Exhibició pública - Programa de mà - 2425 2T
ielesvinyes
359 views
52 slides
Mar 10, 2025
Slide 1 of 52
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
About This Presentation
Programa de mà de l'exhibició pública dels projectes de secundària del 2n trimestre del curs 2024-25.
Slide Content
1
Dilluns
10
i
dimarts
11
de
març
de
2025
d
e
15:20
a
17:20
h,
consulteu
horaris
i
localitzacions
web
ielesvinyes.net
xarxes
socials
ielesvinyes
2024/25
-
2n
TRIMESTRE
exhibici
ó
p
ú
blica
Dilluns
10
i
dimarts
11
de
març
de
2025
d
e
15:20
a
17:20
h,
consulteu
horaris
i
localitzacions
web
ielesvinyes.net
xarxes
socials
ielesvinyes
2024/25
-
2n
TRIMESTRE
exhibici
ó
p
ú
blica
2
programació
dilluns
10
de
març
(2n
i
4t
d'ESO)
Atles
de
viatges
imaginaris
Catapulta
Festival
musical
La
memòria
oblidada
Alquimistes
de
la
cuina
exhibici
ó
p
ú
blica
2024/25
-
2n
trimestre
Aules
2B
i
1A
Aules
2A
i
3B
Aules
4B,
-15
i
pista
superior
Aules
4A,
3A
i
Biblioteca
p.
6
p.
7
p.
8
p.
9
dimarts
11
de
març
(1r
i
3r
d'ESO)
La
màgia
del
cinema
Què
duc
a
les
meves
mans?
Enlaira't!
El
món
en
guerra
Aules
1A,
1B
i
1C
Aules
4B
i
-15
Biblioteca
i
aula
3B
Gimnàs
Aula
3A
i
4A
p.
12
p.
13
p.
14
p.
15
p.
16
entrevistes,
creacions
i
altres
editorial
Entrevista
a
famílies
sobre
les
exhibicions
públiques
del
projectes
realitzada
per
Anna
Fermoso
i
Rosa
Martínez
Creacions
[Aquarel·la]
?
Parc
natural
de
Khao
Yai
(Tailàndia)
il·lustrada
per
Carla
G
i
Jordi
V
(1r
ESO)
Creacions
[Informe
científic]
?
Predicció
i
anàlisi
de
la
precisió
d'una
catapulta
escrit
per
Ivet
F,
Arlet
R
i
Jana
R
(1r
ESO)
Creacions
[Relat
i
aquarel·la]
?
Quan
els
arbres
ploren
escrit
i
il·lustrat
per
Leire
M
i
Gregor
C
(1r
ESO)
Creacions
[Relat
i
fotografia]
?
Elsbeth
Müller,
civil
alemana
en
Berlín
escrit
per
Ariadna
C
(4t
ESO)
Creacions
[Cartell]
?
Llarg
camí
cap
a
la
llibertat
dissenyat
per
estudiants
de
3r
ESO
p.
28
p.
31
p.
32
p.
38
p.
47
p.
25
Una
cultura
de
l'esforç
amb
sentit
p.
3
articles
de
fons
sobre
ELS
PROJECTES
Què
duc
a
les
meves
mans
?
Una
setmana
sense
mòbil
escrit
per
l'alumnat
de
2n
ESO
B
i
Maribel
Romero
Catapulta
?
Mapa
d'aprenentatge
del
projecte
fet
per
Ivan
Bella
i
Sergi
del
Moral
La
memòria
oblidada
?
Entrevista
a
René
Pacheco,
arqueòleg
forense
realitzat
per
Pablo,
Alex,
Bruna,
Betlem
Cuesta
i
Carolina
Torres
El
món
en
guerra
?
Entrevista
Alejandro
Braña
realitzada
per
Raúl
Arana
p.
18
p.
20
p.
22
p.
26
programació
dilluns
10
de
març
(2n
i
4t
d'ESO)
Atles
de
viatges
imaginaris
Catapulta
Festival
musical
La
memòria
oblidada
Alquimistes
de
la
cuina
exhibici
ó
p
ú
blica
2024/25
-
2n
trimestre
Aules
2B
i
1A
Aules
2A
i
3B
Aules
4B,
-15
i
pista
superior
Aules
4A,
3A
i
Biblioteca
p.
6
p.
7
p.
8
p.
9
dimarts
11
de
març
(1r
i
3r
d'ESO)
La
màgia
del
cinema
Què
duc
a
les
meves
mans?
Enlaira't!
El
món
en
guerra
Aules
1A,
1B
i
1C
Aules
4B
i
-15
Biblioteca
i
aula
3B
Gimnàs
Aula
3A
i
4A
p.
12
p.
13
p.
14
p.
15
p.
16
entrevistes,
creacions
i
altres
editorial
Entrevista
a
famílies
sobre
les
exhibicions
públiques
del
projectes
realitzada
per
Anna
Fermoso
i
Rosa
Martínez
Creacions
[Aquarel·la]
?
Parc
natural
de
Khao
Yai
(Tailàndia)
il·lustrada
per
Carla
G
i
Jordi
V
(1r
ESO)
Creacions
[Informe
científic]
?
Predicció
i
anàlisi
de
la
precisió
d'una
catapulta
escrit
per
Ivet
F,
Arlet
R
i
Jana
R
(1r
ESO)
Creacions
[Relat
i
aquarel·la]
?
Quan
els
arbres
ploren
escrit
i
il·lustrat
per
Leire
M
i
Gregor
C
(1r
ESO)
Creacions
[Relat
i
fotografia]
?
Elsbeth
Müller,
civil
alemana
en
Berlín
escrit
per
Ariadna
C
(4t
ESO)
Creacions
[Cartell]
?
Llarg
camí
cap
a
la
llibertat
dissenyat
per
estudiants
de
3r
ESO
p.
28
p.
31
p.
32
p.
38
p.
47
p.
25
Una
cultura
de
l'esforç
amb
sentit
p.
3
articles
de
fons
sobre
ELS
PROJECTES
Què
duc
a
les
meves
mans
?
Una
setmana
sense
mòbil
escrit
per
l'alumnat
de
2n
ESO
B
i
Maribel
Romero
Catapulta
?
Mapa
d'aprenentatge
del
projecte
fet
per
Ivan
Bella
i
Sergi
del
Moral
La
memòria
oblidada
?
Entrevista
a
René
Pacheco,
arqueòleg
forense
realitzat
per
Pablo,
Alex,
Bruna,
Betlem
Cuesta
i
Carolina
Torres
El
món
en
guerra
?
Entrevista
Alejandro
Braña
realitzada
per
Raúl
Arana
p.
18
p.
20
p.
22
p.
26
3
editorial
Es
pot
escriure
i
publicar
un
llibre,
crear
i
portar
a
escena
una
obra
de
teatre
o
dur
a
terme
una
recerca
científica
sense
esforç?
Es
pot
fer
volar
un
avió,
escriure
un
relat
d'una
persona
que
va
viure
la
II
Guerra
Mundial
sense
perseverar?
Es
pot
construir
una
catapulta,
i
estudiar-ne
la
precisió
sense
sostenir
un
treball
i
sortejar
els
problemes
que
inevitablement
sorgiran?
Entenem
la
cultura
de
l'esforç
com
el
conjunt
de
valors
i
actituds
que
posen
l'accent
en
la
dedicació,
la
constància
i
el
treball
com
a
mitjans
fonamentals
per
aconseguir
èxits
personals
i
col·lectius.
Es
basa
en
la
idea
que,
més
enllà
del
talent
innat
o
la
sort,
els
resultats
i
els
aprenentatges
significatius
s?assoleixen
mitjançant
l'esforç
sostingut
i
la
superació
de
dificultats
.
Tanmateix,
en
l?àmbit
educatiu,
la
cultura
de
l?esforç
s?ha
instrumentalitzat
sovint
per
justificar
mètodes
que
exigeixen
sacrifici
sense
sentit.
I
és
lògic.
Quan
qui
aprèn
sovint
no
troba
sentit
a
l?aprenentatge,
o
quan
l?experiència
escolar
es
redueix
a
la
memorització
de
conceptes
i
el
respecte
dogmàtic
a
l?autoritat,
és
fàcil
caure
en
l?error
de
reclamar
esforç
per
se.
Aquesta
aproximació
centrada
en
el
control
i
la
mera
transmissió
de
coneixement,
converteix
l?esforç
en
un
recurs
desesperat,
en
lloc
d?una
eina
autèntica
de
creixement
.
Però
esforçar-se
sense
direcció
no
és
cap
garantia
de
qualitat
educativa,
ni
és
tan
sols
educatiu,
i
si
som
rigorosos,
faríem
bé
d?anomenar-la
cultura
de
l?esforç
sense
sentit.
A
Les
Vinyes
creiem
que
l?esforç
només
té
sentit
quan
hi
ha
un
propòsit
clar
.
Les
escoles
que
apostem
per
metodologies
actives
i
per
la
construcció
de
coneixement
no
rebutgem
la
cultura
de
l?esforç;
al
contrari,
en
som
grans
defensors.
Sabem
que
sense
esforç
no
hi
ha
aprenentatge
,
però
també
que
aquest
esforç
ha
de
néixer
de
la
motivació,
de
la
curiositat
i
de
la
necessitat
de
comprendre
el
món,
i
alhora,
que
l?esforç
també
consisteix
en
la
incessant
cerca
de
respostes.
Tenim
altes
expectatives
per
a
tots
i
cadascun
dels
nostres
estudiants
i
promovem
quotidianament
una
cultura
de
l?esforç
amb
sentit
.
Això
significa
fomentar
la
perseverança,
la
dedicació
i
la
reflexió,
però
sempre
procurant
donar-li
un
propòsit
real
i
motivador
.
No
es
tracta
d?esforçar-se
perquè
sí,
sinó
d?entendre
que
el
treball
constant,
la
revisió,
la
reflexió
profunda
són
les
claus
d?un
aprenentatge
significatiu
i
d?un
creixement
personal
real.
Els
projectes
que
es
poden
veure
a
les
exhibicions
públiques
són
fruit
d?aquest
esforç
amb
sentit.
La
qualitat
i
la
bellesa
dels
treballs
exhibits
,
la
profunditat
de
les
explicacions
i
la
comprensió
del
sentit
de
què
aprenen
els
i
les
estudiants
en
són
la
millor
prova.
És
cert
que
no
tot
el
que
es
presenta
en
aquestes
exhibicions
és
?la
nostra
millor
versió?,
però
això
també
és
lògic,
forma
part
del
procés
d?aprenentatge,
mostrar
és
una
finalitat,
però
sobretot
una
estratègia.
No
aprenem
per
exhibir,
sinó
que
exhibim
per
aprendre.
Mostrar
el
nostre
treball
i
disposar
d?una
comunitat
que
ens
escolta,
ens
interpel·la
i
ens
acompanya
és,
en
si
mateix,
una
estratègia
d?aprenentatge
efectiva
i
poderosa,
i
alhora,
un
missatge
comunitari
que
no
passa
desapercebut
per
als
nostres
estudiants.
Per
tot
això,
la
presència
de
totes
les
persones
que
assistiu
a
les
exhibicions
motiva,
inspira
i
reforça
la
perseverança,
el
treball
constant
i
la
dedicació
dels
estudiants.
La
vostra
participació
contribueix
a
construir,
dia
a
dia,
a
Les
Vinyes,
una
cultura
de
l?esforç
amb
sentit
.
Un
cop
més,
gràcies.
Una
cultura
de
l'esforç
amb
sentit
L?aprenentatge
més
profund
sorgeix
quan
l?esforç
està
guiat
per
la
necessitat
de
comprendre.
Anònim
La
portada
Aquest
curs
volem
dedicar
les
portades
a
les
mans
,
com
a
metàfora
de
la
creació,
de
l'expressió,
de
la
connexió
entre
el
pensament
i
l'acció,
de
la
precisió
i
la
destresa,
el
tacte
i
la
sensibilitat.
Aquestes
mans
agafant
amb
fermesa
micròfons,
un
instant
del
projecte
Festival
Musical
editorial
Es
pot
escriure
i
publicar
un
llibre,
crear
i
portar
a
escena
una
obra
de
teatre
o
dur
a
terme
una
recerca
científica
sense
esforç?
Es
pot
fer
volar
un
avió,
escriure
un
relat
d'una
persona
que
va
viure
la
II
Guerra
Mundial
sense
perseverar?
Es
pot
construir
una
catapulta,
i
estudiar-ne
la
precisió
sense
sostenir
un
treball
i
sortejar
els
problemes
que
inevitablement
sorgiran?
Entenem
la
cultura
de
l'esforç
com
el
conjunt
de
valors
i
actituds
que
posen
l'accent
en
la
dedicació,
la
constància
i
el
treball
com
a
mitjans
fonamentals
per
aconseguir
èxits
personals
i
col·lectius.
Es
basa
en
la
idea
que,
més
enllà
del
talent
innat
o
la
sort,
els
resultats
i
els
aprenentatges
significatius
s?assoleixen
mitjançant
l'esforç
sostingut
i
la
superació
de
dificultats
.
Tanmateix,
en
l?àmbit
educatiu,
la
cultura
de
l?esforç
s?ha
instrumentalitzat
sovint
per
justificar
mètodes
que
exigeixen
sacrifici
sense
sentit.
I
és
lògic.
Quan
qui
aprèn
sovint
no
troba
sentit
a
l?aprenentatge,
o
quan
l?experiència
escolar
es
redueix
a
la
memorització
de
conceptes
i
el
respecte
dogmàtic
a
l?autoritat,
és
fàcil
caure
en
l?error
de
reclamar
esforç
per
se.
Aquesta
aproximació
centrada
en
el
control
i
la
mera
transmissió
de
coneixement,
converteix
l?esforç
en
un
recurs
desesperat,
en
lloc
d?una
eina
autèntica
de
creixement
.
Però
esforçar-se
sense
direcció
no
és
cap
garantia
de
qualitat
educativa,
ni
és
tan
sols
educatiu,
i
si
som
rigorosos,
faríem
bé
d?anomenar-la
cultura
de
l?esforç
sense
sentit.
A
Les
Vinyes
creiem
que
l?esforç
només
té
sentit
quan
hi
ha
un
propòsit
clar
.
Les
escoles
que
apostem
per
metodologies
actives
i
per
la
construcció
de
coneixement
no
rebutgem
la
cultura
de
l?esforç;
al
contrari,
en
som
grans
defensors.
Sabem
que
sense
esforç
no
hi
ha
aprenentatge
,
però
també
que
aquest
esforç
ha
de
néixer
de
la
motivació,
de
la
curiositat
i
de
la
necessitat
de
comprendre
el
món,
i
alhora,
que
l?esforç
també
consisteix
en
la
incessant
cerca
de
respostes.
Tenim
altes
expectatives
per
a
tots
i
cadascun
dels
nostres
estudiants
i
promovem
quotidianament
una
cultura
de
l?esforç
amb
sentit
.
Això
significa
fomentar
la
perseverança,
la
dedicació
i
la
reflexió,
però
sempre
procurant
donar-li
un
propòsit
real
i
motivador
.
No
es
tracta
d?esforçar-se
perquè
sí,
sinó
d?entendre
que
el
treball
constant,
la
revisió,
la
reflexió
profunda
són
les
claus
d?un
aprenentatge
significatiu
i
d?un
creixement
personal
real.
Els
projectes
que
es
poden
veure
a
les
exhibicions
públiques
són
fruit
d?aquest
esforç
amb
sentit.
La
qualitat
i
la
bellesa
dels
treballs
exhibits
,
la
profunditat
de
les
explicacions
i
la
comprensió
del
sentit
de
què
aprenen
els
i
les
estudiants
en
són
la
millor
prova.
És
cert
que
no
tot
el
que
es
presenta
en
aquestes
exhibicions
és
?la
nostra
millor
versió?,
però
això
també
és
lògic,
forma
part
del
procés
d?aprenentatge,
mostrar
és
una
finalitat,
però
sobretot
una
estratègia.
No
aprenem
per
exhibir,
sinó
que
exhibim
per
aprendre.
Mostrar
el
nostre
treball
i
disposar
d?una
comunitat
que
ens
escolta,
ens
interpel·la
i
ens
acompanya
és,
en
si
mateix,
una
estratègia
d?aprenentatge
efectiva
i
poderosa,
i
alhora,
un
missatge
comunitari
que
no
passa
desapercebut
per
als
nostres
estudiants.
Per
tot
això,
la
presència
de
totes
les
persones
que
assistiu
a
les
exhibicions
motiva,
inspira
i
reforça
la
perseverança,
el
treball
constant
i
la
dedicació
dels
estudiants.
La
vostra
participació
contribueix
a
construir,
dia
a
dia,
a
Les
Vinyes,
una
cultura
de
l?esforç
amb
sentit
.
Un
cop
més,
gràcies.
Una
cultura
de
l'esforç
amb
sentit
L?aprenentatge
més
profund
sorgeix
quan
l?esforç
està
guiat
per
la
necessitat
de
comprendre.
Anònim
La
portada
Aquest
curs
volem
dedicar
les
portades
a
les
mans
,
com
a
metàfora
de
la
creació,
de
l'expressió,
de
la
connexió
entre
el
pensament
i
l'acció,
de
la
precisió
i
la
destresa,
el
tacte
i
la
sensibilitat.
Aquestes
mans
agafant
amb
fermesa
micròfons,
un
instant
del
projecte
Festival
Musical
4
programació
dilluns
10
de
març
Aules
2B
i
1A
Aules
2A
i
3B
Aules
4B,
-15
i
pista
superior
Aules
4A,
3A
i
Biblioteca
La
màgia
del
cinema
Què
duc
a
les
meves
mans?
Enlaira't!
El
món
en
guerra
programació
dilluns
10
de
març
Aules
2B
i
1A
Aules
2A
i
3B
Aules
4B,
-15
i
pista
superior
Aules
4A,
3A
i
Biblioteca
La
màgia
del
cinema
Què
duc
a
les
meves
mans?
Enlaira't!
El
món
en
guerra
5
programació
dimarts
11
de
març
Atles
de
viatges
imaginaris
Catapulta
Festival
musical
La
memòria
oblidada
Alquimistes
de
la
cuina
Aules
1A,
1B
i
1C
Aules
4B
i
-15
Biblioteca
i
aula
3B
Gimnàs
Aula
3A
i
4A
programació
dimarts
11
de
març
Atles
de
viatges
imaginaris
Catapulta
Festival
musical
La
memòria
oblidada
Alquimistes
de
la
cuina
Aules
1A,
1B
i
1C
Aules
4B
i
-15
Biblioteca
i
aula
3B
Gimnàs
Aula
3A
i
4A
6
Fa
més
de
cent
anys
que
el
cinema
s?utilitza
com
a
llenguatge
per
explicar
històries.
En
els
seus
inicis,
expressava
emocions
i
històries
sense
utilitzar
la
paraula
oral.
Amb
aquest
projecte
hem
fet
un
viatge
en
el
temps
i
hem
replicat
els
trucs
de
Georges
Méliès,
cineasta
que
va
utilitzar
el
cinema
com
a
mitjà
d?expressió
artística.
A
més,
hem
après
estratègies
per
crear
una
bona
història
i
els
fonaments
del
llenguatge
cinematogràfic
contemporani.
LA
MÀGIA
DEL
CINEMA
com
expliquem
una
història
en
imatges?
programació
projecció
de
curtmetratges
En
aquest
espai
es
farà
la
mostra
dels
curtmetratges
finals
del
projecte.
Tres
torns:
15:20,
16
i
16:45
h
dilluns
10
de
març
Participaràs
en
tres
tallers
per
aprendre
a
fer
una
versió
actual
dels
trucs
que
els
primers
cineastes
feien
per
impressionar
el
públic:
truc
de
substitució,
truc
joc
d?escala
i
ús
del
croma.
15:20
h
a
16:45
h
Localització
:
1A
/
2n
B
(només
l'últim
torn)
trucs
de
cinema
Com
es
fa
un
curtmetratge?
Aquí
podràs
aprendre,
de
forma
teòrica
i
pràctica,
sobre
les
etapes
del
procés
de
creació
d'una
pel·lícula,
les
estratègies
per
escriure
una
bona
història
i
els
fonaments
del
llenguatge
cinematogràfic.
Localització
:
2B
història
del
cinema
En
aquest
espai
descobriràs
els
invents
que
van
fer
possible
els
inicis
del
cinema
i
coneixeràs
millor
alguns
dels
primers
cineastes.
Fa
més
de
cent
anys
que
el
cinema
s?utilitza
com
a
llenguatge
per
explicar
històries.
En
els
seus
inicis,
expressava
emocions
i
històries
sense
utilitzar
la
paraula
oral.
Amb
aquest
projecte
hem
fet
un
viatge
en
el
temps
i
hem
replicat
els
trucs
de
Georges
Méliès,
cineasta
que
va
utilitzar
el
cinema
com
a
mitjà
d?expressió
artística.
A
més,
hem
après
estratègies
per
crear
una
bona
història
i
els
fonaments
del
llenguatge
cinematogràfic
contemporani.
LA
MÀGIA
DEL
CINEMA
com
expliquem
una
història
en
imatges?
programació
projecció
de
curtmetratges
En
aquest
espai
es
farà
la
mostra
dels
curtmetratges
finals
del
projecte.
Tres
torns:
15:20,
16
i
16:45
h
dilluns
10
de
març
Participaràs
en
tres
tallers
per
aprendre
a
fer
una
versió
actual
dels
trucs
que
els
primers
cineastes
feien
per
impressionar
el
públic:
truc
de
substitució,
truc
joc
d?escala
i
ús
del
croma.
15:20
h
a
16:45
h
Localització
:
1A
/
2n
B
(només
l'últim
torn)
trucs
de
cinema
Com
es
fa
un
curtmetratge?
Aquí
podràs
aprendre,
de
forma
teòrica
i
pràctica,
sobre
les
etapes
del
procés
de
creació
d'una
pel·lícula,
les
estratègies
per
escriure
una
bona
història
i
els
fonaments
del
llenguatge
cinematogràfic.
Localització
:
2B
història
del
cinema
En
aquest
espai
descobriràs
els
invents
que
van
fer
possible
els
inicis
del
cinema
i
coneixeràs
millor
alguns
dels
primers
cineastes.
7
projecció
de
curtmetratges
Al
llarg
d'aquesta
situació
d?aprenentatge
?Què
duc
a
les
meves
mans??
han
d?anar
descobrint
les
tres
cares
d?un
mòbil:
com
es
relacionen
els
joves
a
través
del
mòbil
i
la
quantitat
d?hores
que
estan
davant
de
la
pantalla,
la
tecnologia
i
els
minerals
d?un
mòbil,
i
la
cara
oculta
i
fosca
dels
mòbils,
com
ara
els
conflictes
socials,
econòmics
i
ambientals
del
mòbil.
Aquest
projecte
planteja
llums
i
ombres
d'aquests
aparells
i
convida
a
la
reflexió
en
diferents
vessants
amb
l?objectiu
de
conèixer
l?aparell
que
portem
a
sobre.
què
duc
a
les
meves
mans?
què
s'amaga
darrere
el
mòbil?
les
tres
cares
d'un
mòbil
Nou
estands
donen
resposta
preguntes
al
voltant
dels
mòbils.
Aquests
us
permeten
conèixer
la
química
i
la
tecnologia
del
mòbil,
els
conflictes
ambientals
i
socials
associats
i
l?ús
personal
que
fem
dels
smartphones.
Preparats
per
conèixer
les
tres
cares
d?un
mòbil?
Localització:
2A
15:20
a
17:20
h
joc
de
rol
Un
joc
de
rol
en
el
qual
els
jugadors
han
d'interpretar
a
personatges
principals
relacionats
amb
els
conflictes
socials
a
la
República
Democràtica
del
Congo.
Localització:
2A
programació
dilluns
10
de
març
Com
es
fa
un
curtmetratge?
història
del
cinema
Tres
torns:
16
h
16:30
h
17
h
projecció
de
curtmetratges
Al
llarg
d'aquesta
situació
d?aprenentatge
?Què
duc
a
les
meves
mans??
han
d?anar
descobrint
les
tres
cares
d?un
mòbil:
com
es
relacionen
els
joves
a
través
del
mòbil
i
la
quantitat
d?hores
que
estan
davant
de
la
pantalla,
la
tecnologia
i
els
minerals
d?un
mòbil,
i
la
cara
oculta
i
fosca
dels
mòbils,
com
ara
els
conflictes
socials,
econòmics
i
ambientals
del
mòbil.
Aquest
projecte
planteja
llums
i
ombres
d'aquests
aparells
i
convida
a
la
reflexió
en
diferents
vessants
amb
l?objectiu
de
conèixer
l?aparell
que
portem
a
sobre.
què
duc
a
les
meves
mans?
què
s'amaga
darrere
el
mòbil?
les
tres
cares
d'un
mòbil
Nou
estands
donen
resposta
preguntes
al
voltant
dels
mòbils.
Aquests
us
permeten
conèixer
la
química
i
la
tecnologia
del
mòbil,
els
conflictes
ambientals
i
socials
associats
i
l?ús
personal
que
fem
dels
smartphones.
Preparats
per
conèixer
les
tres
cares
d?un
mòbil?
Localització:
2A
15:20
a
17:20
h
joc
de
rol
Un
joc
de
rol
en
el
qual
els
jugadors
han
d'interpretar
a
personatges
principals
relacionats
amb
els
conflictes
socials
a
la
República
Democràtica
del
Congo.
Localització:
2A
programació
dilluns
10
de
març
Com
es
fa
un
curtmetratge?
història
del
cinema
Tres
torns:
16
h
16:30
h
17
h
8
Heu
somiat
alguna
vegada
a
volar?
Nosaltres
sí!
I
ens
hi
hem
posat.
Volem
compartir-ho
amb
vosaltres.
Veureu
com
ho
hem
fet,
però
també
aprendreu
a
fer-ho
amb
els
nostres
tallers.
A
més
després
de
conèixer
els
nostres
millors
avions
podreu
apostar
per
un
d?ells
i
participar
en
una
competició
de
vol
i
precisió.
Ens
enlairarem
ben
lluny!
enlaira't!
Quin
avió
assolirà
millor
els
objectius?
EXHIBICIÓ
DE
LA
FEINA
DELS
GRUPS
DE
TREBALL
Exhibició
del
treball
i
resultats
obtinguts
pels
diferents
grups
(plànols,
càlculs,
prototips,
avions,
gràfiques?).
15:20
a
16:20
h
programació
COMPETIM
PER
TRIAR
EL
MILLOR
AVIÓ!
Competició
de
vol
i
precisió.
Quins
avions
arribaran
més
lluny?
Quins
seran
més
precisos?
Trieu
la
que
creieu
que
és
la
millor
escuderia
i
animeu-la
durant
la
competició
Localització:
Pista
superior
15:20
a
16:20
h
16:20
a
17:20
h
VOLS
CONSTRUIR
UN
AVIÓ?
Tallers
de
construcció
d?avions.
Vine
i
te
n?ensenyarem!
Localització:
4B
Localització:
4B
dilluns
10
de
març
Heu
somiat
alguna
vegada
a
volar?
Nosaltres
sí!
I
ens
hi
hem
posat.
Volem
compartir-ho
amb
vosaltres.
Veureu
com
ho
hem
fet,
però
també
aprendreu
a
fer-ho
amb
els
nostres
tallers.
A
més
després
de
conèixer
els
nostres
millors
avions
podreu
apostar
per
un
d?ells
i
participar
en
una
competició
de
vol
i
precisió.
Ens
enlairarem
ben
lluny!
enlaira't!
Quin
avió
assolirà
millor
els
objectius?
