
«En el lugar equivocado».
La Melissa, una dona
maltractada, fuig amb el
seu bebè a un petit poble
on va viure durant la seva
infància. Al cap d'uns dies,
el nen desapareix al parc.
Per a terror de la Melissa,
ningú no ha vist res i, el que
és pitjor, ningú no ha vist la
mare amb el petit.
17.45 - Multicine.
«Ambición sin escrúpulos».
Durant el seu últim any
de secundària, la Vicky va
abandonar l'escola, una
decisió que va perjudicar de
manera notable el seu futur
professional.
19.15 - Multicine.
«El rescate de mi hija».
La Laura està disgustada
perquè els seus pares no
han pogut assistir a la seva
graduació. Per això decideix
passar les seves vacances
fent classes d'equitació en
un ranxo on espera conèixer
un grup d'amics.
21.00 - Antena 3 Noticias
2.
Amb Matías Prats i Mónica
Carrillo.
21.45 - Deportes.
Amb Rocío Martínez, Angie
Rigueiro i Alba Dueñas.
21.55 - El tiempo.
22.10 - La Voz Kids. Amb Eva González. Amb la col·laboració de David Bisbal, Aitana, Sebastián Yatra i Rosario Flores. 00.20 - La Voz Kids: grandes momentos.
07.30 - El zapping de surferos: lo mejor. 07.55 - Hotel, dulce hotel. 08.45 - Mil Palabras &+. 08.50 - Callejeros viajeros. Inclou «Islas de Tailandia», «Hanói» i «Nueva Zelanda». 11.15 - Viajeros Cuatro. «Sídney». 12.00 - Planes Cuatro. 12.35 - Viajeros Cuatro. «Ibiza». 14.00 - Cuatro al día. Amb Roberto Arce i Marta Reyero. 15.00 - Noticias Deportes Cuatro. Amb Diego Miguel Fernán- dez i Luis Alberto Vaquero. 15.10 - El tiempo. 15.25 - Callejeros viajeros. «Islas Fiyi». 15.40 - Home cinema. «El corredor del laberinto». El Thomas es desperta en un ascensor, que puja lentament. Quan aquest s'atura i les portes s'obren, el Thomas es troba enmig d'un grup de nois que li donen la benvinguda a la Clariana, un espai obert enorme flanquejat per murs gegantins de formigó. 17.50 - Home cinema. «El juego de Ender». En un futur proper, una raça alienígena ha atacat la Terra. Si no fos per un heroi llegendari, el comandant de la Flota Internacional Mazer Rackham, tot s'hauria perdut. 20.00 - Cuatro al día. Amb Roberto Arce i Marta Reyero. Espai d'actualitat que analitza, mitjançant diferents seccions, tot el que passa al país i al món sencer. 20.40 - Noticias Deportes Cuatro. Amb Diego Miguel Fernán- dez i Luis Alberto Vaquero. 21.00 - El tiempo. 21.05 - First Dates. Amb Carlos Sobera. 22.00 - El blockbuster. «Nadie». 23.45 - Cine Cuatro. «Contraband». 01.55 - The Game Show. 02.40 - En el punto de mira.
07.10 - Bestial. 08.45 - Crea lectura. 09.00 - Zapeando. Amb Dani Mateo. 10.40 - Equipo de inves- tigación. Programa d'investigació en què, a través de reportatges monogràfics, es tracten temes d'actualitat amb un perfil exhaustiu. 14.00 - La Sexta noticias 1ª edición. Amb Cristina Villanueva. 15.10 - La Sexta deportes. Amb María Martínez. 15.25 - La Sexta meteo. 15.30 - Cine. «Mientras la ciudad duerme». Dos agents de policia que es troben en moments oposats de les seves respectives carreres es veuen embolicats en una nit infausta a la ciutat de Los Angeles. Un novell que prova d'escapar de l'ombra del seu pare veu com la seva primera patrulla es converteix en un desastre mentre intenta trobar una noia desapa- reguda i donar caça a dos assassins que han comès diversos crims al llarg de la nit. Mentrestant, el seu company, un policia cremat per la feina, li explica com funciona aquesta. 17.50 - Cine. «Desconexión». Un grup de persones busquen relacions humanes en l'intercomunicat món de les xarxes socials. 20.00 - La Sexta noticias 2ª edición. 20.45 - La Sexta meteo. 20.55 - La Sexta deportes. Amb María Martínez. 21.15 - Sábado clave. Amb Verónica Sanz. Espai que analitza els temes destacats del dia. 21.45 - La Sexta Xplica! Amb José Yélamo. Con- vidat: José Luis Rodríguez Zapatero, expresidente del Gobierno. L'espai intenta donar resposta als interrogants que hi ha en el conjunt de la ciutadania. 01.45 - Encarcelados. 03.00 - Pokerstars.
8TV Radio SBD
07.00 - Vist a 8tv. 07.30 - Vist a TikTok. 08.00 - Bonanza. 09.00 - Espais comercials. 12.15 - Bonanza. 13.50 - Cine. «Secretos detrás de la puerta». 15.50 - Cine. «Solar destruction». 18.15 - Maria Wern. «Descansen en paz». 20.00 - Cine. «The Hollow». És la vigília de Halloween, i una petita ciutat es prepara per a una tempesta assassina. Però els núvols foscos que s'acumulen sobre l'illa porten una maledicció de cent anys. 21.50 - Cine. «La ira de la bestia». Un grup d'amics agafen el cotxe buscant aventura, però s'acaben estavellant en un bosc on hi ha un os temible. 01.00 - Strip Dates.
07.00 - Fórmula musical. 09.00 - Fes ta festa. Amb Jesús Ventura i Amadeu Carbó. 10.00 - Parlem d’Òpera. Amb Jordi Torrents. 11.00 - Fórmula musical. 13.00 - Tr3tz3. Amb Aleix Muñío. 14.00 - Notícies en Xarxa Cap de Setmana. 15.00 - Fórmula musical. 16.00 - Peluts. 17.00 - La Llanterna Màgica. Amb Jordi Tarradas. 18.00 - Fórmula musical. 20.00 - En joc. Amb Ignasi Trapero. En joc és el programa de referèn- cia per seguir amb passió l'esport català cada cap de setmana a les ràdios locals. Una producció de La Xarxa que també pots escoltar cada cap de setmana a Ràdio Sabadell. 22.00 - Fórmula musical. 00.00 - Vitamina Dance.
Televisió dissabte
Drama. 2021. Japó. Direcció: Ryû-
suke Hamaguchi. Intèrprets: Koto-
ne Furukawa, Ayumu Nakajima.
121 min. Color.Tres històries en les
quals les vides de personatges fe-
menins es veuen marcades.
