L´'imperi napoleònic

L´'imperi napoleònic

1. L´imperi napoleònic.
Les revolucions
polítiques (1776-1848)

2. L´imperi napoleònic.

3. Del Consolat a l´Imperi
Després del cop d´estat de Termidor
(27 de juliol de 1794), a França s
´havia instaurat una república de
caràcter moderat. És el que es coneix
amb el nom de Directori.
El Directori havia d´enfrontar-se a
dos tipus d´amenaces:
Internes:
1- La dels jacobins, que
consideraven que la revolució
havia estat traïda.
2- La dels reialistes: que volien
el retorn dels borbons.
Externes:
Els països que l´envoltaven,
especialment Gran Bretanya,
Àustria i Prússia.

4. Del Consolat a l´Imperi
Malgrat tot, el Directori demostra la
seva feblesa en el combat contra
aquests enemics.
Membres que integraven el
Directori afavoreixen l'execució d
´un nou cop d´estat, el del 18 de
Brumari (9 de novembre de 1799),
realitzat per un jove general
Napoleó Bonaparte.
Amb aquest cop d´estat
comença una nova etapa en la
història de França anomenada
El Consolat.
Al principi d´aquesta nova etapa,
Napoleó comparteix el poder amb
Emmanuel Sieyès i Roger Ducos.
De mica en mica, Napoleó va
anar acaparant poder i prenent
més protagonisme.
Constitució de l´any VIII
(1799): aquesta constitució
aprovada en plebiscit atorgava
el càrrec d´únic cònsol a
Napoleó.
Constitució de l´any X (1803):
Aquesta constitució li atribuí el
caràcter de cònsol vitalici i la
facultat de poder designar
successor.

5. Del Consolat a l´Imperi
Les aportacions de El Consolat
Elaboració i aplicació del Codi
Civil (1803)
Promoció de l´educació
pública.
Creació del Banc de França i
del codi de comerç.
Normalització de les relacions
de França amb l‘Església
catòlica: el catolicisme
esdevenia de nou la religió
oficial dels francesos
(Concordat de 1801)

6. Del Consolat a l´Imperi
Què era el Codi Civil napoleònic?
Un conjunt de lleis que detallaven, racionalitzaven
i unificaven el marc legal de moltes activitats
econòmiques, contractes, arrendaments, deutes,
societats anònimes, etc.
Amb aquesta introducció legal va afermar-se el
sistema polític i econòmic liberal que beneficiava
les capes burgeses, consolidant la Revolució
moderada (reconeixement de la llibertat i la
igualtat civil, supressió del règim feudal i propietat
lliure de la terra).
D’altra banda, el Codi Civil també tenia espai per
a qüestions com la família, en la qual es
reconeixia l’autoritat del pare sobre la dona i els
fills.
En què consistia el
càrrec de primer
cònsol?
Napoleó
reunia els
poders
executiu i
legislatiu, a
més de la
direcció de l
´exèrcit.

7. Proclamació de l´Imperi
Any 1804: Napoleó es va fer coronar
emperador pel papa Pius VII, sota
coacció, a la catedral de París. S
´instaurava la dinastia napoleònica.

8. Hegemonia de l´Imperi

9. Hegemonia de l´Imperi
La política europea de Napoleó:
Els canvis introduïts per Napoleó als territoris conquerits van consistir,
bàsicament, a introduir sistemes polítics que imitaven el francès. Així, es
va abolir l’esclavitud, va estendre’s el Codi Civil i va imposar-se el sufragi
censatari a molts llocs d’Europa. En paral·lel, Napoleó va anar creant una
sèrie de noves monarquies, dependents de França, al
front de les quals va situar familiars o persones de la seva confiança.
Aquestes accions van debilitar les aristocràcies europees, que veien com
perdien els seus privilegis. Ara bé, després d’una fase inicial d’expectació i
certa esperança en el canvi real de la situació, les masses populars van
anar comprovant que tampoc per a elles millorava substancialment la
situació, ja que els era negada la participació política i eren obligades a
pagar nous impostos destinats ara a mantenir el poder imperial de França.
Per tant, a molts dels països sotmesos, la invasió napoleònica va afavorir
l’afermament dels corrents nacionalistes que rebutjaven la imposició dels
models francesos.

