Instrucciones para jugar a La Fallera Calavera - Juego de cartas

3,303 views 2 slides Feb 05, 2015
Slide 1
Slide 1 of 2
Slide 1
1
Slide 2
2

About This Presentation

La Fallera Calavera es un sencillo juego de cartas en valenciano, creado por Enric Aguilar, de 2 a 5 jugadores y con partidas de 20 a 40 minutos de duración. A través de las 100 cartas del juego, cargadas de humor, hacemos un recorrido por las tradiciones y los guiños más populares de la Comunid...


Slide Content

Ingredient!
!
“No hi ha alegria amb la panxa buida.”
conill
el T io
Sangonera
“Com el Tio Sangonera, que va morir d’una fartera.”
A 2
D 1
F artera
Té un punt addicional d’A i D per cada in-
gredient al teu mostrador.
Informació important
(punts d’atac i de defensa)
Iŀlustració
Frase temàtica
(refrany o frase feta) Instruccions carta
Informació important
Nom de la carta
Tipus de carta
(tresor, batalla o especial)
El joc de cartes valencià
OBJECT IU DEL JOC
La Fallera Calavera és un joc de cartes de 2 a 5 participants que consta d’una única baralla de 100 cartes . Per
guanyar, un jugador ha de reunir 5 cartes d’ingredient per poder cuinar una paella. Els participants poden
utilitzar qualsevol de les cartes que componen la baralla per aconseguir-ho, ja que cadascuna té funcions espe-
cífiques indicades en cada targeta. Per això, no és necessari conéixer la totalitat de les cartes sinó, simplement,
entendre les regles bàsiques del joc.
Hi ha 55 models de cartes, encara que la baralla està composta per 100 targetes. Això vol dir que cadascuna
està present en una major o menor proporció, depenent dels seus efectes. Existixen 27 cartes de tresor, 33 de
batalla i 40 especials. A més, hi ha 2 cartes addicionals —  la Muixeranga d’Algemesí i l’aeroport fantasma — que
també poden afegir-se a la baralla i 5 cartes que resumeixen les regles del joc, una per a cada jugador.
CARTES DE BATALLA
Les cartes de batalla i les cartes especials , a diferència dels tresors, estan ocultes i no poden mostrar-se als
altres oponents, així que se situen a la mà de cada jugador . No hi ha un número límit de cartes que el jugador
pot tindre a la mà i tampoc hi ha cap límit de tresors que el jugador pot acumular al mostrador.
Les cartes de batalla es reconeixen perquè estan marcades amb una calavera roja ( ) al cantó superior
esquerre. Estes cartes mostren una informació elemental: els punts d’atac , marcats amb una A , i els punts de
defensa, indicats amb una D . Per exemple, el capità moro , amb la seua espasa enorme, té 4 punts d’atac però
només 1 de defensa. La funció bàsica d’una carta de batalla és intentar furtar 1 tresor d’un altre mostrador. Els combats es produ-
ïxen quan un jugador té una carta de batalla i decidix convocar una batalla per un tresor concret. Quan açò
passa, el jugador que la convoca ha d’indicar quin tresor desitja obtindre i, posteriorment, presenta una carta
de batalla cara avall. Normalment només es pot presentar una sola carta de batalla cara avall, a no ser que la
carta indique específicament el contrari.
Després de la declaració de guerra (Ex: “Antònia, declare una batalla pel teu conill ”), el jugador que té eixe
tresor en el seu mostrador ha de decidir si es defensa o no , tenint en compte que no pot veure amb quina
carta l’atacaran.
Si no es defensa (situació I), el jugador atacant guanya el tresor i el situa al seu mostrador. La carta de batalla
usada queda descartada, ja que totes les cartes de La Fallera Calavera s’utilitzen només una vegada , excep-
te quan la carta indique el contrari.
En el cas que l’altre jugador es defense, podrà
triar una carta de batalla per defensar-se de
l’atacant. Aleshores el jugador que ataca desta-
parà la seua carta. Ara es comparen els punts
de les dos cartes. Si l’atac del que ha convocat
la batalla és major que la defensa de qui es
defensa, el jugador atacant furta el tresor
(situació IV). En canvi, si la defensa és igual o
superior a l’atac, el tresor no es mourà del mos-
trador (situacions II i III). Per descomptat, tant
l’atacant com la defensa descartaran les seues
cartes de batalla, que aniran al cementeri , és a
dir, a la pila de cartes ja utilitzades.
D’altra banda, has de saber que, a més dels
punts d’A i D de cada carta de batalla, alguns
personatges tenen també habilitats . Si la carta de batalla, indica que “no té habilitats” utilitza-la normalment,
només fent cas dels punts d’A i D. Però si té una habilitat llig amb atenció el que indica la carta, ja que el seu
funcionament és diferent. Per exemple les Monleonetes són cartes de batalla que no es poden presentar en
solitari, ja que tenen l’habilitat treball en equip .
CARTES DE TRESOR
Els tresors són objectes que els jugadors posseïxen i que tenen efectes permanents i acumulatius. S’identifi-
quen fàcilment perquè tenen una calavera groga () al cantó superior esquerre. La diferència fonamental
amb la resta de cartes (batalla i especials) és que els tresors sempre han d’estar a la vista dels altres jugadors
coŀlocats en filera en un espai imaginari que s’anomena mostrador . Així, quan un jugador rep una carta marca-
da amb una calavera groga ha de ficar-la automàticament al seu mostrador, deixant que la resta de partici-
pants la veja amb claredat. Això no és considera cap acció, ja que és automàtic i obligatori. A més, has de saber
que tots els tresors poden ser furtats per altres jugadors en qualsevol moment de la partida, així que intenta
protegir-los bé!
Entre els tresors, hi ha tres classes de cartes:
––Els ingredients. A banda d’una calavera groga, tenen una exclamació (!). Quan un juga-
dor té 5 d’estes cartes al seu mostrador la partida s’acaba automàticament i este jugador
guanya.
––Els tresors de venda. Estan marcats amb una estrella (*). Estos tresors poden ser
“venuts”, és a dir, un jugador pot descartar-se d’una d’estes cartes i robar de la baralla,
a canvi, el número de cartes que s’indica en la targeta. Per exemple, si un jugador es
descarta d’unes espardenyes pudentes obté 2 cartes de la baralla.
––Altres tresors. A banda de la calavera groga, estan marcats amb un interrogant (?). Són
tresors amb funcions especials i ben diferents, així que llig amb atenció el que diu cada
carta.
Situació
Punts
d’atac (A)
Punts de
defensa (D)
Resultat
I 4 No es defensa
L’atacant furta
el tresor
II 4 5
El defensor
conserva el tresor
III 3 3
El defensor
conserva el tresor
IV 3 2
L’atacant furta
el tresor
V 0 No es defensa
L’atacant furta
el tresor

