Estalvi de la dièresi

1. Estalvi de la dièresi Estalvi de la dièresi
o com es pot liar la troca

2. Usos de la dièresi Usos de la dièresi Usos de la dièresi Usos de la dièresi

Quan volem que sone la g
ü
i g
ü
e q
ü
i q
ü
e

Quan volem que sone la g
ü
i, g
ü
e
, q
ü
i, q
ü
e
aigüescom aigua,qüestiócom quaranta 
Quan volem que sone la
ü

ï
com una

Quan volem que sone la
ü
,
ï
com una
vocal
veïnai no cuina,Raüli no caure

3. Ho tenim tot clar? Ho tenim tot clar? Ho tenim tot clar? Ho tenim tot clar?

Raülno pot dur accent perquè…
És a
g
uda i no acaba en vocal
, vocal + s
, -en
, -in
g,,
,

Veïna
no pot dur accent perquè

Veïna
no pot dur accent perquè
…
És plana i acaba en vocal

Païsosno pot dur accent perquè…
ÉÉ
s plana i acaba en vocal + s

4. Dues llengües dues solucions Dues llengües dues solucions Dues llengües
, dues solucions Dues llengües, dues solucions

Valencià
Quan no puc accentuar use la dièresi Quan no puc accentuar
, use la dièresi
.
taüt, intuïm, traduïda, Caïm, Suïssa

Castellà
Trenque la regla d’accentuació. ataúd
Aguda i no acaba en vocal
ataúd
Aguda i no acaba en vocal
.
díaPlana i acaba en vocal.

5. Ara ve l
’estalvi Ara ve l’estalvi
Ara ve lestalvi Ara ve lestalvi

Si puc accentuar no pose la dièresi

Si puc accentuar
, no pose la dièresi
Observa: Roí

suís

Lluís

conduíem

cosíeu
etc
Roí
,
suís
,
Lluís
,
conduíem
,
cosíeu
, etc
.

6. Encara més estalvi Encara més estalvi Encara més estalvi Encara més estalvi

A
mb alguns prefixos com ara,
A
NTI-, AUTO-
, CO-, CONTRA-, RE-, SEMI-
Observa:
ió

ii i t

tif ió

reun
ió
,
sem
ii
nconsc
ien
t
,
con
t
ra
in
formac
ió
,
antiinflamatori, autoinducció, etc. 
Reüll
sí ha de dur dièresi perquè no és un
Reüll
sí ha de dur dièresi perquè no és un
prefix.

7. També estalvie ací També estalvie ací També estalvie ací També estalvie ací

No porten dièresi les paraules acabades en

No porten dièresi les paraules acabades en un dels sufixos -isme, -ista:
ObOb
serva:
egoisme, altruista, etc. 
Proïsme
sí ha de dur dièresi perquè en
Proïsme
sí ha de dur dièresi perquè en
realitat, ací "-isme" no és un sufix.

8. I per acabar: I per acabar: I per acabar: I per acabar:

No en porten els
infinitius gerundis

No en porten els
infinitius
, gerundis
,
futurs i condicionalsdels verbs en -ir:
Observa: Observa: conduir, reduint, induiré, produiríem, etc.

9. Alerta! Alerta! Alerta! Alerta!

Els participis sí que porten dièresi:

Els participis sí que porten dièresi:
Oberva: conduir, conduint Però: conduït, conduïda, conduïts, conduïdes

10. En resum En resum En resum En resum

Si puc accentuar m
’estalvie la dièresi

Si puc accentuar
, mestalvie la dièresi
Observa: roí, roïna, suís, Suïssa, etc. 
Infintiu gerundi i futur i condicional

Infintiu
, gerundi i futur i condicional
NO

Partici
p
i
p
SÍ

11. T
’he pogut ajudar? T’he pogut ajudar?
The pogut ajudar? The pogut ajudar?
Gràcies per l’atenció.