Acció. 2020. Canadà. Direcció: Ilya
Naishuller. Intèrprets: Bob Oden-
kirk, Connie Nielsen. 92 min. Color.
Hutch Mansell és un pare i un ma-
rit que aguanta els cops de la vida.
Una nit, quan dos lladres entren a
casa seva, Hutch decideix no ac-
tuar.
Comèdia. 2018. Estats Units. Direcció: Rob Green-
berg. Intèrprets: Eugenio Derbez, Anna Faris, Eva
Longoria, John Hannah. 112 min. Color.
Leonardo Montenegro
és un playboy ric i
consentit pro-
cedent
d'una de les
famílies més
riques de Mèxic.
La Kate Sullivan
és una mare
soltera. Les
seves vides
es creuen
sobtada-
ment.
La ruleta de la
fortuna y la fantasía
Nadie
Un mar de enredos
22.35 h. La 2
22.00 h. Cuatro
22.05 h. La 1
Leonardo Montenegro
és un playboy ric i
consentit pro-
famílies més
riques de Mèxic.
La Kate Sullivan
LeSPeL-LíCULeS DeLDiA
78 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
La Primera
La Primera
La 2
La 2
TV3
TV3
SX3-33
SX3-33
Telecinco
Telecinco
Antena 3
Antena 3
Cuatro
Cuatro
La sexta
La sexta
09.25 - La recepta
perduda.
Amb Sílvia Abril. Civet de
senglar
10.20 - Comando actua-
lidad.
«Llueve tarde y mal».
11.15 - Españoles en el
mundo.
Inclou «Guinea Ecuatorial,
el legado español», «Mora-
via, República Checa» i
«Gdansk, Polonia».
14.00 - L'informatiu.
Amb Laura Mesa.
14.30 - Corazón.
Amb Anne Igartiburu.
15.00 - Telediario 1.
Amb Lara Siscar i Igor
Gómez.
16.00 - Sesión de tarde.
«Sesión de tarde».
17.30 - Cine.
«Quedamos como
amigos».
19.00 - Sesión de tarde.
«El secreto de los Nord-
quists».
20.30 - Aquí la Tierra.
Amb Quico Taronjí i Isabel
Moreno.
21.00 - Telediario 2.
Inclou El tiempo.
22.05 - La película de la
semana.
«Venganza: Conexión
Estambul».
23.25 - El ventilador, una
història de rumba.
00.20 - LateXou best
moments.
01.05 - Cine.
«La monja».
02.35 - Cine.
«Licencia para infidelida-
des».
08.00 - La hora de La 1.
Amb Marc Sala i Silvia
Intxaurrondo.
11.30 - Hablando claro.
Amb Lourdes Maldonado i
Marc Calderó.
14.00 - L'informatiu.
Amb Aina Galduf. Inclou
El temps.
14.10 - Ahora o nunca.
Amb Mónica López.
15.00 - Telediario 1.
Amb Alejandra Herranz.
Esports: Ana Ibáñez. Inclou
El tiempo.
15.50 - L'informatiu.
Amb Aina Galduf. Inclou
El temps.
16.15 - El tiempo.
16.30 - La Promesa.
La Martina tracta que la
seva suposada amiga Bea-
triz se'n vagi de La Promesa
com més aviat millor, però
aquesta no pensa fer-ho.
17.30 - El Paraíso de las
Señoras.
18.20 - El comodín de La 1.
Concurs amb Aitor Albizua.
19.20 - El cazador.
Concurs amb Rodrigo
Vázquez.
20.30 - Aquí la Tierra.
Amb Jacob Petrus.
21.00 - Telediario 2.
Amb Carlos Franganillo.
Esports: Arsenio Cañada.
Inclou El tiempo.
21.50 - 4 estrellas.
22.35 - El cazador con
famosos.
Concurs amb Rodrigo Váz-
quez. Amb la col·laboració
d'Erundino Alonso, Paz
Herrera i Ruth de Andrés.
01.05 - Comerse el mundo.
07.40 - Hotspots.
08.30 - Los conciertos
de La 2.
09.15 - Medina en TVE.
09.30 - Buenas noticias
TV.
09.45 - Shalom.
10.00 - Últimas preguntas.
10.25 - Testimonio.
10.30 - La missa en català.
11.20 - Calidoscopi.
11.30 - Pueblo de Dios.
12.00 - Saber vivir.
13.00 - La 2 express.
13.05 - Flash moda.
13.30 - RTVE responde.
14.00 - Animalades.
14.25 - Amèrica salvatge.
15.15 - Punts de vista
express.
15.35 - Saber y ganar fin de
semana.
Concurs amb Jordi Hurtado
16.20 - Grans documen-
tals.
18.45 - El documental de
La 2.
«Grandes ríos».
19.35 - 80 cm.
20.05 - Ruralitas.
«Port de la Selva y Linares».
20.55 - Turismo rural en el
mundo.
«Omán: el tesoro del Mar
Arábigo».
21.25 - Imprescindibles.
«Mario Camus según el
cine».
22.30 - Versión española.
«Una mujer fantástica».
00.15 - Versión española:
coloquio.
Amb Cayetana Guillén
Cuervo.
01.10 - Las cartas de mis
padres.
07.00 - Inglés online TVE.
07.25 - Planeta selva.
08.00 - Cafè d'idees.
Amb Gemma Nierga. Amb
la col·laboració de Lorena
Amo.
09.55 - La aventura del
saber.
10.55 - Aquí hay trabajo.
11.20 - El escarabajo verde.
«Oceanógrafas: pasado,
presente y futuro».
11.55 - Grans documentals.
«Atrapant el moviment».
12.50 - Mañanas de cine.
«Asalto al Fuerte Clark».
14.05 - Ciudades invisibles
de la antigüedad.
«Estambul».
14.55 - El libro de cocina
mediterránea de Ainsley.
«Cerdeña. Olbia».
15.45 - Saber y ganar.
16.30 - Grans documen-
tals.
«L'imperi de la vinya».
17.20 - Grans documen-
tals.
«Les illes perdudes de
Darwin: Les Balears».
18.10 - Documenta2.
«Persia: la historia de Irán».
19.00 - Punts de vista
d'estiu.
19.40 - El cazador de
cerebros.
20.10 - Culturas 2.
20.40 - Rick Steves por
Europa.
«Berlín».
21.05 - Mi casa flotante.
«Casa flotante gigante».
21.55 - Días de cine clásico.
«Conan, el bárbaro».
00.00 - La memoria
homosexual.
11.20 - Néixer de nou.
11.45 - Signes dels temps.
«Viatjar amb el gòspel a la
maleta».
12.10 - Diumenge, concert.
«Eduard Iniesta al Palau».
13.15 - Polònia.
13.50 - Alguna pregunta
més?
14.30 - Telenotícies migdia.
Amb Ramon Pellicer i
Cristina Riba.