resta de cartes especials
paella protectora
Batalla d’Almansa
falla descomunal
muralla de Morella
la Riuà
el Butoni
nit de la cremà
n1
n2
n3
n4
n5
n6
n7
n8
DESENVOLUPAMENT DE LA PART IDA
Abans de començar la partida tingues en compte les dos regles fonamentals de La Fallera Calavera:
––Només es pot fer una acció en cada torn, excepte si s’utilitzen cartes que indiquen el
contrari.
––Les cartes són d’un sol ús, excepte si s’utilitzen cartes que indiquen el contrari. És a
dir, quan utilitzeu cartes de batalla, especials o vos descarteu de tresors, estes aniran al
cementeri i no podran tornar a utilitzar-se.
Ara comença la partida! Per a partides de 2 o 5 jugadors, hauràs de llegir unes especificacions més endavant.
Les partides de 3 i 4 jugadors funcionen amb “normalitat”.
1. Baralla bé les 100 cartes i repartix 7 cartes a cada jugador. Deixa la resta de cartes en el
centre de la taula, formant una pila.
2. Els jugadors situen els seus tresors () als seus mostradors, a la vista de tot el món.
Si un jugador té 3 o més ingredients ( !) al principi de la partida, torna a repartir les cartes.
3. El jugador amb menys cartes de tresor comença la partida i els torns s’ordenen
seguint el sentit de les agulles del rellotge. Si hi ha dos jugadors amb igual nombre de
tresors, començarà el que menys ingredients de la paella tinga i si, tot i això, estan empa-
tats, comença la persona que ha begut un suc de taronja més recentment.
4. Ara s’inicia la partida. Els jugadors només poden fer una sola de les següents accions
en el seu torn:
• Descartar una carta de tresor ( ) que li permeta obtindre noves
cartes de la baralla (les espardenyes pudentes , per exemple).
• Utilitzar una carta de batalla () per furtar un tresor d’un altre
jugador (la Delicà de Gandia, per exemple)
• Utilitzar una carta especial () amb efectes molt diversos (la rata
penada cleptòmana, per exemple).
• No utilitzar res i robar una carta de la baralla. Esta acció es coneix
com almoina .
?
“En casa del dolçainer tots són balladors.”
Descarta’t d’este per robar 2 cartes de la
baralla. A més, fes una altra jugada.
dolçaina
i tabalet *
pinta de
fallera
“Per lluir s’ha de patir.”
3 *
?
Sempre que l’allioli persistent està en un
mostrador on no hi ha cap ingredient,
este jugador pot fer 2 jugades en un torn.
allioli
persistent
Ingredient!
!
“No hi ha alegria amb la panxa buida .”
conill
?
“En casa del dolçainer tots són balladors.”
Descarta’t d’este
per robar 2 cartes de la
baralla. A més, fes una altra jugada.
dolçaina
i tabalet
muralla de
Morella
Quan vulgues, coŀloca-la al mostrador. Ara
ja no poden usar
ni
que afecten di-
rectament els teus
. Un jugador pot de-
clarar una batalla contra tu i, si guanya,
descartar la muralla.
n5
No té habilitats
cagalló
“Vaig com cagalló per séquia .”
A 0
D 0
No té habilitats
cagalló
“Vaig com cagalló per séquia.”
A 0
D 0
Cementeri
(cartes gastades)
Cartes de mà
(cartes de batalla i especials)
Mostrador
(on es fquen els tresors)
Baralla
Cartes especials
que poden estar
al mostrador
El joc avança amb moviments de tresors entre jugadors, utilització de tot tipus de cartes i extracció de noves
