Impressionisme i Puntillisme

1. ARTS FIGURATIVES ARTS FIGURATIVES
2ª meitat XIX i pas al segle XX 2ª meitat XIX i pas al segle XX
IMPRESSIONISMEIMPRESSIONISME
PUNTILLISMEPUNTILLISME
Història de l’ArtHistòria de l’Art
IES Ramon LlullIES Ramon Llull
Maria Assumpció Granero CuevesMaria Assumpció Granero Cueves

2. Esquema generalEsquema general
En pintura, el segle XIX es va En pintura, el segle XIX es va caracteritzarcaracteritzar per perquè,què, en cada una de les en cada una de les
seves duesseves dues meitats meitats, es va donar la presència de, es va donar la presència de dos estils: dos estils:
Primera meitatPrimera meitat
NeoclaNeoclasssicismesicisme
Romanticisme Romanticisme
Segona meitatSegona meitat
RealismeRealisme
ImpressionismeImpressionisme, Neoimpressionisme o Puntillisme i Postimpressionisme , Neoimpressionisme o Puntillisme i Postimpressionisme

3. Introducció: Pas del XIX al XXIntroducció: Pas del XIX al XX
L’art del segle XX es caracteritza per la manifestació de múltiples corrents que L’art del segle XX es caracteritza per la manifestació de múltiples corrents que
es denominen es denominen ”ismes””ismes”. No totes les tendències artístiques se succeeixen . No totes les tendències artístiques se succeeixen
linealment en el temps, sinó que moltes són coetánies i s’entrellacen entre si.linealment en el temps, sinó que moltes són coetánies i s’entrellacen entre si.

Així, les avantguardes no es poden entendre intentant establir un ordre Així, les avantguardes no es poden entendre intentant establir un ordre
cronològic precís i rigurós.cronològic precís i rigurós.

És un tòpic, per una altra part, considerar l’art del segle XX com una ruptura És un tòpic, per una altra part, considerar l’art del segle XX com una ruptura
amb els moviments artístics anteriors, perquè els canvis ja es varen començar a amb els moviments artístics anteriors, perquè els canvis ja es varen començar a
notar a finals del XIX.notar a finals del XIX.

Es pot prendre com a data d’Es pot prendre com a data d’inici de la pintura modernainici de la pintura moderna l’any l’any 18631863. Aquest . Aquest
any any ManetManet pinta pinta Déjeuner sur l’herbe (L’esmorzar a l’herba)Déjeuner sur l’herbe (L’esmorzar a l’herba), i l’exposa en el , i l’exposa en el
Saló dels RefusatsSaló dels Refusats. La temàtica de l’obra tenia ja precedents en el Renaixement . La temàtica de l’obra tenia ja precedents en el Renaixement
italià, però el nou plantejament va causar un gran escàndol.italià, però el nou plantejament va causar un gran escàndol.

Els canvis que suposaren l’Impressionisme i, després, el Postimpresionisme Els canvis que suposaren l’Impressionisme i, després, el Postimpresionisme
constituixen el punt de partida dels corrents del segle XX. constituixen el punt de partida dels corrents del segle XX.

4. EL CAMÍ CAP A LA EL CAMÍ CAP A LA
MODERNITATMODERNITAT
LA PINTURA IMPRESSIONISTALA PINTURA IMPRESSIONISTA

5. Impressinisme. DefinicióImpressinisme. Definició
L'Impressionisme és l’estil artístic, fonamentalmet pictòric, però també L'Impressionisme és l’estil artístic, fonamentalmet pictòric, però també
escultòric, nascut a escultòric, nascut a França en l’últim quart del segle XIXFrança en l’últim quart del segle XIX, caracteritzat per , caracteritzat per
pinzellades soltes de taques de colors purs, juxtaposades, amb la qual cosa pinzellades soltes de taques de colors purs, juxtaposades, amb la qual cosa
intenta captar la llum reflectida en els objectesintenta captar la llum reflectida en els objectes. És l’escola artística que va . És l’escola artística que va
marcar la marcar la ruptura de l’art modern ambruptura de l’art modern amb l‘academicismel‘academicisme. Destaca la seva . Destaca la seva
tendència a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens, més tendència a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens, més
que l'aspecte estable i conceptual de les coses. L'impressionisme és considerat que l'aspecte estable i conceptual de les coses. L'impressionisme és considerat
el fenomen més important de l’art europeu des del Renaixement. el fenomen més important de l’art europeu des del Renaixement.
Cada pintor impressionista dedicava temps a l’estudi de la tècnica pictòrica. Cada pintor impressionista dedicava temps a l’estudi de la tècnica pictòrica.
Durant la guerra de 1870, Durant la guerra de 1870, Monet, Pissarro i SisleyMonet, Pissarro i Sisley van anar a Anglaterra, on van anar a Anglaterra, on
admiraren l’obra de admiraren l’obra de Constable i TurnerConstable i Turner. En tornar treballaren junts a la vora del . En tornar treballaren junts a la vora del
Sena i les seves obres mostren elements comuns durant un temps.Sena i les seves obres mostren elements comuns durant un temps.
MonetMonet
SisleySisley

6. IMPRESSIONISMEIMPRESSIONISME
“L’artista ha de pintar el què veu, però de la manera en què ho
veu”

7. Impresionisme i l’art de final segle XIXImpresionisme i l’art de final segle XIX
Context històricContext històric
Els impressionistes viuen al París de la 2ª ½ del segle XIX, l’escenari de Els impressionistes viuen al París de la 2ª ½ del segle XIX, l’escenari de
totes les revolucions: el 1848, el Segon Imperi, la Comuna i la III totes les revolucions: el 1848, el Segon Imperi, la Comuna i la III
República. Després del fracàs de la Comuna de París (1871) i la brutal República. Després del fracàs de la Comuna de París (1871) i la brutal
repressió de les classes populars, la burgesia francesa es consolidà en el repressió de les classes populars, la burgesia francesa es consolidà en el
poder amb la poder amb la IIIIII RepúblicaRepública. El capitalisme, que s’havia començat a . El capitalisme, que s’havia començat a
desenvolupar amb el 2n Imperi, es consolidà a França. Les forces desenvolupar amb el 2n Imperi, es consolidà a França. Les forces
productives van créixer com mai, els avenços en la investigació científica i productives van créixer com mai, els avenços en la investigació científica i
la creació de nous materials transformaren radicalment l’aspecte la creació de nous materials transformaren radicalment l’aspecte
d’Europa.d’Europa.
La La concepció de la realitat, de la naturalesa i de l’home canviàconcepció de la realitat, de la naturalesa i de l’home canvià a a
un ritme vertiginós, que en molts aspectes no s’havia produït des del un ritme vertiginós, que en molts aspectes no s’havia produït des del
Renaixement. Per exemple, París és l’escenari, també, dels grans canvis Renaixement. Per exemple, París és l’escenari, també, dels grans canvis
urbanístics dirigits pel baró urbanístics dirigits pel baró HausmannHausmann: apareixen els grans boulevards, : apareixen els grans boulevards,
les les exposicions universalsexposicions universals creen monuments emblemàtics com la creen monuments emblemàtics com la Torre Torre
EiffelEiffel i l’especulació urbanística afavoreix grans negocis, que possibiliten i l’especulació urbanística afavoreix grans negocis, que possibiliten
l’aparició d’una burgesia de nous rics. Tots aquests canvis afectaren l’aparició d’una burgesia de nous rics. Tots aquests canvis afectaren
profundament l’art.profundament l’art.

8. Impresionisme i l’art de final segle XIXImpresionisme i l’art de final segle XIX
Context històricContext històric
París bull amb l’activitat dels artistes i intel·lectuals que es reuniexen en els París bull amb l’activitat dels artistes i intel·lectuals que es reuniexen en els
cafés (el centre de reunió dels impressionistes fou el cafés (el centre de reunió dels impressionistes fou el Café GuerboisCafé Guerbois), on ), on
discuteixen d’art, de política, de poesia, dels avenços científics, etc. discuteixen d’art, de política, de poesia, dels avenços científics, etc.
L’impressionisme s’identifica amb la bohèmia, l’esquerra política, el món dels L’impressionisme s’identifica amb la bohèmia, l’esquerra política, el món dels
intel·lectuals crítics amb el poder com Émile Zola.intel·lectuals crítics amb el poder com Émile Zola.
El món artístic continua girant entorn als El món artístic continua girant entorn als SalonsSalons, grans exposicions anuals , grans exposicions anuals
organitzades per les Acadèmies sota el patrocini del govern i on momés organitzades per les Acadèmies sota el patrocini del govern i on momés
s’exposaven les obres que superaven la selecció oficial.s’exposaven les obres que superaven la selecció oficial.
El conservadurisme oficial queda contrarestat per la importància, cada cop més El conservadurisme oficial queda contrarestat per la importància, cada cop més
gran, de la figura del gran, de la figura del marxantmarxant, que aconsella i dirigeix artistes i clients, i els , que aconsella i dirigeix artistes i clients, i els
allibera de la dependència dels Salons i les Acadèmies.allibera de la dependència dels Salons i les Acadèmies.
La crítica d’art és present a la premsa escrita i l’interès per l’art creix; una La crítica d’art és present a la premsa escrita i l’interès per l’art creix; una
crítica adversa és preferible al silenci que condemna l’artista a l’oblit. És crítica adversa és preferible al silenci que condemna l’artista a l’oblit. És
significatiu que el moviment impressionista prenguès el seu nom d’una frase significatiu que el moviment impressionista prenguès el seu nom d’una frase
despectiva del crític despectiva del crític Louis LeroyLouis Leroy..
Davant aquesta realitat canviant, Davant aquesta realitat canviant, l’l’impressionisme i el simbolismeimpressionisme i el simbolisme, suposen , suposen
el final del cicle pictòric iniciat al Renaixement i, per l’altra part, l'el final del cicle pictòric iniciat al Renaixement i, per l’altra part, l'origen de l’art origen de l’art
contemporani després dels postimpressionistescontemporani després dels postimpressionistes. .

