Exhibició pública - Programa de mà - 2425 1T
ielesvinyes
270 views
48 slides
Dec 03, 2024
Slide 1 of 48
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
About This Presentation
Programa de mà de l'exhibició pública dels projectes de secundària del 1r trimestre del curs 2024-25.
Slide Content
1
Dilluns
2
i
dimarts
3
de
desembre
de
2024
d
e
15:20
a
17:20
h,
consulteu
horaris
i
localitzacions
web
ielesvinyes.net
xarxes
socials
ielesvinyes
2024/25
-
1r
TRIMESTRE
exhibici
ó
p
ú
blica
Dilluns
2
i
dimarts
3
de
desembre
de
2024
d
e
15:20
a
17:20
h,
consulteu
horaris
i
localitzacions
web
ielesvinyes.net
xarxes
socials
ielesvinyes
2024/25
-
1r
TRIMESTRE
exhibici
ó
p
ú
blica
2
programació
dilluns
2
de
desembre
(2n
i
4t
d'ESO)
Atles
de
viatges
imaginaris
Catapulta
Festival
musical
La
memòria
oblidada
Alquimistes
de
la
cuina
exhibici
ó
p
ú
blica
2024/25
-
1r
trimestre
Aules
2B
i
1A
Aules
2A
i
3B
Aules
4B,
-15
i
pista
superior
Aules
4A,
3A
i
Biblioteca
p.
6
p.
7
p.
8
p.
9
dimarts
3
de
desembre
(1r
i
3r
d'ESO)
La
màgia
del
cinema
Què
duc
a
les
meves
mans?
Enlaira't!
El
món
en
guerra
Aules
1A,
1B
i
1C
Aules
2A
i
3B
Aules
4B
i
-15
Gimnàs
Aula
3A
i
4A
p.
12
p.
13
p.
14
p.
16
p.
15
entrevistes,
creacions
i
altres
editorial
Entrevista
?
Ron
Berger,
referent
educatiu
internacional
realitzada
per
Caterina
Riba
i
Sergi
del
Moral
Creacions
?
Hanoka
Suzuki,
civil
japonesa
a
Hiroshima
relat
escrit
per
Bruna
A
(4t
ESO)
Creacions
?
Predicció
dels
tirs
i
anàlisi
de
la
precisió
dels
llançaments
d'una
catapulta
escrit
per
Carla
R,
Marco
R
i
Lau
C
(1r
ESO)
Creacions
?
El
refugi
Relat
escrit
per
l'Aniol
C
i
la
Vilma
A
(1r
ESO)
p.
28
p.
32
p.
36
p.
42
Quan
les
famílies
hi
sou,
aprendre
importa
p.
3
articles
de
fons
sobre
ELS
PROJECTES
Què
duc
a
les
meves
mans
?
Els
secrets
de
TikTok
escrit
per
Maribel
Romero,
Sindjyli
I
i
Marta
P
Altes
de
viatges
imaginaris
?
Un
viatger
de
Castellbisbal
elaborat
per
Nil
C
i
Aniol
C
Catapulta
-
Mapa
conceptual
del
projecte
fet
per
Ivan
Bella
i
Sergi
del
Moral
La
memòria
oblidada
?
Qui
posarà
ara
les
flors?
escrit
per
Betlem
Cuesta
i
Carolina
Torres
p.
18
p.
20
p.
22
p.
24
programació
dilluns
2
de
desembre
(2n
i
4t
d'ESO)
Atles
de
viatges
imaginaris
Catapulta
Festival
musical
La
memòria
oblidada
Alquimistes
de
la
cuina
exhibici
ó
p
ú
blica
2024/25
-
1r
trimestre
Aules
2B
i
1A
Aules
2A
i
3B
Aules
4B,
-15
i
pista
superior
Aules
4A,
3A
i
Biblioteca
p.
6
p.
7
p.
8
p.
9
dimarts
3
de
desembre
(1r
i
3r
d'ESO)
La
màgia
del
cinema
Què
duc
a
les
meves
mans?
Enlaira't!
El
món
en
guerra
Aules
1A,
1B
i
1C
Aules
2A
i
3B
Aules
4B
i
-15
Gimnàs
Aula
3A
i
4A
p.
12
p.
13
p.
14
p.
16
p.
15
entrevistes,
creacions
i
altres
editorial
Entrevista
?
Ron
Berger,
referent
educatiu
internacional
realitzada
per
Caterina
Riba
i
Sergi
del
Moral
Creacions
?
Hanoka
Suzuki,
civil
japonesa
a
Hiroshima
relat
escrit
per
Bruna
A
(4t
ESO)
Creacions
?
Predicció
dels
tirs
i
anàlisi
de
la
precisió
dels
llançaments
d'una
catapulta
escrit
per
Carla
R,
Marco
R
i
Lau
C
(1r
ESO)
Creacions
?
El
refugi
Relat
escrit
per
l'Aniol
C
i
la
Vilma
A
(1r
ESO)
p.
28
p.
32
p.
36
p.
42
Quan
les
famílies
hi
sou,
aprendre
importa
p.
3
articles
de
fons
sobre
ELS
PROJECTES
Què
duc
a
les
meves
mans
?
Els
secrets
de
TikTok
escrit
per
Maribel
Romero,
Sindjyli
I
i
Marta
P
Altes
de
viatges
imaginaris
?
Un
viatger
de
Castellbisbal
elaborat
per
Nil
C
i
Aniol
C
Catapulta
-
Mapa
conceptual
del
projecte
fet
per
Ivan
Bella
i
Sergi
del
Moral
La
memòria
oblidada
?
Qui
posarà
ara
les
flors?
escrit
per
Betlem
Cuesta
i
Carolina
Torres
p.
18
p.
20
p.
22
p.
24
3
editorial
La
setmana
de
preparació
de
les
exhibicions
públiques
dels
projectes
s?espera
sovint
amb
emocions
i
nervis.
L?alegria
i
la
por
afloren.
La
tensió
i
l?adrenalina
es
van
fent
cada
cop
més
palpables.
I
és
que
els
esforços
i
la
feina
de
tot
un
trimestre
tenen
una
data
límit
propera
de
culminació:
l?exhibició
pública.
L?aprenentatge
s?omple
encara
més
de
sentit
perquè
la
comunitat
el
veu,
el
reconeix
i
el
celebra.
Començant
a
preparar
l?exhibició,
un
estudiant
pregunta:
?
Per
què
m?he
d?esforçar
aquesta
setmana
si
ja
sé
que
suspendré?
?
Com
ho
saps?
?
No
he
tingut
una
bona
actitud
aquest
trimestre
i
no
he
treballat
gaire.
?
Jo
crec
que
hi
ha
hagut
una
evolució
positiva
en
la
teva
actitud
i
en
la
teva
feina.
Vindrà
la
teva
família
a
veure?t
dilluns?
?
Sí.
?
I
si
mostres
el
que
sí
que
has
fet?
Les
exhibicions
públiques
són
una
oportunitat
per
resignificar
els
reptes
que
es
plantegen
a
l?institut
a
través
de
la
mirada
de
les
persones
estimades.
Són
també
un
moment
per
parar
i
mirar
.
Mirar
més
enllà
de
?la
nota?.
Mirar
enrere
i
mirar
endins.
Fer
balanç.
Mirar
al
costat
i
mirar
endavant.
Són
una
oportunitat
per
tornar
a
engrescar-se
i
per
renovar
compromisos.
Com
a
família,
ser-hi
és
important.
Pels
joves,
no
es
tracta
tant
(o
només)
de
compartir
els
èxits
sinó
de
reconèixer,
assumir,
valorar
i
mostrar
un
procés
determinat
amb
uns
resultats
que
són
els
que
són.
I
que
són
valuosos,
tot
i
que
moltes
vegades
no
s?ajustin
al
criteri
o
als
estàndards
que
marquem
prèviament
els
adults.
Alfie
Kohn
diu
que
?la
forma
més
eficaç
i
menys
destructiva
d?ajudar
a
un
nen
a
obtenir
un
èxit
és
fer
tot
el
possible
per
aconseguir
que
s?enamori
del
que
està
fent,
per
parar
menys
atenció
als
èxits
que
obtingui
i
per
mostrar
més
interès
en
la
tasca.?
Així,
les
exhibicions
públiques
són
un
moment
preuat
que
confronta
als
joves
a
avaluar
i
a
responsabilitzar-se
del
seu
procés.
Són,
a
més,
un
moment
per
dir-los
que
no
estan
sols
i
soles,
que
ens
importa
el
que
fan,
el
que
senten
i
el
que
aprenen
(i
també,
com
ho
aprenen).
Són
un
moment
per
animar-los
a
prendre
decisions,
amb
el
suport
i
la
complicitat
de
la
comunitat
educativa
.
Però
sobretot,
són
un
moment
per
celebrar
i
per
gaudir
.
Són
quasi
com
un
ritual
de
celebració,
una
manera
simbòlica
de
donar
sentit
i
de
consolidar
experiències
i
aprenentatges,
una
manera
de
configurar-nos
com
a
persones
i
de
fer
xarxa.
En
paraules
del
filòsof
John
Dewey,
?les
celebracions
comunes
són
una
manera
de
construir
comunitat.
És
a
través
d'elles
que
les
persones
aprenen
a
compartir
experiències,
valors
i
sentiments,
i
a
connectar-se
de
manera
significativa
amb
altres."
Així
doncs,
celebrem
i
gaudim
d?aquest
moment
en
què
els
joves
són
els
i
les
protagonistes
i
nosaltres
aprenem
d?ells
i
d?elles.
Gràcies
per
ser-hi,
perquè
quan
hi
sou,
aprendre
importa
encara
més.
quan
les
famílies
hi
sou,
aprendre
importa
El
que
no
es
celebra
es
perd
en
el
record,
es
difumina
i
s'esvaeix.
Celebrar
és
la
forma
més
profunda
de
viure.
Rainer
Maria
Rilke
La
portada
Aquest
curs
volem
dedicar
les
portades
a
les
mans
,
com
a
metàfora
de
la
creació,
de
l'expressió,
de
la
connexió
entre
el
pensament
i
l'acció,
de
la
precisió
i
la
destresa,
el
tacte
i
la
sensibilitat.
Aquestes
mans
obrint
un
telèfon
mòbil,
un
instant
del
projecte
Què
duc
a
les
meves
mans?
editorial
La
setmana
de
preparació
de
les
exhibicions
públiques
dels
projectes
s?espera
sovint
amb
emocions
i
nervis.
L?alegria
i
la
por
afloren.
La
tensió
i
l?adrenalina
es
van
fent
cada
cop
més
palpables.
I
és
que
els
esforços
i
la
feina
de
tot
un
trimestre
tenen
una
data
límit
propera
de
culminació:
l?exhibició
pública.
L?aprenentatge
s?omple
encara
més
de
sentit
perquè
la
comunitat
el
veu,
el
reconeix
i
el
celebra.
Començant
a
preparar
l?exhibició,
un
estudiant
pregunta:
?
Per
què
m?he
d?esforçar
aquesta
setmana
si
ja
sé
que
suspendré?
?
Com
ho
saps?
?
No
he
tingut
una
bona
actitud
aquest
trimestre
i
no
he
treballat
gaire.
?
Jo
crec
que
hi
ha
hagut
una
evolució
positiva
en
la
teva
actitud
i
en
la
teva
feina.
Vindrà
la
teva
família
a
veure?t
dilluns?
?
Sí.
?
I
si
mostres
el
que
sí
que
has
fet?
Les
exhibicions
públiques
són
una
oportunitat
per
resignificar
els
reptes
que
es
plantegen
a
l?institut
a
través
de
la
mirada
de
les
persones
estimades.
Són
també
un
moment
per
parar
i
mirar
.
Mirar
més
enllà
de
?la
nota?.
Mirar
enrere
i
mirar
endins.
Fer
balanç.
Mirar
al
costat
i
mirar
endavant.
Són
una
oportunitat
per
tornar
a
engrescar-se
i
per
renovar
compromisos.
Com
a
família,
ser-hi
és
important.
Pels
joves,
no
es
tracta
tant
(o
només)
de
compartir
els
èxits
sinó
de
reconèixer,
assumir,
valorar
i
mostrar
un
procés
determinat
amb
uns
resultats
que
són
els
que
són.
I
que
són
valuosos,
tot
i
que
moltes
vegades
no
s?ajustin
al
criteri
o
als
estàndards
que
marquem
prèviament
els
adults.
Alfie
Kohn
diu
que
?la
forma
més
eficaç
i
menys
destructiva
d?ajudar
a
un
nen
a
obtenir
un
èxit
és
fer
tot
el
possible
per
aconseguir
que
s?enamori
del
que
està
fent,
per
parar
menys
atenció
als
èxits
que
obtingui
i
per
mostrar
més
interès
en
la
tasca.?
Així,
les
exhibicions
públiques
són
un
moment
preuat
que
confronta
als
joves
a
avaluar
i
a
responsabilitzar-se
del
seu
procés.
Són,
a
més,
un
moment
per
dir-los
que
no
estan
sols
i
soles,
que
ens
importa
el
que
fan,
el
que
senten
i
el
que
aprenen
(i
també,
com
ho
aprenen).
Són
un
moment
per
animar-los
a
prendre
decisions,
amb
el
suport
i
la
complicitat
de
la
comunitat
educativa
.
Però
sobretot,
són
un
moment
per
celebrar
i
per
gaudir
.
Són
quasi
com
un
ritual
de
celebració,
una
manera
simbòlica
de
donar
sentit
i
de
consolidar
experiències
i
aprenentatges,
una
manera
de
configurar-nos
com
a
persones
i
de
fer
xarxa.
En
paraules
del
filòsof
John
Dewey,
?les
celebracions
comunes
són
una
manera
de
construir
comunitat.
És
a
través
d'elles
que
les
persones
aprenen
a
compartir
experiències,
valors
i
sentiments,
i
a
connectar-se
de
manera
significativa
amb
altres."
Així
doncs,
celebrem
i
gaudim
d?aquest
moment
en
què
els
joves
són
els
i
les
protagonistes
i
nosaltres
aprenem
d?ells
i
d?elles.
Gràcies
per
ser-hi,
perquè
quan
hi
sou,
aprendre
importa
encara
més.
quan
les
famílies
hi
sou,
aprendre
importa
El
que
no
es
celebra
es
perd
en
el
record,
es
difumina
i
s'esvaeix.
Celebrar
és
la
forma
més
profunda
de
viure.
Rainer
Maria
Rilke
La
portada
Aquest
curs
volem
dedicar
les
portades
a
les
mans
,
com
a
metàfora
de
la
creació,
de
l'expressió,
de
la
connexió
entre
el
pensament
i
l'acció,
de
la
precisió
i
la
destresa,
el
tacte
i
la
sensibilitat.
Aquestes
mans
obrint
un
telèfon
mòbil,
un
instant
del
projecte
Què
duc
a
les
meves
mans?
4
programació
dilluns
2
de
desembre
Aules
2B
i
1A
Aules
2A
i
3B
Aules
4B,
-15
i
pista
superior
Aules
4A,
3A
i
Biblioteca
La
màgia
del
cinema
Què
duc
a
les
meves
mans?
Enlaira't!
El
món
en
guerra
programació
dilluns
2
de
desembre
Aules
2B
i
1A
Aules
2A
i
3B
Aules
4B,
-15
i
pista
superior
Aules
4A,
3A
i
Biblioteca
La
màgia
del
cinema
Què
duc
a
les
meves
mans?
Enlaira't!
El
món
en
guerra
5
programació
dimarts
3
de
desembre
Atles
de
viatges
imaginaris
Catapulta
Festival
musical
La
memòria
oblidada
Alquimistes
de
la
cuina
Aules
1A,
1B
i
1C
Aules
2A
i
3B
Aules
4B
i
-15
Gimnàs
Aula
3A
i
4A
programació
dimarts
3
de
desembre
Atles
de
viatges
imaginaris
Catapulta
Festival
musical
La
memòria
oblidada
Alquimistes
de
la
cuina
Aules
1A,
1B
i
1C
Aules
2A
i
3B
Aules
4B
i
-15
Gimnàs
Aula
3A
i
4A
6
Fa
més
de
cent
anys
que
el
cinema
s?utilitza
com
a
llenguatge
per
explicar
històries.
En
els
seus
inicis,
expressava
emocions
i
històries
sense
utilitzar
la
paraula
oral.
Amb
aquest
projecte
hem
fet
un
viatge
en
el
temps
i
hem
replicat
els
trucs
de
Georges
Méliès,
cineasta
que
va
utilitzar
el
cinema
com
a
mitjà
d?expressió
artística.
A
més,
hem
après
estratègies
per
crear
una
bona
història
i
els
fonaments
del
llenguatge
cinematogràfic
contemporani.
LA
MÀGIA
DEL
CINEMA
com
expliquem
una
història
en
imatges?
programació
projecció
de
curtmetratges
En
aquest
espai
es
farà
la
mostra
dels
curtmetratges
finals
del
projecte.
Tres
torns:
15:20,
16
i
16:45
h
dilluns
2
de
desembre
Participaràs
en
quatre
tallers
per
aprendre
a
fer
una
versió
actual
dels
trucs
que
els
primers
cineastes
feien
per
impressionar
el
públic:
truc
de
substitució,
truc
de
sobreimpressió,
joc
d?escala
i
ús
del
croma.
15:20
h
a
17:20
h
Localització
:
1A
trucs
de
cinema
Com
es
fa
un
curtmetratge?
Aquí
podràs
aprendre,
de
forma
teòrica
i
pràctica,
sobre
les
etapes
del
procés
de
creació
d'una
pel·lícula,
les
estratègies
per
escriure
una
bona
història
i
els
fonaments
del
llenguatge
cinematogràfic.
Localització
:
2B
història
del
cinema
En
aquest
espai
descobriràs
els
invents
que
van
fer
possible
els
inicis
del
cinema
i
coneixeràs
millor
la
figura
del
cineasta
George
Meliès.
Fa
més
de
cent
anys
que
el
cinema
s?utilitza
com
a
llenguatge
per
explicar
històries.
En
els
seus
inicis,
expressava
emocions
i
històries
sense
utilitzar
la
paraula
oral.
Amb
aquest
projecte
hem
fet
un
viatge
en
el
temps
i
hem
replicat
els
trucs
de
Georges
Méliès,
cineasta
que
va
utilitzar
el
cinema
com
a
mitjà
d?expressió
artística.
A
més,
hem
après
estratègies
per
crear
una
bona
història
i
els
fonaments
del
llenguatge
cinematogràfic
contemporani.
LA
MÀGIA
DEL
CINEMA
com
expliquem
una
història
en
imatges?
programació
projecció
de
curtmetratges
En
aquest
espai
es
farà
la
mostra
dels
curtmetratges
finals
del
projecte.
Tres
torns:
15:20,
16
i
16:45
h
dilluns
2
de
desembre
Participaràs
en
quatre
tallers
per
aprendre
a
fer
una
versió
actual
dels
trucs
que
els
primers
cineastes
feien
per
impressionar
el
públic:
truc
de
substitució,
truc
de
sobreimpressió,
joc
d?escala
i
ús
del
croma.
15:20
h
a
17:20
h
Localització
:
1A
trucs
de
cinema
Com
es
fa
un
curtmetratge?
Aquí
podràs
aprendre,
de
forma
teòrica
i
pràctica,
sobre
les
etapes
del
procés
de
creació
d'una
pel·lícula,
les
estratègies
per
escriure
una
bona
història
i
els
fonaments
del
llenguatge
cinematogràfic.
Localització
:
2B
història
del
cinema
En
aquest
espai
descobriràs
els
invents
que
van
fer
possible
els
inicis
del
cinema
i
coneixeràs
millor
la
figura
del
cineasta
George
Meliès.
7
projecció
de
curtmetratges
Al
llarg
d'aquesta
situació
d?aprenentatge
?Què
duc
a
les
meves
mans??
han
d?anar
descobrint
les
tres
cares
d?un
mòbil:
com
es
relacionen
els
joves
a
través
del
mòbil
i
la
quantitat
d?hores
que
estan
davant
de
la
pantalla,
la
tecnologia
i
els
minerals
d?un
mòbil,
i
la
cara
oculta
i
fosca
dels
mòbils,
com
ara
els
conflictes
socials,
econòmics
i
ambientals
del
mòbil.
Aquest
projecte
planteja
llums
i
ombres
d'aquests
aparells
i
convida
a
la
reflexió
en
diferents
vessants
amb
l?objectiu
de
conèixer
l?aparell
que
portem
a
sobre.
què
duc
a
les
meves
mans?
què
s'amaga
darrere
el
mòbil?
les
tres
cares
d'un
mòbil
Nou
estands
donen
resposta
preguntes
al
voltant
dels
mòbils.
Aquests
us
permeten
conèixer
la
química
i
la
tecnologia
del
mòbil,
els
conflictes
ambientals
i
socials
associats
i
l?ús
personal
que
fem
dels
smartphones.
Preparats
per
conèixer
les
tres
cares
d?un
mòbil?
Localització:
2A
15:20
a
17:20
h
joc
de
rol
Un
joc
de
rol
en
el
qual
els
jugadors
han
d'interpretar
a
personatges
principals
relacionats
amb
els
conflictes
socials
a
la
República
Democràtica
del
Congo.
Localització:
2A
programació
dilluns
2
de
desembre
Com
es
fa
un
curtmetratge?
història
del
cinema
Tres
torns:
16
h
16:30
h
17
h
projecció
de
curtmetratges
Al
llarg
d'aquesta
situació
d?aprenentatge
?Què
duc
a
les
meves
mans??
han
d?anar
descobrint
les
tres
cares
d?un
mòbil:
com
es
relacionen
els
joves
a
través
del
mòbil
i
la
quantitat
d?hores
que
estan
davant
de
la
pantalla,
la
tecnologia
i
els
minerals
d?un
mòbil,
i
la
cara
oculta
i
fosca
dels
mòbils,
com
ara
els
conflictes
socials,
econòmics
i
ambientals
del
mòbil.
Aquest
projecte
planteja
llums
i
ombres
d'aquests
aparells
i
convida
a
la
reflexió
en
diferents
vessants
amb
l?objectiu
de
conèixer
l?aparell
que
portem
a
sobre.
què
duc
a
les
meves
mans?
què
s'amaga
darrere
el
mòbil?
les
tres
cares
d'un
mòbil
Nou
estands
donen
resposta
preguntes
al
voltant
dels
mòbils.
Aquests
us
permeten
conèixer
la
química
i
la
tecnologia
del
mòbil,
els
conflictes
ambientals
i
socials
associats
i
l?ús
personal
que
fem
dels
smartphones.
Preparats
per
conèixer
les
tres
cares
d?un
mòbil?
Localització:
2A
15:20
a
17:20
h
joc
de
rol
Un
joc
de
rol
en
el
qual
els
jugadors
han
d'interpretar
a
personatges
principals
relacionats
amb
els
conflictes
socials
a
la
República
Democràtica
del
Congo.
Localització:
2A
programació
dilluns
2
de
desembre
Com
es
fa
un
curtmetratge?
història
del
cinema
Tres
torns:
16
h
16:30
h
17
h
8
Heu
somiat
alguna
vegada
a
volar?
Nosaltres
sí!
I
ens
hi
hem
posat.
Volem
compartir-ho
amb
vosaltres.
Veureu
com
ho
hem
fet,
però
també
aprendreu
a
fer-ho
amb
els
nostres
tallers.
A
més
després
de
conèixer
els
nostres
millors
avions
podreu
apostar
per
un
d?ells
i
participar
en
una
competició
de
vol
i
precisió.
Ens
enlairarem
ben
lluny!
enlaira't!
Quin
avió
assolirà
millor
els
objectius?
EXHIBICIÓ
DE
LA
FEINA
DELS
GRUPS
DE
TREBALL
Exhibició
del
treball
i
resultats
obtinguts
pels
diferents
grups
(plànols,
càlculs,
prototips,
avions,
gràfiques?).
15:20
a
16:20
h
programació
COMPETIM
PER
TRIAR
EL
MILLOR
AVIÓ!
Competició
de
vol
i
precisió.
Quins
avions
arribaran
més
lluny?
Quins
seran
més
precisos?
Trieu
la
que
creieu
que
és
la
millor
escuderia
i
animeu-la
durant
la
competició
Localització:
Pista
superior
15:20
a
16:20
h
dilluns
2
de
desembre
16:20
a
17:20
h
VOLS
CONSTRUIR
UN
AVIÓ?
Tallers
de
construcció
d?avions.
Vine
i
te
n?ensenyarem!
Localització:
4B
Localització:
4B
Heu
somiat
alguna
vegada
a
volar?
Nosaltres
sí!
I
ens
hi
hem
posat.
Volem
compartir-ho
amb
vosaltres.
Veureu
com
ho
hem
fet,
però
també
aprendreu
a
fer-ho
amb
els
nostres
tallers.
A
més
després
de
conèixer
els
nostres
millors
avions
podreu
apostar
per
un
d?ells
i
participar
en
una
competició
de
vol
i
precisió.
Ens
enlairarem
ben
lluny!
enlaira't!
Quin
avió
assolirà
millor
els
objectius?
EXHIBICIÓ
DE
LA
FEINA
DELS
GRUPS
DE
TREBALL
Exhibició
del
treball
i
resultats
obtinguts
pels
diferents
grups
(plànols,
càlculs,
prototips,
avions,
gràfiques?).
15:20
a
16:20
h
programació
COMPETIM
PER
TRIAR
EL
MILLOR
AVIÓ!
Competició
de
vol
i
precisió.
Quins
avions
arribaran
més
lluny?
Quins
seran
més
precisos?
Trieu
la
que
creieu
que
és
la
millor
escuderia
i
animeu-la
durant
la
competició
Localització:
Pista
superior
15:20
a
16:20
h
dilluns
2
de
desembre
16:20
a
17:20
h
VOLS
CONSTRUIR
UN
AVIÓ?
Tallers
de
construcció
d?avions.
