L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.

Antic Egipte 3-

1. https://www.youtube.com/watch?v=yxT8G_xzK-8 La vida cotidiana a Egipte

2. HIPOGEU

3. Hipogeus  A les darreries de l’ Imperi Antic apareixen els hipogeus , són construccions excavades a la roca que tenien planta laberíntica , de dimensions reduïdes que, en un principi, només eren per a personalitats secundàries, però, després els enterraments dels nobles i dels faraons també es feien en els hipogeu . Es va produir un canvi radical en els conjunts funeraris: la separació del lloc de la sepultura , ara més amagat i més difícil de saquejar, i del temple funerari . Aquestes tombes tenien escàs interès arquitectònic , però són interessants les pintures que decoren els corredors per on s'entra i on hi ha escriptures jeroglífiques. El pas de la piràmide regular a l’hipogeu

4. CRONOLOGIA : Imperi Nou ( Dinastia XVIII, 1554-1080 aC ). CARACTERÍSTIQUES : Conjunt de cambres sepulcrals excavades a la roca, al vessant d’una muntanya . Mateixa disposició , en indrets disimulats , per a protegir els tresors i cercant evitar el saqueig . PARTS : Accessos . Cambres funeràries . LOCALITZACIÓ : El trasllat de la capital de Menfis a Tebes permet la creació de la triple necròpoli : Vall del Reis. Vall de les Reines. Vall dels nobles. EXEMPLE : Tomba de Tutankamon . HIPOGEU DE TUTANKAMON PIRÀMIDE DE KEOPS SEMIESPEOS DE HATSHEPSUT Hipogeu

5. Dilluns 27 d’Octubre . Activitats Dossier 3. Els Enterraments egipcis . Una arquitectura efímera Contesta en el teu quadern . Part d’activitats. Com es veu reflexat el cult als morts a l’art egipci ? Raona la teva reposta. Qui i per quina raó tenia dret a una sepultura grandiosa? Per què s’havia d’enterrar el cos ? Explica breument el procediment seguit quan una persona moria . Com va evolucionar la construcció de les piràmides ? Explica com eren les primeres i com van ser a partir de la dinastia IV. Quina característica et crida més l’atenció de la piràmide de Kheops ? ( Respota oberta i subjectiva , és la teva opinió ) Amb l’aparició del sepulcre tipus “ hipogeu ”, per què es va optar per la disposició de tombes amagades i agrupades ?

6. TEMPLES

7. CRONOLOGIA : Imperi Nou (Dª XVIII,1554-1080 aC ). TIPUS A l’aire lliure . Temple solar. Temple de pilons ( prototip ). Semiespeos o speos . CREENÇA RELIGIOSA : Culte a Ra. PARTS O ESTRUCTURA TEMPLE PILONS : EXTERIOR : Avingusa d’esfinx o carners ( dromos ). Obelisc i estàtues del faraó . Pilons ( trapesoidals ) amb banderoles o estendards . INTERIOR : Pati de columnes (sala hípetra ). Sales hipòstiles (una o vàries ). Capella o capelles : Cambra amb l’altar del Déu (Sancta Santorum o santuari ). ESTRUCTURA DEL TEMPLE DE PILONS EXEMPLE : Temples de Karnak i Luxor . Els temples

8. Situació dels temples Tombes a la riba esquerra del riu (posta o ocàs de sol). Temples a la riba dreta del riu ( sortida o neixement del Sol).

9. Arquitectura religiosa : Qué són? Els temples  C onstruccions dedicades als déus egipcis. De l’ Imperi Antic es coneixen alguns temples com el de Neuserre ( Nyuserra ), però és a l’ Imperi Mitjà i Nou quan es van construir els grans temples a Tebes, dedicats a Ammó . Com a exemples destaquen els conjunts de Karnak i Luxor. RECONSTRUCCIÓ DEL TEMPLE SOLAR DE NEUSERRE (NYUSERRA). ABUSIR . Vª DINASTIA.

10. ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE SOLAR DE NEUSERRE (NYUSERRA). ABUSIR. Vª DINASTIA.

11. Tipus de Temples 1. Santuaris solars Van ser molt importants durant la dinastia IV i V de l’ Imperi Antic . Dels sis santuaris solars el més important, construït per la V dinastia en honor a Ra , és del f araó Nyuserra , en Abu Gurob . Aquests temples eren recintes pel sacrifici : A un costat del pati s'enfilaven piles de pedra, on es posaria la sang dels animals per l'ofrena, que correria per un canalets tallats en el terra. ALTAR DEL TEMPLE SOLAR DE NEUSERRE (NYUSERRA). ABUSIR. Vª DINASTIA.

12. Tipus de temples 2. Temple De Pilons A L’aire Lliure

13. S’hi accedia a través d’una avinguda d’esfinxs , anomenada dromos . Aquesta avinguda conduïa des del Nil fins a la porta del temple formada per dos grans pilons . L’ entrada estava formada pels dos murs en talús davant dels quals es col·locaven un o diversos obeliscs . ESTRUCTURA DEL TEMPLE DE PILONS Tipus de temples 2. Temple De Pilons

14. Tot el recinte del temple estava emmurallat . A continuació hi havia la sala hípetra , un gran recinte descobert flanquejat a cada costat per una filera de columnes. Aquest espai era l’ única part pública del temple.

15. Després hi havia la sala hipòstila o de columnes , constituïda per un bosc de columnes de formes vegetals, més altes al centre, que formaven una mena de nau central per millorar la il·luminació interior, les columnes estaven cobertes per un sostre pla. Aquesta sala estava dividida en diverses naus.

16. La cel.la o sancta sanctorum : L’última part del temple era una petita habitació tancada on regnava l' obscuritat , i on es guardava l'estàtua del déu , tenia un única porta o obertura. Cap persona, llevat del sacerdot o el faraó, tenia accés a aquesta sala. Al costat hi havia una cambra on es guardava la barca en la qual el déu Ammó era passejat, en processó, els dies festius.

17. El sacerdot despertava al déu, el vestia i li oferia distints menjars, el preparava per al culte diari, que era secret i consistia en oracions i rituals, que els sacerdots feien en el seu honor. Per la nit, l'estàtua tornava a ser tancada en el seu habitacle, ignorant de les cuites dels seus fidels.

18. temple d’ammó a karnak ( 2000-365 ac , prototip de l’arquitectura templària ).

19. TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK ( 2000-365 aC). AVINGUDA D’ESFINXS I PILONS A L’ENTRADA.

20. TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK ( 2000-365 aC). AVINGUDA D’ESFINXS I PILONS A L’ENTRADA.

21. TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK ( 2000-365 aC). AVINGUDA D’ESFINXS I PILONS A L’ENTRADA.

22. TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK ( 2000-365 aC). AVINGUDA D’ESFINXS I PILONS A L’ENTRADA.

23. TEMPLE AMMÓ, KARNAK ( 2000-365 aC). SALA HIPÒSTILA.

24. TEMPLE AMMÓ, KARNAK ( 2000-365 aC). SALA HIPÒSTILA.

25. TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC).

26. Capitells  Els capitells de les columnes dels temples egipcis podien ser: papiriformes (capoll i oberta) , palmiformes, lotiforme , campaniformes i hathòrics , i a sobre s’hi recolzaven els arquitraus o les llindes de la coberta. Utilitzaven, principalment, la columna de fust llis i aquestos fusts estaven policromats amb relleus referits a temes religiosos o gestes dels faraons . En totes les construccions es manifesta el gust per la penombra , que respon a la necessitat de guarir-se de la calor i la importància de l’ombra per crear un ambient de misteri. sistema constructiu arquitravat : els capitels Lotiforme Palmiforme

27. 25.- CAPITELL i 35.9.- COLUMNA PALMIFORME I PAPIRIFORME OBERTA (A) Columna egípcia, el capitell de la qual té forma de fulles de palmera ( arquitectura egípcia). Palmiforme