FiQ4tESO T3 Formulacio i nomenclatura Inorgànica.pdf

Introducció a la formulació inorganica

1. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
Formulació i Formulació i
nomenclatura químiques.nomenclatura químiques.
Química inorgànica Química inorgànica
Basades en les normes de la
IUPAC 2005

2. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
ÍndexÍndex
Introducció
Generalitats
Tipus de nomenclatures
1.- Elements: Símbols i fórmules
2.- Els ions
3.- Compostos binaris
3.1.- Combinacions binàries
3.2.- Combinacions amb oxigen
3.3.- Combinacions amb hidrogen
4.- Combinacions pseudobinàries
5.- Els oxoàcids
6.- Les oxosals

3. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
IntroduccióIntroducció
●Els alquimistes
●Lavoisier i el Méthode de nomenclature chimique
●Dalton: primera simbolització i nomenclatura
●El segle XIX
●La IUPAC (1921)
●El llibre vermell (1959)
●Les normes especialitzades
●Normes del 2005

4. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
GeneralitatsGeneralitats
●
València d'un element ve donada per la capacitat d'aquest element de combinar-
se amb l'hidrogen. En un compost, ve donada pel nombre d'electrons guanyats,
compartits o cedits per un àtom d'aquest element. La valència no té signe.
●
Nombre d'oxidació (estat d'oxidació) en general coincideix amb el nombre
d'electrons que li manquen o li sobren a un àtom d'aquest element per adquirir
estructura de gas noble (estructura d'octet). El nombre d'oxidació ve acompanyat de
signe positiu (si ha de perdre els electrons) o negatiu (si els ha de guanyar).
FeH FeH
2 3 FeH FeH
II III
2 3
9
19 2 2 5
122 1Fssp F: : 
12
24 2 2 62
1223 2Mgssps Mg: : 

5. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
GeneralitatsGeneralitats
http://www.vaxasoftware.com/doc_eduen/qui/tpvalen.pdf

6. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
GeneralitatsGeneralitats
●En qualsevol fórmula hi ha un element (o grup d'elements) que formen la part
electropositiva i un element (o grup d'elements) que formen la part
electronegativa. S'escriu en primer lloc la part electropositiva i després la part
electronegativa.
●Si la substància o espècie química és neutra, la suma de les càrregues positives ha
de ser igual a la suma de les càrregues negatives.
NHCl NHiCl
4 4
 
NHiCO NHNHCO NHCO
4 3
2
4 4 3 42 3
 
 ()

7. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
GeneralitatsGeneralitats
●Per formular les substàncies basta intercanviar com a subíndex les càrregues dels
components de la substància. És el que es coneix com regla de la creu.
Al
3
Al
3
O
2
O
2
O
2
AlO
23

8. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
GeneralitatsGeneralitats
●L'ordre d'electronegativitat dels elements a la taula periòdica i per la formulació i
nomenclatura s'estableix d'acord amb la figura següent:

9. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
Tipus de nomenclatures

Nomenclatura de composició o estequiomètrica: Indica la
proporció de cada element. Ho fa de tres possibles maneres: a) amb
prefixos; b) amb el sistema de nombres romans (o d'Stock); c) amb el
sistema de càrregues (o d'Ewens-Bassett) només per a substàncies
iòniques.

Nomenclatura d'addició: indica l'estructura química del composts. En
general, considera que el compost està format per un àtom central unit a una
sèrie de lligands que l'envolten. S'anomenen els lligands per ordre alfabètic
seguits del nom de l'àtom central. Aquesta nomenclatura té importància
sobretot en els oxocomposts (oxoàcids, oxosals...) però no s'utilitza ni a
Secundària ni al batxillerat.

Nomenclatura de substitució: està basada en els noms dels hidrurs
progenitors, hidrurs no metàl·lics que poden donar lloc a altres composts
substituint els àtoms d'hidrogen per altres àtoms o grups d'àtoms. Per a una
formulació inorgànica general, només cal saber els noms dels mateixos
hidrurs

10. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
Tipus de nomenclatures

Nomenclatura de composició o estequiomètrica: A partir de la fórmula
s'indica el nom d'una d'aquestes tres maneres:
Amb prefixos multiplicadors: mono, di, tri, tetra... o per agrupacions
complicades bis, tris, tetraquis...
P
2
O
5
pentaòxid de difòsfor
Amb el nombre d'oxidació (sistema d'Stock): el nombre d'oxidació d'un
element s'indica en nombres romans dins d'un parèntesi just després del nom
de l'element
FeCl
3
clorur de ferro(III)
Amb el nombre de càrrega (sistema d'Ewens-bassett): el nombre d'oxidació
d'un element s'indica en nombres aràbics i el seu signe dins d'un parèntesi
just després del nom de l'element
Cu
2
S sulfur de coure(1+)

11. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
1.- Els elements. Símbols i fórmules1.- Els elements. Símbols i fórmules
A cada element se li assigna un símbol format per una o dues lletres, generalment la
inicial del seu nom i, si cal, una altra lletra per diferenciar-lo:
carboni, C ; clor, Cl; calci, Ca; cadmi, Cd ...
De vegades, les inicials corresponen al nom llatí o grec de l'element:
sodi, Na (natrium); potassi, K (kalium); or, Au (aurum)
Les substàncies simples es formulen mitjançant el símbol acompanyat d'un subíndex
que indica el nombre d'àtoms que formen la unitat estructural.
He, Ne, Ar, Kr, Xe, Rn elements monoatòmics
F
2
, Cl
2
, Br
2
, I
2
, O
2
, N
2
, H
2
es presenten en molècules diatòmiques
Fe, C, Na, Hg, Si, Ge ... formen xarxes de moltisims àtoms iguals
O
3
, P
4
, S
8
... són formes alotròpiques
FormulaciFormulaci
óó

12. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
S'anomenen amb el nom de l'element posant-hi al davant el prefix numeral
multiplicador corresponent al nombre d'àtoms presents.
Cas d'indicar-se l'estat físic, forma alotròpica... es fa amb un parèntesi.
NomenclaturaNomenclatura
Fe ferro
Na sodi
Cl
2
diclor
O
3
trioxigen
P
4
tetrafòsfor
S
8
octasofre
H monohidrogen
O monoxigen
Cu
(sòlid)
coure sòlid
C
(diamant)
carboni diamant
P
(roig)
fòsfor roig

13. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
2.- Els ions2.- Els ions
2.1.- Cations i anions
2.2.- Ions monoatòmics. Cations
2.3.- Ions monoatòmics. Anions
2.4.- Ions homopoliatòmics
2.5.- Ions heteropoliatòmics

14. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
2.1.- Els cations i els anions2.1.- Els cations i els anions
Són àtoms o agregats d'àtoms que tenen càrrega elèctrica, ja sigui positiva o
negativa. Els ions positius s'anomenen cations i són àtoms (o agregats
d'àtoms) que han perdut electrons. Els ions negatius s'anomenen anions i
són àtoms (o agregats d'àtoms) que han guanyat electrons

15. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
2.2.- Els ions monoatòmics. Els cations2.2.- Els ions monoatòmics. Els cations
Estan formats per un sol àtom amb càrrega elèctrica positiva.
Els cations s'anomenen amb la paraula ió o catió i el nom del metall seguit
de:

●nombre de càrrega entre parèntesi (criteri d'Ewens-Basset)
●l'estat d'oxidació de l'element dins d'un parèntesi i en nombres romans
(criteri d'Stock).

16. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
2.3.- Els ions monoatòmics. Els anions2.3.- Els ions monoatòmics. Els anions
Estan formats per un sol àtom amb càrrega elèctrica negativa.
Els anions s'anomenen amb la paraula anió o ió seguida de l'arrel del nom de
l'element acabada en -ur seguit d'un parèntesi amb el nombre de càrregues.
●En el cas de l'oxigen, el nom és òxid.
●Si no hi ha ambigüitat es pot ometre el nombre de càrrega.

17. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
2.4.- Els ions homopolitòmics2.4.- Els ions homopolitòmics
●
Estan formats per agregats d'àtoms d'un sol element amb càrrega
elèctrica.
●Els cations s'anomenen amb ió o catió seguit del nom del metall precedit
d'un prefix corresponent al nombre d'àtoms i seguit del nombre de càrrega
entre parèntesi.
●Els anions s'anomenen amb ió o anió seguit de l'arrel del element i acabat
en -ur amb un prefix, si cal, i d'un parèntesi amb el nombre de càrrega. En
el cas de l'oxigen, el nom és òxid.

18. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
2.5.- Els ions heteropolitòmics2.5.- Els ions heteropolitòmics
●
Estan formats per agregats d'àtoms de dos o més elements amb
càrrega elèctrica.
●Els cations s'anomenen amb les nomenclatures d'addició indicant la
càrrega entre parèntesi o la nomenclatura de substitució que no requereix
indicació de càrrega.
●Són poc freqüents i solen tenir nom propi acceptat:
NH
4
+
amoni o azani H
3
O
+
oxoni o oxidani

19. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
2.5.- Els ions heteropolitòmics2.5.- Els ions heteropolitòmics
Els anions s'anomenen, com a regla general, fent acabar l'arrel del nom en
-ur
NH
2
-
amidur CN
-
cianur SCN
-
sulfocianur
En els oxoanions, que són els més freqüents s'anomenen acabant l'arrel del
element en -at i seguit d'un parèntesi amb el nombre de càrrega.
En els oxoanions, s'utilitzen les nomenclatures derivades dels oxoàcids
següents:
●Nomenclatura d'addició
●Nomenclatura de composició o d'hidrogen
●Nomenclatura tradicional

20. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
3.- Les combinacions binàries3.- Les combinacions binàries
3.1.- Combinacions binàries
3.1.1.- de metall amb no-metall. Les sals
binàries.
3.1.2.- de no-metall amb no-metall
3.2.- Combinacions amb l'oxigen
3.2.1.- òxids de metall
3.2.2.- òxids de no-metall
3.2.3.- halurs d'oxigen
3.2.4.- peròxids
3.3.- Combinacions amb l'hidrogen
3.3.1.- hidrurs de metall
3.3.2.- hidrurs de no metall
3.3.3.- halurs d'hidrogen
3.3.4.- hidrurs progenitors

21. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
FormulacióFormulació
Per formular un compost binari s'escriu el símbol de l'element més
electropositiu en primer lloc amb un subíndex que indica el nombre d'àtoms
d'aquest element que hi ha presents. A continuació el símbol de l'element més
electronegatiu amb un subíndex que indica el nombre d'àtoms d'aquest altre
element que hi ha.
El caràcter més electronegatiu o més electropositiu ve donat per l'ordenació de
la taula 2

22. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
3.1.1.- Combinacions de metall amb no-metall
●Es coneixen també com sals binàries o sals d'àcids hidràcids.
●El metall actua com la part electropositiva i amb el nombre d'oxidació positiu i el
no metall com la part electronegativa i amb el nombre d'oxidació negatiu.
●S'anomenen fent acabar l'arrel del no metall en -ur i a continuació el nom del
metall. S'utilitza la nomenclatura de composició en qualsevol dels tres sistemes.
●A l'hora de formular-los, el metall s'escriu a l'esquerra.

23. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
3.1.2.- Combinacions de no-metall amb no-metall
●El no-metall més electropositiu actua com la part electropositiva i amb el nombre
d'oxidació positiu i el no metall més electronegatiu com la part electronegativa i
amb el nombre d'oxidació negatiu.
●S'anomenen fent acabar l'arrel del no metall més electronegatiu en -ur i a
continuació el nom de l'altre no-metall. S'utilitza la nomenclatura de composició
en els sistemes de prefixos o d'Stock.
●A l'hora de formular-los, el no-metall més electropositiu s'escriu a l'esquerra.

24. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
3.2.1.- òxids de metall
●Estan formats per la unió entre l'oxigen i qualsevol altre element metàl·lic.
●El metall actua com la part electropositiva i amb el nombre d'oxidació positiu i
l'oxigen com la part electronegativa i amb el nombre d'oxidació negatiu -2.
●S'anomenen amb la paraula òxid i a continuació el nom del metall. S'utilitza la
nomenclatura de composició en qualsevol dels tres sistemes tot i que es
preferida la del sistema d'Stock o del d'Ewens-Bassett.
●A l'hora de formular-los, el metall s'escriu a l'esquerra.

25. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
3.2.2.- òxids de no-metall
●Estan formats per la unió entre l'oxigen i qualsevol altre element no-metàl·lic.
S'ha de fer diferència entre els halògens i la resta de no-metalls.
●Tots són de caràcter no-iònic i per tant no es pot utilitzar el sistema de càrregues
(sistema d'Ewens-basset). En les combinacions amb els halògens, aquests es
consideren més electronegatius que l'oxigen i s'han d'anomenar com halurs
d'oxigen
●A l'hora de formular-los s'han de col·locar en ordre invers a la seva
electronegativitat.

26. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
3.2.3.- halurs d'oxigen
●Estan formats per la unió entre l'oxigen i els halògens: F, Cl, Br, I i At els quals
es troben abans que l'oxigen a l'ordenació per electronegativitat a afectes de
formulació i nomenclatura.
●S'han d'anomenar com halurs d'oxigen.
●A l'hora de formular-los s'ha de col·locar primer l'oxigen i després l'halogen.

27. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
3.2.4.- peròxids
●Estan formats per la unió entre l'ió dioxigen(2-) i qualsevol altre element metàl·lic
(els més habituals els dels grups 1, 2, 11 i 12).
●El metall actua com la part electropositiva i amb el nombre d'oxidació positiu i el
dioxigen(2-) (O
2
2-
) com la part electronegativa i amb el nombre d'oxidació negatiu
-2.
●S'utilitza la nomenclatura de composició en qualsevol dels tres sistemes tot i que
es prefereixen els dels nombre d'oxidació i nombre de càrrega
●A l'hora de formular-los, el metall s'escriu a l'esquerra.

28. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
3.3.1.- hidrurs de metall
●Estan formats per la unió entre l'hidrogen i qualsevol altre element metàl·lic.
●El metall actua com la part electropositiva i amb el nombre d'oxidació positiu i
l'hidrogen com la part electronegativa i amb el nombre d'oxidació negatiu -1.
●S'anomenen amb la paraula hidrur i a continuació el nom del metall. S'utilitza la
nomenclatura de composició en qualsevol dels tres sistemes tot i que es
preferida la del sistema d'Stock o del d'Ewens-Bassett.
●A l'hora de formular-los, el metall s'escriu a l'esquerra.

29. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
3.3.2.- hidrurs de no-metall
●Amb els elements no-metall que segueixen l'hidrogen a la taula
d'electronegativitat el no-metall actua com la part electropositiva i amb el nombre
d'oxidació positiu i l'hidrogen com la part electronegativa i amb el nombre
d'oxidació negatiu -1.
●S'anomenen amb la paraula hidrur i a continuació el nom del no-metall. S'utilitza
la nomenclatura de composició amb el sistema dels prefixs o amb el sistema
dels nombres d'oxidació, tot i que es preferida la dels prefixs numerals.

30. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
3.3.3.- halurs d'hidrogen. Hidràcids
●Amb els elements no-metall que precedeixen l'hidrogen a la taula
d'electronegativitat el no-metall actua com la part electronegativa i amb el
nombre d'oxidació negatiu i l'hidrogen com la part electropositiva i amb el
nombre d'oxidació negatiu +1.
●S'anomenen amb el nom del no-metall acabat en -ur i a continuació d'hidrogen.
S'utilitza la nomenclatura de composició amb el sistema dels prefixos.

31. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
●Quan són en dissolució aquosa s'ha d'indicar amb un subíndex. Llavors
s'anomenen com àcids hidràcids.

32. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
3.3.4.- Els hidrurs progenitors
●Les combinacions de l'hidrogen amb els elements no-metàl·lics origina el que
s'anomenen hidrurs progenitors. Els no-metalls utilitzen l'estat d'oxidació més
característic.
●Són especialment importants ja que donen lloc a la nomenclatura de substitució
inorgànica.
●S'anomenen tal i com es recull en la taula següent:
L'NH
3
es pot seguir anomenant amoníac i l'H
2
O aigua

33. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
4.1.- Combinacions pseudobinàries amb el grup OH
-
●Es diuen pseudobinàries pel fet que tot i estar formades per més de dos
elements, a afectes de formulació i nomenclatura, es tracten com a binàries on
alguns elements es presenten agrupats formant una unitat.
●Els més significatius són els hidròxids. Estan formats per la unió d'un metall amb
l'ió hidròxid OH
-
(actua amb nombre d'oxidació global -1). De forma estricte
hauria de ser el grup HO
-
.
●S'anomenen hidròxid de i seguit el nom del metall. S'empren les tres variants de
la nomenclatura de composició.

34. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
4.2.- Combinacions pseudobinàries amb altres anions
●Tal i com l'OH
-
als hidròxids hi ha més anions heteropoliatòmics que formen
compostos pseudobinàris: CN
-
, cianur; SCN
-
, sulfocianur i NH
2
-
, amidur.
●S'anomenen cianur de (sulfocianur de, amidur de) i seguit el nom del metall.
S'empren les tres variants de la nomenclatura de composició.

35. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
4.3.- Combinacions pseudobinàries amb l'ió amoni NH
4
+
●En aquest cas l'heteropoliió és un catió amb el nom amoni, NH
4
+
. L'amoni pot
formar qualsevol tipus de compost dels que hem vist fin aquí i d'aquí en davant
el tindrem en compte com a catió.
●S'anomenen clorur, hidròxid, cianur .... d'amoni. S'empren les tres variants de la
nomenclatura de composició.

36. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
5.- Els oxoàcids5.- Els oxoàcids
5.1.- Oxoàcids
5.2.- Nomenclatures sistemàtiques
IUPAC
5.3.- Nomenclatura tradicional
acceptada
5.4.- Els principals oxoàcids

37. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
5.1.- Els oxoàcids5.1.- Els oxoàcids
Són composts de fórmula general H
a
X
b
O
c
, on X és un element no metàl·lic o
bé un metall de transició amb estat d'oxidació elevat (Cr o Mn i els elements
dels seus grups). S'accepten encara bastants noms tradicionals. Es recomana
emprar la nomenclatura d'addició o la d'hidrogen basades en l'estructura de
l'oxoàcid.
H
a
X
b
O
c

38. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
Deducció de l'estat d'oxidació de l'element central

39. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
5.2.- Nomenclatures sistemàtiques IUPAC: d'addició
Nomenclatura de addició : La nomenclatura d'addició requereix conèixer
l'estructura d'enllaç dels oxoàcids. Aquests, en general, estan formats per un
àtom central envoltat d'una sèrie de lligands: els hidròxids, els òxids i
els hidrurs
El nom es forma començant pels lligands en ordre alfabètic i finalment s'anomena
l'element central. Exemples:

40. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
dihidroxidhidruroxidfòsfor PHO(OH)
2
dihidroxiddioxidsofre SO
2
(OH)
2
La fórmula s'escriu en l'ordre següent: àtom central seguit dels lligands en ordre
alfabètic dels seus símbols sense tenir en compte els prefixos multiplicadors.

41. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
5.2.- Nomenclatures sistemàtiques IUPAC
Nomenclatura d'hidrogen : considera els oxoàcids formats per hidrògens
units a un oxoanió.
●Anomena primer els hidrògens amb un prefix multiplicador.
●A continuació l'anió (oxoanió) entre parèntesi i seguin l'esquema següent:
(prefix)oxid(prefix)element-at.
●No es deixa separació entre la part dels hidrogen i la part de l'anió.
(prefix)hidrogen((prefix)oxid(prefix)element
-at)

42. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O dihidrogen(heptaoxiddicromat)H
2
Cr
2
O
7
tetrahidrogen(heptaoxiddifosfat)H
4
P
2
O
7
La fórmula s'escriu en l'ordre següent: hidrogen amb el subíndex corresponent al
prefix multiplicador a continuació el símbol de l'element central amb el seu
subíndex i finalment l'oxigen amb el corresponent subíndex.
trihidrogen(trioxidarsenat) H
3
AsO
3
µ-oxidbis(hidroxiddioxidcrom)
µ-oxidbis(dihidroxidoxidfosfor)
trihidroxidarseni

43. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
Els oxoàcids més significatius

44. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
5.3.- Nomenclatura tradicional acceptada per la IUPAC
Nomenclatura tradicional: s'anomenen com àcid i a continuació el nom de
l'element no metàl·lic amb la terminació i el prefix adequats per indicar la
seva valència d'acord amb la taula següent:

45. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
Alguns exemples

46. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
Els diàcids
Alguns àcids es formen a partir del respectius òxids de no-metall (antigament
anomenats com anhídrids) adquirint més d'una molècula d'aigua.
P
2
O
5
+ 2 H
2
O = H
4
P
2
O
7
Aquests àcids s'anomenen diàcids. També es poden formular a partir de dues
molècules de l'acid a les qual se'ls treu una molècula d'aigua:
2 H
3
PO
4
= H
6
P
2
O
8
; H
6
P
2
O
8
- H
2
O = H
4
P
2
O
7
S'anomenen amb el prefix di afegit al nom de l'àcid:

47. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
5.4.- Els oxoàcids principals

48. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
6.- Les oxosals6.- Les oxosals
6.1.- Les oxosals
6.2.- Nomenclatures sistemàtiques
IUPAC
6.3.- Nomenclatura tradicional
acceptada
6.4.- Altres oxosals

49. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
Es poden considerar derivades dels oxoàcids per substitució de l'hidrogen per
un metall. Estan formades per un anió, que prové de l'oxoàcid per pèrdua dels
hidrògens, i un catió en la proporció adequada per aconseguir la neutralitat de
càrrega a l'oxosal formada.
6.1.- Les oxosals6.1.- Les oxosals

50. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
6.2.- Nomenclatures sistemàtiques IUPAC
Nomenclatura de addició : La nomenclatura d'addició requereix conèixer
l'estructura d'enllaç dels oxoanions. Aquests, en general, estan formats per un
àtom central envoltat d'una sèrie de lligands:
●
Els oxigens procedents dels hidròxids . Cada hidrogen àcid està
unit a un oxigen formant un grup OH que és el que s'uneix a l'element
central. A les oxosals aquests hidrogens àcids són substituïts pels cations.
●
Els òxids. La resta d'oxígens estan units directament a l'àtom central.
●No es fa diferència entre aquests dos tipus d'oxigen i s'agrupen indicant el
seu nombre amb un prefix multiplicador.
Tetraoxidsulfat(2-) de liti

51. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
El nom es forma a partir del nom de l'àcid corresponent fent-lo acabar en -at i
indicant la seva càrrega global (veure la nomenclatura dels anions). A continuació
el catió indicant el nombre de càrrega si cal. Exemples:
La fórmula s'escriu en l'ordre següent: primer el catió amb el subíndex
corresponent, a continuació l'anió el qual es posa dins d'un parèntesi, si cal, i
amb un subíndex que indica el nombre d'anions presents.

52. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
6.2.- Nomenclatures sistemàtiques IUPAC
Nomenclatura de composició o estequiomètrica : considera les
oxosals formades per anions provinents dels oxoàcids unides a cations.
●Anomena primer l'oxoanió (veure nomenclatura dels anions), sense
especificar la càrrega, amb un prefix multiplicador si cal (bis, tris,
tetraquis...)
●A continuació el nom del catió amb un prefix multiplicador si cal.
●
Entre els dos la preposició de.
(prefix)anió de
(prefix)catió

53. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
Exemples

54. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
6.3.- Nomenclatura tradicional acceptada per la IUPAC
Nomenclatura tradicional: s'anomenen canviant els sufixos -ic i -ós de l'àcid
corresponent per -at i -it respectivament, i a continuació de i el nom del catió
especificant si cal el seu nombre d'oxidació o de càrrega.

55. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
6.4.- Oxosals àcides i oxosals hidratades
Les oxosals àcides són sals que contenen algun àtom d'hidrogen que no ha
estat substituït pel catió.
KHSO
4


Es poden emprar les nomenclatures d'addició, la de composició i la
tradicional. Aquesta última és la més emprada.

56. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
6.4.- Oxosals àcides i oxosals hidratades
Les oxosals hidratades Són sals que es presenten amb algunes molècules
d'aigua a la seva estructura cristal·lina. Moltes sals comercials són hidrats i
aquest fet repercuteix molt sobre la seva massa molecular.
CuSO
4
· 5 H
2
O
S'anomenen afegint darrera el nom de la sal, el mot hidrat precedit del
prefix que indiqui el nombre de molècules d'aigua existents a la seva
estructura.
Sulfat de coure pentahidrat

57. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
6.4.- Oxosals àcides i oxosals hidratades
Les nomenclatures sistemàtiques de la IUPAC per a les sals hidratades
preveuen altres proporcions més males d'indicar amb la nomenclatura
tradicional.
3NiSO
4
· 8H
2
O
Nomenclatura de composició: s'indica el nom de la sal i seguit d'un guió llarg
la paraula aigua seguida d'un parèntesi amb la proporció en que estan les
molècules:
tetraoxidsulfat de níquel—
aigua(3/8)
Nomenclatura d'addició: s'indica el nom de la sal i seguit d'un guió llarg la
paraula aigua seguida d'un parèntesi amb la proporció en que estan les
molècules:
Tetraoxidsulfat(2-) de níquel(2+)—
aigua(3/8)

58. Formulació i nomenclatura de química
inorgànica
F
í
s
i
c
a

i

Q
u
í
m
i
c
a

d
e

4
t

d
'
E
S
O
6.5.- Els ions heteropolitòmics6.5.- Els ions heteropolitòmics