10. Hegemonia de l´Imperi

11. Hegemonia de l´Imperi
Després de la derrota de
Trafalgar, conscient de la
primacia marítima absoluta de
la Gran Bretanya, Napoleó va
intentar vèncer els britànics en
el continent combatent els
seus aliats i decretant el
bloqueig continental al
britànics (1806), és a dir, la
prohibició de comerciar amb
mercaderies angleses en
qualsevol port del continent
europeu.

12. Crisi i caiguda de l´Imperi
El fracàs del bloqueig continental té repercussions
importants en la consolidació de l´expansió
napoleònica:

13. Crisi i caiguda de l´Imperi

14. Els cent dies
Aprofitant el desànim dels francesos, Napoleó
abandonà l´illa d´Elba i tornà a França on fàcilment
va fer-se amb el poder, destronant al rei Lluís XVIII.
Del març fins al juny de 1815 Napoleó restaurà un
efímer Imperi (conegut com l’Imperi dels Cent Dies)
Els països enemics de França tornen a fer una nova
coalició (la Setena Coalició) i derroten definitivament a
Napoleó a la batalla de Waterloo (18 de juny de 1815).
Napoleó serà desterrat a l´illa de Santa Helena on
morirà set anys després (5 de maig de 1821).
El retorn de la monarquia a França afavorí als
exiliats retornats i a l´Església. Aquest fet disgustà
profundament l´opinió del poble francès.

15. Els cent dies
Del març fins al juny de 1815 Napoleó restaurà un
efímer Imperi (conegut com l’Imperi dels Cent Dies)
Els països enemics de França tornen a fer una nova
coalició (la Setena Coalició) i derroten definitivament a
Napoleó a la batalla de Waterloo (18 de juny de 1815).
Napoleó serà desterrat a l´illa de Santa Helena on
morirà set anys després (5 de maig de 1821).

16. Napoleó i Espanya

Els inicis de la Guerra de la Independència o
Guerra del Francès cal situar-los en els
acords del Tractat de Fontainebleau del 27
d’octubre 1807.
Segons l’acord negociat per Godoy, primer
ministre del rei Carles IV, Espanya autoritzava
l’entrada al país de les tropes franceses (uns
28.000 soldats) per a realitzar l’ocupació de
Portugal, aliat de la Gran Bretanya.
En l´acord estava inclosa la clàusula que
Portugal, una vegada derrotada, seria
repartida entre França i Espanya.
Manuel Godoy

17. Napoleó i Espanya

La Guerra del Francès no va ser
l’enfrontament tradicional entre dos exèrcits, el
francès i l’espanyol, sinó que un dels seus
protagonistes essencials va ser la guerrilla, un
fet desconegut anteriorment.
D’altra banda, la guerra contra els francesos
no va tenir límits en la violència, esdevenint
una guerra contemporània.
Tot i que la tecnologia encara era molt
limitada, amb baionetes, canyons i l’ús de la
cavalleria, la violència va arribar a uns límits
que abans mai no s’havien arribat a donar
Aquesta és la situació que
reflecteixen els gravats de Goya
titulats Els desastres de la
Guerra.
Francisco de Goya

18. Napoleó i Espanya

Aquesta és la situació que reflecteixen
els gravats de Goya titulats Els
desastres de la Guerra.
http://pitxaunlio.blogspot.com/2011/11/los-desastres-de-la-guerra-de-goya.html

