POWER POINT
IES LLORENÇ GARCIES I FONT
(moficiat i seleccionat només la part del relleu de les Illes Balears).
Elaboració: Jaume Alzina i Elionor Mascaró
Power point complet: http://weib.caib.es/Recursos/geografia_relleu/geografia2_.htm
EL RELLEU DE
LES ILLES BALEARS
Puig Major
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
M a l l o r c a , M e n o r c a
E i v i s s a , F o r m e n t e r a
C a b r e r a
S i t u a c i ó
E x t e n s i ó
E l e m e n t s d e l o c a l i t z a c i ó
g e o g r à f i c a
D e f i n i c i ó
L a I n s u l a r i t a t
E l r e l l e u
E l c l i m a
E l s r e c u r s o s h í d r i c s
L a v e g e t a c i ó
C o n s e r v a c i ó i
d e g r a d a c i ó d e l
m e d i n a t u r a l
E l m e d i f í s i c
L E S I L L E S B A L E A R S
U n a r x i p è l a g d i n s
l a M e d i t e r r à n i a o c c i d e n t a l
El medi en què vivim:
les Illes Balears
Les Illes Balears constitueixen un arxipèlag situat a la
Mediterrània occidental amb característiques pròpies i
diferenciadores.
–Els trets comuns més rellevants es manifesten en:
El medi físic i natural.
L’evolució històrica.
Les activitats econòmiques i antròpiques.
La cultura i les tradicions.
La llengua.
Els problemes mediambientals...
–Tots aquests elements presenten un factor principal:
La insularitat.
En el conjunt de l’arxipèlag s’hi distingeixen dos
subconjunts, geogràficament ben definits:
–Les Balears, pròpiament dites, està format per les
antigues Gimnèsies:
Mallorca, Menorca, l’arxipèlag de Cabrera, Sa
Dragonera.
–Les Pitiüses, que l’integren:
Eivissa, Formentera i els illots adjacents.
Subconjunts
Localització:
–Oest de la conca mediterrània.
–Disposició: sud-oest - nord-oest.
Situació, coordenades geogràfiques:
–38º-40º latitud nord.
–1º-4º longitud est.
Superfície: 5.014 km
2
.
–Mallorca: 3.625 km
2
(72%).
–Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera i quasi dos-cents
illots.
Dades Comparatives:
–Sicília: 25.426 km
2
.
–Sardenya: 23.813 km
2
.
–Còrsega: 8.720 km
2
.
Un arxipèlag dins la Mediterrània
occidental
Les Illes Balears:
superfície comparada
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
És una conseqüència de l’aïllament físic i
humà.
Ha determinat el reforçament d’una
personalitat pròpia i diferenciada:
–Tant pel que fa al conjunt de les illes respecte
dels territoris continentals.
–Com pel que es refereix als elements que
defineixen i individualitzen cada un dels
territoris insulars.
La insularitat
El relleu de les Illes Balears
L’arxipèlag s’originà durant l’orogènia alpina a
partir del plegament dels materials dipositats i
sedimentats durant l’era secundària en el mar
de Tethys.
Les Illes són (excepte Menorca) la perllongació
de la Serralada Bètica a partir dels Caps de la
Nau i de Sant Antoni, punts entre els quals
s’estén una alineació muntanyosa submarina.
El conjunt d’illes presenta una gran varietat
geomorfològica evident, sobretot en el cas de
Menorca on hi són presents materials
paleozoics.
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
Les comarques físiques de les
Illes Balears
Unitats morfoestructurals de
Mallorca
Mallorca té tres unitats
de relleu fonamentals:
–La serra de Tramuntana.
–Les serres de Llevant.
–El pla central.
Costa nord de Mallorca
Mapa de les comarques físiques de
Mallorca
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
La serra de Tramuntana
Formació muntanyosa lineal, contínua i abrupta que s’allarga des de sa
Dragonera fins al cap de Formetor.
Té 89 km de llargària i 15 d’amplada.
Hi predominen els materials mesozoics, principalment calcaris.
S’hi localitzen les màximes altituds de l’arxipèlag: Puig Major (1.445 m),
Massanella (1.348 m), Tomir (1.103 m), etc.
Cap de Formentor
Les serres
de Llevant
Conjunt de serrats i turons d’altitud
modesta:
S'estén de forma discontínua des
del cap de Ferrutx fins a l’arxipèlag
de Cabrera.
Hi predominen el materials calcaris,
els quals han patit una carstificació
molt intensa.