EXHIBICIÓ
DE
LA
FEINA
DELS
GRUPS
DE
TREBALL
Exhibició
del
treball
i
resultats
obtinguts
pels
diferents
grups
(plànols,
càlculs,
prototips,
avions,
gràfiques?).
15:20
a
16:20
h
programació
COMPETIM
PER
TRIAR
EL
MILLOR
AVIÓ!
Competició
de
vol
i
precisió.
Quins
avions
arribaran
més
lluny?
Quins
seran
més
precisos?
Trieu
la
que
creieu
que
és
la
millor
escuderia
i
animeu-la
durant
la
competició
Localització:
Pista
superior
15:20
a
16:20
h
16:20
a
17:20
h
VOLS
CONSTRUIR
UN
AVIÓ?
Tallers
de
construcció
d?avions.
Vine
i
te
n?ensenyarem!
Localització:
4B
Localització:
4B
dilluns
10
de
març
9
La
comprensió
profunda
dels
fets
històrics
i
les
seves
causes
i
conseqüències
no
sempre
és
una
tasca
fàcil,
ni
amable,
i
aproximar-se
simplement
a
través
de
l'escolta
activa
és
tan
necessari
com
insuficient.
En
aquest
projecte
ens
hem
proposat
fer
un
acte
d?empatia
històrica
vivint
en
primera
persona
la
Segona
Guerra
Mundial.
el
món
en
guerra
QUÈ
FARIES
TU
EN
UNA
SITUACIÓ
COM
AQUESTA?
programació
exposició
sobre
el
procés
de
treball
En
aquest
espai
trobareu
una
exposició
guiada
sobre
el
procés
de
treball
del
projecte,
incidint
sobre
la
temporització
de
les
dinàmiques
realitzades
i
l?acompanyament
de
l'equip
docent.
Localització:
4A
15:20
a
17:20
h
15:35
a
17:20
h
QUÈ
SAPS
TU?
En
aquest
espai,
dinamitzat
per
l'alumnat,
els
visitants
a
l'exhibició
del
projecte
tindran
l'oportunitat
de
demostrar
els
seus
coneixements
de
la
Segona
Guerra
mundial.
Vine
a
participar-hi!
Localització:
Biblioteca
Maria
Beneyto
lectura
de
relats
en
veu
alta
En
aquest
espai
podreu
gaudir
de
la
lectura
de
fragments
dels
relats
de
la
veu
dels
seus
protagonistes
i
narradors/es,
els
nois
i
noies
de
4t
d'ESO
A.
Localització:
3A
(entrada
per
4A)
15:35
a
17:20
h
dilluns
10
de
març
La
comprensió
profunda
dels
fets
històrics
i
les
seves
causes
i
conseqüències
no
sempre
és
una
tasca
fàcil,
ni
amable,
i
aproximar-se
simplement
a
través
de
l'escolta
activa
és
tan
necessari
com
insuficient.
En
aquest
projecte
ens
hem
proposat
fer
un
acte
d?empatia
històrica
vivint
en
primera
persona
la
Segona
Guerra
Mundial.
el
món
en
guerra
QUÈ
FARIES
TU
EN
UNA
SITUACIÓ
COM
AQUESTA?
programació
exposició
sobre
el
procés
de
treball
En
aquest
espai
trobareu
una
exposició
guiada
sobre
el
procés
de
treball
del
projecte,
incidint
sobre
la
temporització
de
les
dinàmiques
realitzades
i
l?acompanyament
de
l'equip
docent.
Localització:
4A
15:20
a
17:20
h
15:35
a
17:20
h
QUÈ
SAPS
TU?
En
aquest
espai,
dinamitzat
per
l'alumnat,
els
visitants
a
l'exhibició
del
projecte
tindran
l'oportunitat
de
demostrar
els
seus
coneixements
de
la
Segona
Guerra
mundial.
Vine
a
participar-hi!
Localització:
Biblioteca
Maria
Beneyto
lectura
de
relats
en
veu
alta
En
aquest
espai
podreu
gaudir
de
la
lectura
de
fragments
dels
relats
de
la
veu
dels
seus
protagonistes
i
narradors/es,
els
nois
i
noies
de
4t
d'ESO
A.
Localització:
3A
(entrada
per
4A)
15:35
a
17:20
h
dilluns
10
de
març
10
observant
amb
perspectiva
L'alumna
i
el
tècnic
observant
el
vol.
Projecte
Enlaira't
4t
ESO
A
observant
amb
perspectiva
L'alumna
i
el
tècnic
observant
el
vol.
Projecte
Enlaira't
4t
ESO
A
11
fins
A
l'últim
detall
Detallant
amb
cura
la
pagoda
Chureito
que
il·lustra
el
relat
de
Japó.
Projecte
Atles
de
viatges
imaginaris
1r
ESO
B
fins
A
l'últim
detall
Detallant
amb
cura
la
pagoda
Chureito
que
il·lustra
el
relat
de
Japó.
Projecte
Atles
de
viatges
imaginaris
1r
ESO
B
12
Al
llarg
de
la
història,
els
viatges
sempre
han
despertat
l?interès
i
l?imaginari
de
les
persones,
ja
sigui
per
explorar
terres
inexplorades,
ampliar
el
seu
coneixement
del
món,
descobrir
nous
paisatges
i
conèixer
altres
cultures.
Moltes
d?aquestes
vivències
i
allò
que
han
après,
ha
quedat
recollit
tant
en
mapes
i
atles
com
en
diverses
formes
artístiques,
com
ara
novel·les,
relats
de
viatges,
músiques,
contes,
etc.
De
manera
que
el
?viatge?
s?ha
convertit
en
una
de
les
qüestions
més
recurrents
en
la
cultura
i
en
la
història
de
la
literatura.
A
la
nostra
exposició
us
convidem
a
explorar
el
món
a
partir
de
la
seva
geografia
i
a
imaginar
viatges
i
vivències
a
través
de
les
creacions
dels
nois
i
de
les
noies
participants
en
el
projecte:
?Atles
de
viatges
imaginaris?
atles
de
viatges
imaginaris
com
viatjar
sense
moure'ns
de
la
cadira?
viatges
En
aquest
escenari
els
visitants
podran
escoltar
una
lectura
dramatitzada
dels
relats
escrits
pels
nois
i
noies
i
descobrir
els
viatges
literaris
que
ens
han
inspirat.
Localització:
Aula
1C
paisatges
Podreu
gaudir
de
les
aquarel·les
acompanyades
de
fragments
literaris
de
les
obres
creades
pels
nois
i
les
noies
i
que
son
la
seva
interpretació
dels
paisatges
visitats
en
el
seu
viatge
imaginari.
Localització:
Aula
1A
Tres
torns:
15:30h
16:10h
16:50h
atles
En
aquest
espai
es
convida
als
visitants
a
conèixer
el
món
a
través
de
mapes,
paisatges
i
aventures
a
través
d?una
experiència
immersiva
Localització:
Aula
1B
15:20
a
17:20
h
programació
dimarts
11
de
març
15:20
a
17:20
h
Al
llarg
de
la
història,
els
viatges
sempre
han
despertat
l?interès
i
l?imaginari
de
les
persones,
ja
sigui
per
explorar
terres
inexplorades,
ampliar
el
seu
coneixement
del
món,
descobrir
nous
paisatges
i
conèixer
altres
cultures.
Moltes
d?aquestes
vivències
i
allò
que
han
après,
ha
quedat
recollit
tant
en
mapes
i
atles
com
en
diverses
formes
artístiques,
com
ara
novel·les,
relats
de
viatges,
músiques,
contes,
etc.
De
manera
que
el
?viatge?
s?ha
convertit
en
una
de
les
qüestions
més
recurrents
en
la
cultura
i
en
la
història
de
la
literatura.
A
la
nostra
exposició
us
convidem
a
explorar
el
món
a
partir
de
la
seva
geografia
i
a
imaginar
viatges
i
vivències
a
través
de
les
creacions
dels
nois
i
de
les
noies
participants
en
el
projecte:
?Atles
de
viatges
imaginaris?
atles
de
viatges
imaginaris
com
viatjar
sense
moure'ns
de
la
cadira?
viatges
En
aquest
escenari
els
visitants
podran
escoltar
una
lectura
dramatitzada
dels
relats
escrits
pels
nois
i
noies
i
descobrir
els
viatges
literaris
que
ens
han
inspirat.
Localització:
Aula
1C
paisatges
Podreu
gaudir
de
les
aquarel·les
acompanyades
de
fragments
literaris
de
les
obres
creades
pels
nois
i
les
noies
i
que
son
la
seva
interpretació
dels
paisatges
visitats
en
el
seu
viatge
imaginari.
Localització:
Aula
1A
Tres
torns:
15:30h
16:10h
16:50h
atles
En
aquest
espai
es
convida
als
visitants
a
conèixer
el
món
a
través
de
mapes,
paisatges
i
aventures
a
través
d?una
experiència
immersiva
Localització:
Aula
1B
15:20
a
17:20
h
programació
dimarts
11
de
març
15:20
a
17:20
h
13
Aprendre
ciència
i
matemàtiques
s?associa
injustament
a
avorriment
o
falta
de
comprensió.
En
aquest
projecte
els
nois
i
noies
de
1r
d?ESO
A
hem
treballat
com
a
científiques.
Hem
assumit
la
responsabilitat
de
sostenir
un
procés
d'investigació
per
construir
i
dissenyar
catapultes,
i
amb
aquestes,
ser
capaços
no
només
de
predir
a
on
aniran
els
llançaments,
sinó
també
de
quantificar
la
precisió
dels
tirs.
Si
us
agrada
la
ciència,
us
encantarà
el
que
hem
preparat
per
vosaltres.
catapulta
podem
predir
tirs
i
mesurar
la
precisió?
cronologia
del
procés
d'investigació
Com
resolem
el
repte
i
n'avaluem
els
resultats?
Quin
procés
hem
seguit
per
dissenyar,
construir,
millorar
i
quantificar
la
precisió
de
les
nostres
catapultes?
Ressegueix
el
camí
dels
autèntics
científics
en
què
ens
hem
convertit
en
aquest
projecte,
i
conversa
amb
els
nois
i
noies
que
han
creat
aquest
cronograma
gegant.
15:20
a
17:20
h
programació
Vols
comprovar
les
dificultats
amb
què
ens
hem
trobat?
Posa't
al
nostre
lloc
i
aprèn
el
que
nosaltres
hem
après:
disseny
3D,
fonaments
matemàtics,
eines
de
taller
o
recollida
de
dades.
posa't
a
prova!
Hem
aconseguit
predir
els
llançaments
de
la
catapulta
i
mesurar
la
seva
precisió?
Et
presentem
els
informes
científics
que
descriuen
el
procés
de
treball,
els
resultats
i
les
conclusions
obtingudes.
informes
científics
Vols
provar
les
catapultes?
Seràs
capaç
de
disparar
amb
precisió?
Aconseguiràs
ser
el
més
precís?
Vine
a
provar!
camp
de
tir
dimarts
11
de
març
Localització:
Aules
4B
i
aula
-15
Aprendre
ciència
i
matemàtiques
s?associa
injustament
a
avorriment
o
falta
de
comprensió.
En
aquest
projecte
els
nois
i
noies
de
1r
d?ESO
A
hem
treballat
com
a
científiques.
Hem
assumit
la
responsabilitat
de
sostenir
un
procés
d'investigació
per
construir
i
dissenyar
catapultes,
i
amb
aquestes,
ser
capaços
no
només
de
predir
a
on
aniran
els
llançaments,
sinó
també
de
quantificar
la
precisió
dels
tirs.
Si
us
agrada
la
ciència,
us
encantarà
el
que
hem
preparat
per
vosaltres.
catapulta
podem
predir
tirs
i
mesurar
la
precisió?
cronologia
del
procés
d'investigació
Com
resolem
el
repte
i
n'avaluem
els
resultats?
Quin
procés
hem
seguit
per
dissenyar,
construir,
millorar
i
quantificar
la
precisió
de
les
nostres
catapultes?
Ressegueix
el
camí
dels
autèntics
científics
en
què
ens
hem
convertit
en
aquest
projecte,
i
conversa
amb
els
nois
i
noies
que
han
creat
aquest
cronograma
gegant.
15:20
a
17:20
h
programació
Vols
comprovar
les
dificultats
amb
què
ens
hem
trobat?
Posa't
al
nostre
lloc
i
aprèn
el
que
nosaltres
hem
après:
disseny
3D,
fonaments
matemàtics,
eines
de
taller
o
recollida
de
dades.
posa't
a
prova!
Hem
aconseguit
predir
els
llançaments
de
la
catapulta
i
mesurar
la
seva
precisió?
Et
presentem
els
informes
científics
que
descriuen
el
procés
de
treball,
els
resultats
i
les
conclusions
obtingudes.
informes
científics
Vols
provar
les
catapultes?
Seràs
capaç
de
disparar
amb
precisió?
Aconseguiràs
ser
el
més
precís?
Vine
a
provar!
camp
de
tir
dimarts
11
de
març
Localització:
Aules
4B
i
aula
-15
14
Ritme,
pulsació,
harmonia,
estructura,
missatge,
tornada?són
alguns
dels
conceptes
que
el
nostre
alumnat
ha
hagut
de
conjugar
per
a
poder
dur
a
terme
un
producte
creatiu
musical.
La
música
no
és
més
que
l'organització
de
sons
en
el
temps
i
no
s?entén
la
creació
sinó
des
d?un
punt
de
vista
de
treball
estricte
i
detallat
on
el
procés
conscient
es
mescla
amb
l?inconscient
per
tal
de
generar
art.
L'alumnat
de
1C
us
espera
amb
l'ànim
de
presentar-vos
les
seves
creacions
musicals
i
el
seu
procés
de
creació.
festival
musical
COneixereM
elS
nous
QUEEN
de
castellbisbal?
16:30h
a
17:20
h
museu
i
experiència
sonora
Coneixeu
de
prop
els
grups
musicals
i
el
detall
de
les
seves
cançons.
Deixeu-vos
conduir
per
l'alumnat
i
passeu
a
l'acció.
Comproveu,
per
vosaltres
mateixos,
el
que
ells
i
elles
han
hagut
d'aprendre
i
els
reptes
als
que
s'han
enfrontat
durant
el
seu
procés
de
treball
del
trimestre.
Localització:
Biblioteca
i
3B
MÚSICA
EN
DIRECTE
Gaudiu
de
la
interpretació
de
les
cançons
creades
per
l'alumnat.
Encomaneu-vos
de
la
seva
energia,
canteu
les
tornades
i
balleu
i
aplaudiu
tant
com
el
cos
us
demani.
Localització:
Biblioteca
15:30
h
programació
dimarts
11
de
març
Ritme,
pulsació,
harmonia,
estructura,
missatge,
tornada?són
alguns
dels
conceptes
que
el
nostre
alumnat
ha
hagut
de
conjugar
per
a
poder
dur
a
terme
un
producte
creatiu
musical.
La
música
no
és
més
que
l'organització
de
sons
en
el
temps
i
no
s?entén
la
creació
sinó
des
d?un
punt
de
vista
de
treball
estricte
i
detallat
on
el
procés
conscient
es
mescla
amb
l?inconscient
per
tal
de
generar
art.
L'alumnat
de
1C
us
espera
amb
l'ànim
de
presentar-vos
les
seves
creacions
musicals
i
el
seu
procés
de
creació.
festival
musical
COneixereM
elS
nous
QUEEN
de
castellbisbal?
16:30h
a
17:20
h
museu
i
experiència
sonora
Coneixeu
de
prop
els
grups
musicals
i
el
detall
de
les
seves
cançons.
Deixeu-vos
conduir
per
l'alumnat
i
passeu
a
l'acció.
Comproveu,
per
vosaltres
mateixos,
el
que
ells
i
elles
han
hagut
d'aprendre
i
els
reptes
als
que
s'han
enfrontat
durant
el
seu
procés
de
treball
del
trimestre.
Localització:
Biblioteca
i
3B
MÚSICA
EN
DIRECTE
Gaudiu
de
la
interpretació
de
les
cançons
creades
per
l'alumnat.
Encomaneu-vos
de
la
seva
energia,
canteu
les
tornades
i
balleu
i
aplaudiu
tant
com
el
cos
us
demani.
Localització:
Biblioteca
15:30
h
programació
dimarts
11
de
març
15
Les
persones
no
podem
saber
qui
som
sense
apel·lar
a
la
nostra
pròpia
història,
al
lloc
del
qual
venim,
a
la
relació
que
ens
uneix
amb
altres,
a
les
experiències
i
les
històries
que
ens
han
fet
ser
qui
som?
Recordar
és
absolutament
necessari
per
viure,
per
no
perdre?ns,
per
saber
d?on
venim,
no
repetir
errors
o
protegir-nos?
Però
i
col·lectivament,
passa
el
mateix?
És
important
recordar
el
que
ha
passat
en
l'àmbit
social
i
polític?
Per
què?
Quina
importància
té
la
nostra
història
més
recent
en
qui
som
ara?
Amb
?La
memòria
oblidada?
ens
proposem
crear
una
obra
de
teatre
que
parli
de
tot
això,
que
recuperi
la
memòria
del
que
hem
segut
i
que
ens
ajudi
a
pensar
qui
volem
ser.
LA
MEMòRia
oblidada
Llarg
camí
cap
a
la
llibertat
Espai
expositiu
Amb
l?espai
expositiu
els
alumnes
tenen
l?objectiu
de
mostrar
el
procés
de
treball
del
projecte
i
algunes
de
les
evidències
d?aprenentatge
que
han
anat
generant
al
llarg
del
trimestre.
Localització
:
Gimnàs
15:20
a
17
h
Memòries
oblidades.
Llarg
camí
cap
a
la
llibertat
Estrena
de
l?obra
teatral
i
després
de
l?espectacle,
tindreu
l?oportunitat
de
conversar
amb
els
autors
i
les
autores
sobre
l?obra
i
el
procés
de
creació.
Localització
:
Gimnàs
programació
dimarts
11
de
març
16
a
17:20
h
Únic
passi
Les
persones
no
podem
saber
qui
som
sense
apel·lar
a
la
nostra
pròpia
història,
al
lloc
del
qual
venim,
a
la
relació
que
ens
uneix
amb
altres,
a
les
experiències
i
les
històries
que
ens
han
fet
ser
qui
som?
Recordar
és
absolutament
necessari
per
viure,
per
no
perdre?ns,
per
saber
d?on
venim,
no
repetir
errors
o
protegir-nos?
Però
i
col·lectivament,
passa
el
mateix?
És
important
recordar
el
que
ha
passat
en
l'àmbit
social
i
polític?
Per
què?
Quina
importància
té
la
nostra
història
més
recent
en
qui
som
ara?
Amb
?La
memòria
oblidada?
ens
proposem
crear
una
obra
de
teatre
que
parli
de
tot
això,
que
recuperi
la
memòria
del
que
hem
segut
i
que
ens
ajudi
a
pensar
qui
volem
ser.
LA
MEMòRia
oblidada
Llarg
camí
cap
a
la
llibertat
Espai
expositiu
Amb
l?espai
expositiu
els
alumnes
tenen
l?objectiu
de
mostrar
el
procés
de
treball
del
projecte
i
algunes
de
les
evidències
d?aprenentatge
que
han
anat
generant
al
llarg
del
trimestre.
Localització
:
Gimnàs
15:20
a
17
h
Memòries
oblidades.
Llarg
camí
cap
a
la
llibertat
Estrena
de
l?obra
teatral
i
després
de
l?espectacle,
tindreu
l?oportunitat
de
conversar
amb
els
autors
i
les
autores
sobre
l?obra
i
el
procés
de
creació.
Localització
:
Gimnàs
programació
dimarts
11
de
març
16
a
17:20
h
Únic
passi
16
Aquest
projecte
pretén
fer-nos
més
conscients
del
que
vol
dir
menjar
bé,
tant
pel
que
fa
a
la
salut
personal
com
a
la
del
nostre
entorn
i
la
del
nostre
planeta.
També
vol
contextualitzar
la
química
en
fets
quotidians
que
es
desenvolupen
a
la
cuina.
Amb
aquesta
experiència
esperem
que
els
nois
i
noies
s?atreveixin
a
entrar
més
a
la
cuina
i
que
gaudeixin
cuinant
i
compartint
el
que
han
cuinat.
Hem
rebut
un
encàrrec
des
de
Can
Roca:
crear
un
plat
innovador,
saludable,
just
i
sostenible,
on
la
majoria
de
productes
els
hàgim
creat
nosaltres
i
que
contingui
processos
fisicoquímics
que
hem
de
saber
explicar.
Aquest
plat
formarà
part
d?un
menú
degustació
que
tenim
moltes
ganes
de
compartir
amb
les
nostres
famílies.
Esperem
que
us
agradi
i
bon
profit!
ALQUIMISTES
DE
LA
CUINA
Saps
QUINS
PROCESSOS
QUÍMICS
ES
PRODUEIXEN
A
LA
CUINA?
ESPAI
GASTRONÒMIC
En
aquest
espai
podreu
gaudir
d?un
menú
degustació
d?alguns
dels
plats
que
hem
elaborat.
Cal
reserva
prèvia.
Localització
:
3A
15:20
a
17:20
h
ESPai
expositiu
En
aquest
espai
podreu
descobrir
què
vol
dir
alimentació
saludable
i
sostenible
i
l?estreta
relació
entre
ciència
i
cuina.
Localització
:
4A
programació
dimarts
11
de
març
15:20
a
17:20
h
Entrada
lliure
Aquest
projecte
pretén
fer-nos
més
conscients
del
que
vol
dir
menjar
bé,
tant
pel
que
fa
a
la
salut
personal
com
a
la
del
nostre
entorn
i
la
del
nostre
planeta.
També
vol
contextualitzar
la
química
en
fets
quotidians
que
es
desenvolupen
a
la
cuina.
Amb
aquesta
experiència
esperem
que
els
nois
i
noies
s?atreveixin
a
entrar
més
a
la
cuina
i
que
gaudeixin
cuinant
i
compartint
el
que
han
cuinat.
Hem
rebut
un
encàrrec
des
de
Can
Roca:
crear
un
plat
innovador,
saludable,
just
i
sostenible,
on
la
majoria
de
productes
els
hàgim
creat
nosaltres
i
que
contingui
processos
fisicoquímics
que
hem
de
saber
explicar.
Aquest
plat
formarà
part
d?un
menú
degustació
que
tenim
moltes
ganes
de
compartir
amb
les
nostres
famílies.
Esperem
que
us
agradi
i
bon
profit!
ALQUIMISTES
DE
LA
CUINA
Saps
QUINS
PROCESSOS
QUÍMICS
ES
PRODUEIXEN
A
LA
CUINA?
ESPAI
GASTRONÒMIC
En
aquest
espai
podreu
gaudir
d?un
menú
degustació
d?alguns
dels
plats
que
hem
elaborat.
Cal
reserva
prèvia.
Localització
:
3A
15:20
a
17:20
h
ESPai
expositiu
En
aquest
espai
podreu
descobrir
què
vol
dir
alimentació
saludable
i
sostenible
i
l?estreta
relació
entre
ciència
i
cuina.
Localització
:
4A
programació
dimarts
11
de
març
15:20
a
17:20
h
Entrada
lliure
17
Espigolant
productes
de
temporada
La
química
de
la
cuina
comença
amb
la
qualitat
del
producte
Projecte
Alquimistes
de
la
cuina
4t
ESO
B
Espigolant
productes
de
temporada
La
química
de
la
cuina
comença
amb
la
qualitat
del
producte
Projecte
Alquimistes
de
la
cuina
4t
ESO
B
18
Una
setmana
sense
mòbil
projecte|QUÈ
DUC
A
LES
meves
MANS?
Escrit
per
Maribel
Romero
i
estudiants
de
2n
ESO
B
que
ha
participat
en
la
proposta
"Una
setmana
sense
mòbil"
Una
setmana
sense
mòbil
Durant
una
setmana,
del
14
al
21
de
gener,
els
mòbils
han
estat
guardats
en
una
caixa
tancada
amb
clau
a
l?escola.
L?objectiu?
Reflexionar
sobre
l?impacte
d?aquest
dispositiu
en
la
nostra
vida
quotidiana,
descobrir
com
organitzar-nos
sense
ell
i
explorar
altres
activitats
sense
la
constant
distracció
digital.
Aquest
repte
forma
part
de
"Què
duc
a
les
meves
mans?",
un
projecte
en
què
l'alumnat
de
2n
B
ha
anat
descobrint
les
tres
cares
d?un
mòbil:
com
es
relacionen
els
joves
a
través
del
mòbil
i
la
quantitat
d?hores
que
estan
davant
de
la
pantalla,
la
tecnologia
i
els
minerals
d?un
mòbil,
i
la
cara
oculta
i
fosca
dels
mòbils,
com
ara
els
conflictes
socials,
econòmics
i
ambientals
del
mòbil.
?
Durant
una
setmana,
del
14
al
21
de
gener,
els
mòbils
han
estat
guardats
en
una
caixa
tancada
amb
clau
a
l?escola.
L?objectiu?
Reflexionar
sobre
l?impacte
d?aquest
dispositiu
en
la
nostra
vida
quotidiana
?
Aquest
projecte
planteja
llums
i
ombres
d'aquests
aparells
i
convida
a
la
reflexió
en
diferents
vessants
amb
l?objectiu
de
conèixer
l?aparell
que
portem
a
sobre.
Com
ha
anat
l'experiència?
En
un
món
on
la
tecnologia
domina
el
nostre
dia
a
dia,
ens
hem
plantejat
un
repte
que
molts
consideraven
impensable:
viure
una
setmana
sense
mòbil,
una
iniciativa
en
la
qual
tant
alumnes
com
professors
han
participat
de
manera
voluntària
per
comprovar
com
afecta
aquesta
absència
en
la
nostra
rutina.
experiències,
reflexions
i
aprenentatges
Una
setmana
sense
mòbil
projecte|QUÈ
DUC
A
LES
meves
MANS?
Escrit
per
Maribel
Romero
i
estudiants
de
2n
ESO
B
que
ha
participat
en
la
proposta
"Una
setmana
sense
mòbil"
Una
setmana
sense
mòbil
Durant
una
setmana,
del
14
al
21
de
gener,
els
mòbils
han
estat
guardats
en
una
caixa
tancada
amb
clau
a
l?escola.
L?objectiu?
Reflexionar
sobre
l?impacte
d?aquest
dispositiu
en
la
nostra
vida
quotidiana,
descobrir
com
organitzar-nos
sense
ell
i
explorar
altres
activitats
sense
la
constant
distracció
digital.
Aquest
repte
forma
part
de
"Què
duc
a
les
meves
mans?",
un
projecte
en
què
l'alumnat
de
2n
B
ha
anat
descobrint
les
tres
cares
d?un
mòbil:
com
es
relacionen
els
joves
a
través
del
mòbil
i
la
quantitat
d?hores
que
estan
davant
de
la
pantalla,
la
tecnologia
i
els
minerals
d?un
mòbil,
i
la
cara
oculta
i
fosca
dels
mòbils,
com
ara
els
conflictes
socials,
econòmics
i
ambientals
del
mòbil.
?
Durant
una
setmana,
del
14
al
21
de
gener,
els
mòbils
han
estat
guardats
en
una
caixa
tancada
amb
clau
a
l?escola.
L?objectiu?
Reflexionar
sobre
l?impacte
d?aquest
dispositiu
en
la
nostra
vida
quotidiana
?
Aquest
projecte
planteja
llums
i
ombres
d'aquests
aparells
i
convida
a
la
reflexió
en
diferents
vessants
amb
l?objectiu
de
conèixer
l?aparell
que
portem
a
sobre.
Com
ha
anat
l'experiència?