Vine
i
te
n?ensenyarem!
Localització:
4B
Localització:
4B
9
La
comprensió
profunda
dels
fets
històrics
i
les
seves
causes
i
conseqüències
no
sempre
és
una
tasca
fàcil,
ni
amable,
i
aproximar-se
simplement
a
través
de
l'escolta
activa
és
tan
necessari
com
insuficient.
En
aquest
projecte
ens
hem
proposat
fer
un
acte
d?empatia
històrica
vivint
en
primera
persona
la
Segona
Guerra
Mundial.
el
món
en
guerra
QUÈ
FARIES
TU
EN
UNA
SITUACIÓ
COM
AQUESTA?
programació
exposició
sobre
el
procés
de
treball
En
aquest
espai
trobareu
una
exposició
guiada
sobre
el
procés
de
treball
del
projecte,
incidint
sobre
la
temporització
de
les
dinàmiques
realitzades
i
l?acompanyament
de
l'equip
docent.
Localització:
4A
15:20
a
17:20
h
15:35
a
17:20
h
QUÈ
FARIES
TU?
En
aquest
espai,
dinamitzat
per
l'alumnat,
els
visitants
a
l'exhibició
del
projecte
tindran
l'oportunitat
de
ser
autèntics
protagonistes
i
viure
l'experiència
d'un
món
en
guerra.
Vine
a
participar-hi!
Localització:
Biblioteca
Maria
Beneyto
lectura
de
relats
en
veu
alta
En
aquest
espai
podreu
gaudir
de
la
lectura
de
fragments
dels
relats
de
la
veu
dels
seus
protagonistes
i
narradors/es,
els
nois
i
noies
de
4t
d'ESO
A.
Localització:
3A
(entrada
per
4B)
15:35
a
17:20
h
dilluns
2
de
desembre
La
comprensió
profunda
dels
fets
històrics
i
les
seves
causes
i
conseqüències
no
sempre
és
una
tasca
fàcil,
ni
amable,
i
aproximar-se
simplement
a
través
de
l'escolta
activa
és
tan
necessari
com
insuficient.
En
aquest
projecte
ens
hem
proposat
fer
un
acte
d?empatia
històrica
vivint
en
primera
persona
la
Segona
Guerra
Mundial.
el
món
en
guerra
QUÈ
FARIES
TU
EN
UNA
SITUACIÓ
COM
AQUESTA?
programació
exposició
sobre
el
procés
de
treball
En
aquest
espai
trobareu
una
exposició
guiada
sobre
el
procés
de
treball
del
projecte,
incidint
sobre
la
temporització
de
les
dinàmiques
realitzades
i
l?acompanyament
de
l'equip
docent.
Localització:
4A
15:20
a
17:20
h
15:35
a
17:20
h
QUÈ
FARIES
TU?
En
aquest
espai,
dinamitzat
per
l'alumnat,
els
visitants
a
l'exhibició
del
projecte
tindran
l'oportunitat
de
ser
autèntics
protagonistes
i
viure
l'experiència
d'un
món
en
guerra.
Vine
a
participar-hi!
Localització:
Biblioteca
Maria
Beneyto
lectura
de
relats
en
veu
alta
En
aquest
espai
podreu
gaudir
de
la
lectura
de
fragments
dels
relats
de
la
veu
dels
seus
protagonistes
i
narradors/es,
els
nois
i
noies
de
4t
d'ESO
A.
Localització:
3A
(entrada
per
4B)
15:35
a
17:20
h
dilluns
2
de
desembre
10
Espigolant
tomàquets
a
Can
Montmany
Aprenem
sobre
producció
ecològica,
de
proximitat,
alhora
que
treballa
per
evitar
el
malbaratament
d'aliments.
Espigolant
tomàquets
a
Can
Montmany
Aprenem
sobre
producció
ecològica,
de
proximitat,
alhora
que
treballa
per
evitar
el
malbaratament
d'aliments.
11
la
complicitat
com
a
font
d'inspiració
La
Jana
i
en
Pol
improvisant
junts
i
connectant
per
a
crear
ritmes
nous.Festival
Musical
1ESOA
la
complicitat
com
a
font
d'inspiració
La
Jana
i
en
Pol
improvisant
junts
i
connectant
per
a
crear
ritmes
nous.Festival
Musical
1ESOA
12
Al
llarg
de
la
història,
els
viatges
sempre
han
despertat
l?interès
i
l?imaginari
de
les
persones,
ja
sigui
per
explorar
terres
inexplorades,
ampliar
el
seu
coneixement
del
món,
descobrir
nous
paisatges
i
conèixer
altres
cultures.
Moltes
d?aquestes
vivències
i
allò
que
han
après,
ha
quedat
recollit
tant
en
mapes
i
atles
com
en
diverses
formes
artístiques,
com
ara
novel·les,
relats
de
viatges,
músiques,
contes,
etc.
De
manera
que
el
?viatge?
s?ha
convertit
en
una
de
les
qüestions
més
recurrents
en
la
cultura
i
en
la
història
de
la
literatura.
A
la
nostra
exposició
us
convidem
a
explorar
el
món
a
partir
de
la
seva
geografia
i
a
imaginar
viatges
i
vivències
a
través
de
les
creacions
dels
nois
i
de
les
noies
participants
en
el
projecte:
?Atles
de
viatges
imaginaris?
atles
de
viatges
imaginaris
què
és
realment
un
viatge?
viatges
En
aquest
escenari
els
visitants
podran
escoltar
una
lectura
dramatitzada
dels
relats
escrits
pels
nois
i
noies
i
descobrir
els
viatges
literaris
que
ens
han
inspirat.
Localització:
Aula
1B
paisatges
Podreu
gaudir
de
les
aquarel·les
acompanyades
de
fragments
literaris
de
les
obres
creades
pels
nois
i
les
noies
i
que
son
la
seva
interpretació
dels
paisatges
visitats
en
el
seu
viatge
imaginari.
Localització:
Aula
1A
Tres
torns:
15:30h
16:10h
16:50h
atles
En
aquest
espai
es
convida
als
visitants
a
conèixer
el
món
a
través
de
mapes,
paisatges
i
aventures
a
través
d?una
experiència
immersiva
Localització:
Aula
1C
15:20
a
17:20
h
programació
dimarts
3
de
desembre
15:20
a
17:20
h
Al
llarg
de
la
història,
els
viatges
sempre
han
despertat
l?interès
i
l?imaginari
de
les
persones,
ja
sigui
per
explorar
terres
inexplorades,
ampliar
el
seu
coneixement
del
món,
descobrir
nous
paisatges
i
conèixer
altres
cultures.
Moltes
d?aquestes
vivències
i
allò
que
han
après,
ha
quedat
recollit
tant
en
mapes
i
atles
com
en
diverses
formes
artístiques,
com
ara
novel·les,
relats
de
viatges,
músiques,
contes,
etc.
De
manera
que
el
?viatge?
s?ha
convertit
en
una
de
les
qüestions
més
recurrents
en
la
cultura
i
en
la
història
de
la
literatura.
A
la
nostra
exposició
us
convidem
a
explorar
el
món
a
partir
de
la
seva
geografia
i
a
imaginar
viatges
i
vivències
a
través
de
les
creacions
dels
nois
i
de
les
noies
participants
en
el
projecte:
?Atles
de
viatges
imaginaris?
atles
de
viatges
imaginaris
què
és
realment
un
viatge?
viatges
En
aquest
escenari
els
visitants
podran
escoltar
una
lectura
dramatitzada
dels
relats
escrits
pels
nois
i
noies
i
descobrir
els
viatges
literaris
que
ens
han
inspirat.
Localització:
Aula
1B
paisatges
Podreu
gaudir
de
les
aquarel·les
acompanyades
de
fragments
literaris
de
les
obres
creades
pels
nois
i
les
noies
i
que
son
la
seva
interpretació
dels
paisatges
visitats
en
el
seu
viatge
imaginari.
Localització:
Aula
1A
Tres
torns:
15:30h
16:10h
16:50h
atles
En
aquest
espai
es
convida
als
visitants
a
conèixer
el
món
a
través
de
mapes,
paisatges
i
aventures
a
través
d?una
experiència
immersiva
Localització:
Aula
1C
15:20
a
17:20
h
programació
dimarts
3
de
desembre
15:20
a
17:20
h
13
Aprendre
ciència
i
matemàtiques
s?associa
injustament
a
avorriment
o
falta
de
comprensió.
En
aquest
projecte
els
nois
i
noies
de
1r
d?ESO
B
hem
treballat
com
a
científiques.
Hem
assumit
la
responsabilitat
de
sostenir
un
procés
d'investigació
per
construir
i
dissenyar
catapultes,
i
amb
aquestes,
ser
capaços
no
només
de
predir
a
on
aniran
els
llançaments,
sinó
també
de
quantificar
la
precisió
dels
tirs.
Si
us
agrada
la
ciència,
us
encantarà
el
que
hem
preparat
per
vosaltres.
catapulta
podem
predir
tirs
i
mesurar
la
precisió?
cronologia
del
procés
d'investigació
Com
resolem
el
repte
i
n'avaluem
els
resultats?
Quin
procés
hem
seguit
per
dissenyar,
construir,
millorar
i
quantificar
la
precisió
de
les
nostres
catapultes?
Ressegueix
el
camí
dels
autèntics
científics
en
què
ens
hem
convertit
en
aquest
projecte,
i
conversa
amb
els
nois
i
noies
que
han
creat
aquest
cronograma
gegant.
15:20
a
17:20
h
programació
Vols
comprovar
les
dificultats
amb
què
ens
hem
trobat?
Posa't
al
nostre
lloc
i
aprèn
el
que
nosaltres
hem
après:
disseny
3D,
fonaments
matemàtics,
eines
de
taller
o
recollida
de
dades.
posa't
a
prova!
Hem
aconseguit
predir
els
llançaments
de
la
catapulta
i
mesurar
la
seva
precisió?
Et
presentem
els
informes
científics
que
descriuen
el
procés
de
treball,
els
resultats
i
les
conclusions
obtingudes.
informes
científics
Vols
provar
les
catapultes?
Seràs
capaç
de
disparar
amb
precisió?
Aconseguiràs
ser
el
més
precís?
Vine
a
provar!
camp
de
tir
dimarts
3
de
desembre
Localització:
Aules
2A
i
3B
Aprendre
ciència
i
matemàtiques
s?associa
injustament
a
avorriment
o
falta
de
comprensió.
En
aquest
projecte
els
nois
i
noies
de
1r
d?ESO
B
hem
treballat
com
a
científiques.
Hem
assumit
la
responsabilitat
de
sostenir
un
procés
d'investigació
per
construir
i
dissenyar
catapultes,
i
amb
aquestes,
ser
capaços
no
només
de
predir
a
on
aniran
els
llançaments,
sinó
també
de
quantificar
la
precisió
dels
tirs.
Si
us
agrada
la
ciència,
us
encantarà
el
que
hem
preparat
per
vosaltres.
catapulta
podem
predir
tirs
i
mesurar
la
precisió?
cronologia
del
procés
d'investigació
Com
resolem
el
repte
i
n'avaluem
els
resultats?
Quin
procés
hem
seguit
per
dissenyar,
construir,
millorar
i
quantificar
la
precisió
de
les
nostres
catapultes?
Ressegueix
el
camí
dels
autèntics
científics
en
què
ens
hem
convertit
en
aquest
projecte,
i
conversa
amb
els
nois
i
noies
que
han
creat
aquest
cronograma
gegant.
15:20
a
17:20
h
programació
Vols
comprovar
les
dificultats
amb
què
ens
hem
trobat?
Posa't
al
nostre
lloc
i
aprèn
el
que
nosaltres
hem
après:
disseny
3D,
fonaments
matemàtics,
eines
de
taller
o
recollida
de
dades.
posa't
a
prova!
Hem
aconseguit
predir
els
llançaments
de
la
catapulta
i
mesurar
la
seva
precisió?
Et
presentem
els
informes
científics
que
descriuen
el
procés
de
treball,
els
resultats
i
les
conclusions
obtingudes.
informes
científics
Vols
provar
les
catapultes?
Seràs
capaç
de
disparar
amb
precisió?
Aconseguiràs
ser
el
més
precís?
Vine
a
provar!
camp
de
tir
dimarts
3
de
desembre
Localització:
Aules
2A
i
3B
14
Ritme,
pulsació,
harmonia,
estructura,
missatge,
tornada?són
alguns
dels
conceptes
que
el
nostre
alumnat
ha
hagut
de
conjugar
per
tal
de
poder
dur
a
terme
un
producte
creatiu
musical.
La
música
no
és
més
que
l'organització
de
sons
en
el
temps
i
no
s?entén
la
creació
sinó
des
d?un
punt
de
vista
de
treball
estricte
i
detallat
on
el
procés
conscient
es
mescla
amb
l?inconscient
per
tal
de
generar
art.
L'alumnat
de
1A
us
espera
amb
l'ànim
de
presentar-vos
les
seves
creacions
musicals
i
el
seu
procès
de
creació.
festival
musical
COneixereM
el
nou
freddy
mercury?
16:30h
a
17:20
h
museu
i
experiència
sonora
Coneixeu
de
prop
els
grups
musicals
i
el
detall
de
les
seves
cançons.
Deixeu-vos
conduir
per
l'alumnat
i
passeu
a
l'acció.
Comproveu,
per
vosaltres
mateixos,
el
que
ells
i
elles
han
hagut
d'aprendre
i
els
reptes
als
que
s'han
enfrontat
durant
el
seu
procés
de
treball
del
trimestre.
Localització:
Aula
4B
i
-15
MÚSICA
EN
DIRECTE
Gaudiu
de
la
interpretació
de
les
cançons
creades
per
l'alumnat.
Encomaneu-vos
de
la
seva
energia,
canteu
les
tornades
i
balleu
i
aplaudiu
tant
com
el
cos
us
demani.
Localització:
Aula
4B
i
-15
15:45
h
programació
dimarts
3
de
desembre
Ritme,
pulsació,
harmonia,
estructura,
missatge,
tornada?són
alguns
dels
conceptes
que
el
nostre
alumnat
ha
hagut
de
conjugar
per
tal
de
poder
dur
a
terme
un
producte
creatiu
musical.
La
música
no
és
més
que
l'organització
de
sons
en
el
temps
i
no
s?entén
la
creació
sinó
des
d?un
punt
de
vista
de
treball
estricte
i
detallat
on
el
procés
conscient
es
mescla
amb
l?inconscient
per
tal
de
generar
art.
L'alumnat
de
1A
us
espera
amb
l'ànim
de
presentar-vos
les
seves
creacions
musicals
i
el
seu
procès
de
creació.
festival
musical
COneixereM
el
nou
freddy
mercury?
16:30h
a
17:20
h
museu
i
experiència
sonora
Coneixeu
de
prop
els
grups
musicals
i
el
detall
de
les
seves
cançons.
Deixeu-vos
conduir
per
l'alumnat
i
passeu
a
l'acció.
Comproveu,
per
vosaltres
mateixos,
el
que
ells
i
elles
han
hagut
d'aprendre
i
els
reptes
als
que
s'han
enfrontat
durant
el
seu
procés
de
treball
del
trimestre.
Localització:
Aula
4B
i
-15
MÚSICA
EN
DIRECTE
Gaudiu
de
la
interpretació
de
les
cançons
creades
per
l'alumnat.
Encomaneu-vos
de
la
seva
energia,
canteu
les
tornades
i
balleu
i
aplaudiu
tant
com
el
cos
us
demani.
Localització:
Aula
4B
i
-15
15:45
h
programació
dimarts
3
de
desembre
15
Aquest
projecte
pretén
fer-nos
més
conscients
del
que
vol
dir
menjar
bé,
tant
pel
que
fa
a
la
salut
personal
com
a
la
del
nostre
entorn
i
la
del
nostre
planeta.
També
vol
contextualitzar
la
química
en
fets
quotidians
que
es
desenvolupen
a
la
cuina.
Amb
aquesta
experiència
esperem
que
els
nois
i
noies
s?atreveixin
a
entrar
més
a
la
cuina
i
que
gaudeixin
cuinant
i
compartint
el
que
han
cuinat.
Hem
rebut
un
encàrrec
des
de
Can
Roca:
crear
un
plat
innovador,
saludable,
just
i
sostenible,
on
la
majoria
de
productes
els
hàgim
creat
nosaltres
i
que
contingui
processos
fisicoquímics
que
hem
de
saber
explicar.
Aquest
plat
formarà
part
d?un
menú
degustació
que
tenim
moltes
ganes
de
compartir
amb
les
nostres
famílies.
Esperem
que
us
agradi
i
bon
profit!
ALQUIMISTES
DE
LA
CUINA
Saps
QUINS
PROCESSOS
QUÍMICS
ES
PRODUEIXEN
A
LA
CUINA?
ESPAI
GASTRONÒMIC
En
aquest
espai
podreu
gaudir
d?un
menú
degustació
d?alguns
dels
plats
que
hem
elaborat.
Cal
reserva
prèvia.
Localització
:
3A
15:20
a
17:20
h
ESPai
expositiu
En
aquest
espai
podreu
descobrir
què
vol
dir
alimentació
saludable
i
sostenible
i
l?estreta
relació
entre
ciència
i
cuina.
Localització
:
4A
programació
dimarts
3
de
desembre
15:20
a
17:20
h
Entrada
lliure
Aquest
projecte
pretén
fer-nos
més
conscients
del
que
vol
dir
menjar
bé,
tant
pel
que
fa
a
la
salut
personal
com
a
la
del
nostre
entorn
i
la
del
nostre
planeta.
També
vol
contextualitzar
la
química
en
fets
quotidians
que
es
desenvolupen
a
la
cuina.
Amb
aquesta
experiència
esperem
que
els
nois
i
noies
s?atreveixin
a
entrar
més
a
la
cuina
i
que
gaudeixin
cuinant
i
compartint
el
que
han
cuinat.
Hem
rebut
un
encàrrec
des
de
Can
Roca:
crear
un
plat
innovador,
saludable,
just
i
sostenible,
on
la
majoria
de
productes
els
hàgim
creat
nosaltres
i
que
contingui
processos
fisicoquímics
que
hem
de
saber
explicar.
Aquest
plat
formarà
part
d?un
menú
degustació
que
tenim
moltes
ganes
de
compartir
amb
les
nostres
famílies.
Esperem
que
us
agradi
i
bon
profit!
ALQUIMISTES
DE
LA
CUINA
Saps
QUINS
PROCESSOS
QUÍMICS
ES
PRODUEIXEN
A
LA
CUINA?
ESPAI
GASTRONÒMIC
En
aquest
espai
podreu
gaudir
d?un
menú
degustació
d?alguns
dels
plats
que
hem
elaborat.
Cal
reserva
prèvia.
Localització
:
3A
15:20
a
17:20
h
ESPai
expositiu
En
aquest
espai
podreu
descobrir
què
vol
dir
alimentació
saludable
i
sostenible
i
l?estreta
relació
entre
ciència
i
cuina.
Localització
:
4A
programació
dimarts
3
de
desembre
15:20
a
17:20
h
Entrada
lliure
16
Les
persones
no
podem
saber
qui
som
sense
apel·lar
a
la
nostra
pròpia
història,
al
lloc
del
qual
venim,
a
la
relació
que
ens
uneix
amb
altres,
a
les
experiències
i
les
històries
que
ens
han
fet
ser
qui
som?
Recordar
és
absolutament
necessari
per
viure,
per
no
perdre?ns,
per
saber
d?on
venim,
no
repetir
errors
o
protegir-nos?
Però
i
col·lectivament,
passa
el
mateix?
És
important
recordar
el
que
ha
passat
en
l'àmbit
social
i
polític?
Per
què?
Quina
importància
té
la
nostra
història
més
recent
en
qui
som
ara?
Amb
?La
memòria
oblidada?
ens
proposem
crear
una
obra
de
teatre
que
parli
de
tot
això,
que
recuperi
la
memòria
del
que
hem
segut
i
que
ens
ajudi
a
pensar
qui
volem
ser.
LA
MEMòRia
oblidada
qui
posarà
les
flors?
Espai
expositiu
Amb
l?espai
expositiu
els
alumnes
tenen
l?objectiu
de
mostrar
el
procés
de
treball
del
projecte
i
algunes
de
les
evidències
d?aprenentatge
que
han
anat
generant
al
llarg
del
trimestre.
Localització
:
Gimnàs
15:20
a
17
h
Memòries
oblidades.
qui
posarà
les
flors?
i
conversa
Estrena
de
l?obra
teatral
i
després
de
l?espectacle,
tindreu
l?oportunitat
de
conversar
amb
els
autors
i
les
autores
sobre
l?obra
i
el
procés
de
creació.
Localització
:
Gimnàs
programació
dimarts
3
de
desembre
16
a
17:20
h
Únic
passi
Les
persones
no
podem
saber
qui
som
sense
apel·lar
a
la
nostra
pròpia
història,
al
lloc
del
qual
venim,
a
la
relació
que
ens
uneix
amb
altres,
a
les
experiències
i
les
històries
que
ens
han
fet
ser
qui
som?
Recordar
és
absolutament
necessari
per
viure,
per
no
perdre?ns,
per
saber
d?on
venim,
no
repetir
errors
o
protegir-nos?
Però
i
col·lectivament,
passa
el
mateix?
És
important
recordar
el
que
ha
passat
en
l'àmbit
social
i
polític?
Per
què?
Quina
importància
té
la
nostra
història
més
recent
en
qui
som
ara?
Amb
?La
memòria
oblidada?
ens
proposem
crear
una
obra
de
teatre
que
parli
de
tot
això,
que
recuperi
la
memòria
del
que
hem
segut
i
que
ens
ajudi
a
pensar
qui
volem
ser.
LA
MEMòRia
oblidada
qui
posarà
les
flors?
Espai
expositiu
Amb
l?espai
expositiu
els
alumnes
tenen
l?objectiu
de
mostrar
el
procés
de
treball
del
projecte
i
algunes
de
les
evidències
d?aprenentatge
que
han
anat
generant
al
llarg
del
trimestre.
Localització
:
Gimnàs
15:20
a
17
h
Memòries
oblidades.
qui
posarà
les
flors?
i
conversa
Estrena
de
l?obra
teatral
i
després
de
l?espectacle,
tindreu
l?oportunitat
de
conversar
amb
els
autors
i
les
autores
sobre
l?obra
i
el
procés
de
creació.
Localització
:
Gimnàs
programació
dimarts
3
de
desembre
16
a
17:20
h
Únic
passi
17
sostenir
una
investigació
Per
una
mira
no
entrenada
podria
semblar
que
estem
jugant,
quan
en
realiat
estem
fent
ciència
de
primer
nivell
sostenir
una
investigació
Per
una
mira
no
entrenada
podria
semblar
que
estem
jugant,
quan
en
realiat
estem
fent
ciència
de
primer
nivell
18
els
secrets
de
tik
tok
projecte|QUÈ
DUC
A
LES
meves
MANS?
Escrit
per
Maribel
Romero,
Sindjyli
I
i
Marta
P
Una
part
essencial
dels
mòbils
són
les
aplicacions
o
xarxes
socials.
Una
de
les
més
populars
és
TikTok.
Aquesta
aplicació
és
utilitzada
per
molta
gent
per
passar
el
temps
i
es
pot
accedir
a
través
de
qualsevol
dispositiu
electrònic,
especialment
el
mòbil.
TikTok
es
caracteritza
per
oferir
vídeos
curts
que
es
van
reproduint
de
manera
contínua,
sense
parar.
És
un
contingut
infinit,
que
no
et
permet
fer
una
pausa
i
que,
a
més,
està
totalment
personalitzat
per
a
cada
usuari.
Com
aconsegueixen
aquesta
personalització?
Cada
vegada
que
un
usuari
mostra
interès
per
un
vídeo,
TikTok
registra
aquesta
informació
i,
d?aquesta
manera,
li
continua
mostrant
vídeos
similars
que
li
poden
agradar.
Així,
el
flux
de
contingut
mai
s?acaba
i
l'usuari
continua
consumint
vídeos
relacionats
amb
els
seus
interessos.
Aquest
sistema
funciona
mitjançant
un
mecanisme
de
recompensa.
El
cervell
es
veu
estimulant
per
obtenir
una
recompensa
o
un
resultat,
de
manera
que
mirar
TikTok
proporciona
una
sensació
de
plaer
immediat,
sense
que
l?usuari
hagi
de
fer
gaire
esforç.
Aquest
plaer
instantani
es
genera
per
la
dopamina,
coneguda
com
l'hormona
del
plaer,
però
aquesta
gratificació
contínua
pot
tenir
conseqüències
a
llarg
termini,
com
per
exemple
la
depressió.
Les
xarxes
socials,
com
TikTok,
són
llocs
on
molts
de
nosaltres
dediquem
temps
a
entretenir-nos,
però
encara
que
sembli
que
no
ens
afecten,
tenen
un
gran
impacte
en
el
nostre
cervell.
Ens
agrada
el
tipus
de
contingut
que
ofereixen:
vídeos
curts,
que
van
un
darrere
l?altre
i
personalitzats
segons
els
nostres
gustos
i
preferències
.
Aquesta
manera
de
consumir
contingut
és
similar
a
la
idea
de
l?obsolescència
programada,
un
concepte
Al
llarg
d?aquest
trimestre
hem
fet
el
projecte
?Què
duc
a
les
meves
mans?
Hem
anat
descobrint
les
tres
cares
d?un
mòbil:
Com
es
relacionen
els
joves
a
través
del
mòbil
i
la
quantitat
d?hores
que
estan
davant
de
la
pantalla,
la
tecnologia
i
els
minerals
d?un
mòbil,
i
la
cara
oculta
i
fosca
dels
mòbils,
com
ara
els
conflictes
socials,
econòmics
i
ambientals
del
mòbil.
els
secrets
de
tik
tok
projecte|QUÈ
DUC
A
LES
meves
MANS?