9. AntecedentsAntecedents
1) 1) La preocupació històrica per la llumLa preocupació històrica per la llum (captar-la a través del color). La (captar-la a través del color). La
característica fonamental de l’impressionisme és el seu afany per característica fonamental de l’impressionisme és el seu afany per captar, captar,
mitjançant tocs cromàtics, la llum que canvia constantmentmitjançant tocs cromàtics, la llum que canvia constantment. Aquesta captació . Aquesta captació
de la llum va ser una ambició present des del Renaixement: de la llum va ser una ambició present des del Renaixement: Piero della Piero della
FrancescaFrancesca (s. (s. XV), XV), Leonardo i TiciàLeonardo i Ticià (s. XVI), (s. XVI), Velázquez i RembrandtVelázquez i Rembrandt (s. (s.
XVII). Però els antecedents més directes els trobem en el s. XIX:XVII). Però els antecedents més directes els trobem en el s. XIX:
 a) Enquadraments lluminosos que acompanyen la temàtica a) Enquadraments lluminosos que acompanyen la temàtica
revolucionària del revolucionària del romanticismeromanticisme ( (DelacroixDelacroix i la sevai la seva Llibertat Llibertat).).
 b) Elb) El realisme realisme de de Coubert Coubert en el que es forma en el que es forma ManetManet, però els , però els
impressionistes descriuen la percepció del món natural sense missatge moral o impressionistes descriuen la percepció del món natural sense missatge moral o
social.social.

 c) c) Paisatges poètics de l’Paisatges poètics de l’escola de Barbizonescola de Barbizon, que pintaven a l’exterior , que pintaven a l’exterior
des de 1840, encara que les pintures eren acabades al taller. des de 1840, encara que les pintures eren acabades al taller. MilletMillet, a la vegada , a la vegada
influït per influït per CorotCorot i els i els paisagistes holandesos del s. XVIIpaisagistes holandesos del s. XVII, encara que aquestos , encara que aquestos
glorifiquen la vida dels camperols i els impressionistes faran una observació glorifiquen la vida dels camperols i els impressionistes faran una observació
directa del paisatge natural, lliure d’elements narratius. directa del paisatge natural, lliure d’elements narratius.

10. AntecedentsAntecedents
 d) L’expressivitat d’d) L’expressivitat d’Honoré DaumierHonoré Daumier, caricaturista i crític social, que retrata , caricaturista i crític social, que retrata
allò esencial de l’expressió facial humana i el gest corporal, influirà en allò esencial de l’expressió facial humana i el gest corporal, influirà en DegasDegas..
 e) Paisatgisme anglès de e) Paisatgisme anglès de Constable i TurnerConstable i Turner, que a més de preocupar-se , que a més de preocupar-se
per la llum, mostraven el seu interès per captar el vent, la pluja i el sol. per la llum, mostraven el seu interès per captar el vent, la pluja i el sol.
Aplicaven colors purs i, a certa distància, provocaven els efectes desitjats.Aplicaven colors purs i, a certa distància, provocaven els efectes desitjats.
 f) f) Estampes japonesesEstampes japoneses. L’art japonés començà a difondre’s a París amb . L’art japonés començà a difondre’s a París amb
l’obertura de la botiga l’obertura de la botiga La Porte ChinoiseLa Porte Chinoise. Els . Els gravats de Hokusaigravats de Hokusai mostren la mostren la
composició obliqua, línies simplificades, formes esquematitzades, utilització de composició obliqua, línies simplificades, formes esquematitzades, utilització de
colors plans, sense ombres ni modelats, sense preocupació per la perspectiva, colors plans, sense ombres ni modelats, sense preocupació per la perspectiva,
amb enquadraments insòlits, la seva capacitat per a amb enquadraments insòlits, la seva capacitat per a captar captar fugissers efectes fugissers efectes
atmosfèricsatmosfèrics, la temàtica basada en la vida quotidiana. , la temàtica basada en la vida quotidiana.

11. Théodore Géricault, El rai de la Medusa, 1819, Oli sobre
llenç, 491 x 717 cm, Museu del Louvre, París

12. Delacroix, Delacroix,
Llibertat Llibertat
guiant el guiant el
poblepoble, 1830, , 1830,
oli sobre tela, oli sobre tela,
260 x 325 260 x 325
cm., Museu cm., Museu
del Louvre, del Louvre,
París, FrançaParís, França

13. TurnerTurner
ConstableConstable
Escola paisagística anglesaEscola paisagística anglesa Escola de Barbizon (França)Escola de Barbizon (França)
MilletMillet
RousseauRousseau
Antecedents de l’ ImpressionismeAntecedents de l’ Impressionisme

14. Estampes japonesesEstampes japoneses
Sota la gran ona de KanagawaSota la gran ona de Kanagawa. . HokusakiHokusaki

15. La gran onada de KanagawaLa gran onada de Kanagawa (1823-1829) de (1823-1829) de HokusaiHokusai

16. Antecedents Antecedents
Impressionisme Culminació d’una evolució de l’art afavorit per les Impressionisme Culminació d’una evolució de l’art afavorit per les
circumstàncies històriques de finals s. XIX:circumstàncies històriques de finals s. XIX:
A) El A) El Positivisme filosòfic Positivisme filosòfic i la teoria de les sensacions de Locke, així com els i la teoria de les sensacions de Locke, així com els
progressos científics progressos científics (interès creixent dels físics pel fenomen de la llum): (interès creixent dels físics pel fenomen de la llum):
accentuen la importància de l’experiència i estimulen la recerca dels pintors de accentuen la importància de l’experiència i estimulen la recerca dels pintors de
la veritat visual: una manera diferent de mirar, de contemplar... “el combat del la veritat visual: una manera diferent de mirar, de contemplar... “el combat del
temps i la llum contra la matèria sòlida”. És a dir, temps i la llum contra la matèria sòlida”. És a dir, rebutgen el realisme clàssic i rebutgen el realisme clàssic i
el culte a la matèria i cerquen una pintura més sensitiva, que plasmi el culte a la matèria i cerquen una pintura més sensitiva, que plasmi
l’experiència de les sensacions visuals fugitivesl’experiència de les sensacions visuals fugitives..
B) L’aparició de la B) L’aparició de la fotografiafotografia fa qüestionar la identitat de la pintura, que ja no fa qüestionar la identitat de la pintura, que ja no
es pot limitar a ser una simple imitació de la realitat.es pot limitar a ser una simple imitació de la realitat.
C) Les C) Les teories òptiques de Chevreul i de Maxwellteories òptiques de Chevreul i de Maxwell: d’aquí que els colors no : d’aquí que els colors no
s’obtinguin a partir de la mescla en la paleta, sinó per s’obtinguin a partir de la mescla en la paleta, sinó per mescla òpticamescla òptica en el llenç, en el llenç,
que es cerque l’exaltació dels colors complementaris i es prescindeix del negre que es cerque l’exaltació dels colors complementaris i es prescindeix del negre
(negació de la llum), amb la finalitat d’aconseguir colors nets, purs, lluminosos i (negació de la llum), amb la finalitat d’aconseguir colors nets, purs, lluminosos i
vibrants. vibrants.

17. El impressionistes El impressionistes
coneixen les teories de coneixen les teories de
Newton sobre la Newton sobre la
descomposició de la llum descomposició de la llum
llumllum
colorcolor
Llei de constrastos simultanis de ChevreulLlei de constrastos simultanis de Chevreul
P = Primaris o P = Primaris o
generadors generadors
S = Secundaris o S = Secundaris o
complementaris complementaris
Cadascun dels colors secundaris és el Cadascun dels colors secundaris és el
complementari del color primaricomplementari del color primari
Teoria del colorTeoria del color
Tècnicament Tècnicament
aplicaven els aplicaven els
colors sobre la colors sobre la
tela, sense tela, sense
barrejar-los a la barrejar-los a la
paleta.paleta.
Les pinzellades eren soltes (punt, coma, Les pinzellades eren soltes (punt, coma,
esborrany) i a certa distància del llenç els colors esborrany) i a certa distància del llenç els colors
es barregen en la retina de l’espectadores barregen en la retina de l’espectador
“trompe l’oeil“trompe l’oeil”.”.
Pinzellades soltes i lliuresPinzellades soltes i lliures