En
un
món
on
la
tecnologia
domina
el
nostre
dia
a
dia,
ens
hem
plantejat
un
repte
que
molts
consideraven
impensable:
viure
una
setmana
sense
mòbil,
una
iniciativa
en
la
qual
tant
alumnes
com
professors
han
participat
de
manera
voluntària
per
comprovar
com
afecta
aquesta
absència
en
la
nostra
rutina.
experiències,
reflexions
i
aprenentatges
19
Les
impressions
dels
participants
han
estat
diverses,
però
totes
reveladores.
Alguns
han
descobert
que
són
més
dependents
del
que
creien,
mentre
que
d'altres
han
trobat
noves
maneres
de
gaudir
del
temps
lliure.
Per
exemple,
l'Adrià
ha
notat
que
la
societat
està
fortament
enganxada
al
mòbil,
però
també
ha
aprofitat
per
fer
àpats
més
elaborats,
com
unes
torrades
"gourmet"
amb
llom
i
espècies.
L?Ot,
en
canvi,
ha
trobat
en
l?avorriment
una
oportunitat
per
reflexionar
i
ha
pogut
posar-se
al
dia
amb
tasques
escolars.
?
L'Adrià
ha
notat
que
la
societat
està
fortament
enganxada
al
mòbil,
però
també
ha
aprofitat
per
fer
àpats
més
elaborats,
com
unes
torrades
gourmet
amb
llom
i
espècies.
?
L'Ariadna
ha
descobert
que
sense
el
mòbil
es
concentra
més
en
els
deures
i
les
activitats
de
classe,
i
la
Lucía
ha
aprofitat
per
socialitzar
més
en
persona.
La
Carmen
ha
dedicat
més
temps
a
llegir
i
passejar
el
seu
gos,
mentre
que
l'
Iker
ha
experimentat
una
millora
en
la
qualitat
del
seu
son.
Un
canvi
de
perspectiva
L'experiència
ha
posat
en
evidència
que,
tot
i
que
el
mòbil
és
una
eina
útil,
també
ens
condiciona
en
molts
aspectes.
La
Chiara
ha
arribat
a
la
conclusió
que
només
WhatsApp
i
les
trucades
són
realment
essencials,
mentre
que
Nil
ha
gaudit
de
fer
més
tasques
a
casa
i
llegir
el
seu
llibre
preferit.
?
La
Chiara
ha
arribat
a
la
conclusió
que
només
WhatsApp
i
les
trucades
són
realment
essencials,
mentre
que
Nil
ha
gaudit
de
fer
més
tasques
a
casa
i
llegir
el
seu
llibre
preferit.
?
D'altra
banda,
l?
Elda
ha
valorat
més
el
temps
amb
la
família,
i
l?Alex
ha
redescobert
activitats
com
els
trencaclosques,
jugar
a
futbol
o
escoltar
música.
El
Marc,
per
la
seva
banda,
ha
aprofitat
per
dibuixar
i
fins
i
tot
cuinar
macarrons
a
la
carbonara
per
al
seu
amic.
?
Tal
com
diu
la
Ivet,
?el
mòbil
no
és
tan
necessari
com
em
pensava?,
i
potser,
després
d?aquesta
experiència,
molts
de
nosaltres
començarem
a
fer-ne
un
ús
més
conscient.
?
Una
experiència
transformadora
L?experiència
d?estar
una
setmana
sense
mòbil
ha
demostrat
que
podem
viure
sense
ell
i
fins
i
tot
aprofitar
millor
el
temps.
Tot
i
que
molts
han
sentit
la
necessitat
de
consultar-lo
en
certs
moments,
han
après
que
hi
ha
alternatives
més
enriquidores
a
l?oci
digital.
Tal
com
diu
la
Ivet,
?el
mòbil
no
és
tan
necessari
com
em
pensava?,
i
potser,
després
d?aquesta
experiència,
molts
de
nosaltres
començarem
a
fer-ne
un
ús
més
conscient.
Per
a
la
Maribel
,
passar
una
setmana
sense
mòbil
ha
estat
com
viatjar
en
el
temps
sense
manual!
Aquesta
experiència
li
ha
fet
veure
com
n?estem
d?enganxats
i
la
importància
de
trobar
un
equilibri.
Aquesta
setmana
ha
estat
un
desafiament,
però
també
una
gran
oportunitat
d?aprenentatge.
Ara
només
queda
una
pregunta:
seríem
capaços
de
repetir-ho?
Les
impressions
dels
participants
han
estat
diverses,
però
totes
reveladores.
Alguns
han
descobert
que
són
més
dependents
del
que
creien,
mentre
que
d'altres
han
trobat
noves
maneres
de
gaudir
del
temps
lliure.
Per
exemple,
l'Adrià
ha
notat
que
la
societat
està
fortament
enganxada
al
mòbil,
però
també
ha
aprofitat
per
fer
àpats
més
elaborats,
com
unes
torrades
"gourmet"
amb
llom
i
espècies.
L?Ot,
en
canvi,
ha
trobat
en
l?avorriment
una
oportunitat
per
reflexionar
i
ha
pogut
posar-se
al
dia
amb
tasques
escolars.
?
L'Adrià
ha
notat
que
la
societat
està
fortament
enganxada
al
mòbil,
però
també
ha
aprofitat
per
fer
àpats
més
elaborats,
com
unes
torrades
gourmet
amb
llom
i
espècies.
?
L'Ariadna
ha
descobert
que
sense
el
mòbil
es
concentra
més
en
els
deures
i
les
activitats
de
classe,
i
la
Lucía
ha
aprofitat
per
socialitzar
més
en
persona.
La
Carmen
ha
dedicat
més
temps
a
llegir
i
passejar
el
seu
gos,
mentre
que
l'
Iker
ha
experimentat
una
millora
en
la
qualitat
del
seu
son.
Un
canvi
de
perspectiva
L'experiència
ha
posat
en
evidència
que,
tot
i
que
el
mòbil
és
una
eina
útil,
també
ens
condiciona
en
molts
aspectes.
La
Chiara
ha
arribat
a
la
conclusió
que
només
i
les
trucades
són
realment
essencials,
mentre
que
Nil
ha
gaudit
de
fer
més
tasques
a
casa
i
llegir
el
seu
llibre
preferit.
?
La
Chiara
ha
arribat
a
la
conclusió
que
només
i
les
trucades
són
realment
essencials,
mentre
que
Nil
ha
gaudit
de
fer
més
tasques
a
casa
i
llegir
el
seu
llibre
preferit.
?
D'altra
banda,
l?
Elda
ha
valorat
més
el
temps
amb
la
família,
i
l?Alex
ha
redescobert
activitats
com
els
trencaclosques,
jugar
a
futbol
o
escoltar
música.
El
Marc,
per
la
seva
banda,
ha
aprofitat
per
dibuixar
i
fins
i
tot
cuinar
macarrons
a
la
carbonara
per
al
seu
amic.
?
Tal
com
diu
la
Ivet,
?el
mòbil
no
és
tan
necessari
com
em
pensava?,
i
potser,
després
d?aquesta
experiència,
molts
de
nosaltres
començarem
a
fer-ne
un
ús
més
conscient.
?
Una
experiència
transformadora
L?experiència
d?estar
una
setmana
sense
mòbil
ha
demostrat
que
podem
viure
sense
ell
i
fins
i
tot
aprofitar
millor
el
temps.
Tot
i
que
molts
han
sentit
la
necessitat
de
consultar-lo
en
certs
moments,
han
après
que
hi
ha
alternatives
més
enriquidores
a
l?oci
digital.
Tal
com
diu
la
Ivet,
?el
mòbil
no
és
tan
necessari
com
em
pensava?,
i
potser,
després
d?aquesta
experiència,
molts
de
nosaltres
començarem
a
fer-ne
un
ús
més
conscient.
Per
a
la
Maribel
,
passar
una
setmana
sense
mòbil
ha
estat
com
viatjar
en
el
temps
sense
manual!
Aquesta
experiència
li
ha
fet
veure
com
n?estem
d?enganxats
i
la
importància
de
trobar
un
equilibri.
Aquesta
setmana
ha
estat
un
desafiament,
però
també
una
gran
oportunitat
d?aprenentatge.
Ara
només
queda
una
pregunta:
seríem
capaços
de
repetir-ho?
20
projecte
|catapulta
Fet
per
Ivan
Bella
i
Sergi
del
Moral
Mapa
conceptual
quin
repte
hem
de
resoldre?
Què
necessitem
aprendre
per
fer-ho?
projecte
|catapulta
Fet
per
Ivan
Bella
i
Sergi
del
Moral
Mapa
conceptual
quin
repte
hem
de
resoldre?
Què
necessitem
aprendre
per
fer-ho?
21
22
René
pacheco
Arqueòleg
Forense:
?i
sents
com
es
trenca
el
silenci
d?un
poble"
El
dia
25
de
gener
de
1939
les
tropes
nacionals
van
travessar
el
riu
Llobregat
per
pujar
cap
al
nucli
antic
de
Castellbisbal.
La
resistència
que
els
soldats
republicans
van
oposar
a
l?avenç
franquista
va
ser
inútil
i
dies
després
el
bàndol
nacional
entrava
i
guanyava
Barcelona.
Els
morts
de
Castellbisbal
van
ser
enterrats
al
cementiri,
en
una
de
les
2.382
fosses
comunes
que
hi
ha
a
l?estat
espanyol.
Morts
sense
nom,
sense
història.
L?any
2002,
un
grup
d'experts,
artistes
i
activistes
culturals
del
municipi,
van
intentar
sol·licitar
l?obertura
d?aquesta
fossa
però
en
aquell
moment
la
Llei
d'Amnistia
no
els
ho
va
permetre.
Ara,
més
de
86
anys
després
d?aquell
hivern
del
39,
un
grup
d?alumnes
de
l?IE
Les
Vinyes
han
agafat
el
relleu
i
han
iniciat
els
tràmits
per
poder
obrir
la
fossa,
recuperar
els
noms
dels
qui
jeuen
allà
i
desenterrar
silencis.
Escoltar
les
seves
veus
i
la
de
l?arqueòleg
René
Pacheco
és
una
manera
de
recuperar
una
història
que
és
també
la
de
tots
i
totes
nosaltres.
projecte
|
la
memòria
oblidada
Escrit
per
Pablo
Gómez,
Alex
Ruano,
Nil
Ruiz,
Pol
Pérez
i
Bruna
Beltran,
Betlem
Cuesta
i
Carolina
Torres.
René
pacheco
Arqueòleg
Forense:
?i
sents
com
es
trenca
el
silenci
d?un
poble"
El
dia
25
de
gener
de
1939
les
tropes
nacionals
van
travessar
el
riu
Llobregat
per
pujar
cap
al
nucli
antic
de
Castellbisbal.
La
resistència
que
els
soldats
republicans
van
oposar
a
l?avenç
franquista
va
ser
inútil
i
dies
després
el
bàndol
nacional
entrava
i
guanyava
Barcelona.
Els
morts
de
Castellbisbal
van
ser
enterrats
al
cementiri,
en
una
de
les
2.382
fosses
comunes
que
hi
ha
a
l?estat
espanyol.
Morts
sense
nom,
sense
història.
L?any
2002,
un
grup
d'experts,
artistes
i
activistes
culturals
del
municipi,
van
intentar
sol·licitar
l?obertura
d?aquesta
fossa
però
en
aquell
moment
la
Llei
d'Amnistia
no
els
ho
va
permetre.
Ara,
més
de
86
anys
després
d?aquell
hivern
del
39,
un
grup
d?alumnes
de
l?IE
Les
Vinyes
han
agafat
el
relleu
i
han
iniciat
els
tràmits
per
poder
obrir
la
fossa,
recuperar
els
noms
dels
qui
jeuen
allà
i
desenterrar
silencis.
Escoltar
les
seves
veus
i
la
de
l?arqueòleg
René
Pacheco
és
una
manera
de
recuperar
una
història
que
és
també
la
de
tots
i
totes
nosaltres.
projecte
|
la
memòria
oblidada
Escrit
per
Pablo
Gómez,
Alex
Ruano,
Nil
Ruiz,
Pol
Pérez
i
Bruna
Beltran,
Betlem
Cuesta
i
Carolina
Torres.
23
C
orria
l?any
2004
quan
un
grup
de
persones,
liderades
per
Francesc
Torres,
artista
català
de
reconegut
prestigi
internacional,
van
intentar
obrir
la
fossa
de
Castellbisbal
com
a
part
del
seu
treball
al
voltant
de
la
memòria
històrica.
Amb
ell
hi
van
col·laborar
també
David
Gesalí
Barrera,
h
istoriador
i
escriptor
català,
especialitzat
en
l'aviació
durant
la
Guerra
Civil,
Jordi
Amigó
Barbeta,
historiador
i
arxiver
especialitzat
en
el
període
i
Albert
Gusi,
artista
i
activista
local,
entre
d?altres.
Però
malhauradament
no
es
va
aconseguir
dur
a
terme
el
projecte.
La
llei
d'Amnistia
i
les
pressions
polítiques
ho
van
impedir.
E
n
aquell
moment
es
va
elaborar
un
informe
on
es
descriu
amb
detall
les
possibles
víctimes
de
les
fosses
i
on
es
recullen
també
testimonis
de
l'època
que
atestiguen
la
veracitat
dels
fets
i
que
tenen
un
valor
enorme
en
termes
de
memòria
històrica
i
democràtica.
Des
de
llavors,
tot
i
aprovada
la
Llei
de
Memòria
Democràtica,
no
s?ha
produït
cap
iniciativa
en
aquest
sentit.
Però
un
grup
d?alumnes
de
3r
d?ESO
estan
fermament
decidits
a
intentar-ho
i
han
començat
a
fer
les
gestions,
els
contactes
i
tràmits
per
fer-ho
realitat.
Ho
volen
fer
no
sols
per
dignificar
la
memòria
de
les
persones
que
hi
ha
enterrades,
sinó
també
la
del
Castellbisbal.
E
l
que
llegireu
a
continuació
s
una
entrevista
doble:
els
alumnes
contesten
algunes
preguntes
sobre
l?ambiciós
projecte
que
tenen
entremans
i
posteriorment
entrevisten
a
Rene
Pacheco,
arqueòleg
forense,
que
ha
dirigit
diferents
exhumacions
de
fosses
comunes
de
la
Guerra
Civil
espanyola
i
que
ha
acompanyat
els
nostres
alumnes
en
aquest
procés
d?aprenentatge.
P
odeu
explicar
en
què
consisteix
el
projecte
que
esteu
fent
ara
mateix?
E
n
aquest
projecte
tenim
com
a
objectiu
final
crear
una
obra
de
teatre
a
partir
de
la
recuperació
de
les
històries
de
vida
de
les
nostres
famílies
i
la
recerca
històrica.
Durant
tres
mesos
hem
estat
treballant
de
valent
per
entendre
què
va
passar
al
nostre
país
durant
el
SXX
i
quin
va
ser
l?impacte
dels
esdeveniments
històrics
en
la
vida
de
les
nostres
famílies.
I
amb
tot
això
hem
escrit
una
obra
de
teatre
que
serà
representada
el
proper
dia
11
i
que
representa
la
història
d?una
f
amília
al
llarg
de
II
República,
la
Guerra
civil,
El
Franquisme
i
la
Transició
democràtica.
En
l?obra
hi
ha
una
fossa
comuna
que
té
un
pes
important
en
la
història
i
amb
ella
pretenem
reivindicar
que
a
vegades
el
camí
cap
a
la
llibertat,
és
molt
llarg.
A
mb
aquesta
obra
volem
que
la
gent
prengui
consciència
del
nostre
passat
i
fer
que
la
història
no
es
perdi
amb
el
pas
del
temps.
A
més
també
volem
tancar
ferides
que
van
quedar
obertes
amb
la
guerra
i
la
dictadura.
Q
uè
és
el
que
més
us
agrada
del
projecte?
A
bans
del
projecte,
la
majoria
de
nosaltres
sabíem
poc
de
la
història
de
les
nostres
pròpies
famílies,
d'Espanya
i
Catalunya
al
segle
XX.
Fins
i
tot
féiem
bromes
o
comentaris
sobre
la
guerra
o
la
dictadura,
perquè
en
realitat
no
sabíem
de
què
estàvem
parlant.
E
l
poder
de
descobrir
el
passat
de
les
nostres
famílies
i
del
nostre
país
família
i
d?on
venim
és
un
luxe
i
considerem
que
hauria
de
ser
un
coneixement
essencial.
Amb
tantes
vides
a
la
vora
de
l?oblit,
volem
vetllar
perquè
el
passat
de
les
nostres
famílies
i
de
del
nostre
poble,
sigui
conmemorat.
P
erò
a
banda
del
projecte
teatral,
sabem
que
voleu
obrir
la
fossa.
Què
ens
podeu
explicar
d?aquest
projecte?
Quin
és
el
procediment
que
heu
de
seguir?
A
l
cementiri
de
Castellbisbal
hi
ha
una
fossa
on
hi
ha
17
soldats
republicans.
L?any
2002
Jordi
Amigó
va
fer
un
informe
que
hem
llegit
atentament,
però
en
aquell
moment
no
es
va
poder
obrir
perquè
la
llei
d'Amnistia
no
ho
permetia.
Ara,
amb
una
realitat
legal
totalment
diferent,
nosaltres
volem
tornar
a
intentar-ho
de
nou.
P
er
aconseguir-ho,
hem
estat
documentant.nos
sobre
les
diferents
vies
per
aconseguir-ho,
hem
parlar
amb
algunes
expertes
i
hem
començat
a
buscar
suports
en
l?Ajuntament.
E
l
passat
mes
de
febrer
vam
contactar
amb
la
regidoria
d?educació
i
cultura
de
Castellbisbal
fent
la
demanda
explícita
perquè
aquesta
institució
s'adhereixi
a
la
demanda
conjunta
de
sol·licitud
d?obertura
de
fosses
promoguda
per
la
Direcció
General
de
Memòria
C
orria
l?any
2004
quan
un
grup
de
persones,
liderades
per
Francesc
Torres,
artista
català
de
reconegut
prestigi
internacional,
van
intentar
obrir
la
fossa
de
Castellbisbal
com
a
part
del
seu
treball
al
voltant
de
la
memòria
històrica.
Amb
ell
hi
van
col·laborar
també
David
Gesalí
Barrera,
h
istoriador
i
escriptor
català,
especialitzat
en
l'aviació
durant
la
Guerra
Civil,
Jordi
Amigó
Barbeta,
historiador
i
arxiver
especialitzat
en
el
període
i
Albert
Gusi,
artista
i
activista
local,
entre
d?altres.
Però
malhauradament
no
es
va
aconseguir
dur
a
terme
el
projecte.
La
llei
d'Amnistia
i
les
pressions
polítiques
ho
van
impedir.
E
n
aquell
moment
es
va
elaborar
un
informe
on
es
descriu
amb
detall
les
possibles
víctimes
de
les
fosses
i
on
es
recullen
també
testimonis
de
l'època
que
atestiguen
la
veracitat
dels
fets
i
que
tenen
un
valor
enorme
en
termes
de
memòria
històrica
i
democràtica.
Des
de
llavors,
tot
i
aprovada
la
Llei
de
Memòria
Democràtica,
no
s?ha
produït
cap
iniciativa
en
aquest
sentit.
Però
un
grup
d?alumnes
de
3r
d?ESO
estan
fermament
decidits
a
intentar-ho
i
han
començat
a
fer
les
gestions,
els
contactes
i
tràmits
per
fer-ho
realitat.
Ho
volen
fer
no
sols
per
dignificar
la
memòria
de
les
persones
que
hi
ha
enterrades,
sinó
també
la
del
Castellbisbal.
E
l
que
llegireu
a
continuació
s
una
entrevista
doble:
els
alumnes
contesten
algunes
preguntes
sobre
l?ambiciós
projecte
que
tenen
entremans
i
posteriorment
entrevisten
a
Rene
Pacheco,
arqueòleg
forense,
que
ha
dirigit
diferents
exhumacions
de
fosses
comunes
de
la
Guerra
Civil
espanyola
i
que
ha
acompanyat
els
nostres
alumnes
en
aquest
procés
d?aprenentatge.
P
odeu
explicar
en
què
consisteix
el
projecte
que
esteu
fent
ara
mateix?
E
n
aquest
projecte
tenim
com
a
objectiu
final
crear
una
obra
de
teatre
a
partir
de
la
recuperació
de
les
històries
de
vida
de
les
nostres
famílies
i
la
recerca
històrica.
Durant
tres
mesos
hem
estat
treballant
de
valent
per
entendre
què
va
passar
al
nostre
país
durant
el
SXX
i
quin
va
ser
l?impacte
dels
esdeveniments
històrics
en
la
vida
de
les
nostres
famílies.
I
amb
tot
això
hem
escrit
una
obra
de
teatre
que
serà
representada
el
proper
dia
11
i
que
representa
la
història
d?una
f
amília
al
llarg
de
II
República,
la
Guerra
civil,
El
Franquisme
i
la
Transició
democràtica.
En
l?obra
hi
ha
una
fossa
comuna
que
té
un
pes
important
en
la
història
i
amb
ella
pretenem
reivindicar
que
a
vegades
el
camí
cap
a
la
llibertat,
és
molt
llarg.
A
mb
aquesta
obra
volem
que
la
gent
prengui
consciència
del
nostre
passat
i
fer
que
la
història
no
es
perdi
amb
el
pas
del
temps.
A
més
també
volem
tancar
ferides
que
van
quedar
obertes
amb
la
guerra
i
la
dictadura.
Q
uè
és
el
que
més
us
agrada
del
projecte?
A
bans
del
projecte,
la
majoria
de
nosaltres
sabíem
poc
de
la
història
de
les
nostres
pròpies
famílies,
d'Espanya
i
Catalunya
al
segle
XX.
Fins
i
tot
féiem
bromes
o
comentaris
sobre
la
guerra
o
la
dictadura,
perquè
en
realitat
no
sabíem
de
què
estàvem
parlant.
E
l
poder
de
descobrir
el
passat
de
les
nostres
famílies
i
del
nostre
país
família
i
d?on
venim
és
un
luxe
i
considerem
que
hauria
de
ser
un
coneixement
essencial.
Amb
tantes
vides
a
la
vora
de
l?oblit,
volem
vetllar
perquè
el
passat
de
les
nostres
famílies
i
de
del
nostre
poble,
sigui
conmemorat.
P
erò
a
banda
del
projecte
teatral,
sabem
que
voleu
obrir
la
fossa.
Què
ens
podeu
explicar
d?aquest
projecte?
Quin
és
el
procediment
que
heu
de
seguir?
A
l
cementiri
de
Castellbisbal
hi
ha
una
fossa
on
hi
ha
17
soldats
republicans.
L?any
2002
Jordi
Amigó
va
fer
un
informe
que
hem
llegit
atentament,
però
en
aquell
moment
no
es
va
poder
obrir
perquè
la
llei
d'Amnistia
no
ho
permetia.
Ara,
amb
una
realitat
legal
totalment
diferent,
nosaltres
volem
tornar
a
intentar-ho
de
nou.
P
er
aconseguir-ho,
hem
estat
documentant.nos
sobre
les
diferents
vies
per
aconseguir-ho,
hem
parlar
amb
algunes
expertes
i
hem
començat
a
buscar
suports
en
l?Ajuntament.
E
l
passat
mes
de
febrer
vam
contactar
amb
la
regidoria
d?educació
i
cultura
de
Castellbisbal
fent
la
demanda
explícita
perquè
aquesta
institució
s'adhereixi
a
la
demanda
conjunta
de
sol·licitud
d?obertura
de
fosses
promoguda
per
la
Direcció
General
de
Memòria
24
Democràtica
de
la
Generalitat
de
Catalunya.
Encara
no
tenim
resposta,
però
entenem
que
el
camí
que
hem
encetat
és
important
Q
uins
passos
heu
fet
per
aconseguir
el
que
voleu?
P
er
obrir
una
fossa
a
Catalunya
hi
ha
dues
possibles
vies:
a
través
de
la
Generalitat
de
Catalunya
o
a
través
del
Ministerio
de
cultura
i
la
Federación
de
municipios.
En
ambdós
casos
es
necessitat
preparar
un
seguit
de
documentació
i
fer
la
sol·licitud.
De
moment,
ens
ha
assessorat
Rene
Pacheco,
arqueòleg
forense
molt
experimentat
en
la
recuperació
de
la
memòria
històrica
al
nostre
país.
P
er
què
ho
voleu
fer?
Per
què
creieu
que
és
important?
H
o
volem
fer
per
recuperar
el
nom
de
persones
que
no
van
ser
enterrades
dignament
i
que
van
donar
la
seva
vida
per
defensar
els
seus
ideals
i,
per
altra
banda,
perquè
les
famílies
sàpiguen
on
estan
els
seus
éssers
estimats
i
els
puguin
enterrar
amb
dignitat
i
en
un
lloc
digne.
Per
altra
banda,
creiem
que
és
important,
ja
que
Castellbisbal
va
ser
un
lloc
important
just
abans
que
l'exèrcit
nacional
entrés
a
Barcelona
i
guanyés
la
guerra.
Al
nostre
municipi
es
va
intentar
emular
la
mateixa
estratègia
que
es
va
fer
servir
a
la
batalla
de
l?Ebre:
utilitzar
el
riu
com
a
frontera
entre
franquistes
i
republicans.
Però
va
ser
un
fracàs
per
la
superioritat
militar
que
va
haver-hi
per
part
dels
franquistes
i
també,
el
cabal
del
riu
era
molt
baix,
ja
que
no
s?havia
fos
el
gel
de
les
muntanyes.
El
25
de
gener
es
va
demostrar
aquesta
superioritat
de
l?exèrcit
nacional
i
va
fer
que
els
republicans
es
van
veure
forçats
a
anar-se
retirant-se
a
poc
a
poc
intentant
aguantar
el
màxim
possible,
encara
que
no
va
donar
resultats
satisfactoris.
Q
uè
us
agradaria
que
passés?
E
ns
agradaria
que
es
doni
a
conèixer
la
identitat
que
les
persones
que
hi
han
enterrades
i
que
els
seus
familiars
puguin
arribar
a
enterrar-los
dignament.
Però
també
volem
fer
un
homenatge
a
totes
aquelles
persones
que
van
morir
lluitant
per
defensar
els
drets
democràtics.
No
podem
oblidar
que
la
guerra
civil
va
ser
un
cop
d?estat
que
va
tirar
a
terra
el
que
la
població
havia
decidit
a
les
urnes.
E
n
aquest
camí,
René
Pacheco
ha
estat
una
ajuda
inestimable,
no
sols
perquè
ha
compartit
amb
nosaltres
la
seva
experiència
i
expertesa
sinó
perquè
també
ens
ha
encomanat
la
seva
determinació
a
defensar
els
drets
democràtics.
A
continuació
podeu
llegir
una
entrevista
que
li
hem
fet
perquè
vosaltres
també
pugueu
gaudir
de
tot
el
que
sap
i
entendre
la
importància
de
la
seva
feina.
René
Pacheco.
A
rqueòleg
forense
especialista
en
la
recerca
de
persones
desaparegudes.
En
España
va
dirigir
durant
quasi
una
dècada
l'equip
tècnic
de
la
Asociación
para
la
Recuperación
de
la
Memoria
Histórica
(ARMH),
que
tenia
com
a
objectiu
principal
la
cerca
dels
desapareguts
de
la
Guerra
Civil
Espanyola
(1936-1939)
i
la
dictadura
franquista
(1939-1975).
Q
uè
et
va
cridar
l?atenció
per
escollir
aquest
ofici?
D
es
que
era
petit
sempre
em
va
agradar
la
idea
de
ser
arqueòleg.
S
uposo
que
el
fet
de
trobar
coses
que
han
estat
amagades
durant
desenes,
centenars
o
fins
i
tot
milers
d?anys
és
per
a
la
majoria
de
gent
un
fet
increïble.
