Frases fetes

619 views 4 slides Nov 28, 2015
Slide 1
Slide 1 of 4
Slide 1
1
Slide 2
2
Slide 3
3
Slide 4
4

About This Presentation

SIGNIFICAT DE FRASES FETES


Slide Content

FRASES FETES
-A balquena  en gran quantitat.
-A bastament  suficientment.
-A bastança  prou.
-A bombo i platerets...  “a bombo i platillo”.
-A bots i barrals  molt.
-A boqueta de nit  “al anochecer”.
-A cabassos  ‘en gran quantitat’.
-A cau d’orella  ‘a l’orella, en veu baixa’.
-A causa de...  “debido a...”, (no es pot utilitzar: degut a...).
-A cegues  ‘amb desconeixement d’alguna cosa’.
-A contracor  “de mala gana”.
-A corre-cuita  “de prisa y corriendo”.
-A doll  abundosament.
-A dreta llei  amb justícia estricta.
-A dretes  expressament.
-A espentes i redolons  ‘amb dificultats i entrebancs’.
-A força de...  “a base de...”.
-A la babalà  ‘irreflexivament’.
-A la bestreta  anticipadament.
-A la dula  ‘sense control de ningú’.
-A la quinta forca  molt lluny.
-A la valenta  ‘amb gran voluntat i esforç’.
-A l’abast  “al alcance”.
-A l’aguait  vigilat.
-A l’engròs  ‘en gran quantitat’.
-A hores d’ara  ‘actualment’.
-A quin sant...  “ a santo de qué...”.
-A repèl  “a contra pelo”.
-A rossegons  ‘arrossegant-se’.
-A tort  ‘sense raó’.
-A tort i a dret  “a diestro y simienstro”, ‘per tots els costats, a tot arreu’.
-A tot estirar  “como mucho, como máximo”.
-Al cap i a la fi / comptat i debatut  ‘després de tot’.
-Al capdamunt / al capdavall  “en la parte más alta / en la más baja”
-A les palpentes  ‘ajudar-se de les mans per a evitar topar’.
-A manta  ‘en abundància’.
-A mitjan  “a mediados de...”
-Afluixar els cordons  minorar la tensió en una situació.
-A pams  ‘amb molta cura (“cuidado, esmero”)’.
-A pleret  “despacito”.
-A terminis  ‘a crèdit’.
-A saber  ‘potser’.
-A ras de  ‘al mateix nivell que’.
-A redós  protegit físicament.
-A repèl  ‘a contra pèl’.
-A trenc d’alba  en clarejar el dia.
-A totes passades  ‘siga com siga’.
-A tort  ‘sense rao’.

-A ull  ‘a simple vista’.
-A ulls clucs  confiadament.
-A una veu  “a una voz”; ‘tots han parlat a una veu’.
-A vessar  “hasta derramar”.
-Amb escreix  de sobra.
-Amb prou faenes  ‘difícilment, penosament, patint’.
-Anar a mal borràs  anar cada vegada pitllor.
-Anar a raure  anar a parar.
-Anar a regna solta  anar lliurement.
-Anar de bòlit  atrafegar-se, “ir a lo loco”
-Anar a pams  detallar, especificar, “ir por partes”.
-Anar com un Adam  anar mal vestit.
-Anar calent  enfadat.
-Anar-se’n sense dir ni ase ni bèstia  anar-se sense dir res.
-Alçar-se en fer-se de dia / a trenc d’alba  “levantarse de madrugada”.
-Ara com ara  actualment.
-Ara i adés  sovint, “de vez en cuando”.
-Arribar i moldre  enllestir (acabar).
-Arronsar-se el melic  acovardir-se.
-Beure’s l’enteniment  ‘fer coses de boig’ (T’has begut el enteniment?  “¿te has vuelto loco?”).
-Bona cosa de  ‘en quantitat considerable’.
-Clar i ras  ‘sense embuts’.
-D’ara en davant  “a partir de ahora”.
-D’arrapa i fuig  ‘de qualsevol manera’.
-D’amagat  ‘ocultament’.
-D’atuvi  ‘d’entrada, primerament (“de antemano”).
-D’allò més  “de lo más, muy, mucho”.
-D’esme  ‘mecànicament’.
-De bat a bat  “de par en par”.
-De bell nou  ‘novament’.
-De bracet  ‘agafats del braç’.
-De cap a peus  ‘totalment, de principi a fi’.
-De colp  ‘sense pensar-ho’.
-De colp i volta / de sobte  “de repente”.
-De costum  “como de costumbre”.
-De debò  “de verdad”.
-Debades  “en balde”.
-De fit a fit  ‘mirar fixament’.
-De franc  “gratis”.
-De gaidó  “de soslayo, torcidamente”.
-De per riure  “en broma”.
-De retop  “de rebote”.
-De retruc  “de rebote”.
-De soca-rel  ‘totalment, del tot, íntegrament’.
-De sotamà  ‘amb dissimulació, dissimuladament’.
-Deixar pelat  ‘sense diners”.
-De tot cor  ‘amb sinceritat’.
-De valent  ‘molt’.
-De via estreta  de camí estret.
-Donar suport  “apoyar” (estem donant-li suport desinteressadament, ell s’ho mereix).
-En amunt  té de vint anys en amunt.