18. Característiques I Característiques I
1) 1) Rebuig del realisme academicista: la Rebuig del realisme academicista: la línia, el volum i el clarobscurlínia, el volum i el clarobscur no tenen no tenen
cap importància. cap importància. Desaparició del dibuixDesaparició del dibuix: l’exclouen i queda reduït a traços : l’exclouen i queda reduït a traços
lleugers, i diluït entre el color, desapareix el clarobscur (no utilització del negre lleugers, i diluït entre el color, desapareix el clarobscur (no utilització del negre
per enfosquir els colors, queda proscrit, ni grisos, ni terres). Les ombres del per enfosquir els colors, queda proscrit, ni grisos, ni terres). Les ombres del
color deixen de ser fosques i es redueixen a espais acolorits amb un estudi de color deixen de ser fosques i es redueixen a espais acolorits amb un estudi de
les relacions entres les tonalitats complementàries.les relacions entres les tonalitats complementàries.
2) R2) Representació plàstica de la vibració òptica de la llumepresentació plàstica de la vibració òptica de la llum. . Teoria dels colorsTeoria dels colors: de : de
Newton sobre la descomposició dels colors, i de Chevreul la combinació dels Newton sobre la descomposició dels colors, i de Chevreul la combinació dels
colors. Hi ha 3 colors primaris o generadors (groc, vermell i blau) i 3 secundaris colors. Hi ha 3 colors primaris o generadors (groc, vermell i blau) i 3 secundaris
o complementaris (viola, taronja i verd). Cadascun dels colors secundaris és el o complementaris (viola, taronja i verd). Cadascun dels colors secundaris és el
complementari del primari que no entra en la seva composició. La fusió no es complementari del primari que no entra en la seva composició. La fusió no es
fa al pinzell sinó a la retina de l’espectador, que confon tocs pròxims de colors fa al pinzell sinó a la retina de l’espectador, que confon tocs pròxims de colors
primaris. La primaris. La “llei dels contrastos simultanis” de Chevreul“llei dels contrastos simultanis” de Chevreul, els , els colors difonen una colors difonen una
orla del cromatisme complementariorla del cromatisme complementari..
3) F3) Figuració amb eliminació del detall i de tot caràcter descriptiu. Recerca de la iguració amb eliminació del detall i de tot caràcter descriptiu. Recerca de la
claretat i la lluminositat. Indiferència pel tema, l’única preocupació és la claretat i la lluminositat. Indiferència pel tema, l’única preocupació és la
plasmació de la llum i la fugacitat del colorplasmació de la llum i la fugacitat del color: Els objectes només es veuen en la : Els objectes només es veuen en la
mesura que la llum hi incideix. mesura que la llum hi incideix.

19. Característiques II Característiques II
4) En la recerca de la bellesa d’aquesta sensació directa, les formes es plasmen
de forma inacabada, insinuada i vaporosa, arribant, fins i tot, a
desmaterialitzar-se.
5) Preocupació per fixar les impressions momentànies de la naturalesa:
Repetició dels temes en diferents circumstàncies d'il·luminació cromàtica,
intensitat solar, boira..., etc., per captar la diversitat d’un mateix paisatge.
6) El pintor cerca la llum fugaz i el ràpid canvi dels colors. Treball a l’aire lliure:
van fugir del convencionalisme dels tallers i es traslladaren al camp.
7) Pinzellada solta: feta de taques de color pastoses i gruixudes, sense retocar-
les, per traduir les vibracions atmosfèriques més fidelment. Exemple de l’interès
per plasmar els efectes canviants de la llum: Catedral de Rouen en 5 moments
diferents del dia (Monet, FITXA 140).
8) Temes quotidians, a més de paisateges vibrants: curses de cavalls, ballets
de dansa, vida de París, cabarets, music-hall, passejos en barca, banys,
distraccions populars...
9) Prescindeixen de la perspectiva basada en les regles de geometria: primer
pla fins la línea de l’horitzó mitjançant disminuació dels tons.

20. TÈCNICATÈCNICA
No artistes intuïtiusNo artistes intuïtiusestudiosos estudiosos
–Teoria dels colorsTeoria dels colors
–Plasmació de la llum Plasmació de la llum (“Els objectes es veuen en la mesura (“Els objectes es veuen en la mesura
que la llum hi incideix”)que la llum hi incideix”)
–Aparences successives: El quadre és un efecte Aparences successives: El quadre és un efecte
de llum (repetició temes) de llum (repetició temes)
–Coloració de les ombres (no clarobscurs): no Coloració de les ombres (no clarobscurs): no
perspectiva geomètricaperspectiva geomètrica
–Pinzellada soltaPinzellada solta
–Sortida a l’aire lliureSortida a l’aire lliure

21. Història moviment impressionista: Història moviment impressionista:
Origen del nom IOrigen del nom I
18631863, , Édouard ManetÉdouard Manet exposa el quadre exposa el quadre L’esmorzar a l’herbaL’esmorzar a l’herba que va que va
escandalitzar els sectors tradicionals, vinculats a les exposicions oficials d’art, escandalitzar els sectors tradicionals, vinculats a les exposicions oficials d’art,
però que va entusiasmar als innovadors, que s’uneixen per lluitar plegats pel però que va entusiasmar als innovadors, que s’uneixen per lluitar plegats pel
triomf dels seus ideals. Van aconseguir que al costat del Saló, s’obrís un annex triomf dels seus ideals. Van aconseguir que al costat del Saló, s’obrís un annex
on poder exposar les obres no admeses. El on poder exposar les obres no admeses. El Saló del RefusatSaló del Refusat va tenir gran va tenir gran
afluència de públic que anava per a riure. Va ser un fracàs econòmic i de afluència de públic que anava per a riure. Va ser un fracàs econòmic i de
crítica. crítica.
1874, 1874, els innovadors organitzen, els innovadors organitzen, paral·lelament al Saló oficial, una una exposicióexposició a a
l’estudi del fotògraf l’estudi del fotògraf NadarNadar: l: l’impressionisme es dóna a conéixer. Manet, que era
partidari d’enviar els quadres al Saló, no va voler participar. Sí que ho van fer
Monet, Pissarro, Degas, Renoir, Cézanne, Sisley i altres. Manifesten la
seva voluntat col·lectiva de fer un art nou que trenqui amb l’academicisme i la
trivialitat artística imperant en l’època.

22. L
E
D
É
J
E
U
N
E
R
S
U
R
L’
H
E
R
B
E
Édourd Édourd ManetManet, , L’esmorzar aL’esmorzar a l’herba l’herba, 1863, , 1863,
oli sobre tela, 206 x 265 cm, Museu d’Orsay, París, Françaoli sobre tela, 206 x 265 cm, Museu d’Orsay, París, França

23. Mestres de l’Impressionisme i del Mestres de l’Impressionisme i del
Neoimpressionisme o PuntillismeNeoimpressionisme o Puntillisme
MANETMANET, Édouard (francès), Édouard (francès)
MONETMONET, Claude (francès), Claude (francès)
RENOIRRENOIR, Auguste (francès) , Auguste (francès)
DEGASDEGAS, Edgard (francès), Edgard (francès)
PISSARROPISSARRO, Camille (francès), Camille (francès)
SISLEYSISLEY, Alfred (anglès), Alfred (anglès)
MORISOTMORISOT, Bherte (francesa), Bherte (francesa)
CASSATCASSAT, Mary (amaricana), Mary (amaricana)
SEURATSEURAT, Georges (francès, Puntillisme), Georges (francès, Puntillisme)
SIGNACSIGNAC, Paul (francès, Puntillisme), Paul (francès, Puntillisme)

24. Claude Monet Claude Monet
Auguste RenoirAuguste Renoir
Camille PissarroCamille Pissarro
Paul Cézanne Paul Cézanne
Edgar DegasEdgar Degas
Berthe Morisot
La La història història de l’Impressionisme comença a París, el de l’Impressionisme comença a París, el
15 d’abril de 187415 d’abril de 1874 quan una colla de joves quan una colla de joves
pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell any, pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell any,
decidiren, malgrat tot, exposar llurs creacions en la decidiren, malgrat tot, exposar llurs creacions en la
galeria-saló del fotògraf Nadar, en el 3r pis de la galeria-saló del fotògraf Nadar, en el 3r pis de la
casa 35 del Boulevard des Capucines.casa 35 del Boulevard des Capucines.
«Société Anonyme des artistes»«Société Anonyme des artistes»
Alfred Sisley Alfred Sisley

25. GASPARD FÉLIX TOURNACHON NADARGASPARD FÉLIX TOURNACHON NADAR
Atelier Nadar, 35 Atelier Nadar, 35 Boulevard Des Capucines,Boulevard Des Capucines, 1860 1860

26. Història moviment impressionista: Història moviment impressionista:
Origen del nom IIOrigen del nom II
Els treballs exposats motivaren el Els treballs exposats motivaren el rebuig generalitzat de la crítica i del públicrebuig generalitzat de la crítica i del públic. .
No n’hi va haver comprensió cap aquelles pintures que no contaven històries, No n’hi va haver comprensió cap aquelles pintures que no contaven històries,
sinó que eren temes vulgars: regates als rius, dames en el jardí, etc.sinó que eren temes vulgars: regates als rius, dames en el jardí, etc.
L’exhibició del quadre de L’exhibició del quadre de Claude MonetClaude Monet ”Impression, soleil levant” (Impressió: ”Impression, soleil levant” (Impressió:
sol naixent)sol naixent),, va batejar el nou moviment amb el nom despectiu va batejar el nou moviment amb el nom despectiu
d’d’impressionistesimpressionistes..
Un periodista, Un periodista, Louis LeroyLouis Leroy, va criticar sarcàsticament i amb menyspreu aquells , va criticar sarcàsticament i amb menyspreu aquells
artistes i l’obra dient: “Aquesta pintura, vaga i brutal a primera vista, ens artistes i l’obra dient: “Aquesta pintura, vaga i brutal a primera vista, ens
sembla que és alhora l’afirmació de la ignorància i la negació de la bellesa”. sembla que és alhora l’afirmació de la ignorància i la negació de la bellesa”.
18761876, , segona exposiciósegona exposició al carrer Le Peletier (no va rebre millor acollida). al carrer Le Peletier (no va rebre millor acollida).

27. MONETMONET: : ”Impression, soleil levant””Impression, soleil levant”
Port de Le Havre, Port de Le Havre,
1872.1872.
Predomini Predomini
absolut de la taca absolut de la taca
solta de color per solta de color per
aconseguir aconseguir
efectes de llum.efectes de llum.
Llum del sol Llum del sol
naixent entre la naixent entre la
boirina de boirina de
l’albada.l’albada.