És
un
descobriment,
el
teu
descobriment.
Quan
a
l?escola
va
ser
el
moment
de
decidir,
no
vaig
tenir
gaires
dubtes:
volia
ser
arqueòleg.
El
fet
és
que
en
aquell
moment
jo
pensava
en
les
excavacions
en
coves
prehistòriques
o
en
ciutats
antigues,
no
pas
en
dedicar-me
a
la
investigació
i
recerca
de
persones
desaparegudes.
Per
a
mi,
aquesta
és
una
arqueologia
viva.
Pots
escoltar
els
veïns
o
familiars
parlant
d?aquelles
persones
que
tu
estàs
exhumant,
i
sents
que
la
teva
professió
agafa
una
dimensió
de
drets
humans
i
humanitària
que
va
fer
que
decidís
dedicar-me
a
l?arqueologia
forense.
Q
uè
sents
mentre
estàs
obrint
una
fossa?
D
urant
aquest
procés
de
recerca
se
senten
moltes
coses.
De
vegades
la
frustració
de
buscar
i
buscar
durant
dies,
i
no
poder
trobar
el
que
estem
buscant.
Quan
sí
que
la
trobes,
l?eufòria
d?aconseguir-ho
ens
porta
a
abraçar-nos
amb
els
companys
i
compartir
aquesta
alegria
també
amb
els
familiars.
Durant
l?excavació
a
més
s?apropen
veïns
amb
qui
parles
sobre
aquestes
víctimes,
i
sents
com
es
trenca
el
silenci
d?aquell
poble
i
com
tothom
comença
a
treure
de
dins
la
sensació
d?haver
callat
tants
i
tants
anys
per
por
a
ser
perseguits
per
la
dictadura.
I
quan
aconsegueixes
retornar
les
restes
ja
identificades
als
seus
familiars
en
un
acte
d?enterrament
digne,
crec
que
és
difícil
explicar
el
que
se
sent,
però
suposo
que
una
paraula
que
podria
resumir-ho
seria
?satisfacció?.
Una
nova
víctima
que
torna
a
casa
amb
els
seus.
Q
uina
és
la
província
d?Espanya
on
més
fosses
has
obert?
A
la
província
on
més
he
treballat
ha
sigut
a
León,
degut
principalment
a
què
el
laboratori
de
l?associació
amb
la
qual
jo
treballava
està
a
la
ciutat
de
Ponferrada.
Però
aquesta
feina
m?ha
portat
per
gairebé
tot
el
territori
espanyol.
E
t
trobes
amb
alguna
resistència
mentre
obres
una
fossa
comuna?
El
poble
t?ajuda
o
està
en
contra?
L
a
primera
reacció
dels
pobles
en
general
és
la
de
no
voler
parlar,
no
donar-nos
informació.
Això
que
nosaltres
estem
intentant
trobar
ha
sigut
sempre
un
tabú,
i
nosaltres
som
persones
estranyes
que
venim
a
treure
a
la
llum
uns
crims
que
varen
succeir
durant
la
guerra
o
la
dictadura.
En
un
primer
moment,
és
poca
gent
la
que
vol
ajudar-te.
La
gent
que
es
posiciona
en
contra
jo
crec
que
ho
fa
sempre
per
desconeixement
i
per
evitar
reflexionar
sobre
el
que
comporta
per
a
les
famílies
tenir
a
un
ésser
estimat
desaparegut.
A
lguna
vegada
has
descobert
a
alguna
persona
que
va
tenir
un
rol
important
a
la
guerra
a
alguna
fossa?
S
i
parlem
de
personatges
destacats
i
reconeguts
per
la
societat
espanyola
en
el
seu
conjunt,
no.
Però
crec
que
en
realitat
tothom,
dones
i
homes,
van
tenir
un
rol
important
durant
la
guerra,
des
dels
que
lluitaven
al
front,
fins
al
personal
sanitari
que
treballava
als
hospitals.
També
mestres,
pagesos,
alcaldes
o
adolescents
sense
professió
que
amb
16
anys
se?ls
van
emportar
a
primera
línia
de
foc.
Democràtica
de
la
Generalitat
de
Catalunya.
Encara
no
tenim
resposta,
però
entenem
que
el
camí
que
hem
encetat
és
important
Q
uins
passos
heu
fet
per
aconseguir
el
que
voleu?
P
er
obrir
una
fossa
a
Catalunya
hi
ha
dues
possibles
vies:
a
través
de
la
Generalitat
de
Catalunya
o
a
través
del
Ministerio
de
cultura
i
la
Federación
de
municipios.
En
ambdós
casos
es
necessitat
preparar
un
seguit
de
documentació
i
fer
la
sol·licitud.
De
moment,
ens
ha
assessorat
Rene
Pacheco,
arqueòleg
forense
molt
experimentat
en
la
recuperació
de
la
memòria
històrica
al
nostre
país.
P
er
què
ho
voleu
fer?
Per
què
creieu
que
és
important?
H
o
volem
fer
per
recuperar
el
nom
de
persones
que
no
van
ser
enterrades
dignament
i
que
van
donar
la
seva
vida
per
defensar
els
seus
ideals
i,
per
altra
banda,
perquè
les
famílies
sàpiguen
on
estan
els
seus
éssers
estimats
i
els
puguin
enterrar
amb
dignitat
i
en
un
lloc
digne.
Per
altra
banda,
creiem
que
és
important,
ja
que
Castellbisbal
va
ser
un
lloc
important
just
abans
que
l'exèrcit
nacional
entrés
a
Barcelona
i
guanyés
la
guerra.
Al
nostre
municipi
es
va
intentar
emular
la
mateixa
estratègia
que
es
va
fer
servir
a
la
batalla
de
l?Ebre:
utilitzar
el
riu
com
a
frontera
entre
franquistes
i
republicans.
Però
va
ser
un
fracàs
per
la
superioritat
militar
que
va
haver-hi
per
part
dels
franquistes
i
també,
el
cabal
del
riu
era
molt
baix,
ja
que
no
s?havia
fos
el
gel
de
les
muntanyes.
El
25
de
gener
es
va
demostrar
aquesta
superioritat
de
l?exèrcit
nacional
i
va
fer
que
els
republicans
es
van
veure
forçats
a
anar-se
retirant-se
a
poc
a
poc
intentant
aguantar
el
màxim
possible,
encara
que
no
va
donar
resultats
satisfactoris.
Q
uè
us
agradaria
que
passés?
E
ns
agradaria
que
es
doni
a
conèixer
la
identitat
que
les
persones
que
hi
han
enterrades
i
que
els
seus
familiars
puguin
arribar
a
enterrar-los
dignament.
Però
també
volem
fer
un
homenatge
a
totes
aquelles
persones
que
van
morir
lluitant
per
defensar
els
drets
democràtics.
No
podem
oblidar
que
la
guerra
civil
va
ser
un
cop
d?estat
que
va
tirar
a
terra
el
que
la
població
havia
decidit
a
les
urnes.
E
n
aquest
camí,
René
Pacheco
ha
estat
una
ajuda
inestimable,
no
sols
perquè
ha
compartit
amb
nosaltres
la
seva
experiència
i
expertesa
sinó
perquè
també
ens
ha
encomanat
la
seva
determinació
a
defensar
els
drets
democràtics.
A
continuació
podeu
llegir
una
entrevista
que
li
hem
fet
perquè
vosaltres
també
pugueu
gaudir
de
tot
el
que
sap
i
entendre
la
importància
de
la
seva
feina.
René
Pacheco.
A
rqueòleg
forense
especialista
en
la
recerca
de
persones
desaparegudes.
En
España
va
dirigir
durant
quasi
una
dècada
l'equip
tècnic
de
la
Asociación
para
la
Recuperación
de
la
Memoria
Histórica
(ARMH),
que
tenia
com
a
objectiu
principal
la
cerca
dels
desapareguts
de
la
Guerra
Civil
Espanyola
(1936-1939)
i
la
dictadura
franquista
(1939-1975).
Q
uè
et
va
cridar
l?atenció
per
escollir
aquest
ofici?
D
es
que
era
petit
sempre
em
va
agradar
la
idea
de
ser
arqueòleg.
S
uposo
que
el
fet
de
trobar
coses
que
han
estat
amagades
durant
desenes,
centenars
o
fins
i
tot
milers
d?anys
és
per
a
la
majoria
de
gent
un
fet
increïble.
És
un
descobriment,
el
teu
descobriment.
Quan
a
l?escola
va
ser
el
moment
de
decidir,
no
vaig
tenir
gaires
dubtes:
volia
ser
arqueòleg.
El
fet
és
que
en
aquell
moment
jo
pensava
en
les
excavacions
en
coves
prehistòriques
o
en
ciutats
antigues,
no
pas
en
dedicar-me
a
la
investigació
i
recerca
de
persones
desaparegudes.
Per
a
mi,
aquesta
és
una
arqueologia
viva.
Pots
escoltar
els
veïns
o
familiars
parlant
d?aquelles
persones
que
tu
estàs
exhumant,
i
sents
que
la
teva
professió
agafa
una
dimensió
de
drets
humans
i
humanitària
que
va
fer
que
decidís
dedicar-me
a
l?arqueologia
forense.
Q
uè
sents
mentre
estàs
obrint
una
fossa?
D
urant
aquest
procés
de
recerca
se
senten
moltes
coses.
De
vegades
la
frustració
de
buscar
i
buscar
durant
dies,
i
no
poder
trobar
el
que
estem
buscant.
Quan
sí
que
la
trobes,
l?eufòria
d?aconseguir-ho
ens
porta
a
abraçar-nos
amb
els
companys
i
compartir
aquesta
alegria
també
amb
els
familiars.
Durant
l?excavació
a
més
s?apropen
veïns
amb
qui
parles
sobre
aquestes
víctimes,
i
sents
com
es
trenca
el
silenci
d?aquell
poble
i
com
tothom
comença
a
treure
de
dins
la
sensació
d?haver
callat
tants
i
tants
anys
per
por
a
ser
perseguits
per
la
dictadura.
I
quan
aconsegueixes
retornar
les
restes
ja
identificades
als
seus
familiars
en
un
acte
d?enterrament
digne,
crec
que
és
difícil
explicar
el
que
se
sent,
però
suposo
que
una
paraula
que
podria
resumir-ho
seria
?satisfacció?.
Una
nova
víctima
que
torna
a
casa
amb
els
seus.
Q
uina
és
la
província
d?Espanya
on
més
fosses
has
obert?
A
la
província
on
més
he
treballat
ha
sigut
a
León,
degut
principalment
a
què
el
laboratori
de
l?associació
amb
la
qual
jo
treballava
està
a
la
ciutat
de
Ponferrada.
Però
aquesta
feina
m?ha
portat
per
gairebé
tot
el
territori
espanyol.
E
t
trobes
amb
alguna
resistència
mentre
obres
una
fossa
comuna?
El
poble
t?ajuda
o
està
en
contra?
L
a
primera
reacció
dels
pobles
en
general
és
la
de
no
voler
parlar,
no
donar-nos
informació.
Això
que
nosaltres
estem
intentant
trobar
ha
sigut
sempre
un
tabú,
i
nosaltres
som
persones
estranyes
que
venim
a
treure
a
la
llum
uns
crims
que
varen
succeir
durant
la
guerra
o
la
dictadura.
En
un
primer
moment,
és
poca
gent
la
que
vol
ajudar-te.
La
gent
que
es
posiciona
en
contra
jo
crec
que
ho
fa
sempre
per
desconeixement
i
per
evitar
reflexionar
sobre
el
que
comporta
per
a
les
famílies
tenir
a
un
ésser
estimat
desaparegut.
A
lguna
vegada
has
descobert
a
alguna
persona
que
va
tenir
un
rol
important
a
la
guerra
a
alguna
fossa?
S
i
parlem
de
personatges
destacats
i
reconeguts
per
la
societat
espanyola
en
el
seu
conjunt,
no.
Però
crec
que
en
realitat
tothom,
dones
i
homes,
van
tenir
un
rol
important
durant
la
guerra,
des
dels
que
lluitaven
al
front,
fins
al
personal
sanitari
que
treballava
als
hospitals.
També
mestres,
pagesos,
alcaldes
o
adolescents
sense
professió
que
amb
16
anys
se?ls
van
emportar
a
primera
línia
de
foc.
25
26
Q
uin
seria
el
protocol
per
obrir
la
fossa
de
Castellbisbal?
P
er
obrir
una
fossa
a
Catalunya,
el
primer
pas
és
posar-se
en
contacte
amb
la
Direcció
General
de
Memòria
Democràtica,
que
és
l?entitat
de
la
Generalitat
que
s?encarrega,
entre
moltes
altres
coses,
de
la
viabilitat
de
l?obertura
d?una
fossa.
La
fossa
de
Castellbisbal
està
dins
del
mapa
de
fosses
de
la
Generalitat,
el
que
vol
dir
que
ja
s?ha
fet
un
estudi
de
fonts
històriques
d?aquest
cas
en
particular,
el
que
ja
posa
una
base
per
començar
a
fer
passos
per
a
una
eventual
obertura
de
la
fossa.
En
aquesta
comunicació
amb
la
Direcció
General
seria
important
incloure
informació
sobre
la
possible
ubicació
de
la
fossa
i
els
motius
per
a
l?exhumació.
A
més,
la
Generalitat
té
un
protocol
establert
per
sol·licitar
l?obertura
d?una
fossa,
on
s?especifica
des
dels
permisos
que
es
necessiten
fins
als
passos
a
seguir
una
vegada
s?inicia
el
procés
per
a
exhumar-la.
Q
uins
permisos
hem
de
demanar
per
obrir-la?
E
l
protocol
establert
per
la
Generalitat
de
Catalunya
diu
que
s?han
d?obtenir
tots
els
permisos
legals
corresponents,
entre
ells
el
del
propietari
del
terreny,
que
en
aquest
cas,
al
tractar-se
d?un
cementiri
municipal,
seria
l?Ajuntament
de
Castellbisbal.
S
i
ens
accepten
el
permís
per
obrir
la
fossa
quin
seria
el
següent
pas?
U
na
vegada
es
pren
la
decisió
d?obrir
la
fossa,
és
un
equip
professional
el
que
ha
de
dur
a
terme
aquesta
tasca.
Aquest
equip
haurà
d?incloure
sempre,
entre
altres
possibles
tècnics,
experts
en
matèria
d?arqueologia
i
antropologia
forense.
A
part
de
notificar
a
l?Ajuntament
de
Castellbisbal
sobre
l?obertura
hem
de
notificar
algú
més?
L
a
notificació
sempre
s?ha
de
fer
a
la
Direcció
General
de
Memòria
Democràtica
i
en
aquest
cas
també
a
l?Ajuntament
de
Castellbisbal.
R
ené,
tu
coneixes
altres
iniciatives
semblants
per
part
d?un
grup
d?estudiants?
Creus
que
ho
podem
aconseguir?
N
o
conec
cap
altra
iniciativa
semblant
i
potser
sou
els
primers
estudiants
que
volen
tirar
endavant
un
projecte
així.
Intentar
obrir
una
fossa
és
una
carrera
de
fons
i
es
necessita
constància
i
perseverança.
Però
ara
tenim
la
llei
de
part
nostra,
així
que
us
desitjo
el
millor.
Q
uin
seria
el
protocol
per
obrir
la
fossa
de
Castellbisbal?
P
er
obrir
una
fossa
a
Catalunya,
el
primer
pas
és
posar-se
en
contacte
amb
la
Direcció
General
de
Memòria
Democràtica,
que
és
l?entitat
de
la
Generalitat
que
s?encarrega,
entre
moltes
altres
coses,
de
la
viabilitat
de
l?obertura
d?una
fossa.
La
fossa
de
Castellbisbal
està
dins
del
mapa
de
fosses
de
la
Generalitat,
el
que
vol
dir
que
ja
s?ha
fet
un
estudi
de
fonts
històriques
d?aquest
cas
en
particular,
el
que
ja
posa
una
base
per
començar
a
fer
passos
per
a
una
eventual
obertura
de
la
fossa.
En
aquesta
comunicació
amb
la
Direcció
General
seria
important
incloure
informació
sobre
la
possible
ubicació
de
la
fossa
i
els
motius
per
a
l?exhumació.
A
més,
la
Generalitat
té
un
protocol
establert
per
sol·licitar
l?obertura
d?una
fossa,
on
s?especifica
des
dels
permisos
que
es
necessiten
fins
als
passos
a
seguir
una
vegada
s?inicia
el
procés
per
a
exhumar-la.
Q
uins
permisos
hem
de
demanar
per
obrir-la?
E
l
protocol
establert
per
la
Generalitat
de
Catalunya
diu
que
s?han
d?obtenir
tots
els
permisos
legals
corresponents,
entre
ells
el
del
propietari
del
terreny,
que
en
aquest
cas,
al
tractar-se
d?un
cementiri
municipal,
seria
l?Ajuntament
de
Castellbisbal.
S
i
ens
accepten
el
permís
per
obrir
la
fossa
quin
seria
el
següent
pas?
U
na
vegada
es
pren
la
decisió
d?obrir
la
fossa,
és
un
equip
professional
el
que
ha
de
dur
a
terme
aquesta
tasca.
Aquest
equip
haurà
d?incloure
sempre,
entre
altres
possibles
tècnics,
experts
en
matèria
d?arqueologia
i
antropologia
forense.
A
part
de
notificar
a
l?Ajuntament
de
Castellbisbal
sobre
l?obertura
hem
de
notificar
algú
més?
L
a
notificació
sempre
s?ha
de
fer
a
la
Direcció
General
de
Memòria
Democràtica
i
en
aquest
cas
també
a
l?Ajuntament
de
Castellbisbal.
R
ené,
tu
coneixes
altres
iniciatives
semblants
per
part
d?un
grup
d?estudiants?
Creus
que
ho
podem
aconseguir?
N
o
conec
cap
altra
iniciativa
semblant
i
potser
sou
els
primers
estudiants
que
volen
tirar
endavant
un
projecte
així.
Intentar
obrir
una
fossa
és
una
carrera
de
fons
i
es
necessita
constància
i
perseverança.
Però
ara
tenim
la
llei
de
part
nostra,
així
que
us
desitjo
el
millor.
27
VIsita
de
reconeixement
de
la
fossa
comú
VIsita
de
reconeixement
de
la
fossa
comú
28
ALEJANDRO
BRAÑA
Alejandro,
el
meu
primer
record
de
la
II
Guerra
Mundial
és
un
àlbum
de
cromos
que
em
va
regalar
un
amic
dels
meus
pares
amb
representacions
d?escenes
de
batalles,
vehicles,
uniformes?
vaig
passar-me
hores
passant
les
seves
pàgines?
Sí,
puc
imaginar-m?ho!
(riures).
El
meu
és
un
regal
de
la
primera
comunió:
la
sèrie
documental
?Un
Mundo
en
Guerra?
produïda
per
la
BBC
els
anys
70
en
VHS.
Fou
una
de
les
primeres
aproximacions
objectives
al
conflicte,
tot
i
que
ara
mateix
és
molt
revisable.
Doncs
el
títol
del
projecte
és
un
homenatge
a
aquesta
sèrie?
Parlant
de
les
teves
visites.
Quina
és
la
resposta
que
rebeu
de
l'alumnat
davant
allò
que
els
expliqueu
i
mostreu?
Mai
hem
trobat
una
resposta
extrema,
ni
en
positiu
ni
en
negatiu.
Trobem
una
generació
oberta
a
sentir
les
històries
de
vida
de
militars
franquistes,
republicans,
nacionalsocialistes
o
comunistes
sense
excessius
prejudicis
ideològics.
Són
històries
que
ja
no
escolten
a
casa.
Sentiu
un
pes,
una
responsabilitat
davant
aquesta
tasca
que
feu?
Sí,
és
clar.
Sovint
hem
tingut
por
de
sobreactuar!
És
?o
recuperem
la
memòria
històrica
amb
coherència
i
sinceritat
o
ja
no
ho
farem,
perquè
les
pròximes
generacions
que
vindran
ja
no
tindran
interès?
Alejandro
Braña
és
un
autèntic
erudit
de
la
II
Guerra
Mundial.
Compagina
en
la
seva
vida
la
professió
d?infermer
i
una
vocació
acadèmica
al
voltant
de
les
vides
quotidianes
dels
soldats
rasos
en
els
conflictes
bèl·lics
del
segle
XX.
Mitjançant
l?Asociación
Catalana
de
Coleccionistas
de
Uniformes
Históricos
(ACCUH)
ha
pogut
canalitzar
les
seves
inquietuds
i
trobar-se
amb
altres
persones
d?interessos
similars.
Des
de
fa
quatre
anys
col·labora,
conjuntament
amb
altres
membres
de
l?ACCUH,
en
el
projecte
?El
Món
en
Guerra?
de
4t
d?ESO,
representant
personatges
que
van
viure
aquests
fets
i
modelant
el
disseny
dels
protagonistes
dels
relats
curts
de
l?alumnat.
projecte
|
el
món
en
guerra
una
temàtica
sensible
i
no
volem
condicionar.
Intentem
explicar-ho
de
la
forma
més
asèptica
possible,
però,
tanmateix,
estem
representant
personatges
que
tenen
una
ideologia
concreta.
Ens
agrada
que
es
qüestionin
el
nazi
profund
i
el
comunista
convençut.
Que
tinguin
totes
les
opcions
i
que
s?apropin
a
la
Història
sense
prejudicis.
Que
siguin
capaços
de
veure
els
motius
que
hi
havia
darrere
les
seves
accions.
Per
això
és
molt
important
entendre
el
context
que
van
viure,
i
per
això
treballem
amb
una
tipologia
de
personatges
molt
diversa.
A
la
vegada,
que
trobin
les
relacions
i
els
denominadors
comuns
amb
les
seves
pròpies
vides.
També
perquè
els
mostrem
un
món
violent
i
perillós,
on
poden
sorgir
els
majors
actes
de
bondat
o
els
actes
més
menyspreables
de
l?ésser
humà.
Els
és
fàcil
transportar-se
a
un
ambient
d?aquestes
característiques,
perquè,
tot
i
haver
passat
80
anys
de
la
II
Guerra
Mundial,
en
molts
aspectes
aquest
món
ha
canviat
molt
poc.
La
guerra
mai
ha
desaparegut.
La
pregunta:
?què
faries
a
l?Alemanya
de
fa
80
anys??
és
més
fàcil
plantejar-la
des
de
l?òptica:
?que
faries
avui
si
els
russos
ens
envaïssin??.
Així
i
tot,
les
guerres
actuals
s?encaminen
cap
a
una
dessensibilització
dels
combatents
i
que
no
tinguin
remordiments.
El
combat
de
drons
a
Ucraïna
és
un
bon
exemple:
no
veus
a
l?enemic
i
no
saps
què
estàs
Escrit
per
Raúl
Arana
ALEJANDRO
BRAÑA
Alejandro,
el
meu
primer
record
de
la
II
Guerra
Mundial
és
un
àlbum
de
cromos
que
em
va
regalar
un
amic
dels
meus
pares
amb
representacions
d?escenes
de
batalles,
vehicles,
uniformes?
vaig
passar-me
hores
passant
les
seves
pàgines?
Sí,
puc
imaginar-m?ho!
(riures).
El
meu
és
un
regal
de
la
primera
comunió:
la
sèrie
documental
?Un
Mundo
en
Guerra?
produïda
per
la
BBC
els
anys
70
en
VHS.
Fou
una
de
les
primeres
aproximacions
objectives
al
conflicte,
tot
i
que
ara
mateix
és
molt
revisable.
Doncs
el
títol
del
projecte
és
un
homenatge
a
aquesta
sèrie?
Parlant
de
les
teves
visites.
Quina
és
la
resposta
que
rebeu
de
l'alumnat
davant
allò
que
els
expliqueu
i
mostreu?
Mai
hem
trobat
una
resposta
extrema,
ni
en
positiu
ni
en
negatiu.
Trobem
una
generació
oberta
a
sentir
les
històries
de
vida
de
militars
franquistes,
republicans,
nacionalsocialistes
o
comunistes
sense
excessius
prejudicis
ideològics.
Són
històries
que
ja
no
escolten
a
casa.
Sentiu
un
pes,
una
responsabilitat
davant
aquesta
tasca
que
feu?
Sí,
és
clar.
Sovint
hem
tingut
por
de
sobreactuar!
És
?o
recuperem
la
memòria
històrica
amb
coherència
i
sinceritat
o
ja
no
ho
farem,
perquè
les
pròximes
generacions
que
vindran
ja
no
tindran
interès?
Alejandro
Braña
és
un
autèntic
erudit
de
la
II
Guerra
Mundial.
Compagina
en
la
seva
vida
la
professió
d?infermer
i
una
vocació
acadèmica
al
voltant
de
les
vides
quotidianes
dels
soldats
rasos
en
els
conflictes
bèl·lics
del
segle
XX.
Mitjançant
l?Asociación
Catalana
de
Coleccionistas
de
Uniformes
Históricos
(ACCUH)
ha
pogut
canalitzar
les
seves
inquietuds
i
trobar-se
amb
altres
persones
d?interessos
similars.
Des
de
fa
quatre
anys
col·labora,
conjuntament
amb
altres
membres
de
l?ACCUH,
en
el
projecte
?El
Món
en
Guerra?
de
4t
d?ESO,
representant
personatges
que
van
viure
aquests
fets
i
modelant
el
disseny
dels
protagonistes
dels
relats
curts
de
l?alumnat.
projecte
|
el
món
en
guerra
una
temàtica
sensible
i
no
volem
condicionar.
Intentem
explicar-ho
de
la
forma
més
asèptica
possible,
però,
tanmateix,
estem
representant
personatges
que
tenen
una
ideologia
concreta.
Ens
agrada
que
es
qüestionin
el
nazi
profund
i
el
comunista
convençut.
Que
tinguin
totes
les
opcions
i
que
s?apropin
a
la
Història
sense
prejudicis.
Que
siguin
capaços
de
veure
els
motius
que
hi
havia
darrere
les
seves
accions.
Per
això
és
molt
important
entendre
el
context
que
van
viure,
i
per
això
treballem
amb
una
tipologia
de
personatges
molt
diversa.
A
la
vegada,
que
trobin
les
relacions
i
els
denominadors
comuns
amb
les
seves
pròpies
vides.
També
perquè
els
mostrem
un
món
violent
i
perillós,
on
poden
sorgir
els
majors
actes
de
bondat
o
els
actes
més
menyspreables
de
l?ésser
humà.
Els
és
fàcil
transportar-se
a
un
ambient
d?aquestes
característiques,
perquè,
tot
i
haver
passat
80
anys
de
la
II
Guerra
Mundial,
en
molts
aspectes
aquest
món
ha
canviat
molt
poc.
La
guerra
mai
ha
desaparegut.
La
pregunta:
?què
faries
a
l?Alemanya
de
fa
80
anys??
és
més
fàcil
plantejar-la
des
de
l?òptica:
?que
faries
avui
si
els
russos
ens
envaïssin??.
Així
i
tot,
les
guerres
actuals
s?encaminen
cap
a
una
dessensibilització
dels
combatents
i
que
no
tinguin
remordiments.
El
combat
de
drons
a
Ucraïna
és
un
bon
exemple:
no
veus
a
l?enemic
i
no
saps
què
estàs
Escrit
per
Raúl
Arana
29
provocant.
En
quina
mesura
l?ACCUH
participa
en
el
procés
de
recuperació
de
la
memòria
històrica?
Trobem
importantíssim
que
determinats
fets
passats
no
es
tornin
a
repetir
o,
com
a
mínim,
que
ho
facin
d?una
altra
manera.
