Presentació feta per a l'assignatura de Cultura i Literatura per a Infants i Joves en Llengua Catalana de 3r de Grau en Filologia Catalana: 'Històries del Paradís', de Xavi Sarrià
Size: 1.77 MB
Language: none
Added: Nov 13, 2014
Slides: 26 pages
Slide Content
Històries del Paradís , de Xavi Sarrià Exposició feta a càrrec de J. Àngel Cano Mateu per a l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana
Qui és l’autor ? Xavi Sarrià (Barcelona, 1977). Escriptor, lletrista i cantant d’ Obrint Pas : La revolta de l’ànima (1997), Obrint Pas (2000), Terra (2002), La Flama (2004), En moviment (2005), Benvingut al Paradís (2007) o Coratge (2011). J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana Xavi Sarrià, cantant i escriptor
Cançons-himne : “ La flama ”, “ Som ”, “ No tingues por ”, “ Cant de Maulets ” (adaptació de la cançó d’Al Tall), “ Del Sud ”, “ Avui com ahir ”, “ El gran circ dels invisibles ”, “ Camins ”, “ La vida sense tu ”, “ Al país de l’olivera ”, etc. Defensa de les causes perdudes: llibertat, tolerància, valencianisme-catalanisme (com a unitat), antifeixisme, igualtat, antimonàrquics, a favor de les classes populars (maulets), en contra del poder, cultura de resistència. J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana Obrint Pas Logotip amb el puny de la resistència i de la lluita
Personalitats homenatjades: Joan Fuster (1), Vicent Andrés Estellés (2), Ovidi Montllor (3), Muhammad Ali (4), Salvador Allende (5), Ernesto “ Che ” Guevara (6), Guillem Agulló (7), Mavi Dolz (8)... J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana 4 7 3 2 1 5 6 8
Cantants i grups col·laboradors: Miquel Gil, Al Tall, Inadaptats (Eina), Feliu Ventura, La Gossa Sorda, Aspencat , Orxata Sound System , Pep Gimeno “Botifarra”, Rude Man, Juan José Blanco, Tóbal Rentero , Abdeljalil Kodssi , Trikizio , Odi, Soul Atac, Ba-Tukem Tukada , Orquestra Àrab de Barcelona, Pau Alabajos , Fermin Muguruza , Borja Penalba ... J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana Orquestra Àrab de Barcelona Rude Man Fermin Muguruza Tóbal Rentero Àlex Vendrell, Inadaptats (Eina) Josep Nadal (La Gossa Sorda), Feliu Ventura i Xavi Sarrià (Obrint Pas)
Primer grup en català que ix més enllà dels Països Catalans : · Euskal Herria · Galícia · Castella · Occitània · França · Itàlia · Alemanya · Suïssa · Croàcia · Grècia · Veneçuela · Palestina · Japó Cartell de la gira pel Japó, Japan Tour 2011 J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana Històries del Paradís Editorial Bromera (Alzira). Colecció : L’Eclèctica. Primera edició, 2008. Traducció al castellà: Historias del Paraíso , Txalaparta , 2011. A partir de 15-16 anys. Coberta: David Segarra Portada: Colors: groc daurat/marró, gris, negre. Fotografia: xiquet que mira seriosament l’objectiu, dos joves jugant a bàsquet i un gratacel de fons. Tot amb tonalitats de grisos i negres. Imatge dels suburbis d’algun país “desenvolupat”.
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana Títol “Històries”: 22 relats breus “Paradís”: ‘Estat de felicitat amb relació a llocs amens, confortables, plens de pau.’ (GDLC) INTERPRETACIÓ Llibre de meravelles , de V. A. Estellés: “Teoria i pràctica de la flor natural” – “Propietats de la pena”. El “Paradís” anunciat mai és un Paradís idealitzat: uns suburbis, la immigració i les pasteres, la violència masclista; però també l’esperança, la il·lusió, les ganes de canviar el món per a arribar a eixe “Paradís” somiat de cadascú. És, doncs, el Paradís real, el del dia a dia.
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana Títol dels relats 22 relats amb substantius com a títol: Breus, però directes: “Ambició”, “Coratge”, “Orgull”, etc. Significats relacionats entre ells: “Esperança” – “Terror” (contrast), “Por” – “Silenci” (hiperònim – cohipònim), etc. Parcialment temàtics: dirigeixen el lector cap a un final, però no mostren res de la història que ens contaran. Creen, d’una manera abstracta, el camp lèxic de tot el recull.
