La síl·laba, el diftong i el hiat.pptxRG

GRGRGRGR

1. La síl·laba, el diftong i el hiat Llengua catalana

2. Posem-nos a prova! https://create.kahoot.it/details/aecfc36c-0d6c-4a6a-b2f0-0ddaec9bc0de Al final de la presentació tornarem a fer el Kahoot!

3. La síl·laba - Una síl·laba és cadascuna de les emissions de veu amb què podem pronunciar una paraula. Totes les paraules poden dividir-se en síl·labes, excepte les monosíl·labes . Perquè hi hagi una síl·laba, com a mínim hi ha d’haver una vocal.

4. La síl·laba -Segons el nombre de síl·labes, les paraules són: Monosíl·labes: tenen una sola síl·laba (llet, pal) Polisíl·labes: tenen més d’una síl·laba (a/gru/pa/ment, a/ten/ci/ó) Pots cercar exemples de paraules monosil·làbiques i polisil·làbiques?

5. Els dígrafs -A l’hora de separar les paraules per síl·labes, cal tenir en compte els dígrafs , que són un grup de dues lletres que representen un sol so . Hi ha dígrafs que se separen i d’altres que no. Hem de saber quins dígrafs se separen, per exemple, per poder partir bé les paraules a final de línia.

6. DÍGRAFS QUE SE SEPAREN DÍGRAFS QUE NO SE SEPAREN RR: Sor-ra GU: Se-guir TJ: Plat-ja QU: Pa-quet SS: Car-ros-sa LL: Ba-llar TG: Met-ge NY: Ca-nya SC: A-do-les-cent TX: Cot-xe L·L: Til-la

7. Els dígrafs -Els dígrafs - sc , -tx i -ix no se separen quan són a final de paraula, ja que, com hem dit, una síl·laba ha de tenir almenys una vocal: re/fresc (però re/fres/ca) des/patx (però des/pat/xos) feix (però fei/xos) -No s’ha de deixar una lletra sola a començament ni a final de ratlla, però és possible si va apostrofada: ami-ga, però l’a-mi-ga.

8. Els dígrafs - Les lletres compostes o repetides se separen en dues síl·labes; excepte la doble ela, que és un dígraf perquè representa un sol so. com/mo/ci/o/nat, en/nu/e/gar, ar/ros/se/gar, ad/dic/tiu... (però ce/lla)

9. Activitat - Pots cercar tres exemples de paraules que continguin un dígraf que se separa i dos exemples de paraules que continguin un dígraf que no se separa?

10. Síl·laba tònica i síl·labes àtones - Les paraules estan formades per una síl·laba tònica i una o diverses síl·labes àtones . La síl·laba tònica és la que rep el cop fort de veu i la que, si cal, s’accentua. Per exemple, a la paraula en/cen/dre, -cen- és la síl·laba tònica i les restants, en- i -dre, són les àtones (no duen mai accent gràfic).

11. Síl·laba tònica i síl·labes àtones -Els adverbis acabats en -ment i les paraules compostes tenen dues síl·labes tòniques: rà pida ment , pa ra bri sa. Maneres d’identificar la síl·laba tònica: https://www.youtube.com/watch?v=xmz2Bl-c3d8

12. Síl·laba tònica i síl·labes àtones Pel que fa als mots monosil·làbics, n’hi ha de tònics (la majoria) i d’àtons, cosa que cal tenir en compte per a la pronunciació (→ neutralització). Els mots àtons són: Els articles : el, la, els, les, en, na, un, uns. Els possessius : mon, ton, son; ma, ta, sa; mos, tos, sos; mes, tes, ses. Els pronoms febles : em, ens, et, us, el, la, els, les, lo, los, li, es, ho, en, hi. La partícula : que (pronom relatiu o conjunció). Les preposicions : a, de, per (i les seves contraccions amb els articles definits el i els), en, amb.

13. Els mots compostos -Cal respectar els prefixos en mots derivats quan separem per síl·labes. des /en/vo/lu/par en /or/gu/llir in /e/fi/ci/ent trans /at/làn/tic nos /al/tres vos /al/tres tot /hom

14. Activitats

15. El diftong -El diftong és el grup de dues vocals consecutives que es pronuncien en una mateixa síl·laba. Els diftongs contenen una vocal dèbil (i, u) i una vocal forta (a, e, o). Existeixen dos tipus de diftongs: creixents i decreixents.

16. Sona com una y. Sona com una w.

17. El hiat -Un hiat és el contacte de dues vocals consecutives que es pronuncien en síl·labes separades. Dues vocals fortes juntes (a, e, o + a, e, o) formen un hiat. Aquestes vocals són tan fortes que es barallen i no volen estar juntes.

18. El hiat Quan trobem un diftong creixent, però aquest no compleix amb les normes que hem vist a la diapositiva 15, llavors es tracta d’un hiat.

19. El hiat També són hiats els grups de dues vocals en què la i o la u porta dièresi o accent (ve-ï-na, su-ís, pa-ís, a-mo-ï-nar) i els mots que haurien de dur dièresi, però són excepcions (co-in-ci-dir, a-gra-ir, e-go-is-ta).

20. El triftong - El triftong és la suma d’un diftong creixent i un de decreixent.

21. Activitats

22. Activitat https://www.topworksheets.com/ca/llengua-catalana/diftongs-hiats/diftongs-hiats-i-d%C3%ADgrafs-628fa5b478f97