Parlant
de
la
Guerra
Civil,
no
estem
d?acord
que
aquest
procés
tingui
un
biaix
ideològic.
Si
obres
una
fossa
comuna
i
no
trobes
allò
que
busques
o,
encara
pitjor,
que
el
que
trobes
és
incòmode
i
es
deixi
de
banda,
és
injust.
A
mi
no
m?agrada
com
s?enfoca
aquest
procés.
És
veritat
que
a
uns
morts
els
han
posat
flors
durant
quaranta
anys
i
a
uns
altres
no:
cert.
Però
ara
no
posis
flors
a
uns
i
les
treguis
a
uns
altres.
Aquest
procés
encara
està
impulsat
per
una
certa
rancúnia
cap
a
l?altre
bàndol
perquè
ha
interessat
a
tota
la
classe
política
d?aquest
país.
Demostrem
que
hem
superat
aquest
conflicte
i
que
la
memòria
és
veritablement
?democràtica?.
Perquè
hi
hagi
un
procés
de
reconciliació
has
de
deixar
de
banda
l?òptica
que
hi
ha
?bons?
i
?dolents?.
Reconèixer-te
a
tu
en
el
teu
antagonista,
com
per
exemple,
sí
que
han
fet
la
RFA
i
la
RDA,
o
el
Vietnam
del
Nord
i
del
Sud.
Encara
no
ens
hem
donat
l?oportunitat
de
seure,
parlar-ne
i
veure
que
som
certament
iguals.
Potser
aquesta
equidistància
és
més
fàcil
si
no
hi
ha
un
lligam
emocional
o
familiar?
Però
sí
que
el
tinc!
El
meu
besavi
matern
va
tenir
un
lloc
de
certa
responsabilitat
dins
els
cossos
policials
a
Madrid
al
llarg
de
la
Guerra
Civil.
Hauria
d?haver
rendit
comptes
per
moltes
de
les
seves
accions,
però
va
canviar-se
el
nom
i
va
aconseguir
burlar
la
repressió
franquista,
tot
i
que
va
viure
la
resta
de
la
seva
vida
amb
por
a
les
conseqüències.
També
altres
familiars.
De
totes
maneres,
aquest
és
el
repte,
tinguis
o
no
aquest
lligam.
Així
que
són
bons
moments
per
la
recuperació
de
la
memòria
històrica?
Sí,
perquè
tenim
l'oportunitat,
gràcies
a
la
quantitat
d?informació
de
la
qual
disposem,
de
fer-ho.
És
un
moment
fabulós,
ja
que
encara
hi
ha
cert
interès
i
certa
proximitat.
És
ara
o
mai:
o
recuperem
la
memòria
històrica
amb
certa
coherència
i
sinceritat
o
ja
no
ho
farem,
perquè
les
pròximes
generacions
que
vindran
ja
no
tindran
aquest
interès.
Quan
i
com
va
començar
la
vostra
associació?
Va
néixer
l?any
2002.
És
una
de
les
més
antigues
d?Espanya.
En
el
seu
origen
va
ser
el
lloc
de
trobada
de
persones
amb
la
passió
per
la
Història
com
a
denominador
comú,
però
que
arribàvem
de
diferents
vessants:
del
col·leccionisme
militar,
la
maquetació,
l?Air
Soft?
Amb
el
pas
del
temps,
les
associacions
de
recreació
històrica
es
van
necessitar
les
unes
a
les
altres
per
desenvolupar
les
seves
propostes
i
els
interessos
van
anar
diversificant-se
en
diferents
èpoques
històriques.
La
passada
dècada
va
haver-hi
un
floridament
d?aquestes
associacions.
Personatges
públics
importants
són
amants
d?aquest
tipus
de
col·leccionisme:
Clint
Eastwood
o
Tom
Cruise,
per
exemple.
Tot
i
l?estigma
de
ser
considerat
un
nazi
per
vestir-se
amb
un
uniforme
alemany,
recrear
els
?dolents?
o
els
perdedors
té
una
aura
de
romanticisme.
Llavors
els
objectius
han
anat
canviant
amb
el
pas
del
temps?
Sí.
En
un
primer
moment
un
punt
de
trobada
de
persones
amb
interessos
comuns.
Després
es
van
organitzar
diferents
tipus
d?esdeveniments,
primer
privats
i
després
públics,
com
a
forma
d?apropar
aquest
coneixement
històric
a
la
societat.
En
últim
terme,
les
associacions
estan
prenent
un
camí
cap
a
la
divulgació
mitjançant
representacions
teatrals,
xerrades
i
contextualització
històrica.
També
el
canvi
de
reglament
el
2013
relatiu
a
la
pertinença
d?armes
va
donar
una
empenta
a
aquest
nou
format
més
didàctic,
ja
no
tan
basat
en
la
simple
representació
de
combats.
En
el
camí
molts
?Rambos?
van
deixar
aquestes
associacions,
fet
que,
personalment,
agraeixo!
Hem
trobat
el
camí
adequat.
Altres
entitats
s?han
apropat
a
vosaltres
per
disposar
d?un
coneixement
que
no
és
fàcilment
accessible?
Et
poso
alguns
exemples:
les
productores
cinematogràfiques
ens
criden
per
recrear
més
fidelment
les
seves
filmacions.
El
GRIEC,
una
associació
de
recuperació
de
la
memòria
històrica
de
la
Guerra
Civil
que
està
inventariant
i
restaurant
trinxeres
i
búnquers,
ens
ha
encarregat
diversos
estudis.
Estem
obrint
les
recerques
a
aspectes
dels
conflictes
bèl·lics
sobre
els
quals
no
hi
ha
res
escrit.
Ens
agrada
aportar
el
nostre
granet
de
sorra.
Què
sents
quan
et
poses
un
uniforme?
Moltes
coses!
És
viure
la
Història
des
de
dins.
Que
no
me
l?expliqui
ningú.
És
disposar
de
molts
alter
ego.
Apropar-me
a
què
sentien
i
que
pensaven
aquestes
persones.
És
semblant
al
que
passa
amb
els
actors
i
les
actrius:
representar
diferents
papers
i
creure-te?ls
de
veritat.
Posa?t
en
la
situació
de
l?alumnat
del
nostre
projecte
i
et
demanem
crear
un
personatge
situat
a
la
II
Guerra
Mundial:
qui
series?
Un
civil
noruec
obligat
a
treballar,
per
la
seva
pròpia
supervivència,
a
la
indústria
de
guerra
alemanya
en
el
desenvolupament
d?armament
nuclear
en
una
fàbrica
d?aigua
pesant.
Alejandro
Braña
(segon
per
l'esquerra),
amb
altres
membres
de
l'ACCUH
que
participen
en
el
projecte.
provocant.
En
quina
mesura
l?ACCUH
participa
en
el
procés
de
recuperació
de
la
memòria
històrica?
Trobem
importantíssim
que
determinats
fets
passats
no
es
tornin
a
repetir
o,
com
a
mínim,
que
ho
facin
d?una
altra
manera.
Parlant
de
la
Guerra
Civil,
no
estem
d?acord
que
aquest
procés
tingui
un
biaix
ideològic.
Si
obres
una
fossa
comuna
i
no
trobes
allò
que
busques
o,
encara
pitjor,
que
el
que
trobes
és
incòmode
i
es
deixi
de
banda,
és
injust.
A
mi
no
m?agrada
com
s?enfoca
aquest
procés.
És
veritat
que
a
uns
morts
els
han
posat
flors
durant
quaranta
anys
i
a
uns
altres
no:
cert.
Però
ara
no
posis
flors
a
uns
i
les
treguis
a
uns
altres.
Aquest
procés
encara
està
impulsat
per
una
certa
rancúnia
cap
a
l?altre
bàndol
perquè
ha
interessat
a
tota
la
classe
política
d?aquest
país.
Demostrem
que
hem
superat
aquest
conflicte
i
que
la
memòria
és
veritablement
?democràtica?.
Perquè
hi
hagi
un
procés
de
reconciliació
has
de
deixar
de
banda
l?òptica
que
hi
ha
?bons?
i
?dolents?.
Reconèixer-te
a
tu
en
el
teu
antagonista,
com
per
exemple,
sí
que
han
fet
la
RFA
i
la
RDA,
o
el
Vietnam
del
Nord
i
del
Sud.
Encara
no
ens
hem
donat
l?oportunitat
de
seure,
parlar-ne
i
veure
que
som
certament
iguals.
Potser
aquesta
equidistància
és
més
fàcil
si
no
hi
ha
un
lligam
emocional
o
familiar?
Però
sí
que
el
tinc!
El
meu
besavi
matern
va
tenir
un
lloc
de
certa
responsabilitat
dins
els
cossos
policials
a
Madrid
al
llarg
de
la
Guerra
Civil.
Hauria
d?haver
rendit
comptes
per
moltes
de
les
seves
accions,
però
va
canviar-se
el
nom
i
va
aconseguir
burlar
la
repressió
franquista,
tot
i
que
va
viure
la
resta
de
la
seva
vida
amb
por
a
les
conseqüències.
També
altres
familiars.
De
totes
maneres,
aquest
és
el
repte,
tinguis
o
no
aquest
lligam.
Així
que
són
bons
moments
per
la
recuperació
de
la
memòria
històrica?
Sí,
perquè
tenim
l'oportunitat,
gràcies
a
la
quantitat
d?informació
de
la
qual
disposem,
de
fer-ho.
És
un
moment
fabulós,
ja
que
encara
hi
ha
cert
interès
i
certa
proximitat.
És
ara
o
mai:
o
recuperem
la
memòria
històrica
amb
certa
coherència
i
sinceritat
o
ja
no
ho
farem,
perquè
les
pròximes
generacions
que
vindran
ja
no
tindran
aquest
interès.
Quan
i
com
va
començar
la
vostra
associació?
Va
néixer
l?any
2002.
És
una
de
les
més
antigues
d?Espanya.
En
el
seu
origen
va
ser
el
lloc
de
trobada
de
persones
amb
la
passió
per
la
Història
com
a
denominador
comú,
però
que
arribàvem
de
diferents
vessants:
del
col·leccionisme
militar,
la
maquetació,
l?Air
Soft?
Amb
el
pas
del
temps,
les
associacions
de
recreació
històrica
es
van
necessitar
les
unes
a
les
altres
per
desenvolupar
les
seves
propostes
i
els
interessos
van
anar
diversificant-se
en
diferents
èpoques
històriques.
La
passada
dècada
va
haver-hi
un
floridament
d?aquestes
associacions.
Personatges
públics
importants
són
amants
d?aquest
tipus
de
col·leccionisme:
Clint
Eastwood
o
Tom
Cruise,
per
exemple.
Tot
i
l?estigma
de
ser
considerat
un
nazi
per
vestir-se
amb
un
uniforme
alemany,
recrear
els
?dolents?
o
els
perdedors
té
una
aura
de
romanticisme.
Llavors
els
objectius
han
anat
canviant
amb
el
pas
del
temps?
Sí.
En
un
primer
moment
un
punt
de
trobada
de
persones
amb
interessos
comuns.
Després
es
van
organitzar
diferents
tipus
d?esdeveniments,
primer
privats
i
després
públics,
com
a
forma
d?apropar
aquest
coneixement
històric
a
la
societat.
En
últim
terme,
les
associacions
estan
prenent
un
camí
cap
a
la
divulgació
mitjançant
representacions
teatrals,
xerrades
i
contextualització
històrica.
També
el
canvi
de
reglament
el
2013
relatiu
a
la
pertinença
d?armes
va
donar
una
empenta
a
aquest
nou
format
més
didàctic,
ja
no
tan
basat
en
la
simple
representació
de
combats.
En
el
camí
molts
?Rambos?
van
deixar
aquestes
associacions,
fet
que,
personalment,
agraeixo!
Hem
trobat
el
camí
adequat.
Altres
entitats
s?han
apropat
a
vosaltres
per
disposar
d?un
coneixement
que
no
és
fàcilment
accessible?
Et
poso
alguns
exemples:
les
productores
cinematogràfiques
ens
criden
per
recrear
més
fidelment
les
seves
filmacions.
El
GRIEC,
una
associació
de
recuperació
de
la
memòria
històrica
de
la
Guerra
Civil
que
està
inventariant
i
restaurant
trinxeres
i
búnquers,
ens
ha
encarregat
diversos
estudis.
Estem
obrint
les
recerques
a
aspectes
dels
conflictes
bèl·lics
sobre
els
quals
no
hi
ha
res
escrit.
Ens
agrada
aportar
el
nostre
granet
de
sorra.
Què
sents
quan
et
poses
un
uniforme?
Moltes
coses!
És
viure
la
Història
des
de
dins.
Que
no
me
l?expliqui
ningú.
És
disposar
de
molts
alter
ego.
Apropar-me
a
què
sentien
i
que
pensaven
aquestes
persones.
És
semblant
al
que
passa
amb
els
actors
i
les
actrius:
representar
diferents
papers
i
creure-te?ls
de
veritat.
Posa?t
en
la
situació
de
l?alumnat
del
nostre
projecte
i
et
demanem
crear
un
personatge
situat
a
la
II
Guerra
Mundial:
qui
series?
Un
civil
noruec
obligat
a
treballar,
per
la
seva
pròpia
supervivència,
a
la
indústria
de
guerra
alemanya
en
el
desenvolupament
d?armament
nuclear
en
una
fàbrica
d?aigua
pesant.
Alejandro
Braña
(segon
per
l'esquerra),
amb
altres
membres
de
l'ACCUH
que
participen
en
el
projecte.
30
Entrevista
a
famílies
"Al
final
són
com
lliçons
de
vida,
no?
Va
més
enllà
d'un
projecte
acadèmic,
és
una
lliçó
de
vida
"
Ens
hem
reunit
amb
les
famílies
de
dues
alumnes,
una
de
1r
d'ESO,
l'altra
de
4t,
amb
l'objectiu
de
recollir
la
seva
experiència
de
les
exhibicions
públiques.
Com
son
viscudes
des
de
la
perspectiva
d'una
família
que
les
experimenta
per
primera
vegada
a
una
que
està
acompanyant
el
tancament
del
cicle?
entrevista
Entrevista
a
Julio,
Roser,
Anna
i
Gerard,
famílies
de
Les
Vinyes
realitzada
per
Anna
Fermoso
i
Rosa
Martínez
Entrevista
a
famílies
"Al
final
són
com
lliçons
de
vida,
no?
Va
més
enllà
d'un
projecte
acadèmic,
és
una
lliçó
de
vida
"
Ens
hem
reunit
amb
les
famílies
de
dues
alumnes,
una
de
1r
d'ESO,
l'altra
de
4t,
amb
l'objectiu
de
recollir
la
seva
experiència
de
les
exhibicions
públiques.
Com
son
viscudes
des
de
la
perspectiva
d'una
família
que
les
experimenta
per
primera
vegada
a
una
que
està
acompanyant
el
tancament
del
cicle?
entrevista
Entrevista
a
Julio,
Roser,
Anna
i
Gerard,
famílies
de
Les
Vinyes
realitzada
per
Anna
Fermoso
i
Rosa
Martínez
31
Julio
:
Un
dels
punts
més
bonics
de
les
exhibicions
que
vam
veure
nosaltres
és
la
sensació
que
detectes
en
els
nanos
que
el
centre
és
casa
seva
i
que
estan
per
allà
amb
tranquil·litat,
que
estan
en
un
ambient
segur,
contents,
orgullosos
d'ensenyar
la
seva
feina.
Anna
:
La
confiança,
també,
la
confiança
que
tenen
els
profes
amb
els
alumnes
,
no?
Hi
ha
un
tracte
de
persona,
no
sé
com
dir-ho.
Roser
:
Nosaltres
només
n'hem
viscut
una,
d'exhibició,
però
em
va
sobtar
molt
l'
entusiasme
extrem
amb
què
l?Aina
la
va
viure,
no
només
aquell
dia,
sinó
la
prèvia,
la
preparació
?
T?ho
explicava
amb
un
entusiasme?i
tenia
unes
ganes
de
convidar
els
avis?
Anna
:
Sí,
per
ells
és
un
moment
no
només
de
compartir
aquest
entusiasme,
sinó
el
fet
de
poder
dir...
Hem
estat
treballant
durant
tot
el
trimestre,
anem
a
exposar-ho,
que
no
es
quedi
allà
en
un
paper
tancat.
Jo
crec
que
això
per
ells
és
molt
positiu,
molt
enriquidor.
Què
destacaríeu
que
aflora
en
l'alumnat
aquell
dia
i
els
dies
previs?
Julio
:
Formiguetes.
Però
una
cosa
controlada
.
Estaven
emocionats,
tenien
ganes
de
fer,
d'ensenyar;
els
nervis
d?anar
d?un
costat
a
l?altre,
però
en
el
bon
sentit
de
la
paraula.
Tenien
una
emoció
positiva.
Sí,
sí,
sí.
I
és
clar,
a
casa
també
ho
hem
viscut
això,
ens
va
sorprendre
sobretot
quan
ens
diu:
?jo
vull
anar-hi
un
dia
abans
(a
veure
l?exhibició
dels
altres
cursos)
,
perquè
vull
veure
quin
ambient
es
respira?.
Quan
em
va
dir
aquesta
paraula,
vaig
pensar...
Endavant,
si
vols
veure
quin
ambient
es
respira,
fantàstic.
Sí,
explicar-ho
d'aquesta
manera
vol
dir
que
està
prenent
consciència
realment
del
que
significa
un
projecte
i
una
exhibició
pública.
Anna
:
I
és
veritat
que
els
de
quart
també
estan
nerviosos,
com
si
fos
el
primer
dia.
I
la
primera
exposició.
Com
els
de
1r
d?ESO.
Gerard
:
A
alguns
els
hi
costa
explicar-se
davant
de
la
gent?
Al
nostre
fill,
per
exemple,
això
l?ha
ajudat
molt
a
perdre
aquesta
por
,
que
al
final
és
molt
important.
I
ho
detectes
també
a
la
feina
perquè
és
important
saber
explicar-se
i
tindre
les
coses
clares,
haver-les
treballat
prèviament
...
Jo
crec
que
és
una
feina...
molt,
molt,
molt
bona.
Anna
:
I
clar,
vosaltres
treballeu
amb
grups
reduïts
i
parleu
molt
del
que
es
fa
a
l'escola
i
del
que
es
fa
a
la
vida,
més
enllà
de
l?escola
.
Gerard
:
El
treball
amb
grup
és
també
un
tema
important.
Molt
important.
Sempre
tenim
el
que
no
treballa,
el
que
s'arrepenja,
el
que
fa
més,
el
que
està
a
tope
i
fa
el
dels
altres,
perquè
vol
que
surti
bé,
però
a
vegades...
Julio
:
I
a
casa
també
hem
tingut
aquestes
converses.
El
dia
que
esclata,
esclata.
I
què
li
dius?
Com
sempre,
paciència...
I
escoltes,
escoltes,
escoltes,
i
l'endemà
ho
preguntes,
i
ja
està
solucionat.
Però
aquell
dia
s'acabava
el
món.
Clar,
i
això
és
fruit
de
treballar
en
grup.
Anna
:
A
mi
el
que
m'agrada
és
això,
el
fet
de
treballar
amb
gent
que
tu
no
t'esperes
treballar
mai
.
I
pot
Penso
que
és
una
oportunitat
fer
això
i
que
estigui
obert
no
només
a
l'entorn
escolar.
Per
ells
és
una
cosa
de
la
qual
es
poden
sentir
molt
orgullosos.
?Ostres,
això
que
estem
fent,
mira,
és
prou
xulo
perquè
vingui
gent
de
fora
a
veure-ho?.
haver-hi
conflictes,
però
els
has
de
resoldre.
No
els
podem
resoldre
ni
nosaltres,
ni
els
professors.
S'ho
han
de
resoldre
entre
ells.
I
això
penso
que
els
hi
dona
un
caire
més
madur,
quan
a
altres
escoles
crec
que
això
els
hi
falta
una
mica.
Gerard
:
Sí,
és
autonomia,
i
poder
fer
les
coses
per
si
mateixos.
Les
exposicions,
per
mi,
són
molt
importants.
Treballar
en
grup
i
poder
exposar
el
que
han
fet.
Veus
la
diferència
dels
nanos
com
van
canviant,
de
primer
cap
a
quart,
la
confiança,
la
manera
d'explicar,
la
timidesa?
Per
mi
és
genial,
és
una
experiència
molt,
molt
important.
Julio
:
En
el
treball
en
grup
hi
ha
un
conflicte
continu,
però
des
d?una
visió
positiva.
Van
sortint
conflictes
i
els
hem
d'anar
resolent,
no
com
un
gran
desastre
,
sinó
com
petits
conflictes
que
ens
ajuden
a
créixer.
Roser
:
Al
final
són
com
lliçons
de
vida,
no?
Va
més
enllà
d'un
projecte
acadèmic,
és
una
lliçó
de
vida.
Quin
potencial
creieu
que
té
per
als
nens
i
nenes
que
les
creacions
i
els
productes
finals
dels
projectes
que
fan
s?exhibeixin
a
un
públic
extern
al
centre?
Julio
:
Es
veu
molta
feina,
perquè
hi
ha
diferents
espais
i
veus
que
volen
fer
les
coses
bé,
perquè
les
presenten
davant
d'algú.
Jo
crec
que
és
positiu.
Roser
:
Jo
penso
que
és
una
oportunitat
fer
això
i
que
estigui
obert
no
només
a
l'entorn
escolar.
Per
ells
és
una
cosa
de
la
qual
es
poden
sentir
molt
orgullosos.
?Ostres,
això
que
estem
fent,
mira,
és
prou
xulo
perquè
vingui
gent
de
fora
a
veure-ho?.
Per
ells
ha
de
ser
com
molt...
motivador.
Com
explicaríeu
a
altres
famílies
què
passa
a
les
exhibicions
públiques?
Julio:
Passen
moltes
coses
i
totes
molt
boniques,
jo
diria
que
és
una
festa,
ells
ho
viuen
com
una
festa.
Volen
ensenyar
tot
allò
que
han
fet,
estan
nerviosos
i
tot
el
que
es
mou
al
voltant
d'aquest
dia
és
festa
per
a
ells.
Anna
:
Quan
estan
a
1r
són
molt
tímids,
tenen
molt
respecte
pel
projecte
i
no
saben
com
explicar-se.
A
4t
tenen
més
experiència
amb
exposar
davant
la
gent
i
llavors
no
són
tan
tímids.
Es
fa
com
un
treball
molt
extens
de
1r
a
4t
ESO
amb
els
projectes
i
cada
cop
saben
gestionar
millor
les
emocions
i
el
fet
de
saber
parlar
de
cara
als
pares,
no?
Julio
:
Un
dels
punts
més
bonics
de
les
exhibicions
que
vam
veure
nosaltres
és
la
sensació
que
detectes
en
els
nanos
que
el
centre
és
casa
seva
i
que
estan
per
allà
amb
tranquil·litat,
que
estan
en
un
ambient
segur,
contents,
orgullosos
d'ensenyar
la
seva
feina.
Anna
:
La
confiança,
també,
la
confiança
que
tenen
els
profes
amb
els
alumnes
,
no?
Hi
ha
un
tracte
de
persona,
no
sé
com
dir-ho.
Roser
:
Nosaltres
només
n'hem
viscut
una,
d'exhibició,
però
em
va
sobtar
molt
l'
entusiasme
extrem
amb
què
l?Aina
la
va
viure,
no
només
aquell
dia,
sinó
la
prèvia,
la
preparació
?
T?ho
explicava
amb
un
entusiasme?i
tenia
unes
ganes
de
convidar
els
avis?
Anna
:
Sí,
per
ells
és
un
moment
no
només
de
compartir
aquest
entusiasme,
sinó
el
fet
de
poder
dir...
Hem
estat
treballant
durant
tot
el
trimestre,
anem
a
exposar-ho,
que
no
es
quedi
allà
en
un
paper
tancat.
Jo
crec
que
això
per
ells
és
molt
positiu,
molt
enriquidor.
Què
destacaríeu
que
aflora
en
l'alumnat
aquell
dia
i
els
dies
previs?
Julio
:
Formiguetes.
Però
una
cosa
controlada
.
Estaven
emocionats,
tenien
ganes
de
fer,
d'ensenyar;
els
nervis
d?anar
d?un
costat
a
l?altre,
però
en
el
bon
sentit
de
la
paraula.
Tenien
una
emoció
positiva.
Sí,
sí,
sí.
I
és
clar,
a
casa
també
ho
hem
viscut
això,
ens
va
sorprendre
sobretot
quan
ens
diu:
?jo
vull
anar-hi
un
dia
abans
(a
veure
l?exhibició
dels
altres
cursos)
,
perquè
vull
veure
quin
ambient
es
respira?.
Quan
em
va
dir
aquesta
paraula,
vaig
pensar...
Endavant,
si
vols
veure
quin
ambient
es
respira,
fantàstic.
Sí,
explicar-ho
d'aquesta
manera
vol
dir
que
està
prenent
consciència
realment
del
que
significa
un
projecte
i
una
exhibició
pública.
Anna
:
I
és
veritat
que
els
de
quart
també
estan
nerviosos,
com
si
fos
el
primer
dia.
I
la
primera
exposició.
Com
els
de
1r
d?ESO.
Gerard
:
A
alguns
els
hi
costa
explicar-se
davant
de
la
gent?
Al
nostre
fill,
per
exemple,
això
l?ha
ajudat
molt
a
perdre
aquesta
por
,
que
al
final
és
molt
important.
I
ho
detectes
també
a
la
feina
perquè
és
important
saber
explicar-se
i
tindre
les
coses
clares,
haver-les
treballat
prèviament
...
Jo
crec
que
és
una
feina...
molt,
molt,
molt
bona.
Anna
:
I
clar,
vosaltres
treballeu
amb
grups
reduïts
i
parleu
molt
del
que
es
fa
a
l'escola
i
del
que
es
fa
a
la
vida,
més
enllà
de
l?escola
.
Gerard
:
El
treball
amb
grup
és
també
un
tema
important.
Molt
important.
Sempre
tenim
el
que
no
treballa,
el
que
s'arrepenja,
el
que
fa
més,
el
que
està
a
tope
i
fa
el
dels
altres,
perquè
vol
que
surti
bé,
però
a
vegades...
Julio
:
I
a
casa
també
hem
tingut
aquestes
converses.
El
dia
que
esclata,
esclata.
I
què
li
dius?
Com
sempre,
paciència...
I
escoltes,
escoltes,
escoltes,
i
l'endemà
ho
preguntes,
i
ja
està
solucionat.
Però
aquell
dia
s'acabava
el
món.
Clar,
i
això
és
fruit
de
treballar
en
grup.
Anna
:
A
mi
el
que
m'agrada
és
això,
el
fet
de
treballar
amb
gent
que
tu
no
t'esperes
treballar
mai
.
I
pot
Penso
que
és
una
oportunitat
fer
això
i
que
estigui
obert
no
només
a
l'entorn
escolar.
Per
ells
és
una
cosa
de
la
qual
es
poden
sentir
molt
orgullosos.
?Ostres,
això
que
estem
fent,
mira,
és
prou
xulo
perquè
vingui
gent
de
fora
a
veure-ho?.
haver-hi
conflictes,
però
els
has
de
resoldre.
No
els
podem
resoldre
ni
nosaltres,
ni
els
professors.
S'ho
han
de
resoldre
entre
ells.
I
això
penso
que
els
hi
dona
un
caire
més
madur,
quan
a
altres
escoles
crec
que
això
els
hi
falta
una
mica.
Gerard
:
Sí,
és
autonomia,
i
poder
fer
les
coses
per
si
mateixos.
Les
exposicions,
per
mi,
són
molt
importants.
Treballar
en
grup
i
poder
exposar
el
que
han
fet.
