L'espasa del rei artús

1. L’ESPASA DEL REI ARTÚS
Adaptació de Francesc Llinares i Carme Minguella.
Els personatges i el vestuari
ÚTER Majestuós. Assenyat. De caràcter afable. Pot dur una capa i una corona.
MERLÍ Per la seva condició de Màgic i de Savi, és un personatge misteriós i
molt segur d’ell mateix. Hauria d’anar vestit amb túnica fosca i barret cònic decorat amb
estrelles lluents o altres motius.
GENT DEL POBLE Gent senzilla i espontània. Els homes aniran vestits amb
pantalons llargs recollits per baix sota els mitjons. Camisa per sobre, cenyida amb una
faixa o bufanda. Les dones, amb faldilles llargues i un mocador a les espatlles.
ARQUEBISBE Representant l’autoritat. Es mostra preocupat per la situació del
seu país. Durà una túnica blanca, la mitra al cap i un bastó que farà la funció de bàcul.
NOBLES Creguts i ambiciosos. Amb malles, camisa per sobre, un cinturó, una espasa,
i al coll, un medalló.
SOLDATS Personatges més aviat còmics. Una mica encantats. Portaran una túnica fins
a mitja cama, mitjons llargs i foscos. Casc i llança.
LLENYATAIRES Rudes però de bona fe. Vestiran igual que els homes del poble, però,
a més a més, portaran un feix de llenya o una destral.
1

2. SIR HÈCTOR Seriós. Responsable. Un bon pare. Anirà vestit com els altres
nobles.
SIR KAI Envejós. Orgullós. Poc considerat amb el seu germà. Vestirà com els altres
nobles. No durà espasa.
ARTÚS Despreocupat. Alegre. Feliç. Afectuós amb els altres. Anirà vestit amb
malles, camisa per sobre i cinturó. No ha de dur cap guarniment, ni armes, ja que encara
no ha estat armat cavaller.
HERALD Bona aparença. Veu clara. Malles i camisa llampant. Una trompa per
anunciar la festa.
CAVALLERSAgressius. Duran elm o casc, escut i llança de torneig. Han d’anar muntats a
cavall, que es pot fer amb un pal d’escombra i la silueta del cap feta amb cartró. Queda
molt bé la crinera feta amb fils de llana.
De cara a l’escenificació, cal tenir en compte que la primera escena és com un pròleg
que serveix per introduir-nos en el tema de l’obra i que s’ha de desenvolupar en un
ambient auster.
Quan Merlí surt d’escena, la música, més aviat lenta i suau, pot seguir uns instants més
mentre s’enfosqueix l’escenari.
Comença la segona escena amb un ritme més viu. La gent discuteix animadament.
És interessant que es cantin les cançons. Si no és possible cantar-les es poden recitar. Al
final de l’obra trobareu les partitures.
Les trompetes que apareixen en el torneig poden ser trompetes de joguina, el seu so
donarà una certa comicitat.
2

3. L’aparició de l’espasa ha de ser impactant i ha de centrar l’atenció. Hauria d’anar
acompanyada d’una música espectacular. Es pot fer aparèixer l’espasa de diferents
maneres: una d’elles pot ser col·locar l’espasa amb l’escenari a les fosques, o també por
ser a escena des del primer moment, tapada o dissimulada.
El torneig és molt important dintre del joc dramàtic, ha de desenvolupar-se en un
ambient alegre i de festa, amb la presència de tot el poble. Els cavalls es poden fer de
diverses maneres: un pal amb un cap de cavall, un cavall de cartró, etc.
Ja al final, quan els nobles no poden arrencar l’espasa, la gent del poble adopta una
postura burleta; en canvi, quan Artús la treu, es crea un ambient d’admiració i de respecte.
Els decorats es poden fer pintats sobre paper d’embalar i penjats. És interessant que no
hi hagi gaire moviment de decorats perquè distreu l’atenció. Els bàsics serien tres: la sala
del tron, la plaça del poble amb la catedral i un paisatge camperol.
3

