Estoïcisme

Història de la Filosofia: l'escola estoica

1. L’ESTOÏCISME
El destí condueix a qui l’accepta i
arrossega al qui rebutja admetre’l.
- Sèneca









Història de la Filosofia
Dani Bedmar
Àngels Guerras
Sandra Sánchez
2n Batxillerat CT
Curs 2018/19

2. Història de la Filosofia – Estoïcisme

~ 2 ~


Índex
1. Context històric
1.1. Naixement de l’escola
1.2. Etapes de la filosofia estoica
1.2.1. Estoicisme antic
1.2.2. Estoicisme mitjà
1.2.3. Estoicisme romà
2. Bases de l’estoïcisme
2.1. Ètica
2.2. Física
2.3. Lògica
3. Conclusió
4. Glossari
5. Bibliografia

3. Història de la Filosofia – Estoïcisme

~ 3 ~

1. Context històric
1.1. Naixement de l’escola
L’escola estoica la va fundar Zenó de Cíton, cap al 300 a.C a Atenas. L’escola va rebre
el nom pel lloc on s’impartien classes, l’Estoa Poikile, pòrtic situat en la cara Nord de
l’àgora d’Atenas.

1.2. Etapes de la filosofia estoica
1.2.1. L’estoïcisme antic
L’estoïcisme antic recull a tots els estoics des del segle III a.C al segle I a.C.
El principal filòsof d’aquest període va ser Zenó, el seu fundador, qui va néixer cap al
336/6 a.C en Cítion (Xipre), primerament es dedicava al comerç, com el seu pare, però
quan va arribar a Atenes, amb 21 anys, va quedar impressionat per les obres filosòfiques
relacionades amb Sòcrates, ja que admirava el seu caràcter. Per tal d'aprendre més
sobre la filosofia Socràtica es va fer deixeble de diferents filòsofs grecs, fins que amb 36
anys va decidir fundar la seva pròpia escola filosòfica, l’estoïcisme. Va acabant
suïcidant-se l’any 264 a.C a Atenes.
1.2.2. L’estoïcisme mitjà
Compren des del s.I a.C - I d.C. La filosofia estoica deixa de ser pròpia de Grècia, i és
introduïda a Roma. En aquesta etapa les idees bàsiques estoiques esdevenen
dogmàtiques, és a dir, s’accepten principis o doctrines sense qüestionar-se. Els
personatges més rellevants d’aquest període són:
 Paneci de Rodes: va traslladar la filosofia estoica fins a Roma, difundint les
idees de la Stoa en el territori, i va modificar una part de la doctrina estoica,
donant suport als plantejaments inicials d’aquest pensament. Així, aquesta
filosofia va devenir més pràcitca i menys idealitzada.
 Posidoni d’Apamea: va ser el deixeble més important de Paneci. Aquest va fer
llargs viatges per Egipte i per Espanya, i finalment va obrir una escola a Rodes
(Grècia), la qual va ser visitada pel filòsof Ciceró en algunes ocasions. Va reunir
diverses idees per defensar el monisme estoic, és a dir, una postura que sosté
que l’univers està per una sola substància (l’arjé). La seva visió estoica va estar
molt influenciada per filòsofs com Plató i Aristòtil.
1.2.3. Estoïcisme romà
L’estoïcisme romà és l’última etapa del període estoic, que va del S.I-II d.C. Aquesta,
accepta que existeixen moltes coses que són dolentes i que no es poden evitar, però el
més important és que a través de la raó es poden trobar solucions.

Els personatges més importants són:

 Epictet d’Hieràpolis: Va néixer el 50 d.C a Hieràpolis, i va morir al 138 d.C a
Nicòpolis als 88 anys. Epictet subratlla que l’estudi de la filosofia no és un fi per
si mateix, sinó que és un mitjà necessari per aprendre a viure d’acord amb la
natura.

4. Història de la Filosofia – Estoïcisme

~ 4 ~

 Sèneca: Va néixer al 4 a.C a Còrdova i va morir al 65 d.C a Roma. Sèneca
mostra molt interès fins a cert punt per les teories de la física però insisteix en
que el que realment importa i el que fa a l’home igual que a Déu és el domini de
les passions.
 Marc Aureli: Va néixer al 121 d.C a Roma i va morir al 180 d.C a Vindobona,
l’actual Viena. Aureli afirma l’estreta relació entre l’home i Déu i descriu la mort
com un alliberament.