Escrit
per
Maribel
Romero,
Sindjyli
I
i
Marta
P
Una
part
essencial
dels
mòbils
són
les
aplicacions
o
xarxes
socials.
Una
de
les
més
populars
és
TikTok.
Aquesta
aplicació
és
utilitzada
per
molta
gent
per
passar
el
temps
i
es
pot
accedir
a
través
de
qualsevol
dispositiu
electrònic,
especialment
el
mòbil.
TikTok
es
caracteritza
per
oferir
vídeos
curts
que
es
van
reproduint
de
manera
contínua,
sense
parar.
És
un
contingut
infinit,
que
no
et
permet
fer
una
pausa
i
que,
a
més,
està
totalment
personalitzat
per
a
cada
usuari.
Com
aconsegueixen
aquesta
personalització?
Cada
vegada
que
un
usuari
mostra
interès
per
un
vídeo,
TikTok
registra
aquesta
informació
i,
d?aquesta
manera,
li
continua
mostrant
vídeos
similars
que
li
poden
agradar.
Així,
el
flux
de
contingut
mai
s?acaba
i
l'usuari
continua
consumint
vídeos
relacionats
amb
els
seus
interessos.
Aquest
sistema
funciona
mitjançant
un
mecanisme
de
recompensa.
El
cervell
es
veu
estimulant
per
obtenir
una
recompensa
o
un
resultat,
de
manera
que
mirar
TikTok
proporciona
una
sensació
de
plaer
immediat,
sense
que
l?usuari
hagi
de
fer
gaire
esforç.
Aquest
plaer
instantani
es
genera
per
la
dopamina,
coneguda
com
l'hormona
del
plaer,
però
aquesta
gratificació
contínua
pot
tenir
conseqüències
a
llarg
termini,
com
per
exemple
la
depressió.
Les
xarxes
socials,
com
TikTok,
són
llocs
on
molts
de
nosaltres
dediquem
temps
a
entretenir-nos,
però
encara
que
sembli
que
no
ens
afecten,
tenen
un
gran
impacte
en
el
nostre
cervell.
Ens
agrada
el
tipus
de
contingut
que
ofereixen:
vídeos
curts,
que
van
un
darrere
l?altre
i
personalitzats
segons
els
nostres
gustos
i
preferències
.
Aquesta
manera
de
consumir
contingut
és
similar
a
la
idea
de
l?obsolescència
programada,
un
concepte
Al
llarg
d?aquest
trimestre
hem
fet
el
projecte
?Què
duc
a
les
meves
mans?
Hem
anat
descobrint
les
tres
cares
d?un
mòbil:
Com
es
relacionen
els
joves
a
través
del
mòbil
i
la
quantitat
d?hores
que
estan
davant
de
la
pantalla,
la
tecnologia
i
els
minerals
d?un
mòbil,
i
la
cara
oculta
i
fosca
dels
mòbils,
com
ara
els
conflictes
socials,
econòmics
i
ambientals
del
mòbil.
19
que
s?utilitza
per
descriure
com
els
fabricants
de
mòbils
dissenyen
els
dispositius
perquè,
després
d?un
cert
temps,
deixin
de
funcionar
de
manera
òptima
i
el
consumidor
hagi
de
comprar-ne
un
de
nou.
Però,
en
el
cas
de
les
xarxes
socials,
el
que
pateix
una
mena
d'obsolescència
no
és
el
dispositiu,
sinó
la
nostra
ment,
els
nostres
pensaments
i
desitjos.
?
Les
xarxes
socials,
com
TikTok,
són
llocs
on
molts
de
nosaltres
dediquem
temps
a
entretenir-nos,
però
encara
que
sembli
que
no
ens
afecten,
tenen
un
gran
impacte
en
el
nostre
cervell.
?
Els
efectes
negatius
de
fer
servir
TikTok
massa
TikTok
pot
ser
molt
divertit
i
una
bona
manera
de
connectar
amb
altres
persones,
però
si
en
fem
un
mal
ús,
pot
causar
molts
problemes.
Algunes
de
les
conseqüències
poden
afectar
la
nostra
ment,
el
nostre
temps
i
fins
i
tot
les
relacions
amb
els
altres.
Aquí
t?explico
com:
Ansietat
i
tristesa
A
TikTok
es
veuen
moltes
vides
que
semblen
perfectes,
però
en
realitat
no
ho
són.
Quan
et
compares
amb
aquestes
imatges,
pots
sentir
que
la
teva
vida
no
és
tan
bona.
Això
pot
fer
que
et
sentis
trist
o
ansiós.
A
més,
preocupar-te
massa
per
tenir
likes,
comentaris
o
seguidors
pot
provocar
estrès
i
molta
pressió.
Problemes
amb
la
teva
salut
emocional
i
com
et
veus
A
la
plataforma
hi
ha
molts
vídeos
que
ensenyen
cossos
i
estils
de
vida
"perfectes".
Això
pot
fer
que
et
sentis
insegur
amb
el
teu
cos
perquè
no
compleixes
aquests
estàndards,
tot
i
que
no
són
reals
per
a
tothom.
Això
pot
portar
a
sentir-te
malament
amb
tu
mateix
i,
fins
i
tot,
tenir
problemes
més
greus
amb
l?alimentació
o
la
salut
emocional.
Menys
productivitat
Quan
passes
massa
temps
mirant
TikTok,
deixes
de
fer
altres
coses
importants,
com
ferdeures,
jugar
a
l?esport
o
passar
temps
amb
la
família.
Això
pot
afectar
els
teus
objectius
i
fer
que
no
aprofitis
bé
el
temps.
Aïllament
social
Encara
que
sembli
que
TikTok
et
connecta
amb
gent,
si
el
fas
servir
massa
pots
acabar
preferint
estar
amb
el
mòbil
abans
que
parlar
amb
persones
en
persona.
Això
pot
fer
que
et
sentis
més
sol
i
que
les
teves
relacions
amb
amics
o
família
no
siguin
tan
bones.
En
resum,
TikTok
pot
ser
molt
divertit,
però
si
no
vigiles,
pot
tenir
consequ?ències
negatives.
Per
evitar-ho,
és
important
fer-lo
servir
amb
moderació
i
no
oblidar
les
coses
importants
de
la
vida
real,
com
els
amics,
la
família
o
els
estudis.
Addicció
i
problemes
per
concentrar-se
Quan
mires
vídeos
sense
parar,
és
molt
fàcil
perdre
la
noció
del
temps.
TikTok
està
fet
per
enganxar-te,
i
el
teu
cervell
es
comença
a
acostumar
a
rebre
plaer
instantani
cada
vegada
que
veus
un
vídeo
que
t?agrada.
Això
fa
que
costi
molt
deixar
de
mirar
i
concentrar-te
en
coses
importants,
com
estudiar
o
parlar
amb
altres
persones.
que
s?utilitza
per
descriure
com
els
fabricants
de
mòbils
dissenyen
els
dispositius
perquè,
després
d?un
cert
temps,
deixin
de
funcionar
de
manera
òptima
i
el
consumidor
hagi
de
comprar-ne
un
de
nou.
Però,
en
el
cas
de
les
xarxes
socials,
el
que
pateix
una
mena
d'obsolescència
no
és
el
dispositiu,
sinó
la
nostra
ment,
els
nostres
pensaments
i
desitjos.
?
Les
xarxes
socials,
com
TikTok,
són
llocs
on
molts
de
nosaltres
dediquem
temps
a
entretenir-nos,
però
encara
que
sembli
que
no
ens
afecten,
tenen
un
gran
impacte
en
el
nostre
cervell.
?
Els
efectes
negatius
de
fer
servir
TikTok
massa
TikTok
pot
ser
molt
divertit
i
una
bona
manera
de
connectar
amb
altres
persones,
però
si
en
fem
un
mal
ús,
pot
causar
molts
problemes.
Algunes
de
les
conseqüències
poden
afectar
la
nostra
ment,
el
nostre
temps
i
fins
i
tot
les
relacions
amb
els
altres.
Aquí
t?explico
com:
Ansietat
i
tristesa
A
TikTok
es
veuen
moltes
vides
que
semblen
perfectes,
però
en
realitat
no
ho
són.
Quan
et
compares
amb
aquestes
imatges,
pots
sentir
que
la
teva
vida
no
és
tan
bona.
Això
pot
fer
que
et
sentis
trist
o
ansiós.
A
més,
preocupar-te
massa
per
tenir
likes,
comentaris
o
seguidors
pot
provocar
estrès
i
molta
pressió.
Problemes
amb
la
teva
salut
emocional
i
com
et
veus
A
la
plataforma
hi
ha
molts
vídeos
que
ensenyen
cossos
i
estils
de
vida
"perfectes".
Això
pot
fer
que
et
sentis
insegur
amb
el
teu
cos
perquè
no
compleixes
aquests
estàndards,
tot
i
que
no
són
reals
per
a
tothom.
Això
pot
portar
a
sentir-te
malament
amb
tu
mateix
i,
fins
i
tot,
tenir
problemes
més
greus
amb
l?alimentació
o
la
salut
emocional.
Menys
productivitat
Quan
passes
massa
temps
mirant
TikTok,
deixes
de
fer
altres
coses
importants,
com
ferdeures,
jugar
a
l?esport
o
passar
temps
amb
la
família.
Això
pot
afectar
els
teus
objectius
i
fer
que
no
aprofitis
bé
el
temps.
Aïllament
social
Encara
que
sembli
que
TikTok
et
connecta
amb
gent,
si
el
fas
servir
massa
pots
acabar
preferint
estar
amb
el
mòbil
abans
que
parlar
amb
persones
en
persona.
Això
pot
fer
que
et
sentis
més
sol
i
que
les
teves
relacions
amb
amics
o
família
no
siguin
tan
bones.
En
resum,
TikTok
pot
ser
molt
divertit,
però
si
no
vigiles,
pot
tenir
consequ?ències
negatives.
Per
evitar-ho,
és
important
fer-lo
servir
amb
moderació
i
no
oblidar
les
coses
importants
de
la
vida
real,
com
els
amics,
la
família
o
els
estudis.
Addicció
i
problemes
per
concentrar-se
Quan
mires
vídeos
sense
parar,
és
molt
fàcil
perdre
la
noció
del
temps.
TikTok
està
fet
per
enganxar-te,
i
el
teu
cervell
es
comença
a
acostumar
a
rebre
plaer
instantani
cada
vegada
que
veus
un
vídeo
que
t?agrada.
Això
fa
que
costi
molt
deixar
de
mirar
i
concentrar-te
en
coses
importants,
com
estudiar
o
parlar
amb
altres
persones.
20
domingo
alonso,
UN
VIATGER
DE
CASTELLBISBAL
En
Domi
(o
Domingo)
va
venir
un
dia
a
l?escola
a
parlar-nos
dels
viatges
que
ha
fet
arreu
del
món.
Va
ser
una
xerrada
molt
interessant,
ens
va
ensenyar
moltes
imatges
i
algun
vídeo
que
havia
fet
i
ens
va
explicar
moltes
històries,
sobretot
de
les
persones
que
és
trobada
fent
ruta.
Ha
fet
molts
viatges
per
tots
els
continents,
i
fins
i
tot
ha
creat
una
fundació
per
recaptar
material
escolar
i
diners
per
a
una
escola
de
Tanzània
que
també
ha
fet
ell
amb
ajuda
d?uns
amics.
Compartim
amb
vosaltres
l?entrevista
que
li
vam
enviar
fa
uns
dies
mentre
estava
de
viatge
pel
Japó.
projecte
|
atles
de
viatges
imaginaris
Entrevista
realitzada
per
Nil
C
i
Aniol
C
En
Domi
travessant
el
riu
Yukon
en
canoa.
PER
QUÈ
ET
DEDIQUES
A
VIATJAR
TAN
LLUNY?
En
primer
lloc,
jo
no
em
dedico
a
viatjar,
ja
m'agradaria
la
veritat!
?
Vaig
demanar
una
excedència
a
la
feina
per
poder
viatjar
i
viure
les
aventures
que
sempre
havia
somiat.
Viatjar
és
una
manera
de
conèixer
altres
cultures,
gent
i
llocs
en
primera
persona,
i
no
a
través
del
que
llegeixo
o
m?expliquen
altres
persones.
Viatjar
et
fa
aprendre
coses
noves
cada
dia,
i
sobretot
a
valorar
molt
més
tot
allò
que
tenim
a
casa,
a
empatitzar
i
respectar
als
altres.
També
crec
que
no
importa
la
distància
del
viatge,
les
destinacions
no
es
mesuren
per
quilòmetres
sinó
per
les
ganes
de
viure
aventures!
QUIN
ÉS
EL
VIATGE
MÉS
LLARG
QUE
HAS
FET?
Si
parlem
de
distància
el
viatge
més
llarg
és
el
que
vaig
fer
a
Nova
Zelanda,
però
el
viatge
més
llarg
en
el
temps
va
ser
quan
vaig
anar
del
Canadà
a
Costa
Rica
durant
un
any
i
mig.
Vaig
travessar
tot
el
Canadà
fins
a
Alaska
amb
bicicleta,
després
vaig
travessar
el
riu
Yukon
en
canoa,
i
finalment
vaig
viatjar
des
d'Alaska
fins
a
Costa
Rica
en
furgoneta.
ARA
MATEIX
ESTÀS
DE
VIATGE
AL
JAPÓ,
QUÈ
T'HA
SORPRÈS
D'AQUEST
PAÍS?
El
Japó
és
un
país
molt
gran
i
les
seves
ciutats
estan
superpoblades,
però,
tot
i
això,
l'ordre
que
impera
al
país
és
absolut,
per
exemple
la
neteja:
tots
els
carrers
estan
molt
nets
tot
i
que
no
tenen
papereres.
També
FINS
ON
POTS
ARRIBAR
EN
BICICLETA?
domingo
alonso,
UN
VIATGER
DE
CASTELLBISBAL
En
Domi
(o
Domingo)
va
venir
un
dia
a
l?escola
a
parlar-nos
dels
viatges
que
ha
fet
arreu
del
món.
Va
ser
una
xerrada
molt
interessant,
ens
va
ensenyar
moltes
imatges
i
algun
vídeo
que
havia
fet
i
ens
va
explicar
moltes
històries,
sobretot
de
les
persones
que
és
trobada
fent
ruta.
Ha
fet
molts
viatges
per
tots
els
continents,
i
fins
i
tot
ha
creat
una
fundació
per
recaptar
material
escolar
i
diners
per
a
una
escola
de
Tanzània
que
també
ha
fet
ell
amb
ajuda
d?uns
amics.
Compartim
amb
vosaltres
l?entrevista
que
li
vam
enviar
fa
uns
dies
mentre
estava
de
viatge
pel
Japó.
projecte
|
atles
de
viatges
imaginaris
Entrevista
realitzada
per
Nil
C
i
Aniol
C
En
Domi
travessant
el
riu
Yukon
en
canoa.
PER
QUÈ
ET
DEDIQUES
A
VIATJAR
TAN
LLUNY?
En
primer
lloc,
jo
no
em
dedico
a
viatjar,
ja
m'agradaria
la
veritat!
?
Vaig
demanar
una
excedència
a
la
feina
per
poder
viatjar
i
viure
les
aventures
que
sempre
havia
somiat.
Viatjar
és
una
manera
de
conèixer
altres
cultures,
gent
i
llocs
en
primera
persona,
i
no
a
través
del
que
llegeixo
o
m?expliquen
altres
persones.
Viatjar
et
fa
aprendre
coses
noves
cada
dia,
i
sobretot
a
valorar
molt
més
tot
allò
que
tenim
a
casa,
a
empatitzar
i
respectar
als
altres.
També
crec
que
no
importa
la
distància
del
viatge,
les
destinacions
no
es
mesuren
per
quilòmetres
sinó
per
les
ganes
de
viure
aventures!
QUIN
ÉS
EL
VIATGE
MÉS
LLARG
QUE
HAS
FET?
Si
parlem
de
distància
el
viatge
més
llarg
és
el
que
vaig
fer
a
Nova
Zelanda,
però
el
viatge
més
llarg
en
el
temps
va
ser
quan
vaig
anar
del
Canadà
a
Costa
Rica
durant
un
any
i
mig.
Vaig
travessar
tot
el
Canadà
fins
a
Alaska
amb
bicicleta,
després
vaig
travessar
el
riu
Yukon
en
canoa,
i
finalment
vaig
viatjar
des
d'Alaska
fins
a
Costa
Rica
en
furgoneta.
ARA
MATEIX
ESTÀS
DE
VIATGE
AL
JAPÓ,
QUÈ
T'HA
SORPRÈS
D'AQUEST
PAÍS?
El
Japó
és
un
país
molt
gran
i
les
seves
ciutats
estan
superpoblades,
però,
tot
i
això,
l'ordre
que
impera
al
país
és
absolut,
per
exemple
la
neteja:
tots
els
carrers
estan
molt
nets
tot
i
que
no
tenen
papereres.
També
FINS
ON
POTS
ARRIBAR
EN
BICICLETA?
21
mare
perquè
té
por,
o
escoltar
les
balenes
sota
l'aigua
com
es
comuniquen,
és
una
cosa
que
només
es
pot
veure
quan
ets
en
el
seu
hàbitat.
Recordo
una
vegada
a
Àfrica
veure
una
família
d'elefants
travessar
un
camí.
Estàvem
parats
observant-los
des
del
cotxe,
quan
els
elefants
ens
van
veure
van
fer
un
cercle
per
protegir
als
més
petits,
i
el
mascle
cap
del
ramat,
va
obrir
les
seves
orelles
en
forma
d'avís
perquè
no
ens
acostéssim,
i
així
van
passar
tots
junts
a
l'altre
costat
del
camí.
ENS
POTS
EXPLICAR
EL
TEU
PROJECTE
D'UN
CIM
UN
SOMRIURE?
La
nostra
petita
ONG
neix
amb
la
il·lusió
d'ajudar
a
la
gent
més
necessitada
allà
on
havíem
anat
de
viatge.
Però
en
un
viatge
que
vam
fer
a
Tanzània
vam
conèixer
un
petit
poble
on
els
nens
anaven
a
una
escola
que
no
tenia
ni
taules,
ni
cadires,
seien
a
terra,
tampoc
tenien
llibretes,
llapis?
En
veure
aquesta
necessitat
vam
decidir
començar
a
construir
una
petita
escola,
i
finançar
l'alimentació
i
escolarització
dels
nens
del
poble
d?entre
3
-
6
anys.
En
els
últims
6
anys
hem
construït
3
aules,
un
camp
de
futbol,
una
cuina,
banys
i
un
pati.
Hem
contractat
també
a
dues
professores,
dues
cuineres
i
una
persona
de
manteniment.
Hem
construït
un
galliner
i
una
quadra
on
hi
ha
dues
vaques
que
els
donen
la
llet
per
l?esmorzar
dels
nens
i
nenes.
Ara
tenim
un
nou
objectiu
que
és
poder
fer-nos
càrrec
també
de
l'escola
dels
nens
i
nedes
de
6
a
13
anys,
ells
tenen
molt
poc
material
escolar
i
unes
instal·lacions
en
molt
mal
estat.
m?ha
sorprès
el
respecte
i
l?educació,
si
et
deixes
alguna
cosa
en
algun
lloc
és
gairebé
improbable
que
algú
t?ho
agafi
o
et
robi.
Una
altra
cosa
que
no
havia
vist
abans
és
veure
nens
petits,
potser
de
7
o
8
anys,
anar
sols
en
metro.
És
un
país
amb
una
gran
barreja
entre
tradició
i
modernitat,
hi
ha
un
gran
contrast
de
passejar
per
barris
on
han
viscut
samurais
al
costat
de
barris
molt
moderns
plens
de
llums
i
neons.
Veig
que
el
Japó
és
un
país
que
té
molta
cura
de
la
seva
història,
la
seva
naturalesa
i
la
seva
cultura.
"La
naturalesa
m?aporta
molta
pau,
i
això
és
el
que
t'ofereix
Nova
Zelanda"
DURANT
LA
TEVA
PRESENTACIÓ
A
LA
NOSTRA
CLASSE
ENS
VAS
DIR
QUE
T'HAVIA
AGRADAT
MOLT
LA
BELLESA
DE
NOVA
ZELANDA,
PER
QUÈ?
És
molt
difícil
respondre
aquesta
pregunta,
la
bellesa
d'un
lloc
no
sempre
és
igual
per
a
tothom.
Jo
soc
un
amant
de
la
natura,
m?aporta
molta
pau,
i
això
és
el
que
t'ofereix
Nova
Zelanda:
paisatges
gairebé
solitaris,
amb
enormes
llacs
de
color
blau
turquesa
i
prats
verds
infinits.
Nova
Zelanda
té
dues
illes,
per
mi
l'illa
del
sud
és
molt
bonica,
és
més
salvatge.
Molts
llocs
són
difícils
d'explicar
el
perquè
t'agraden
i
Nova
Zelanda
és
un
d'ells.
PER
A
TU
ÉS
IMPORTANT
VIATJAR
A
LLOCS
ON
PUGUIS
VEURE
ANIMALS
SALVATGES
EN
EL
SEU
HÀBITAT
NATURAL?
Tots
hem
vist
animals
salvatges
al
zoo,
a
la
televisió,
en
fotografies?,
però
veure'ls
en
el
seu
hàbitat,
d'una
forma
totalment
lliure
i
salvatge
és
una
cosa
que
t'emociona.
Poder
sentir
a
una
cria
d?os
cridar
a
la
seva
Amb
la
seva
bicicleta
als
boscos
de
Nova
Zelanda.
Gràcies
a
l'ONG,
a
l'escola
de
Tanzània
beuen
per
esmorzar
llet
de
les
seves
vaques.
mare
perquè
té
por,
o
escoltar
les
balenes
sota
l'aigua
com
es
comuniquen,
és
una
cosa
que
només
es
pot
veure
quan
ets
en
el
seu
hàbitat.
Recordo
una
vegada
a
Àfrica
veure
una
família
d'elefants
travessar
un
camí.
Estàvem
parats
observant-los
des
del
cotxe,
quan
els
elefants
ens
van
veure
van
fer
un
cercle
per
protegir
als
més
petits,
i
el
mascle
cap
del
ramat,
va
obrir
les
seves
orelles
en
forma
d'avís
perquè
no
ens
acostéssim,
i
així
van
passar
tots
junts
a
l'altre
costat
del
camí.
ENS
POTS
EXPLICAR
EL
TEU
PROJECTE
D'UN
CIM
UN
SOMRIURE?
La
nostra
petita
ONG
neix
amb
la
il·lusió
d'ajudar
a
la
gent
més
necessitada
allà
on
havíem
anat
de
viatge.
Però
en
un
viatge
que
vam
fer
a
Tanzània
vam
conèixer
un
petit
poble
on
els
nens
anaven
a
una
escola
que
no
tenia
ni
taules,
ni
cadires,
seien
a
terra,
tampoc
tenien
llibretes,
llapis?
En
veure
aquesta
necessitat
vam
decidir
començar
a
construir
una
petita
escola,
i
finançar
l'alimentació
i
escolarització
dels
nens
del
poble
d?entre
3
-
6
anys.
En
els
últims
6
anys
hem
construït
3
aules,
un
camp
de
futbol,
una
cuina,
banys
i
un
pati.
Hem
contractat
també
a
dues
professores,
dues
cuineres
i
una
persona
de
manteniment.
Hem
construït
un
galliner
i
una
quadra
on
hi
ha
dues
vaques
que
els
donen
la
llet
per
l?esmorzar
dels
nens
i
nenes.
Ara
tenim
un
nou
objectiu
que
és
poder
fer-nos
càrrec
també
de
l'escola
dels
nens
i
nedes
de
6
a
13
anys,
ells
tenen
molt
poc
material
escolar
i
unes
instal·lacions
en
molt
mal
estat.
m?ha
sorprès
el
respecte
i
l?educació,
si
et
deixes
alguna
cosa
en
algun
lloc
és
gairebé
improbable
que
algú
t?ho
agafi
o
et
robi.
Una
altra
cosa
que
no
havia
vist
abans
és
veure
nens
petits,
potser
de
7
o
8
anys,
anar
sols
en
metro.
És
un
país
amb
una
gran
barreja
entre
tradició
i
modernitat,
hi
ha
un
gran
contrast
de
passejar
per
barris
on
han
viscut
samurais
al
costat
de
barris
molt
moderns
plens
de
llums
i
neons.
Veig
que
el
Japó
és
un
país
que
té
molta
cura
de
la
seva
història,
la
seva
naturalesa
i
la
seva
cultura.
"La
naturalesa
m?aporta
molta
pau,
i
això
és
el
que
t'ofereix
Nova
Zelanda"
DURANT
LA
TEVA
PRESENTACIÓ
A
LA
NOSTRA
CLASSE
ENS
VAS
DIR
QUE
T'HAVIA
AGRADAT
MOLT
LA
BELLESA
DE
NOVA
ZELANDA,
PER
QUÈ?
És
molt
difícil
respondre
aquesta
pregunta,
la
bellesa
d'un
lloc
no
sempre
és
igual
per
a
tothom.
Jo
soc
un
amant
de
la
natura,
m?aporta
molta
pau,
i
això
és
el
que
t'ofereix
Nova
Zelanda:
paisatges
gairebé
solitaris,
amb
enormes
llacs
de
color
blau
turquesa
i
prats
verds
infinits.
Nova
Zelanda
té
dues
illes,
per
mi
l'illa
del
sud
és
molt
bonica,
és
més
salvatge.
Molts
llocs
són
difícils
d'explicar
el
perquè
t'agraden
i
Nova
Zelanda
és
un
d'ells.
PER
A
TU
ÉS
IMPORTANT
VIATJAR
A
LLOCS
ON
PUGUIS
VEURE
ANIMALS
SALVATGES
EN
EL
SEU
HÀBITAT
NATURAL?
Tots
hem
vist
animals
salvatges
al
zoo,
a
la
televisió,
en
fotografies?,
però
veure'ls
en
el
seu
hàbitat,
d'una
forma
totalment
lliure
i
salvatge
és
una
cosa
que
t'emociona.