4. ACTE I
1ª ESCENA
Sala del tron d’un castell medieval. El rei ÚTER assegut al tron. Davant seu
hi ha el savi MERLÍ.
ÚTER – Ja heu vist quin fill tan formós m’ha donat la meva esposa Igraine? N’estic
orgullós. Algun dia serà un gran rei.
MERLÍ (amb aspecte amoïnat) – Sí, majestat, aquest infant serà un digne successor
vostre, però...
ÚTER (aïrat) – Però què?
MERLÍ – Majestat, he tingut una nova visió. Em dol dir-vos que aviat caureu malalt.
Patireu unes febres que us causaran la mort. Aleshores hi haurà lluites pel poder. El
reialme i la vida del vostre fill correran un gran perill.
ÚTER (esparverat) – Déu nos en guard! N’esteu ben segur del que dieu, Merlí?
MERLÍ – Ho sento de cor, majestat, però... així serà!
ÚTER (resignat) – Merlí, tard o d’hora havia d’arribar el moment de la meva mort i, per
tant, aquesta no em neguiteja. Però què m’aconselleu que faci per salvar el meu fill?
MERLÍ – Permeteu-me que dugui l’infant a un lloc on creixerà segur i estimat, sense que
ningú sàpiga que és el vostre fill.
ÚTER – Confio en vós. Deixo a les vostres mans el que més estimo. Seguiu-me.
4

5. Surten el REI i MERLÍ d’escena. Se sent una música malencònica. Passats
uns instants, MERLÍ surt a escena amb un embalum sota la capa.
MERLÍ (pensant en veu alta i mirant l’embalum: el nen) – El teu pare pot morir tranquil,
Artús; el teu gran destí està escrit.
Surt d’escena.
5

6. 2ª ESCENA
Plaça del poble, la catedral al fons. Grups de gent que es planyen de la
situació que viu el país.
HOME 1 – Això no es pot aguantar. Des que va morir el rei Úter no podem viure en pau.
HOME 2 – Els camins són plens de cadàvers!
DONA 1 – Ens demanen uns impostos desmesurats!
DONA 2 (plorosa) – I el meu pobre fill, que el van deixar estès al mig del camí!
DONA 3 – Cada vegada, entre els nobles, hi ha més enfrontaments.
DONA 4 – Les seves baralles se succeeixen sense treva i nosaltres en paguem les
conseqüències.
HOME 3 – Quan s’acabarà aquest patiment?
Tota la GENT DEL POBLE es posa a cantar:
Ai, quina tristor!
L’infortuni se’ns menja el cor. (bis)
Ha mort el rei Úter,
la pau s’ha fos;
només hi ha guerres,
sang i por. (bis)
Ai, quina tristor!
L’infortuni se’ns menja el cor. (bis)
Ens prenen les terres,
malmeten els horts
6

7. i els homes a les guerres
tots són morts. (bis)
Ai, quina tristor!
L’infortuni se’ns menja el cor. (bis)
Si algun dia vingués
un bon rei,
que posés fi a aquest desgavell...
Si algun dia vingués un bon rei.
Ai, quina tristor!
L’infortuni se’ns menja el cor. (bis)
Surten d’escena cantant la tornada.
3ª ESCENA
La mateixa plaça. Entren MERLÍ i L’ARQUEBISBE de Canterbury.
MERLÍ – Així que he rebut el vostre avís m’he posat en camí. Vós direu.
ARQUEBISBE – Merlí, ja que sou home de gran saviesa, no podríeu trobar un remei per
posar fi a aquests moments tan difícils que pateix el nostre regne? Ja fa divuit anys que el
sofrim!
MERLÍ – Monsenyor, i quina mena de remei us sembla que hauria de trobar?
ARQUEBISBE – Si no hi ha aviat un bon rei, just i magnànim, tal com ho fou el rei Úter, la
desolació en la qual caurà el nostre reialme serà irreparable. Escolliu-nos un rei que sigui
un bon sobirà per a nosaltres.
7

