Fitxa 75 sol ixent. impressió.

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. FITXA 75: SOL IXENT. IMPRESSIÓ. Júlia López Valera

2. FITXA TÈCNICA Títol Sol ixent. Impressió. Autor Claude Monet (París, 1840-Giverny, 1926) Cronologia 1872 Tècnica Oli sobre tela Mides 48 x 63 cm. Estil Impressionista Tema Paisatge Localització Musée Mormottan (París) Júlia López Valera

3. Monet va néixer a París el 14 de novembre de 1840. El 1845 la seva família s'instal·là a Le Havre (Normandia). Manifestà molt aviat talent per dibuixar, i va començar venent caricatures de personatges coneguts o de qui les hi encarregava. El 1858 tornà a París, on Boudin l’introduí en la pintura de paisatge a l’aire lliure. La merienda campestre Claude Monet (1865-66) BIOGRAFIA Júlia López Valera

4. BIOGRAFIA De tornada a França l’any 1871, MONET es va establir a Argenteuil fins al 1878, període en el qual va pintar els quadres més famosos i característics del moviment impressionista. En aquestes obres centra l’atenció en els reflexos de la llum sobre la superfície de l’aigua i l’atmosfera que crea aquest efecte. Novament a París, la fama del pintor francès va augmentar, i a partir del 1890 es va concentrar en sèries de quadres en què pintava un mateix tema a diferents hores del dia per tal de representar les variacions de les tonalitats d’un mateix cos segons la manera com hi incideix la llum. Va arribar a pintar més de tres mil quadres, la majoria dels quals són escenes fluvials, paisatges o marines que resumeixen una nova manera de representar una realitat sempre canviant. 1867, Saint Adresse Barques vermelles, Argenteuil 187 5 Júlia López Valera

5. Claude Monet amb la seva esposa Camille en el seu estudi flotant, 1874 pintats per Édouard Manet Barca-taller , 1876 ALTRES OBRES... Júlia López Valera

6. Les roselles a Argenteuil , 1873 ALTRES OBRES... Pont d’Argenteuil , 1874 1874, Regata a Argenteuil Gare de Saint Lazare, 1877 ( l’atmosfera és la principal protagonista) Júlia López Valera

7. L es catedrals de Rouen 1892-1894 Per pintar aquesta sèrie llogà una casa davant del temple, i des de la finestra pintava els diferents efectes de la llum sobre la seva façana i les seves torres Parlament de Londres 1904 Pont de Waterloo 1900-1903 Júlia López Valera

8. Water ireses , 1900 A partir de 1890 comprà una casa a Giberny , on feu instal·lar un pont japonès al jardí, sobre un gran estany ple de nenúfars que pintarà fins els seus últims anys. Júlia López Valera

9. El 1908 viatjà a Venècia on pintà una sèrie de quadres dels seus edificis, canals, postes de sol… Júlia López Valera

10. " Nymphéas" Giverny (1883 - 1926) Júlia López Valera

11. Monet al seu jardí, 1917 i 1921 Júlia López Valera

12. DESCRIPCIÓ FORMAL Júlia López Valera

13. Negació del dibuix Pinzellada solta Taques de color Efectes subtils de llum Efecte d'esbós Paisatge de Le Havre pintat l’any 1872 Elements plàstics Intenses tonalitats de blau, violeta, gris i vermell ataronjat. Predomina foscor Reflexos van separant-se a l’apropar-se a l’ espectador Júlia López Valera

14. Boira matinal Instal·lació portuària: vaixells mercants, pals i xemeneies fumejants Tres bots de rems naveguen per les aigües tranquil·les Paisatge a “plain air” pintat a Le Havre l’any 1872 Sol entre la broma de l’albada, color intens Reflexos del sol a l’aigua Els tres bots disposats en diagonal ajuden a donar profunditat i trenquen el ritme horitzontal del llenç Composició Júlia López Valera

15. La primera exposició dels impressionistes se celebrà, com ja sabem, el 1874, a l’estudi del fotògraf Nadar . El rebuig de la crítica fou contundent, i del públic també. La gent trobava el quadre massa esquemàtic, el consideraven un esbós, no un treball acabat. Es criticava la falta de detalls, de dibuix, de precisió. El nom que Monet donà al seu quadre, però, donà nom a tot el moviment de joves pintors que seguia aquestes noves tendències. Monet no volia fer una representació topogràfica del port de Le Havre , només la impressió que li causà observar-lo en un moment determinat i des d’un lloc concret. No li interessava el contingut, sinó el reflectir la naturalesa canviant de la llum, com faria en la majoria de les seves obres posteriors. El pintor americà Whistler opinava que la pintura havia d’existir per ella mateixa, sense ser portadora d’idees literàries o morals, i això coincidia amb els impressionistes francesos. Sol ixent. Impressió, es convertí doncs en l’essència de la pintura impressionista, no només pel seu nom, sinó també pel caràcter del quadre i per la seva execució. INTERPRETACIÓ Júlia López Valera

16. «He enviat a l’exposició del Boulevard des Capucines el mes d’abril de 1874, un quadre que vaig pintar, l’any 1872, a El Havre , des de la meva finestra, amb el sol entre la boira i uns pals erigits d’uns vaixells...M’han preguntat el títol per al catàleg, i com que el quadre no pot passar per una vista de El Havre , els vaig dir : poseu-hi «Impressions». D’aquí es va passar a l’Impressionisme i es va estendre la broma.» -”Què representa aquesta tela? Vaig mirar el catàleg. Impressió, sol naixent. Impressió, estava segur d’això Em deia també, perquè esti impressionat, que allà dins hi havia d’haver alguna impressió. Quina llibertat, quina factura més solta! El paper pintat en estat embrionari està més acabat que aquesta marina” Louis Leroy en el Cherivary Si volguéssim definir-los (als artistes de l’exposició de grup de 1874) i descriure el seu empeny en una sola paraula, caldria inventar el terme “impressionistes”. Són impressionistes en el sentit de que ells no representen paisatges sinó la seva impressió dels paisatges. Jules-Antoine Castagnary (Crític d’art) Júlia López Valera

17. MODELS I INFLUÈNCIES L’obra de MONET no es pot entendre sense l’experiència pictòrica de l’escola de Barbizon i la influència de l’obra del paisatgista anglès William TURNER . Dels primers, va heretar la defensa que, a mitjan dècada del 1840, va fer un grup de paisatgistes francesos de la pintura a l’aire lliure (à plein air ). De l’artista anglès, les pintures del qual va poder estudiar durant un viatge a Londres (1870-1871), Monet va recollir l’intent de representar en les seves teles la sensació vaporosa de l’atmosfera i les variacions de la llum, un interès que va esdevenir l’eix principal de la seva obra. MONET va aportar a l’art un element clar de trencament en relació amb el sistema perceptiu i representatiu tradicional i, malgrat que va continuar mostrant una actitud eminentment naturalista, la seva experimentació va servir com a base per a les revolucions postimpressionistes i avanguardistes posteriors. Turner: L’incendi del Parlament (1835). Júlia López Valera