-En bona hora  ‘sortosament, amb sort’.
-En acabant  ‘després, al acabar’.
-En dejú  “en ayuno”.
-En un tres i no res...  “ en un santiamén...”.
-En cos de camisa  “en mangas de camisa” (m’agrada anar en cos de camisa).
-Estar a l’aguait  “estar al loro”.
-Estar fet una coca  ‘estar malalt o esfotat’.
-Estar fins al capdamunt  “estar hasta la coronilla” (estic fins al capdamunt de tu).
-Faltar un bull  “faltar un tornillo”.
-Fer molta ràbia  “dar mucha rabia”.
-Fer creu y ratlla  ‘oblidar-se i perdonar alguna cosa’.
-Fer classe  “dar clases” (m’agrada com fa les classes la Maria).
-Fer costat  ‘ajudar’.
-Fil per randa  ‘a peu de la lletra, de manera detallada’.
-Ficar el rem  ‘ficar la cama, equivocar-se’.
-Fer aigües  ‘estar en ruïna”.
-Fer una ullada  “pegar un vistazo”.
-Fer fàstic  “dar asco” (em fa fàstic menjar això).
-Fer la guitza  “fastidiar, molestar”.
-Fet i pastat  ‘idèntic’.
-Fer la visita del metge  ‘estar poc de temps’.
-Fer eixir els cabells blancs  ‘fer passar penes’.
-Fer salat  ‘ser graciós’.
-Fer el borinot  fer el desmenjat.
-Fer i desfer  ‘no acabar mai’.
-Gata moixa  “mosquita muerta”.
-Quedar-se amb l’os i la pell  “quedarse en los huesos”.
-Omplir el pap  ‘menjar’.
-Ploure a bots i barrals  “llover a cántaros”.
-Pel cap alt  ‘com a màxim’.
-Per si de cas...  “por si acaso, por si las moscas”.
-Must i a la gàbia  ‘a callar’.
-Ni fa ni fum  ‘no tindre cap importància’.
-No saber avindre’s  ‘no saber convéncer’.
-No deixar florir  no deixar-la créixer.
-No gens  “nada, nada de nada”.
-Sense solta ni volta...  “sin ton ni son”.
-Sense cap ni peus  ‘sense raó’.
-Ser un clau  ser puntual.
-Ser com la cera  se dòcil.
-Si més no  ‘almenys’.
-Si fa no fa  ‘més o menys’.
-Tindre la mà foradada  ‘ser malgastador’.
-Traure de polleguera  “sacar de las casillas” (em trau de polleguera quan en diu això).
-Tot dret  ‘sense desviar-se’.
-Tocar ferro  ‘previndre’s contra la mala sort’.
-Tocat i posat  ‘primmirat’.
-Tocant a  “en lo referente a..., junto a”
-Un ramat de  ‘gran quantitat’.
-Vora de  ‘al costat de’.
-Vendre a l’engrós  “vender al por mayor”.

-Xino-xano  ‘lentament, poc a poc’.
-De cop i volta  “de repente”.