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana Paratextos : Cites Inici: “El més important no és la caiguda, sinó l’aterratge.” ( La Haine , 1995) EQUILIBRI: “L’escala fosca del desig no té barana.” (“Foc de pales”, Bruixa de dol, Maria-Mercè Marçal, 1977) SUBURBI: “Las banderas de mi casa son la ropa tendida.” (“ Malos pensamientos ”, ¿ Dónde están mis amigos ? , Extremoduro, 1993) Maria-Mercè Marçal Escena de la pel·lícula La Haine (1995)
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana CALFRED: “La gent ens imagina caminant carrer avall amb metralladores, però l’únic que tenim són unes guitarres, uns amplificadors i uns timbals. Aquest és el nostre armament i és amb tot el que lluitem.” ( Joe Strummer , The Clash ) DESFICI: “Mare, pare, mireu el vostre xicotet monstre.” (“ Incomplete ”, Stranger than fiction , Bad Religion , 1994) ESPERANÇA: “Dos dies. La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la . Tu tries: t’arrossegues o somies.” (“La vida són dos dies”, La vida són dos dies... Cedir-la o guanyar-la! , At-Versaris , 2008) Joe Strummer , The Clash
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana AMBICIÓ: “No existeixen dones lletges, sinó dones mandroses.” (Coco Chanel) ALLIBERAMENT: “És tan misteriós el país de les llàgrimes...” ( El Petit Príncep , Antoine de Saint-Exupéry , 1943) OBLIT: “Vingueren. Ells tenien la Bíblia i nosaltres la terra. I ens digueren: Tanqueu els ulls i reseu. I quan els tornàrem a obrir, ells tenien la terra i nosaltres la Bíblia.” (“Les terres i la Bíblia”, Jomo Kenyatta ) Jomo Kenyatta
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana CORATGE: “La frontissa que grinyola és la que aconsegueix l’oli.” ( Malcolm X) ORGULL: “El món es divideix en dues categories: els qui tenen l’arma carregada i els qui caven. Tu caves.” ( El bo, el lleig i el dolent , Sergio Leone, 1966) FAM: “Los nadie , que cuestan menos que la bala que los mata.” (“Los nadie ”, El libro de los abrazos , Eduardo Galeano , 1989) Eduardo Galeano Malcolm X
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana OASI: “Tenim allò que no us agrada: el futur.” (“Passatgers entre paraules fugaces”, Mahmud Darwix ) TV: “¡Y aquí llega el concursante patético del día !”, Humor Amarillo ) ÉS A DIR... Pistes interpretatives per als contes (+ Títol) Valors que defensen: llibertat, coratge, música com a eina per a canviar el món, lluita diària pels nostres drets, constància, esforç. Postures que critiquen: falta d’atenció als fills (excés de consentiment), desigualtat entre homes i dones, masclisme i “pautes” de la societat, crítica a l’Església/religió, pobresa, fam, marginació, diferències socials/econòmiques, televisió porqueria. Mahmud Darwix
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana Característiques Personatges: Infants, joves, adults, animals, personatges de videojocs. Un jove finlandés que fuig en l’institut d’un assassí; una trapezista; un mosquit cadet infiltrat en les FARC; uns joves als suburbis de París; una jove japonesa que vol ser “popular” a través de la xarxa; un cantant que vol canviar el món amb la música; un supervivent de la guerra; una dona treballadora que ha de traure endavant la seua filla; una família amb el pare esquizofrènic, la mare, una alcohòlica, i ell un jove desficiós; una formiga que aspira “baixar” en l’escala social; Mario Bros i l’alliberament de la seua regió, a mans de Koopa ; dos joves immigrants que han de sobreviure al trajecte amb pastera; un islamista suïcida; un jove constructor amb ambició; les declaracions d’un soldat nord-americà; un argentí que ha de robar per sobreviure; un part; diferents personatges de la parafernàlia televisiva.
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana Escenaris: Ciutats i països : Helsinki , París, Japó, Colòmbia, Argentina, Turquia, Bòsnia, Croàcia, Hamburg, EUA, Mali, València... Situacions: l’institut , el circ, els suburbis, el mar i una pastera, la guerrilla, un concert, l’habitació d’una jove, les muntanyes de Turquia, el món dels Xampinyons, una platja, la televisió, un mòdul d’aïllament... Imatge del videojoc Super Mario Bros
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana Equilibri Protagonista: una trapezista. - Situació inicial: escena on la trapezista, plena de blaus, comença l’espectacle. Desenvolupament: Record de totes les vesprades, tots els assajos. Comentaris d’ànim dels seus companys (l’amo del circ, el domador de tigres, el pallasso de les dues cares oposades): “ Vinga , tu pots fer-ho!”, “ets una gran trapezista”, “encara podries anar més lluny”. Conscienciació: “Avui ho faré, avui ho intentaré”. Aconsegueix fer el salt que s’havia proposat. Desenllaç: Assassina el seu marit amb un ganivet. “Per fi m’he atrevit. Per fi ho he aconseguit”. Conclusions: Gir brusc al final. Pistes al llarg del conte (blaus, comentaris). Era capaç de jugar-se la vida cada dia i no de desfer-se del marit, que la maltractava?