5. Història de la Filosofia – Estoïcisme

~ 5 ~

2. La filosofia estoica
L'estoïcisme en sí és una doctrina que pretén dominar les passions que tenen a veure
amb la virtut i la raó on el seu objectiu és assolir l’eudaimonia (en grec, felicitat) i el
saber sense la necessitar de béns materials ni diners.
Les bases de la filosofia estoica són: la lògica, la física i l’ètica.
2.1. La lògica
- La lògica estoica ha anant canviant a mesura que evolucionava l’escola. La lògica
estoica serveix per arribar a la pau d’esperit, que s’obté quan es posseeix la certesa i
la veritat absoluta. La lògica estoica tractava , el coneixement intel·lectiu, la prolexis, el
concepte d’universals i la retòrica i dialèctica i també van establir un sistema de
sil·logismes propi.
- El coneixement intel·lectiu. Mantenien que l'ànima estava, originalment, en blanc,
és a dir, no comparteixen la idea platònica de la reminiscència, ja que quan naixem
l'ànima no sap res. Entenien els coneixements com a les sensacions que ens produeixen
els objectes en l'ànima i sostenien que els coneixements s’obtenen gràcies a
l'experiència, la qual definien com un conjunt de sensacions. Per a Zenó les
representacions en l'ànima eren canvis materials però per a Cricipo eren alteracions
qualitatives.
- Encara que només a través de l’experiència (que és un conjunt de sensacions en
l’ànima) es pot assolir la certesa i la veritat absoluta, els estoics deien que el veritable
criteri de la veritat no es seguir aquestes sensacions, sinó seguir les representacions
catalèctiques. Una representació és una sensació que ha arribat a l’ànima i ha causat
un canvi, les sensacions que ens provoquen aquests canvis segueixen el següent
procés: Les sensacions arriben a l'ànima gràcies als sentits, que perceben aquestes
sensacions, i gràcies als processos que realitza l’ànima una vegada li arriben les
sensacions. Per exemple, al llegir o escoltar un número, per exemple, el 32, la nostra
ànima processa aquesta informació i la tradueix a: el 32 és un número, compost per un
3 i un 2 que val 32 unitats del que sigui.
- La prolexis. Com ja hem dit, la postura estoica defensava que l'ànima no tenia
coneixements previs (com deia Plató). Però al començament de l’escola els estoics van
admetre la prolexis innata de l’ànima, és a dir, que l’ànima tenia coneixements previs a
les sensacions. Més tard, van veure que aquesta postura xocava amb la seva idea d’una
ànima sense coneixements previs i van atribuir la capacitat d’anticipació de l’ànima a
que els processos que l’ànima fa per arribar a la intel·lecció són immediats.
- Concepte d’universals. Els estoics van admetre l’existència de coses materials, de
paraules significants i d’un tercer element, el tertium quid.
- El tertium quid, el que nosaltres entenem com a significats i els definien com a
generals, variades, no individuals i sense cos, perquè per a cada persona una mateixa
paraula pot ser definida de diferents maneres, per exemple, el concepte que nosaltres
tenim com a carretera no es la mateixa que la concepció que pugui tindre algú que visqui
en una zona geològica diferent. Aquestes paraules, només existeixen quan és diuen i
tenen relació amb la realitat

6. Història de la Filosofia – Estoïcisme

~ 6 ~

- Els estoics també van dedicar una gran part de la seva lògica a la retòrica i la
dialèctica, de fet van aprofundir tant en la dialèctica que van assentar les bases de la
gramàtica. Definien la dialèctica i la retòrica com a maneres d’explicar la veritat, sent la
dialèctica l’explicació de la veritat de manera clara i directa i la retòrica la manera
d’explicar la veritat d’una manera més adornada.
- Lògica inductiva. Els estoics van desenvolupar 4 regles de lògiques a través de les
quals es poden fer deduccions inductives d’una manera lògica. Els quals són:

MODUS PONENDO PONENS Si F → G F → G
MODUS TOLLENDO TOLLENS Si F → G No F → No G
MODUS PONENDO TOLLENS Si F → no G F → no G
MODUS TOLLENDO PONENS F o G F → no G
No F → G
2.2. La física
La física és important per conèixer el món en el què vivim. Els estoics van conservar la
teoria d’Heràclit: el foc és l’arjé de la physis. Es considera que el nostre Univers és part
d’un cicle etern, el qual va començar amb el foc i acabarà en forma de foc, donant lloc
a un altre univers. I així doncs, la Naturalesa s’entén com un foc diví i artístic: Pneuma,
creador de tot. Com ja vam aprendre amb Heràclit, al condensar-se, el foc esdevé aire
i, mitjançant el mateix procés, a partir de l’aire, es formarà aigua, i finalment, terra. El foc
és la base de la vida orgànica. També es defensa que l’univers està ple de matèria
(teoria de Parmènides), és a dir, que no existeix el buit.
El foc i l’aire són elements actius, mentre l’aigua i la terra són passius. Tot i això, tots els
elements es necessiten mútuament.
- Els elements actius són aquells característics del Pneuma (logos), i donen
força, vida i sentit a tot allò que existeix.
- Els elements passius, és a dir, la matèria. Aquesta no posseeix cap qualitat per
si mateixa i es manté indiferent davant tot allò que és mogut pel Pneuma.
Pels estoics, l’individu és una part del Tot. Així doncs, la Naturalesa és el conjunt de Tot,
és a dir, tot allò que es genera (individus, plantes, etc.), i evidentment, ha d’estar regida
pel logos (la raó) -en la filosofía estoica, el logos rep el nom de Pneuma-, i tot ha de tenir
sentit i coherència: tot passa per algun motiu (determinisme). No creuen en l’existència
de l’atzar, ja que comportaria haver d’afirmar que no es coneix la Raó Universal. A més,
com a part del Tot, l’individu també ha d’estar regit per la Raó, que de certa manera, ve
a ser el mateix que viure segons la Naturalesa. Segons els estoics, viure en contra de
la Naturalesa, ens aïlla i ens complica la vida, ens fa infeliços.
Els éssers físics tenen 4 característiques:
a) la seva composició material.
b) la personalitat o manera de ser.
c) la seva tendència a actuar.
d) la seva relació amb els altres individus.

7. Història de la Filosofia – Estoïcisme

~ 7 ~

A més, els individus estan regits per la Raó, que els situa en un estat d’harmonia i
benestar.
La raó és la forma en la que s’expressa el Pneuma en els ésser humans. L’ànima està
composta per un Pneuma càlid i sec: els sentits, la reproducció sexual, la parla i un
principi rector. Aquest darrer, es situa al cor i és el lloc on es troba el pensament i la
raó dels homes, és el que s’encarrega de dirigir la nostra conducta.

2.3. L’ètica
La major preocupació dels estoics és aconseguir la felicitat i com arribar a ser millors
persones, mitjançant la seva ètica, intenten mostrar el camí per arribar a la vida feliç i
tranquil·la.
L’ètica estoica es basa en el determinisme ja que, per als estoics, el cosmos està
governat per la raó, pel logos en forma de foc diví i, per tant, tot el que passa a les
nostres vides esta regit per aquest logos. Segons la filosofia estoica, fer el bé és el
mateix que ser virtuós, que alhora és ser feliç, i les virtuts cardinals per aconseguir la
llibertat interior que s’han de dur a terme són:
1. Apatia: sense sentiments. Per als estoics la vertadera clau de la felicitat resideix
en la indiferència.
2. Ataraxia: Fredor, equilibri, serenitat. Mantenir quieta i immòbil la nostra ànima
és una gran virtut, pròpia dels savis. L’home savi es manté ferm i serè davant el
dolor.
3. Autarquia: Autosuficiència absoluta. L’home no necessita una comunitat.
D’aquesta manera, els estoics estaven convençuts de que per assolir la felicitat:
- L’home ha d’acceptar el seu destí sense oposar’s-hi; tant com si estem destinats
a ser esclaus o com si estem destinats a ser persones lliures, tant si el nostre
destí és ser pobres o rics; els estoics creuen que es pot ser feliç de totes
maneres, sempre i quan acceptem el destí que el logos ens ha imposat. Tot i
això, nosaltres tenim dret a prendre decisions i elegir, és a dir, podem decidir
com actuar davant cada situació que se’ns presenta.
- Ens hem de desfer dels béns materials. La clau de la felicitat resideix en la
gratitud, hem d’apreciar tot el que tenim i, alhora, preparar-nos per si en algun
moment ho perdem. Hem d’imaginar que tots els béns materials ens els ha deixat
l’Univers, però no sabem si ens els traurà ni quan ho farà. Així doncs, l’únic bé
és el bé moral. De la mateixa manera, les coses dels altres mai ens han de
causar enveja, i així no voldrem la riquesa ni el poder dels altres, sinó que
preferirem ser lliures.
- Hem de donar importància a allò que pots controlar i, acceptar el que no pots
controlar. L’únic que està realment a les nostres mans són les nostres decisions
i els nostres pensaments, i tota la resta depèn d’una raó externa. Al no acceptar
el que se’ns presenta, estem afegint frustració a la nostra vida. La clau està en
no dedicar temps a les coses que no podem controlar, ja que no serveix de res,
i invertir aquest temps en mentalitats positives que puguin apropar-te a la felicitat.
- Posar-te en la pitjor situació. Segons els estoics, tenir expectatives molt altes
podria acabar frustrant-nos, la clau és tenir metes i somnis però també hem de
preparar les nostres ments, i imaginar-nos que tot sortirà malament. (ex.
piscines, examen).
- Viure cada dia com si fos l'últim. El present, segons els estoics, és
importantíssim. No sabem quan serà el nostre últim dia, però s’ha d’entendre
que la mort ens ajuda a entendre el valor de la vida. Hem de veure cada dia com
una nova oportunitat per millorar i per ser millors persones.