8. MERLÍ – Estigueu tranquil. Gràcies al poder profètic us puc anunciar que, ben aviat,
aquest país serà governat per un sobirà de la nissaga del rei Úter, i que fins i tot, més
digne i més savi que el propi Úter.
ARQUEBISBE – El que em dieu, Merlí, és estrany i meravellós. No podeu dir-me quan
succeirà això? I com el reconeixerem?
MERLÍ – Monsenyor, si m’ho permeteu, amb el meu poder màgic crearé un obstacle i
aquell qui el pugui vèncer demostrarà que és el legítim rei.
ARQUEBISBE – Teniu el meu permís per fer el que cregueu més convenient.
MERLÍ – Ho faré.
L’ARQUEBISBE i MERLÍ es queden estàtics. Se sent un gran tro i una
música de fons que a poc a poc augmenta d’intensitat. En aquests moments
apareix a escena una espasa clavada en una enclusa. Entra GENT DEL
POBLE i NOBLES.
HOME 4 (astorat) – Mireu! Heu vist? Una espasa clavada en una enclusa!
DONA 5 – Déu meu! Quin miracle!
HOME 5 – Ai coi! D’on ha sortit aquesta espasa?
HOME 6 – Repicatalons! I quina lluentor! Sembla d’or!
NOBLE 1 – Fixeu-vos, hi ha una inscripció.
GENT DEL POBLE (alhora) – I què diu?
NOBLE 2 (s’hi acosta i llegeix) – “Aquell qui arrencarà l’espasa de l’enclusa serà el legítim
rei d’Anglaterra.”
8

9. TOTHOM – Oh...
NOBLE 3 – Això diu! Aparteu-vos tots. Jo trauré l’espasa.
NOBLE 1 – I per què ho has d’intentar tu i no jo?
ARQUEBISBE (aixecant el braç) – Atureu-vos! (Dirigint-se a MERLÍ): Savi Merlí, és ara el
moment de realitzar la prova?
MERLÍ – No! Cal que, més endavant, convoqueu una gran reunió de tots els nobles del
país a fi que cadascun intenti treure l’espasa de l’enclusa.
ARQUEBISBE – Seguiré el vostre consell. (Dirigint-se als NOBLES i a TOT EL POBLE):
Ningú no ha de gosar tocar aquesta espasa fins el dia assenyalat. Serà llavors quan tots
els nobles tindran l’opció de fer la prova. L’espasa serà vigilada fins aquell moment. (Fa
un senyal i dos SOLDATS es queden vigilant l’espasa).
MERLÍ i L’ARQUEBISBE surten d’escena. A continuació la GENT DEL
POBLE forma grupets, comenta en veu baixa els fets i es va retirant. Els
NOBLES marxen fent comentaris.
NOBLE 2 (molest) – Renoi! Mira que haver d’esperar per fer la prova.
NOBLE 3 – Encara que no ens agradi hem d’acceptar la voluntat de l’Arquebisbe de
Canterbury.
SOLDAT 1 – Quina murga, haver-nos d’estar aquí com estaquirots!
SOLDAT 2 – Tranquil, home, tranquil! Ens ho hem de prendre amb calma. (S’asseu a
terra i es treu el casc de mala gana).
SOLDAT 1 – Compte, que ve algú.
9

10. El SOLDAT 2 s’aixeca de pressa.
LLENYATAIRE 1 (deixa un feix de llenya a terra i s’eixuga la suor) – Vatua! Això pesa com
un mort!
SOLDAT 2 – Ep, tu, què fas per aquí? (Acostant-se al LLENYATAIRE 1). Ja pots tocar el
dos! (L’empeny perquè marxi).
LLENYATAIRE 1 – I per què m’has de fer fora?
En aquell moment arriba el LLENYATAIRE 2.
LLENYATAIRE 2 – Què és aquest rebombori?
LLENYATAIRE 1 (assenyalant el SOLDAT 2) – Aquest ganàpia, que no sé quina mosca li
ha picat...
SOLDAT 1 (agafant-lo pel coll) – Vigila el que dius!
Comencen a barallar-se i el SOLDAT 1 i el LLENYATAIRE 2 els separen.
LLENYATAIRE 1 (al LLENYATAIRE 2) – Deixa’m, deixa’m, que a aquest li faig una cara
nova!
SOLDAT 2 – Una cara nova a mi! Però què t’has cregut?
SOLDAT 1 – Ja n’hi ha prou! (Dirigint-se als LLENYATAIRES): No veieu que nosaltres
hem de vigilar aquesta espasa? Au, aneu cap a casa i que us expliquin tots els fets
meravellosos que han passat avui.
10