15.40 - Tarda de cine.
«Els límits de la veritat».
Cate McCall és una exfiscal
que va posar fi a la seva
carrera prometedora quan
es va convertir en addicta.
Amb l'esperança de recu-
perar la credibilitat i guanyar
la custòdia de la seva filla,
porta l'apel·lació d'una
assassina condemnada
injustament.
17.25 - Tarda de cine.
«Secrets de rics».
Després de descobrir
que les seves tres millors
amigues i el seu marit
conspiren per assassinar-la
i robar-li la fortuna de la
seva família, la Gloria, una
mestressa de casa amb
dos fills, posa en marxa un
pla per venjar-se'n.
19.05 - Hudson & Rex.
«Estiu sense fi».
20.00 - Atrapa'm si pots.
21.00 - Telenotícies vespre.
Amb Ramon Pellicer i
Cristina Riba.
22.05 - 30 minuts.
«Vides trans».
22.55 - L'amiga genial.
01.05 - Quan arribin els
marcians.
08.00 - Els matins.
Amb Ariadna Oltra.
10.30 - Tot es mou.
Amb Helena Garcia Melero.
13.50 - Telenotícies
comarques.
14.30 - Telenotícies migdia.
Amb Raquel Sans i Xavi
Coral.
15.40 - Cuines.
Amb Marc Ribas, Gessamí
Caramés i Arnau París.
Seitó cruixent amb maio-
nesa de poma.
16.00 - Com si fos ahir.
Per un comentari de la
Tilda, la Noe sospita que es
podria tractar de l'autèntica
assetjadora.
16.40 - Planta baixa.
Amb Agnès Marquès.
Magazín d'actualitat social
i política, amb reporters al
carrer, moltes connexions,
sense tertúlies i amb públic
al plató.
20.15 - Està passant.
Programa d'humor amb
Toni Soler i Jair Domínguez.
Amb la col·laboració de
Marc Giró, Elisenda Carod,
Judit Martín i Òscar Andreu.
Informatiu satíric que ana-
litza les claus de l'actualitat
del dia i en busca la part
divertida.
21.00 - Telenotícies vespre.
Amb Toni Cruanyes.
Esports: Maria Fernández
Vidal. Espai dedicat a la
informació d'actualitat.
22.05 - Cites Barcelona.
00.00 - Zona Franca.
01.00 - Més 324.
Amb Xavier Graset.
03.00 - Notícies 3/24.
06.43 - Dot.
07.14 - Pirata i Capitano.
07.36 - Dino tren.
08.00 - El Mic i els seus
amics.
08.11 - Titó.
08.23 - Una mà de contes.
08.43 - Zoom, el dofí
blanc.
08.56 - Al mar.
09.02 - Beta Podcast.
09.33 - Projecte Beta.
11.59 - Yakari.
12.11 - Els Mini Ninges.
12.44 - Kung Fu Panda:
Les potes del destí.
13.30 - Súper 4.
14.08 - Prodigiosa: Les
aventures de Ladybug i
Gat Noir.
14.52 - Les Sisters.
15.27 - Dracs: Cap a nous
horitzons.
16.30 - Artús i els vailets de
la Taula Rodona.
17.03 - Robin Hood, el
trapella de Sherwood.
17.26 - Yakari.
18.02 - Súper 4.
18.38 - Prodigiosa: Les
aventures de Ladybug i
Gat Noir.
19.24 - Beta Podcast.
19.56 - Ràndom.
20.21 - Kóreo.
21.07 - Black Clover.
21.55 - Els habitants de la
fi del món.
22.39 - Ben Fogle: Retorn
a la fi del món.
23.29 - Viatges insòlits.
01.00 - Els habitants de la
fi del món.
01.44 - Ben Fogle: Retorn
a la fi del món.
02.29 - Viatges insòlits.
09.53 - Súper 4.
10.19 - La colla de la selva
al rescat!
11.03 - Robin Hood, el
trapella de Sherwood.
11.38 - Yakari.
12.15 - Vicky, el viking.
12.50 - Inazuma Eleven
Go!
13.35 - Súper 4.
13.59 - Al mar.
14.05 - Dracs: Els defen-
sors de l'illa del Fred.
14.28 - Kóreo.
15.15 - Inuyasha.
15.39 - Els Dalton.
16.00 - Agent Binky:
Mascotes de l'univers.
16.22 - El Mic i els seus
amics.
16.33 - Zoom, el dofí blanc.
16.57 - Pirata i Capitano.
17.19 - El Mic i els seus
amics.
17.30 - Numberblocks.
17.40 - Titó.
17.50 - Dino tren.
18.03 - Vicky, el viking.
18.27 - La colla de la selva
al rescat!
18.50 - Súper 4.
19.15 - Robin Hood, el
trapella de Sherwood.
19.40 - Cine.
«Thor: La llegenda del
martell màgic».
20.57 - La casa d'Anubis.
21.08 - Guardians de la nit:
Kimetsu no Yaiba.
21.32 - El detectiu Conan.
21.55 - El gran dictat.
22.16 - Bona gent.
23.12 - Grans àpats.
23.58 - Veus de
l'alliberament.
00.50 - Bona gent.
06.40 - I love TV: lo mejor.
07.45 - Mejor llama a Kiko.
08.20 - Mía es la venganza
13.30 - Socialité. Amb María Patiño i Nuria Marín. Programa en què es repassen les notícies de la crònica social i dels famosos en el panorama nacional i internacional grà- cies a la feina de reporters i bloguers de renom. 15.00 - Informativos Telecinco. Amb José Ribagorda i Ángeles Blanco. 15.40 - Deportes. 15.50 - El tiempo. 16.00 - ¡Fiesta! Amb Emma García. Espai que aposta per l'entreteniment i la crònica social, amb entrevistes i convidats del món del cor i dels diferents concursos de la cadena. 21.00 - Informativos Telecinco. Amb José Ribagorda i Ángeles Blanco. 21.40 - Deportes. 21.50 - El tiempo. 22.00 - Supervivientes: Conexión Honduras. Amb Ion Aramendi. Amb la col·laboració de Laura Madrueño. Són els dos nominats que pugnen per una plaça a la gran final i encara s'han d'enfrontar a un repte emotiu: Bosco i Asraf s'obren per complet quan travessen 02.00 - Casino Gran Madrid Online Show.
07.00 - Informativos
Telecinco.
Amb Leticia Iglesias. Inclou
El tiempo.
08.55 - Previo: El pro-
grama de Ana Rosa.
09.00 - El programa de
Ana Rosa.
Amb Ana Rosa Quintana.
13.30 - Ya es mediodía.
Amb Joaquín Prat.
15.00 - Informativos
Telecinco.
Amb David Cantero i Isabel
Jiménez.
15.30 - Deportes.