Veus
la
diferència
dels
nanos
com
van
canviant,
de
primer
cap
a
quart,
la
confiança,
la
manera
d'explicar,
la
timidesa?
Per
mi
és
genial,
és
una
experiència
molt,
molt
important.
Julio
:
En
el
treball
en
grup
hi
ha
un
conflicte
continu,
però
des
d?una
visió
positiva.
Van
sortint
conflictes
i
els
hem
d'anar
resolent,
no
com
un
gran
desastre
,
sinó
com
petits
conflictes
que
ens
ajuden
a
créixer.
Roser
:
Al
final
són
com
lliçons
de
vida,
no?
Va
més
enllà
d'un
projecte
acadèmic,
és
una
lliçó
de
vida.
Quin
potencial
creieu
que
té
per
als
nens
i
nenes
que
les
creacions
i
els
productes
finals
dels
projectes
que
fan
s?exhibeixin
a
un
públic
extern
al
centre?
Julio
:
Es
veu
molta
feina,
perquè
hi
ha
diferents
espais
i
veus
que
volen
fer
les
coses
bé,
perquè
les
presenten
davant
d'algú.
Jo
crec
que
és
positiu.
Roser
:
Jo
penso
que
és
una
oportunitat
fer
això
i
que
estigui
obert
no
només
a
l'entorn
escolar.
Per
ells
és
una
cosa
de
la
qual
es
poden
sentir
molt
orgullosos.
?Ostres,
això
que
estem
fent,
mira,
és
prou
xulo
perquè
vingui
gent
de
fora
a
veure-ho?.
Per
ells
ha
de
ser
com
molt...
motivador.
Com
explicaríeu
a
altres
famílies
què
passa
a
les
exhibicions
públiques?
Julio:
Passen
moltes
coses
i
totes
molt
boniques,
jo
diria
que
és
una
festa,
ells
ho
viuen
com
una
festa.
Volen
ensenyar
tot
allò
que
han
fet,
estan
nerviosos
i
tot
el
que
es
mou
al
voltant
d'aquest
dia
és
festa
per
a
ells.
Anna
:
Quan
estan
a
1r
són
molt
tímids,
tenen
molt
respecte
pel
projecte
i
no
saben
com
explicar-se.
A
4t
tenen
més
experiència
amb
exposar
davant
la
gent
i
llavors
no
són
tan
tímids.
Es
fa
com
un
treball
molt
extens
de
1r
a
4t
ESO
amb
els
projectes
i
cada
cop
saben
gestionar
millor
les
emocions
i
el
fet
de
saber
parlar
de
cara
als
pares,
no?
32
Anna
:
És
molt
heavy
el
que
estan
fent,
eh.
Fer
el
llibre
de
l?Atles
o
el
de
4t
ESO
de
?El
món
en
guerra?...
S'ho
estan
?currant?.
A
mi,
personalment,
em
fa
molta
gràcia
quan
porto
els
llibres,
a
vegades
el
dia
de
l'exhibició,
tan
sols
5
minuts
abans,
i
veig
els
nanos.
La
cara.
Quan
agafen
el
llibre,
ja
el
tenen
allà,
que
s'ha
fet
realitat?
És
una
passada.
Sí,
sí.
És
una
passada.
Gerard
:
Els
llibres
són
una
cosa,
però...
A
les
exposicions
també
hi
ha
teatres,
s?han
tirat
satèl·lits,
es
fan
llançaments
de
catapulta...
A
mi
em
feien
fer
matemàtiques,
em
feien
fer
no
sé
què,
i
no
hi
veia
cap
utilitat,
en
canvi,
aquí
ho
treballen
tot
fins
a
un
producte
acabat.
Llavors
li
veuen
la
utilitat
a
cada
una
de
les
parts.
Veuen
per
què
necessiten
les
matemàtiques,
el
disseny,
etcètera.
L?estadística,
tot.
Per
mi,
és
molt
important
mostrar
aquest
cicle,
que
jo,
fins
que
no
vaig
arribar
a
la
formació
professional,
no
vaig
veure.
I
veure-ho
em
va
fer
sortir
una
miqueta
de
l'ou.
Els
nanos
es
pregunten
per
què
serveixen
les
matemàtiques,
per
què
serveix
la
llengua,
no
li
veuen
el
sentit,
però
quan
estan
acabant
un
llibre,
veuen
la
necessitat
de
no
fer
faltes,
de
saber
expressar-me,
de
fer
bones
fotografies,
etc.
A
vosaltres,
què
us
aporta
venir
a
aquestes
exhibicions
públiques?
D?una
banda,
com
a
família
que
veniu
a
veure
la
feina
dels
vostres
fills
i
filles
i
d?altra
banda,
com
a
persones
que
veniu
a
gaudir
d?una
exposició
i
a
aprendre
sobre
diferents
temes.
Julio
:
Quan
fas
l'aposta
per
aquest
centre,
ja
saps
que
aquesta
és
una
de
les
característiques
que
us
defineix:
busques
comunitat
educativa,
no
busques
un
centre
tancat,
on
les
famílies
no
puguem
participar.
És
una
oportunitat
molt
bonica
per
les
famílies
poder
passejar
pel
centre
com
si
fos
casa
teva
,
poder
veure
aquest
ambient
que
dèiem
de
família,
de
tranquil·litat,
de
respecte,
de
relació
entre
iguals
amb
els
nanos,
entre
vosaltres.
És
un
dia
bonic,
c
om
si
estiguessis
visitant
un
museu,
una
exposició.
Gerard
:
Sí,
ens
agrada
que
el
centre
no
sigui
un...
un
enreixat,
no?
Una
presó,
on
deixes
els
nanos
i
ja
està,
que
puguis
entrar
i
puguis
veure
el
que
fan.
Sempre
agrada
veure
què
es
fa
per
un
foradet,
no?
Les
exhibicions
són
una
oportunitat
per
veure
tota
la
feina
presentada
i
l?esforç
que
hi
fiquen?
Anna
:
Als
nanos
els
hi
agrada
treballar
molt
bé
perquè
quan
vinguin
les
famílies
puguin
veure
realment
l'esforç
que
han
fet
ells,
el
que
han
pogut
fer
en
grup.
I
amb
la
feina
de
tots
aquests
grups,
entre
tots
fan
el
projecte.
I
és
brutal.
Llavors,
l'aire
que
respira
és...
d'alegria.
De
molta
alegria
pels
nanos.
Nervis
previs.
Molts
nervis
de...
?Ostres
que
no
arribem,
ostres
que
ho
hem
de
presentar
aquest
dimecres,
ostres
que
no
sé
què...
Ah,
avui
aquesta
tarda
m'he
de
quedar,
no??
Però
quan
hi
són,
és
alegria.
És
molta
alegria.
I
això
encara
passa
a
quart
,
eh?
Jo
veig
la
il·lusió
dels
nanos
que
t'ho
expliquen
amb
alegria
i
amb
por.
Perquè
també
hi
ha
allò
de...
?Ostres,
a
veure
si
no
em
surt
bé?.
Clar,
estan
gestionant
la
pressió.
Però
es
respira
alegria.
Rosa
:
I
el
dia
de
després?
Julio
:
Estan
esgotats.
A
la
tarda,
quan
surts
d'aquí
estan
eufòrics,
però
esgotats.
Gerard
:
Estan
esgotats
de
dir...
Massa
emocions,
massa
feina,
massa...
De
vegades,
per
fer-ho
bé,
inclús
no
dormen
les
hores
que
haurien
de
dormir.
Julio
:
És
com
quan
acabes
de
llegir
un
llibre,
que
dius,
?ja
està
acabat,
aquells
personatges
ja
estan,
aquella
història??
i
costa
a
vegades
començar
amb
un
altre
llibre.
Doncs
seria
això.
Rebuda
de
famílies
i
visitants
a
les
exhibicions
públiques
per
part
de
l'alumnat
ambaixador
del
centre
Quan
fas
l'aposta
per
aquest
centre,
ja
saps
que
aquesta
és
una
de
les
característiques
que
us
defineix:
busques
comunitat
educativa,
no
busques
un
centre
tancat,
on
les
famílies
no
puguem
participar.
Anna
:
És
molt
heavy
el
que
estan
fent,
eh.
Fer
el
llibre
de
l?Atles
o
el
de
4t
ESO
de
?El
món
en
guerra?...
S'ho
estan
?currant?.
A
mi,
personalment,
em
fa
molta
gràcia
quan
porto
els
llibres,
a
vegades
el
dia
de
l'exhibició,
tan
sols
5
minuts
abans,
i
veig
els
nanos.
La
cara.
Quan
agafen
el
llibre,
ja
el
tenen
allà,
que
s'ha
fet
realitat?
És
una
passada.
Sí,
sí.
És
una
passada.
Gerard
:
Els
llibres
són
una
cosa,
però...
A
les
exposicions
també
hi
ha
teatres,
s?han
tirat
satèl·lits,
es
fan
llançaments
de
catapulta...
A
mi
em
feien
fer
matemàtiques,
em
feien
fer
no
sé
què,
i
no
hi
veia
cap
utilitat,
en
canvi,
aquí
ho
treballen
tot
fins
a
un
producte
acabat.
Llavors
li
veuen
la
utilitat
a
cada
una
de
les
parts.
Veuen
per
què
necessiten
les
matemàtiques,
el
disseny,
etcètera.
L?estadística,
tot.
Per
mi,
és
molt
important
mostrar
aquest
cicle,
que
jo,
fins
que
no
vaig
arribar
a
la
formació
professional,
no
vaig
veure.
I
veure-ho
em
va
fer
sortir
una
miqueta
de
l'ou.
Els
nanos
es
pregunten
per
què
serveixen
les
matemàtiques,
per
què
serveix
la
llengua,
no
li
veuen
el
sentit,
però
quan
estan
acabant
un
llibre,
veuen
la
necessitat
de
no
fer
faltes,
de
saber
expressar-me,
de
fer
bones
fotografies,
etc.
A
vosaltres,
què
us
aporta
venir
a
aquestes
exhibicions
públiques?
D?una
banda,
com
a
família
que
veniu
a
veure
la
feina
dels
vostres
fills
i
filles
i
d?altra
banda,
com
a
persones
que
veniu
a
gaudir
d?una
exposició
i
a
aprendre
sobre
diferents
temes.
Julio
:
Quan
fas
l'aposta
per
aquest
centre,
ja
saps
que
aquesta
és
una
de
les
característiques
que
us
defineix:
busques
comunitat
educativa,
no
busques
un
centre
tancat,
on
les
famílies
no
puguem
participar.
És
una
oportunitat
molt
bonica
per
les
famílies
poder
passejar
pel
centre
com
si
fos
casa
teva
,
poder
veure
aquest
ambient
que
dèiem
de
família,
de
tranquil·litat,
de
respecte,
de
relació
entre
iguals
amb
els
nanos,
entre
vosaltres.
És
un
dia
bonic,
c
om
si
estiguessis
visitant
un
museu,
una
exposició.
Gerard
:
Sí,
ens
agrada
que
el
centre
no
sigui
un...
un
enreixat,
no?
Una
presó,
on
deixes
els
nanos
i
ja
està,
que
puguis
entrar
i
puguis
veure
el
que
fan.
Sempre
agrada
veure
què
es
fa
per
un
foradet,
no?
Les
exhibicions
són
una
oportunitat
per
veure
tota
la
feina
presentada
i
l?esforç
que
hi
fiquen?
Anna
:
Als
nanos
els
hi
agrada
treballar
molt
bé
perquè
quan
vinguin
les
famílies
puguin
veure
realment
l'esforç
que
han
fet
ells,
el
que
han
pogut
fer
en
grup.
I
amb
la
feina
de
tots
aquests
grups,
entre
tots
fan
el
projecte.
I
és
brutal.
Llavors,
l'aire
que
respira
és...
d'alegria.
De
molta
alegria
pels
nanos.
Nervis
previs.
Molts
nervis
de...
?Ostres
que
no
arribem,
ostres
que
ho
hem
de
presentar
aquest
dimecres,
ostres
que
no
sé
què...
Ah,
avui
aquesta
tarda
m'he
de
quedar,
no??
Però
quan
hi
són,
és
alegria.
És
molta
alegria.
I
això
encara
passa
a
quart
,
eh?
Jo
veig
la
il·lusió
dels
nanos
que
t'ho
expliquen
amb
alegria
i
amb
por.
Perquè
també
hi
ha
allò
de...
?Ostres,
a
veure
si
no
em
surt
bé?.
Clar,
estan
gestionant
la
pressió.
Però
es
respira
alegria.
Rosa
:
I
el
dia
de
després?
Julio
:
Estan
esgotats.
A
la
tarda,
quan
surts
d'aquí
estan
eufòrics,
però
esgotats.
Gerard
:
Estan
esgotats
de
dir...
Massa
emocions,
massa
feina,
massa...
De
vegades,
per
fer-ho
bé,
inclús
no
dormen
les
hores
que
haurien
de
dormir.
Julio
:
És
com
quan
acabes
de
llegir
un
llibre,
que
dius,
?ja
està
acabat,
aquells
personatges
ja
estan,
aquella
història??
i
costa
a
vegades
començar
amb
un
altre
llibre.
Doncs
seria
això.
Rebuda
de
famílies
i
visitants
a
les
exhibicions
públiques
per
part
de
l'alumnat
ambaixador
del
centre
Quan
fas
l'aposta
per
aquest
centre,
ja
saps
que
aquesta
és
una
de
les
característiques
que
us
defineix:
busques
comunitat
educativa,
no
busques
un
centre
tancat,
on
les
famílies
no
puguem
participar.
33
PLASMAR
EL
SEU
IMAGINARI
EN
PAISATGES
REALS
Parc
Natural
de
Khao
Yai.
Tailàndia.
Atles
de
Viatges
Imaginaris.
Aquarel·la
que
il·lustra
el
relat
de
la
Carla
G
i
en
Jordi
V.
PLASMAR
EL
SEU
IMAGINARI
EN
PAISATGES
REALS
Parc
Natural
de
Khao
Yai.
Tailàndia.
Atles
de
Viatges
Imaginaris.
Aquarel·la
que
il·lustra
el
relat
de
la
Carla
G
i
en
Jordi
V.
34
creacions
creacions
35
36
37
38
39
informe
científic
Aquest
magnífic
informe
és
una
creació
científica
,
ha
estat
elaborat
pel
la
Jana,
la
Ivet
i
l'Arlet
,
estudiants
de
1r
d'ESO
A.
Explica
el
repte
que
han
intentat
resoldre
durant
tot
aquest
primer
trimestre
en
el
Projecte
Catapulta
.
Dissenyar
i
construir
una
catapulta
que
dispari
amb
precisió
a
objectes
situats
entre
7
i
17
metres
de
distància,
tot
sent
capaços
de
predir
els
llançaments
i
mesurar
la
precisió
de
la
catapulta.
En
l'informe
expliquen
el
procés
de
disseny
3D,
el
disseny
de
l'experiment,
i
els
resultats
i
les
conclusions
que
han
obtingut.
La
Jana,
la
Ivet
i
l'Arlet
fent
proves
de
tir
amb
la
segona
versió
de
la
seva
catapulta.
informe
científic
Aquest
magnífic
informe
és
una
creació
científica
,
ha
estat
elaborat
pel
la
Jana,
la
Ivet
i
l'Arlet
,
estudiants
de
1r
d'ESO
A.
Explica
el
repte
que
han
intentat
resoldre
durant
tot
aquest
primer
trimestre
en
el
Projecte
Catapulta
.
Dissenyar
i
construir
una
catapulta
que
dispari
amb
precisió
a
objectes
situats
entre
7
i
17
metres
de
distància,
tot
sent
capaços
de
predir
els
llançaments
i
mesurar
la
precisió
de
la
catapulta.
En
l'informe
expliquen
el
procés
de
disseny
3D,
el
disseny
de
l'experiment,
i
els
resultats
i
les
conclusions
que
han
obtingut.
La
Jana,
la
Ivet
i
l'Arlet
fent
proves
de
tir
amb
la
segona
versió
de
la
seva
catapulta.
40
quan
els
arbres
ploren
creacions
relat
escrit
per
la
Leire
M
i
en
Gregor
C
(1r
ESO
B)
S'apropava
el
dia
que
Gregor
i
Leire,
uns
amics
a
distància,
es
tornarien
a
veure,
ja
que
Gregor
era
del
Perú
(Un
poble
que
es
diu
(Nepeña)
i
Leire
d'Espanya
(Barcelona)
uns
10009
kilòmetres
de
distància.
Era
el
13
de
maig,
faltaven
dos
dies
per
anar-se'n
de
viatge
junts
al
Brasil.
En
realitat,
la
Leire
agafaria
el
vol
abans,
pel
temps
de
diferència.
El
Gregor
tenia
vint
anys,
treballava
de
cineasta,
ell
sempre
portava
la
seva
càmera
a
sobre,
era
un
noi
tímid,
però
amb
la
seva
confiança
era
supergraciós
i
simpàtic,
ell
tenia
els
cabells
foscos
i
els
ulls
marrons,
era
prim
i
d'estatura
mitjana.
Leire
era
una
periodista
de
vint
anys
també,
que
li
agrada
viatjar,
a
ella
li
encantaven
els
animals,
era
una
mica
despistada
i
li
agradava
ajudar
a
les
persones.
Ella
era
alta,
tenia
els
cabells
rossos,
i
els
seus
ulls
eren
verds.
Aquests
dies
estaven
preparant
les
seves
maletes
per
marxar
de
viatge
La
Leire
va
agafar
el
vol
el
14,
ja
que
d'Espanya
(Barcelona)
es
triga
16?
h
i
40?
m,
i
el
Gregor
el
15
de
maig,
perquè
el
seu
vol
tardava
7
h
i
15
m
des
del
Perú
(Nepeña).
La
Leire
es
va
aixecar
i
es
va
preparar
per
al
seu
viatge,
va
anar
a
l'aeroport
de
Barcelona
i
va
agafar
l?avió.
El
Gregor,
l'endemà,
va
agafar
també
el
seu
vol,
però
va
haver-hi
un
retard
que
va
fer
que
el
quan
els
arbres
ploren
creacions
relat
escrit
per
la
Leire
M
i
en
Gregor
C
(1r
ESO
B)
S'apropava
el
dia
que
Gregor
i
Leire,
uns
amics
a
distància,
es
tornarien
a
veure,
ja
que
Gregor
era
del
Perú
(Un
poble
que
es
diu
(Nepeña)
i
Leire
d'Espanya
(Barcelona)
uns
10009
kilòmetres
de
distància.
Era
el
13
de
maig,
faltaven
dos
dies
per
anar-se'n
de
viatge
junts
al
Brasil.
En
realitat,
la
Leire
agafaria
el
vol
abans,
pel
temps
de
diferència.
El
Gregor
tenia
vint
anys,
treballava
de
cineasta,
ell
sempre
portava
la
seva
càmera
a
sobre,
era
un
noi
tímid,
però
amb
la
seva
confiança
era
supergraciós
i
simpàtic,
ell
tenia
els
cabells
foscos
i
els
ulls
marrons,
era
prim
i
d'estatura
mitjana.
Leire
era
una
periodista
de
vint
anys
també,
que
li
agrada
viatjar,
a
ella
li
encantaven
els
animals,
era
una
mica
despistada
i
li
agradava
ajudar
a
les
persones.
Ella
era
alta,
tenia
els
cabells
rossos,
i
els
seus
ulls
eren
verds.
Aquests
dies
estaven
preparant
les
seves
maletes
per
marxar
de
viatge
La
Leire
va
agafar
el
vol
el
14,
ja
que
d'Espanya
(Barcelona)
es
triga
16?
h
i
40?
m,
i
el
Gregor
el
15
de
maig,
perquè
el
seu
vol
tardava
7
h
i
15
m
des
del
Perú
(Nepeña).
La
Leire
es
va
aixecar
i
es
va
preparar
per
al
seu
viatge,
va
anar
a
l'aeroport
de
Barcelona
i
va
agafar
l?avió.
El
Gregor,
l'endemà,
va
agafar
també
el
seu
vol,
però
va
haver-hi
un
retard
que
va
fer
que
el
41
Gregor
intentés
parlar
amb
la
Leire,
però
per
la
cobertura
no
va
poder
fer-ho.
La
Leire
ja
estava
a
Manaos
la
ciutat
on
es
quedaven
aquests
quinze
dies
que
tenien
previstos.
Ella
esperava
al
Gregor
a
l'apartament
que
havien
agafat.
De
mentre,
ella
va
suposar
que
havia
passat
algun
imprevist,
però
encara
l?esperava.
De
mentre
va
anar
a
donar
una
volta
a
l?apartament.
Aquest
era
molt
gran,
però
a
la
vegada
antic.
Aleshores,
veure
una
porta
petita
i
va
decidir
investigar,
la
va
obrir,
i
allà
hi
havia
molts
diaris
de
la
informació
de
l'Amazones,
ella
no
tenia
ni
idea
del
que
passava
allà.
El
Gregor,
per
altra
banda,
estava
esperant
que
l?avió
aterrés
a
Manaos.
Van
passar
5
minuts
quan,
per
fi,
ja
estava
baixant
de
l?avió.
A
continuació,
va
agafar
un
taxi
que
el
va
portar
al
seu
apartament.
Mentrestant,
la
Leire
estava
llegint
els
diaris
amb
preocupació
del
que
passava
al
país
o,
inclús
al
món,
i
es
va
oblidar
que
era
tard
i
el
Gregor
no
havia
arribat.
De
sobte,
la
Leire
es
va
espantar
i
es
va
dir
a
si
mateixa:
?¿On
està
el
Gregor?
Al
mateix
temps,
van
tocar
la
porta,
la
Leire
es
va
alleujar.
De
seguida,
va
obrir
la
porta
i,
era
el
Gregor!
La
Leire
amb
un
somriure
d'orella
a
orella
va
abraçar
al
Gregor.
?
Quant
de
temps!
?
Li
va
dir
el
Gregor
emocionat.
La
Leire
va
agafar
un
dels
molts
periòdics
i
li
va
ensenyar
al
Gregor
el
que
havia
llegit
abans.
El
Gregor
va
canviar
la
cara
automàticament,
la
seva
expressió
va
passar
de
content
ha
enfadat,
ni
tan
sols
va
veure
el
titular.
?
Com
gosen
aquesta
maleïda
gent?
El
Gregor
ben
enfadat
li
va
proposar
anar
demà
al
bosc
de
l?Amazones
a
gravar
el
que
passava.
A
la
qual
cosa
la
Leire
va
respondre:
?
És
una
idea
perfecta,
ja
que
els
diaris
donen
la
informació
mínima
per
saber
el
que
passa.
Nosaltres
tenim
experiència,
tu
ets
cineasta
i
jo
periodista
podem
fer
córrer
la
veu
del
que
passa.
?
Em
sembla
una
meravellosa
idea,
no
oblidis
que
també
soc
activista
pels
drets
dels
animals
i
les
plantes,
en
realitat
de
tots
els
éssers
vius
que
viuen
en
aquest
univers?
Li
va
respondre
el
Gregor.
Tot
i
així
se'n
van
anar
a
dormir
pel
dia
que
els
esperava
demà.
L'endemà,
el
Gregor
es
va
aixecar,
i
va
començar
a
sentir
sorolls
que
provenien
de
la
part
de
baix
de
l?apartament.
Seguidament,
va
agafar
el
seu
trípode
que
li
servia
d?arma,
que
era
el
que
portava
sempre.
I
quan
va
anar
a
baix,
va
descobrir
que
era
un
mico
ferit,
semblava
una
hemorràgia
que
podria
haver
estat
feta
per
una
caiguda
molt
alta.
Més
al
costat
del
mico
ferit
es
trobava
un
més
petit
que
semblava
ser
el
seu
fill
que
estava
molt
preocupat.
El
Gregor,
sense
pensar
més
en
la
situació,
va
trucar
a
un
veterinari
i
també
va
avisar
a
la
Leire.
Observant-lo
van
descobrir
que
era
un
mico
caputxí,
no
són
molt
alts,
i
la
seva
cua
és
de
la
mateixa
mida
que
el
seu
cos,
són
omnívors
i
són
molt
intel·ligents.
Després
d'això,
el
Gregor
estava
molt
enfadat.
?
No
estiguis
així,
de
segur
que
la
mare
del
mico
es
recupera.
?
va
dir
la
Leire.
?
Ja
saps
que
soc
molt
sensible
i
no
soc
tan
valent
com
creus!
?
va
afirmar
el
Gregor.
El
Gregor,
continuava
trist,
era
horrible
pensar
que
tants
animals
eren
afectats
d?aquesta
forma.
?
El
que
viuen
molts
animals
actualment
a
l?Amazones
és
una
cosa
que
des
de
molt
petit
he
estat
en
contra,
però
ara,
la
situació,
ha
empitjorat
i
molt.
Leire
hem
d'anar
d?una
vegada
a
l?Amazones,
no
podem
permetre
això,
és
intolerable
és?
?
La
Leire
va
interrompre
?
Gregor
entesos,
calmat,
estic
totalment
d?acord,
hem
d'anar
a
l?Amazones
tranquil.
?
va
dir
la
Leire
amb
el
propòsit
de
calmar
la
situació.
?
Però,
primer
hem
de
tenir
un
mitjà
de
transport
per
dur
aigua,
una
tenda
de
campanya,
provisions
d'aliment,
entre
d?altres.
També
roba
adequada
per
al
viatge,
mosquiteres,
i
coses
de
recanvi.
?
Va
dir
el
Gregor.
?
Per
això,
necessitem
diners,
com
els
aconseguim?
?va
dubtar
la
Leire.
?
He
demanat
uns
diners
al
banc
del
Brasil,
al
meu
nom.--va
explicar
el
Gregor.
?
Bé,
llavors,
anem
al
banc.--Va
suggerir
la
Leire.
Es
van
dirigir
rumb
al
banc,
i
mentre
caminaven,
observaven
les
paradetes
amb
la
gent
venent
diverses
coses,
llavors,
el
Gregor
va
tenir
una
idea:
?
Què
tal
si
recollim
els
diners
necessaris
per
al
viatge,
i
venim
aquí
a
comparar
la
roba
que
necessitem?
va
dir
el
Gregor,
mentre
mirava
les
parades.
?
Una
idea
genial!!
?
va
exclamar
la
Leire.
Llavors
van
passejar
mirant
les
diferents
coses
que
hi
havia.
Van
estar
caminant
fins
que
un
noi
de
cabells
marrons,
camisa
grisa,
i
bastant
alt
va
parar-los
?Vosaltres
sou
turistes?
?
va
preguntar
amb
curiositat.
?
Més
bé,
som
exploradors
amb
una
missió
?
va
respondre
la
Leire
amb
un
somriure.
?
Volem
veure
la
realitat
de
l?Amazones.
L?home
va
assistir
amb
el
cap
i
va
contestar:
?
I
a
on
aneu
ara?
L?Amazones
queda
lluny
d?aquí.
?
Estem
buscant
els
diners
que
necessitem
per
comprar
les
coses
necessàries
per
al
viatge.
?
va
dir
el
Gregor
amb
un
to
suau
i
tímid.
?
Doncs
si
esteu
interessats
a
entendre
l?Amazones,
necessitareu
més
que
diners.
Necessitareu
algú
que
us
guiï,
algú
que
conegui
tots
els
seus
secrets.
Jo
soc
Francisco,
i
conec
l?Amazones
com
el
palmell
de
la
meva
mà.
Gregor
i
Leire
es
van
mirar,
i
sorpresos
van
preguntar:
?
I
què
ens
pots
oferir,
Francisco?
?
Conec
els
llocs
on
la
desforestació
és
més
greu
i
on
Gregor
intentés
parlar
amb
la
Leire,
però
per
la
cobertura
no
va
poder
fer-ho.
