La balanguera

Presentació sobre el poema "La balanguera", de Joan Alcover. A càrrec de les alumnes Ainhoa Arroyo i Leonor Mérida, de l'institut Isaac Albéniz de Badalona. Primer de batxillerat. 1.2. "Antologia de la poesia catalana".

1. la balanguerA JOAN ALCOVER AINHOA ARROYO I LEONOR MÉRIDA 1.2

2. INDEX Autor i context històric. Tema. Anàlisi del poema. Explicació per estrofes. Conclusió.

3. Autor Joan Alcover neix a palma de Mallorca al 1854, mor al 1926. estudiava dret a Barcelona, va tornar a Mallorca per estudiar d’advocat. La Balanguera va ser de les seves primeres obres en català. Els seus poemes interpreten dolor per la mort de la seva dona i fills (sinceritat i claredat al poemes). al 1996 la Balanguera es va declarar himne de Palma Mallorca ( fa referència a la figura d’una dona gran que ens reflecteix el pas del temps.

4. CONTEXT HISTÒRIC Al darrer quart del s.XIX juntament amb altres escriptors s’addereix al moviment de la renaixença. La seva poesia estava vinculada als clàssics grecs i llatins i també amb el romanticisme, neoclasicisme, costumisme, natiralisme, modernisme, noucentisme Joan alcover, té el merit d’haver aconseguit modernitzar la literatura a Mallorca

5. tema És un cant al pas del temps i a la fugacitat de la vida. Està compost per cinc estrofes de sis versos octosíl·labs amb una tornada de dos versos, cadascún amb rima consonant. “ La balanguera fila, fila, la balanguera filarà.” La seva rima és ABAB CDCD, així que és rima encadenada. Com són versos octosíl·labs, la rima serà d’art menor i es combinarà la rima femenina amb la masculina. 8a, 8b, 8a, 8b, 8c, 8d, 8c, 8d

6. anàlisi del poema La balanguera miseriosa, COMPARACIÓ com una aranya d’art subtil, HIPÈRBATON buida que buida sa filosa , - Balanguera→ personatge femení d’una cançó tradicional de nostra vida treu el fil. mallorquina. Com una parca bé cavil·la, - Filosa→ instrument per a filar a mà. teixint la tela per demà. - Parca→ divinitat llatina que presidia el destí de l’home, des de el naixement fins a la mort. La balanguera fila, fila, ANÀFORA la balanguera filarà. Girant l’ullada cap enrere HIPÈRBATON guaita les ombres de l’ avior , ANÀFORA i de la nova primavera - Avior→ antigor (temps àntic) sap on s’amaga la llavor. - Arrelar→ fixar en un lloc Sap que la soca més s’enfila com més endins por arrelar .

7. La balanguera fila, fila, la balanguera filarà. Quan la parella ve de noces , - Noces→ casament ja veu i compta sos minyons ; - Minyons→ nens veu com davallen a les fosses - Davallen→ baixen els que ara viuen d’il·lusions, ANÀFORA els que a la plaça de la vila surten a riure i a cantar. La balanguera fila, fila, la balanguera filarà. Bellugant l’ aspi el fil cabdella , HIPÈRBATON i de la pàtria la visió - Aspi→ Instrument de diverses formes que serveix per fer troques. fa bategar son cor de vella - Cabdella→ bola de fil. sota la sarja del gipó . - Sarja→ teixit lligat que presenta uns solcs diagonals. Dins la profunda nit tranquil·la - Gipó→ peça de vestir que cobreix el tronc des de els muscles fins a la destria l’ auba qui vendrà. cintura. - Auba→ albada.

8. La balanguera fila, fila, la balanguera filarà. De tradicions i esperances tix la senyera del jovent, PARAL·LELISME con qui fa un vel de nuviances - Tix→ teixeix amb cabelleres d’or i argent de la infantesa qui s’enfila, de la vellura qui se’n va. La balanguera fila, fila, la balanguera filarà.

9. explicació per estrofes A la primera estrofa ens presenta el tema principal del poema, l’evolució de la vida. Presenta la Balanguera com una dona gran que teixeix. A la segona comença parlant sobre el naixement i l’inici de la vida, del passat i també del futur. A la tercera explica l’etapa del matrimoni i recorda quan es va casar amb la seva dona. Veu la crua realitat de la mort, veu el futur en el present i la mort en la vida. A la quarta té la visió de la Balanguera en la seva pàtria. (Caracteritza la Balanguera com un personatge i no un concepte abstracte) I finalment a la quinta estrofa representa el final, la mort. I relaciona tres idees; el present amb el jovent, el passat amb les tradicions i el futur amb l’esperança.

10. conclusió Va ser molt important per a l’autor ja que s’identifica en molts aspectes del poema, i a més al 1996, es va considerar himne nacional de Mallorca.