Poder
sentir
a
una
cria
d?os
cridar
a
la
seva
Amb
la
seva
bicicleta
als
boscos
de
Nova
Zelanda.
Gràcies
a
l'ONG,
a
l'escola
de
Tanzània
beuen
per
esmorzar
llet
de
les
seves
vaques.
22
projecte
|catapulta
Fet
per
Ivan
Bella
i
Sergi
del
Moral
Mapa
conceptual
quin
repte
hem
de
resoldre?
Què
necessitem
aprendre
per
fer-ho?
projecte
|catapulta
Fet
per
Ivan
Bella
i
Sergi
del
Moral
Mapa
conceptual
quin
repte
hem
de
resoldre?
Què
necessitem
aprendre
per
fer-ho?
23
24
QUI
POSARÀ
ARA
LES
FLORS?
És
important
recordar?
Albert
Gusi,
artista,
gestor
i
activista
cultural
i
sobretot
amic
de
Les
Vinyes,
ens
espera
a
la
porta
del
cementiri.
Allà,
drets,
l?escoltem
mentre
ens
parla
del
paisatge
que
veiem
i
del
que
intuïm,
de
la
història
de
Castellbisbal,
de
la
Guerra
Civil,
de
ponts
que
es
van
destruir
per
aturar
l'exèrcit
feixista,
i
del
riu
Llobregat
que
aquell
febrer
del
1939
baixava
amb
poca
aigua.
Ens
explica
també
la
batalla
que
va
durar
dos
dies,
una
de
les
últimes
abans
que
l?exèrcit
republicà
caigués
definitivament
a
Barcelona
tan
sols
dos
dies
després.
Ens
parla
dels
morts
als
vorals
de
la
carretera,
de
persones
que
recollien
cadàvers
i
els
pujaven
a
carros
de
cavalls
i
d?altres
que
es
tancaven
a
les
seves
cases
tremolant
de
por.
?Allà
al
fons,
en
el
parterre
de
l?esquerra
del
cementiri
hi
ha
una
de
les
3.000
fosses
comunes
de
la
Guerra
civil
que
estan
documentades
a
Espanya
-
ens
diu.
?Podria
haver-hi
entre
7
i
15
persones,
però
no
se
sap
qui
són.
Fa
anys
es
va
intentar
obrir,
però
en
aquell
moment
no
es
va
permetre.
Durant
molt
de
temps
cada
1
de
novembre
hi
havia
algú
que
venia
i
posava
flors
en
aquest
lloc,
però
ara
fa
temps
que
això
no
passa?.
I
mentre
Albert
continua
teixint
històries
i
paisatge,
hi
ha
algú
que
es
pregunta:
I
qui
posarà
ara
les
flors?
projecte
|
la
memòria
oblidada
Escrit
per
Betlem
Cuesta
i
Carolina
Torres
QUI
POSARÀ
ARA
LES
FLORS?
És
important
recordar?
Albert
Gusi,
artista,
gestor
i
activista
cultural
i
sobretot
amic
de
Les
Vinyes,
ens
espera
a
la
porta
del
cementiri.
Allà,
drets,
l?escoltem
mentre
ens
parla
del
paisatge
que
veiem
i
del
que
intuïm,
de
la
història
de
Castellbisbal,
de
la
Guerra
Civil,
de
ponts
que
es
van
destruir
per
aturar
l'exèrcit
feixista,
i
del
riu
Llobregat
que
aquell
febrer
del
1939
baixava
amb
poca
aigua.
Ens
explica
també
la
batalla
que
va
durar
dos
dies,
una
de
les
últimes
abans
que
l?exèrcit
republicà
caigués
definitivament
a
Barcelona
tan
sols
dos
dies
després.
Ens
parla
dels
morts
als
vorals
de
la
carretera,
de
persones
que
recollien
cadàvers
i
els
pujaven
a
carros
de
cavalls
i
d?altres
que
es
tancaven
a
les
seves
cases
tremolant
de
por.
?Allà
al
fons,
en
el
parterre
de
l?esquerra
del
cementiri
hi
ha
una
de
les
3.000
fosses
comunes
de
la
Guerra
civil
que
estan
documentades
a
Espanya
-
ens
diu.
?Podria
haver-hi
entre
7
i
15
persones,
però
no
se
sap
qui
són.
Fa
anys
es
va
intentar
obrir,
però
en
aquell
moment
no
es
va
permetre.
Durant
molt
de
temps
cada
1
de
novembre
hi
havia
algú
que
venia
i
posava
flors
en
aquest
lloc,
però
ara
fa
temps
que
això
no
passa?.
I
mentre
Albert
continua
teixint
històries
i
paisatge,
hi
ha
algú
que
es
pregunta:
I
qui
posarà
ara
les
flors?
projecte
|
la
memòria
oblidada
Escrit
per
Betlem
Cuesta
i
Carolina
Torres
25
Les
persones
no
podem
saber
qui
som
sense
apel·lar
a
la
nostra
pròpia
història,
al
lloc
del
qual
venim,
a
la
relació
que
ens
uneix
amb
altres,
a
les
experiències
i
les
històries
que
ens
han
fet
ser
qui
som?
Recordar
és
absolutament
necessari
per
viure,
per
no
perdre?ns,
per
saber
d?on
venim,
no
repetir
errors
o
protegir-nos?
Però
i
col·lectivament,
passa
el
mateix?
És
important
recordar
el
que
ha
passat
en
l'àmbit
social
i
polític?
Per
què?
Quina
importància
té
la
nostra
història
més
recent
en
qui
som
ara?
Amb
?La
memòria
oblidada?
ens
proposem
crear
una
obra
de
teatre
que
parli
de
tot
això,
que
recuperi
la
memòria
del
que
hem
segut
i
que
ens
ajudi
a
pensar
qui
volem
ser.
A
partir
de
la
recuperació
de
les
històries
de
vida
de
les
nostres
famílies,
d?altres
persones
que
van
viure
aquells
temps,
expertes
i
altres
fonts
de
recerca
històrica
(fotografies,
documentació,
pel·lícules,
llibres,
documentals?)
ens
proposem
treballar
com
un
autèntic
laboratori
de
creació
teatral
on
investigar,
reflexionar
i
crear
al
voltant
de
moments
claus
del
s.
XX
i
el
que
representen.
Per
a
portar-ho
a
terme
comptem
amb
l?acompanyament
de
Txell
Torres,
directora
teatral
i
coreògrafa,
René
Pacheco
arqueòleg
especialista
en
l?obertura
de
fosses
comunes,
Albert
Gusi,
artista
i
gestor
cultural,
i
altres
persones
vinculades
al
moviment
cultural
i
de
defensa
de
la
memòria
històrica.
I
comptem
sobretot
amb
les
famílies
que
amb
els
seus
testimonis
i
els
seus
records
omplen
la
història
de
vida
i
la
fan
més
real,
més
important.
L?essència
del
projecte
El
teatre
de
la
memòria
ja
fa
alguns
anys
que
forma
part
de
Les
Vinyes
i
alhora,
és
sempre
diferent.
Per
les
històries
sempre
úniques
que
emergeixen,
per
les
persones
que
formen
part
del
projecte
i
també
pel
context
i
la
realitat
que
vivim
en
cada
moment.
Amb
aquest
projecte
hem
après
moltíssim
sobre
la
història
més
recent
del
nostre
país
i
les
vides
de
les
nostres
famílies;
però
també
sobre
creació
narrativa
i
escènica,
i
el
que
implica
treballar
com
una
autèntica
companyia
teatral
que
té
el
repte
de
representar
una
obra,
però
també
de
crear-la
filant
les
històries
i
imatges
que
anem
recollint
en
la
recerca.
La
creació
teatral
esdevé
l?escenari
on
aprendre
sobre
el
nostre
passat
i
els
llocs
d?on
venim,
però
també
es
posen
en
joc
competències
d?ordre
superior
com
ara
la
capacitat
de
treballar
amb
altres,
de
resoldre
problemes,
de
transformar
les
idees
en
creacions
utilitzant
diferents
llenguatges
expressius,
de
treballar
de
manera
autònoma
i
amb
responsabilitat,
de
buscar
la
qualitat,
la
profunditat
i
la
bellesa
en
allò
que
fem?
Competències,
totes
elles,
que
també
formen
part
del
Albert
Gusi
explicant
context
històric
de
Castellbisbal
Els
avis
ens
donen
els
seus
valuosíssims
testimonis
currículum
educatiu
actual
i
que,
per
tant,
necessiten
intenció,
espais
i
temps
per
poder
desenvolupar-les.
Els
nostres
propòsits
educatius
no
poden
ser
sols
paraules,
tenim
la
responsabilitat
que
els
nois
i
les
noies
també
tinguin
l?oportunitat
d?aprendre
aquestes
competències
a
l?escola.
I
el
teatre
de
la
memòria
ha
estat,
durant
molt
de
temps
un
escenari
privilegiat
perquè
tot
això
passi.
Com
a
docents
acompanyar
un
procés
de
creació
d?aquestes
característiques
fa
de
la
nostra
feina
quelcom
més
exigent
i
més
complex,
però
també
infinitament
més
interessant.
Al
llarg
d?aquests
anys
sempre
hem
tingut
descobertes
inesperades
i
fascinats:
històries
de
sindicalistes
que
van
viure
amagats
als
terrats
de
Barcelona,
gent
que
es
va
haver
d?exiliar
a
França,
i
altres
que
no
ho
van
aconseguir,
presoners
dels
camps
franquistes,
biblioteques
clandestines,
naixements
a
la
Maternitat
d?Elna,
condemnes
de
?sedició?
per
canviar
els
noms
dels
carrers
del
poble?
I
amb
totes
aquelles
històries
que
van
emergint
dels
racons
silenciats
de
la
memòria,
a
poc
a
poc,
han
anat
teixint-se
històries
que
parlen
de
Les
persones
no
podem
saber
qui
som
sense
apel·lar
a
la
nostra
pròpia
història,
al
lloc
del
qual
venim,
a
la
relació
que
ens
uneix
amb
altres,
a
les
experiències
i
les
històries
que
ens
han
fet
ser
qui
som?
Recordar
és
absolutament
necessari
per
viure,
per
no
perdre?ns,
per
saber
d?on
venim,
no
repetir
errors
o
protegir-nos?
Però
i
col·lectivament,
passa
el
mateix?
És
important
recordar
el
que
ha
passat
en
l'àmbit
social
i
polític?
Per
què?
Quina
importància
té
la
nostra
història
més
recent
en
qui
som
ara?
Amb
?La
memòria
oblidada?
ens
proposem
crear
una
obra
de
teatre
que
parli
de
tot
això,
que
recuperi
la
memòria
del
que
hem
segut
i
que
ens
ajudi
a
pensar
qui
volem
ser.
A
partir
de
la
recuperació
de
les
històries
de
vida
de
les
nostres
famílies,
d?altres
persones
que
van
viure
aquells
temps,
expertes
i
altres
fonts
de
recerca
històrica
(fotografies,
documentació,
pel·lícules,
llibres,
documentals?)
ens
proposem
treballar
com
un
autèntic
laboratori
de
creació
teatral
on
investigar,
reflexionar
i
crear
al
voltant
de
moments
claus
del
s.
XX
i
el
que
representen.
Per
a
portar-ho
a
terme
comptem
amb
l?acompanyament
de
Txell
Torres,
directora
teatral
i
coreògrafa,
René
Pacheco
arqueòleg
especialista
en
l?obertura
de
fosses
comunes,
Albert
Gusi,
artista
i
gestor
cultural,
i
altres
persones
vinculades
al
moviment
cultural
i
de
defensa
de
la
memòria
històrica.
I
comptem
sobretot
amb
les
famílies
que
amb
els
seus
testimonis
i
els
seus
records
omplen
la
història
de
vida
i
la
fan
més
real,
més
important.
L?essència
del
projecte
El
teatre
de
la
memòria
ja
fa
alguns
anys
que
forma
part
de
Les
Vinyes
i
alhora,
és
sempre
diferent.
Per
les
històries
sempre
úniques
que
emergeixen,
per
les
persones
que
formen
part
del
projecte
i
també
pel
context
i
la
realitat
que
vivim
en
cada
moment.
Amb
aquest
projecte
hem
après
moltíssim
sobre
la
història
més
recent
del
nostre
país
i
les
vides
de
les
nostres
famílies;
però
també
sobre
creació
narrativa
i
escènica,
i
el
que
implica
treballar
com
una
autèntica
companyia
teatral
que
té
el
repte
de
representar
una
obra,
però
també
de
crear-la
filant
les
històries
i
imatges
que
anem
recollint
en
la
recerca.
La
creació
teatral
esdevé
l?escenari
on
aprendre
sobre
el
nostre
passat
i
els
llocs
d?on
venim,
però
també
es
posen
en
joc
competències
d?ordre
superior
com
ara
la
capacitat
de
treballar
amb
altres,
de
resoldre
problemes,
de
transformar
les
idees
en
creacions
utilitzant
diferents
llenguatges
expressius,
de
treballar
de
manera
autònoma
i
amb
responsabilitat,
de
buscar
la
qualitat,
la
profunditat
i
la
bellesa
en
allò
que
fem?
Competències,
totes
elles,
que
també
formen
part
del
Albert
Gusi
explicant
context
històric
de
Castellbisbal
Els
avis
ens
donen
els
seus
valuosíssims
testimonis
currículum
educatiu
actual
i
que,
per
tant,
necessiten
intenció,
espais
i
temps
per
poder
desenvolupar-les.
Els
nostres
propòsits
educatius
no
poden
ser
sols
paraules,
tenim
la
responsabilitat
que
els
nois
i
les
noies
també
tinguin
l?oportunitat
d?aprendre
aquestes
competències
a
l?escola.
I
el
teatre
de
la
memòria
ha
estat,
durant
molt
de
temps
un
escenari
privilegiat
perquè
tot
això
passi.
Com
a
docents
acompanyar
un
procés
de
creació
d?aquestes
característiques
fa
de
la
nostra
feina
quelcom
més
exigent
i
més
complex,
però
també
infinitament
més
interessant.
Al
llarg
d?aquests
anys
sempre
hem
tingut
descobertes
inesperades
i
fascinats:
històries
de
sindicalistes
que
van
viure
amagats
als
terrats
de
Barcelona,
gent
que
es
va
haver
d?exiliar
a
França,
i
altres
que
no
ho
van
aconseguir,
presoners
dels
camps
franquistes,
biblioteques
clandestines,
naixements
a
la
Maternitat
d?Elna,
condemnes
de
?sedició?
per
canviar
els
noms
dels
carrers
del
poble?
I
amb
totes
aquelles
històries
que
van
emergint
dels
racons
silenciats
de
la
memòria,
a
poc
a
poc,
han
anat
teixint-se
històries
que
parlen
de
26
quelcom
nostre
i
que
ens
importa.
Històries
que
són
també
un
homenatge
i
un
regal
per
als
avis
les
àvies,
per
a
les
famílies,
que
des
de
la
platea
improvisada
s?emocionen
en
sentir
els
seus
noms,
en
veure
el
reconeixement
del
valor
de
les
seves
vides
i
les
dels
seus
avantpassats.
Malgrat
la
diversitat
d?històries,
aquesta
emoció
sempre
batega
i
aquest
sentit,
sempre
batega,
amb
més
o
menys
intensitat
en
funció
del
grup
i
de
la
capacitat
que
hem
tingut
de
crear
una
autèntica
companyia
teatral.
Però
també
en
funció
del
context
en
el
qual
vivim.
El
moment
que
vivim
Precisament
i
ara
més
que
mai
el
projecte
de
la
memòria
oblidada
adquireix
tot
el
sentit
davant
d?un
context
sociopolític
on
estem
veient
el
preocupant
ascens
de
diferents
ideologies
d?ultradreta
i
la
normalització
de
consignes
feixistes
en
detriment
dels
valors
democràtics
que
durant
la
segona
meitat
del
s.
XX
han
inspirat
les
democràcies
de
tota
Europa.
Aquesta
situació
coincideix
amb
la
desaparició
de
les
veus
que
poden
parlar
de
la
memòria
del
que
vam
ser,
del
que
va
passar
i
de
l?incalculable
preu
que
es
va
pagar
per
aconseguir
l?anhelada
democràcia.
La
guerra
civil,
una
dictadura
que
va
durant
40
anys
i
la
llei
d?amnistia
van
silenciar
moltes
veus
durant
massa
temps,
un
temps
que
segueix
corrent
implacable,
sent
ara,
cada
cop
menys
les
persones
que
ens
poden
explicar
que
vol
dir
viure
una
guerra,
una
dictadura
i
quines
diferències
hi
ha
respecte
d?un
sistema
democràtic.
René
Pacheco
arqueòleg
especialista
en
fosses
comunes
Davant
aquesta
realitat,
l?escola
té
el
deure
ètic
d?educar
en
la
defensa
dels
drets
democràtics.
Per
a
nosaltres
és
un
imperatiu
ètic
que
no
construïm
la
història
des
de
l?oblit
sinó
des
de
la
dignificació
de
la
memòria
i
posar
l?accent
en
els
valors
i
els
drets
democràtics
i
la
justícia
social
com
a
elements
essencials
per
a
la
convivència
i
pel
lliure
desenvolupament
individual
i
col·lectiu.
Que
entenguin
la
ignomínia
que
hi
ha
darrere
de
consignes
com
?Viva
Franco?
importa.
Que
entenguin
què
vol
dir
viure
en
un
sistema
dictatorial,
a
què
ens
porten
els
feixismes,
què
implica
la
censura
o
el
paper
que
té
la
cultura
i
l?educació
ens
sembla
fonamental.
Més
encara
quan
el
pas
implacable
del
temps
fa
que
vagin
desapareixent
les
veus
d?aquells
i
aquelles
que
ho
van
viure.
Aquest
curs
dins
del
projecte
hem
volgut
posar
l?accent
en
eixamplar
el
focus
d?acció
de
la
seva
recerca
(més
amplitud,
més
profunditat,
més
lluny
en
el
temps)
comptant
ja
no
sols
amb
les
figures
dels
seus
avis
i
àvies,
sinó
que,
a
través
de
la
creació
del
seu
arbre
genealògic
han
anat
més
enllà
en
el
temps
i
han
eixamplat
els
límits
de
la
seva
recerca.
Així,
han
descobert
històries
de
rebesavis
i
altres
familiars
fascinants
(
Quants
misteris
en
tot
açò!
Em
sento
com
si
fossin
realment
investigadors!-
d
eia
Júlia).
Font
documental
del
portal
d?arxius
espanyols
PARES
quelcom
nostre
i
que
ens
importa.
Històries
que
són
també
un
homenatge
i
un
regal
per
als
avis
les
àvies,
per
a
les
famílies,
que
des
de
la
platea
improvisada
s?emocionen
en
sentir
els
seus
noms,
en
veure
el
reconeixement
del
valor
de
les
seves
vides
i
les
dels
seus
avantpassats.
Malgrat
la
diversitat
d?històries,
aquesta
emoció
sempre
batega
i
aquest
sentit,
sempre
batega,
amb
més
o
menys
intensitat
en
funció
del
grup
i
de
la
capacitat
que
hem
tingut
de
crear
una
autèntica
companyia
teatral.
Però
també
en
funció
del
context
en
el
qual
vivim.
El
moment
que
vivim
Precisament
i
ara
més
que
mai
el
projecte
de
la
memòria
oblidada
adquireix
tot
el
sentit
davant
d?un
context
sociopolític
on
estem
veient
el
preocupant
ascens
de
diferents
ideologies
d?ultradreta
i
la
normalització
de
consignes
feixistes
en
detriment
dels
valors
democràtics
que
durant
la
segona
meitat
del
s.
XX
han
inspirat
les
democràcies
de
tota
Europa.
Aquesta
situació
coincideix
amb
la
desaparició
de
les
veus
que
poden
parlar
de
la
memòria
del
que
vam
ser,
del
que
va
passar
i
de
l?incalculable
preu
que
es
va
pagar
per
aconseguir
l?anhelada
democràcia.
La
guerra
civil,
una
dictadura
que
va
durant
40
anys
i
la
llei
d?amnistia
van
silenciar
moltes
veus
durant
massa
temps,
un
temps
que
segueix
corrent
implacable,
sent
ara,
cada
cop
menys
les
persones
que
ens
poden
explicar
que
vol
dir
viure
una
guerra,
una
dictadura
i
quines
diferències
hi
ha
respecte
d?un
sistema
democràtic.
René
Pacheco
arqueòleg
especialista
en
fosses
comunes
Davant
aquesta
realitat,
l?escola
té
el
deure
ètic
d?educar
en
la
defensa
dels
drets
democràtics.
Per
a
nosaltres
és
un
imperatiu
ètic
que
no
construïm
la
història
des
de
l?oblit
sinó
des
de
la
dignificació
de
la
memòria
i
posar
l?accent
en
els
valors
i
els
drets
democràtics
i
la
justícia
social
com
a
elements
essencials
per
a
la
convivència
i
pel
lliure
desenvolupament
individual
i
col·lectiu.
Que
entenguin
la
ignomínia
que
hi
ha
darrere
de
consignes
com
?Viva
Franco?
importa.
Que
entenguin
què
vol
dir
viure
en
un
sistema
dictatorial,
a
què
ens
porten
els
feixismes,
què
implica
la
censura
o
el
paper
que
té
la
cultura
i
l?educació
ens
sembla
fonamental.
Més
encara
quan
el
pas
implacable
del
temps
fa
que
vagin
desapareixent
les
veus
d?aquells
i
aquelles
que
ho
van
viure.
Aquest
curs
dins
del
projecte
hem
volgut
posar
l?accent
en
eixamplar
el
focus
d?acció
de
la
seva
recerca
(més
amplitud,
més
profunditat,
més
lluny
en
el
temps)
comptant
ja
no
sols
amb
les
figures
dels
seus
avis
i
àvies,
sinó
que,
a
través
de
la
creació
del
seu
arbre
genealògic
han
anat
més
enllà
en
el
temps
i
han
eixamplat
els
límits
de
la
seva
recerca.
Així,
han
descobert
històries
de
rebesavis
i
altres
familiars
fascinants
(
Quants
misteris
en
tot
açò!
Em
sento
com
si
fossin
realment
investigadors!-
d
eia
Júlia).
Font
documental
del
portal
d?arxius
espanyols
PARES
27
Com
quan
en
Jhonatan
va
descobrir
que
els
seus
orígens
no
són
paraguaians
sinó
que
els
seus
rebesavis,
la
Júlia
Ferrari
mestra
i
el
Manuel
Garrido
militar
republicà
eren
exiliats
espanyols,
que
primer
van
arribar
a
l?Argentina
i
després
al
poble
de
Curuguaty
al
Paraguai.
Han
utilitzat
també
altres
fonts
específiques
de
recerca
històrica
com
el
portal
d?arxius
espanyols
PARES
o
Todos
los
nombres
buscant
un
fil
del
qual
estirar
per
trobar
dades
dels
seus
avantpassats.
I
han
trobat
informació
valuosíssima
com
la
Martina
que
ha
trobat
documentació
sobre
la
detenció,
el
judici
sumaríssim,
l?empresonament
i
la
desaparició
del
seu
rebesavi
Santiago,
o
l?Olívia
amb
familiars
exiliats
a
França,
o
en
Marc
i
el
seu
besavi
Manolo
sindicalista,
republicà
i
exiliat
a
França.
Enterrant
silencis
El
primer
dia
de
projecte,
en
explicar-los
que
Espanya
era
el
segon
país
del
món
amb
més
fosses
comunes
(al
davant
sols
hi
ha
Camboia),
i
mentre
miraven
el
mapa
de
la
localització
oficial
de
les
fosses
Ònia
va
exclamar:
Buahhhh!
Això
vol
dir
que
podem
estar
damunt
d?una?!!
I
efectivament,
així
és.
A
escassos
metres
d?on
passen
el
seu
dia
a
dia,
al
cementiri
de
Castellbisbal,
hi
ha
una
de
les
més
de
4000
fosses
comunes
que
hi
ha
encara
per
exhumar.
A
dintre
se
sap
que
hi
ha
entre
7
i
15
soldats
republicans
encara
per
identificar.
I
hi
ha
també
famílies
que
busquen
els
seus
avantpassats
per
donar-los
de
nou
el
seu
nom,
per
dignificar
la
seva
memòria
i
donar-los
un
comiat.
Per
entendre
més
profundament
el
que
hi
ha
darrere
d?aquesta
realitat,
hem
comptat
amb
la
inestimable
ajuda
d?en
René
Pacheco
arqueòleg
especialista
en
l?obertura
de
fosses
comunes
de
la
Guerra
Civil
a
Espanya
i
d?altres
països
del
món,
i
que
ens
ha
ajudat
a
entendre
tot
el
què
hi
ha
darrere
de
l?obertura
d?una
fossa
i
el
procediment
per
dur-ho
a
terme
en
virtut
de
la
llei
de
memòria
democràtica
20/2022.
L?obertura
de
la
fossa
de
Castellbisbal
està
en
boca
dels
alumnes.
Per
a
ells
i
elles
s?ha
convertit
en
una
necessitat
imperiosa
que
ha
emergit
d'una
profunda
consciència
de
la
seva
pròpia
història
i
dels
valors
de
justícia
i
restauració
social
col·lectiva.
Com
diu
en
René
Pacheco
?
cada
vegada
que
s?obre
una
fossa
s?enterra
un
silenci?
I
qui
posarà
ara
les
flors?-
pregunta
algú.
Les
flors,
les
anirem
a
posar
nosaltres,
contesta
algú
altre.
Com
quan
en
Jhonatan
va
descobrir
que
els
seus
orígens
no
són
paraguaians
sinó
que
els
seus
rebesavis,
la
Júlia
Ferrari
mestra
i
el
Manuel
Garrido
militar
republicà
eren
exiliats
espanyols,
que
primer
van
arribar
a
l?Argentina
i
després
al
poble
de
Curuguaty
al
Paraguai.
