Joan Salvat-Papasseït

Vida i obres del poeta

1. Joan Salvat-Papasseit
I LES AVANTGUARDES

2. Biografia
•Neix a Barcelona el 1894, fill d’una
família proletària.
•El 1901 es queda orfe de pare i viu a
l’Asilo Naval Español. Coneixarà de
primera mà el món del port, món que
serà important per a la seva poètica,
especialment al llibre L’irriador del
port i les gavines.
•El 1906, amb 12 anys, abandona l’asil i
ha de tenir cura de la mare víuda i un
germà més petit. Treballa en diferents
oficis.

3. •Entre 1911 i 1914 fa les primeres lectures, gràcies
als seus amics Joan Alavedra, Antoni Palau o Emili
Aroles. Visita sovint el mercat de llibres de vell de
Santa Madrona, els ateneus o les biblioteques
populars.
•El 1914 s’afilia a les “Joventud Socialista” i
comença a escriure en publicacions
revolucionàries. Salvat es considera anarquista i
defensa la classe obrera. Signa els articles amb el
pseudònim de Gorkiano.
•El 1916 coneix el pintor i teòric Torres-Garcia i
l'artista uruguaià Rafael Barradas. Amb ells,
coneixerà les avantguardes.
•Decebut de la política, el 1917 publica el primer
número de la revista Un Enemic del Poble. Fulla
de subversió espiritual. Usa aquesta revista per
difondre el futurisme i el cubisme. També hi
publica alguns aforismes i cal·ligrames seus. A
partir d’aquest moment, es dedicarà a la literatura.

4. •El 1918 es casa amb Carmen Eleuterio, amb la qual
tindrà dues nenes. Aquest mateix any publica la
revista d’un sol número Arc-Voltaic, on hi
col·laboren artistes avantguardistes, com ara, Joan
Miró.
•El 1918 es manifesta per primera vegada la
tuberculosi. Passarà una temporada a Sitges, a casa
del seu amic Santiago Segura.
•El 1919 publica el seu primer llibre, Poemes en
ondes hertzianes.
•El 1920 recau en la tuberculosi i passa una
temporada a un sanatori de Castella. Allà coneixerà
l’hostilitat de Castella vers els catalans.
•El 1921 publica el segon llibre, L’irriador del port i
les gavines.
•El 1922 publica Les conspiracions i La gesta del
estels. Torna a estar malalt i acut a un sanatoria de la
Cerdanya.

5. •El 1923 publica El poema de la rosa als llavis.
•El 1924 s’agreuja la malaltia i mor el 7 d’agost de 1924.
•El 1925 apareix publicat en edició pòstuma el llibre Òssa menor.

6. Obra
•
Salvat-Papasseit escriu sobretot poesia. Té articles i prosa infantil,
escrits dedicats a les seves filles, Els nens de la meva escala.
•L’obra poètica de Salvat es caracteritza per l’exaltació a la vida, a la
llibertat i a la lluita. Salvat adopta diferents tècniques poètiques, del
futurisme i el cubisme, però també escriu poemes totalment formals.
•La seva obra està basada en el paisatge de la ciutat, especialment del
port. Salvat és considerat també com l’iniciador de l’eròtica catalana
en poesia.
•Molts dels seus poemes han estat musicats pel moviment de la Nova
Cançó, amb músics com Ovidi Montllor o Joan Manuel Serrat. En
l’actualitat, molts dels seus poemes continuen sent adaptats o
versionats.

7. Poemes en ondes hertzianes
(1919)
•Llibre avantguardista.
Abandona la rima, la mètrica i
l’estrofa.
•Tracta temes típics del
futurisme, especialment del
maquinisme: el tramvia i el
transatlàntic. L’autor constata
la soledat i la
despersonalització de la ciutat.
•En el llibre hi ha una actitud
de denúncia i de revolta, dos
elements importants de la
poètica de l’autor.

8. L’irriador del port i les gavines
(1921)
•Llibre que presenta dues
tendències: l’avantguardista i
la cançó.
•El llibre presenta diferents
temàtiques: modernitat, lluita,
amor, erotisme, optimisme
vital, festes i costums.
RES NO ÉS MESQUÍ
Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.
I tot és Primavera.
i tota fulla verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

9. Les conspiracions (1922)
•El llibre es basa en la temporada que
Salvat va passar a un sanatori a
Castella, on va poder experimentar
l’odi contra els catalans.
•Són vuit poemes d’inspiració
nacionalista.
VISIÓ DEL GUADARRAMA
Serra ferrenya i aspra!
D'aquí on jo ara la veig,
sembla un rei castellà
que jagués
amb l'espasa al costat,
sota mantell d'ermini.
Sembla un rei i un gegant,
però jeu.
-Té un abís als seus peus
de terra calcigada.
Castella, el Guadarrama:
posta d'or
però posta segura
d'un vent que haveu sigut!
Dormiu la vostra sort:
deixeu pas
als hispans que ara avancen.
Catalans! tots en peu,
l'Escorial deixem-los
per trofeu:
que ara serem nosaltres
qui plantarà les tendes.
De tant pecar el rei jeu.

10. La gesta dels estels (1922)
•Dedicat a Emili Badiella, mecenes
de l’estada a Sant Llorenç del
Munt.
•Presenta dos eixos temàtics:
l’amor i la guerra.
•Mitifica la realitat quotidiana a
través de l’elegia i l’enyor.
DIVISA
L’estel d’un esguard
i el d’una senyera,
la guerra i l’amar:
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l’espasa ferma.
MESTER D’AMOR
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.

11. Poema de la rosa als llavis (1922)
•Llibre elaborat arran de l’estada al
sanatori de la Cerdanya.
•El llibre és totalment optimista. El
poeta està segur de la seva
recuperació. La natura l’ajuda.
•Poema unitari de temàtica amorosa.
SOTA EL MEU LLAVI EL SEU
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca
l'ombra corba
incitant
de l'esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!

12. Óssa menor: fi dels poemes
d’avantguarda (1925)
•Llibre pòstum amb dibuixos de
Josep Obiols.
•Tracta sobre l’angoixa i la
proximitat de la mort.
NOCTURN PER A ACORDIÓ
A Josep Aragay
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa:
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una fandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll.
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
-que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

13. Bibliografia
•Camps, Josep et al. Lectures de batxillerat 2006-2008. Proa:
Barcelona, 2007
•Joan Salvat-Papasseit.
http://www.uoc.edu/lletra/noms/jsalvatpapasseit/index.html consultada
4 d’abril 2009
•Joan Salvat Papasseit. http://www.mallorcaweb.com/mag-
teatre/papasseit/index.html consultada 4 d’abril de 2009
•Joan Salvat-Papasseit.
http://www.escriptors.com/autors/salvatpapasseitj/index.php
consultada 4 d’abril de 2009