La descripció d’una persona

63,008 views 15 slides Feb 21, 2014
Slide 1
Slide 1 of 15
Slide 1
1
Slide 2
2
Slide 3
3
Slide 4
4
Slide 5
5
Slide 6
6
Slide 7
7
Slide 8
8
Slide 9
9
Slide 10
10
Slide 11
11
Slide 12
12
Slide 13
13
Slide 14
14
Slide 15
15

About This Presentation

tipologia textual: la descripció de persones.


Slide Content

La descripció d’una persona
T
E
X
T
INFORMATIU ENUMERATIU LITERARI EXPOSITIU CONVERSACIONAL INSTRUCTIU
de què informa NARRATIU POÈTIC com és de què parlem com es fa
què passajuga amb el
ritme i
sovint
amb la rima
del
llenguatge
P
R
O
D
U
C
C
I
O
N
S
T
E
X
T
U
A
L
S
Nota
Notícies
Programació
Cartell
Anunci
Logotip
Carta
Postal
Invitació
Nom
Llista
Data
Etiqueta
Horari
Índex
Catàleg
Conte
Novel·la
Còmic
Cinema
Reportatges
Teatre
Poema
Embarbussa
ment
Cançó
Refrany
Rodolí
Auca
Cal·ligrama
Dita
Endevinalla
Descripció
literària:
Personatges
Ambients,..
Definicions:
Diccionaris
Llibres de
consulta
Ressenyes
Biografies
Exposicions
Guia
turística
Diàlegs
Entrevistes
Qüestionaris
Enquestes
Recepta
Normes de joc
Menús
Maneig
d’aparells
Prospectes de
medicaments

Què vol dir?
Ens explica com és físicament i com és la seva
manera de ser.
Fixem-nos en el seu cos: quin aspecte té?
Si coneixes la persona que descrius, fes una llista
de la seva manera de ser: simpàtic, agradable,
generós, gandul,...)
I si no la coneixes, com te la imagines.
Escull un dels exemples que hi ha al darrera i fixa’t
com es descriu una persona.
•QUÈ HEM DE FER ABANS

1.- Observa com és físicament la persona que has escollit.
- Alçada
- Pes
- Colors, mida i forma del cabell
- Forma de la cara
- Algun detall que l’identifiqui
- Tipus de roba i manera com la porta
- És net i polit, descurat.
2.-A més del físic, també has de tenir en compte coses que no es
veuen però que són importants a l’hora de descriure algú
( caràcter, gustos, aficions,...
3.-Fer-ho de manera ordenada, pots començar pels detalls físics i
partir de dalt o de baix. També pots començar pel caràcter.
QUÈ HEM DE FER DURANT?

ASPECTE GENERAL : alt, baix, corpulent, gros, gras, panxut, prim, fort, sa, altlètic, menut, maco, lleig, musculós, ossut, net, brut,
polit, malalt, jove, vell, gran, endreçat, desordenat, robust, elegant, dèbil, magre.
COS:gros, prim, normal, atlètic, fort, feble, nyicris, geperut, llarg, estret, ample, bru, moreno, quadrat, pelut, musculós, estirat, blanc,
proporcionat, mal forjat, rodanxó, esbelt, obès, jove, gras, corbat, rabassut,...
CARA: ovalada, rodona, prima, lletja, bonica, gran, petita, allargada, grossa, ampla, estreta, arrugada, pigada, llisa, alegre, atreactica,
greixosa, grassa, seca, neta, rosada, pàl.lida, morena, suau, lluenta, dolça, llarga, serena, intel.ligent, bruta, galtuda, maca, fresca,
esgrogueïda, de pomes agres, de pocs amics,...
GALTES: vermelles, enfonsades, plenes, pigades, pàl.lides, eixutes, rosades, grassones, suaus, xuclades, toves,...
CABELL:llarg, curt, arrissat, llis, rinxolat, negre, cantany, ros, bru, moré, roig, pèl.roig, ataronjat, panotxa, ondulat, tenyit, suau,
aspre, permanent, blanc, grisós, estarrufat, engominat, lacat, moll, sec, brut, net, gruixut, pentinat, despentinat, calb, poblat, canós,
clenxat, ondulat, fort, feble, enredat, aclarit, en punta, fosc, freixós, sec, abundant.
ULLS:clars, foscos, blaus, negres, verds, marrons, bruns, grisos, grans, petits, rodons, estirats, fixos, ullerats, brillants, apagats, tristos,
vius, de xinès, plorosos, oberts, tancats, cansats,...
CELLES: poblades, primes. Gruixudes, llargues, curtes, amples, estretes, clares, espesses, inclinades, cap amunt, dibuixades,
retocades, arquejades, rectes, obliqües, fines, baixes, altes, rosses, negres, blanques, canoses, juntes , separades,..
PESTANYES: negres, curtes, llargues, espesses, pintades, arrissades, clares, postisses,...
NAS:punxegut, llarg, curt, ample, recte, fi, estret, brut, net, pigat, xato, petit, gros, arquejat, aguilenc, de lloro,...
BOCA: grossa, petita, vermella, gruixuda, petita, ampla, estreta, bonica, lletja, alegre, riallera, seriosa, de pinyó, soritda,..
DENTS:blanques. Groguenques, desiguals, tortes, arrenglerades, ...
LLAVIS: prims , gruixuts, fins estrets, goluts, esblanqueíts, grossos,...
ORELLES:grans, grosses, d’elefant, enganxades, de pàmpol, brutes, allargassades, petites, xates,
arrodonides, ovalades, punxegudes,...
PARAULES QUE M’AJUDEN A FER DESCRIPCIONS DE PERSONES