8. Història de la Filosofia – Estoïcisme

~ 8 ~

3. Conclusió
Habitualment, l’escola estoica no rep suficient reconeixement. La realitat és que, al llarg
de la història, aquesta filosofia ha influït molt en diversos àmbits, fins al punt d’haver
sorgit un “neoestoïcisme” en el període Barroc, el qual va predominar en l’ètica d’autors
com Francisco de Quevedo. A més a més, l’estoïcisme influirà a diverses corrents
filosòfiques posteriors, des dels primers pensadors cristians fins a Descartes i Kant.
Avui en dia, la filosofia estoica s’associa amb l’actitud de prendre’s les adversitats de la
vida amb força i acceptar el que el destí (o el Logos) ens té preparat.

9. Història de la Filosofia – Estoïcisme

~ 9 ~

4. Glossari
A
Àgora Del grec. Agora: mercat. Espai obert, com una plaça,
rodejat dels principals edificis de caire polític, religiós,
cultural o jurídic.
Apatia Del llatí. A: no, sense // Pathía: passions. Estat de
l’esperit que consisteix en la indiferència emocional,
la desgana o la falta de forces.
Ataraxia Del grec. A: no, sense // Tarajé: pertorbació. Significa
serenitat, pau interior. Segons Epicur, és l'absència
de preocupacions.
Autarquia Del grec. autós: si mateix // arkéin: bastar. És la
capacitat de bastar-se a sí mateix, és a dir, ser
completament autosuficient.
Arjé de la physis Del grec. Arjé: principi, fonament // Physis:
naturalesa.
Pels estoics l’arjé de la physis és el foc.
D
Determinisme Consisteix en la idea de que el Cosmos té
consciència i està regit per la Raó Universal (Logos),
en conseqüència, nosaltres no podem fer res per
modificar aquest destí.
Dogmatisme Del grec. Dogma: principi, pensament // -isme:
sistema, doctrina.
Tendència a assumir absolutament certs pensaments
o doctrines.
E
Estoa Poikile Del grec. Stoa: estoa, pòrtic // Poikile: pintat.
Monument situat en l’àgora d’Atenes dedicat al culte
religiós i militar que va donar nom a la filosofia
estoïca.
Ètica Del grec. Ethos: manera de fer o d’adquirir les coses
// -ico: relatiu a. En general, branca de la filosofia que
estudia la moral i la manera de jutjar la conducta
humana. Segons l'estoïcisme, doctrina que recerca la
felicitat mitjançant el desinterès pels béns materials.
Eudaimonia Terme grec que es tradueix com a felicitat.
F
Felicitat La felicitat és simplement el fet de no sentir dolor, és
un estat permanent, no és un estat momentani ni
transitori. Per assolir la felicitat, l’estoïcisme afirma
que s’ha de resistir als dolors i acceptar el destí
imposat pel Logos.
I
Individu Aquells éssers que tenen la necessitat de conèixer la
felicitat.
P
Pneuma Del grec. Pneuma: esperit, aire, alè. Segons
l’estoïcisme, pneuma és el concepte d’alè de la vida,
ja que és allò que ens ha donat la vida, una barreja
d’aire i de foc diví. En concret pels estoics és el
principi actiu.
Prolexis Del grec. Prólepsis: prolexis. Capacitat d’antelació.