La
Leire
ja
estava
a
Manaos
la
ciutat
on
es
quedaven
aquests
quinze
dies
que
tenien
previstos.
Ella
esperava
al
Gregor
a
l'apartament
que
havien
agafat.
De
mentre,
ella
va
suposar
que
havia
passat
algun
imprevist,
però
encara
l?esperava.
De
mentre
va
anar
a
donar
una
volta
a
l?apartament.
Aquest
era
molt
gran,
però
a
la
vegada
antic.
Aleshores,
veure
una
porta
petita
i
va
decidir
investigar,
la
va
obrir,
i
allà
hi
havia
molts
diaris
de
la
informació
de
l'Amazones,
ella
no
tenia
ni
idea
del
que
passava
allà.
El
Gregor,
per
altra
banda,
estava
esperant
que
l?avió
aterrés
a
Manaos.
Van
passar
5
minuts
quan,
per
fi,
ja
estava
baixant
de
l?avió.
A
continuació,
va
agafar
un
taxi
que
el
va
portar
al
seu
apartament.
Mentrestant,
la
Leire
estava
llegint
els
diaris
amb
preocupació
del
que
passava
al
país
o,
inclús
al
món,
i
es
va
oblidar
que
era
tard
i
el
Gregor
no
havia
arribat.
De
sobte,
la
Leire
es
va
espantar
i
es
va
dir
a
si
mateixa:
?¿On
està
el
Gregor?
Al
mateix
temps,
van
tocar
la
porta,
la
Leire
es
va
alleujar.
De
seguida,
va
obrir
la
porta
i,
era
el
Gregor!
La
Leire
amb
un
somriure
d'orella
a
orella
va
abraçar
al
Gregor.
?
Quant
de
temps!
?
Li
va
dir
el
Gregor
emocionat.
La
Leire
va
agafar
un
dels
molts
periòdics
i
li
va
ensenyar
al
Gregor
el
que
havia
llegit
abans.
El
Gregor
va
canviar
la
cara
automàticament,
la
seva
expressió
va
passar
de
content
ha
enfadat,
ni
tan
sols
va
veure
el
titular.
?
Com
gosen
aquesta
maleïda
gent?
El
Gregor
ben
enfadat
li
va
proposar
anar
demà
al
bosc
de
l?Amazones
a
gravar
el
que
passava.
A
la
qual
cosa
la
Leire
va
respondre:
?
És
una
idea
perfecta,
ja
que
els
diaris
donen
la
informació
mínima
per
saber
el
que
passa.
Nosaltres
tenim
experiència,
tu
ets
cineasta
i
jo
periodista
podem
fer
córrer
la
veu
del
que
passa.
?
Em
sembla
una
meravellosa
idea,
no
oblidis
que
també
soc
activista
pels
drets
dels
animals
i
les
plantes,
en
realitat
de
tots
els
éssers
vius
que
viuen
en
aquest
univers?
Li
va
respondre
el
Gregor.
Tot
i
així
se'n
van
anar
a
dormir
pel
dia
que
els
esperava
demà.
L'endemà,
el
Gregor
es
va
aixecar,
i
va
començar
a
sentir
sorolls
que
provenien
de
la
part
de
baix
de
l?apartament.
Seguidament,
va
agafar
el
seu
trípode
que
li
servia
d?arma,
que
era
el
que
portava
sempre.
I
quan
va
anar
a
baix,
va
descobrir
que
era
un
mico
ferit,
semblava
una
hemorràgia
que
podria
haver
estat
feta
per
una
caiguda
molt
alta.
Més
al
costat
del
mico
ferit
es
trobava
un
més
petit
que
semblava
ser
el
seu
fill
que
estava
molt
preocupat.
El
Gregor,
sense
pensar
més
en
la
situació,
va
trucar
a
un
veterinari
i
també
va
avisar
a
la
Leire.
Observant-lo
van
descobrir
que
era
un
mico
caputxí,
no
són
molt
alts,
i
la
seva
cua
és
de
la
mateixa
mida
que
el
seu
cos,
són
omnívors
i
són
molt
intel·ligents.
Després
d'això,
el
Gregor
estava
molt
enfadat.
?
No
estiguis
així,
de
segur
que
la
mare
del
mico
es
recupera.
?
va
dir
la
Leire.
?
Ja
saps
que
soc
molt
sensible
i
no
soc
tan
valent
com
creus!
?
va
afirmar
el
Gregor.
El
Gregor,
continuava
trist,
era
horrible
pensar
que
tants
animals
eren
afectats
d?aquesta
forma.
?
El
que
viuen
molts
animals
actualment
a
l?Amazones
és
una
cosa
que
des
de
molt
petit
he
estat
en
contra,
però
ara,
la
situació,
ha
empitjorat
i
molt.
Leire
hem
d'anar
d?una
vegada
a
l?Amazones,
no
podem
permetre
això,
és
intolerable
és?
?
La
Leire
va
interrompre
?
Gregor
entesos,
calmat,
estic
totalment
d?acord,
hem
d'anar
a
l?Amazones
tranquil.
?
va
dir
la
Leire
amb
el
propòsit
de
calmar
la
situació.
?
Però,
primer
hem
de
tenir
un
mitjà
de
transport
per
dur
aigua,
una
tenda
de
campanya,
provisions
d'aliment,
entre
d?altres.
També
roba
adequada
per
al
viatge,
mosquiteres,
i
coses
de
recanvi.
?
Va
dir
el
Gregor.
?
Per
això,
necessitem
diners,
com
els
aconseguim?
?va
dubtar
la
Leire.
?
He
demanat
uns
diners
al
banc
del
Brasil,
al
meu
nom.--va
explicar
el
Gregor.
?
Bé,
llavors,
anem
al
banc.--Va
suggerir
la
Leire.
Es
van
dirigir
rumb
al
banc,
i
mentre
caminaven,
observaven
les
paradetes
amb
la
gent
venent
diverses
coses,
llavors,
el
Gregor
va
tenir
una
idea:
?
Què
tal
si
recollim
els
diners
necessaris
per
al
viatge,
i
venim
aquí
a
comparar
la
roba
que
necessitem?
va
dir
el
Gregor,
mentre
mirava
les
parades.
?
Una
idea
genial!!
?
va
exclamar
la
Leire.
Llavors
van
passejar
mirant
les
diferents
coses
que
hi
havia.
Van
estar
caminant
fins
que
un
noi
de
cabells
marrons,
camisa
grisa,
i
bastant
alt
va
parar-los
?Vosaltres
sou
turistes?
?
va
preguntar
amb
curiositat.
?
Més
bé,
som
exploradors
amb
una
missió
?
va
respondre
la
Leire
amb
un
somriure.
?
Volem
veure
la
realitat
de
l?Amazones.
L?home
va
assistir
amb
el
cap
i
va
contestar:
?
I
a
on
aneu
ara?
L?Amazones
queda
lluny
d?aquí.
?
Estem
buscant
els
diners
que
necessitem
per
comprar
les
coses
necessàries
per
al
viatge.
?
va
dir
el
Gregor
amb
un
to
suau
i
tímid.
?
Doncs
si
esteu
interessats
a
entendre
l?Amazones,
necessitareu
més
que
diners.
Necessitareu
algú
que
us
guiï,
algú
que
conegui
tots
els
seus
secrets.
Jo
soc
Francisco,
i
conec
l?Amazones
com
el
palmell
de
la
meva
mà.
Gregor
i
Leire
es
van
mirar,
i
sorpresos
van
preguntar:
?
I
què
ens
pots
oferir,
Francisco?
?
Conec
els
llocs
on
la
desforestació
és
més
greu
i
on
42
els
animals
estan
en
un
estat
crític
i
necessiten
ajuda
urgent.
La
Leire
i
el
Gregor
ho
van
parlar
en
dos
minuts,
però
no
van
trigar
gaire
a
acceptar
aquella
oferta.
?
Ens
encantaria
que
ens
acompanyessis
Francisco.
Què
vols
a
canvi
per
ajudar-nos?
?
Un
preu
senzill:
5
euros
per
hora.
Amb
els
diners
ja
a
les
mans,
van
fer
l?acord
amb
el
Francisco
i
van
preparar-se
per
sortir
l'endemà.
Van
comprar
tot
el
que
necessitaven:
una
tenda
de
campanya,
mosquiteres,
menjar
i
begudes,
roba
adequada
i
una
embarcació
per
moure?s
per
l?aigua.
El
Francisco
va
assegurar
que
l?aigua
era
el
camí
més
ràpid
i
senzill.
L?endemà,
el
dia
17
amb
tot
llest,
van
posar
rumb
a
l?Amazones.
Mentre
avançaven
pel
riu,
la
vegetació
augmentava
i
els
diferents
sorolls
també
ho
feien,
se
sentien
ocells
cantar
i
les
branques
dels
arbres
movent-se
amb
la
brisa.
A
mesura
que
s?endinsaven,
van
començar
a
veure
els
primers
senyals
de
desforestació.
Zones
enormes
de
bosc
havien
estat
talades,
deixant
així
només
un
simple
tros
de
terra.
Els
animals
semblaven
tenir
ferides,
i
les
seves
mirades
tenien
por
a
dins.
El
Gregor,
observant
l?entorn
que
el
rodejava,
va
treure
la
seva
càmera,
i
així
va
començar
a
fer
fotografies.
Ell
no
es
volia
perdre
ni
un
detall.
?
Això
és
pitjor
del
que
imaginava?
?
va
murmurar
la
Leire.
?
Sí,
però
ara
tenim
l?oportunitat
de
fer
alguna
cosa.
Gravarem
tot
això
i
ho
compartirem
amb
tots,
així
segur
que
guanyarem,
perquè
el
món
coneixerà
la
realitat
amb
els
seus
ulls.
Encara
que
últimament
estan
creant
notícies
falses
i
el
doble
d'interessant
que
el
tema
de
la
desforestació.
?
va
dir
el
Gregor
?
Calmat,
no
et
desviïs
del
tema
que
estem
tractant.
?
El
va
calmar
la
seva
companya.
?
D?acord,
continuaré
gravant
aquells
preciosos
arbres
que
per
culpa
de
la
humanitat
s?estan
quedant
com
estan.
?
va
respondre
ell
una
mica
trist.
No
van
passar
més
de
cinc
minuts
quan
van
arribar
a
les
zones
on
estaven
talant
arbres
en
una
quantitat
enorme,
com
si
es
tractés
d?una
pesca
de
balenes
dels
segles
X-XI
dC,
i
es
pot
dir
que
pitjor:
es
veien
ocells,
micos
i
entre
altres
animals
que
viuen
en
els
arbres.
?
Serà
millor
que
enfoquis
més
als
animals?
Va
dir
el
Francisco
murmurant
a
l'orella
del
Gregor
?
Entesos,
però?
per
què?
?
Va
preguntar
el
Gregor
amb
intriga.
?
Doncs
per
això.
?
El
Francisco
va
assenyalar
a
uns
treballadors
que
estaven
recollint
els
cossos
d'animals,
en
especial
micos,
morts
per
la
tala.
El
Gregor
immediatament
va
agafar
una
pedra,
els
seus
companys
ja
sabien
el
que
volia
fer,
però
no
li
volien
permetre
fer-ho,
tot
i
que
se
la
va
llençar
igualment
als
treballadors.
I,
efectivament,
la
pedra
va
caure
al
cap
d?un
d?ells.
?Que
t'has
cregut
peruà
paupèrrim
analfabet!!
?
Va
exclamar
el
noi
enfadat.
?
El
mateix
diria
de
tu
ets
un
insensible
?
Silenci
?
va
respondre
el
treballador,
mentres
la
Leire
continuava
gravant
amb
la
càmera
del
seu
amic.
?
Barella
si
et
creus
valent!
?
Jo
no
em
barallo
amb
gent
ignorant?
Li
va
respondre
el
Gregor
saben
que
allò
que
ha
dit
no
era
el
moment
ni
el
lloc
ni
la
persona
adequada.
El
noi
li
va
llençar
la
mateixa
pedra
que
el
Gregor
li
havia
llençat
temps
abans.
La
pedra
li
va
caure
a
l'ull.
El
Gregor
va
caure
a
terra
amb
l'ull
morat.
?
Estàs
bé
Gregor,
t'has
fet
mal?
?
Li
va
preguntar
la
Leire
?Crec
que
he
portat
gel?
Va
dir
el
Francisco
mentre
revisava
la
seva
motxilla.
?Estic
bé,
gràcies.
?
Va
respondre
mentre
marxava
d'aquell
horrorós
lloc.
?No
m?ho
crec
ni
jo?
Va
dir
la
Leire
una
mica
sobresaltada
?A
part
de
treure?l
la
llar
als
animals
i
matar-los,
també
amenacen
als
que
protesten
per
aquests
esdeveniments.
?
Que
estic
bé,
només
ha
estat
un
cop
de
res.
?
Li
va
dir
el
Gregor.
Van
passar
més
d?una
hora
navegant
per
l?aigua.
El
riu
es
veia
més
bonic,
brillant,
cristal·lí,
el
sol
entre
els
arbres,
amb
el
horizont,
que
li
donava
més
naturalitat
al
paisatge.
Se
sentien
ocells,
micos,
pumes,
etc.
Era
com
escoltar
una
orquestra
que
semblava
música
del
barroc,
tan
bonica
i
tan
complexa,
que
el
Gregor
es
va
posar
a
gravar
per
afegir-ho
al
documental.
Després
que
el
Gregor
va
acabar
de
gravar,
tots
van
remar
fins
a
la
riba
per
descansar.
?
Acampem
aquí,
de
petit
sempre
venia
amb
els
meus
pares
per
acampar
?
va
dir
el
Francisco
mentre
baixaven
l'equipatge.
?
Jo
aniré
a
buscar
llenya
pel
foc
?
Va
dir
el
Gregor
mentre
agafa
una
làmpada
per
il·luminar.
?
Entesos.
¿Vols
que
t'acompanyi?
?D'acord
?
Va
respondre
a
la
seva
companya.
Tot
seguit
van
a
tendra
la
campanya
feta
i
llista
perquè
tots
puguin
descansar,
en
canvi,
el
Gregor
que
va
dormir
fora.
Perquè
se
sentia
una
mica
trist
després
del
que
va
passar.
L'endemà
la
Leire
es
va
aixecar
i
va
veure
que
estaven
arribant
els
mateixos
treballadors
que
havien
vist
ahir.
El
Francisco
es
va
aixecar
de
cop
en
escoltar
els
camions,
el
Gregor
tampoc
va
tardar
a
aixecar-se.
?
Què
fan
aquí,
no
n'han
tingut
prou
amb
el
cop
que
li
va
donar?
?
No,
nosaltres
vam
venir
primers
a
aquesta
zona
i...
?
Calleu
que
nosaltres
hem
comprat
aquest
terreny
per
tallar-ho
i
explotar-ho,
aneu-vos-en
i
no
torneu
més,
o
trucaré
a
la
policia
per
violació
de
zona
privada.
?
?
L?Amazones
no
és
un
lloc
privat
ni
res
d?això,
és
un
lloc
de
tots
i
entre
tots
devem
protegir?
va
protestar
el
Gregor
els
animals
estan
en
un
estat
crític
i
necessiten
ajuda
urgent.
La
Leire
i
el
Gregor
ho
van
parlar
en
dos
minuts,
però
no
van
trigar
gaire
a
acceptar
aquella
oferta.
?
Ens
encantaria
que
ens
acompanyessis
Francisco.
Què
vols
a
canvi
per
ajudar-nos?
?
Un
preu
senzill:
5
euros
per
hora.
Amb
els
diners
ja
a
les
mans,
van
fer
l?acord
amb
el
Francisco
i
van
preparar-se
per
sortir
l'endemà.
Van
comprar
tot
el
que
necessitaven:
una
tenda
de
campanya,
mosquiteres,
menjar
i
begudes,
roba
adequada
i
una
embarcació
per
moure?s
per
l?aigua.
El
Francisco
va
assegurar
que
l?aigua
era
el
camí
més
ràpid
i
senzill.
L?endemà,
el
dia
17
amb
tot
llest,
van
posar
rumb
a
l?Amazones.
Mentre
avançaven
pel
riu,
la
vegetació
augmentava
i
els
diferents
sorolls
també
ho
feien,
se
sentien
ocells
cantar
i
les
branques
dels
arbres
movent-se
amb
la
brisa.
A
mesura
que
s?endinsaven,
van
començar
a
veure
els
primers
senyals
de
desforestació.
Zones
enormes
de
bosc
havien
estat
talades,
deixant
així
només
un
simple
tros
de
terra.
Els
animals
semblaven
tenir
ferides,
i
les
seves
mirades
tenien
por
a
dins.
El
Gregor,
observant
l?entorn
que
el
rodejava,
va
treure
la
seva
càmera,
i
així
va
començar
a
fer
fotografies.
Ell
no
es
volia
perdre
ni
un
detall.
?
Això
és
pitjor
del
que
imaginava?
?
va
murmurar
la
Leire.
?
Sí,
però
ara
tenim
l?oportunitat
de
fer
alguna
cosa.
Gravarem
tot
això
i
ho
compartirem
amb
tots,
així
segur
que
guanyarem,
perquè
el
món
coneixerà
la
realitat
amb
els
seus
ulls.
Encara
que
últimament
estan
creant
notícies
falses
i
el
doble
d'interessant
que
el
tema
de
la
desforestació.
?
va
dir
el
Gregor
?
Calmat,
no
et
desviïs
del
tema
que
estem
tractant.
?
El
va
calmar
la
seva
companya.
?
D?acord,
continuaré
gravant
aquells
preciosos
arbres
que
per
culpa
de
la
humanitat
s?estan
quedant
com
estan.
?
va
respondre
ell
una
mica
trist.
No
van
passar
més
de
cinc
minuts
quan
van
arribar
a
les
zones
on
estaven
talant
arbres
en
una
quantitat
enorme,
com
si
es
tractés
d?una
pesca
de
balenes
dels
segles
X-XI
dC,
i
es
pot
dir
que
pitjor:
es
veien
ocells,
micos
i
entre
altres
animals
que
viuen
en
els
arbres.
?
Serà
millor
que
enfoquis
més
als
animals?
Va
dir
el
Francisco
murmurant
a
l'orella
del
Gregor
?
Entesos,
però?
per
què?
?
Va
preguntar
el
Gregor
amb
intriga.
?
Doncs
per
això.
?
El
Francisco
va
assenyalar
a
uns
treballadors
que
estaven
recollint
els
cossos
d'animals,
en
especial
micos,
morts
per
la
tala.
El
Gregor
immediatament
va
agafar
una
pedra,
els
seus
companys
ja
sabien
el
que
volia
fer,
però
no
li
volien
permetre
fer-ho,
tot
i
que
se
la
va
llençar
igualment
als
treballadors.
I,
efectivament,
la
pedra
va
caure
al
cap
d?un
d?ells.
?Que
t'has
cregut
peruà
paupèrrim
analfabet!!
?
Va
exclamar
el
noi
enfadat.
?
El
mateix
diria
de
tu
ets
un
insensible
?
Silenci
?
va
respondre
el
treballador,
mentres
la
Leire
continuava
gravant
amb
la
càmera
del
seu
amic.
?
Barella
si
et
creus
valent!
?
Jo
no
em
barallo
amb
gent
ignorant?
Li
va
respondre
el
Gregor
saben
que
allò
que
ha
dit
no
era
el
moment
ni
el
lloc
ni
la
persona
adequada.
El
noi
li
va
llençar
la
mateixa
pedra
que
el
Gregor
li
havia
llençat
temps
abans.
La
pedra
li
va
caure
a
l'ull.
El
Gregor
va
caure
a
terra
amb
l'ull
morat.
?
Estàs
bé
Gregor,
t'has
fet
mal?
?
Li
va
preguntar
la
Leire
?Crec
que
he
portat
gel?
Va
dir
el
Francisco
mentre
revisava
la
seva
motxilla.
?Estic
bé,
gràcies.
?
Va
respondre
mentre
marxava
d'aquell
horrorós
lloc.
?No
m?ho
crec
ni
jo?
Va
dir
la
Leire
una
mica
sobresaltada
?A
part
de
treure?l
la
llar
als
animals
i
matar-los,
també
amenacen
als
que
protesten
per
aquests
esdeveniments.
?
Que
estic
bé,
només
ha
estat
un
cop
de
res.
?
Li
va
dir
el
Gregor.
Van
passar
més
d?una
hora
navegant
per
l?aigua.
El
riu
es
veia
més
bonic,
brillant,
cristal·lí,
el
sol
entre
els
arbres,
amb
el
horizont,
que
li
donava
més
naturalitat
al
paisatge.
Se
sentien
ocells,
micos,
pumes,
etc.
Era
com
escoltar
una
orquestra
que
semblava
música
del
barroc,
tan
bonica
i
tan
complexa,
que
el
Gregor
es
va
posar
a
gravar
per
afegir-ho
al
documental.
Després
que
el
Gregor
va
acabar
de
gravar,
tots
van
remar
fins
a
la
riba
per
descansar.
?
Acampem
aquí,
de
petit
sempre
venia
amb
els
meus
pares
per
acampar
?
va
dir
el
Francisco
mentre
baixaven
l'equipatge.
?
Jo
aniré
a
buscar
llenya
pel
foc
?
Va
dir
el
Gregor
mentre
agafa
una
làmpada
per
il·luminar.
?
Entesos.
¿Vols
que
t'acompanyi?
?D'acord
?
Va
respondre
a
la
seva
companya.
Tot
seguit
van
a
tendra
la
campanya
feta
i
llista
perquè
tots
puguin
descansar,
en
canvi,
el
Gregor
que
va
dormir
fora.
Perquè
se
sentia
una
mica
trist
després
del
que
va
passar.
L'endemà
la
Leire
es
va
aixecar
i
va
veure
que
estaven
arribant
els
mateixos
treballadors
que
havien
vist
ahir.
El
Francisco
es
va
aixecar
de
cop
en
escoltar
els
camions,
el
Gregor
tampoc
va
tardar
a
aixecar-se.
?
Què
fan
aquí,
no
n'han
tingut
prou
amb
el
cop
que
li
va
donar?
?
No,
nosaltres
vam
venir
primers
a
aquesta
zona
i...
?
Calleu
que
nosaltres
hem
comprat
aquest
terreny
per
tallar-ho
i
explotar-ho,
aneu-vos-en
i
no
torneu
més,
o
trucaré
a
la
policia
per
violació
de
zona
privada.
?
?
L?Amazones
no
és
un
lloc
privat
ni
res
d?això,
és
un
lloc
de
tots
i
entre
tots
devem
protegir?
va
protestar
el
Gregor
43
La
Leire
i
en
Gregor
preparant
la
foto
per
incloure's
a
la
seva
aquarel·la.
Igualment,
tots
tres
es
van
sentir
obligats
a
abandonar
la
zona
De
seguida,
tots
tres
van
sortir
corrents,
estaven
satisfets,
encara
que
hagin
perdut
havien
pogut
gravar
totes
aquelles
imatges
esfereïdores
del
que
estava
passant,
i
tot
era
a
la
càmera
del
Gregor.
Ja
amb
les
proves
a
mà,
van
agrair
tot
el
que
havia
fet
el
Francisco
es
van
acomiadar
i
se'n
van
anar
cap
a
l'apartament
novament.
Quan
van
arribar,
el
primer
que
la
Leire
va
preguntar
va
ser
el
següent:
?
Tens
els
vídeos?
?
va
dir
impacient.
?
Clar
que
sí
?
va
dir
el
Gregor
mirant
la
càmera.
Van
penjar
els
vídeos
i
minuts
després
van
obtenir
milions
de
visites
de
gent
interessada
i
disposada
a
parar
tot
aquell
succés.
El
4
de
juny
gràcies
al
vídeo
del
Gregor
i
la
Leire,
van
reunir-se
més
de
deu
mil
persones,
a
favor
de
la
lluita
contra
la
desforestació.
Mesos
després,
la
gent
va
deixar
de
consumir
aliments
amb
algun
tipus
de
procediment,
que
provoqués
danys
tant
als
animals
com
al
món.
Algunes
empreses
que
feien
mal
al
planeta
van
acabar
perdent
la
seva
fama
i
van
obtenir
moltes
amenaces
per
part
de
la
població
en
contra
d?aquesta
injustícia.
I
tot
gràcies
a
l?acció
de
valentia
de
la
Leire
i
el
Gregor.
Actualment,
el
Gregor
i
la
Leire
encara
continuen
amb
el
propòsit
de
continuar
lluitant
en
contra
de
la
desforestació
i
moltes
altres
injustícies
que
ocorren
al
nostre
planeta.
La
Leire
i
en
Gregor
preparant
la
foto
per
incloure's
a
la
seva
aquarel·la.
Igualment,
tots
tres
es
van
sentir
obligats
a
abandonar
la
zona
De
seguida,
tots
tres
van
sortir
corrents,
estaven
satisfets,
encara
que
hagin
perdut
havien
pogut
gravar
totes
aquelles
imatges
esfereïdores
del
que
estava
passant,
i
tot
era
a
la
càmera
del
Gregor.
Ja
amb
les
proves
a
mà,
van
agrair
tot
el
que
havia
fet
el
Francisco
es
van
acomiadar
i
se'n
van
anar
cap
a
l'apartament
novament.
Quan
van
arribar,
el
primer
que
la
Leire
va
preguntar
va
ser
el
següent:
?
Tens
els
vídeos?
?
va
dir
impacient.
?
Clar
que
sí
?
va
dir
el
Gregor
mirant
la
càmera.
Van
penjar
els
vídeos
i
minuts
després
van
obtenir
milions
de
visites
de
gent
interessada
i
disposada
a
parar
tot
aquell
succés.
El
4
de
juny
gràcies
al
vídeo
del
Gregor
i
la
Leire,
van
reunir-se
més
de
deu
mil
persones,
a
favor
de
la
lluita
contra
la
desforestació.
Mesos
després,
la
gent
va
deixar
de
consumir
aliments
amb
algun
tipus
de
procediment,
que
provoqués
danys
tant
als
animals
com
al
món.
Algunes
empreses
que
feien
mal
al
planeta
van
acabar
perdent
la
seva
fama
i
van
obtenir
moltes
amenaces
per
part
de
la
població
en
contra
d?aquesta
injustícia.
I
tot
gràcies
a
l?acció
de
valentia
de
la
Leire
i
el
Gregor.
Actualment,
el
Gregor
i
la
Leire
encara
continuen
amb
el
propòsit
de
continuar
lluitant
en
contra
de
la
desforestació
i
moltes
altres
injustícies
que
ocorren
al
nostre
planeta.
44
ets
família
i
vols
comprendre
amb
més
detall
com
aprenem
a
les
vinyes?
l'equip
d'estudiants
ambaixadors
us
atendrà
i
us
farà
una
visita
per
aprofundir
en
elements
essencials
del
projecte
educatiu
Truca
o
escriu
al
centre
i
digues
que
vols
participar
en
una
jornada
de
Portes
endins
.
El
Marc
i
l'Emma,
ambaixadors
del
centre,
atenent
una
visita
de
professionals
de
l'educació.
ets
família
i
vols
comprendre
amb
més
detall
com
aprenem
a
les
vinyes?
l'equip
d'estudiants
ambaixadors
us
atendrà
i
us
farà
una
visita
per
aprofundir
en
elements
essencials
del
projecte
educatiu
Truca
o
escriu
al
centre
i
digues
que
vols
participar
en
una
jornada
de
Portes
endins
.
El
Marc
i
l'Emma,
ambaixadors
del
centre,
atenent
una
visita
de
professionals
de
l'educació.
45
la
nostra
estimada
glòria
es
jubila
Present
a
Les
Vinyes
des
de
la
seva
creació.