Han
utilitzat
també
altres
fonts
específiques
de
recerca
històrica
com
el
portal
d?arxius
espanyols
PARES
o
Todos
los
nombres
buscant
un
fil
del
qual
estirar
per
trobar
dades
dels
seus
avantpassats.
I
han
trobat
informació
valuosíssima
com
la
Martina
que
ha
trobat
documentació
sobre
la
detenció,
el
judici
sumaríssim,
l?empresonament
i
la
desaparició
del
seu
rebesavi
Santiago,
o
l?Olívia
amb
familiars
exiliats
a
França,
o
en
Marc
i
el
seu
besavi
Manolo
sindicalista,
republicà
i
exiliat
a
França.
Enterrant
silencis
El
primer
dia
de
projecte,
en
explicar-los
que
Espanya
era
el
segon
país
del
món
amb
més
fosses
comunes
(al
davant
sols
hi
ha
Camboia),
i
mentre
miraven
el
mapa
de
la
localització
oficial
de
les
fosses
Ònia
va
exclamar:
Buahhhh!
Això
vol
dir
que
podem
estar
damunt
d?una?!!
I
efectivament,
així
és.
A
escassos
metres
d?on
passen
el
seu
dia
a
dia,
al
cementiri
de
Castellbisbal,
hi
ha
una
de
les
més
de
4000
fosses
comunes
que
hi
ha
encara
per
exhumar.
A
dintre
se
sap
que
hi
ha
entre
7
i
15
soldats
republicans
encara
per
identificar.
I
hi
ha
també
famílies
que
busquen
els
seus
avantpassats
per
donar-los
de
nou
el
seu
nom,
per
dignificar
la
seva
memòria
i
donar-los
un
comiat.
Per
entendre
més
profundament
el
que
hi
ha
darrere
d?aquesta
realitat,
hem
comptat
amb
la
inestimable
ajuda
d?en
René
Pacheco
arqueòleg
especialista
en
l?obertura
de
fosses
comunes
de
la
Guerra
Civil
a
Espanya
i
d?altres
països
del
món,
i
que
ens
ha
ajudat
a
entendre
tot
el
què
hi
ha
darrere
de
l?obertura
d?una
fossa
i
el
procediment
per
dur-ho
a
terme
en
virtut
de
la
llei
de
memòria
democràtica
20/2022.
L?obertura
de
la
fossa
de
Castellbisbal
està
en
boca
dels
alumnes.
Per
a
ells
i
elles
s?ha
convertit
en
una
necessitat
imperiosa
que
ha
emergit
d'una
profunda
consciència
de
la
seva
pròpia
història
i
dels
valors
de
justícia
i
restauració
social
col·lectiva.
Com
diu
en
René
Pacheco
?
cada
vegada
que
s?obre
una
fossa
s?enterra
un
silenci?
I
qui
posarà
ara
les
flors?-
pregunta
algú.
Les
flors,
les
anirem
a
posar
nosaltres,
contesta
algú
altre.
28
Ron
Berger
?quan
un
estudiant
acaba
l'escola
i
passa
a
ser
un
adult,
serà
jutjat
no
per
la
seva
habilitat
fent
un
examen,
sinó
per
la
qualitat
de
la
seva
feina
i
la
seva
personalitat?
En
Ron
Berger,
conegut
per
la
"papallona
d'Austin",
és
el
creador
de
la
regla
de
feedback
efectiu
que
és
marca
de
la
casa
a
Les
Vinyes
i,
més
enllà
d'això,
és
un
referent
educatiu
a
nivell
internacional.
El
passat
mes
d'octubre
va
visitar
Catalunya
i
vam
tenir
el
gust
de
poder
formar-nos
al
seu
costat
durant
tres
dies,
tot
i
que
a
Les
Vinyes
ja
fa
temps
que
aprenem
d'ell,
i
que
inspira
el
nostre
projecte
educatiu.
Els
beneficis
i
la
necessitat
de
prioritzar
la
qualitat
i
la
profunditat,
saber
donar
i
rebre
feedback
efectiu
i
la
potència
de
la
reflexió,
són
tres
aprenentatges
que
no
haurien
estat
possibles
sense
la
feina
de
Ron
Berger
i
EL
Education.
Durant
la
formació
vam
aprofitar
per
fer-li
una
petita
entrevista
amb
la
intenció
de
fer
arribar
la
seva
experiència
i
perspectiva
global
a
les
nostres
estimades
famílies.
entrevista
Entrevista
realitzada
per
Caterina
Riba
i
Sergi
del
Moral
Pensant
en
les
nostres
famílies,
per
què
és
rellevant
que
els
seus
fills
i
filles
tinguin
l'oportunitat
d'experimentar
això
que
tu
anomenes
?beautiful
work??
És
difícil
de
traduir
?beatiful
work?
al
català,
literalment
significa
?bonic?,
però
tal
com
el
fem
servir
nosaltres
també
vol
dir
treball
important,
significatiu,
brillant,
amb
propòsit
i
sentit?
Hi
ha
diferents
paraules
en
català
que
podrien
descriure
treball
que
importa
en
el
món,
treball
que
està
realment
ben
fet.
Penso
que
si
és
important
pels
estudiants
i
les
famílies
és
perquè,
tots
nosaltres,
quan
ens
fem
grans
i
iniciem
la
nostra
vida
després
de
l?escola,
som
jutjats
per
dos
coses.
Una
és
la
qualitat
del
nostre
caràcter,
per
la
nostra
personalitat,
quin
tipus
d?ésser
humà
som.
Som
bones
Ron
Berger
?quan
un
estudiant
acaba
l'escola
i
passa
a
ser
un
adult,
serà
jutjat
no
per
la
seva
habilitat
fent
un
examen,
sinó
per
la
qualitat
de
la
seva
feina
i
la
seva
personalitat?
En
Ron
Berger,
conegut
per
la
"papallona
d'Austin",
és
el
creador
de
la
regla
de
feedback
efectiu
que
és
marca
de
la
casa
a
Les
Vinyes
i,
més
enllà
d'això,
és
un
referent
educatiu
a
nivell
internacional.
El
passat
mes
d'octubre
va
visitar
Catalunya
i
vam
tenir
el
gust
de
poder
formar-nos
al
seu
costat
durant
tres
dies,
tot
i
que
a
Les
Vinyes
ja
fa
temps
que
aprenem
d'ell,
i
que
inspira
el
nostre
projecte
educatiu.
Els
beneficis
i
la
necessitat
de
prioritzar
la
qualitat
i
la
profunditat,
saber
donar
i
rebre
feedback
efectiu
i
la
potència
de
la
reflexió,
són
tres
aprenentatges
que
no
haurien
estat
possibles
sense
la
feina
de
Ron
Berger
i
EL
Education.
Durant
la
formació
vam
aprofitar
per
fer-li
una
petita
entrevista
amb
la
intenció
de
fer
arribar
la
seva
experiència
i
perspectiva
global
a
les
nostres
estimades
famílies.
entrevista
Entrevista
realitzada
per
Caterina
Riba
i
Sergi
del
Moral
Pensant
en
les
nostres
famílies,
per
què
és
rellevant
que
els
seus
fills
i
filles
tinguin
l'oportunitat
d'experimentar
això
que
tu
anomenes
?beautiful
work??
És
difícil
de
traduir
?beatiful
work?
al
català,
literalment
significa
?bonic?,
però
tal
com
el
fem
servir
nosaltres
també
vol
dir
treball
important,
significatiu,
brillant,
amb
propòsit
i
sentit?
Hi
ha
diferents
paraules
en
català
que
podrien
descriure
treball
que
importa
en
el
món,
treball
que
està
realment
ben
fet.
Penso
que
si
és
important
pels
estudiants
i
les
famílies
és
perquè,
tots
nosaltres,
quan
ens
fem
grans
i
iniciem
la
nostra
vida
després
de
l?escola,
som
jutjats
per
dos
coses.
Una
és
la
qualitat
del
nostre
caràcter,
per
la
nostra
personalitat,
quin
tipus
d?ésser
humà
som.
Som
bones
29
públiques
et
motiven
per
esforçar-te
i
sentir
orgull,
i
porta
el
treball
acadèmic
al
mateix
escenari.
Per
aquest
motiu,
les
exhibicions
públiques
i
la
documentació
del
treball
que
feu
a
Les
Vinyes
són
molt
potents
i
important
per
donar
aquesta
motivació
als
estudiants
per
mostrar
la
seva
millor
versió.
Durant
aquests
dies
de
formació,
hem
tingut
oportunitat
de
compartir
què
fem
a
l?Institut
Escola
Les
Vinyes
i
l?Institut
Angeleta
Ferrer
de
Barcelona,
dues
escoles
?germanes?,
i
de
vegades,
degut
a
que
els
nostres
projectes
educatius
són
singulars,
de
vegades
algunes
famílies
els
costa
comprendre
plenament
el
sentit
del
que
fem.
De
nou,
pensant
en
les
nostres
famílies,
quin
feedback
honest,
amable
i
concret
ens
podries
donar?
Viatjo
per
tota
amèrica
i
per
tot
el
món
observant
escoles
que
estan
experimentant
noves
maneres
d'ensenyar
i
fent
aprenentatge
basat
en
projectes.
Sempre
és
difícil,
sol
fer
respecte
a
les
famílies
i
també
als
mestres
perquè
és
diferent.
I
crec
que
tot
el
que
no
és
convencional
és
una
mica
difícil
i
pot
ser
angoixar
al
principi,
però
crec
que
tots
hem
de
recordar
que
quan
nosaltres
érem
joves
i
anàvem
a
l'escola,
no
tot
el
que
passava
a
l'escola
era
profund,
significatiu
o
genial
per
a
nosaltres.
Les
nostres
experiències
escolars
de
joves
no
van
ser
perfectes,
i
podem
millorar-les.
Penso
que
quan
la
vostra
comunitat
veu
la
qualitat
del
treball
que
està
fent
la
vostra
escola,
crec
es
pot
comprendre
el
que
feu.
El
que
pugui
dir
sobre
perquè
és
rellevant
no
crec
que
tingui
gaire
importància,
però
quan
m?heu
ensenyat
el
programa
de
mà
dels
projectes
que
fan
els
vostres
estudiants,
i
els
exemples
llibres
i
textos
escrits
pels
vostres
estudiants,
no
em
puc
imaginar
un
membre
de
la
vostra
comunitat
que
veient
aquest
treball
i
no
quedi
impressionat
i
admirat.
La
qualitat
d'aquest
treball
no
és
habitual,
i
és
poderosa,
i
pot
canviar
la
percepció
dels
estudiants
sobre
el
que
poden
fer
al
món.
Per
tant,
crec
que
puc
parlar
de
la
importància
d'això,
però
el
treball
que
els
estudiants
de
la
vostra
escola
estan
fent
és
molt
més
potent
que
qualsevol
cosa
que
pugui
dir.
M'agradaria
dir-vos
que
he
vist
molts
programes
d'aprenentatge
basat
en
projectes
a
tot
el
món,
i
molt
poques
vegades
he
vist
treballs
que
He
vist
molts
programes
d'aprenentatge
basat
en
projectes
a
tot
el
món,
i
molt
poques
vegades
he
vist
treballs
que
m'impressionin
tant
com
els
que
he
vist
a
la
vostra
escola.
m'impressionessin
tant
com
els
que
he
vist
a
la
vostra
escola.
Estic
una
mica
trist
per
no
poder
estar
més
temps
aquí
a
Catalunya
i
visitar
la
vostra
escola
durant
aquest
viatge.
Ostres,
ens
impressionen
i
ens
emociones
les
teves
paraules.
Seguim
la
teva
feina
des
de
fa
temps
i
significa
molt
per
nosaltres
el
que
ens
dius.
Finalment,
volíem
parlar
una
mica
del
moviment
reaccionari
que
sembla
que
està
agafant
força
en
molts
llocs.
Es
parla
de
tornar
a
un
sistema
d'escola
més
tradicional,
amb
més
disciplina,
més
instrucció
directa.
És
també
una
tendència
als
Estats
Units?
Quina
és
la
teva
opinió
global
sobre
aquest
tema?
Dues
publicacions
excel·lents
de
Ron
Berger
que
han
fonamentat
i
inspirat
millores
del
nostre
projecte
educatiu
bibliografia
recomanada
Evolució
d'una
il·lustració
científica
gràcies
a
la
iteració
i
el
feedback
.
Austin?s
Butterfly:
Building
Excellence
in
Student
Work
vimeo.com/38247060
persones?
Som
persones
confiables?
Tenim
coratge
i
compassió?
I
l?altra
és
la
qualitat
del
nostre
treball.
Som
capaços
de
fer
un
treball
de
qualitat?
És
molt
important
que
els
estudiants
sentin
que
importa
fer
treball
de
qualitat,
ben
fet,
?beautiful?.
I
fent
aquest
treball
públic,
es
dona
als
estudiants
una
motivació
per
preocupar-se
per
la
qualitat
del
que
fan,
no
es
tracta
de
ser
obedient,
sinó
de
sentir
orgull
davant
de
persones
que
estimen
i
admiren,
les
seves
famílies,
la
comunitat,
els
amics?
i
nosaltres
ja
fem
això
quan
els
estudiants
fan
esport,
quan
juguen
a
futbol,
toquen
un
instrument,
quan
ballen?
el
seu
treball
és
públic
i
es
preocupen
de
fer-ho
bé,
perquè
volen
complaure
la
seva
família,
els
seus
amics,
i
la
comunitat
al
seu
voltant.
És
tracta
de
la
mateixa
idea,
les
presentacions
públiques
et
motiven
per
esforçar-te
i
sentir
orgull,
i
porta
el
treball
acadèmic
al
mateix
escenari.
Per
aquest
motiu,
les
exhibicions
públiques
i
la
documentació
del
treball
que
feu
a
Les
Vinyes
són
molt
potents
i
important
per
donar
aquesta
motivació
als
estudiants
per
mostrar
la
seva
millor
versió.
Durant
aquests
dies
de
formació,
hem
tingut
oportunitat
de
compartir
què
fem
a
l?Institut
Escola
Les
Vinyes
i
l?Institut
Angeleta
Ferrer
de
Barcelona,
dues
escoles
?germanes?,
i
de
vegades,
degut
a
que
els
nostres
projectes
educatius
són
singulars,
de
vegades
algunes
famílies
els
costa
comprendre
plenament
el
sentit
del
que
fem.
De
nou,
pensant
en
les
nostres
famílies,
quin
feedback
honest,
amable
i
concret
ens
podries
donar?
Viatjo
per
tota
amèrica
i
per
tot
el
món
observant
escoles
que
estan
experimentant
noves
maneres
d'ensenyar
i
fent
aprenentatge
basat
en
projectes.
Sempre
és
difícil,
sol
fer
respecte
a
les
famílies
i
també
als
mestres
perquè
és
diferent.
I
crec
que
tot
el
que
no
és
convencional
és
una
mica
difícil
i
pot
ser
angoixar
al
principi,
però
crec
que
tots
hem
de
recordar
que
quan
nosaltres
érem
joves
i
anàvem
a
l'escola,
no
tot
el
que
passava
a
l'escola
era
profund,
significatiu
o
genial
per
a
nosaltres.
Les
nostres
experiències
escolars
de
joves
no
van
ser
perfectes,
i
podem
millorar-les.
Penso
que
quan
la
vostra
comunitat
veu
la
qualitat
del
treball
que
està
fent
la
vostra
escola,
crec
es
pot
comprendre
el
que
feu.
El
que
pugui
dir
sobre
perquè
és
rellevant
no
crec
que
tingui
gaire
importància,
però
quan
m?heu
ensenyat
el
programa
de
mà
dels
projectes
que
fan
els
vostres
estudiants,
i
els
exemples
llibres
i
textos
escrits
pels
vostres
estudiants,
no
em
puc
imaginar
un
membre
de
la
vostra
comunitat
que
veient
aquest
treball
i
no
quedi
impressionat
i
admirat.
La
qualitat
d'aquest
treball
no
és
habitual,
i
és
poderosa,
i
pot
canviar
la
percepció
dels
estudiants
sobre
el
que
poden
fer
al
món.
Per
tant,
crec
que
puc
parlar
de
la
importància
d'això,
però
el
treball
que
els
estudiants
de
la
vostra
escola
estan
fent
és
molt
més
potent
que
qualsevol
cosa
que
pugui
dir.
M'agradaria
dir-vos
que
he
vist
molts
programes
d'aprenentatge
basat
en
projectes
a
tot
el
món,
i
molt
poques
vegades
he
vist
treballs
que
He
vist
molts
programes
d'aprenentatge
basat
en
projectes
a
tot
el
món,
i
molt
poques
vegades
he
vist
treballs
que
m'impressionin
tant
com
els
que
he
vist
a
la
vostra
escola.
m'impressionessin
tant
com
els
que
he
vist
a
la
vostra
escola.
Estic
una
mica
trist
per
no
poder
estar
més
temps
aquí
a
Catalunya
i
visitar
la
vostra
escola
durant
aquest
viatge.
Ostres,
ens
impressionen
i
ens
emociones
les
teves
paraules.
Seguim
la
teva
feina
des
de
fa
temps
i
significa
molt
per
nosaltres
el
que
ens
dius.
Finalment,
volíem
parlar
una
mica
del
moviment
reaccionari
que
sembla
que
està
agafant
força
en
molts
llocs.
Es
parla
de
tornar
a
un
sistema
d'escola
més
tradicional,
amb
més
disciplina,
més
instrucció
directa.
És
també
una
tendència
als
Estats
Units?
Quina
és
la
teva
opinió
global
sobre
aquest
tema?
Dues
publicacions
excel·lents
de
Ron
Berger
que
han
fonamentat
i
inspirat
millores
del
nostre
projecte
educatiu
bibliografia
recomanada
Evolució
d'una
il·lustració
científica
gràcies
a
la
iteració
i
el
feedback
.
Austin?s
Butterfly:
Building
Excellence
in
Student
Work
vimeo.com/38247060
persones?
Som
persones
confiables?
Tenim
coratge
i
compassió?
I
l?altra
és
la
qualitat
del
nostre
treball.
Som
capaços
de
fer
un
treball
de
qualitat?
És
molt
important
que
els
estudiants
sentin
que
importa
fer
treball
de
qualitat,
ben
fet,
?beautiful?.
I
fent
aquest
treball
públic,
es
dona
als
estudiants
una
motivació
per
preocupar-se
per
la
qualitat
del
que
fan,
no
es
tracta
de
ser
obedient,
sinó
de
sentir
orgull
davant
de
persones
que
estimen
i
admiren,
les
seves
famílies,
la
comunitat,
els
amics?
i
nosaltres
ja
fem
això
quan
els
estudiants
fan
esport,
quan
juguen
a
futbol,
toquen
un
instrument,
quan
ballen?
el
seu
treball
és
públic
i
es
preocupen
de
fer-ho
bé,
perquè
volen
complaure
la
seva
família,
els
seus
amics,
i
la
comunitat
al
seu
voltant.
És
tracta
de
la
mateixa
idea,
les
presentacions
30
L'educació
està
canviant
a
tot
el
món,
i
el
canvi
sempre
és
difícil.
El
canvi
és
difícil
per
a
tothom.
I
crec
que
en
cada
comunitat,
en
cada
país,
sempre
està
present
aquesta
pregunta:
"No
podem
tornar
enrere?
No
podem
tornar
a
com
eren
les
coses?"
Perquè
el
canvi
fa
una
mica
de
por,
és
diferent.
I
crec
que
tendim
a
oblidar
com
eren
les
coses.
No
eren
tan
fantàstiques
com
recordem.
Avui,
la
gent
està
millor
educada
que
mai,
hi
ha
més
justícia
que
mai,
i
hi
ha
menys
sofriment
que
mai
al
món.
No
hi
havia
"bons
vells
temps"
com
pensem.
Tenim
alguns
bons
records
de
les
escoles
de
la
nostra
joventut,
però
si
som
honestos
amb
nosaltres
mateixos,
no
tot
era
perfecte.
Molts
de
nosaltres
no
utilitzàvem
bé
el
nostre
temps
a
l'escola,
no
ens
importava
profundament
el
que
apreníem,
ni
tan
sols
enteníem
per
què
apreníem
el
que
estàvem
aprenent
la
major
part
del
temps.
Per
tant,
és
important
reconèixer
que
no
hi
havia
un
"temps
passat"
al
qual
tornar.
Estem
treballant
per
millorar
el
que
fem,
i
enlloc
de
jutjar
les
noves
idees,
crec
que
si
ens
fixem
en
els
estudiants,
si
el
treball
que
fan
és
de
qualitat,
si
estan
aprenent
i
pensant,
no
hauríem
de
preocupar-nos
per
la
forma
o
l'estructura.
Hem
de
preocupar-nos
perquè
els
estudiants
estan
adquirint
les
competències
que
necessiten
per
a
la
vida,
i
que
el
seu
aprenentatge
sigui
de
qualitat.
Si
això
està
passant,
aleshores
hem
de
seguir
endavant
i
acceptar-ho.
No
hem
de
tornar
al
passat.
Hem
de
mirar
cap
al
futur,
assegurar-nos
que
els
estudiants
estan
fent
un
bon
treball,
que
estan
aprenent
i
que
el
seu
treball
és
de
qualitat.
Això
és
el
que
importa,
on
hauríem
de
posar
el
focus.
I
no
hauríem
de
preocupar-nos
per
l?estratègia
que
fem
servir
si
els
estudiants
estan
aconseguint
això.
Tot
i
que
les
estructures
poden
canviar,
el
que
ha
de
quedar
clar
és
que
els
estudiants
estan
aprenent
i
senten
passió
pel
que
fan.
Si
aquest
és
el
cas,
aleshores
aquest
és
el
camí
que
hem
de
seguir.
Quan
la
gent
parla
de
"bons
vells
temps",
cal
preguntar-se:
Realment
van
ser
tan
bons
per
a
tu?
Et
va
agradar
l'escola?
Molts
de
nosaltres,
en
realitat,
no
va
tenir
una
gran
experiència
escolar,
és
curiós
quan
la
gent
sent
nostàlgia
d?una
escola
que
va
avorrir.
Moltes
persones
pensen
que
una
funció
de
l?escola
és
"seleccionar"
qui
és
competent
i
qui
no,
i
de
vegades,
qui
pensa
això
sovint
són
les
persones
que
van
ser
seleccionades.
Bon
punt!
Estàs
dient
que
moltes
persones
(professors,
persones
de
negocis,
polítics?)
estan
en
aquesta
categoria
i
diuen
?el
sistema
va
funcionar
per
mi,
a
mi
em
va
bé,
perquè
hauríem
de
canviar?
perquè
no
tornem
a
com
eren
les
coses
en
el
passat??.
Primer,
és
important
recordar
que
el
sistema
no
va
funcionar
per
tothom,
i
quan
més
tires
enrere
en
el
temps,
per
més
persones
el
sistema
no
va
funcionar,
i
necessitem
que
tothom
aprengui.
Alhora,
quan
pensem
en
la
nostra
pròpia
experiència
escolar,
hem
de
reconèixer
que
molts
de
nosaltres
vam
tenir
èxit
malgrat
el
sistema
educatiu.
Molts
de
nosaltres
vam
tenir
el
suport
de
les
nostres
famílies,
teníem
llibres
a
casa
i
un
ambient
que
ens
va
ajudar.
Però
molts
altres
alumnes,
que
no
tenien
aquest
suport,
no
haurien
tingut
èxit
en
el
model
antic.
Això
ens
ha
de
fer
pensar
en
com
millorar
l'escola
per
a
tots
els
estudiants,
perquè
si
els
estudiants
aprenen
bé,
tota
la
societat
millora.
I
aquest
és
un
dels
punts
més
importants:
si
els
estudiants
estan
aprenent,
senten
passió
pel
que
fan,
i
estan
fent
feina
de
qualitat,
hem
de
seguir
aquest
camí.
El
canvi
pot
ser
difícil,
però
és
necessari.
Escoltant
una
Presentació
d'aprenentatge
d'una
estudiant
de
l'Institut
Angeleta
Ferrer
(Barcelona)
durant
la
formació
amb
Ron
Berger.
Quan
la
gent
parla
de
"bons
vells
temps",
cal
preguntar-se:
Realment
van
ser
tan
bons
per
a
tu?
Et
va
agradar
l'escola?
Molts
de
nosaltres,
en
realitat,
no
va
tenir
una
gran
experiència
escolar,
és
curiós
quan
la
gent
sent
nostàlgia
d?una
escola
que
va
avorrir.
L'educació
està
canviant
a
tot
el
món,
i
el
canvi
sempre
és
difícil.
El
canvi
és
difícil
per
a
tothom.
I
crec
que
en
cada
comunitat,
en
cada
país,
sempre
està
present
aquesta
pregunta:
"No
podem
tornar
enrere?
No
podem
tornar
a
com
eren
les
coses?"
Perquè
el
canvi
fa
una
mica
de
por,
és
diferent.
I
crec
que
tendim
a
oblidar
com
eren
les
coses.
No
eren
tan
fantàstiques
com
recordem.
Avui,
la
gent
està
millor
educada
que
mai,
hi
ha
més
justícia
que
mai,
i
hi
ha
menys
sofriment
que
mai
al
món.
No
hi
havia
"bons
vells
temps"
com
pensem.
Tenim
alguns
bons
records
de
les
escoles
de
la
nostra
joventut,
però
si
som
honestos
amb
nosaltres
mateixos,
no
tot
era
perfecte.
Molts
de
nosaltres
no
utilitzàvem
bé
el
nostre
temps
a
l'escola,
no
ens
importava
profundament
el
que
apreníem,
ni
tan
sols
enteníem
per
què
apreníem
el
que
estàvem
aprenent
la
major
part
del
temps.
Per
tant,
és
important
reconèixer
que
no
hi
havia
un
"temps
passat"
al
qual
tornar.