11. Surt la GENT DEL POBLE i canta aquesta cançó:
Qui traurà l’espasa,
qui serà el nou rei,
qui serà l’home
que ens governarà.
Sortirem de casa,
omplirem carrers,
veurem com passen
nobles cavallers.
El misteri envolta
el gran desenllaç.
El dia s’acosta,
s’acosta el senyal.
Qui traurà l’espasa,
qui serà el nou rei,
qui serà l’home
que ens governarà.
ACTE II
1ª ESCENA
11

12. A ple camp. Se senten unes trompetes anunciant l’inici d’un torneig. Surten a
escena SIR HÈCTOR I SIR KAI.
SIR HÈCTOR – Com estàs, fill meu?
SIR KAI – Una mica nerviós, pare.
SIR HÈCTOR – És natural, Kai. Només fa tres dies que t’han armat cavaller i ja tens
l’oportunitat de participar en un torneig tan magnífic.
SIR KAI (girant-se) – Però, i el meu germà Artús, on s’ha posat? Ja estic ben apanyat, ja,
amb aquest escuder... (Cridant): Artús, afanya’t, que arribarem a misses dites.
ARTÚS (des de fora) – Ja vinc, ja vinc! (Entra corrents, ensopega i cau. S’aixeca
atabalat). Renoi, que n’ets d’impacient. M’he entretingut perquè he vist una noia... anava a
passar el riu i no m’he pogut estar d’ajudar-la. Tenia uns ulls...
SIR HÈCTOR – Vinga, vinga, deixa’t de romanços i no t’allunyis de Kai, que per això ets el
seu escuder.
ARTÚS – Sí, pare, teniu tota la raó.
SIR KAI – Artús, i la meva espasa? On és?
ARTÚS (estranyat) – La teva espasa..? Que no la duies tu?
SIR KAI – Jo? Tu ets el meu escuder i, per tant, ets l’encarregat de portar-la. (Esverat). I
ara què faré? Per culpa teva no podré participar en el torneig!
ARTÚS – No t’amoïnis. Vaig corrent a buscar-la. (Surt d’escena).
SIR KAI – Mira que no portar l’espasa...
SIR HÈCTOR – Ja se’n sortirà! Veuràs com tindràs l’espasa a temps.
12

13. Surten d’escena.
13

14. 2ª ESCENA
Surten a escena els ASSISTENTS al torneig. Apareix un HERALD mentre se
sent música de torneig.
HERALD – Es fa saber que ha arribat l’hora de començar el torneig! Tots els cavallers que
han de participar a la primera lliça, que es presentin al camp de batalla.
Entren a escena vuit CAVALLERS muntats a cavall i se situen quatre a cada
banda.
HERALD – Esteu preparats?
CAVALLERS – Sí...
HERALD – Que comenci el combat!
Tots criden. Lluiten els uns contra els altres fins que quatre són derrotats.
Sonen les trompetes.
HERALD – Proclamo a aquests quatre cavallers vencedors de la primera lliça!
Els ASSISTENTS aclamen els vencedors.
ASSISTENTS – Visca! Visca!
14

15. HERALD – Es fa saber que es reprendrà el combat d’aquí a mitja hora.
Tothom es retira.
15

16. 3ª ESCENA
Encara a ple camp. SIR KAI es passeja inquiet.
SIR KAI (pensant en veu alta) – Tarda molt! No arribarà a l’hora...
ARTÚS (esbufegant i amb l’espasa a la mà) – Ja sóc aquí! Té, l’espasa!
SIR KAI (agafant l’espasa) – Encara bo que has arribat. La segona lliça ja està a punt de
començar. (Mira l’espasa). Però si aquesta no és la meva espasa! D’on l’has treta?
ARTÚS – Com que no tenia temps d’arribar al castell i he vist aquesta clavada en una
enclusa, l’he agafada pensant que ningú no la trobaria a faltar.
SIR KAI (mirant l’espasa sorprès) – Déu meu, l’espasa de l’enclusa! (Dirigint-se al públic):
Jo seré el rei d’Anglaterra! (Dirigint-se a un costat de l’escenari, crida): Pare, veniu, de
pressa!
SIR HÈCTOR – Què són aquests crits? Què et passa?
SIR KAI – Mireu, pare, reconeixeu aquesta espasa?
SIR HÈCTOR (admirat, agafa l’espasa i se la mira en silenci) – Què és això que veuen els
meus ulls? L’espasa de l’enclusa! (Dirigint-se a Kai): Com és que tens aquesta espasa?
SIR KAI (vacil·lant) – L’Artús ha anat a buscar la meva i ha tornat amb aquesta.
SIR HÈCTOR – Artús, què ha passat?
ARTÚS – L’he treta de l’enclusa per donar-la al meu germà...
SIR HÈCTOR – Si has estat tu que l’ha treta, també la hi podràs ficar. Anem a provar-ho.
Surten d’escena.
16