28. Història moviment impressionista: Història moviment impressionista:
Origen del nom IIIOrigen del nom III
18771877, , tercera exposiciótercera exposició. Les . Les burlesburles van caure ara especialment van caure ara especialment sobre sobre CézanneCézanne, ,
que realitza una que realitza una geometrització de la realitatgeometrització de la realitat. Però paral·lelament al rebuig . Però paral·lelament al rebuig
majoritari de la crítica, es va formar un majoritari de la crítica, es va formar un grup d’grup d’incondicionalsincondicionals de de
l’impressionisme, com l’impressionisme, com ZolaZola. Poc a poc, les vendes van millorant i . Poc a poc, les vendes van millorant i Durand-RuelDurand-Ruel
es converteix en el marxant francès del grupes converteix en el marxant francès del grup, cosa que allibera als pintors de , cosa que allibera als pintors de
la tirania del Saló (un marxant d’EUA els comprà quadres i això suscita el la tirania del Saló (un marxant d’EUA els comprà quadres i això suscita el
respecte de la societat francesa).respecte de la societat francesa).

Entre Entre 1887 i 18901887 i 1890 es pot dir que l’impressionisme és es pot dir que l’impressionisme és acceptatacceptat, i entre , i entre 1890 i 1890 i
1900 l’1900 l’èxitèxit comercial el consagra. A més a més de l’èxit comercial i de crítica comercial el consagra. A més a més de l’èxit comercial i de crítica
que tindrà a partir d’aquell moment, aquest que tindrà a partir d’aquell moment, aquest estil representa l’estil representa l’autentica autentica
ruptura amb la pintura tradicional i el punt de partida de l’art pictòric ruptura amb la pintura tradicional i el punt de partida de l’art pictòric
del s. XXdel s. XX. .
En definitiva, el començament fou una En definitiva, el començament fou una reacció social contra l’impressionismereacció social contra l’impressionisme
tot i l’entusiasme dels innovadors. tot i l’entusiasme dels innovadors.

29. MManetanet
MMonetonet
RenoirRenoir
DegasDegas
Pissarro Pissarro
SisleySisley (anglès) (anglès)
Morisot Morisot
(tots francesos)(tots francesos)
Cassatt Cassatt (nord-americ(nord-americanaana))
COMENÇA … ImpressionismeImpressionisme

30. ÉDOUARD ÉDOUARD
MANETMANET

31. ÉÉdouard Manet douard Manet (1832-1883)(1832-1883)
Se’l sol incloure en l’impressionisme, però en realitat és Se’l sol incloure en l’impressionisme, però en realitat és
més realista que no impressionistamés realista que no impressionista..
El fet cert és que és l’antecedent immediat de El fet cert és que és l’antecedent immediat de
l’impressionisme: Manet utilitzava una pinzellada ràpida l’impressionisme: Manet utilitzava una pinzellada ràpida
i empastadai empastada..
Pertanyia a una família acomodada, i era un home Pertanyia a una família acomodada, i era un home
bastant cultebastant culte..
 Viatja a Espanya i queda captivat per l’obra de Goya i Viatja a Espanya i queda captivat per l’obra de Goya i
VelázquezVelázquez..
 És el pintor de la vida moderna, de l’esdevenir És el pintor de la vida moderna, de l’esdevenir
quotidiàquotidià..

32. ÉÉdouard Manet douard Manet
Característiques pinturaCaracterístiques pintura
És transcendental, banderer i inspirador del moviment impressionista però, És transcendental, banderer i inspirador del moviment impressionista però,
malgrat les analogies amb ell no adoptar, totalment, els principis, i mai no es malgrat les analogies amb ell no adoptar, totalment, els principis, i mai no es
va comprometre amb el moviment, ni va participar en les seves exposicions.va comprometre amb el moviment, ni va participar en les seves exposicions.
Els impressionistes es van apropiar de la Els impressionistes es van apropiar de la importància que Manet donava a la importància que Manet donava a la
llumllum, de l’intent de , de l’intent de transmetre la sensaciótransmetre la sensació, dels temes de , dels temes de l’actualitat l’actualitat
quotidianaquotidiana, dels , dels colors clarscolors clars i de l’ i de l’arbitrarietat de la perspectivaarbitrarietat de la perspectiva. I, a . I, a
diferència d’ellsdiferència d’ells, Manet , Manet no va suprimirno va suprimir de la seva paleta el de la seva paleta el blanc, el negre i blanc, el negre i
el grisel gris, la seva pinzellada no es fragmentava en petites comes, practicava amb , la seva pinzellada no es fragmentava en petites comes, practicava amb
reticència la pintura a l’aire lliure i treballava el paisatge però introduint-hi reticència la pintura a l’aire lliure i treballava el paisatge però introduint-hi
figures.figures.

Es proposava demostrar la sensació en estat pur, el que impressiona Es proposava demostrar la sensació en estat pur, el que impressiona
mitjançant els sentits, la sensació immediata que produeix la mitjançant els sentits, la sensació immediata que produeix la plasmació de la plasmació de la
llum, abans que sigui elaborada i corregida per l’intel·lectellum, abans que sigui elaborada i corregida per l’intel·lecte. La seva pintura, . La seva pintura,
sense clarobscurs i sense relleus, està feta a partir de zones de colors plans. sense clarobscurs i sense relleus, està feta a partir de zones de colors plans.
NoNo hi ha hi ha distinció entre la llum i l’ombradistinció entre la llum i l’ombra, només una , només una juxtaposició de colors de juxtaposició de colors de
diverses tonalitatsdiverses tonalitats..

33. LL
EE
DD
ÉÉ
JJ
EE
UU
NN
EE
RR
SS
UU
RR
L’L’
HH
EE
RR
BB
EE
Édourd Édourd ManetManet, , L’esmorzar aL’esmorzar a l’herba l’herba, 1863, , 1863,
oli sobre tela, 206 x 265 cm, Museu d’Orsay, París, Françaoli sobre tela, 206 x 265 cm, Museu d’Orsay, París, França

34. LL
EE
DD
ÉÉ
JJ
EE
UU
NN
EE
RR
SS
UU
RR
L’L’
HH
EE
RR
BB
EE
Édourd Édourd ManetManet, , L’esmorzar aL’esmorzar a l’herba l’herba, 1863, , 1863,
oli sobre tela, 206 x 265 cm, Museu d’Orsay, París, Françaoli sobre tela, 206 x 265 cm, Museu d’Orsay, París, França

35. L’obra de L’obra de Manet Manet te varis antecedents en la història de l’Art, però cap va te varis antecedents en la història de l’Art, però cap va
produir tant d’escàndol…, tal vegada per tractar-se del retrat d’una jove de produir tant d’escàndol…, tal vegada per tractar-se del retrat d’una jove de
tan sols setze anys molt coneguda en París, Victorine Meurent, que seria la tan sols setze anys molt coneguda en París, Victorine Meurent, que seria la
seva model favorita i a qui retratarà en altra de les seves obres més seva model favorita i a qui retratarà en altra de les seves obres més
conegudes, Olympia.conegudes, Olympia.
James TissotJames Tissot - - La partie de carréeLa partie de carrée
Ticià Ticià - - Concert campestreConcert campestre

36. Giorgione/TiziàGiorgione/Tizià - - Concert campestreConcert campestre (1510)(1510)

37. James TissotJames Tissot - - La partie de carréeLa partie de carrée

38. Judici de ParisJudici de Paris ( (Gravat de Gravat de RaimondiRaimondi a partir de a partir de RafaelRafael))

39. Picasso Picasso - - Le déjeuner sur l’herbeLe déjeuner sur l’herbe

40. Édouard Édouard
ManetManet
Bar del Folies-BergèreBar del Folies-Bergère
OlympiaOlympia
El BalcóEl Balcó
L’ execució de MaximiliàL’ execució de Maximilià

41. La maja nuaLa maja nua
GoyaGoya
ManetManet rep influències rep influències
de de

42. Édouard ManetÉdouard Manet, , OlympiaOlympia, , 1863, 1863,
Oli sobre llenç, 130´5 x 190 cm, Musée d´Orsay, Oli sobre llenç, 130´5 x 190 cm, Musée d´Orsay,
ParísParís

43. L’academicisme i la inspiració de L’academicisme i la inspiració de ManetManet en els grans mestres és en els grans mestres és
evident.evident.
TiciàTicià - - Venus d’UrbinoVenus d’Urbino
Manet Manet - - OlympiaOlympia

44. Édouard ManetÉdouard Manet, , PífanoPífano, ,
1866, oli sobre llenç, 160 x 1866, oli sobre llenç, 160 x
98 cm, Musée d´Orsay, París98 cm, Musée d´Orsay, París
VelázquezVelázquez, , Pablo de ValladolidPablo de Valladolid

45. Édouard Édouard ManetManet, , Natura morta: fruita i meló en un aparadorNatura morta: fruita i meló en un aparador, ,
1866, oli sobre tela, 60 x 92 cm, The National Gallery of Art, 1866, oli sobre tela, 60 x 92 cm, The National Gallery of Art,
Washington, DC, Estats UnitsWashington, DC, Estats Units

46. Édouard Édouard ManetManet, ,
L’estacióL’estació, 1873, , 1873,
oli sobre tela, oli sobre tela,
94 x 115 cm, 94 x 115 cm,
The National The National
Gallery of Art, Gallery of Art,
Washington, Washington,
DC, Estats UnitsDC, Estats Units

47. Édouard ManetÉdouard Manet
Retrat d’Émile ZolaRetrat d’Émile Zola

48. Édouard ManetÉdouard Manet
El balcóEl balcó

49. Édouard ManetÉdouard Manet
A la platjaA la platja

50. Édouard ManetÉdouard Manet
Pintant al seu estudi flotant Pintant al seu estudi flotant

51. Édouard ManetÉdouard Manet
El bar del Folies BergèreEl bar del Folies Bergère

52. CLAUDE CLAUDE
MONETMONET

53. Edouard ManetEdouard Manet (1(1832-1883)832-1883)
El El més poèticmés poètic dels pintors impressionistes; la seva principal dels pintors impressionistes; la seva principal
aportació és la sensibilitat i la seva voluntat de captar les aportació és la sensibilitat i la seva voluntat de captar les
formes que canvien contínuament.formes que canvien contínuament.