Estem
treballant
per
millorar
el
que
fem,
i
enlloc
de
jutjar
les
noves
idees,
crec
que
si
ens
fixem
en
els
estudiants,
si
el
treball
que
fan
és
de
qualitat,
si
estan
aprenent
i
pensant,
no
hauríem
de
preocupar-nos
per
la
forma
o
l'estructura.
Hem
de
preocupar-nos
perquè
els
estudiants
estan
adquirint
les
competències
que
necessiten
per
a
la
vida,
i
que
el
seu
aprenentatge
sigui
de
qualitat.
Si
això
està
passant,
aleshores
hem
de
seguir
endavant
i
acceptar-ho.
No
hem
de
tornar
al
passat.
Hem
de
mirar
cap
al
futur,
assegurar-nos
que
els
estudiants
estan
fent
un
bon
treball,
que
estan
aprenent
i
que
el
seu
treball
és
de
qualitat.
Això
és
el
que
importa,
on
hauríem
de
posar
el
focus.
I
no
hauríem
de
preocupar-nos
per
l?estratègia
que
fem
servir
si
els
estudiants
estan
aconseguint
això.
Tot
i
que
les
estructures
poden
canviar,
el
que
ha
de
quedar
clar
és
que
els
estudiants
estan
aprenent
i
senten
passió
pel
que
fan.
Si
aquest
és
el
cas,
aleshores
aquest
és
el
camí
que
hem
de
seguir.
Quan
la
gent
parla
de
"bons
vells
temps",
cal
preguntar-se:
Realment
van
ser
tan
bons
per
a
tu?
Et
va
agradar
l'escola?
Molts
de
nosaltres,
en
realitat,
no
va
tenir
una
gran
experiència
escolar,
és
curiós
quan
la
gent
sent
nostàlgia
d?una
escola
que
va
avorrir.
Moltes
persones
pensen
que
una
funció
de
l?escola
és
"seleccionar"
qui
és
competent
i
qui
no,
i
de
vegades,
qui
pensa
això
sovint
són
les
persones
que
van
ser
seleccionades.
Bon
punt!
Estàs
dient
que
moltes
persones
(professors,
persones
de
negocis,
polítics?)
estan
en
aquesta
categoria
i
diuen
?el
sistema
va
funcionar
per
mi,
a
mi
em
va
bé,
perquè
hauríem
de
canviar?
perquè
no
tornem
a
com
eren
les
coses
en
el
passat??.
Primer,
és
important
recordar
que
el
sistema
no
va
funcionar
per
tothom,
i
quan
més
tires
enrere
en
el
temps,
per
més
persones
el
sistema
no
va
funcionar,
i
necessitem
que
tothom
aprengui.
Alhora,
quan
pensem
en
la
nostra
pròpia
experiència
escolar,
hem
de
reconèixer
que
molts
de
nosaltres
vam
tenir
èxit
malgrat
el
sistema
educatiu.
Molts
de
nosaltres
vam
tenir
el
suport
de
les
nostres
famílies,
teníem
llibres
a
casa
i
un
ambient
que
ens
va
ajudar.
Però
molts
altres
alumnes,
que
no
tenien
aquest
suport,
no
haurien
tingut
èxit
en
el
model
antic.
Això
ens
ha
de
fer
pensar
en
com
millorar
l'escola
per
a
tots
els
estudiants,
perquè
si
els
estudiants
aprenen
bé,
tota
la
societat
millora.
I
aquest
és
un
dels
punts
més
importants:
si
els
estudiants
estan
aprenent,
senten
passió
pel
que
fan,
i
estan
fent
feina
de
qualitat,
hem
de
seguir
aquest
camí.
El
canvi
pot
ser
difícil,
però
és
necessari.
Escoltant
una
Presentació
d'aprenentatge
d'una
estudiant
de
l'Institut
Angeleta
Ferrer
(Barcelona)
durant
la
formació
amb
Ron
Berger.
Quan
la
gent
parla
de
"bons
vells
temps",
cal
preguntar-se:
Realment
van
ser
tan
bons
per
a
tu?
Et
va
agradar
l'escola?
Molts
de
nosaltres,
en
realitat,
no
va
tenir
una
gran
experiència
escolar,
és
curiós
quan
la
gent
sent
nostàlgia
d?una
escola
que
va
avorrir.
31
la
qualitat
requereix
múltiples
intents
La
Lucía,
la
Mariona
i
en
Tiemoko
ajustant
la
tensió
de
l'elàstic
de
la
seva
catapulta
balista
la
qualitat
requereix
múltiples
intents
La
Lucía,
la
Mariona
i
en
Tiemoko
ajustant
la
tensió
de
l'elàstic
de
la
seva
catapulta
balista
32
33
El
6
d'agost
del
1945
a
les
8:15
tot
Japó
sencer
va
tremolar
i
el
meu
món
va
canviar
per
sempre.
Jo
no
ho
sabia,
però
unes
hores
abans
ja
s?havia
activat
el
compte
enrere.
Un
munt
d?ulls
em
miren,
van
acompanyats
d?admiració,
jo
dono
voltes
mentre
el
meu
preciós
kimono
de
flors
gira,
acompanyant
el
meu
moviment,
els
meus
increïbles
cabells
llargs
i
brillants
com
la
seda,
es
mouen
perseguint
el
meu
cos
i
jo
segueixo
el
ritme
de
la
música
mentre
el?
-Hanoka!-,
la
veu
de
la
meva
germana
em
desperta
mentre
les
seves
paraules
estridents
em
treuen
d?aquell
meravellós
somni.
M?aixeco
ràpidament
del
llit
encara
amb
els
ulls
clucs,
em
poso
l?uniforme
com
puc:
la
faldilla,
els
mitjons,
el
llaç?
-Hanokaaa!,
si
no
baixes
ja,
m?hen
vaig
jo
sola,
que
farem
tard-
M'acabo
de
pentinar
els
cabells
i
em
repasso
al
mirall
per
veure
que
està
tot
correcte,
com
sempre
no
hi
veig
res
d?especial.
Vaig
cap
a
la
sortida,
però
la
Haruko
ja
no
hi
és,
li
dic
adeu
a
la
meva
mare
i
ella
em
regala
un
bon
dia,
em
calço,
agafo
la
cartera
i
surto
corrents.
Ja
sé
que
no
atraparé
a
la
Haruko
i
tornaré
a
fer
tard,
segur
que
m'estarà
esperant
a
la
porta
de
l'escola
amb
cara
de
pocs
amics
i
jo
li
faré
la
mateixa
promesa
de
cada
dia.
HANOKA
SUZUKI
Civil
japonesa
a
Hiroshima
Relat
escrit
Bruna
A
(4t
d'ESO)
Taral·lejo
la
meva
cançó
preferida
mentre
travesso
el
carrer.
Saludo
a
la
senyora
Rukuke
que
ve
del
mercat.
Tot
és
com
cada
dia.
Mateix
paisatge,
mateixos
edificis
i
colors,
afins
a
fa
dies,
sent
esclava
de
la
monotonia,
però
experta
en
procrastinar,
però
de
tant
en
tant
recordant
la
dolça
i
alegre
melodia
que
em
fa
pensar
que
un
dia
d?aquests
la
meva
vida
farà
un
gir
de
cent
vuitanta
graus.
Mentre
passo
per
davant
del
parc,
futures
escenes
imaginàries
m'aixequen
un
somriure
que
em
dona
força.
Traspasso
el
pont
que
cobreix
el
riu
?ta.
Regularment,
em
paro
per
observar
com
l?aigua
segueix
el
seu
curs
i
supera
els
obstacles,
miro
els
últims
peixets
durats,
i
escolto
els
hipnòtics
cants
de
l?aigua,
però
últimament
en
el
meu
paisatge
es
veuen
inclosos
uns
militars
jaguts
a
la
vora
del
riu,
que
em
fan
sortir
de
la
meva
fantasia.
Hiroshima
des
de
l?inici
de
la
guerra
ja
no
és
el
mateix,
ja
no
té
la
mateixa
brillantor,
aquella
que
em
feia
ballar
per
als
carrers,
els
colors
alegres
dels
fanalets,les
reunions
dels
avis
a
les
places,
la
cultura,
el
menjar
i
la
gent,
ja
res
és
com
era.
Hiroshima
es
va
apagant
i
jo
juntament
amb
ella.
Segueixo
el
meu
camí.
Recorro
el
carrer
principal,
ja
falta
poc
per
arribar.
Camino
per
davant
de
les
paradetes,que
cada
cop
creacions
El
6
d'agost
del
1945
a
les
8:15
tot
Japó
sencer
va
tremolar
i
el
meu
món
va
canviar
per
sempre.
Jo
no
ho
sabia,
però
unes
hores
abans
ja
s?havia
activat
el
compte
enrere.
Un
munt
d?ulls
em
miren,
van
acompanyats
d?admiració,
jo
dono
voltes
mentre
el
meu
preciós
kimono
de
flors
gira,
acompanyant
el
meu
moviment,
els
meus
increïbles
cabells
llargs
i
brillants
com
la
seda,
es
mouen
perseguint
el
meu
cos
i
jo
segueixo
el
ritme
de
la
música
mentre
el?
-Hanoka!-,
la
veu
de
la
meva
germana
em
desperta
mentre
les
seves
paraules
estridents
em
treuen
d?aquell
meravellós
somni.
M?aixeco
ràpidament
del
llit
encara
amb
els
ulls
clucs,
em
poso
l?uniforme
com
puc:
la
faldilla,
els
mitjons,
el
llaç?
-Hanokaaa!,
si
no
baixes
ja,
m?hen
vaig
jo
sola,
que
farem
tard-
M'acabo
de
pentinar
els
cabells
i
em
repasso
al
mirall
per
veure
que
està
tot
correcte,
com
sempre
no
hi
veig
res
d?especial.
Vaig
cap
a
la
sortida,
però
la
Haruko
ja
no
hi
és,
li
dic
adeu
a
la
meva
mare
i
ella
em
regala
un
bon
dia,
em
calço,
agafo
la
cartera
i
surto
corrents.
Ja
sé
que
no
atraparé
a
la
Haruko
i
tornaré
a
fer
tard,
segur
que
m'estarà
esperant
a
la
porta
de
l'escola
amb
cara
de
pocs
amics
i
jo
li
faré
la
mateixa
promesa
de
cada
dia.
HANOKA
SUZUKI
Civil
japonesa
a
Hiroshima
Relat
escrit
Bruna
A
(4t
d'ESO)
Taral·lejo
la
meva
cançó
preferida
mentre
travesso
el
carrer.
Saludo
a
la
senyora
Rukuke
que
ve
del
mercat.
Tot
és
com
cada
dia.
Mateix
paisatge,
mateixos
edificis
i
colors,
afins
a
fa
dies,
sent
esclava
de
la
monotonia,
però
experta
en
procrastinar,
però
de
tant
en
tant
recordant
la
dolça
i
alegre
melodia
que
em
fa
pensar
que
un
dia
d?aquests
la
meva
vida
farà
un
gir
de
cent
vuitanta
graus.
Mentre
passo
per
davant
del
parc,
futures
escenes
imaginàries
m'aixequen
un
somriure
que
em
dona
força.
Traspasso
el
pont
que
cobreix
el
riu
?ta.
Regularment,
em
paro
per
observar
com
l?aigua
segueix
el
seu
curs
i
supera
els
obstacles,
miro
els
últims
peixets
durats,
i
escolto
els
hipnòtics
cants
de
l?aigua,
però
últimament
en
el
meu
paisatge
es
veuen
inclosos
uns
militars
jaguts
a
la
vora
del
riu,
que
em
fan
sortir
de
la
meva
fantasia.
Hiroshima
des
de
l?inici
de
la
guerra
ja
no
és
el
mateix,
ja
no
té
la
mateixa
brillantor,
aquella
que
em
feia
ballar
per
als
carrers,
els
colors
alegres
dels
fanalets,les
reunions
dels
avis
a
les
places,
la
cultura,
el
menjar
i
la
gent,
ja
res
és
com
era.
Hiroshima
es
va
apagant
i
jo
juntament
amb
ella.
Segueixo
el
meu
camí.
Recorro
el
carrer
principal,
ja
falta
poc
per
arribar.
Camino
per
davant
de
les
paradetes,que
cada
cop
creacions
34
tenen
menys
color,
passo
per
davant
de
la
meva
botiga
preferida
que
és
l'última
que
fa
pastissets
d?arròs,m'arriba
la
flaire
i
em
cau
la
bava,
però
no
em
puc
aturar.
Els
meus
peus
acelrelan
el
ritme,
un,
dos,
un
,dos,
cada
cop
més
ràpid,
vaig
amb
compte
per
no
ensopegar-me.
Passo
la
cantonada
ja
hi
soc,
ja
puc
veure
les
teules
d'un
color
vermellós
i
la
fusta
vernisada,
tot
emmurallat
per
una
tanca,
que
deixa
al
descobert
una
porta
oberta,
de
dins
surten,
veus,
riures,
plors
i
plans
per
a
demà.
Just
en
mig
i
trobo
la
silueta
que
buscava,
la
Haruko.
La
meva
germana
és
una
noia
més
aviat
prima
que
té
els
cabells
negres
i
llargs,
i
d?alçada
som
bastant
iguals.
Ella
i
jo
en
alguns
aspectes
no
ens
assemblem
massa,
és
molt
rígida
i
sembla
que
visqui
per
estudiar
i
de
tant
en
tant
per
perseguir
els
nois,
és
una
noia
introvertida
que
costa
saber
el
que
li
passa,
però
jo
sé
el
que
ella
pensa
de
debò.
Noto
que
començo
a
suar
i
em
falta
l?aire,
afluixo
el
ritme,
llavors
creuem
mirades,la
seva
em
traspassa,
posa
aquella
cara
que
no
m'agrada
gens
,
quan
arruga
el
nas
i
aixeca
una
cella,
li
ofereixo
un
somriure
de
disculpa.
No
té
temps
de
reaccionar,un
soroll
estrident
em
fa
que
el
meu
cos
és
garratibi
i
arranca
el
somriure
de
la
meva
cara.
Les
alarmes
antiaèries
s?han
activat.
Les
nostres
mirades
tornen
a
creuar-se,
però
la
ràbia
dels
seus
ulls
ha
desaparegut.
Una
manta
de
responsabilitat
m'embolcalla
en
veure
por
als
seus
ulls
i
noto
que
ella
pot
veure
el
meu.
Ens
quedem
a
sis
metres.
Just
després
m'enlluerna
una
llum
blanca
seguida
d'una
onada
de
calor
que
em
nubla
la
vista
i
fa
que
perdi
la
capacitat
de
fer
qualsevol
cosa,
tot
es
torna
negre
i
un
fort
i
interminable
xiulet
em
perfora.
Tot
és
fosc.
Què
ha
passat?,em
pregunta
aquella
veueta,
enterrada
dins
del
meu
cap,
que
continua
ressonant
durant
el
qual
no
sé
si
són
segons
o
mi?
-La
Hanoka!!-.
Reacciono,
el
meu
cor
s'accelera
i
la
meva
respiració
s?agita,
intento
mourem,
però
el
meu
cos
no
respon,
em
calmo,
però
sense
deixar
de
sentir
un
nus
a
l?estómac.Un
fort
dolor
punxant
resideix
al
meu
cap,
que
em
retumba
i
desordena
el
meu
únic
pensament,
noto
com
la
pell
m?escou
i
em
pica.
A
poc
a
poc
vaig
tornant
a
recuperar
alguns
dels
sentits,
assaboreixo
un
estrany
sabor
metàl·lic
semblant
al
de
la
sang,
se
sent
un
intens
olor
de
fum,
brasa
i
una
nova
i
desagradable
fragància,
que
no
reconec.
Lentament
i
amb
molt
d'esforç
vaig
recuperant
el
control
sobre
el
meu
cos,
però
no
em
moc.
Obro
els
ulls,
però
no
veig
res,
només
una
petita
escletxa,
per
on
passa
un
fil
de
llum,
que
em
permet
veure
escassament
on
soc,
paro
l'orella,
no
se
sent
res,
tot
està
inundat
per
al
silenci,
però
de
tant
en
tant
s?escolta
algun
plor.
Continuo
sense
poder-me
moure,
ja
que
he
quedat
enterrada
sota
una
pila
de
ferralla.
Cada
cop
fa
més
calor
i
em
costa
més
respirar,
finalment
se'm
fa
inevitable
no
deixar-me
endur
pel
dolor.
Sento
una
veu
-Hanoka!!!-,
no
aconsegueixo
distingir
ni
a
qui
pertany
ni
d'on
bé
-Hanokaa!!!-,
un
altre
cop,
aquesta
vegada
sí
que
puc
reconèixer
la
veu,
és
la
de
la
Haruko,
començo
a
cridar
com
puc
-Haruko!!!-,
faig
un
silenci
esperant
una
resposta
que
no
arriba
-Harukoo!-,
soc
aquí
sota
la
ferralla!-,
espero,
ella
contesta,
sento
uns
passos
que
s'acosten
acompanyats
de
gemecs
-Hanoka,
ja
vaig-,
la
seva
veu
em
tranquil·litza
mentre
enretira
algunes
de
les
peces
amb
l'ajut
d?un
militar,
gasta
les
últimes
forces
que
li
queden.
Surto
com
puc
amb
la
seva
ajuda,
un
cop
m?allibero
i
observo.
Em
colpeja
una
onada
de
devastació
en
veure
les
cremades
i
les
ferides
que
té.
Finalment
ens
enfonsem
en
una
delicada
abraçada.
Juntes
contemplem
tot
el
que
hi
ha
al
nostre
voltant,
en
estat
de
xoc.
No
queda
res,
tot
està
destruït,
tot
el
nostre
entorn
està
cremat
o
sesta
cremant.
L'aire
és
dens
i
fa
mal
en
respirar,
els
ulls
ens
piquen
per
culpa
de
la
cendra
i
el
fum,
i
la
pell
ens
crema.
Tot
és
negre,
sembla
una
nit
sense
estrelles.
Juntes
ens
deixem
caure
a
terra,
impactades,
amb
set,
ferides
i
sense
saber
què
fer,
assimilant
tot
el
que
passa
en
el
nostre
entorn,
i
buscant
supervivents
amb
la
mirada.
Em
deixo
endur
pel
sentiment
de
voler
fer
molt
i
no
poder
fer
res,
i
el
vuit
que
consumeix
lentament.
Veiem
com
el
lloc
on
hem
rigut,
plorat,
i
crescut,
s'enfonsa
i
es
crema,
i
amb
ell
s?emporta
a
tothom
juntament
amb
nosaltres.
Tot
sumit
en
un
silenci
inconscient,
el
meu
malestar
es
va
apoderant
de
mi
fins
que
no
queda
res,
la
meva
última
llàgrima
es
desplaça
per
la
meva
galta.
Adeu,
estimada
Hiroshima.
publicació
Aquest
relat,
escrit
per
la
Bruna
A,
és
una
ficció
situada
en
el
context
polític
i
social
de
la
Segona
Guerra
Mundial,
i
forma
part
del
llibre
publicat
en
el
el
projecte
Món
en
guerra
que
recull
totes
les
creacions
literàries
dels
nois
i
noies
de
4t
d'ESO.
tenen
menys
color,
passo
per
davant
de
la
meva
botiga
preferida
que
és
l'última
que
fa
pastissets
d?arròs,m'arriba
la
flaire
i
em
cau
la
bava,
però
no
em
puc
aturar.
Els
meus
peus
acelrelan
el
ritme,
un,
dos,
un
,dos,
cada
cop
més
ràpid,
vaig
amb
compte
per
no
ensopegar-me.
Passo
la
cantonada
ja
hi
soc,
ja
puc
veure
les
teules
d'un
color
vermellós
i
la
fusta
vernisada,
tot
emmurallat
per
una
tanca,
que
deixa
al
descobert
una
porta
oberta,
de
dins
surten,
veus,
riures,
plors
i
plans
per
a
demà.
Just
en
mig
i
trobo
la
silueta
que
buscava,
la
Haruko.
La
meva
germana
és
una
noia
més
aviat
prima
que
té
els
cabells
negres
i
llargs,
i
d?alçada
som
bastant
iguals.
Ella
i
jo
en
alguns
aspectes
no
ens
assemblem
massa,
és
molt
rígida
i
sembla
que
visqui
per
estudiar
i
de
tant
en
tant
per
perseguir
els
nois,
és
una
noia
introvertida
que
costa
saber
el
que
li
passa,
però
jo
sé
el
que
ella
pensa
de
debò.
Noto
que
començo
a
suar
i
em
falta
l?aire,
afluixo
el
ritme,
llavors
creuem
mirades,la
seva
em
traspassa,
posa
aquella
cara
que
no
m'agrada
gens
,
quan
arruga
el
nas
i
aixeca
una
cella,
li
ofereixo
un
somriure
de
disculpa.
No
té
temps
de
reaccionar,un
soroll
estrident
em
fa
que
el
meu
cos
és
garratibi
i
arranca
el
somriure
de
la
meva
cara.
Les
alarmes
antiaèries
s?han
activat.
Les
nostres
mirades
tornen
a
creuar-se,
però
la
ràbia
dels
seus
ulls
ha
desaparegut.
Una
manta
de
responsabilitat
m'embolcalla
en
veure
por
als
seus
ulls
i
noto
que
ella
pot
veure
el
meu.
Ens
quedem
a
sis
metres.
Just
després
m'enlluerna
una
llum
blanca
seguida
d'una
onada
de
calor
que
em
nubla
la
vista
i
fa
que
perdi
la
capacitat
de
fer
qualsevol
cosa,
tot
es
torna
negre
i
un
fort
i
interminable
xiulet
em
perfora.
Tot
és
fosc.
Què
ha
passat?,em
pregunta
aquella
veueta,
enterrada
dins
del
meu
cap,
que
continua
ressonant
durant
el
qual
no
sé
si
són
segons
o
mi?
-La
Hanoka!!-.
Reacciono,
el
meu
cor
s'accelera
i
la
meva
respiració
s?agita,
intento
mourem,
però
el
meu
cos
no
respon,
em
calmo,
però
sense
deixar
de
sentir
un
nus
a
l?estómac.Un
fort
dolor
punxant
resideix
al
meu
cap,
que
em
retumba
i
desordena
el
meu
únic
pensament,
noto
com
la
pell
m?escou
i
em
pica.
A
poc
a
poc
vaig
tornant
a
recuperar
alguns
dels
sentits,
assaboreixo
un
estrany
sabor
metàl·lic
semblant
al
de
la
sang,
se
sent
un
intens
olor
de
fum,
brasa
i
una
nova
i
desagradable
fragància,
que
no
reconec.
Lentament
i
amb
molt
d'esforç
vaig
recuperant
el
control
sobre
el
meu
cos,
però
no
em
moc.
Obro
els
ulls,
però
no
veig
res,
només
una
petita
escletxa,
per
on
passa
un
fil
de
llum,
que
em
permet
veure
escassament
on
soc,
paro
l'orella,
no
se
sent
res,
tot
està
inundat
per
al
silenci,
però
de
tant
en
tant
s?escolta
algun
plor.
Continuo
sense
poder-me
moure,
ja
que
he
quedat
enterrada
sota
una
pila
de
ferralla.
Cada
cop
fa
més
calor
i
em
costa
més
respirar,
finalment
se'm
fa
inevitable
no
deixar-me
endur
pel
dolor.
Sento
una
veu
-Hanoka!!!-,
no
aconsegueixo
distingir
ni
a
qui
pertany
ni
d'on
bé
-Hanokaa!!!-,
un
altre
cop,
aquesta
vegada
sí
que
puc
reconèixer
la
veu,
és
la
de
la
Haruko,
començo
a
cridar
com
puc
-Haruko!!!-,
faig
un
silenci
esperant
una
resposta
que
no
arriba
-Harukoo!-,
soc
aquí
sota
la
ferralla!-,
espero,
ella
contesta,
sento
uns
passos
que
s'acosten
acompanyats
de
gemecs
-Hanoka,
ja
vaig-,
la
seva
veu
em
tranquil·litza
mentre
enretira
algunes
de
les
peces
amb
l'ajut
d?un
militar,
gasta
les
últimes
forces
que
li
queden.
Surto
com
puc
amb
la
seva
ajuda,
un
cop
m?allibero
i
observo.
Em
colpeja
una
onada
de
devastació
en
veure
les
cremades
i
les
ferides
que
té.
Finalment
ens
enfonsem
en
una
delicada
abraçada.
Juntes
contemplem
tot
el
que
hi
ha
al
nostre
voltant,
en
estat
de
xoc.
No
queda
res,
tot
està
destruït,
tot
el
nostre
entorn
està
cremat
o
sesta
cremant.
L'aire
és
dens
i
fa
mal
en
respirar,
els
ulls
ens
piquen
per
culpa
de
la
cendra
i
el
fum,
i
la
pell
ens
crema.
Tot
és
negre,
sembla
una
nit
sense
estrelles.
Juntes
ens
deixem
caure
a
terra,
impactades,
amb
set,
ferides
i
sense
saber
què
fer,
assimilant
tot
el
que
passa
en
el
nostre
entorn,
i
buscant
supervivents
amb
la
mirada.
Em
deixo
endur
pel
sentiment
de
voler
fer
molt
i
no
poder
fer
res,
i
el
vuit
que
consumeix
lentament.
Veiem
com
el
lloc
on
hem
rigut,
plorat,
i
crescut,
s'enfonsa
i
es
crema,
i
amb
ell
s?emporta
a
tothom
juntament
amb
nosaltres.
Tot
sumit
en
un
silenci
inconscient,
el
meu
malestar
es
va
apoderant
de
mi
fins
que
no
queda
res,
la
meva
última
llàgrima
es
desplaça
per
la
meva
galta.
Adeu,
estimada
Hiroshima.
publicació
Aquest
relat,
escrit
per
la
Bruna
A,
és
una
ficció
situada
en
el
context
polític
i
social
de
la
Segona
Guerra
Mundial,
i
forma
part
del
llibre
publicat
en
el
el
projecte
Món
en
guerra
que
recull
totes
les
creacions
literàries
dels
nois
i
noies
de
4t
d'ESO.