17. 4ª ESCENA
Plaça del poble. Entren els SOLDATS i queden astorats en adonar-se que
ha desaparegut l’espasa.
SOLDAT 1 – Ja t’ho deia que no havíem d’anar a veure el torneig, poca-pena!
SOLDAT 2 – Sí, home, sí. És molt fàcil ara, carregar-me els neulers. Que no t’ho has
passat be!
SOLDAT 1 – Si no trobem l’espasa ja hem begut oli!
De quatre grapes volten per l’escenari buscant desesperats l’espasa.
SOLDAT 2 – Vols dir que si no la trobem ens pelaran?
SOLDAT 1 – Ja pots posar-hi les mans al foc.
SIR HÈCTOR, SIR KAI i ARTÚS surten a escena i es dirigeixen cap a
l’enclusa.
SIR HÈCTOR – Què feu arrossegant-vos per terra?
SOLDATS – L’espasa, Sir Hèctor! L’espasa ha desaparegut!
SIR KAI – No us esvereu, la tenim nosaltres.
SOLDATS (des de terra) – Què...? (S’aixequen d’una revolada). I com és que la teniu
vosaltres?
17

18. ARTÚS – L’he agafada jo, però la pensava tornar.
Els SOLDATS queden astorats i s’aparten respectuosos deixant pas a
ARTÚS, a KAI i a SIR HÈCTOR.
SIR HÈCTOR – Artús, ja que dius que has tret l’espasa, torna-la a posar al seu lloc!
ARTÚS s’acosta a l’enclusa i endinsa l’espasa amb suavitat.
SIR HÈCTOR – Què és el que veuen els meus ulls?
SIR KAI (acostant-se a l’enclusa) – Pare, deixeu-me provar de treure-la!
SIR HÈCTOR – Endavant!
KAI s’acosta a l’espasa, l’agafa amb les dues mans, l’estira amb tota la seva
força, però no aconsegueix moure-la.
SIR KAI (malhumorat pel fracàs) – És impossible treure aquesta espasa d’aquí! No entenc
que tu, Artús, que ets més escanyolit que jo, l’hagis poguda arrencar!
ARTÚS – Doncs no m’ha costat gens ni mica! Mira! (S’acosta, agafa l’espasa amb una
mà i la treu amb facilitat. La sosté enlaire i la torna a clavar).
Sir HÈCTOR i KAI posen un genoll a terra davant d’ARTÚS.
18

19. ARTÚS (esbalaït) – Pare, germà!, per què us agenolleu?
SIR HÈCTOR – No sóc pas el vostre pare! Ja ha arribat l’hora que us assabenteu del
vostre llinatge reial. Si no fos així, no hauríeu pogut desclavar l’espasa.
ARTÚS (acostant-se a SIR HÈCTOR i agafant-lo per les espatlles) – Pare, però què és
això que dieu? Us suplico que us aixequeu i que no us agenolleu davant meu.
SIR HÈCTOR i SIR KAI s’aixequen.
SIR KAI (dirigint-se al públic, pensa en veu alta) – Què és això? El meu germà és un rei!
ARTÚS, plorós, es recolza en SIR HÈCTOR.
SIR HÈCTOR – Artús, per què ploreu?
ARTÚS – Perquè tinc por.
SIR HÈCTOR – Fa divuit anys, secretament, el savi Merlí us va portar a casa meva per
posar-vos a recer dels perills que us envoltaven. Jo us vaig cuidar i us vaig estimar com a
un fill. Ara m’adono que el vostre pare fou el mateix rei Úter, ja que ningú més no hauria
pogut arrencar l’espasa de l’enclusa.
ARTÚS – El meu veritable pare sempre heu estat vós, i Kai, el meu germà. Preferiria no
perdre-us com a pare abans que ser rei.
SIR HÈCTOR (dirigint-se als SOLDATS, que s’han quedat bocabadats davant l’escena
que han presenciat) – Soldats! Aneu corrents a trobar l’Arquebisbe i expliqueu-li aquestes
meravelles que heu vist.
19