15.40 - El tiempo.
15.45 - Mía es la venganza.
La Sonia Hidalgo no entén
el motiu pel qual el César, el
propietari de les terres, s'ha
fet enrere sense tancar la
venda dels terrenys.
16.45 - Así es la vida.
Amb Sandra Barneda i
César Muñoz. (Nou en
emissió.)
19.00 - 25 palabras.
Concurs amb Christian
Gálvez.
20.00 - Reacción en
cadena.
Concurs amb Ion Ara-
mendi.
21.00 - Informativos
Telecinco.
Amb Pedro Piqueras.
21.40 - El tiempo.
21.50 - Deportes.
22.00 - Cine.
«Cine 5 estrellas».
00.30 - Cine.
«Película». Espai dedicat a
l'emissió d'una pel·lícula.
02.50 - Casino Gran
Madrid Online Show.
06.30 - Remescar, cosmé-
tica al instante.
07.00 - Pelopicopata.
08.20 - Los más...
10.00 - Centímetros
cúbicos.
10.30 - Tu cara me suena.
Amb Manel Fuentes. Amb
la col·laboració de Àngel
Llàcer, Carlos Latre, Chenoa
i Lolita.
13.20 - Cocina abierta con
Karlos Arguiñano.
13.55 - La ruleta de la
suerte.
Concurs amb Jorge Fer-
nández.
15.00 - Antena 3 Noticias 1.
Amb Matías Prats i Mónica
Carrillo.
15.45 - Deportes.
Amb Rocío Martínez, Angie
Rigueiro i Alba Dueñas.
15.55 - El tiempo.
16.00 - Multicine.
«El día que quemé mi
corazón».
Jonathan Destin, un
alumne de 16 anys, decideix
posar fi a l'assetjament al
qual un grup de companys
el sotmet diàriament, ja
que no suporta més insults
ni més vexacions.
18.05 - Multicine.
«Mujercitas».
21.00 - Antena 3 Noticias
2.
Amb Matías Prats i Mónica
Carrillo.
21.45 - Deportes.
Amb Rocío Martínez, Angie
Rigueiro i Alba Dueñas.
21.55 - El tiempo.
22.10 - Secretos de familia.
00.50 - Doctor Alí.
08.55 - Espejo público.
Amb Susanna Griso.
13.20 - Cocina abierta con
Karlos Arguiñano.
13.45 - La ruleta de la
suerte.
Concurs amb Jorge Fer-
nández.
15.00 - Antena 3 Noticias 1.
Amb Sandra Golpe.
15.45 - Deportes.
Amb Rocío Martínez, Angie
Rigueiro i Alba Dueñas.
16.00 - Cocina abierta con
Karlos Arguiñano.
16.02 - El tiempo.
16.30 - Amar es para
siempre.
La Rocío s'allunya del
barri per ajudar el Jorge a
prendre la decisió correcta
respecte a l'Úrsula.
17.30 - Pecado original.
La Zeynep i la Yildiz són
dues germanes molt
unides, ja que només es
tenen l'una a l'altra, i que
treballen de valent per sortir
de la pobresa.
18.30 - Y ahora Sonsoles.
Amb Sonsoles Ónega.
20.00 - Pasapalabra.
Concurs amb Roberto Leal.
21.00 - Antena 3 Noticias
2.
Amb Vicente Vallés i Esther
Vaquero.
21.30 - Deportes.
Amb Rocío Martínez, Angie
Rigueiro i Alba Dueñas.
21.35 - El tiempo.
21.45 - El hormiguero 3.0.
Amb Pablo Motos.
22.45 - Hermanos.
00.45 - Doctor Alí.
02.30 - Live Casino.
07.30 - El zapping de
surferos: lo mejor.
08.15 - Hotel, dulce hotel.
09.05 - Iumiuky.
09.10 - Especial Callejeros
viajeros.
«Viajeros al agua (I)».
09.40 - Callejeros viajeros.
Inclou «Bahamas» i «Los
Cayos, un puente hacia el
paraíso».
11.15 - Viajeros Cuatro.
«Silicon Valley».
12.00 - Planes gourmet.
12.45 - Viajeros Cuatro.
«Las Vegas».
14.00 - Cuatro al día.
Amb Roberto Arce i Marta
Reyero.
15.00 - Noticias Deportes
Cuatro.
Amb Diego Miguel Fernán-
dez i Luis Alberto Vaquero.
15.10 - El tiempo.
15.25 - Callejeros viajeros.
«Santiago de Chile».
15.40 - Home cinema.
«El corredor del laberinto:
Las pruebas».
18.05 - Home cinema.
«After Earth».
20.00 - Kings League
Infojobs.
Ultimate Móstoles-xBuyer
Team. Jornada 8.
21.10 - Noticias Deportes
Cuatro.
Amb Diego Miguel Fernán-
dez i Luis Alberto Vaquero.
Programa d'informació i
actualitat esportiva.
21.25 - El tiempo.
21.35 - Cuarto milenio.
02.20 - The Game Show.
03.00 - En el punto de
mira.
07.00 - El zapping de
surferos: lo mejor.
07.30 - Mejor llama a Kiko.
08.00 - Alerta Cobra.
08.50 - Heldt.
10.25 - Alerta Cobra.
13.15 - En boca de todos.
Amb Diego Losada.
15.20 - Noticias Deportes
Cuatro.
Amb Diego Miguel Fernán-
dez i Luis Alberto Vaquero.
15.40 - Todo es mentira.
Programa d'humor amb
Risto Mejide. Amb la
col·laboració de Marta Flich.
Amb l'actualitat i l'humor
per bandera, aquest espai
parla del món de la política,
la societat, la televisió,
els esports i la cultura i
el sotmet a la seva visió
inconfusible de l'univers.
17.00 - Todo es mentira bis
Programa d'humor amb
Risto Mejide. Amb la
col·laboració de Marta Flich.
18.00 - Cuatro al día.
Amb Ana Terradillos.
20.00 - Cuatro al día a
las 20 h.
Amb Ana Terradillos.
20.45 - Noticias Deportes
Cuatro.
Amb Diego Miguel Fernán-
dez i Luis Alberto Vaquero.
21.00 - El tiempo.
21.10 - First Dates.
22.50 - Focus.
Inclou 1.17.
02.00 - The Game Show.
Amb Cristina Porta,
Gemma Manzanero i Aitor
Fernández.
02.45 - En el punto de
mira.
06.35 - Remescar, cosmé-
tica al instante.
07.00 - Bestial.
08.45 - ¿Qué me pasa,
doctor?
Amb Bartolomé Beltrán.
09.50 - Zapeando.
Amb Dani Mateo.
11.35 - Equipo de investi-
gación.
14.00 - La Sexta noticias
1ª edición.
Amb Cristina Villanueva.