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana Calfred Protagonista : Nkrumah . Situació: en un concert, en una regió de l’Àfrica. Fets a comentar: Música com a eina per a canviar el món (cançons d’esperança, fa sentir-se vius). “la sida és el nostre enemic” + puny negre tancat = resistència i lluita. Crítica a la societat occidental, que oprimeix els països subdesenvolupats (“serem lliures”). Cançó: “Mentides. Mentiren a la mare, mentiren al pare, mentiren a l’àvia, mentiren als estudiants i als observadors internacionals.” (“ Mentides ”, Obrint Pas) Nabil Mansour , músic català d’origen palestí
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana Desfici Protagonista: Natsuko Situació inicial: els pares li regalen un PC portàtil per complir les seues obligacions d’adolescent. Desenvolupament: Crea un bloc, el més popular, el més comentat i el més envejat. És el seu “Paradís”. Hi escriu experiències sexuals, tot i que l’acusen de mentidera. S’està dies sense eixir de l’habitació, només connectada a Internet. Comença a xatejar buscant cibersexe; troba un nord-americà i es masturba, però aquell l’abandona i s’enfada. (Relació amb “Avorriment”) Desenllaç: Apaga l’ordinador; hi havia una notícia sobre un assassinat a Finlàndia. (Relació amb “Por”) Per a “desconnectar”, juga a la Wii . Conclusions: Falta d’atenció dels pares. Excés de consentiment: jove malcriada. Perills d’Internet. Pornografia infantil-juvenil (lliure accés a les webs relacionades amb el tema).
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana Oblit Protagonista: Sisou ( Sisoumani Diabaté ) Estructura: una carta a la seua mare on s’excusa perquè sap que no li arribaran totes les que ha escrit. Situació inicial: promesa als dos germans (Kareem i Sisou ) de poder arribar a Europa, on podran tenir una vida millor. Enganyats: llarga odissea en pastera. Desenvolupament: Al principi, somriures i rialles. Després, calamitats i sofriments per l’oratge i per les condicions inhumanes. Kareem protegeix el seu germà. Però morirà. La barca bolcarà amb Sisou i la resta d’immigrants. Alçarà el puny amb la carta dins la mà cridant: “No t’oblide . No m’oblides”. (Cançó “ Dakar ”) El salvaran “els homes de la mirada fosca”. Desenllaç: seran internats en el Centre d’Internaments d’Estrangers (CIE), a Barcelona. Conclusions: Combatre el racisme i la xenofòbia. Els immigrants no se’n van del seu país natal per gust, sinó per buscar-se la vida. Tolerància i respecte. No permetre que uns pocs s’aprofiten de la majoria .
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana TV (I) Situació : personatge assegut en un sofà mentre canvia de canals. Missatges: a) Quan és telespectador: Sèries i pel·lícules: “una de francesa en blanc i negre ambientada en una barriada de París” ( La Haine ), El senyor dels anells , Lost . Esports: hoquei sobre gel, bàsquet (NBA), rugbi. Canals d’història: documental sobre la guerra de l’Iraq (relació amb “Orgull”). Gran Germà : 24 hores connectat en directe. Públiques del nord (TV3), quan encara no les havien tallades. La primera (TV1): “la de todos ”, Tengo una pregunta para usted (al president del govern espanyol). El canal valencià (Canal 9): crític, ganes de vomitar, contra els catalans, l’excessiva informació quan plou, els programes de tertúlia... Cadena logotip verd (La Sexta): futbol, capaç de mantenir la gent apegada a la pantalla. Cadena logotip roig ( Cuatro ): ix Boris Izaguirre ( Channel Nº4 ), crítica a Fama . Cadena logotip de colors (Antena 3): El diario de Patricia .