10. Història de la Filosofia – Estoïcisme

~ 10 ~

R
Raó Universal Són lleis racionals que determinen tot allò que
succeeix.
Reminiscència Teoria platònica que estableix que l’ànima, abans
d’estar en el cos, havia contemplat totes les definicions
i les veritats absolutes, de manera que quan, una
vegada, l’ànima ja estava en el cos, no aprenia nous
coneixements, simplement els recordava.
S
Savi Per als estoics, el savi és aquell que viu conforme a la
Raó, està lliure de passions i es considera un bon
ciutadà del món. El savi aconsegueix la felicitat
permanent.
V
Virtut Element fonamental en la vida de l’home, ja que sense
les virtuts, els individus perdrien el sentit de les seves
vides, de la mateixa manera, mai es podria assolir la
felicitat.

11. Història de la Filosofia – Estoïcisme

~ 11 ~

5. Bibliografia
Llocs web

Viquipèdia. Estoïcisme | https://ca.wikipedia.org/wiki/Esto%C3%AFcisme#%C3%88tica
La Sangre del León Verde. Ética estoica | http://www.lasangredelleonverde.com/etica-
estoica/

Apuntes y Trebajos. La ética estoica | http://www.apuntesytrabajos.info/2011/10/la-
etica-estoica.html

Slideshare. Estoicismo Filosofía | https://es.slideshare.net/juanromeu98/estoicismo-
filosofia

Parra Álvarez, Claudio. LA FILOSOFÍA Y EL SABIO ESTOICO: EXAMEN DE LA
VIRTUD | https://www.redalyc.org/html/979/97917880004/

Actitud triunfante. La mejor mentalidad que puedes tener (Estoicismo) |
https://www.youtube.com/watch?v=8W9SuLvRBGk

Briceño V., Gabriela. Estoicismo | https://www.euston96.com/estoicismo/

Palacios Cruz, Juan Carlos. Historia de la Filosofía: LA STOA MEDIA |
http://sanjuanliceohistoriadelafilosofia.blogspot.com/2013/10/la-estoa-media.html

Fundación Canaria Orotava de la Historia de la Ciencia. La física de los estoicos |
http://fundacionorotava.org/bachillerato/filosofia/los-estoicos/la-fisica-de-los-estoicos/

Wikisofia. Estoïcisme | https://www.wikisofia.cat/wiki/Esto%C3%AFcisme

Eduactina. Estoicos. Filosofía I | https://www.youtube.com/watch?v=OSpgj8Vqweg

Eduactina. Estoicos. Filosofía II |
https://www.youtube.com/watch?v=ucM1FI2jJDU&t=188s

Diez de la Cortina Montemayor, Elena. El estoicismo |
http://cibernous.com/autores/seneca/teoria/estoicismo.html

Alejandro Angeles CP, Lógica Estoica 1 |
https://www.youtube.com/watch?v=_by8VRGDR7c

Alejandro Angeles CP, Lógica Estoica 2 |
https://www.youtube.com/watch?v=ptx3jdp3Qxw

ESTOI.CO, Logica Estoica: Primeros Pasos hacia la Razon|
https://estoi.co/2017/logica-estoica-pasos-razon/#.XEYI_C1DlQJ

12. Història de la Filosofia – Estoïcisme

~ 12 ~


Wikipedia, Stoa Poikile| https://en.wikipedia.org/wiki/Stoa_Poikile

Wikipedia, Ágora de Atenas| https://es.wikipedia.org/wiki/Ágora_de_Atenas

Wikipedia, Chrysippus | https://en.wikipedia.org/wiki/Chrysippus

Wikipedia, Zenón de Citio| https://es.wikipedia.org/wiki/Zenón_de_Citio



Llibres

Copleston, Frederick. Historia de la FIlosofia. Volumen I. Ariel Filosofia |
ISBN: 9788434469501