La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)

2. Fitxatècnica
•Títol: La Mort de la Verge (La Mort de la Mare
de Déu)
•Autor: Michelangelo Merisi da Caravaggio
(Milà 1571- Porto Ercole 1610)
•Cronologia: 1605-1606
•Estil: Barroc italià
•Tècnica: oli sobre tela
•Tema: religiós
•Localització: Musée du Louvre (París)

3. ContextHistòric
•Barroc segles XVII-XVIII
•Període de Contrareforma
•Espanya entra en decadència política però té
l’Edat d’Or pel que fa a la cultura
•Guerres per causes religioses
•Itàlia dividida en estats
•Art limitat pel Concili de Trento, que volia que
l’art fos un mitjà de difusió del catolicisme

4. MichelangeloMerisidaCaravaggio
•Caravaggio és un dels pintors
italians més importants del
Barroc.
•Va ser un dels exponents més
importants del naturalisme,
un corrent que va nèixer en
oposició als maniaristes.
•Va nèixer a Milà al 1571 i per
causa de la pesta la família es
va traslladar a Caravaggio.

5. •Van morir els seus pares, i a causa de la
proximitat amb les poderoses famílies
italianes Colonna i Sforza, li va nèixer l’interés
artístic.
•Va estudiar art a Milà sent deixeble de
Simone Peterzano (pintor maniarista deixeble
de Ticià).
•Influenciat per: obres venecianes, Leonardo,
naturalisme alemany i pintura Llombarda.
•Va treballar a Roma on va obrir un taller on
ràpidament es va fer famós.
•Allà es va demostrar el seu mal caràcter degut
a la vida irregular i la successió de baralles.

6. •Feia obres per encàrrec eclesiàstic, però moltes
d’elles eren rebutjades per l’extremat naturalisme.
•El principal mecenes era el cardenal Francesco del
Monte (ambaixador dels Medici a Roma).
•1606 va matar a un home en una baralla amb espasa
i va haver d’abandonar Roma, ja que estava
condemnat a mort i els seus mecenes no el van
poder ajudar.
•Posteriorment va estar a diferents llocs
–Nàpols: on en un intent d’assassinat li van
desfigurar el rostre
–Malta: va treballar pel Gran Mestre de l’Orde de
Malta, però per una baralla el tornen a
empresonar. Surt gràcies a un suborn.
–Sicília: va treballar a Siracusa, Messina i Palerm.

7. •El seu caràcter va empitjorar fins el punt que
es pintava a ell mateix mort (com Salomé
sosté el cap de Joan Baptista, i David amb el
cap de Goliat). Les obres van tornar-se molt
més satíriques i burletes.

8. •El 1909 va tornar a Nàpols per intentar tornar a
Roma (on era famós).
•Va morir a Porto Ercole al 1610, en una platja; o bé
malalt de malària, o bé ferit per una baralla.
•Uns dies després es va signar el perdó papal.
•Utilitzava com a models gent del carrer, captaires i
prostitutes.

9. •Es diu que tenia moltes amants i també es diu
que era homosexual pel marcat erotisme de
les figures masculines en alguns dels seus
quadres com: El tocador de Llaüt o Noi amb
un cistell de fruites.

10. Obra
•Característiques:
–Naturalisme radical.
–Predomini de la figura humana molt detallada.
–Teatralitat i dramatisme (acció dramàtica).
–Tenebrisme - Clarobscur: llum i ombres molt
marcades.
–Composició molt estudiada.
–No vol deixar indiferent a l’espectador.
–No feia esbossos previs, pintava del natural.

11. •Les seves pintures inicials eren natures mortes però la majoria de
la seva obra posterior són pintures religioses.
•Era molt criticat pels models que escollia i per la forma cruament
real d’interpretar la Bíblia.
• Predomini de les figures masculines de cossos marcats i
imponents, alguns desprenen erotisme (cosa que li va portar
problemes de “mals costums”).
•Un exemple de l’ús del clarobscur és “El sopar d’Emaús” que
inicia la seva època de maduresa.

12. •Altres quadres importants:
–La crucifixió de Sant Pere
–La vocació de Sant Mateu

13. LaMortdelaVerge
•Pintura a l’oli sobre llenç.
•Explica la mort de Maria
(tema que no tracta la Bíblia
i per això hi ha diferents
versions).
•Feta el 1606 l’època de
maduresa (just abans de
marxar de Roma).
•Les figures gairebé tenen
mida real.
•El centre d’atenció del
quadre és la figura de la
Verge.

14. •Estructurada en tres franges
horitzontals:
- Superior: cortina
vermella que ofereix
teatralitat
- Central: els apsòstols i el
cos de la verge
- Inferior: Maria
Magdalena
•Utilització de la línia diagonal
en el focus de llum i en la
disposició del llit (els apòstols
també estan disposats en
escala).

15. •Realisme - Naturalisme total: presenta els
personatges com a gent vulgar, utilitzava com
a models persones del carrer (apòstols vells).
•Utilització del tenebrisme (estil pictòric que es
basa en una aplicació radical del clarobscur):
focus de llum entrant per l’esquerra que
il·lumina el punt d’atenció (la Verge) i deixa el
fons totalment negre, aportant volum.
•Ambient humil.
•Colors foscos exeptuant el vermell de la Verge
i el teló (motiu usual en els quadres fúnebres).

16. •La mare de Déu és representada com a una
dona del poble, l’únic que evidencia la santedat
és l’halo.
•No es representa una Verge ascendida en cos i
ànima al cel, sinó una Verge mortal.

17. Personatges:
-La Verge Maria; morta al llit.

18. A la dreta inferior hi ha
Maria Magdelena en una
cadira plorant.

19. Darrera el cos de la Verge hi ha els onze apòstols descalços,
entristits amagant-se les cares i mirant la Verge (uns en
primer terme i altres al fons).
-L’home gran de l’esquerra és Sant Pere.
-Al capçal del llit: Joan Evangelista

20. •Dos objectes marquen els límits espacials del
quadre:
–una cassola d’aram (en primer terme)per netejar
el cos.
–la cortina (al fons)

21. •Contorns delimitats i precisos amb pinzellada
ben escampada.
•No hi ha res que indiqui la naturalesa sagrada
de l’escena.
•Va ser un quadre molt polèmic i fortament
rebutjat per l’església.

22. •Significat:
-La mort de la Verge Maria tractada de manera
realista.
- El raig de llum simbolitza la presència del seu fill
(llum conceptual).
-Va utilitzar com a model de la Verge el cadàver
d’una prostituta ofegada al riu Tíber (to blavós,
ventre i peus inflats).
-El color vermell està assossiat a la humilitat.
-El verd de Sant Joan representa la reflexió davant
la mort (vermell).

23. •Funció:
-Va ser encarregada per Laerzio Cherubini per
decorar la capella de l’església de Santa Maria
della Scala de Roma, però un cop acabada no
la va acceptar.
-El Duc de Màntua va comprar l’obra per
recomenació de Rubens.
-Després va passar per varies mans fins arribar
al museu del Louvre.

24. •Influències:
- va marcar la pintura d’altres mestres del
Barroc com Rembrandt i Velázquez.
- va restar en l’oblit durant molt temps
després de la seva mort.
- pintors posteriors anomenats
caravaggistes holandesos.
- Josep de Ribera “il hispagnoletto”.
- artistes del segle XIX com Géricault.