15.00 - La Sexta deportes.
Amb María Martínez.
15.15 - La Sexta meteo.
15.30 - La Roca.
Amb Nuria Roca. Amb la
col·laboració de Juan del
Val, Sara Ramos, Nacho
García, Berni Barrachina i
Gonzalo Miró.
20.00 - La Sexta noticias
2ª edición.
20.45 - La Sexta meteo.
20.55 - La Sexta deportes.
Amb María Martínez.
21.25 - Anatomía de...
«Dos ladrones»: Mamen
Mendizábal investiga el
robatori de 45 ampolles de
vi valorades en més d'1,6
milions d'euros que va tenir
lloc a l'hotel Atrio de Càce-
res. La nit del 26 d'octubre
de 2021, dues persones
van sopar al restaurant de
l'hotel.
22.30 - Lo de Évole.
Amb Jordi Évole. Convidat:
Pedro Sánchez, presidente
del Gobierno.
23.45 - Anatomía de...
02.00 - Encarcelados.
03.10 - Pokerstars.
03.50 - Live Casino.
06.30 - Remescar, cosmé-
tica al instante.
07.00 - Previo Aruser@s.
09.00 - Aruser@s.
Amb Alfonso Arús. Amb la
col·laboració d'Angie Cár-
denas, María Moya, Patricia
Benítez, Marc Redondo,
Tatiana Arús, Alba Gutiérrez,
Alba Sánchez, Arthur Arús i
Rocío Cano.
11.00 - Al rojo vivo.
Amb Antonio García
Ferreras.
14.30 - La Sexta noticias 1ª
edición.
Amb Helena Resano.
15.10 - Jugones.
Amb Josep Pedrerol.
15.30 - La Sexta meteo.
15.45 - Zapeando.
Amb Dani Mateo.
17.15 - Más vale tarde.
Amb Cristina Pardo i Iñaki
López.
20.00 - La Sexta noticias
2ª edición.
21.00 - La Sexta Clave.
21.20 - La Sexta meteo.
21.25 - La Sexta deportes.
Amb Carlota Reig i Óscar
Rincón.
21.30 - El intermedio.
Programa d'humor amb
El Gran Wyoming. Amb
la col·laboració de Sandra
Sabatés, Thais Villas, Dani
Mateo, Cristina Gallego,
Raúl Pérez i Isma Juárez.
22.30 - El objetivo.
Amb Ana Pastor. Con-
vidada: Yolanda Díaz,
vicepresidenta del Gobierno
y líder de Sumar.
00.20 - Imperfectos.
00.35 - Cine.
diumenge
dilluns
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 79
La Primera
La 2
La 2
TV3
TV3
SX3-33
SX3-33
Telecinco
Telecinco
Antena 3
Antena 3
Cuatro
Cuatro
La sexta
La sexta
09.25 - La recepta
perduda.
Amb Sílvia Abril. Civet de
senglar
10.20 - Comando actua-
lidad.
«Llueve tarde y mal».
11.15 - Españoles en el
mundo.
Inclou «Guinea Ecuatorial,
el legado español», «Mora-
via, República Checa» i
«Gdansk, Polonia».
14.00 - L'informatiu.
Amb Laura Mesa.
14.30 - Corazón.
Amb Anne Igartiburu.
15.00 - Telediario 1.
Amb Lara Siscar i Igor
Gómez.
16.00 - Sesión de tarde.
«Sesión de tarde».
17.30 - Cine.
«Quedamos como
amigos».
19.00 - Sesión de tarde.
«El secreto de los Nord-
quists».
20.30 - Aquí la Tierra.
Amb Quico Taronjí i Isabel
Moreno.
21.00 - Telediario 2.
Inclou El tiempo.
22.05 - La película de la
semana.
«Venganza: Conexión
Estambul».
23.25 - El ventilador, una
història de rumba.
00.20 - LateXou best
moments.
01.05 - Cine.
«La monja».
02.35 - Cine.
«Licencia para infidelida-
des».
08.00 - La hora de La 1.
Amb Marc Sala i Silvia
Intxaurrondo.
11.30 - Hablando claro.
Amb Lourdes Maldonado i
Marc Calderó.
14.00 - L'informatiu.
Amb Aina Galduf. Inclou
El temps.
14.10 - Ahora o nunca.
Amb Mónica López.
15.00 - Telediario 1.
Amb Alejandra Herranz.
Esports: Ana Ibáñez. Inclou
El tiempo.
15.50 - L'informatiu.
Amb Aina Galduf. Inclou
El temps.
16.15 - El tiempo.
16.30 - La Promesa.
La Martina tracta que la
seva suposada amiga Bea-
triz se'n vagi de La Promesa
com més aviat millor, però
aquesta no pensa fer-ho.
17.30 - El Paraíso de las
Señoras.
18.20 - El comodín de La 1.
Concurs amb Aitor Albizua.
19.20 - El cazador.
Concurs amb Rodrigo
Vázquez.
20.30 - Aquí la Tierra.
Amb Jacob Petrus.
21.00 - Telediario 2.
Amb Carlos Franganillo.
Esports: Arsenio Cañada.
Inclou El tiempo.
21.50 - 4 estrellas.
22.35 - El cazador con
famosos.
Concurs amb Rodrigo Váz-
quez. Amb la col·laboració
d'Erundino Alonso, Paz
Herrera i Ruth de Andrés.
01.05 - Comerse el mundo.
07.40 - Hotspots.
08.30 - Los conciertos
de La 2.
09.15 - Medina en TVE.
09.30 - Buenas noticias
TV.
09.45 - Shalom.
10.00 - Últimas preguntas.
10.25 - Testimonio.
10.30 - La missa en català.
11.20 - Calidoscopi.
11.30 - Pueblo de Dios.
12.00 - Saber vivir.
13.00 - La 2 express.
13.05 - Flash moda.
13.30 - RTVE responde.
14.00 - Animalades.
14.25 - Amèrica salvatge.
15.15 - Punts de vista
express.
15.35 - Saber y ganar fin de
semana.
Concurs amb Jordi Hurtado
16.20 - Grans documen-
tals.
18.45 - El documental de
La 2.
«Grandes ríos».
19.35 - 80 cm.
20.05 - Ruralitas.
«Port de la Selva y Linares».
20.55 - Turismo rural en el
mundo.
«Omán: el tesoro del Mar
Arábigo».
21.25 - Imprescindibles.
«Mario Camus según el
cine».
22.30 - Versión española.
«Una mujer fantástica».
00.15 - Versión española:
coloquio.
Amb Cayetana Guillén
Cuervo.
01.10 - Las cartas de mis
padres.
07.00 - Inglés online TVE.
07.25 - Planeta selva.
08.00 - Cafè d'idees.