La Serra Artana és el massís més
alt i compacte de les Serres de
Llevant i ocupa la península
nordoriental de l'Illa de Mallorca.
Les màximes elevacions
corresponen a la Talaia Freda (561
m) i al Puig de Ferrutx (519 m).
Serra Artana
Capdepera
El Pla central de Mallorca
Està limitat per les dues
serralades.
És molt heterogeni: s’hi
distingeixen tres zones o
comarques:
–El Raiguer: a la vessant
meridional de la serra de
Tramuntana, amb dipòsits
d’al·luvions quaternaris
procedents de l’erosió
torrencial.
–El Pla: situat entre les
badies de Palma i Alcúdia,
és la zona més interna de la
depressió central.
–El Migjorn: és una
plataforma calcària amb
formacions càrstiques al
nivell de la mar.
Unitats morfoestructurals de Menorca
L’illa té dues parts diferenciades:
–La meitat sud d’origen miocènic i
plana. Aquí, els materials es
troben horitzontals, indicant que
s’han dipositat posteriorment a la
compressió miocena.
–La meitat nord herciniana i amb
relleu de fins a 358 m d’altitud del
Toro.
Mapa de les comarques físiques de
Menorca
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
La Tramuntana menorquina
L’estructura de l’àrea de Tramuntana consisteix
en plecs i encavalcaments, productes de la
compressió miocena, que involucren àmpliament
materials paleozoics.
En aquesta comarca s’hi localitzen les roques
més antigues de les illes, les quals es formaren
fa més de 400 milions d’anys. Estan formades
majoritàriament per pissarres (llosella), amb
intercal·lacions de gresos, nivells conglomeràtics
i radiolarites.
Morfoestructura d’Eivissa
Eivissa està alineada amb el
cap de la Nau del qual la
separen 85 km.
Està formada per terrenys
mesozoics principalment
calcaris.
Presenta cims arrodonits
d’altituds modestes que no
superen els 500 m.
Les serres de Portmany al
sud-oest i Es Amunts al
nord-oest són les dues àrees
muntanyoses més
destacades.
Mapa de les comarques físiques de
les Pitiüses
Font: Atles de les Illes Balears.
CD-ROM, 1998
El modelat càrstic a les
Illes Balears
Les illes Balears estan
constituïdes majoritàriament per
roques calcàries. Per aquest
motiu, molts dels seus paisatges
mostren els efectes d’un tipus
especial d’erosió, l’erosió càrstica.
L’erosió càrstica produeix la
formació de coves dins les
calcàries, mentre que a l’exterior
modela les roques amb formes
peculiars, que constitueixen un
paisatge nomenat rellar (lapiaz),
com "es Camell" de Lluc.
Canó càrstic
Principals regions càrstiques
Carst sobre calcàries i dolomies mesozoiques plegades.
Carst costaner.
Materials paleozoics.
Al·luvions i materials quaternaris no carstificables.
Font: Atles de les Illes
Balears.
CD-ROM, 1998
El carst a Mallorca
A Mallorca es distingeixen tres grans regions càrstiques:
La Serra de Tramuntana, que mostra un gran desenvolupament
del carst sobre calcàries i dolomies plegades. Hi destaquen els
grans camps de rellar (lapiaz) de la part central de la serralada,
on també hi abunden les depressions càrstiques (dolines i pòlies)
i cavitats, amb predomini d’avencs i de coves de gran
desenvolupament vertical.
Les Serres de Llevant i el Massís de Randa, que presenten
igualment modelat càrstic sobre materials plegats, però les
formes, tant exteriors com interiors, són menys abundoses que a
la Serra de Tramuntana. Destaquen els camps de rellar de
Cabrera i alguns avencs a la rodalia d’Artà.
Les Marines meridionals i de Llevant, que manifesten una
important carstificació. S’hi troben formes externes (especialment
barrancs i morfologies relacionades amb l’acció fluvial) i gran
nombre de coves, sovint amb un notable desenvolupament
horitzontal.
El carst a Menorca i les Pitiüses
Al Migjorn de Menorca, els materials calcarenítics estan
intensament carstificats. Destaquen els grans canons
excavats pels torrents que desemboquen al litoral sud de
l’illa. Entre altres, els barrancs d’Algendar, el de
Trebalúger i el de Cala en Porter. En aquesta mateixa
comarca s’hi troben àmplies àrees endorreïques i, al
litoral, un notable desenvolupament de la carstificació
superficial costanera.