En les sèries de En les sèries de variacions d’un mateix tema: variacions d’un mateix tema: El Parlament El Parlament
de Londresde Londres, , La Catedral de RouenLa Catedral de Rouen ((FITXA 140FITXA 140)), , Les NimfeesLes Nimfees..., ...,
experimenta els efectes de la llum en diferents hores del dia i experimenta els efectes de la llum en diferents hores del dia i
en diverses condicions atmosfèriquesen diverses condicions atmosfèriques; no pretén fixar el que és, ; no pretén fixar el que és,
sinó plasmar el que canvia. Són sinó plasmar el que canvia. Són composicions planes, sense composicions planes, sense
perspectivaperspectiva..
Preocupat pels Preocupat pels efectes estètics de la combinació de colorsefectes estètics de la combinació de colors, ,
realitza un realitza un art essencialment decoratiuart essencialment decoratiu. Pinta . Pinta atmosferesatmosferes més més
que objectes, i sobrepassa la simple figuració. En les seves que objectes, i sobrepassa la simple figuració. En les seves
sèries, Monet sèries, Monet obre el camí de la investigació cap a l’art obre el camí de la investigació cap a l’art
abstracteabstracte. . KandinskyKandinsky va aprendre de Monet que va aprendre de Monet que la forma i el la forma i el
color expressen emocions per sí mateixoscolor expressen emocions per sí mateixos. Va pintar més de . Va pintar més de
3.000 quadres, sobretot paisatges, marines i escenes fluvials. 3.000 quadres, sobretot paisatges, marines i escenes fluvials.
Destaquen les Destaquen les Regates d'ArgenteuilRegates d'Argenteuil, on capta, mitjançant , on capta, mitjançant
pinzellades ràpides i soltes, els reflexos lluminosos de l’aigua. pinzellades ràpides i soltes, els reflexos lluminosos de l’aigua.

54. Claude MonetClaude Monet, , El pont d’ArgenteuilEl pont d’Argenteuil
 No es busca la profunditat sinó la No es busca la profunditat sinó la
lluminositat i realitat canviantlluminositat i realitat canviant

55. Claude MonetClaude Monet, , El pont d’ArgenteuilEl pont d’Argenteuil

56. Claude MonetClaude Monet,, Regates a Argenteuil

57. Claude MonetClaude Monet, , La platja a TrouvilleLa platja a Trouville

58. Claude MonetClaude Monet, , Sol naixent, Impressió Sol naixent, Impressió (1872)(1872)

60. L’obra dels paisagistes anglesos L’obra dels paisagistes anglesos TurnerTurner i i ConstableConstable influeix en els influeix en els
impressionistes.impressionistes.

61. TurnerTurner, , El gran canal de VenèciaEl gran canal de Venècia, 1835, oli sobre tela, Metropolitan , 1835, oli sobre tela, Metropolitan
Museum of Art, Nova York, Estats UnitsMuseum of Art, Nova York, Estats Units

62. TurnerTurner,, Pluja, vapor i velocitat Pluja, vapor i velocitat (1844)(1844)

63. Claude MonetClaude Monet , , Impression, soleil levantImpression, soleil levant, ,
OliOli sobre tela sobre tela, 48 x 63 cm,, 48 x 63 cm, Musee Marmottan,Musee Marmottan, ParParísís

64. ClaseshistoriaClaseshistoria
Historia del ArteHistoria del Arte
© 2006 Guillermo Méndez Zapata© 2006 Guillermo Méndez Zapata
Claude-Oscar MonetClaude-Oscar Monet
Impressió: sol naixentImpressió: sol naixent
Colores purosColores puros
y brillantesy brillantes
Pinceladas divididasPinceladas divididas
en bandas horizontalesen bandas horizontales
o verticales (suele preferir laso verticales (suele preferir las
redondeadas pararedondeadas para
el agua y las nubes)el agua y las nubes)
DesapariciónDesaparición
del dibujodel dibujo
(contornos difuminados)(contornos difuminados)
Claroscuros sustituidoClaroscuros sustituido
por yuxtaposición depor yuxtaposición de
colorescolores
Pinceladas enPinceladas en
diferentes direccionesdiferentes direcciones
Diagonal de lasDiagonal de las
tres barcazastres barcazas
Sol naranja (cálido)Sol naranja (cálido)
rodeado de azules fríosrodeado de azules fríos
El título del cuadro hizoEl título del cuadro hizo
que un crítico de arteque un crítico de arte
(Louis Leroy) denominara(Louis Leroy) denominara
despectivamente al movimientodespectivamente al movimiento
““impresionismo” y los artistasimpresionismo” y los artistas
que participaron en la exposiciónque participaron en la exposición
en la sala del fotógrafoen la sala del fotógrafo
Nadar (antiacademicismo)Nadar (antiacademicismo)
lo aceptaronlo aceptaron
Monet prefiereMonet prefiere
Reflejar la atmósferaReflejar la atmósfera
y el agua (va a ser ely el agua (va a ser el
único que permaneceúnico que permanece
fiel al estilo toda sufiel al estilo toda su
vida)vida)
Equilibrio deEquilibrio de
la composición:la composición:
Formas que están porFormas que están por
encima del horizonteencima del horizonte
se reflejan en el marse reflejan en el mar

66. Claude MonetClaude Monet , , Les rosellesLes roselles

67. Claude MonetClaude Monet
Estany amb Estany amb
nimfees o nimfees o
nennenúúfarsfars ( (18991899))
Oli sobre llenç,Oli sobre llenç,
88,3 x 93,1 cm,88,3 x 93,1 cm,
Museu National Museu National
Gallery, Londres Gallery, Londres

68. Claude MonetClaude Monet, , Palau de Mula en VenèciaPalau de Mula en Venècia (1908) (1908)
Oli sobre llenç,Oli sobre llenç, 62 x 81,1 cm,62 x 81,1 cm, National Gallery of Art National Gallery of Art

69. Claude MonetClaude Monet Interior de l’Interior de l’estació de Saint Lazareestació de Saint Lazare

70. ClaseshistoriaClaseshistoria
Historia del ArteHistoria del Arte
© 2006 Guillermo Méndez Zapata© 2006 Guillermo Méndez Zapata
Claude-Oscar MonetClaude-Oscar Monet
Sèrie de l’Estació deSèrie de l’Estació de
Saint LazareSaint Lazare
Temática revoluciónTemática revolución
industrialindustrial
Serie de alSerie de al
menos siete cuadrosmenos siete cuadros
Espacio enmarcado porEspacio enmarcado por
el triángulo del techo deel triángulo del techo de
la estaciónla estación
Objetos captado a travésObjetos captado a través
de las densas manchas dede las densas manchas de
color del vapor de aguacolor del vapor de agua
CaracterísticasCaracterísticas
generalesgenerales

71. Claude MonetClaude Monet, ,
La passejadaLa passejada

72. Claude MonetClaude Monet,,
La catedral de RouenLa catedral de Rouen

(FITXA 140)

73. John Constable (1776-1837),John Constable (1776-1837), La catedral de Salisbury vista des del La catedral de Salisbury vista des del
jardí del palau episcopaljardí del palau episcopal, (1823), Oli sobre llenç, 87’6 x 111’8 cm, , (1823), Oli sobre llenç, 87’6 x 111’8 cm,
Victoria and Albert Museum, LondresVictoria and Albert Museum, Londres

74. Claude-Oscar MonetClaude-Oscar Monet, , Catedral de RouenCatedral de Rouen
A ple solA ple solAmb temps grisAmb temps grisPrimer solPrimer sol

75. Claude-OscarClaude-Oscar M Moonetnet, , Sèrie Sèrie Catedral de RouanCatedral de Rouan,, 1894 1894

76. Claude-OscarClaude-Oscar M Moonetnet, , Sèrie Sèrie Catedral de RouanCatedral de Rouan,, 1894 1894

77. ClaseshistoriaClaseshistoria
Historia del ArteHistoria del Arte
© 2006 Guillermo Méndez Zapata© 2006 Guillermo Méndez Zapata
Claude-Oscar MonetClaude-Oscar Monet
Sèrie Catedral de RouenSèrie Catedral de Rouen
Serie de másSerie de más
de cuarenta lienzosde cuarenta lienzos
DesmaterializaciónDesmaterialización
de las formasde las formas
Le interesa más que elLe interesa más que el
edificio en sí, cómo se ve afectadaedificio en sí, cómo se ve afectada
la catedral por la incidencia de la luzla catedral por la incidencia de la luz
en distintos momentos del día y desdeen distintos momentos del día y desde
diferentes ángulos (se iba desplazandodiferentes ángulos (se iba desplazando
hacia la derecha)hacia la derecha)