Amb Gemma Nierga. Amb
la col·laboració de Lorena
Amo.
09.55 - La aventura del
saber.
10.55 - Aquí hay trabajo.
11.20 - El escarabajo verde.
«Oceanógrafas: pasado,
presente y futuro».
11.55 - Grans documentals.
«Atrapant el moviment».
12.50 - Mañanas de cine.
«Asalto al Fuerte Clark».
14.05 - Ciudades invisibles
de la antigüedad.
«Estambul».
14.55 - El libro de cocina
mediterránea de Ainsley.
«Cerdeña. Olbia».
15.45 - Saber y ganar.
16.30 - Grans documen-
tals.
«L'imperi de la vinya».
17.20 - Grans documen-
tals.
«Les illes perdudes de
Darwin: Les Balears».
18.10 - Documenta2.
«Persia: la historia de Irán».
19.00 - Punts de vista
d'estiu.
19.40 - El cazador de
cerebros.
20.10 - Culturas 2.
20.40 - Rick Steves por
Europa.
«Berlín».
21.05 - Mi casa flotante.
«Casa flotante gigante».
21.55 - Días de cine clásico.
«Conan, el bárbaro».
00.00 - La memoria
homosexual.
11.20 - Néixer de nou.
11.45 - Signes dels temps.
«Viatjar amb el gòspel a la
maleta».
12.10 - Diumenge, concert.
«Eduard Iniesta al Palau».
13.15 - Polònia.
13.50 - Alguna pregunta
més?
14.30 - Telenotícies migdia.
Amb Ramon Pellicer i
Cristina Riba.
15.40 - Tarda de cine.
«Els límits de la veritat».
Cate McCall és una exfiscal
que va posar fi a la seva
carrera prometedora quan
es va convertir en addicta.
Amb l'esperança de recu-
perar la credibilitat i guanyar
la custòdia de la seva filla,
porta l'apel·lació d'una
assassina condemnada
injustament.
17.25 - Tarda de cine.
«Secrets de rics».
Després de descobrir
que les seves tres millors
amigues i el seu marit
conspiren per assassinar-la
i robar-li la fortuna de la
seva família, la Gloria, una
mestressa de casa amb
dos fills, posa en marxa un
pla per venjar-se'n.
19.05 - Hudson & Rex.
«Estiu sense fi».
20.00 - Atrapa'm si pots.
21.00 - Telenotícies vespre.
Amb Ramon Pellicer i
Cristina Riba.
22.05 - 30 minuts.
«Vides trans».
22.55 - L'amiga genial.
01.05 - Quan arribin els
marcians.
08.00 - Els matins.
Amb Ariadna Oltra.
10.30 - Tot es mou.
Amb Helena Garcia Melero.
13.50 - Telenotícies
comarques.
14.30 - Telenotícies migdia.
Amb Raquel Sans i Xavi
Coral.
15.40 - Cuines.
Amb Marc Ribas, Gessamí
Caramés i Arnau París.
Seitó cruixent amb maio-
nesa de poma.
16.00 - Com si fos ahir.
Per un comentari de la
Tilda, la Noe sospita que es
podria tractar de l'autèntica
assetjadora.
16.40 - Planta baixa.
Amb Agnès Marquès.
Magazín d'actualitat social
i política, amb reporters al
carrer, moltes connexions,
sense tertúlies i amb públic
al plató.
20.15 - Està passant.
Programa d'humor amb
Toni Soler i Jair Domínguez.
Amb la col·laboració de
Marc Giró, Elisenda Carod,
Judit Martín i Òscar Andreu.
Informatiu satíric que ana-
litza les claus de l'actualitat
del dia i en busca la part
divertida.
21.00 - Telenotícies vespre.
Amb Toni Cruanyes.
Esports: Maria Fernández
Vidal. Espai dedicat a la
informació d'actualitat.
22.05 - Cites Barcelona.
00.00 - Zona Franca.
01.00 - Més 324.
Amb Xavier Graset.
03.00 - Notícies 3/24.
06.43 - Dot.
07.14 - Pirata i Capitano.
07.36 - Dino tren.
08.00 - El Mic i els seus
amics.
08.11 - Titó.
08.23 - Una mà de contes.
08.43 - Zoom, el dofí
blanc.
08.56 - Al mar.
09.02 - Beta Podcast.
09.33 - Projecte Beta.
11.59 - Yakari.
12.11 - Els Mini Ninges.
12.44 - Kung Fu Panda:
Les potes del destí.
13.30 - Súper 4.
14.08 - Prodigiosa: Les
aventures de Ladybug i
Gat Noir.
14.52 - Les Sisters.
15.27 - Dracs: Cap a nous
horitzons.
16.30 - Artús i els vailets de
la Taula Rodona.
17.03 - Robin Hood, el
trapella de Sherwood.
17.26 - Yakari.
18.02 - Súper 4.
18.38 - Prodigiosa: Les
aventures de Ladybug i
Gat Noir.
19.24 - Beta Podcast.
19.56 - Ràndom.
20.21 - Kóreo.
21.07 - Black Clover.
21.55 - Els habitants de la
fi del món.
22.39 - Ben Fogle: Retorn
a la fi del món.
23.29 - Viatges insòlits.
01.00 - Els habitants de la
fi del món.
01.44 - Ben Fogle: Retorn
a la fi del món.
02.29 - Viatges insòlits.
09.53 - Súper 4.
10.19 - La colla de la selva
al rescat!
11.03 - Robin Hood, el
trapella de Sherwood.
11.38 - Yakari.
12.15 - Vicky, el viking.
12.50 - Inazuma Eleven
Go!
13.35 - Súper 4.
13.59 - Al mar.
14.05 - Dracs: Els defen-
sors de l'illa del Fred.
14.28 - Kóreo.
15.15 - Inuyasha.
15.39 - Els Dalton.
16.00 - Agent Binky:
Mascotes de l'univers.
16.22 - El Mic i els seus
amics.
16.33 - Zoom, el dofí blanc.
16.57 - Pirata i Capitano.
17.19 - El Mic i els seus
amics.
17.30 - Numberblocks.
17.40 - Titó.
17.50 - Dino tren.
18.03 - Vicky, el viking.
18.27 - La colla de la selva
al rescat!
18.50 - Súper 4.
19.15 - Robin Hood, el
trapella de Sherwood.
19.40 - Cine.
«Thor: La llegenda del
martell màgic».
20.57 - La casa d'Anubis.
21.08 - Guardians de la nit:
Kimetsu no Yaiba.
21.32 - El detectiu Conan.
21.55 - El gran dictat.
22.16 - Bona gent.
23.12 - Grans àpats.
23.58 - Veus de
l'alliberament.
00.50 - Bona gent.
06.40 - I love TV: lo mejor.
07.45 - Mejor llama a Kiko.