targetes de la baralla. En el cas que s’esgoten les cartes de la baralla, es recuperen les cartes ja utilitzades
prèviament i que s’han anat acumulant en el centre de la taula (cementeri), es mesclen bé i es torna a crear
una baralla central. El primer jugador que aconseguisca 5 ingredients, furtant cartes de la baralla o d’altres
participants, guanya el joc.
Partida de 2 jugadors
Si només sou dos podeu jugar a La Fallera Calavera sense problemes. L’únic que heu de fer és extreure
totes aquelles cartes que estan marcades amb el
símbol II . Estes cartes són la cabeça d’alls , el Butoni,
la riuà, la Lluna de València i la Dansà de la Magrana .
A més, hi ha una regla que canvia. Al principi de la
partida repartix 10 cartes per a cadascú en comptes
de 7!
Partida de 5 jugadors
La partida de 5 jugadors funciona amb normalitat,
excepte per la cabeça d’alls , que ara val per dos ingre-
dients. Per tant, si un jugador té la cabeça d’alls , la
bajoqueta, la cuixa de pollastre i el conill, per exemple,
ja guanya la partida. La partida de 5 jugadors acostu-
ma a ser un poc més llarga que la resta.
Més informació a www.lafalleracalavera.com
LLEGINT LES INSTRUCCIONS DE CADA CARTA
En les primeres partides els jugadors no coneixen el funcionament de cada carta. Per tant, és important llegir
amb atenció les instruccions individuals de cadascuna d’estes. Llig totes les frases del text. Si veus calaveres al
text, no tingues por! Senzillament és una manera d’abreviar les paraules: tresor , batalla , i especial .
A més, podràs trobar una frase en cursiva en la part inferior d’algunes cartes. Estes frases no són necessàries
per a jugar. Només són dites típiques i refranys valencians relacionats amb la carta en qüestió. No creus que és divertit recitar-les quan jugues?
CARTES ESPECIALS
Finalment, les cartes especials s’identifiquen perquè tenen una
calavera blanca ( ) al cantó superior esquerre. Estes cartes
tenen efectes totalment diversos i imprevisibles. Poden afectar
directament als tresors dels altres jugadors, intervenir en les
batalles o anuŀlar o contrarrestar altres cartes especials.
A més, al costat de la calavera blanca apareix una n i un número.
Generalment, no cal fer cas d’este número. Només indica el
nivell de la carta especial, número que només s’utilitza en el cas
que hi haja un conflicte o contradicció entre els efectes de dos
cartes especials. En tal cas, l’efecte de la carta amb major nú-
mero preval sobre la de la n més baixa. Això vol dir, per exemple,
que una paella protectora — que anuŀla els efectes de les cartes
especials  — no afecta una riuà perquè esta és de rang superior a la
paella protectora.
Crèdits
Autor: Enric Aguilar
Iŀlustracions: Esther Mendez
Maquetació: Renato Estrugo
Assesorament lingüístic: Santi Bonnin
Agraïments
Moltes gràcies a Gerard Sesé, Jasp Sampere,
Vicenç Márquez, Eugeni Aguilar, Marc Ruiz,
als meus pares i a tots els mecenes que han
finançat el projecte. Gràcies també a tots els
que han participat en el testeig, en especial
als Mosatros, pel seu suport constant i iŀlusió.