BARBA:poblada, espessa, suau, serrada, barbamec,...
COLL: llarg, curt, gros, estret, estirat, de cigne, allargat, de girafa, molsut,
ample, prim, gruixut, arrugat, llis, tort,
PELL:groguenca, clara, blanca,fosca, negra, bruna, roja, llisa, arrugada,...
MANS: llargues, curtes, grans, petites, grosses, delicades,...
BRAÇOS: llargs, curts, gruixuts, prims, musculosos, forts, poderosos,
peluts,...
CAMES:tortes, rectes, garrelles, sancalloses, primes, grosses, gruixudes,
llargues, curtes fortes, peludes, ben fetes, ossudes,...
ESTATURA:baixa, alta, molt alta, molt baixa, de mitjana estatura,...
EDAT:molt jove, jove, nen, nena, madura, gran vella,...
MANERA DE SER:alegre, trist, atrevit, poruc, tímid, valent, covard, seriós,
ordenat, desordenat, net, brut, bo, dolent, simpàtic, antipàtic, orgullós,
tranquil, nerviós, graciós, mogut, atractiu, estúpid, tafaner, burleta, criticaire,
descarat, malcarat, amable, despistat, aplicat, presumit, cregut, gelés,...
Agradable, desagradable, divertit, avorrit, alegre, trist, rialler, amable, dolç,
sec, xerraire, callat, treballador, gandul, feliç, desgraciat, agressiu, pacífic,
decidit, intel·ligent, endreçat, deixat, senzill. Cregut, maco, humil, quiet,
elegant, esportiu, llest, malhumorat, pesat, dinàmic, presumit, modest,...
... Continuem?
Tots aquests ADJECTIUS et poden ser útils per fer la teva pròpia descripció.

Les comparacions i exageracions són recursos molt útils per fer
descripcions.
-Més callat que un mort, no veure-hi més enllà, no saber ni la A, no
obrir la boca, sortir-se amb la seva, treure foc pels queixals, tenir
pardalets al cap, tenir mandra, tenir la mà trencada, tenir més anys
que matussalem, tremolar com la fulla de l’arbre, ser un setciències,
ser curt de gambals, ser un bala perduda, xerrar pels descosits, estar
més boig que una cabra, ser una mosca morta, ser un ros de mal
pèl, ser un llepafils, ser un somiatruites, dormir a la palla, donar la
llauna, estar carregat de romanços, net com una patena, pelut com
un ós, pesat com el plom, rodó com una bola, prim com un fideu, ros
com un fil dor, tossut com un ase, més vell que l’anar a peu, xerraire
com una cotorra,fidel com un gos, fort com un roure, llarg com un dia
sense pa, lleig com el pegat, més llest que un llamp, lleuger com una
ploma, ...
EXPRESSIONS QUE ET PODEN SER ÚTILS

L’Eulàlia alçà el cap vers la copa de la gran
carrasca que hi havia a la vora del camí, i
els seus ulls van topar amb uns altres,
negres i brillants com dues espurnes, que
se la miraven tots riallers. L’aspecte de
l’amo d’aquells ulls no podia ser més
estrany: era un home menut, que no devia
fer més d’un metre d’alçada i que anava
vestit d’una forma tota estrafolària. lluïa
un barret punxegut, una casaca cenyida
amb un cinturó, unes mitges i unes sabates,
també punxegudes, i, tant el barret com el
cinturó i les sabates, duien unes grans
sivelles daurades, tot plegat tenyit de
coloraines, com si l’homenet de la carrasca
s’hagués dedicat a triar els grocs, els blaus,
els rojos i els verds més vius de la natura; i
l’expressió de la seua cara era tota
entremaliada, com si en qualsevol moment
n’anés a fer alguna.
CANELA,M. Utinghami, el rei de la boira.
Barcelona. La Galera, 1979
Exemples de descripcions

La cunyada, la senyora Carme, era
una dona de molta edat, d’una blancor
esbravada, extremadament flaca,
rígida, d’una flaquesa tubular, que
semblava una sardina dreta de cua.
La cosina era anomenada Gracieta.
Era una senyora de més de cinquanta
anys, plena de carns, de cabells rars,
amb un nas punxegut i unes ulleres de
vidres espessos. La neboda era molt
jove i es deia Anita. Devia tenir a
penes una vintena d’anys. Era una
castanya d’ulls verdosos, de carnositat
fluvial, d’una aparença una mica
bleda. Les dues primeres senyores i la
senyoreta anaven vestides de negre i
el conjunt era d’una tenebrositat
impressionant.
PLA, J. El carrer estret. Barcelona.
Destino, 1981

QUÈ HEM DE FER DESPRÉS?
1.-Has seguit les indicacions que t’han donat?
2.-Comprova si el teu text segueix l’estructura
marcada.
3.-Has fet faltes d’ortografia? (...)
Torna a repassar-ho.
4.-La presentació del text és acurada?
(lletra, marges, títols, puntuació,...)
5.-Estàs content amb el resultat final?