35
Foto
mapa
atles
conèixer
les
icones
d'un
paÍs
Mapa
fet
per
lAina
i
l´Àgueda
amb
intenció
de
plasmar
les
icones
importants
de
la
seva
natura
i
cultura,
al
projecte
Atles
de
Viatges
Imaginaris
1r
ESO
C
Foto
mapa
atles
conèixer
les
icones
d'un
paÍs
Mapa
fet
per
lAina
i
l´Àgueda
amb
intenció
de
plasmar
les
icones
importants
de
la
seva
natura
i
cultura,
al
projecte
Atles
de
Viatges
Imaginaris
1r
ESO
C
36
creacions
creacions
37
38
39
40
informe
científic
Aquest
magnífic
informe
és
una
creació
científica
,
ha
estat
elaborat
pel
Marco
R
,
la
Carla
R
i
el
Lau
C
,
estudiants
de
1r
d'ESO.
Explica
el
repte
que
han
intentat
resoldre
durant
tot
aquest
primer
trimestre
en
el
Projecte
Catapulta
.
Dissenyar
i
construir
una
catapulta
que
dispari
amb
precisió
a
objectes
situats
entre
5
i
12
metres
de
distància,
tot
sent
capaços
de
predir
els
llançaments
i
mesurar
la
precisió
de
la
catapulta.
En
l'informe
expliquen
el
procés
de
disseny
3D,
el
disseny
de
l'experiment,
i
els
resultats
i
les
conclusions
que
han
obtingut.
El
Marco
R,
el
Lau
C
i
la
Carla
R
durant
la
sessió
de
validació
de
la
precisió
de
la
seva
catapulta.
informe
científic
Aquest
magnífic
informe
és
una
creació
científica
,
ha
estat
elaborat
pel
Marco
R
,
la
Carla
R
i
el
Lau
C
,
estudiants
de
1r
d'ESO.
Explica
el
repte
que
han
intentat
resoldre
durant
tot
aquest
primer
trimestre
en
el
Projecte
Catapulta
.
Dissenyar
i
construir
una
catapulta
que
dispari
amb
precisió
a
objectes
situats
entre
5
i
12
metres
de
distància,
tot
sent
capaços
de
predir
els
llançaments
i
mesurar
la
precisió
de
la
catapulta.
En
l'informe
expliquen
el
procés
de
disseny
3D,
el
disseny
de
l'experiment,
i
els
resultats
i
les
conclusions
que
han
obtingut.
El
Marco
R,
el
Lau
C
i
la
Carla
R
durant
la
sessió
de
validació
de
la
precisió
de
la
seva
catapulta.
41
imaginant
mons
possibles
Estudiant
de
14
d'ESO
fent
l'aquarel·la
definitiva
imaginant
mons
possibles
Estudiant
de
14
d'ESO
fent
l'aquarel·la
definitiva
42
el
refugi
creacions
Relat
escrit
per
l'Aniol
C
i
la
Vilma
A
(1r
ESO
C)
Primer
Capítol
Les
maletes
estaven
més
plenes
que
la
il·lusió
de
dos
nois
i
noies
(més
o
menys
d?uns
vint
i
vint-i-un
anys)
anant
cap
a
l?Aeroport
del
Prat.
En
arribar,
encara
era
fosc
i
es
veien
les
estrelles
d?aquell
cel
nocturn
sense
núvols.
Quedaven
més
o
menys
dues
hores
i
mitja
per
l?enlairament
de
l?avió,
i
els
quatre
joves
van
facturar
les
maletes
i
l?equipatge
i
van
passar
per
la
màquina
de
detecció
de
metalls
sospitosos.
Tot
anava
bé,
però
en
el
moment
que
havíem
anat
a
comprar
menjar
per
a
quan
arribéssim,
es
va
sentir
?Atenció
a
tots
els
viatgers,
s?informa
a
tothom
que
el
vol
en
direcció
a
Bangkok,
Tailàndia
tancarà
les
portes
d'aquí
a
1
minut.
Falten
4
passatgers,
si
us
plau,
afanyeu-vos.?
-?Som
nosaltres!,
anem
cap
a
la
porta!?
-
va
dir
l?Àlex,
un
dels
nois
del
grup.
-?Quin
nombre
d?accés
era?,
no
me'n
recordo.?
-
deia
la
Vilma,
mentre
buscava
el
nombre
en
els
papers.
-?Jo
me'n
recordo!,
era
la
porta
trenta-u!?
-
recordava
l?Aniol,
mentre
marxava
cap
a
la
porta.
Van
anar
a
correcuita
cap
a
la
porta
31,
la
que
portava
a
l?avió
amb
destinació
a
la
capital
de
Tailàndia.
La
recepcionista,
que
ja
anava
recollint
el
seu
material
per
al
canvi
de
torn,
ens
va
veure
en
la
llunyania,
i
ens
va
preguntar
si
veníem
al
vol
de
Bangkok.
Afortunadament,
vam
poder
entrar
i
seure
als
nostres
seients
particulars.
Al
cap
d?una
estona,
l?avió
va
agafar
embranzida,
i
va
anar
molt
de
pressa
per
la
pista.
Això
sí,
abans
d?enlairar-nos,
comencem
per
al
principi?
Segon
Capítol
-?Hola,
benvinguts
a
un
nou
vídeo
del
nostre
Blog?.
-?Us
volem
comentar
que
tenim
pensat
fer
un
voluntariat
a
Tailàndia,
un
país
del
sud
de
l?Àsia.
-?Com
ja
sabeu,
tots
quatre
estudiem
medicina
a
l?UAB
a
la
mateixa
classe,
i
com
que
tenim
vacances
de
Setmana
Santa
hem
decidit
fer
aquest
viatge.
-?Us
informarem
de
totes
les
novetats
del
viatge.
Ens
acompanyeu??
En
finalitzar
el
Blog
vam
anar
cadascun
a
casa
seva
a
fer
les
seves
maletes.
Dos
dies
després
ja
teníem
fetes
les
maletes
i
vam
llogar
un
taxi
perquè
ens
portés
a
l?aeroport
del
Prat.
Els
nervis
envaïen
l?interior
del
vehicle
groc
i
negre.
el
refugi
creacions
Relat
escrit
per
l'Aniol
C
i
la
Vilma
A
(1r
ESO
C)
Primer
Capítol
Les
maletes
estaven
més
plenes
que
la
il·lusió
de
dos
nois
i
noies
(més
o
menys
d?uns
vint
i
vint-i-un
anys)
anant
cap
a
l?Aeroport
del
Prat.
En
arribar,
encara
era
fosc
i
es
veien
les
estrelles
d?aquell
cel
nocturn
sense
núvols.
Quedaven
més
o
menys
dues
hores
i
mitja
per
l?enlairament
de
l?avió,
i
els
quatre
joves
van
facturar
les
maletes
i
l?equipatge
i
van
passar
per
la
màquina
de
detecció
de
metalls
sospitosos.
Tot
anava
bé,
però
en
el
moment
que
havíem
anat
a
comprar
menjar
per
a
quan
arribéssim,
es
va
sentir
?Atenció
a
tots
els
viatgers,
s?informa
a
tothom
que
el
vol
en
direcció
a
Bangkok,
Tailàndia
tancarà
les
portes
d'aquí
a
1
minut.
Falten
4
passatgers,
si
us
plau,
afanyeu-vos.?
-?Som
nosaltres!,
anem
cap
a
la
porta!?
-
va
dir
l?Àlex,
un
dels
nois
del
grup.
-?Quin
nombre
d?accés
era?,
no
me'n
recordo.?
-
deia
la
Vilma,
mentre
buscava
el
nombre
en
els
papers.
-?Jo
me'n
recordo!,
era
la
porta
trenta-u!?
-
recordava
l?Aniol,
mentre
marxava
cap
a
la
porta.
Van
anar
a
correcuita
cap
a
la
porta
31,
la
que
portava
a
l?avió
amb
destinació
a
la
capital
de
Tailàndia.
La
recepcionista,
que
ja
anava
recollint
el
seu
material
per
al
canvi
de
torn,
ens
va
veure
en
la
llunyania,
i
ens
va
preguntar
si
veníem
al
vol
de
Bangkok.
Afortunadament,
vam
poder
entrar
i
seure
als
nostres
seients
particulars.
Al
cap
d?una
estona,
l?avió
va
agafar
embranzida,
i
va
anar
molt
de
pressa
per
la
pista.
Això
sí,
abans
d?enlairar-nos,
comencem
per
al
principi?
Segon
Capítol
-?Hola,
benvinguts
a
un
nou
vídeo
del
nostre
Blog?.
-?Us
volem
comentar
que
tenim
pensat
fer
un
voluntariat
a
Tailàndia,
un
país
del
sud
de
l?Àsia.
-?Com
ja
sabeu,
tots
quatre
estudiem
medicina
a
l?UAB
a
la
mateixa
classe,
i
com
que
tenim
vacances
de
Setmana
Santa
hem
decidit
fer
aquest
viatge.
-?Us
informarem
de
totes
les
novetats
del
viatge.
Ens
acompanyeu??
En
finalitzar
el
Blog
vam
anar
cadascun
a
casa
seva
a
fer
les
seves
maletes.
Dos
dies
després
ja
teníem
fetes
les
maletes
i
vam
llogar
un
taxi
perquè
ens
portés
a
l?aeroport
del
Prat.
Els
nervis
envaïen
l?interior
del
vehicle
groc
i
negre.
43
Quan
vam
arribar,
vam
facturar
tot
l?equipatge
i
vam
fer
una
revisió
metàl·lica.
Això
sí,
mentre
enlairàvem
estàvem
molt
estressats,
ja
que
havíem
agafat
l?avió
a
l?últim
minut
per
no
haver-nos
adonat.
L?enlairament
va
ser
tranquil,
i
vam
poder
dormir
durant
tot
el
viatge,
perquè
ens
havíem
despertat
a
la
matinada.
Quan
vam
aterrar,
vam
recollir
les
maletes,
i
quan
vam
sortir
de
l?aeroport,
vam
al·lucinar!
Vam
veure
la
ciutat
de
Bangkok
(la
capital
del
país)
en
tota
la
seva
esplendor.
Es
veia
molta
gent
caminant
pels
carrers,
restaurants
amb
les
terrasses
plenes
i
fins
i
tot
la
flora
del
país,
fent
ombra
a
les
voreres
de
la
ciutat.
En
un
racó
vam
veure
un
home
de
mitjana
edat
que
aixecava
un
cartell
en
el
que
deia
?Voluntariat
clínica
Bangkok.
Aniol,
Vilma,
Àlex
i
Clàudia?.
Ens
vam
apropar.
El
senyor
va
preguntar
si
veníem
per
fer
el
voluntariat.
Vam
dir
que
si,
vam
entrar
al
seu
cotxe
i
ens
va
dur
a
la
clínica.
Tercer
Capítol
Durant
el
camí
vam
veure
alguns
carrers
de
la
ciutat
de
Bangkok,
en
els
que
hi
havia
molta
activitat
i
monuments
internacionals
plens
de
turistes
i
de
?Free
Tours?.
De
sobte,
vam
endinsar-nos
en
la
selva
de
Tailàndia.
No
hi
havia
ningú,
només
vegetació
i
animals
salvatges.
Al
cap
d?una
estona
vam
veure
uns
edificis
blancs
amb
finestres
molt
grans
i
persones
que
estaven
pels
voltants.
Quan
vam
sortir
hi
havia
una
noia
esperant-nos,
i
ens
va
dir,
tot
en
anglès
(ja
que
no
sabia
ni
català
ni
castellà):
-?Hi,
how
are
you?
Are
you
coming
to
the
voluntary
work
in
the
clinical?
-?Yes,
of
course!
But
first
of
all,
what?s
your
name??
-
va
dir
l?Aniol,
que
era
el
més
experimentat
en
la
llengua.
-?I?m
Orraya,
one
of
the
workers
in
here.
I?m
going
to
help
you
during
your
stand.?
-?Què
esteu
dient?!
No
m'adono
de
res!
-
deia
la
Vilma,
sense
entendre
res.
-?Primer
ens
ha
preguntat
si
estàvem
bé,
després
si
havíem
vingut
a
fer
el
voluntariat.?
-
contestava
l?Aniol.
-?Ara
us
ensenyo
les
instal·lacions
de
la
clínica
i
les
vostres
habitacions?
-
Deia
l?Orraya,
mentre
l?Aniol
ho
traduïa
als
seus
companys.
Vam
entrar
dins
la
clínica.
El
primer
edifici
que
ens
van
ensenyar
van
ser
les
nostres
habitacions.
Eren
dos,
una
per
a
la
Clàudia
i
la
Vilma
i
l?altra
per
a
l?Àlex
i
l?Aniol.
A
l?hora
d?ensenyar
els
lavabos,
tots
quatre
ens
el
vam
mirar,
perplexos:
Hi
havia
un
forat
a
terra
i
un
cubell
ple
d?aigua!
L?Orraya
ens
va
explicar
que
al
forat
és
on
havien
de
fer
les
seves
necessitats,
i
que
el
cubell
era
per
a
dutxar-se.
Després
vam
anar
cap
a
on
tenien
els
animals
que
cuidaven.
Hi
havia
molts
animals
preciosos
que
no
havíem
vist
mai,
com
elefants
o
llangardaixos
monitors.
Després
de
tota
la
visita
vam
anar
a
sopar,
ja
que
s?havia
fet
tard.
Vam
sopar
arròs
amb
verduretes,
un
plat
molt
tradicional
de
Tailàndia.
Finalment,
va
arribar
l?hora
de
dormir
cadascú
a
la
seva
habitació.
Vam
dir-nos
bona
nit
i
vam
anar
a
dormir.
Eren
les
4:00
del
matí,
tothom
dormia.
De
sobte,
es
van
sentir
unes
sirenes.
L?Àlex,
la
Vilma,
l?Aniol
i
la
Clàudia
van
sortir
de
les
seves
habitacions.
-?Què
està
passant??
-
va
preguntar
la
Clàudia.
-?No
ho
sé,
però
sembla
que
ens
estan
avisant.?
-
Deia
l?Àlex,
encuriosit.
A
la
Llunyania
es
va
veure
una
ombra
de
persona,
que
cada
cop
s?apropava
més.
Era
l?Orraya,
que
tenia
cara
de
molta
preocupació.
Ens
va
explicar
que
un
dels
elefants
no
es
trobava
gens
bé,
que
l?ajudéssim
a
trobar
algun
medicament
perquè
es
trobés
millor
o
ajudar-lo
en
el
que
necessités.
Quart
Capítol
Vam
provar
tota
mena
de
medicació
perquè
l?elefant
millorés.
Res,
no
semblava
millorar
la
situació,
i
cada
cop
l?elefant
es
trobava
pitjor.
L?Orraya
ens
va
dir
que
a
l?edifici
del
costat
tenien
una
biblioteca
en
què
tenia
llibres
amb
cures
que
potser
podrien
servir.
Vam
anar
a
la
biblioteca
a
veure
si
trobàvem
algun
tipus
d?ajuda.
Vam
anar
l?Orraya,
els
dos
nois
i
la
Clàudia.
La
Vilma
s?havia
quedat
a
fer
companyia
a
l?elefant.
Mentre
buscàvem
un
llibre,
sense
adonar-nos,
va
caure
un
llibre.
Ningú
l?havia
vist.
La
Clàudia,
sempre
decidida,
va
anar
a
agafar
el
llibre.
Aquest
deia
que
hi
havia
un
misteriós
home
savi
en
mig
de
la
selva
i
que
sap
fer
remeis
curatius
per
a
tota
mena
d?animals.
Cinquè
Capítol
Eren
les
nou
del
matí,
el
sol
radiant
il·luminava
la
clínica
i
tots
quatre
teníem
les
motxilles
preparades
per
a
l??expedició?.
L?Orraya
ens
havia
preparat
les
motxilles
amb
aigua,
menjar,
alguna
càmera
de
fotos
(per
si
volíem
fer
fotografies)
i
crema
solar
mentre
acabàvem
de
dormir,
ja
que
estàvem
molt
cansats.
Segons
el
llibre
que
havíem
trobat,
el
poble
de
l?home
savi
estava
al
bell
mig
de
la
selva
frondosa
que
s?ubicava
als
afores
de
la
ciutat
de
Bangkok.
Era
un
poblat
de
menys
d?una
centena
d?habitants,
més
o
menys
de
cinquanta
cap
a
seixanta-cinc
habitants,
que
viuen
en
unes
cabanes
de
fusta
repartides
per
la
zona.
La
Vilma
va
decidir
quedar-se
i
cuidar
mentre
ells
feien
el
viatge
l?elefant,
ja
que
estava
en
un
estat
molt
malalt.
A
la
resta
del
grup
(Aniol,
Clàudia
i
Àlex)
els
va
semblar
bé,
perquè
la
Vilma
té
molta
especialitat
en
infermeria
i
en
cuidar
els
animals.
Els
nois
van
sortir
de
la
clínica
el
matí
de
l'endemà,
amb
ganes
d?emprendre
una
aventura.
Així
i
tot,
també
estaven
nerviosos
per
si
aquella
aventura
sortia
malament.
L'endemà
van
agafar
el
cotxe
de
l?Orraya
i
ella
mateixa
ens
va
portar
a
la
selva.
Ens
va
deixar
en
una
entrada
a
la
selva
amb
un
caminet
que
s?endinsava
a
l?interior
d?aquesta.
L?Orraya
ens
va
dir
que
el
poblat
estava
uns
quilòmetres
endins,
però
que
estava
seguint
el
camí.
També
ens
va
comentar
que
l?aviséssim
quan
tinguéssim
el
remei
per
al
mòbil
(ja
que
ens
havia
donat
el
seu
número).
Quan
vam
arribar,
vam
facturar
tot
l?equipatge
i
vam
fer
una
revisió
metàl·lica.
Això
sí,
mentre
enlairàvem
estàvem
molt
estressats,
ja
que
havíem
agafat
l?avió
a
l?últim
minut
per
no
haver-nos
adonat.
L?enlairament
va
ser
tranquil,
i
vam
poder
dormir
durant
tot
el
viatge,
perquè
ens
havíem
despertat
a
la
matinada.
Quan
vam
aterrar,
vam
recollir
les
maletes,
i
quan
vam
sortir
de
l?aeroport,
vam
al·lucinar!
Vam
veure
la
ciutat
de
Bangkok
(la
capital
del
país)
en
tota
la
seva
esplendor.
Es
veia
molta
gent
caminant
pels
carrers,
restaurants
amb
les
terrasses
plenes
i
fins
i
tot
la
flora
del
país,
fent
ombra
a
les
voreres
de
la
ciutat.
En
un
racó
vam
veure
un
home
de
mitjana
edat
que
aixecava
un
cartell
en
el
que
deia
?Voluntariat
clínica
Bangkok.
Aniol,
Vilma,
Àlex
i
Clàudia?.
Ens
vam
apropar.
El
senyor
va
preguntar
si
veníem
per
fer
el
voluntariat.
Vam
dir
que
si,
vam
entrar
al
seu
cotxe
i
ens
va
dur
a
la
clínica.
Tercer
Capítol
Durant
el
camí
vam
veure
alguns
carrers
de
la
ciutat
de
Bangkok,
en
els
que
hi
havia
molta
activitat
i
monuments
internacionals
plens
de
turistes
i
de
?Free
Tours?.
De
sobte,
vam
endinsar-nos
en
la
selva
de
Tailàndia.
No
hi
havia
ningú,
només
vegetació
i
animals
salvatges.
Al
cap
d?una
estona
vam
veure
uns
edificis
blancs
amb
finestres
molt
grans
i
persones
que
estaven
pels
voltants.
Quan
vam
sortir
hi
havia
una
noia
esperant-nos,
i
ens
va
dir,
tot
en
anglès
(ja
que
no
sabia
ni
català
ni
castellà):
-?Hi,
how
are
you?
Are
you
coming
to
the
voluntary
work
in
the
clinical?
-?Yes,
of
course!
But
first
of
all,
what?s
your
name??
-
va
dir
l?Aniol,
que
era
el
més
experimentat
en
la
llengua.
-?I?m
Orraya,
one
of
the
workers
in
here.
I?m
going
to
help
you
during
your
stand.?
-?Què
esteu
dient?!
No
m'adono
de
res!
-
deia
la
Vilma,
sense
entendre
res.
-?Primer
ens
ha
preguntat
si
estàvem
bé,
després
si
havíem
vingut
a
fer
el
voluntariat.?
-
contestava
l?Aniol.
-?Ara
us
ensenyo
les
instal·lacions
de
la
clínica
i
les
vostres
habitacions?
-
Deia
l?Orraya,
mentre
l?Aniol
ho
traduïa
als
seus
companys.
Vam
entrar
dins
la
clínica.
El
primer
edifici
que
ens
van
ensenyar
van
ser
les
nostres
habitacions.
Eren
dos,
una
per
a
la
Clàudia
i
la
Vilma
i
l?altra
per
a
l?Àlex
i
l?Aniol.
A
l?hora
d?ensenyar
els
lavabos,
tots
quatre
ens
el
vam
mirar,
perplexos:
Hi
havia
un
forat
a
terra
i
un
cubell
ple
d?aigua!
L?Orraya
ens
va
explicar
que
al
forat
és
on
havien
de
fer
les
seves
necessitats,
i
que
el
cubell
era
per
a
dutxar-se.
Després
vam
anar
cap
a
on
tenien
els
animals
que
cuidaven.
Hi
havia
molts
animals
preciosos
que
no
havíem
vist
mai,
com
elefants
o
llangardaixos
monitors.
Després
de
tota
la
visita
vam
anar
a
sopar,
ja
que
s?havia
fet
tard.
Vam
sopar
arròs
amb
verduretes,
un
plat
molt
tradicional
de
Tailàndia.
Finalment,
va
arribar
l?hora
de
dormir
cadascú
a
la
seva
habitació.
Vam
dir-nos
bona
nit
i
vam
anar
a
dormir.
Eren
les
4:00
del
matí,
tothom
dormia.
De
sobte,
es
van
sentir
unes
sirenes.
L?Àlex,
la
Vilma,
l?Aniol
i
la
Clàudia
van
sortir
de
les
seves
habitacions.
-?Què
està
passant??
-
va
preguntar
la
Clàudia.
-?No
ho
sé,
però
sembla
que
ens
estan
avisant.?
-
Deia
l?Àlex,
encuriosit.
A
la
Llunyania
es
va
veure
una
ombra
de
persona,
que
cada
cop
s?apropava
més.
Era
l?Orraya,
que
tenia
cara
de
molta
preocupació.
Ens
va
explicar
que
un
dels
elefants
no
es
trobava
gens
bé,
que
l?ajudéssim
a
trobar
algun
medicament
perquè
es
trobés
millor
o
ajudar-lo
en
el
que
necessités.
Quart
Capítol
Vam
provar
tota
mena
de
medicació
perquè
l?elefant
millorés.
Res,
no
semblava
millorar
la
situació,
i
cada
cop
l?elefant
es
trobava
pitjor.
L?Orraya
ens
va
dir
que
a
l?edifici
del
costat
tenien
una
biblioteca
en
què
tenia
llibres
amb
cures
que
potser
podrien
servir.
Vam
anar
a
la
biblioteca
a
veure
si
trobàvem
algun
tipus
d?ajuda.
Vam
anar
l?Orraya,
els
dos
nois
i
la
Clàudia.
La
Vilma
s?havia
quedat
a
fer
companyia
a
l?elefant.
Mentre
buscàvem
un
llibre,
sense
adonar-nos,
va
caure
un
llibre.
Ningú
l?havia
vist.
La
Clàudia,
sempre
decidida,
va
anar
a
agafar
el
llibre.
Aquest
deia
que
hi
havia
un
misteriós
home
savi
en
mig
de
la
selva
i
que
sap
fer
remeis
curatius
per
a
tota
mena
d?animals.
Cinquè
Capítol
Eren
les
nou
del
matí,
el
sol
radiant
il·luminava
la
clínica
i
tots
quatre
teníem
les
motxilles
preparades
per
a
l??expedició?.
L?Orraya
ens
havia
preparat
les
motxilles
amb
aigua,
menjar,
alguna
càmera
de
fotos
(per
si
volíem
fer
fotografies)
i
crema
solar
mentre
acabàvem
de
dormir,
ja
que
estàvem
molt
cansats.
Segons
el
llibre
que
havíem
trobat,
el
poble
de
l?home
savi
estava
al
bell
mig
de
la
selva
frondosa
que
s?ubicava
als
afores
de
la
ciutat
de
Bangkok.
Era
un
poblat
de
menys
d?una
centena
d?habitants,
més
o
menys
de
cinquanta
cap
a
seixanta-cinc
habitants,
que
viuen
en
unes
cabanes
de
fusta
repartides
per
la
zona.
La
Vilma
va
decidir
quedar-se
i
cuidar
mentre
ells
feien
el
viatge
l?elefant,
ja
que
estava
en
un
estat
molt
malalt.
A
la
resta
del
grup
(Aniol,
Clàudia
i
Àlex)
els
va
semblar
bé,
perquè
la
Vilma
té
molta
especialitat
en
infermeria
i
en
cuidar
els
animals.
Els
nois
van
sortir
de
la
clínica
el
matí
de
l'endemà,
amb
ganes
d?emprendre
una
aventura.
Així
i
tot,
també
estaven
nerviosos
per
si
aquella
aventura
sortia
malament.
L'endemà
van
agafar
el
cotxe
de
l?Orraya
i
ella
mateixa
ens
va
portar
a
la
selva.
Ens
va
deixar
en
una
entrada
a
la
selva
amb
un
caminet
que
s?endinsava
a
l?interior
d?aquesta.
L?Orraya
ens
va
dir
que
el
poblat
estava
uns
quilòmetres
endins,
però
que
estava
seguint
el
camí.