Hem
pogut
gaudir
d'ella
tot
aquest
temps
i
ara
enceta
una
altra
etapa.
Bon
vent!
la
nostra
estimada
glòria
es
jubila
Present
a
Les
Vinyes
des
de
la
seva
creació.
Hem
pogut
gaudir
d'ella
tot
aquest
temps
i
ara
enceta
una
altra
etapa.
Bon
vent!
46
47
-Ingrid,
haz
el
favor,
deja
de
hacer
el
tonto
y
asienta
la
cabeza-
dije
sería
como
tantas
otras
veces.
-Siempre
me
dices
lo
mismo,
como
si
no
fuera
capaz
de
tomar
mis
propias
decisiones.
¿Cuándo
vas
a
aceptar
que
mi
vida
no
es
tu
responsabilidad?-
-¿De
verdad
no
ves
que
lo
único
que
te
trae
ese
hombre
son
desgracias?
Desde
que
estás
con
él,
todo
en
tu
vida
ha
ido
a
peor.
Has
perdido
amistades,
madre
apenas
te
dirige
la
palabra
y
nos
has
arrastrado
a
todas
a
la
vergüenza.-
-No
lo
entiendes...
no
es
culpa
de
él,
sino
de
todos
los
que
nos
miran
con
desprecio.-
dijo
mientras
las
pupilas
se
le
dilataban.
-Madura
ya,
por
favor.
Entiende
que
ese
hombre
es
un
error
para
ti.
Es
judío,
y
por
su
culpa
estás
viviendo
una
vida
inferior.
Antes
tenías
oportunidades,
un
futuro
brillante.
Ahora
solo
te
aferras
a
una
ilusión.
¿Por
qué
te
casaste
con
él?-
-Porque
le
quiero.-
-¿De
verdad
crees
que
su
amor
vale
algo?
Por
culpa
de
tus
creencias
en
el
amor
verdadero,
nuestra
madre
está
sufriendo.
Cada
vez
que
te
mira
se
le
parte
el
alma.
¿Tan
poco
valía
su
cariño
para
ti?
Nos
humillan,
nos
desprecian.
Se
ríen
de
nuestra
familia.
elsbeth
müller
Civil
alemanya
en
berlín
Relat
escrit
Ariadna
C
(4t
ESO)
Y
yo...
yo
tengo
que
cargar
con
el
peso
de
ser
la
hermana
de
la
esposa
del
Judenshwein.
No
eres
la
única
afectada,
Ingrid.
Tus
actos
también
destruyen
nuestro
prestigio.-
-¿Eso
es
lo
único
que
te
preocupa?
¿Lo
que
piensen
los
demás?
¿Que
te
señalen
por
mi
culpa?-
dijo
acusadora.
-Solo
te
advierto:
Elías
te
va
a
traer
más
problemas.
Y
como
mi
marido
tenga
una
mancha
en
su
reputación,
si
su
rango
baja
por
culpa
de
la
vergüenza
que
has
traído
a
nuestra
familia,
estate
segura
de
que
nuestro
contacto
acabara
aquí
en
esta
conversación.-
-¿De
verdad
crees
que
me
importa
que
no
me
hables?
Ya
casi
no
lo
haces...
para
ti,
soy
un
estorbo
desde
el
momento
en
que
decidí
vivir
mi
vida
a
mi
manera.-
-No
sé
si
mereces
que
te
llame
hermana
cuando
tu
egoísmo
va
más
allá
del
bienestar
familiar.
No
piensas
en
nadie
más
que
en
ti
y
en
tu
maldito
amor,
como
si
con
eso
bastara
para
sobrevivir.-
mi
mirada
llena
de
furia
se
clavó
en
sus
ojos
hasta
que
con
la
voz
temblorosa
me
respondió.
-Nunca
me
has
visto
como
tu
hermana,
solo
como
una
carga.
Tal
vez
siempre
fui
eso
para
ti.-
creacions
-Ingrid,
haz
el
favor,
deja
de
hacer
el
tonto
y
asienta
la
cabeza-
dije
sería
como
tantas
otras
veces.
-Siempre
me
dices
lo
mismo,
como
si
no
fuera
capaz
de
tomar
mis
propias
decisiones.
¿Cuándo
vas
a
aceptar
que
mi
vida
no
es
tu
responsabilidad?-
-¿De
verdad
no
ves
que
lo
único
que
te
trae
ese
hombre
son
desgracias?
Desde
que
estás
con
él,
todo
en
tu
vida
ha
ido
a
peor.
Has
perdido
amistades,
madre
apenas
te
dirige
la
palabra
y
nos
has
arrastrado
a
todas
a
la
vergüenza.-
-No
lo
entiendes...
no
es
culpa
de
él,
sino
de
todos
los
que
nos
miran
con
desprecio.-
dijo
mientras
las
pupilas
se
le
dilataban.
-Madura
ya,
por
favor.
Entiende
que
ese
hombre
es
un
error
para
ti.
Es
judío,
y
por
su
culpa
estás
viviendo
una
vida
inferior.
Antes
tenías
oportunidades,
un
futuro
brillante.
Ahora
solo
te
aferras
a
una
ilusión.
¿Por
qué
te
casaste
con
él?-
-Porque
le
quiero.-
-¿De
verdad
crees
que
su
amor
vale
algo?
Por
culpa
de
tus
creencias
en
el
amor
verdadero,
nuestra
madre
está
sufriendo.
Cada
vez
que
te
mira
se
le
parte
el
alma.
¿Tan
poco
valía
su
cariño
para
ti?
Nos
humillan,
nos
desprecian.
Se
ríen
de
nuestra
familia.
elsbeth
müller
Civil
alemanya
en
berlín
Relat
escrit
Ariadna
C
(4t
ESO)
Y
yo...
yo
tengo
que
cargar
con
el
peso
de
ser
la
hermana
de
la
esposa
del
Judenshwein.
No
eres
la
única
afectada,
Ingrid.
Tus
actos
también
destruyen
nuestro
prestigio.-
-¿Eso
es
lo
único
que
te
preocupa?
¿Lo
que
piensen
los
demás?
¿Que
te
señalen
por
mi
culpa?-
dijo
acusadora.
-Solo
te
advierto:
Elías
te
va
a
traer
más
problemas.
Y
como
mi
marido
tenga
una
mancha
en
su
reputación,
si
su
rango
baja
por
culpa
de
la
vergüenza
que
has
traído
a
nuestra
familia,
estate
segura
de
que
nuestro
contacto
acabara
aquí
en
esta
conversación.-
-¿De
verdad
crees
que
me
importa
que
no
me
hables?
Ya
casi
no
lo
haces...
para
ti,
soy
un
estorbo
desde
el
momento
en
que
decidí
vivir
mi
vida
a
mi
manera.-
-No
sé
si
mereces
que
te
llame
hermana
cuando
tu
egoísmo
va
más
allá
del
bienestar
familiar.
No
piensas
en
nadie
más
que
en
ti
y
en
tu
maldito
amor,
como
si
con
eso
bastara
para
sobrevivir.-
mi
mirada
llena
de
furia
se
clavó
en
sus
ojos
hasta
que
con
la
voz
temblorosa
me
respondió.
-Nunca
me
has
visto
como
tu
hermana,
solo
como
una
carga.
Tal
vez
siempre
fui
eso
para
ti.-
creacions
48
-Llevas
años
así.
Te
hemos
intentado
ayudar,
advertir,
hacerte
ver
la
realidad...
pero
todo
tiene
límites.
Divórciate
o
caerás.
Y
cuando
lo
hagas,
no
esperes
que
estemos
ahí
para
levantarte.-
Mi
hermana,
digna
de
las
repulsiones
que
recibía,
se
había
casado
con
un
judío
ya
10
años
atrás,
10
años
lleva
en
la
miseria,
10
en
un
pozo
sin
fondo.
Mi
madre
no
quiere
ni
que
le
hable
de
ella,
fruto
de
su
desesperación
me
manda
a
mí
que
la
convenza
del
divorcio,
pero
para
mala
suerte
está
cegada
por
esos
cuentos
suyos
de
mariposas
y
amor
eterno.
No
digo
que
el
amor
sea
una
tontería,
solo
digo
que
un
judío
no
es
digno
de
estar
con
una
chica
tan
pura
como
lo
es
Ingrid.
Como
no
quiere
atender
a
nuestras
súplicas
y
advertencias,
solo
hemos
podido
a
abstenernos
de
todo
lo
que
tenga
que
ver
con
ella.
Mi
familia
y
yo
gracias
a
Ingrid
somos
diana
de
burlas,
por
otro
lado,
bien
agradecido
por
mi
padre,
la
dignidad
volvió
levemente
hacia
nuestra
familia
cuando
me
case
con
Paul,
un
hombre
muy
honrado,
alto
cargo
de
las
SS.
12
de
enero
de
1945,
esa
era
la
fecha
que
marcaba
mi
calendario,
jo
estaba
en
la
cocina
preparando
la
comida
para
mi
esposo,
cuando
sin
pausa
ni
advertencia
la
puerta
principal
se
abrió
de
golpe.
Era
mi
vecina,
su
rostro
pálido
y
angustiado
me
insinuaba
que
algo
no
andaba
del
todo
bien.
-Elsbeth,
¿no
has
escuchado?
Se
llevan
a
los
judíos.
Tu
hermana...
Su
marido...
han
venido
por
él-
dijo
con
voz
apresurada.
Las
palabras
me
golpearon
como
un
puñetazo
en
elestómago.
No
podía
creerlo,
la
estupidez
de
mi
hermana
le
había
llevado
hacia
esa
situación,
¿qué
iba
a
hacer
yo?
¿Cómo
podía
haberle
pasado
esto
a
alguien
criada
en
el
mismo
hogar
que
yo?
Sus
actos
le
dan
sus
repercusiones,
pero
sigue
siendo
mi
hermana,
es
de
mi
sangre
y
ahora
está
sola,
pero
no,
la
traición
es
como
un
veneno
que
te
atrapa
en
su
interior
y
ella
fue
la
que
se
marchó.
Esa
noche,
apenas
pude
dormir.
La
incertidumbre
de
no
saber
qué
hacer,
la
imagen
de
mi
hermana
atrapada
en
una
red
de
odio
por
culpa
de
su
esposo
y
todo
lo
que
la
situación
conllevaba
me
estaba
atormentando.
Me
he
despertado
con
los
ojos
rojos,
tanto
así
que
incluso
mi
marido
me
ha
preguntado
si
me
pasaba
algo,
le
he
dicho
que
todo
iba
bien
y
le
he
preparado
el
desayuno
tranquilamente
como
en
todas
mis
monótonas
mañanas,
pero
la
realidad
es
que
no
sabía
qué
hacer,
mientras
el
intenso
aroma
a
café
impregnaba
la
cocina,
el
conflicto
interno
que
tenía
se
intensificaba
en
mi
pecho.
De
repente,
un
estruendo
resonó
en
la
calle.
Al
mirar
por
la
ventana
vi
a
un
grupo
de
soldados
marchando,
llevándose
a
un
hombre
de
la
mano
de
su
esposa,
que
gritaba
su
nombre
en
un
tono
desgarrador.
La
escena
no
hizo
más
que
recordarme
a
mi
hermana
y
todo
lo
que
estaba
pasando,
creo
que
fue
el
horror
que
se
notaba,
a
que
sentía
aquella
mujer
el
que
me
sacudió
con
fuerza
y
me
hizo
tomar
una
decisión.
Finalmente,
mis
deseos
más
oscuros
ganaron
la
batalla,
me
vestí
rápidamente
sintiendo
el
latido
de
mi
corazón,
acelerarse
mientras
cada
prenda
se
ajustaba
a
mi
cuerpo,
salí
a
la
calle
decidida,
estaba
yendo
rumbo
a
casa
de
mi
hermana,
con
el
corazón
en
un
puño
helado,
al
llegar
me
quede
mirando
la
puerta,
esa
robusta
puerta,
que
mantenía
encerrados
todos
los
secretos
y
problemas.
Un
buen
rato
después
pique
a
la
puerta,
nadie
habría,
volví
a
picar,
solo
sonaba
el
silencio,
así
una
vez
tras
otra,
hasta
qué...
Aquest
relat,
escrit
per
la
Mireia
Mat,
és
ficció
que
se
situa
en
el
context
polític
i
social
de
la
Segona
Guerra
Mundial,
i
forma
part
de
la
publicació
del
projecte
Món
en
guerra
que
recull
totes
les
creacions
literàries
dels
nois
i
noies
de
4t
d'ESO.
-Llevas
años
así.
Te
hemos
intentado
ayudar,
advertir,
hacerte
ver
la
realidad...
pero
todo
tiene
límites.
Divórciate
o
caerás.
Y
cuando
lo
hagas,
no
esperes
que
estemos
ahí
para
levantarte.-
Mi
hermana,
digna
de
las
repulsiones
que
recibía,
se
había
casado
con
un
judío
ya
10
años
atrás,
10
años
lleva
en
la
miseria,
10
en
un
pozo
sin
fondo.
Mi
madre
no
quiere
ni
que
le
hable
de
ella,
fruto
de
su
desesperación
me
manda
a
mí
que
la
convenza
del
divorcio,
pero
para
mala
suerte
está
cegada
por
esos
cuentos
suyos
de
mariposas
y
amor
eterno.
No
digo
que
el
amor
sea
una
tontería,
solo
digo
que
un
judío
no
es
digno
de
estar
con
una
chica
tan
pura
como
lo
es
Ingrid.
Como
no
quiere
atender
a
nuestras
súplicas
y
advertencias,
solo
hemos
podido
a
abstenernos
de
todo
lo
que
tenga
que
ver
con
ella.
Mi
familia
y
yo
gracias
a
Ingrid
somos
diana
de
burlas,
por
otro
lado,
bien
agradecido
por
mi
padre,
la
dignidad
volvió
levemente
hacia
nuestra
familia
cuando
me
case
con
Paul,
un
hombre
muy
honrado,
alto
cargo
de
las
SS.
12
de
enero
de
1945,
esa
era
la
fecha
que
marcaba
mi
calendario,
jo
estaba
en
la
cocina
preparando
la
comida
para
mi
esposo,
cuando
sin
pausa
ni
advertencia
la
puerta
principal
se
abrió
de
golpe.
Era
mi
vecina,
su
rostro
pálido
y
angustiado
me
insinuaba
que
algo
no
andaba
del
todo
bien.
-Elsbeth,
¿no
has
escuchado?
Se
llevan
a
los
judíos.
Tu
hermana...
Su
marido...
han
venido
por
él-
dijo
con
voz
apresurada.
Las
palabras
me
golpearon
como
un
puñetazo
en
elestómago.
No
podía
creerlo,
la
estupidez
de
mi
hermana
le
había
llevado
hacia
esa
situación,
¿qué
iba
a
hacer
yo?
¿Cómo
podía
haberle
pasado
esto
a
alguien
criada
en
el
mismo
hogar
que
yo?
Sus
actos
le
dan
sus
repercusiones,
pero
sigue
siendo
mi
hermana,
es
de
mi
sangre
y
ahora
está
sola,
pero
no,
la
traición
es
como
un
veneno
que
te
atrapa
en
su
interior
y
ella
fue
la
que
se
marchó.
Esa
noche,
apenas
pude
dormir.
La
incertidumbre
de
no
saber
qué
hacer,
la
imagen
de
mi
hermana
atrapada
en
una
red
de
odio
por
culpa
de
su
esposo
y
todo
lo
que
la
situación
conllevaba
me
estaba
atormentando.
Me
he
despertado
con
los
ojos
rojos,
tanto
así
que
incluso
mi
marido
me
ha
preguntado
si
me
pasaba
algo,
le
he
dicho
que
todo
iba
bien
y
le
he
preparado
el
desayuno
tranquilamente
como
en
todas
mis
monótonas
mañanas,
pero
la
realidad
es
que
no
sabía
qué
hacer,
mientras
el
intenso
aroma
a
café
impregnaba
la
cocina,
el
conflicto
interno
que
tenía
se
intensificaba
en
mi
pecho.
De
repente,
un
estruendo
resonó
en
la
calle.
Al
mirar
por
la
ventana
vi
a
un
grupo
de
soldados
marchando,
llevándose
a
un
hombre
de
la
mano
de
su
esposa,
que
gritaba
su
nombre
en
un
tono
desgarrador.
La
escena
no
hizo
más
que
recordarme
a
mi
hermana
y
todo
lo
que
estaba
pasando,
creo
que
fue
el
horror
que
se
notaba,
a
que
sentía
aquella
mujer
el
que
me
sacudió
con
fuerza
y
me
hizo
tomar
una
decisión.
Finalmente,
mis
deseos
más
oscuros
ganaron
la
batalla,
me
vestí
rápidamente
sintiendo
el
latido
de
mi
corazón,
acelerarse
mientras
cada
prenda
se
ajustaba
a
mi
cuerpo,
salí
a
la
calle
decidida,
estaba
yendo
rumbo
a
casa
de
mi
hermana,
con
el
corazón
en
un
puño
helado,
al
llegar
me
quede
mirando
la
puerta,
esa
robusta
puerta,
que
mantenía
encerrados
todos
los
secretos
y
problemas.
Un
buen
rato
después
pique
a
la
puerta,
nadie
habría,
volví
a
picar,
solo
sonaba
el
silencio,
así
una
vez
tras
otra,
hasta
qué...
Aquest
relat,
escrit
per
la
Mireia
Mat,
és
ficció
que
se
situa
en
el
context
polític
i
social
de
la
Segona
Guerra
Mundial,
i
forma
part
de
la
publicació
del
projecte
Món
en
guerra
que
recull
totes
les
creacions
literàries
dels
nois
i
noies
de
4t
d'ESO.
49
la
preparació
de
l'exhibició,
entre
bambalines
Dissenyar
una
exhibició
és
un
repte
majúscul,
una
oportunitat
més
per
aprendre
a
comunicar
amb
infinitud
de
formats
la
preparació
de
l'exhibició,
entre
bambalines
Dissenyar
una
exhibició
és
un
repte
majúscul,
una
oportunitat
més
per
aprendre
a
comunicar
amb
infinitud
de
formats
50
51
el
món,
Encara
Aquest
és
només
un
record
perquè
allò
bell
i
transformador
pugui
ser
la
llar
on
tots
els
cors
es
trobin.
el
món,
Encara
Aquest
és
només
un
record
perquè
allò
bell
i
transformador
pugui
ser
la
llar
on
tots
els
cors
es
trobin.
52
protagonitzat
per
1r
ESO
África
F
Águeda
S
Aina
T
Alba
M
Albert
L
Álex
A
Àlex
L
Álex
V
Alexia
L
Aniol
C
Arlet
P
Arlet
R
Biel
D
Bruna
M
Bruno
J
Carla
G
Carla
R
Daniela
M
Darío
P
Derek
T
Diana
D
Dídac
E
Edgard
O
Elsa
H
Emma
G
Erik
L
Evelyn
S
Fabio
B
Gabrieli
R
Gerard
Ca
Gerard
Co
Gregor
C
Ivet
F
Jana
R
Jordi
G
Jordi
V
Lau
C
Leire
M
Marc
G
Marco
R
Moussa
D
Nahia
M
Neus
C
Nil
C
Nil
R
Noa
P
Noelia
M
Noha
S
Nora
A
Otari
G
Pol
M
Queralt
R
Rafael
M
Roger
C
Santiago
J
Vilma
A
2n
ESO
Adrià
A
Alan
F
Aleix
V
Àlex
R
Alex
M
Amine
Z
Aniol
B
Ariadna
B
Arnau
M
Axel
L
Bárbara
R
Biel
M
Carla
A
Carla
C
Carmen
G
Cesc
O
Chantal
N
Chiara
M
Daniela
S
Diego
Á
Duna
P
Elda
M
Elena
L
Eric
E
Hugo
L
Ian
E
Íker
H
Isona
A
Ivet
S
Jaume
V
Jaume
P
Júlia
S
Lazare
G
Lia
A
Lucía
B
Lucía
M
Marc
B
Marc
R
Marc
P
Mariona
M
Marta
P
Martí
E
Martina
B
Max
F
Miquel
P
Mireia
P
Mireia
P
Nil
M
Noemí
M
Núria
P
Oleguer
S
Oriol
S
Ot
A
Rafael
B
Rayan
C
Roc
B
Sindjyli
F
Tiemoko
K
Víctor
S
3r
ESO
Ainhoa
M
Àlex
C
Àlex
R
Alexia
O
Ánder
C
Anna
C
Asier
G
Berta
C
Biel
F
Binta
S
Bruna
B
Cèlia
G
Daniel
L
Daniella
G
David
O
Emma
M
Enzo
S
Eric
G
Estel
M
Fèlix
M
Ian
G
Izan
S
Jhonatan
G
Joan
S
Joel
B
Joel
G
Júlia
B
Marc
G
Marc
M
Marc
V
Martí
A
Martí
V
Martina
H
Martina
M
Martina
P
Michel
P
Naia
S
Nil
G
Nil
R
Noa
D
Olívia
A
Ònia
J
Oriol
S
Pablo
G
Pol
P
Rai
S
Roc
A
Romà
P
Sonia
R
Xavi
R
4t
ESO
Abril
P
Àfrika
M
Aina
F
Ainara
R
Ainhoa
B
Alberto
P
Alma
V
Aran
S
Ariadna
C
Ariadna
J
Aroa
B
Bruna
A
Carla
R
Carla
S
Clàudia
C
Clàudia
G
Daryan
A
David
M
Elm
M
Eloy
O
Elsa
O
Emma
R
Erik
A
Estel
R
Fanta
K
Fatim
D
F
Javier
J
Héctor
S
Hugo
V
Íker
D
Iván
R
Jana
F
Júlia
G
Júlia
L
Laia
E
Laia
M
Lia
C
Marc
R
Marc
T
Marçal
Q
Mario
F
Màrius
R
Mireia
D
Núria
J
Olivia
D
Pol
O
Raul
B
Raúl
L
Roberto
Q
Sergi
I
Tania
G
Tau
V
Unai
J
Unai
M
Unai
R
equip
educatiu
Albert
R
Anna
F
Anna
J
Betlem
C
Carlota
T
Carol
T
Caterina
R
Cristina
A
Daniel
L
Daniel
M
Gloria
À
Ivan
B
Josep
M
Maria
R
Maribel
R
Marta
T
Martina
F
Meritxell
B
Miguel
M
Nil
R
Núria
B
Núria
J
Núria
P
Olga
M
Olga
O
Pere
R
Raul
A
Rosa
M
Rosita
M
Sergi
dM
màster
Lluís
Oriol
Paula
pas
Jose
G
Montse
S
Raquel
Víctor
neteja
Eva
Isabel
Laura
Sandra
Rashid
protagonitzat
per
1r
ESO
África
F
Águeda
S
Aina
T
Alba
M
Albert
L
Álex
A
Àlex
L
Álex
V
Alexia
L
Aniol
C
Arlet
P
Arlet
R
Biel
D
Bruna
M
Bruno
J
Carla
G
Carla
R
Daniela
M
Darío
P
Derek
T
Diana
D
Dídac
E
Edgard
O
Elsa
H
Emma
G
Erik
L
Evelyn
S
Fabio
B
Gabrieli
R
Gerard
Ca
Gerard
Co
Gregor
C
Ivet
F
Jana
R
Jordi
G
Jordi
V
Lau
C
Leire
M
Marc
G
Marco
R
Moussa
D
Nahia
M
Neus
C
Nil
C
Nil
R
Noa
P
Noelia
M
Noha
S
Nora
A
Otari
G
Pol
M
Queralt
R
Rafael
M
Roger
C
Santiago
J
Vilma
A
2n
ESO
Adrià
A
Alan
F
Aleix
V
Àlex
R
Alex
M
Amine
Z
Aniol
B
Ariadna
B
Arnau
M
Axel
L
Bárbara
R
Biel
M
Carla
A
Carla
C
Carmen
G
Cesc
O
Chantal
N
Chiara
M
Daniela
S
Diego
Á
Duna
P
Elda
M
Elena
L
Eric
E
Hugo
L
Ian
E
Íker
H
Isona
A
Ivet
S
Jaume
V
Jaume
P
Júlia
S
Lazare
G
Lia
A
Lucía
B
Lucía
M
Marc
B
Marc
R
Marc
P
Mariona
M
Marta
P
Martí
E
Martina
B
Max
F
Miquel
P
Mireia
P
Mireia
P
Nil
M
Noemí
M
Núria
P
Oleguer
S
Oriol
S
Ot
A
Rafael
B
Rayan
C
Roc
B
Sindjyli
F
Tiemoko
K
Víctor
S
3r
ESO
Ainhoa
M
Àlex
C
Àlex
R
Alexia
O
Ánder
C
Anna
C
Asier
G
Berta
C
Biel
F
Binta
S
Bruna
B
Cèlia
G
Daniel
L
Daniella
G
David
O
Emma
M
Enzo
S
Eric
G
Estel
M
Fèlix
M
Ian
G
Izan
S
Jhonatan
G
Joan
S
Joel
B
Joel
G
Júlia
B
Marc
G
Marc
M
Marc
V
Martí
A
Martí
V
Martina
H
Martina
M
Martina
P
Michel
P
Naia
S
Nil
G
Nil
R
Noa
D
Olívia
A
Ònia
J
Oriol
S
Pablo
G
Pol
P
Rai
S
Roc
A
Romà
P
Sonia
R
Xavi
R
4t
ESO
Abril
P
Àfrika
M
Aina
F
Ainara
R
Ainhoa
B
Alberto
P
Alma
V
Aran
S
Ariadna
C
Ariadna
J
Aroa
B
Bruna
A
Carla
R
Carla
S
Clàudia
C
Clàudia
G
Daryan
A
David
M
Elm
M
Eloy
O
Elsa
O
Emma
R
Erik
A
Estel
R
Fanta
K
Fatim
D
F
Javier
J
Héctor
S
Hugo
V
Íker
D
Iván
R
Jana
F
Júlia
G
Júlia
L
Laia
E
Laia
M
Lia
C
Marc
R
Marc
T
Marçal
Q
Mario
F
Màrius
R
Mireia
D
Núria
J
Olivia
D
Pol
O
Raul
B
Raúl
L
Roberto
Q
Sergi
I
Tania
G
Tau
V
Unai
J
Unai
M
Unai
R
equip
educatiu
Albert
R
Anna
F
Anna
J
Betlem
C
Carlota
T
Carol
T
Caterina
R
Cristina
A
Daniel
L
Daniel
M
Gloria
À
Ivan
B
Josep
M
Maria
R
Maribel
R
Marta
T
Martina
F
Meritxell
B
Miguel
M
Nil
R
Núria
B
Núria
J
Núria
P
Olga
M
Olga
O
Pere
R
Raul
A
Rosa
M
Rosita
M
Sergi
dM
màster
Lluís
Oriol
Paula
pas
Jose
G
Montse
S
Raquel
Víctor
neteja
Eva
Isabel
Laura
Sandra
Rashid
Categories
GeneralDownload
Download Slideshow Get the original presentation fileQuick Actions
Statistics
- Views 359
- Slides 52
- Age 279 days
Related Slideshows
22
Pray For The Peace Of Jerusalem and You Will Prosper
RodolfoMoralesMarcuc
39 views
26
Don_t_Waste_Your_Life_God.....powerpoint
chalobrido8
42 views
31
VILLASUR_FACTORS_TO_CONSIDER_IN_PLATING_SALAD_10-13.pdf
JaiJai148317
38 views
14
Fertility awareness methods for women in the society
Isaiah47
36 views
35
Chapter 5 Arithmetic Functions Computer Organisation and Architecture
RitikSharma297999
34 views
5
syakira bhasa inggris (1) (1).pptx.......
ourcommunity56
37 views