A les Pitiüses hi ha dues àrees carstificades importants.La
primera, sobre materials plegats, abasta les àrees
muntanyoses d’Eivissa. En contrast, a Formentera la
carstificació es desenvolupa sobre materials calcarenítics
no plegats.
El modelat litoral
Les Illes Balears en conjunt tenen 1.341 km lineals de
costa, amb quatre tipus principals de litoral:
–Penya-segat de marina: costa rocallosa amb espadats d’alçàries
mitjanes i acumulació submarina d’enderrocs al peu del penya-
segat. Van associats a àrees amb litologies carbonatades.
–Costa de marina amb graó: costa baixa rocallosa amb gran
desenvolupament de les morfologies càrstiques litorals,
especialment quan estan associats a dipòsits recents com
eolianites i platges.
–Penya-segats estructurals: grans espadats verticals, irregulars
segons l’estructura geològica de la zona i caracteritzats per una
seqüència esglaonada amb successives cingleres. Als peus de
pendents hi ha acumulació de dipòsits al·luvials i col·luvials.
–Costa baixa arenosa: platges arenoses ben desenvolupades,
amb formació de cordons dunars per acció del vent, que amb
molta de freqüència tanquen zones d’albufera i aiguamolls.
Esquema d’un penya-segat de marina
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
Esquema d’un penya-segat estructural
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
Esquema d’una costa arenosa
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
Les costes de Mallorca
El litoral de Mallorca
presenta tres grans dominis:
–Penya-segat estructural: a la
Serra de Tramuntana, Cap
des Pinar, costa d’Artà, sa
Dragonera, Cabrera i els illots
que l’envolten.
–Penya-segat de Marina: al
litoral sud-oriental de l’illa, les
Marines de Llucmajor,
Santanyí i Llevant. També
n’apareixen trams al sector del
Cap de Cala Figuera.
–Costa baixa: fons de les
principals badies a les quals
alternen trams arenosos amb
d’altres de litoral amb graó.
Les costes de Menorca
El litoral de Menorca
presenta diferències entre
la costa septentrional i la
meridional:
–Al litoral de migjorn, des del
sud del Port de Maó fins a
Cala Morell, hi predominen
els penya-segats de marina.
–Al litoral de Tramuntana hi
predominen els penya-
segats estructurals.
Les costes
pitiüses
Eivissa:
Hi predomina el penya-segat
estructural.
La costa arenosa es troba a Cala Sant
Vicent, es Figueral i des de Talamanca
fins a la Platja d’en Bossa.
Es pot trobar litoral amb graó al
Codolar.
La costa baixa i rocallosa es localitza
al sector meridional de la Badia de
Portmany.
Formentera:
És l’illa amb una major proporció de
costa baixa.
Presenta dos trams de costa amb
penya-segat de marina, coincidint
amb els promontoris de la Mola i es
Cap de Barbaria, així com un altre a la
Punta Prima.
Bibliografia bàsica
Llibres de consulta:
Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
Alzina, J. (1998): Les Illes Balears: geografia i història. Editorial Moll, Palma.
Fornós, J.J. (ed.) (1998): Aspectes geològics de les Balears (Mallorca, Menorca i Cabrera). UIB,
Palma.
Geografia General dels Països Catalans, Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992.
Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1987.
Gran Geografia Universal. Edicions 62, Barcelona, 2000.
Lluch i Dubon, F.D. (1997): Geografia de les Illes Balears. Lleonard Muntaner ed. Palma.
Llibres de text:
Batxillerat, Geografia. Ecir, 2000.
Nexes, Geografia. Vicens Vives, 2000.
Geologia Batxillerat. Santillana, 1999.
Geografía, 2
o
Bachillerato. McGrawHill, 1997.
Selecció de webs:
http://geologia.igeolcu.unam.mx/academia/Temas/Tectonica/Tectonica.htm
http://www.odsn.de/odsn/services/paleomap/animation.html
http://domingos.home.sapo.pt/tect_placas_1.html
http://www.municipiodenogales.org/geologia.htm
http://www.comoves.unam.mx/rafagas/indexabril2001.html
http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/geo01.htm
http://club.telepolis.com/geografo/geomorfologia/geomorfologia.htm
http://www.xtec.es/~nlinan/geomorfo/
http://personal.redestb.es/josepverd/
http://weib.caib.es/Recursos/geologia_mallorca/geoimatges/index.html