També
ens
va
comentar
que
l?aviséssim
quan
tinguéssim
el
remei
per
al
mòbil
(ja
que
ens
havia
donat
el
seu
número).
44
Finalment,
la
veterinària
va
marxar
i
tots
tres
vam
anar
selva
endins.
Van
passar
unes
hores,
i
la
sensació
de
xafogor
era
cada
cop
major.
Estàvem
a
més
de
30º
centígrads!
L?ombra
era
molt
reduïda:
el
sol
estava
al
centre
del
cel
i
l?ombra
dels
arbres
selvàtics
ocupava
molt
poc.
A
més,
l?aigua
de
les
seves
ampolles
començava
a
escalfar-se
i
la
suor
dels
nois
estava
esparcina
per
tot
el
cos.
Mentrestant,
a
la
clínica,
la
Vilma
escrivia
un
diari
mentre
cuidava
l?elefant:
Com
es
troba
l?elefant?
?Ja
fa
unes
quantes
hores
que
els
meus
companys
han
anat
a
buscar
la
cura.
L?elefant
està
cada
cop
pitjor.
Intento
donar-li
aigua
perquè
s?hidrati,
però
no
funciona:
No
vol
beure
aigua
ni
menjar
res.
Espero
que
la
resta
s?afanyin.?
Sisè
Capítol
El
sol
ja
queia
i
el
cel
es
tornava
vermellós.
Estàvem
molt
cansats
i
suats:
havíem
caminat
més
de
quinze
quilòmetres!
Afortunadament,
vam
veure
un
noi
que
també
seguía
el
camí.
Vam
preguntar-li
on
anava:
-
?Hi!
Where
are
you
going??
-
?I?m
going
to
the
village.?
-
va
contestar
el
noi,
amb
cara
d?estranyat.
-
?És
la
vila
en
què
viu
en
Panya??
-
vam
seguir
dient,
tot
en
anglès.
-
?Sí.
Vosaltres
hi
aneu??
-
responia
el
noi
indonesi.
-
?És
clar!
Necessitem
l?ajuda
d?en
Panya.?
Tot
seguit,
vam
acompanyar
al
noi
indonesi
cap
a
la
vila.
Un
cop
allà,
vam
distingir
un
home
d?edat
avançada
que
jeia
en
una
roca.
Duia
una
túnica
de
color
ataronjat,
unes
sandàlies
i
un
bastó
fet
de
fusta.
-
?Hello.
Welcome
to
our
village.
What
do
you
need??
-
va
dir
l?home
amb
un
anglès
poc
practicat.
-
?We
are
from
the
clinical.
There?s
an
elefant
that
is
sick,
and
we
did
everything
in
our
hands,
but
he
didn?t
get
healed.
Orraya
told
us
that
you
know
how
to
do
cures,
don?t
you??
-
?Yes,
yes,
come
and
I
give
you
the
cure?
-
deia
en
Panya,
mentre
li
traduïen
que
deia
l?Aniol.
Va
entrar
en
una
cabana
feta
de
troncs
d?arbre
i
d?allà
en
va
treure
un
pot
amb
una
mena
de
líquid
verdós.
-
?Aquí
teniu,
un
remei
que
heu
de
fer
prendre
a
l?elefant
perquè
millori.
Al
cap
d?unes
hores
farà
efecte?
-
va
dir
en
Panya
en
anglès.
-
?Ja
és
tard,
podria
guardar-vos
el
pot
i
demà
li
agafem??,
va
dir
l?Aniol.
El
cel
va
enfosquir
i
els
nois
van
preparar
els
seus
sacs
de
dormir
i
les
màrfegues.
Dormir
sota
les
estrelles
i
sense
sostre
se'ns
va
fer
curiós,
ja
que
estàvem
acostumats
a
tenir
sostre
i
dins
d?un
edifici.
Això
sí,
ho
vam
gaudir
molt.
Setè
Capítol
Ja
arribava
el
dia
i
els
nois
marxaven
del
poble
amb
la
cura
cap
a
la
clínica
a
curar
l?elefant.
Vam
enviar-li
un
missatge
perquè
passés
a
buscar-nos
amb
el
cotxe.
El
trajecte
de
tornada
se'ns
va
fer
molt
més
curt,
i
vam
arribar
mentre
l?Orraya
arribava
amb
el
vehicle
per
recollir-nos.
Vam
veure
la
Vilma
escrivint
en
el
seu
diari
al
costat
de
la
gàbia
en
què
estava
l?elefant
dormint.
Ella
ens
va
dir
que
no
havia
millorat
molt
la
cosa,
i
que
li
donéssim
el
remei
com
més
aviat
millor.
Va
arribar
el
moment:
l?Àlex
va
treure
el
remei
de
la
motxilla
i
li
va
donar
a
Clàudia.
Ella
es
va
arremangar
i
va
posar-lo
en
un
bol.
Finalment,
vam
donar-li
a
l?elefant
perquè
s?ho
mengés.
Al
principi
no
li
va
semblar
bona
idea,
perquè
no
sabia
que
contenia.
Tot
i
això,
s?ho
va
beure.
Llavors
va
arribar
el
moment
d?espera:
jugàvem
a
jocs
de
taula,
xerràvem?
Fins
que
l?elefant
es
va
aixecar.
Vam
anar
a
comprovar
com
estava,
i
semblava
que
ja
tornava
a
trobar-se
millor!
L?Orraya
ens
va
felicitar
i
ens
va
donar
les
gràcies.
-
?Moltíssimes
gràcies,
nois!
-
?De
res!?
-
?Ara
podrem
ajuntar-los!?
-
va
dir
l?Orraya,
mentre
nosaltres
estàvem
confusos
menys
la
Vilma.
-
?L?elefant
té
una
cria,
no
l?havíeu
vist
fins
ara??
-
va
preguntar
la
Vilma.
-
?No,
no
l?havíem
vist.
Podem??
-
deia
la
Clàudia,
mentre
feia
saltirons
d?emoció.
Era
una
cria
més
o
menys
d?un
any
i
mig.
Al
vespre
vam
veure
tots
cinc
com
passejaven
per
la
reserva
de
la
clínica,
feliços
que
la
mare
es
trobés
millor.
Vuitè
Capítol
Va
arribar
el
dia
de
marxar.
En
tres
dies
havíem
de
tornar
a
l?institut,
i
necessitàvem
tornar
uns
dies
abans.
L?Orraya
va
dir
que
nosaltres
féssim
les
maletes
i
marxéssim,
que
ja
ho
recolliria
tot.
Va
preparar
el
cotxe
unes
hores
després
i
vam
anar
cap
a
l?aeroport
de
Bangkok.
L?última
cosa
que
vam
veure
de
Tailàndia
va
ser
el
Wat
Arun,
un
dels
edificis
més
emblemàtics
del
país.
Ens
va
deixar
i
va
dir-nos
adeu
a
cadascun.
-
?Us
trobaré
a
faltar,
nois!?
-
va
dir
en
anglès.
-
?I
nosaltres
a
tu.?
-
vam
dir
junts.
Vam
girar
cua
i
vam
deixar
enrere
l?Orraya
i
el
seu
cotxe,
pensant
en
l?avió.
Aquest
estava
ubicat
a
la
porta
48,
dues
plantes
més
amunt.
Primer
van
facturar-ho
tot
i
van
pujar
per
les
escales.
L?avió
va
sortir
a
les
vuit
i
mitja
del
vespre,
per
tant,
els
nois
van
haver
d?esperar.
Durant
l?enlairament
tots
miràvem
per
la
finestra,
veient
els
últims
paisatges
de
Tailàndia.
Vam
pensar:
?Aquesta
ha
estat
una
GRAN
experiència.?
Finalment,
la
veterinària
va
marxar
i
tots
tres
vam
anar
selva
endins.
Van
passar
unes
hores,
i
la
sensació
de
xafogor
era
cada
cop
major.
Estàvem
a
més
de
30º
centígrads!
L?ombra
era
molt
reduïda:
el
sol
estava
al
centre
del
cel
i
l?ombra
dels
arbres
selvàtics
ocupava
molt
poc.
A
més,
l?aigua
de
les
seves
ampolles
començava
a
escalfar-se
i
la
suor
dels
nois
estava
esparcina
per
tot
el
cos.
Mentrestant,
a
la
clínica,
la
Vilma
escrivia
un
diari
mentre
cuidava
l?elefant:
Com
es
troba
l?elefant?
?Ja
fa
unes
quantes
hores
que
els
meus
companys
han
anat
a
buscar
la
cura.
L?elefant
està
cada
cop
pitjor.
Intento
donar-li
aigua
perquè
s?hidrati,
però
no
funciona:
No
vol
beure
aigua
ni
menjar
res.
Espero
que
la
resta
s?afanyin.?
Sisè
Capítol
El
sol
ja
queia
i
el
cel
es
tornava
vermellós.
Estàvem
molt
cansats
i
suats:
havíem
caminat
més
de
quinze
quilòmetres!
Afortunadament,
vam
veure
un
noi
que
també
seguía
el
camí.
Vam
preguntar-li
on
anava:
-
?Hi!
Where
are
you
going??
-
?I?m
going
to
the
village.?
-
va
contestar
el
noi,
amb
cara
d?estranyat.
-
?És
la
vila
en
què
viu
en
Panya??
-
vam
seguir
dient,
tot
en
anglès.
-
?Sí.
Vosaltres
hi
aneu??
-
responia
el
noi
indonesi.
-
?És
clar!
Necessitem
l?ajuda
d?en
Panya.?
Tot
seguit,
vam
acompanyar
al
noi
indonesi
cap
a
la
vila.
Un
cop
allà,
vam
distingir
un
home
d?edat
avançada
que
jeia
en
una
roca.
Duia
una
túnica
de
color
ataronjat,
unes
sandàlies
i
un
bastó
fet
de
fusta.
-
?Hello.
Welcome
to
our
village.
What
do
you
need??
-
va
dir
l?home
amb
un
anglès
poc
practicat.
-
?We
are
from
the
clinical.
There?s
an
elefant
that
is
sick,
and
we
did
everything
in
our
hands,
but
he
didn?t
get
healed.
Orraya
told
us
that
you
know
how
to
do
cures,
don?t
you??
-
?Yes,
yes,
come
and
I
give
you
the
cure?
-
deia
en
Panya,
mentre
li
traduïen
que
deia
l?Aniol.
Va
entrar
en
una
cabana
feta
de
troncs
d?arbre
i
d?allà
en
va
treure
un
pot
amb
una
mena
de
líquid
verdós.
-
?Aquí
teniu,
un
remei
que
heu
de
fer
prendre
a
l?elefant
perquè
millori.
Al
cap
d?unes
hores
farà
efecte?
-
va
dir
en
Panya
en
anglès.
-
?Ja
és
tard,
podria
guardar-vos
el
pot
i
demà
li
agafem??,
va
dir
l?Aniol.
El
cel
va
enfosquir
i
els
nois
van
preparar
els
seus
sacs
de
dormir
i
les
màrfegues.
Dormir
sota
les
estrelles
i
sense
sostre
se'ns
va
fer
curiós,
ja
que
estàvem
acostumats
a
tenir
sostre
i
dins
d?un
edifici.
Això
sí,
ho
vam
gaudir
molt.
Setè
Capítol
Ja
arribava
el
dia
i
els
nois
marxaven
del
poble
amb
la
cura
cap
a
la
clínica
a
curar
l?elefant.
Vam
enviar-li
un
missatge
perquè
passés
a
buscar-nos
amb
el
cotxe.
El
trajecte
de
tornada
se'ns
va
fer
molt
més
curt,
i
vam
arribar
mentre
l?Orraya
arribava
amb
el
vehicle
per
recollir-nos.
Vam
veure
la
Vilma
escrivint
en
el
seu
diari
al
costat
de
la
gàbia
en
què
estava
l?elefant
dormint.
Ella
ens
va
dir
que
no
havia
millorat
molt
la
cosa,
i
que
li
donéssim
el
remei
com
més
aviat
millor.
Va
arribar
el
moment:
l?Àlex
va
treure
el
remei
de
la
motxilla
i
li
va
donar
a
Clàudia.
Ella
es
va
arremangar
i
va
posar-lo
en
un
bol.
Finalment,
vam
donar-li
a
l?elefant
perquè
s?ho
mengés.
Al
principi
no
li
va
semblar
bona
idea,
perquè
no
sabia
que
contenia.
Tot
i
això,
s?ho
va
beure.
Llavors
va
arribar
el
moment
d?espera:
jugàvem
a
jocs
de
taula,
xerràvem?
Fins
que
l?elefant
es
va
aixecar.
Vam
anar
a
comprovar
com
estava,
i
semblava
que
ja
tornava
a
trobar-se
millor!
L?Orraya
ens
va
felicitar
i
ens
va
donar
les
gràcies.
-
?Moltíssimes
gràcies,
nois!
-
?De
res!?
-
?Ara
podrem
ajuntar-los!?
-
va
dir
l?Orraya,
mentre
nosaltres
estàvem
confusos
menys
la
Vilma.
-
?L?elefant
té
una
cria,
no
l?havíeu
vist
fins
ara??
-
va
preguntar
la
Vilma.
-
?No,
no
l?havíem
vist.
Podem??
-
deia
la
Clàudia,
mentre
feia
saltirons
d?emoció.
Era
una
cria
més
o
menys
d?un
any
i
mig.
Al
vespre
vam
veure
tots
cinc
com
passejaven
per
la
reserva
de
la
clínica,
feliços
que
la
mare
es
trobés
millor.
Vuitè
Capítol
Va
arribar
el
dia
de
marxar.
En
tres
dies
havíem
de
tornar
a
l?institut,
i
necessitàvem
tornar
uns
dies
abans.
L?Orraya
va
dir
que
nosaltres
féssim
les
maletes
i
marxéssim,
que
ja
ho
recolliria
tot.
Va
preparar
el
cotxe
unes
hores
després
i
vam
anar
cap
a
l?aeroport
de
Bangkok.
L?última
cosa
que
vam
veure
de
Tailàndia
va
ser
el
Wat
Arun,
un
dels
edificis
més
emblemàtics
del
país.
Ens
va
deixar
i
va
dir-nos
adeu
a
cadascun.
-
?Us
trobaré
a
faltar,
nois!?
-
va
dir
en
anglès.
-
?I
nosaltres
a
tu.?
-
vam
dir
junts.
Vam
girar
cua
i
vam
deixar
enrere
l?Orraya
i
el
seu
cotxe,
pensant
en
l?avió.
Aquest
estava
ubicat
a
la
porta
48,
dues
plantes
més
amunt.
Primer
van
facturar-ho
tot
i
van
pujar
per
les
escales.
L?avió
va
sortir
a
les
vuit
i
mitja
del
vespre,
per
tant,
els
nois
van
haver
d?esperar.
Durant
l?enlairament
tots
miràvem
per
la
finestra,
veient
els
últims
paisatges
de
Tailàndia.
Vam
pensar:
?Aquesta
ha
estat
una
GRAN
experiència.?
45
ets
família
i
vols
comprendre
amb
més
detall
com
aprenem
a
les
vinyes?
l'equip
d'estudiants
ambaixadors
us
atendrà
i
us
farà
una
visita
per
aprofundir
en
elements
essencials
del
projecte
educatiu
Truca
o
escriu
al
centre
i
digues
que
vols
participar
en
una
jornada
de
Portes
endins
.
El
Marc
i
l'Emma,
ambaixadors
del
centre,
atenent
una
visita
de
professionals
de
l'educació.
ets
família
i
vols
comprendre
amb
més
detall
com
aprenem
a
les
vinyes?
l'equip
d'estudiants
ambaixadors
us
atendrà
i
us
farà
una
visita
per
aprofundir
en
elements
essencials
del
projecte
educatiu
Truca
o
escriu
al
centre
i
digues
que
vols
participar
en
una
jornada
de
Portes
endins
.
El
Marc
i
l'Emma,
ambaixadors
del
centre,
atenent
una
visita
de
professionals
de
l'educació.
46
PALESTINA,
Encara
Aquest
és
només
un
record
perquè
allò
bell
i
transformador
pugui
ser
la
llar
on
tots
els
cors
es
trobin.
PALESTINA,
Encara
Aquest
és
només
un
record
perquè
allò
bell
i
transformador
pugui
ser
la
llar
on
tots
els
cors
es
trobin.
47
MÉS
DE
43736
PERSONES
MORTES.
MÉS
DeL
70%
DE
LES
VÍCTIMES
SON
INFANTS
i
dones.
Dades
segons
ONU
MÉS
DE
43736
PERSONES
MORTES.
MÉS
DeL
70%
DE
LES
VÍCTIMES
SON
INFANTS
i
dones.
Dades
segons
ONU
48
protagonitzat
per
1r
ESO
África
F
Águeda
S
Aina
T
Alba
M
Albert
L
Álex
A
Àlex
L
Álex
V
Alexia
L
Aniol
C
Arlet
P
Arlet
R
Biel
D
Bruna
M
Bruno
J
Carla
G
Carla
R
Daniela
M
Darío
P
Derek
T
Diana
D
Dídac
E
Edgard
O
Elsa
H
Emma
G
Erik
L
Evelyn
S
Fabio
B
Gabrieli
R
Gerard
Ca
Gerard
Co
Gregor
C
Ivet
F
Jana
R
Jordi
G
Jordi
V
Lau
C
Leire
M
Marc
G
Marco
R
Moussa
D
Nahia
M
Neus
C
Nil
C
Nil
R
Noa
P
Noelia
M
Noha
S
Nora
A
Otari
G
Pol
M
Queralt
R
Rafael
M
Roger
C
Santiago
J
Vilma
A
2n
ESO
Adrià
A
Alan
F
Aleix
V
Àlex
R
Alex
M
Amine
Z
Aniol
B
Ariadna
B
Arnau
M
Axel
L
Bárbara
R
Biel
M
Carla
A
Carla
C
Carmen
G
Cesc
O
Chantal
N
Chiara
M
Daniela
S
Diego
Á
Duna
P
Elda
M
Elena
L
Eric
E
Hugo
L
Ian
E
Íker
H
Isona
A
Ivet
S
Jaume
V
Jaume
P
Júlia
S
Lazare
G
Lia
A
Lucía
B
Lucía
M
Marc
B
Marc
R
Marc
P
Mariona
M
Marta
P
Martí
E
Martina
B
Max
F
Miquel
P
Mireia
P
Mireia
P
Nil
M
Noemí
M
Núria
P
Oleguer
S
Oriol
S
Ot
A
Rafael
B
Rayan
C
Roc
B
Sindjyli
F
Tiemoko
K
Víctor
S
3r
ESO
Ainhoa
M
Àlex
C
Àlex
R
Alexia
O
Ánder
C
Anna
C
Asier
G
Berta
C
Biel
F
Binta
S
Bruna
B
Cèlia
G
Daniel
L
Daniella
G
David
O
Emma
M
Enzo
S
Eric
G
Estel
M
Fèlix
M
Ian
G
Izan
S
Jhonatan
G
Joan
S
Joel
B
Joel
G
Júlia
B
Marc
G
Marc
M
Marc
V
Martí
A
Martí
V
Martina
H
Martina
M
Martina
P
Michel
P
Naia
S
Nil
G
Nil
R
Noa
D
Olívia
A
Ònia
J
Oriol
S
Pablo
G
Pol
P
Rai
S
Roc
A
Romà
P
Sonia
R
Xavi
R
4t
ESO
Abril
P
Àfrika
M
Aina
F
Ainara
R
Ainhoa
B
Alberto
P
Alma
V
Aran
S
Ariadna
C
Ariadna
J
Aroa
B
Bruna
A
Carla
R
Carla
S
Clàudia
C
Clàudia
G
Daryan
A
David
M
Elm
M
Eloy
O
Elsa
O
Emma
R
Erik
A
Estel
R
Fanta
K
Fatim
D
F
Javier
J
Héctor
S
Hugo
V
Íker
D
Iván
R
Jana
F
Júlia
G
Júlia
L
Laia
E
Laia
M
Lia
C
Marc
R
Marc
T
Marçal
Q
Mario
F
Màrius
R
Mireia
D
Núria
J
Olivia
D
Pol
O
Raul
B
Raúl
L
Roberto
Q
Sergi
I
Tania
G
Tau
V
Unai
J
Unai
M
Unai
R
equip
educatiu
Adrià
S
Alba
G
Anna
F
Anna
J
Betlem
C
Carlota
T
Carol
T
Caterina
R
Cristina
A
Daniel
L
Daniel
M
Gloria
À
Ivan
B
Josep
M
Maribel
R
Marta
T
Martina
F
Meritxell
B
Miguel
M
Nil
R
Núria
B
Núria
J
Núria
P
Olga
O
Pere
R
Raul
A
Rosa
M
Rosita
M
Sergi
dM
màster
Lluís
Oriol
Paula
pas
Jose
G
Montse
S
Raquel
Víctor
neteja
Eva
Isabel
Laura
Sandra
Rashid
protagonitzat
per
1r
ESO
África
F
Águeda
S
Aina
T
Alba
M
Albert
L
Álex
A
Àlex
L
Álex
V
Alexia
L
Aniol
C
Arlet
P
Arlet
R
Biel
D
Bruna
M
Bruno
J
Carla
G
Carla
R
Daniela
M
Darío
P
Derek
T
Diana
D
Dídac
E
Edgard
O
Elsa
H
Emma
G
Erik
L
Evelyn
S
Fabio
B
Gabrieli
R
Gerard
Ca
Gerard
Co
Gregor
C
Ivet
F
Jana
R
Jordi
G
Jordi
V
Lau
C
Leire
M
Marc
G
Marco
R
Moussa
D
Nahia
M
Neus
C
Nil
C
Nil
R
Noa
P
Noelia
M
Noha
S
Nora
A
Otari
G
Pol
M
Queralt
R
Rafael
M
Roger
C
Santiago
J
Vilma
A
2n
ESO
Adrià
A
Alan
F
Aleix
V
Àlex
R
Alex
M
Amine
Z
Aniol
B
Ariadna
B
Arnau
M
Axel
L
Bárbara
R
Biel
M
Carla
A
Carla
C
Carmen
G
Cesc
O
Chantal
N
Chiara
M
Daniela
S
Diego
Á
Duna
P
Elda
M
Elena
L
Eric
E
Hugo
L
Ian
E
Íker
H
Isona
A
Ivet
S
Jaume
V
Jaume
P
Júlia
S
Lazare
G
Lia
A
Lucía
B
Lucía
M
Marc
B
Marc
R
Marc
P
Mariona
M
Marta
P
Martí
E
Martina
B
Max
F
Miquel
P
Mireia
P
Mireia
P
Nil
M
Noemí
M
Núria
P
Oleguer
S
Oriol
S
Ot
A
Rafael
B
Rayan
C
Roc
B
Sindjyli
F
Tiemoko
K
Víctor
S
3r
ESO
Ainhoa
M
Àlex
C
Àlex
R
Alexia
O
Ánder
C
Anna
C
Asier
G
Berta
C
Biel
F
Binta
S
Bruna
B
Cèlia
G
Daniel
L
Daniella
G
David
O
Emma
M
Enzo
S
Eric
G
Estel
M
Fèlix
M
Ian
G
Izan
S
Jhonatan
G
Joan
S
Joel
B
Joel
G
Júlia
B
Marc
G
Marc
M
Marc
V
Martí
A
Martí
V
Martina
H
Martina
M
Martina
P
Michel
P
Naia
S
Nil
G
Nil
R
Noa
D
Olívia
A
Ònia
J
Oriol
S
Pablo
G
Pol
P
Rai
S
Roc
A
Romà
P
Sonia
R
Xavi
R
4t
ESO
Abril
P
Àfrika
M
Aina
F
Ainara
R
Ainhoa
B
Alberto
P
Alma
V
Aran
S
Ariadna
C
Ariadna
J
Aroa
B
Bruna
A
Carla
R
Carla
S
Clàudia
C
Clàudia
G
Daryan
A
David
M
Elm
M
Eloy
O
Elsa
O
Emma
R
Erik
A
Estel
R
Fanta
K
Fatim
D
F
Javier
J
Héctor
S
Hugo
V
Íker
D
Iván
R
Jana
F
Júlia
G
Júlia
L
Laia
E
Laia
M
Lia
C
Marc
R
Marc
T
Marçal
Q
Mario
F
Màrius
R
Mireia
D
Núria
J
Olivia
D
Pol
O
Raul
B
Raúl
L
Roberto
Q
Sergi
I
Tania
G
Tau
V
Unai
J
Unai
M
Unai
R
equip
educatiu
Adrià
S
Alba
G
Anna
F
Anna
J
Betlem
C
Carlota
T
Carol
T
Caterina
R
Cristina
A
Daniel
L
Daniel
M
Gloria
À
Ivan
B
Josep
M
Maribel
R
Marta
T
Martina
F
Meritxell
B
Miguel
M
Nil
R
Núria
B
Núria
J
Núria
P
Olga
O
Pere
R
Raul
A
Rosa
M
Rosita
M
Sergi
dM
màster
Lluís
Oriol
Paula
pas
Jose
G
Montse
S
Raquel
Víctor
neteja
Eva
Isabel
Laura
Sandra
Rashid
Categories
GeneralDownload
Download Slideshow Get the original presentation fileQuick Actions
Statistics
- Views 270
- Slides 48
- Favorites 1
- Age 377 days
Related Slideshows
22
Pray For The Peace Of Jerusalem and You Will Prosper
RodolfoMoralesMarcuc
39 views
26
Don_t_Waste_Your_Life_God.....powerpoint
chalobrido8
42 views
31
VILLASUR_FACTORS_TO_CONSIDER_IN_PLATING_SALAD_10-13.pdf
JaiJai148317
38 views
14
Fertility awareness methods for women in the society
Isaiah47
36 views
35
Chapter 5 Arithmetic Functions Computer Organisation and Architecture
RitikSharma297999
34 views
5
syakira bhasa inggris (1) (1).pptx.......
ourcommunity56
37 views