20. Els SOLDATS, esverats, surten corrent en sentits oposats, reculen, topen i
surten pel mateix costat cridant.
SOLDATS – Ja tenim rei, ja tenim rei...! L’espasa ha estat desclavada de l’enclusa!
Entra la GENT DEL POBLEa escena fent comentaris en veu alta.
HOME 1 – Què és el que passa?
DONA 1 – Diuen que han arrencat l’espasa!
HOME 2 – Qui ha estat?
DONA 2 – No ho sé, potser el rei de Lodogran, o potser el rei de Pelinor!
HOME 3 – Jo veig l’espasa ficada a l’enclusa! Em penso que ens han aixecat la camisa.
DONA 3 – Sí, però han sortit els soldats corrent i cridant que ja teníem rei.
HOME 4 – I anaven a avisar l’Arquebisbe!
DONA 4 – I aquells que hi ha al costat de l’enclusa, qui deuen ser?
HOME 5 – Mireu, ja arriba l’Arquebisbe.
DONA 5 – I, qui és aquell que l’acompanya?
HOME 6 – És el savi Merlí!
TOTHOM (amb admiració) – El savi Merlí, el savi Merlí..!
Surten a escena l’ARQUEBISBE, el savi MERLÍ i els NOBLES.
20

21. ARQUEBISBE (dirigint-se a SIR HÈCTOR) – És cert el que m’han dit, Sir Hèctor?
SIR HÈCTOR – Vós mateix ho podeu comprovar.
MERLÍ (dirigint-se a l’ARQUEBISBE) – Monsenyor, feu que tot aquell que vulgui, provi
d’arrencar l’espasa.
ARQUEBISBE (parlant a tots els NOBLES assistents) – Aquells que aspireu a governar
aquest reialme provareu de treure l’espasa de l’enclusa, ara, i aquí.
NOBLE 1 – Jo seré el primer! (Ho intenta, i fracassa).
GENT DEL POBLE (escridassant-lo) – Uuuh...
LLENYATAIRE 1 – Fora, fora!
NOBLE 2 – Deixeu-me a mi! (també fracassa).
GENT DEL POBLE – Uuuh...
LLENYATAIRE 2 – Si no pots amb la teva ànima!
NOBLE 3 – Jo ho aconseguiré. (No pot).
GENT DEL POBLE – Uuuh...
HOME 3 – Bah... Ja estem ben apanyats, ja!
MERLÍ – Ara que tots els nobles ho han provat, deixeu que ho intenti Artús, fill de Sir
Hèctor.
ARQUEBISBE – Voleu dir? Si encara és molt jove!
DONA 3 – Deixeu que ho provi..!
GENT DEL POBLE – Que ho provi, que ho provi..!
ARQUEBISBE (mirant ARTÚS) – Endavant, xicot.
21

22. ARTÚS es dirigeix cap a l’enclusa tímidament, agafa l’espasa amb una mà i
la treu sense esforç.
TOTHOM (admirat) – Oooh... Visca Artús! Visca el nostre rei! Visca el rei d’Anglaterra!
Visca, visca, visca...!
MERLÍ (dirigint-se al públic) – La profecia de l’espasa s’ha complert. (Dirigint-se a
ARTÚS): Artús, jo us anuncio que en el futur esdevindreu el rei més gran i cèlebre que
mai ha tingut Anglaterra.
TOTHOM canta:
Camelot, Camelot, Camelot. (bis)
Va ser Artús un rei poderós
molt valent, just i generós.
Va fundar la cort de Camelot;
al costat tingué Sir Lancelot.
Una Taula Rodona va crear
envoltada de nobles cavallers
i Merlí fou un savi conseller
del bon rei que tots van estimar.
22

23. Amb la seva espasa Escalibor
va vèncer en mil combats.
Ni el tro ni el llamp van poder
derrotar aquest rei tan estimat.
Va ser Artús un rei poderós
molt valent, just i generós.
Va fundar la cort de Camelot;
al costat tingué Sir Lancelot.
Camelot, Camelot, Camelot. (bis).
Teló
23

24. 24