Kandinsky: Composició IV

1. Composició IV
Wassily Kandinsky

2. Documentació general
Catalogació:
Autor: Wasily Kandinsky (1866
1944)
Títol: Composició IV (o Batalla)
Cronologia: 1911
Localització: Kunstammlung
Nordrhein-Westfalen, a Düsseldorf
Estil: art abstracte
Anàlisi material:
Dimensions: 1,59 m x 2,5 m
Suport: tela
Tècnica: oli
Composició IV

3. Wasily Kandinsky (Moscou, 1866 – Neully-sur-Seine, 1944)
Fou el pintor precursor de l'abstracció pictòrica i un teòric de l’art, amb el qual
es considera comença l’abstracció lírica.
Estudià lleis a Moscou, i el 1896 marxà a Munic a estudiar art. Hi obrí una escola
i fundà un grup d’avantguarda. Les pintures dels primers anys del segle són fetes
amb espàtula i passen de ser apagades a colors molt vius. Pintà temes fantàstics,
basats en les tradicions russes o l’Edat Mitjana alemanya. Fou una època
d’experimentació i començaren a ser pintures abstractes.
El 1902 exposà amb el grup Secessió de Berlín i viatjà a Itàlia, Holanda, Àfrica i
torna a Rússia. El 1904 exposà al Saló de Tardor de París.
1902. Old town II 1908. Tardor a Bavira

4. Paisatge d’hivern (1909) Ernst Ludwig Kirchner
S’interessà per les icones medievals i l’art popular rus.
Entre 1903 i 1907 viatjà per Europa i el nord d’Àfrica.
Pinta paisatges i escenes urbanes, i quadres que exalten
el folklore rus.
L’any 1907 inicia un gran canvi pictòric i coneix els
membres del Die Brücke. L’any 1907 inicia un gran canvi
pictòric i coneix els membres del Die Brücke
(EXPRESSIONISTES)

5. Kandinsky, Primera aquarel·la abstracta (1910?) Llapis, tinta xinesa i aquarel·la sobre
paper. Musée National d’Art Moderne, Centre Georges Pompidou, París.
Obra sense tema que només mostra taques multicolors. Marca l’inici d’obres fetes amb
línies, colors i formes, però sense cap relació amb la realitat exterior.

6. Context històric
“Eren els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, la primera dècada del segle
XX, una de les èpoques més complexes de la història de la pintura. Anys de calma
tensa a Europa: els conflictes bèl·lics havien quedat relegats a la perifèria de les
colònies. Anys d’avenços tecnològics espectaculars – l’electricitat, els antibiòtics, la
ràdio i el telègraf, l’automòbil - però també de consciència de crisi . Crisi en el
sentit de canvi, de transformació: un món nou havia de sorgir a partir de
l’esfondrament del que hi havia.
Des del punt de vista científic, en aquests anys es trasbalsà la visió del món que
s’havia anat construint des del Renaixement : l’univers estable, fix i immòbil definit
per les lleis de Newton desaparegué com a sistema de referència . Amb la teoria
de la relativitat d’Einstein (1905) i la teoria de l’àtom de Rutherford (1912),
matèria, espai i temps passen a ser magnituds variables, l’univers, és un flux
constant en el qual no es poden establir referències objectives. En la física
clàssica, la massa d’un cos constituïa una magnitud fixa i invariable, però segons la
teoria de la relativitat, la massa d’un cos en moviment no es constant, sinó que
augmenta a mesura que augmenta la velocitat a la que aquest cos es mou. D’altra
banda, aquesta mateixa massa no era el tot compacte que percebem a través dels
sentits, sinó un conjunt de partícules unides per relacions de força...”
Vegeu pàgina indicada
http://www.edu365.cat/batxillerat/art/expressio/el_quadre_exp.htm

7. El 1911 publicà “De lo espiritual en el arte”, on exposa totes les seves teories sobre
l’art. El 1912 fa la seva primera exposició individual a Berlín. Pinta temes violents i
apocalíptics originats en les imatges religioses populars alemanyes i russes.
Judici Final (1912)

8. Composició IV (1911) Descripció
Descripció: Conjunt de línies i colors, independents, formant un entortolligat
de línies que expressen amb els colors un violent moviment a l’esquerra del
quadre, i a la dreta trobem una suavitat de formes amb una gamma de colors
més harmònica, sensació de tranquil·litat. Al centre dues línies negres,
verticals i gruixudes, que travessen el quadre de dalt a baix.