08.20 - Mía es la venganza
13.30 - Socialité. Amb María Patiño i Nuria Marín. Programa en què es repassen les notícies de la crònica social i dels famosos en el panorama nacional i internacional grà- cies a la feina de reporters i bloguers de renom. 15.00 - Informativos Telecinco. Amb José Ribagorda i Ángeles Blanco. 15.40 - Deportes. 15.50 - El tiempo. 16.00 - ¡Fiesta! Amb Emma García. Espai que aposta per l'entreteniment i la crònica social, amb entrevistes i convidats del món del cor i dels diferents concursos de la cadena. 21.00 - Informativos Telecinco. Amb José Ribagorda i Ángeles Blanco. 21.40 - Deportes. 21.50 - El tiempo. 22.00 - Supervivientes: Conexión Honduras. Amb Ion Aramendi. Amb la col·laboració de Laura Madrueño. Són els dos nominats que pugnen per una plaça a la gran final i encara s'han d'enfrontar a un repte emotiu: Bosco i Asraf s'obren per complet quan travessen 02.00 - Casino Gran Madrid Online Show.
07.00 - Informativos
Telecinco.
Amb Leticia Iglesias. Inclou
El tiempo.
08.55 - Previo: El pro-
grama de Ana Rosa.
09.00 - El programa de
Ana Rosa.
Amb Ana Rosa Quintana.
13.30 - Ya es mediodía.
Amb Joaquín Prat.
15.00 - Informativos
Telecinco.
Amb David Cantero i Isabel
Jiménez.
15.30 - Deportes.
15.40 - El tiempo.
15.45 - Mía es la venganza.
La Sonia Hidalgo no entén
el motiu pel qual el César, el
propietari de les terres, s'ha
fet enrere sense tancar la
venda dels terrenys.
16.45 - Así es la vida.
Amb Sandra Barneda i
César Muñoz. (Nou en
emissió.)
19.00 - 25 palabras.
Concurs amb Christian
Gálvez.
20.00 - Reacción en
cadena.
Concurs amb Ion Ara-
mendi.
21.00 - Informativos
Telecinco.
Amb Pedro Piqueras.
21.40 - El tiempo.
21.50 - Deportes.
22.00 - Cine.
«Cine 5 estrellas».
00.30 - Cine.
«Película». Espai dedicat a
l'emissió d'una pel·lícula.
02.50 - Casino Gran
Madrid Online Show.
06.30 - Remescar, cosmé-
tica al instante.
07.00 - Pelopicopata.
08.20 - Los más...
10.00 - Centímetros
cúbicos.
10.30 - Tu cara me suena.
Amb Manel Fuentes. Amb
la col·laboració de Àngel
Llàcer, Carlos Latre, Chenoa
i Lolita.
13.20 - Cocina abierta con
Karlos Arguiñano.
13.55 - La ruleta de la
suerte.
Concurs amb Jorge Fer-
nández.
15.00 - Antena 3 Noticias 1.
Amb Matías Prats i Mónica
Carrillo.
15.45 - Deportes.
Amb Rocío Martínez, Angie
Rigueiro i Alba Dueñas.
15.55 - El tiempo.
16.00 - Multicine.
«El día que quemé mi
corazón».
Jonathan Destin, un
alumne de 16 anys, decideix
posar fi a l'assetjament al
qual un grup de companys
el sotmet diàriament, ja
que no suporta més insults
ni més vexacions.
18.05 - Multicine.
«Mujercitas».
21.00 - Antena 3 Noticias
2.
Amb Matías Prats i Mónica
Carrillo.
21.45 - Deportes.
Amb Rocío Martínez, Angie
Rigueiro i Alba Dueñas.
21.55 - El tiempo.
22.10 - Secretos de familia.
00.50 - Doctor Alí.
08.55 - Espejo público.
Amb Susanna Griso.
13.20 - Cocina abierta con
Karlos Arguiñano.
13.45 - La ruleta de la
suerte.
Concurs amb Jorge Fer-
nández.
15.00 - Antena 3 Noticias 1.
Amb Sandra Golpe.
15.45 - Deportes.
Amb Rocío Martínez, Angie
Rigueiro i Alba Dueñas.
16.00 - Cocina abierta con
Karlos Arguiñano.
16.02 - El tiempo.
16.30 - Amar es para
siempre.
La Rocío s'allunya del
barri per ajudar el Jorge a
prendre la decisió correcta
respecte a l'Úrsula.
17.30 - Pecado original.
La Zeynep i la Yildiz són
dues germanes molt
unides, ja que només es
tenen l'una a l'altra, i que
treballen de valent per sortir
de la pobresa.
18.30 - Y ahora Sonsoles.
Amb Sonsoles Ónega.
20.00 - Pasapalabra.
Concurs amb Roberto Leal.
21.00 - Antena 3 Noticias
2.
Amb Vicente Vallés i Esther
Vaquero.
21.30 - Deportes.
Amb Rocío Martínez, Angie
Rigueiro i Alba Dueñas.
21.35 - El tiempo.
21.45 - El hormiguero 3.0.
Amb Pablo Motos.
22.45 - Hermanos.
00.45 - Doctor Alí.
02.30 - Live Casino.
07.30 - El zapping de
surferos: lo mejor.
08.15 - Hotel, dulce hotel.
09.05 - Iumiuky.
09.10 - Especial Callejeros
viajeros.
«Viajeros al agua (I)».
09.40 - Callejeros viajeros.
Inclou «Bahamas» i «Los
Cayos, un puente hacia el
paraíso».
11.15 - Viajeros Cuatro.
«Silicon Valley».
12.00 - Planes gourmet.
12.45 - Viajeros Cuatro.
«Las Vegas».
14.00 - Cuatro al día.
Amb Roberto Arce i Marta
Reyero.
15.00 - Noticias Deportes
Cuatro.
Amb Diego Miguel Fernán-
dez i Luis Alberto Vaquero.
15.10 - El tiempo.
15.25 - Callejeros viajeros.
«Santiago de Chile».
15.40 - Home cinema.
«El corredor del laberinto:
Las pruebas».
18.05 - Home cinema.
«After Earth».
20.00 - Kings League
Infojobs.
Ultimate Móstoles-xBuyer
Team. Jornada 8.
21.10 - Noticias Deportes
Cuatro.
Amb Diego Miguel Fernán-
dez i Luis Alberto Vaquero.
Programa d'informació i
actualitat esportiva.
21.25 - El tiempo.
21.35 - Cuarto milenio.
02.20 - The Game Show.
03.00 - En el punto de
mira.
07.00 - El zapping de
surferos: lo mejor.
07.30 - Mejor llama a Kiko.
08.00 - Alerta Cobra.
08.50 - Heldt.
10.25 - Alerta Cobra.
13.15 - En boca de todos.
