La sessió i l'escalfament

1. Unitat bàsica i operativa del procés d’entrenament.
A partir d’ella que podem
aconseguir els objectius
proposats en els diferents
nivells de programació.
És l’espai de temps
en el qual es porten a
terme les activitats

2. TRADICIONAL
TRES PARTS:
ACTIVACÍÓ
PART PRINCIPAL
TORNADA A LA CALMA
CRITERIS FISIOLÒGICS

3. MODERNA
CINC PARTS:
ACTIVACIÓ- ESCALFAMENT
PART PRINCIPAL
(assoliment objectius)
TORNADA A LA CALMA
INFORMACIÓ
ANÀLISI RESULTATS

4. Amb la finalitat d’informar als jugadors dels
objectius que es volen aconseguir i de les activitats
que es portaran a terme. Aquesta fase ha de reunir les
característiques de brevetat, simplicitat i claredat.
També hem de tenir clar que és el primer mitjà que
utilitza l’entrenador per motivar als seus jugadors, i
que la informació cal adaptar-la a les condicions i
característiques del grup.

5. En ella hi portarem a terme el treball principal de la
sessió, amb la finalitat d’assolir els objectius
principals i secundaris que ens hem plantejat
Estiraments, recuperació i relaxació
Presenta diverses possibilitats, des d’un comentari
breu del que ha passat a la sessió, fins a un procés de
reflexió, anàlisi i discussió. És important que els
jugadors acabin motivats.

6. 1- CAL TENIR PENSADA I ESCRITA LA SESSIÓ!!!!!
2- NO M’AGRADA PERDRE EL TEMPS…ORGANITZACIÓ
( arribar amb temps, muntar els exercicis, preparar el material…)
3- FORMACIÓ DE GRUPS…opcions:
(decideix l’entrenador, decideixen els jugadors, decideix l’atzar…)
4- INSTAL·LACIONS I MATERIAL
(no deixar pilotes al camp, qui es fa responsable del material?,
atenció amb el material fix!…)
EXEMPLE

7. TEMPS TOTAL
DE TREBALL
VELOCITAT
EXECUCIÓ
MATERIAL
RECUPERACIÓ
ENTRE SÈRIES
RECUPERACIÓ
ENTRE EXERCICIS
Nº SERIES
TEMPS TREBALL
O Nº DE
REPETICIONS
INTENSITATNº EXERCICIS
MÈTODE
OBJETIU

9. Conjunt d’exercicis que
realitzem per preparar a
l’organisme per realitzar una
activitat física.
1-Prevenir possibles lesions
originades per la realització
d’esforços violents.
2- Posar l’organisme en disposició
per a realitzar el màxim rendiment.
3- Preparar psicològicament
l’esportista per l’exercici que
realitzarà.
4- Recordar el treball tècnic
aconseguit; i aprenentatge
d’habilitats senzilles

10. Augment de la temperatura corporal:
Augmenta la irrigació sanguínia per vasodilatació
Disminueix la viscositat muscular i això farà millora la contracció - relaxació
Augment de les capacitats elàstiques del múscul de l’ individu
Millora la coordinació muscular
Augment potencial o d’acció dels enzims que accelera l’ inici de les vies
energètiques
Activació dels aparells cardiovascular i respiratori:
Arribarem a un nivell òptim cardiorespiratori per realitzar l’activitat física
posterior
Activació del sistema nerviós central i perifèric:
Augmenta la coordinació
Accelera la velocitat de reacció (capacitat de respondre a un estímul en el
menor temps possible)
Estimula la destresa i habilitat
Augmenta l’agilitat

11. Existeixen diferències
significatives entre
l’escalfament que ha de fer
un adult i el que ha de fer un
nen en formació
Gràcies al funcionament del
sistema biològic del nen,
aquest (ex:12 anys) està
predisposat per fer un
exercici sense necessitat
de realitzar un escalfament
basat en la repetició de
gestos analítics.

12. En categories prebenjamí, benjamí, i aleví, ens trobem
amb nens que tenen una temperatura corporal superior
a la d’un adult (Wilmore y Costill, 1998). Així, els nens
requereixen 2 minuts per arribar a la seva fase estable,
mentre els adults en necessiten quatre.
NO ÉS NECESSARI REALITZAR EXERCICIS
ANALÍTICS DE REPETICIÓ
Aprendre a mentalitzar-se i motivar-se dins de
l’escalfament.