78. ClaseshistoriaClaseshistoria
Historia del ArteHistoria del Arte
© 2006 Guillermo Méndez Zapata© 2006 Guillermo Méndez Zapata
CaracterísticasCaracterísticas
generalesgenerales
Captar lo efímeroCaptar lo efímero
de la realidadde la realidad
Pintan al aire libre (para poder aprehender las variaciones de luz)Pintan al aire libre (para poder aprehender las variaciones de luz)
Tema principal el paisajeTema principal el paisaje
Escenas de la naturalezaEscenas de la naturaleza
Escenas urbanasEscenas urbanas
Interés porInterés por
lo cotidianolo cotidiano
Análisis de la incidenciaAnálisis de la incidencia
de la luz sobre los objetosde la luz sobre los objetos
Pinceladas rápidas, enérgicasPinceladas rápidas, enérgicas
Relación espacio, tiempo y luzRelación espacio, tiempo y luz
(series sobre un mismo tema)(series sobre un mismo tema)
ComposiciónComposición
Diversidad de encuadresDiversidad de encuadres
(por influjo de la fotografía(por influjo de la fotografía)
Multitud de puntosMultitud de puntos
de vistade vista
Distribución libre deDistribución libre de
volúmenes y vacíosvolúmenes y vacíos
ColoresColores
Colores puros,Colores puros,
claros y luminososclaros y luminosos
Salvo Renoir no suelenSalvo Renoir no suelen
emplear el negroemplear el negro
Sombras conseguidas con el colorSombras conseguidas con el color
complementario correspondientecomplementario correspondiente
Estudio teóricoEstudio teórico
de los coloresde los colores
Rueda cromáticaRueda cromática
Toques rápidos y sueltos.
Yuxtaposición de manchas
muy saturadas de color
Dibujo relegado.
Colores industrialesColores industriales Más variedad y vivezaMás variedad y viveza
Se fusionan en retinaSe fusionan en retina
del espectadordel espectador
Ausencia de perfilesAusencia de perfiles
Primarios,Primarios,
Secundarios,Secundarios,
complementarioscomplementarios

79. Claude-OscarClaude-Oscar M Moonetnet, , El Tamesi a WestminsterEl Tamesi a Westminster, Londres, Londres

80. Claude-Claude-
OscarOscar
MMoonetnet, ,
Les casesLes cases
del del
Parlament,Parlament,
El sol a El sol a
través través
de la boirade la boira

81. Claude-OscarClaude-Oscar M Moonetnet, , Les cases del ParlamentLes cases del Parlament, Londres, Londres

82. Claude-OscarClaude-Oscar M Moonetnet,, Nenúfars, Els núvolsNenúfars, Els núvols

83. Claude-OscarClaude-Oscar
MMoonetnet
NenúfarsNenúfars

84. Claude-Oscar Claude-Oscar MMoonetnet, , Nenúfars, Reflex verdNenúfars, Reflex verd

85. ClaseshistoriaClaseshistoria
Historia del ArteHistoria del Arte
© 2006 Guillermo Méndez Zapata© 2006 Guillermo Méndez Zapata
Claude-Oscar MonetClaude-Oscar Monet
Sèrie nimfeesSèrie nimfees
En algunas busca un encuadreEn algunas busca un encuadre
que elimina cualquier referenciaque elimina cualquier referencia
espacial (ni horizonte, niespacial (ni horizonte, ni
fondo). Va a tener granfondo). Va a tener gran
repercusión en la posteriorrepercusión en la posterior
pintura abstractapintura abstracta
DoceDoce
obrasobras
Una enfermedad ocularUna enfermedad ocular
le hace percibir los colores de forma diferente:le hace percibir los colores de forma diferente:
Antes de operarse dominan los amarillos,Antes de operarse dominan los amarillos,
después dominan los azulesdespués dominan los azules

86. Claude-Oscar MonetClaude-Oscar Monet, , El jardí de l’artista a GivernyEl jardí de l’artista a Giverny

87. AUGUSTEAUGUSTE
RENOIRRENOIR
El gronxadorEl gronxador, 1876, 1876

88. Fou un Fou un revolucionarirevolucionari i al mateix temps i al mateix temps
mantingué el pes de la mantingué el pes de la tradiciótradició. .
En les seves obres es poden apreciar En les seves obres es poden apreciar
aspectes tradicionals com ara la aspectes tradicionals com ara la tècnica tècnica que que
recorda a recorda a TiciàTicià i les seves i les seves formes plenes formes plenes
de les figures femeninesde les figures femenines rememoren rememoren
l’estètica de l’estètica de RubensRubens. .
Però, també, es poden identificar aspectes Però, també, es poden identificar aspectes
revolucionaris: utilització de revolucionaris: utilització de taques amb taques amb
tonalitats intenses de colors primaris que tonalitats intenses de colors primaris que
reflecteixen les vibracions de la llumreflecteixen les vibracions de la llum
ondulant entre les fulles, com es pot ondulant entre les fulles, com es pot
comprovar en la seva obra més famosa, on comprovar en la seva obra més famosa, on
les formes semblen tremolar plenes de les formes semblen tremolar plenes de
dinamisme (dinamisme (Le Moulin de la GaletteLe Moulin de la Galette, 1886)., 1886).
Encara que les figures dels seus quadres Encara que les figures dels seus quadres
reclamen l’atenció de l’espectador, de fet, reclamen l’atenció de l’espectador, de fet,
no existeixen punts més importants que els no existeixen punts més importants que els
altres. L’artista omple totes les seves teles altres. L’artista omple totes les seves teles
de flamejades de color i les figures de flamejades de color i les figures
humanes són també molt importants en la humanes són també molt importants en la
seva obra.seva obra.
Auguste RenoirAuguste Renoir (1841-1919) (1841-1919)
Le Moulin de la Galette, 1876

89. Pierre-Auguste Pierre-Auguste
RenoirRenoir,,
La llotjaLa llotja, 1874, 1874

90. Pierre-Auguste RenoirPierre-Auguste Renoir,,
Retrat de MonetRetrat de Monet, 1875, 1875

91. Pierre-Auguste RenoirPierre-Auguste Renoir,,
La primera sortidaLa primera sortida, 1875, 1875

92. Pierre-Auguste Pierre-Auguste RenoirRenoir, , Le Moulin de la GaletteLe Moulin de la Galette, 1876, , 1876,
oli sobre llenç, Musée d´Orsay, París (oli sobre llenç, Musée d´Orsay, París (FITXA 141FITXA 141))

93. Pierre-Auguste Pierre-Auguste RenoirRenoir, , Le Moulin de la GaletteLe Moulin de la Galette, ,
1876, oli sobre llenç, Musée d´Orsay, París (1876, oli sobre llenç, Musée d´Orsay, París (FITXA 141FITXA 141))

94. Pierre-Auguste RenoirPierre-Auguste Renoir,,
El gronxadorEl gronxador, 1876, 1876

95. Pierre-Auguste Pierre-Auguste RenoirRenoir, ,
Alfonsine FournaisAlfonsine Fournais, 1879, 1879

96. Pierre-Auguste Pierre-Auguste RenoirRenoir, ,
Dinar dels barquersDinar dels barquers, 1879, 1879

97. Pierre-Auguste Pierre-Auguste RenoirRenoir, , Le déjeuner des canotiers, Esmorzar dels Le déjeuner des canotiers, Esmorzar dels
barquers o de remersbarquers o de remers, 1881, oli sobre llenç, Philips Memorial Gallery, , 1881, oli sobre llenç, Philips Memorial Gallery,
WashingtonWashington

98. Pierre-Auguste Renoir, Esmorzar dels remers, 1881

99. Joves al pianoJoves al piano, 1892, 1892
Després del banyDesprés del bany, 1888, 1888
Pierre-Auguste RenoirPierre-Auguste Renoir

100. Pierre-Auguste RenoirPierre-Auguste Renoir,,
El passeigEl passeig,1906,1906

101. BanyistesBanyistes, 1918, 1918
RR
EE
NN
OO
II
RR

102. Pierre-Auguste RenoirPierre-Auguste Renoir, , BanyistesBanyistes,1919,1919

103. EDGAREDGAR
DEGASDEGAS
Autoretrat, 1855

104. La seva La seva preparació clàssicapreparació clàssica (va estudiar a (va estudiar a
RafaelRafael i va ser seguidor d’i va ser seguidor d’IngresIngres a França), a França),
va fer que va fer que valorés més el dibuix, la forma, valorés més el dibuix, la forma,
que no pas el colorque no pas el color..
A partir de 1862 es convertí en un defensor de A partir de 1862 es convertí en un defensor de
les teories impressionistes, després d’haver les teories impressionistes, després d’haver
passat per altres fases pictòriques.passat per altres fases pictòriques.
El seu és un impressionisme més de la forma El seu és un impressionisme més de la forma
que del color. Són molt innovadores les seves que del color. Són molt innovadores les seves
composicions, en les quals mostra un especial composicions, en les quals mostra un especial
interès per les contorsions i el moviment de les interès per les contorsions i el moviment de les
figuresfigures i amb enquadraments molt originals, i amb enquadraments molt originals,
que evidencien la que evidencien la influència de les estampes influència de les estampes
japonesesjaponeses. La llum sorgeix en els reflexos de . La llum sorgeix en els reflexos de
faldilles de ballarines, captades en un instant faldilles de ballarines, captades en un instant
fugaç. També demostra una gran preocupació fugaç. També demostra una gran preocupació
per la per la llum interiorllum interior, no pas per la de l’aire lliure., no pas per la de l’aire lliure.