Amb Diego Losada.
15.20 - Noticias Deportes
Cuatro.
Amb Diego Miguel Fernán-
dez i Luis Alberto Vaquero.
15.40 - Todo es mentira.
Programa d'humor amb
Risto Mejide. Amb la
col·laboració de Marta Flich.
Amb l'actualitat i l'humor
per bandera, aquest espai
parla del món de la política,
la societat, la televisió,
els esports i la cultura i
el sotmet a la seva visió
inconfusible de l'univers.
17.00 - Todo es mentira bis
Programa d'humor amb
Risto Mejide. Amb la
col·laboració de Marta Flich.
18.00 - Cuatro al día.
Amb Ana Terradillos.
20.00 - Cuatro al día a
las 20 h.
Amb Ana Terradillos.
20.45 - Noticias Deportes
Cuatro.
Amb Diego Miguel Fernán-
dez i Luis Alberto Vaquero.
21.00 - El tiempo.
21.10 - First Dates.
22.50 - Focus.
Inclou 1.17.
02.00 - The Game Show.
Amb Cristina Porta,
Gemma Manzanero i Aitor
Fernández.
02.45 - En el punto de
mira.
06.35 - Remescar, cosmé-
tica al instante.
07.00 - Bestial.
08.45 - ¿Qué me pasa,
doctor?
Amb Bartolomé Beltrán.
09.50 - Zapeando.
Amb Dani Mateo.
11.35 - Equipo de investi-
gación.
14.00 - La Sexta noticias
1ª edición.
Amb Cristina Villanueva.
15.00 - La Sexta deportes.
Amb María Martínez.
15.15 - La Sexta meteo.
15.30 - La Roca.
Amb Nuria Roca. Amb la
col·laboració de Juan del
Val, Sara Ramos, Nacho
García, Berni Barrachina i
Gonzalo Miró.
20.00 - La Sexta noticias
2ª edición.
20.45 - La Sexta meteo.
20.55 - La Sexta deportes.
Amb María Martínez.
21.25 - Anatomía de...
«Dos ladrones»: Mamen
Mendizábal investiga el
robatori de 45 ampolles de
vi valorades en més d'1,6
milions d'euros que va tenir
lloc a l'hotel Atrio de Càce-
res. La nit del 26 d'octubre
de 2021, dues persones
van sopar al restaurant de
l'hotel.
22.30 - Lo de Évole.
Amb Jordi Évole. Convidat:
Pedro Sánchez, presidente
del Gobierno.
23.45 - Anatomía de...
02.00 - Encarcelados.
03.10 - Pokerstars.
03.50 - Live Casino.
06.30 - Remescar, cosmé-
tica al instante.
07.00 - Previo Aruser@s.
09.00 - Aruser@s.
Amb Alfonso Arús. Amb la
col·laboració d'Angie Cár-
denas, María Moya, Patricia
Benítez, Marc Redondo,
Tatiana Arús, Alba Gutiérrez,
Alba Sánchez, Arthur Arús i
Rocío Cano.
11.00 - Al rojo vivo.
Amb Antonio García
Ferreras.
14.30 - La Sexta noticias 1ª
edición.
Amb Helena Resano.
15.10 - Jugones.
Amb Josep Pedrerol.
15.30 - La Sexta meteo.
15.45 - Zapeando.
Amb Dani Mateo.
17.15 - Más vale tarde.
Amb Cristina Pardo i Iñaki
López.
20.00 - La Sexta noticias
2ª edición.
21.00 - La Sexta Clave.
21.20 - La Sexta meteo.
21.25 - La Sexta deportes.
Amb Carlota Reig i Óscar
Rincón.
21.30 - El intermedio.
Programa d'humor amb
El Gran Wyoming. Amb
la col·laboració de Sandra
Sabatés, Thais Villas, Dani
Mateo, Cristina Gallego,
Raúl Pérez i Isma Juárez.
22.30 - El objetivo.
Amb Ana Pastor. Con-
vidada: Yolanda Díaz,
vicepresidenta del Gobierno
y líder de Sumar.
00.20 - Imperfectos.
00.35 - Cine.
diumenge
dilluns
Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023 79
80 Dissabte 24 i Diumenge 25 de juny del 2023
FUNDACIÓ
ÒPERA
CATALUNYA
TEMPORADA
2023 – 2024
TEATRE LA FARÀNDULA
ROMEU
I JULIETA
Charles Gounod
18, 20 i 22 d’octubre 2023
MANON
LESCAUT
Giacomo Puccini
21, 23 i 25 de febrer 2024
TURANDOT
Giacomo Puccini
17, 19 i 21 d’abril 2024
DOÑA
FRANCISQUITA
Amadeu Vives
25 i 26 de novembre 2023
ÒPERA A SABADELL
41a TEMPORADA
Venda de nous abonaments a partir del 3 de juliol
Més informació: 93 725 67 34 | 647 914 247 | [email protected]
Abona’t
a partir de
54 €
www.operacatalunya.cat
Amb el suport de Mitjà oficial
Som Dir. Artística
MIRNA
LACAMBRA
Membre de
Col·laboren
FUNDACIÓ
ÒPERA
CATALUNYA
TEMPORADA
2023 – 2024
TEATRE LA FARÀNDULA
ROMEU
I JULIETA
Charles Gounod
18, 20 i 22 d’octubre 2023
MANON
LESCAUT
Giacomo Puccini
21, 23 i 25 de febrer 2024
TURANDOT
Giacomo Puccini
17, 19 i 21 d’abril 2024
DOÑA
FRANCISQUITA
Amadeu Vives
25 i 26 de novembre 2023
ÒPERA A SABADELL
41a TEMPORADA
Venda de nous abonaments a partir del 3 de juliol
Més informació: 93 725 67 34 | 647 914 247 | [email protected]
Abona’t
a partir de
54 €
www.operacatalunya.cat
Amb el suport de Mitjà oficial
Som Dir. Artística
MIRNA
LACAMBRA
Membre de
Col·laboren
Categories
GeneralDownload
Download Slideshow Get the original presentation fileQuick Actions
Statistics
- Views 228
- Slides 80
- Age 913 days
Related Slideshows
22
Pray For The Peace Of Jerusalem and You Will Prosper
RodolfoMoralesMarcuc
45 views
26
Don_t_Waste_Your_Life_God.....powerpoint
chalobrido8
49 views
31
VILLASUR_FACTORS_TO_CONSIDER_IN_PLATING_SALAD_10-13.pdf
JaiJai148317
44 views
14
Fertility awareness methods for women in the society
Isaiah47
41 views
35
Chapter 5 Arithmetic Functions Computer Organisation and Architecture
RitikSharma297999
43 views
5
syakira bhasa inggris (1) (1).pptx.......
ourcommunity56
42 views