13. SEGONS LA SEVA ORIENTACIÓ:
GENERAL: va dirigit a posar en marxa el nostre organisme: músculs,
articulacions, sistema cardiorespiratori,... (ex: cursa contínua, moviments
articulars...)
ESPECÍFIC: es realitza després de l’escalfament general, i va dirigit a les
parts de l’organisme que més directament intervenen en l’activitat posterior.
(introducció d’aspectes tècnics i/o tàctics)
DE COMPETICIÓ: es realitza abans de la competició i deixa l’esportista
en condicions per rendir al màxim.
D’ENTRENAMENT: precedeix l’entrenament i deixa l’esportista preparat
per suportar la càrrega de la sessió. En funció de la càrrega haurà de ser
més o menys intens.
SEGONS L’ACTIVITAT POSTERIOR:

14. SEGONS L’ACTUACIÓ DE L’ESPORTISTA:
ACTIU: és el que fa l’esportista amb la seva activitat física movent-se
abans de realitzar l’activitat posterior.
PASSIU: són tasques fetes prèviament a l’activitat no realitzades per
l’esportista (Ex: massatges, banys d’aigua calenta, diatèrmia (mitjançant
infrarojos),...). És un complement de l’actiu, però per si sòl no és suficient.
A DISTÀNCIA: es realitza 3-4 hores abans de la competició. És semblant
a l’actiu però només a nivell general. S’utilitza en dues situacions:
• Abans d’una prova de llarga durada que requereix un gran desgast
energètic, així és dóna temps a recuperar l’energia gastada per
l’escalfament
• Per reduir l’angoixa psicològica.

15. 1- INDIVIDUALITZACIÓ: cada
esport és diferent, cada esportista
és diferent...
2- GLOBALITAT: existeixen
tasques globals d’escalfament on
els esportistes treballen diferents
grups musculars. Bàsic en
categories inferiors.
3- VARIETAT: provoca una major
motivació

16. 4- ESPECIFICITAT: són preferibles exercicis,
l’estructura coordinativa dels quals coincideixi amb
l’entrenament principal o el partit.
5- PROGRESSIÓ: cal incrementar la intensitat des del
principi fins al final (del 30-40% al 80%) (Padial,1999). Cal
fer-ho sense acumular fatiga, i podem incloure fases
intenses d’uns 6-7”. També cal progressar en la dificultat
dels exercicis, així com partir de tasques més
analítiques i finalitzar amb globals.
6- DURADA: a de durar com a mínim 10 minuts per tal
que els jugadors obtinguin el màxim benefici possible
de l’increment de la temperatura corporal. (variable en
funció de l’exercici posterior).

17. 7- DIVERSIÓ: sobretot en etapa
de formació, la diversió ha de ser
el principi rector de la pràctica
esportiva.
8- FUNCIÓ D’APRENENTATGE:
per una banda trobem els objectius
psico-fisiológics, i per l’altre la
integració dels continguts tècnics-
tàctics de la part principal.

18. L’EDAT: Els nens requereixen menys temps d’escalfament
TIPOLOGIA D’ENTRENAMENT : Entrenaments
d’intensitat alta han d’incloure un escalfament exigent.
EL BIORITME: L’escalfament del matí ha de ser
més llarg i progressiu que el de la tarda.
LA TEMPERATURA: Els dies de fred l’escalfament
pren major rellevància.
LA MODALITAT ESPORTIVA: La durada de
l’escalfament és inversament proporcional a la de
l’activitat.

19. Posada en acció
Estiraments
Exercicis genèrics
Exercicis específics
Recuperació

20. Orientat a esports col·lectius i pensant en el futbol
Resum del model d’escalfament en el futbol (Fernández Pombo i Da Silva, 1997a).
Cursa contínua + moviments articulars (5’)+ estiraments
(2’) + exercicis tècnics (5’) + exercicis tècnic-tàctics
(7-8’) + sortides explosives (1’)

21. Dificultats que ens podem trobar:
- Manca de pilotes: si cal portem pilotes pròpies...picaresca
- Endarrerariment d’algun jugador: si cal portem
pilotes pròpies...
- Manca de roba de recanvi i d’abric
- Modificació de l’hora d’inici del partit
- No disposar de camp per a l’escalfament
- Escalfen els titulars o escalfen tots els jugadors?

22. En els partits és bo repetir la mateixa rutina

23. Hem de ser creatius...podem
combinar l’escalfament clàssic
amb propostes més globals, jocs,
exercicis tècnics-tàctics,
prevenció de lesions...
En la base l’escalfament s’ha de
centrar en activitats lúdiques i
recreatives amb pilota.
I quan plou?...podem treball en els vestuaris
I si fa fred?...

24. No existeix una evidència
científica ferma que sostingui
l'eficàcia de l’escalfament en la
prevenció de lesions. (Stewart i
Sleivert,1998; Safran i cols., 1988,1989; Fradkin i cols. 2001...)
Els efectes dels estiraments
tenen incidència en les
lesions? Investigació de Pope i
cols. (2000). NO hi ha
evidències que un estirament
previ a l’exercici redueixi el
risc de lesió.

25. QUÈ HEM DE FER AMB BENJAMINS?
ÉS TAN IMPORANT L’ESCALFAMENT?
CAL SEGUIR EL PRINCIPI DE LA INDIVIDUALITZACIÓ EN ELS
ESPORTS COL·LECTIUS?
QUIN MÈTODE D’ENSENYAMENT HEM D’APLICAR A L’ESCALFAMENT?
COM CARAI PUC SORTIR DE LA RUTINA...