Té gran interès en la figura humana, en les Té gran interès en la figura humana, en les
seves múltiples posicions. Els seus temes seves múltiples posicions. Els seus temes
preferits van ser les preferits van ser les ballarines i les curses de ballarines i les curses de
cavallscavalls, on el moviment era l’element bàsic. , on el moviment era l’element bàsic.
També realitzà escultures d’aquests temes. També realitzà escultures d’aquests temes.
Edgar DegasEdgar Degas (1834-1917) (1834-1917)
La classe de dansaLa classe de dansa, , 1873 -18761873 -1876

105. L’estrella L’estrella
18781878
L’assaig L’assaig
1873-1878 1873-1878

Dues planxadoresDues planxadores, 1884, 1884
DD
EE
GG
AA
SS

106. La desfilada de cavalls davant La desfilada de cavalls davant
la tribunala tribuna
1866-18681866-1868
Curses de cavalls Curses de cavalls
1885-1888 1885-1888
A les cursesA les curses, 1879, 1879
D E G A SD E G A S

107. Hilaire-Germain-Edgar de GasHilaire-Germain-Edgar de Gas,,
LLa desfilada dels cavalls davant la tribunaa desfilada dels cavalls davant la tribuna, 1866-68, 1866-68

108. EEdgardgar Degas Degas
L’orquestra de l’òperaL’orquestra de l’òpera
18701870

109. Hilaire-Germain-Edgar de GasHilaire-Germain-Edgar de Gas
DEGASDEGAS
La classe de dansaLa classe de dansa..
Novedós en el tema:Novedós en el tema:
No l’apoteosi del teatre, No l’apoteosi del teatre,
sinó durant la classe, sinó durant la classe,
l’assaig o el descans.l’assaig o el descans.

110. EEdgardgar Degas Degas
Classe de dança Classe de dança
11873-1875 873-1875
OliOli sobre llenç sobre llenç
Musée d´Orsay Musée d´Orsay
ParísParís

111. Hilaire-Germain-Edgar de Gas, Assaig del ballet, 1874

112. L’absentaL’absenta, 1876, 1876
L’orquestra de l’òperaL’orquestra de l’òpera, 1870, 1870

113. Hilaire-Germain-Edgar de GasHilaire-Germain-Edgar de Gas
L’absenta, 1876

114. EEdgardgar Degas Degas
Bailarina a l’escenariBailarina a l’escenari, 1878 , 1878
Musée d´Orsay, ParísMusée d´Orsay, París

115. Hilaire-Germain-Edgar de Gas
Ballarina en verd, 1877-79

116. Hilaire-Germain-Edgar de Gas
Ballarina de catorce anys en tu-tú, 1879

117. EEdgardgar Degas Degas
Les
planxadores
1884

118. Hilaire-Germain-Edgar de GasHilaire-Germain-Edgar de Gas
Carrera de cavallsCarrera de cavalls, 1885, 1885

119. Edgar Degas
Tres ballarines en tu-tú violeta
1895

120. Hilaire-Germain-Edgar de GasHilaire-Germain-Edgar de Gas
Dona pentinant-seDona pentinant-se, 1895, 1895

121. D E G A SD E G A S
EE
DD
GG
AA
RR

122. CAMILLE CAMILLE
PISARROPISARRO

123. Era un dels membres més importants del Era un dels membres més importants del
grup i va fer el paper d’grup i va fer el paper d’element cohesionantelement cohesionant
entre els pintors del entre els pintors del Cafè GuerboisCafè Guerbois. .
Es va instal·lar a Es va instal·lar a PortoisePortoise, on va captar la , on va captar la
llum als arbres, als camins, a les teulades. llum als arbres, als camins, a les teulades.
D’aquest període anomenat de Pontoise D’aquest període anomenat de Pontoise
daten les seves daten les seves millors obres inspirades en millors obres inspirades en
Monet i CézanneMonet i Cézanne..
A partir de A partir de 18851885 es va interessar pels es va interessar pels
assaigs de assaigs de Seurat Seurat i de i de SignatSignat, després , després
d’aquest d’aquest període neoimpresionistaperíode neoimpresionista, va , va tornartornar
al lirisme i a l'esplendor cromàtic de al lirisme i a l'esplendor cromàtic de
l'l'impressionismeimpressionisme. .
El El 18951895, un empitjorament de la , un empitjorament de la malaltia malaltia
ocularocular que patia el va obligar a pintar que patia el va obligar a pintar
paisatges urbans de París des de la finestra: paisatges urbans de París des de la finestra:
Avinguda de l'ÒperaAvinguda de l'Òpera, , Jardí de les TulleríesJardí de les Tulleríes i i
Efecte deEfecte de neuneu. .
Camille Pissarro Camille Pissarro (1830-1903)(1830-1903)

124. CAMILLE PISSARROCAMILLE PISSARRO
CAPTA LA CAPTA LA
LLUM...LLUM...
als camins,als camins,
als arbres,als arbres,
A les A les
Teulades...Teulades...

125. Camille Pissarro
El El JardíJardí de Pontoise de Pontoise, 1877 , 1877
Jardí de les Tullerías

126. Camille PissarroCamille Pissarro
Efectes de neuEfectes de neu
Alfred Sisley: Alfred Sisley: Refracció de la llumRefracció de la llum

127. Camille PissarroCamille Pissarro
El Pont Neuf un matí d’hivernEl Pont Neuf un matí d’hivern

128. Camille Pissarro
Els terrats rojos, 1877

129. Camille PissarroCamille Pissarro
El mercat de Dieppe un matí assolellatEl mercat de Dieppe un matí assolellat, 1901, 1901

130. Camille Pissarro
Boulevard de Montmartre

131. ALFRED ALFRED
SISLEYSISLEY

132. Sisley,Sisley, pintor anglès resident a França, va viure pintor anglès resident a França, va viure
durant uns anys en aquest poble i va pintar durant uns anys en aquest poble i va pintar diferents diferents
versions de versions de Port-MarlyPort-Marly inundat. inundat.
Alfred Sisley Alfred Sisley (1839-1899)(1839-1899)
Pont de Villeneuve-la-GarennePont de Villeneuve-la-Garenne, 1872, 1872
Inundació a Port-MarlyInundació a Port-Marly, 1876 , 1876

133. ALFRED SISLEYALFRED SISLEY
Estudia els efectes de Estudia els efectes de
refracció de la llum a la neurefracció de la llum a la neu

134. Camille PissarroCamille Pissarro
Efectes de neuEfectes de neu
Alfred Sisley: Alfred Sisley: Refracció de la llumRefracció de la llum

135. Alfred SisleyAlfred Sisley
Pont de Villeneuve-la-Garenne, 1872

136. Alfred SisleyAlfred Sisley,, Inundació Inundació, 1873, 1873

137. Alfred SisleyAlfred Sisley
Neu a LouveciennesNeu a Louveciennes
18741874

138. Alfred SisleyAlfred Sisley, , Matí boirósMatí boirós, 1874, 1874

139. Alfred SisleyAlfred Sisley,, Inundació a Port Marly Inundació a Port Marly, 1876, 1876

140. Alfred SisleyAlfred Sisley, , Moret-sur-LoingMoret-sur-Loing, 1891, 1891

141. BERTHE BERTHE
MORISOTMORISOT

142. Berthe Morisot Berthe Morisot
(1863-1935)(1863-1935)
Va pintar el seu entorn social, sobretot dones, Va pintar el seu entorn social, sobretot dones,
nens, escenes domèstiques...nens, escenes domèstiques...
Pertanyia a l’alta burgesia i pintava el seu Pertanyia a l’alta burgesia i pintava el seu
entorn, com tots els impressionistes. entorn, com tots els impressionistes.
Estava casada amb el germà de ManetEstava casada amb el germà de Manet..
Retrat Retrat d’Éduard d’Éduard
ManetManet a a Berthe Berthe
MorisotMorisot. Fou la . Fou la
cunyada i cunyada i
l’alumna de l’alumna de
Manet.Manet.

143. Berthe Morisot, Marina, 1869

144. Berthe MorisotBerthe Morisot
La lectura La lectura
1870 1870

145. Berthe MorisotBerthe Morisot
En el balcó En el balcó
1870 1870

146. Berthe MorisotBerthe Morisot
El El bressolbressol
1872 1872

147. Berthe MorisotBerthe Morisot
El banyEl bany, 1885, 1885

148. Èdouard ManetÈdouard Manet
Berta MorisotBerta Morisot
Joaquim SorollaJoaquim Sorolla

149. Mary Cassat Mary Cassat (1844-1926)(1844-1926)
Americana instal·ladà Americana instal·ladà
a Europa i relacionadaa Europa i relacionada
amb els impressionistes.amb els impressionistes.
Pintà, sobretot, Pintà, sobretot, escenes domèstiques, plenes escenes domèstiques, plenes
d'espontaneïtat i naturalitatd'espontaneïtat i naturalitat. Mares amb els seus fills, . Mares amb els seus fills,
retrats plens de llum... retrats plens de llum...
Després evolucionà cap a diferents tècniques Després evolucionà cap a diferents tècniques
(postimpressionisme).(postimpressionisme).
AutoretratAutoretrat, 1878, 1878
Mare després del banyMare després del bany, 1880, 1880
Nen a l'habitació blau foscNen a l'habitació blau fosc, 1889 , 1889

150. EL CAMÍ CAP A LA EL CAMÍ CAP A LA
MODERNITATMODERNITAT
NEOIMPRESSIONISME, NEOIMPRESSIONISME,
DIVISIONISME O PUNTILLISMEDIVISIONISME O PUNTILLISME

151. Neoimpressinisme o puntillisme. Neoimpressinisme o puntillisme.
DefinicióDefinició
Estil pictòric desenvolupat a França a finals del segle XIX i caracteritzat per Estil pictòric desenvolupat a França a finals del segle XIX i caracteritzat per
pintar pintar aplicant colors pursaplicant colors purs sobre la tela mitjançant sobre la tela mitjançant tocs o puntstocs o punts que ja que ja no es no es
mesclen a la paletamesclen a la paleta, sinó s’havien de , sinó s’havien de fondre a la retina de l’espectadorfondre a la retina de l’espectador, amb la , amb la
qual cosa s’obté una gran sensació de vibració lluminosa.qual cosa s’obté una gran sensació de vibració lluminosa.
A la dècada dels 80, A la dècada dels 80, Georges Seurat i Paul SignacGeorges Seurat i Paul Signac, formats en el moviment , formats en el moviment
impressionista, impressionista, rebutgen el caràcter intuïtiu i sensorialrebutgen el caràcter intuïtiu i sensorial, i intenten donar un , i intenten donar un
fonament científic. Opinaven que la recreació poètica de la llum no responia a fonament científic. Opinaven que la recreació poètica de la llum no responia a
les exigències científiques de l’estudi del color amb què s’havia iniciat l’escola les exigències científiques de l’estudi del color amb què s’havia iniciat l’escola
impressionista. impressionista.
SeuratSeurat
SignacSignac