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana TV (II) b) Quan és protagonista (somni): Dins del president del govern espanyol, que intenta esquivar les preguntes. Dins de la dona d’El Diario de Patricia , amb ràbia, por, pressió, maltractaments. Dins de la model de 17 anys, que s’inicia en l’anorèxia. Dins del presentador del guinyol: notícia de la matança a la Franja de Gaza – mal aparcat el 4x4. Dins d’un vaquer que dispara a l’aire en senyal de la conquesta d’un poble indi. Dins d’una serp que es menja un caçador i el fa sofrir. Dins d’un famós , retratat mentre es gitava amb un transsexual. Dins d’un concursant del Gran Germà , que rep les queixes d’una companya per no haver fregat el pis. Barreja: dins d’un africà que intenta matar l’enemic, que són uns jugadors de hoquei, amb la reraguarda d’uns altíssims jugadors de l’NBA ; dins de Mickey Mouse, despullat i en una pel·lícula porno, que carda amb un soldat d’elit, amb milions de formigues... Logotip del Gran Germà
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana N’han parlat... Gemma Lluch: “Un món plural [ Històries del Paradís ] més enllà de les classes, on és possible que els personatges “ tinguen allò que no els agrada: el futur”. Però també és possible que lectures com aquestes els ajude a construir-se amb coratge, intel·ligència i mirada crítica.” (“Lectures adolescents per a la # primaveravalenciana ”, Pensar la lectura , 2012) Antoni Rubio: “Un treball que permet copsar les inquietuds d’una generació que, en plena crisi d’idees, es resisteix a deixar de pensar que un altre planeta és possible.” (“Històries del Paradís, la mirada de Xavi Sarrià a un món contradictori”, El Mundo , 2008) Isabel-Clara Simó: “Pensem a partir de les imatges que ens formem del món (...). Per això, qui domina, no la informació, sinó les imatges que es fixen en la informació, té el poder. En literatura, si ho analitzes, et fas un fart de riure, perquè en l’imaginari col·lectiu de qualsevol país apareixen com a grans escriptors autèntiques mediocritats. (...) Doncs bé: ensopegues amb el text de Xavi Sarrià (...), i veus un escriptoràs que et serra la gola i et deixa sense alé . Parla de violència i d’ambigüitat moral, parla de paradoxes mortals, parla de culpabilitat, parla de la brutalitat de viure i la de morir.” (“Es diu Xavi Sarrià”, Avui , 2008)
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana Conclusions i propostes Recomanar aquest llibre com a lectura per als instituts, sobretot, a partir de 4t d’ESO . A partir d’aquest, treballar a l’aula temes tan importants en la societat com el racisme, l’anorèxia, els grups marginals, l’opressió, la cerca de la llibertat... Seria interessant igualment buscar informació sobre els autors de cada cita, ja que, en major o menor mesura, tots han sigut o són revolucionaris (en el sentit positiu de canviar el món), i ningú d’ells ix en els mitjans. Un exercici agradable: escoltar el disc Benvinguts al Paradís , d’Obrint Pas, mentre hom llig el llibre (sobretot, aquells contes que estiguen totalment relacionats amb les respectives cançons). Benvingut al Paradís, Obrint Pas
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana Totes les experiències del grup (i, potser, personals també), es veuen reflexades al llarg de les narracions: els viatges arreu del món, el coneixement d’altres cultures i tradicions, l’obertura de mires. Eclecticisme: els relats barregen música, lluita, valors, arguments, cinema, poesia, rebuig a l’opressió. Llibres com el de Xavi Sarrià són necessaris hui en dia; desperten l’esperit crític i tracten temes molt més complexos que les típiques històries d’amor, de porros, de drogues o de sexe adolescent, que ja es mostren a la televisió. Segons l’escriptor ollerià Francesc Mompó , perquè un conte siga bo, ha de tenir un d’aquestos tres factors (o tots tres): Un tremp literari que estèticament enamore el lector. Una intensitat narrativa que no et permeta apartar-ne els ulls. Un final sorprenent que et deixe bocabadat. - En major o menor mesura, l’escriptor i cantant aconsegueix, sinó els tres sempre, sí algun d’aquestos factors en tots els contes. Per tant, no hi ha dubte: ens trobem davant d’un grandíssim conjunt de relats que poden portar sense cap problema l’etiqueta de LITERATURA . Xavi Sarrià, cantant i escriptor
J. Àngel Cano Mateu Grau de Filologia Catalana I... PLAS! “Mentre caus tot va bé... Mentre caus tot va bé... Mentre caus tot va bé... Mentre caus tot va bé... Mentre caus tot va bé... Mentre caus tot va bé ... Però el més important no és la caiguda, sinó l’aterratge.” (pàg. 152, Benvingut al Paradís, Xavi Sarrià, extret de La Haine , 1995)