9. Anàlisi formal: Elements plàstics
Una simfonia de color i formes
El predomini del
color és total i
absolut i ens
obliga a mirar d’un
costat a l’altre del
quadre
Colors vius i molt
contrastats.
Es volen crear acords cromàtics que
produïssin en l’espectador sentiments
d’equilibri i dissonància
Blau fort al
centre
Groc, verd i
violat
Domini de les tonalitats
groguenques amb disputa
amb els blaus, vermells i
verds.

10. La línia ocupa un paper bàsic,
junt amb el punt (el punt en
moviment dóna lloc a la línia).
La línia negra és també
protagonista, amb el color
Traços forts, segurs, que marquen
formes entre reals i abstractes.
Predominen les línies rectes,
verticals i diagonals, les
corbes en algunes parts

11. «El color és el mitjà per exercir una influència directa sobre l’ànima»
«el color és la tecla»
«l’ull, el martellet»
«l’ànima és el piano amb moltes cordes»
«l’artista és la mà que fa vibrar l’ànima humana»
(Wasily Kandinsky)

12. Senyals
pictogràfiques
Composició
Clara consciència compositiva: dues parts
Centre de la composició
dues línies negres, verticals i
gruixudes que travessen de dalt
a baix
Costa dret
entortolligament de línies
esmolades i dentades
que expressen amb els
colors un violent
moviment
Costa esquerra
tranquil·litat que ve
donada per la suavitat
de les formes i per una
més harmònica gamma de
color

13. Tot sura en un espai sense de gravetat
Les formes es dilueixen en un mar de colors contrastats de contorns fluids
Clar
dinamisme
Colors i línies
s’organitzen
com si es
tractés d’una
dansa.

Segons
disposició de
colors i
grafismes,
sensació de
repòs o
dinàmica

Harmonia de colors, formes i línies
Cada color, un so
Mirar el quadre és igual que escoltar una simfonia musical de colors i formes.
Cada nota aquí es converteix en un to, una línia, una forma.

14. Difícil fer les
línies estructurals:
taques de color
Al ser bàsicament
abstracte, la
perspectiva
desapareix.
Taques i línies es
troben en la
superfície,
disposades segons
li sembla al pintor
No imita la
realitat
No focus de llum,
sí simbologia dels
colors (groc:
cridaner, blau:
intens)
Expressivitat: expressa la sensació del pintor, per
exemple al escoltar música (Wagner) que tradueix
les notes i ritmes musicals a colors i línies.
Vol representar un nou món, de colors i formes, ple
d’expressivitat.

15. Interpretació
Composició IV mostra una sèrie de línies, colors i formes desconnectades
de la realitat. Està dominat per colors molt vius, que expressen un estat
emocional. Cada color comunica un sentiment i equival a un so. Música i
pintura estan unides, tal com deia Kandinsky en el seu llibre “Sobre el què
és espiritual en l’art” (1911). Els colors i les formes eren per a ell els
mitjans més purs per expressar una emoció. Per aconseguir aquesta
essència de l’art es situà, com amb la música, davant d’una sèrie de
formes immaterials. Va buscar un ritme, la construcció abstracta, el
dinamisme del color. Les obres d’aquesta època, que contrasten amb les
posteriors, més geomètriques, s’anomenen “període dramàtic”, i conserven
sovint, com és el cas de Composició IV, ressons figuratius, relacionats amb
els seus primers temes de llegendes, genets, muntanyes, batalles i religió.
Kandinsky fou l’iniciador de l’art abstracte, el qual s’estendrà per Europa i
EE.UU. després de la II Guerra Mundial. La seva pintura eruptiva i lírica
prefigura el dibuix informal dels anys 50. Ell allibera del tot el color dels
seus lligams amb l’objecte. La seva aportació a l’art abstracte és tant
teòrica com pràctica.