19. Napoleó i Espanya

La invasió napoleònica de 1808 va comportar
l’entronització de Josep Bonaparte, el qual va
intentar portar a terme una experiència
reformista amb l’objectiu de liquidar l’Antic
Règim. D’aquesta manera, el monarca va abolir
el règim senyorial, va desamortitzar terres de
l’Església, va desvincular les terres de les
primogenitures i va acabar amb les terres de
mans mortes. També estava prevista l’abolició
dels privilegis, declarar la invulnerabilitat del
domicili, la llibertat de residència, el lliure accés a
totes les professions, la unificació dels diferents
codis jurídics, l’abolició de les duanes interiors, la
fixació d’una extensió màxima pels mayorazgos i
l’abolició de la Inquisició.
José Bonaparte

20. Napoleó i Espanya

Tot i ser una reforma raonable, aquesta va tenir poc
suport i va topar amb una total incomprensió entre la
societat espanyola que considerava que estava
governada per un govern il·legítim, estranger i basat
en el poder de les armes. D’aquesta manera, els
càlculs de Napoleó respecte d’Espanya van
demostrar-se erronis. Ni el clergat, excepció feta de la
jerarquia superior, era tan fàcil de controlar, ni la resta
de la societat espanyola podia reduir-se a “populacho”
com ell creia. Tenia raó quan pensava que la força
dels exèrcit espanyols era ben escassa, però no havia
previst la importància que tindrien les forces irregulars
i la poderosa combinació que podrien formar
resistència i tropes regulars britàniques. La resistència
popular espanyola a la introducció dels francesos faria
esclatar la Guerra de la Independència.

21. Napoleó i Espanya

Els afrancesats:
Una minoria d’espanyols han estat
qualificats d’afrancesats per col·laborar
amb la monarquia bonapartista de Josep I.
En aquest sentit, cal tenir en compte que
més de cent mil persones van col·laborar
amb el poder francès i prop de dos milions
d’espanyols van donar jurament a Josep I
Bonaparte.
L’afrancesament suposava, tot i la forta
crítica que ha rebut per una part de la
historiografia, una opció política reformista
més, enfrontada a l’immobilisme de
l’absolutisme i alternativa a la ruptura que
proposaven els liberals.

22. Activitats
Una de les idees que em van ocupar més
havia estat la reunió, la concentració dels
mateixos pobles geogràfics que les
revolucions i la política han dissolt i dividit.
De manera que, tenint en compte que a
Europa hi ha més de trenta milions de
francesos, quinze d’espanyols, quinze
d’italians i trenta d’alemanys, hauria volgut
fer de cadascun d’aquests pobles un sol cos
de la nació [...]. Jo em considerava digne
d’una glòria tan gran!
[...] En aquest estat de coses podia haver-hi
més probabilitats d’aconseguir a tot arreu la
unitat de codis, de principis, opinions,
sentiments, idees i interessos. Potser
aleshores, amb l’ajuda de les Llums esteses
universalment, hauria estat permès somiar
la gran família europea [...].
De tota manera, aquesta reunió (la
d’Europa) es farà tard o d’hora.
Així parlava el propi
Napoleó del seu projecte
europeu l’11 de novembre
de 1816 des del seu
exili/empresonament a l’illa
de Santa Helena:
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/09/21/el-projecte-europeu-de-napoleo
/
Ho trobareu en:

23. Activitats
Història 4t ESO Grup Promotor
Santillana 2008
Bona part de la
presentació està
basada en :
Qüestionari:
1- Quin era l´objectiu més important
de Napoleó?
2- Per què no ho va poder aconseguir
a Europa?
3- Per què no ho va poder aconseguir
a Espanya?
4- Els partidaris de Napoleó a
Espanya com els van anomenar?
Què volien?
5- Per què Napoleó escriu aquestes
paraules des de l´illa de Santa
Helena? Per què no ho fa des de
França?
6- Vist com Europa és avui en dia,
considereu que el somni de Napoleó
s´ha aconseguit? Per què?
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/03-leuropa-napoleonica
/