152. Antecedents i influènciesAntecedents i influències
En l’octava En l’octava exposició impressionista de 1886exposició impressionista de 1886, es va donar una alternativa a la , es va donar una alternativa a la
crisi del llenguatge artístic.crisi del llenguatge artístic.
El canvi de l’Impressionisme al Puntillisme es deu a les aportacions científiques i El canvi de l’Impressionisme al Puntillisme es deu a les aportacions científiques i
teòriques de l’obra de teòriques de l’obra de ChevreulChevreul Llibre sobre la complementarietat dels colorsLlibre sobre la complementarietat dels colors. .
L’apliquen: L’apliquen: els colors difonen una orla de cromatisme complementari, així el
blanc oposat al vermell sembla enverdir.
 “ “Ara la natura cal mirar-la amb els ulls de la ment”. S’allunyen de la impressió Ara la natura cal mirar-la amb els ulls de la ment”. S’allunyen de la impressió
visual ràpida i transitòria de Monet. visual ràpida i transitòria de Monet.
Cal superar, per tant, la visió retiniana i incidir en una concepció més Cal superar, per tant, la visió retiniana i incidir en una concepció més
conceptual. És el punt de partida de l’art abstracte posterior.conceptual. És el punt de partida de l’art abstracte posterior.

153. NEOIMPRESSIONISMENEOIMPRESSIONISME
“L’artista ha de pintar el què veu, però de la manera en què ho
veu” IMPRESSIONISTES
Georges Seurat: PuntillismeGeorges Seurat: Puntillisme
“Ara la natura cal mirar-la amb els ulls de la ment”. S’allunyen de la impressió
visual ràpida i transitòria de Monet. Divisionisme o impressionisme científic.

154. Diferències amb l’impressionismeDiferències amb l’impressionisme
Substitució de la pinzellada llarga per Substitució de la pinzellada llarga per punts de color purspunts de color purs, com si es tractés , com si es tractés
d’un d’un mosaicmosaic. La imatge adquireix una entitat desconeguda.. La imatge adquireix una entitat desconeguda.

L’obra parteix del “L’obra parteix del “plein air"plein air", però a diferència de l’Impressionisme s’acaba en , però a diferència de l’Impressionisme s’acaba en
el el tallertaller..

Es recupera la Es recupera la divisiódivisió entre entre obra definitiva i esbósobra definitiva i esbós..

Tenen una marcada tendència a l’esquematització de les formes i als volums Tenen una marcada tendència a l’esquematització de les formes i als volums
simplificats. simplificats. La seva La seva oposició a l’impressionismeoposició a l’impressionisme també es constata en la també es constata en la
preocupació del volumpreocupació del volum, que es manifesta en les , que es manifesta en les estructures estructures
geomètriquesgeomètriques, gairebé cubistes, de les masses i les figures. , gairebé cubistes, de les masses i les figures.
Dóna la sensació que la llum emana dels cossos. En l’Impressionisme el Dóna la sensació que la llum emana dels cossos. En l’Impressionisme el
procediment era a la inversa, ja que la llum era la que incidia sobre els cossos, procediment era a la inversa, ja que la llum era la que incidia sobre els cossos,
les figures o els volums.les figures o els volums.
El resultat de la pintura neoimpressionista són unes El resultat de la pintura neoimpressionista són unes figures poc naturalsfigures poc naturals, ja , ja
que les que les formes són simplificades, monumentals i rígides, com a formes són simplificades, monumentals i rígides, com a
sortides d’una investigació de laboratorisortides d’una investigació de laboratori. Els seus quadres . Els seus quadres conserven la conserven la
intensitat de la llum, però pel seu intensitat de la llum, però pel seu art fred i sever s’allunyen de art fred i sever s’allunyen de
l’espontaneïtatl’espontaneïtat dels impressionistes clàssics dels impressionistes clàssics..

155. TÈCNICATÈCNICA
No artistes intuïtiusNo artistes intuïtiusestudiosos. estudiosos.
–Es basen en les teories dels contratos simultanis Es basen en les teories dels contratos simultanis
de Chevreul.de Chevreul.
–Donen un fonament teòric i cinetífic al procès Donen un fonament teòric i cinetífic al procès
artístics.artístics.
–El color pur es situat sobre la tela en forma de El color pur es situat sobre la tela en forma de
punts.punts.
–La mescla de colors es realitza en la retina de La mescla de colors es realitza en la retina de
l’espectador.l’espectador.

156. SeuratSeurat, Georges, Georges
SignacSignac, Paul, Paul
MatisseMatisse, Henri, Henri
(tots francesos)(tots francesos)
COMENÇA … NeoiNeoimpressionismempressionisme, Divisionisme o Puntillisme, Divisionisme o Puntillisme

157. GEORGESGEORGES
SEURATSEURAT

158. Georges Seurat Georges Seurat (1859-1891)(1859-1891)
Encara que Encara que parteix de l’impressionismeparteix de l’impressionisme, el teòric i fundador del puntillisme, , el teòric i fundador del puntillisme,
Seurat, Seurat, va mirar d’imposar una disciplina científicava mirar d’imposar una disciplina científica. Tots els seus quadres . Tots els seus quadres
fan la sensació d’estar molt elaborats. Per a realitzar-los prenia apunts al fan la sensació d’estar molt elaborats. Per a realitzar-los prenia apunts al
natural que convertia en el seu estudi, en grans composicions. natural que convertia en el seu estudi, en grans composicions.
Per a Seurat el quadre resulta de l’aplicació de les lleis del contrast simultani, Per a Seurat el quadre resulta de l’aplicació de les lleis del contrast simultani,
amb amb pinzellades breus i pròximes que no arriben a juxtaposar-sepinzellades breus i pròximes que no arriben a juxtaposar-se. llum . llum
es descompon en punts de colors que la pupil·la ha de tornar a ajuntar. es descompon en punts de colors que la pupil·la ha de tornar a ajuntar.
En la seva producció destaca el quadre En la seva producció destaca el quadre Un diumenge a la tarda a l’illa de la Un diumenge a la tarda a l’illa de la
Grande-JatteGrande-Jatte. En aquesta obra els personatges i els paisatges són formes . En aquesta obra els personatges i els paisatges són formes
geomètriques i tenen un desenvolupament volumètric. Es crea un ambient geomètriques i tenen un desenvolupament volumètric. Es crea un ambient
estàtic i immòbil. S’aplica el puntillisme en barrejar el color dominant amb punts estàtic i immòbil. S’aplica el puntillisme en barrejar el color dominant amb punts
de pigment groc i taronja per a les parts banyades directament pel Sol. Per a de pigment groc i taronja per a les parts banyades directament pel Sol. Per a
les zones d’ombres es combinen els blaus. les zones d’ombres es combinen els blaus.

159. Georges SeuratGeorges Seurat, , El circEl circ, 1891 , 1891
Un diumenge a la tardaUn diumenge a la tarda

160. Georges SeuratGeorges Seurat, , Un diumenge d’estiu a l’illa de la Grande JatteUn diumenge d’estiu a l’illa de la Grande Jatte, 1884-86, 1884-86

161. Georges SeuratGeorges Seurat, , Bany en AnsiersBany en Ansiers

162. PAULPAUL
SIGNACSIGNAC

163. Paul Signac Paul Signac (1863-1935)(1863-1935)
Va ser Va ser deixeble de Seuratdeixeble de Seurat. Després d’estudiar . Després d’estudiar
les obres dels impressionistes, va arribar a les les obres dels impressionistes, va arribar a les
lleis de contrast simultanilleis de contrast simultani. .
Es va sentir més Es va sentir més inclinat cap al paisatgeinclinat cap al paisatge, al , al
qual va aplicar el puntillisme, per mitjà de qual va aplicar el puntillisme, per mitjà de
punts que augmenten de grandària es punts que augmenten de grandària es
converteixen en curtes pinzelladesconverteixen en curtes pinzellades, que , que
recorden els recorden els mosaicsmosaics. .
Concep el quadre com a un estímul visual, com Concep el quadre com a un estímul visual, com
una realitat i no com una representació. Es va una realitat i no com una representació. Es va
dedicar més als dedicar més als temes marinstemes marins i va conrear i va conrear
aquesta tècnica fins a la seva mort, quan l’art aquesta tècnica fins a la seva mort, quan l’art
de la pintura ja havia canviat molt. de la pintura ja havia canviat molt. Les veles Les veles
groguesgrogues (1935), és un dels seus millors (1935), és un dels seus millors
quadres.quadres.

164. PPaul aul SignacSignac,, Les veles groguesLes veles grogues, 1935, 1935

165. PPaul aul SignacSignac, , El palau papal en AvignóEl palau papal en Avignó, 1900,, 1900, oli oli sobre llenç, 73´5 x 92´5 cm, sobre llenç, 73´5 x 92´5 cm,
Musée d´Orsay, París Musée d´Orsay, París

166. EL CAMÍ CAP A LA EL CAMÍ CAP A LA
MODERNITATMODERNITAT
LA PINTURA POSTIMPRESSIONISTA… LA PINTURA POSTIMPRESSIONISTA…
comença….comença….