16. Arc de Sant Martí
entre unes muntanyes
Castell damunt d’un turó de color blau
Dues llances
Tres cosacs amb
barrets vermells i
dues llances
Dos cosacs a
cavall lluiten
amb els seus
sables per
sobre l’arc
de Sant
Martí
Muntanya
de perfil
dentat
Dues
figures
vestides
Parella
d’amants
Una llegenda medieval ? – Una batalla apocalíptica ?
Kandinsky afirmà que no pretenia donar al seu quadre un caràcter
narratiu, però la majoria d’elements són identificables.
Barques
amb
remers
Interpretació

17. La intenció de Kandinsky era la de provocar en l’espectador un impacte emocional
a partir de la contemplació de les taques de colors i les formes
“L’observador ha d’aprendre a mirar el quadre com a representació
gràfica d’un estat d’ànim i no pas com a representació de certs
objectes”.
Kandinsky, Rückblicke. Der Sturm, Berlín 1913


L’obra d’art no ha de ser bella sinó vertadera

18. A partir de 1909 realitza
tres extenses sèries de
quadres que anomena:
Impressions, Improvisacions i
Composicions.
Impressions
IMPRESSIÓ: Impressió
directa a partir de la
natura, de l’exterior.
Improvisacions
IMPROVISACIÓ:
Impressió
inconscient que
sorgeix
espontàniament del
món interior de
l’artista.
Composicions
COMPOSICIÓ:
resultat d’una
elaboració lenta a
partir d’impressions i
improvisacions
prèvies

19. Impressió – Parc - (1911)
1912.Black Spot

20. Improvisació XIV (1910)
Improvisació VII (1910)
Improvisació 28 (1912)

21. Composicions
Composició VIII (1923)
Llenguatge calculat i precís com la música i les matemàtiques

22. Tate Gallery. Londres
Dibuix per a
Composició IV,
1911, Musée
Centre Georges
Pompidou, París
COMPOSICIÓ IV . 1911.
Kunstammlung Nordrhein-
Westfalen, Düsseldorf.

23. 1913
Composició VI
Composició VII
Fragment per la Composició VII

24. Franz Marc
La vaca groga
(1911)
Der Blau Reiter
almanac publicat l’1 de gener de 1911
Franz Marc Cavalls blaus (1911)
L’any 1911, conjuntament
amb el seu amic Franz
Marc fundà el grup
d’artistes anomenat "Der
Blaue Reiter" " El Genet
Blau “.
Defensen la possibilitat
d’un art abstracte sense
referències a la realitat
visual.

25. De lo espiritual en el arte (1911)
És una anàlisi dels efectes expressius del color i la seva correspondència
amb les formes abstractes. Els colors s’agrupen en grups oposats que
corresponen als contrastos de complementaris.

Punto y Línea sobre el plano (1926)
És el resultat de les seves reflexions teòriques i dels apunts de classe
dels anys de treball com a professor. Analitza la correspondència entre
els elements del dibuix i els seus efectes: una línia vertical és càlida i
l’horitzontal és freda, la diagonal expressa moviment; si és ascendent és
vitalitat; si és descendent, decadència. L’ horitzontal és la mort, el
principi passiu; la vertical, la vida, el principi actiu.
Kandisnsky estableix relacions entre la música i la pintura: dels colors diu que el
blau clar era la flauta, el fosc el violoncel, i el més fosc el contrabaix. El groc
es torna agut i no pot baixar i fer-se profund, el blau al revés. L’equilibri ideal
es troba en el verd... La calma... No es mou en cap direcció, no demana res...

26. Després de la Revolució de 1917 tornà a Moscou, la seva ciutat natal, on col·laborà
amb el govern revolucionari. Fou professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Moscou.
Decebut pel control que aquest exercia sobre els artistes, tornà a Alemanya. El
1922 treballà com a professor a la Bauhaus (Dessau) de W. Gropius. La seva obra
pictòrica va fent-se cada cop més perfeccionista, perdent la vivesa i espontaneïtat
anteriors, però conservant les seves qualitats líriques. Apareixen quadrats,
quadrilàters, cons, cercles, ovals...
1919, En gris
El 1933 s’establí a
París, on continuà la
seva feina artística.
Morí als 78 anys, el
1944, a Neully-sur-
Seine.
1932, Fixed fly

27. 1922.Sense títol
1923.On white II

28. 1925.In the blue
1925, Yellow, red
and blue

29. 1928.The Great Gate of Kiev
1935, Successió
1936, Composició XI
1936.Corba dominant

30. Models i influències
L’obra de Kandinsky va estar molt influenciada per la música, com hem vist,
ja que en aquest art hi trobà una gran llibertat compositiva, que va voler
traslladar a la pintura. Aquesta va ser la raó de que per a Kandinsky el més
important era l’harmonia pictòrica dels dos elements bàsics: color i línia. El
tema (contingut) passava a segon terme o desapareixia.
La seva obra ha influït a tots els artistes que han treballat en el camp no
figuratiu (sense relació amb la realitat material o sensorial).
J. Pollock: Número 1. F. Kline: Sense títol