Les categories gramaticals en català per 2n d'ESO

Nom, pronom, verb, adverbi, adjectiu, determinant, preposició, conjunció

1. LES CATEGORIES
GRAMATICALS
LES CATEGORIES
GRAMATICALS

2. Descobrirem les vuit categories gramaticals
fonamentals del català: els elements essencials que
estructuren la nostra llengua i ens permeten comunicar-
nos amb precisió i claredat.
ELS NOMS
ELS PRONOMS
ELS ADJECTIUS
ELS VERBS
ELS ADVERBIS
LES PREPOSICIONS
ELS DETERMINANTS

LES CONJUNCIONS

3. ELS NOMS
El nom (també anomenat substantiu) és la paraula que fem servir per designar persones, animals, coses, llocs,
idees, sentiments o conceptes. Té dues característiques gramaticals molt importants: gènere (masculí o femení) i
nombre (singular o plural).
Concrets vs Abstractes
Concrets
Fan referència a éssers, objectes o realitats que
podem percebre pels sentits.
Exemples: taula, muntanya, gos, música, fum
Abstractes
Fan referència a idees, qualitats, sentiments o
conceptes que només existeixen en el pensament.
Exemples: llibertat, amistat, tristesa, bellesa, justícia
Comuns vs Propis
Comuns
Designen una persona, animal, objecte o lloc d'una
manera general, sense distingir-lo dins del seu grup.
Exemples: ciutat, nen, dona, gos
Propis
Serveixen per anomenar un ésser, lloc o cosa d'una
manera concreta i única. S'escriuen amb majúscula
inicial.
Exemples: Maria, Barcelona, Mediterrani

4. CLASSIFICACIÓ DELS NOMS
Comptables
Noms de coses que podem comptar.
Exemples: cadira, llibre, poma, got
Incomptables
Noms de masses o substàncies que no podem comptar
directament.
Exemples: aigua, sorra, sucre, aire
Animats vs No animats
Animats
Fan referència a éssers vius
(persones, animals, éssers fantàstics).
Exemples: ocell, nena, drac
No animats
Fan referència a objectes, llocs o
coses inanimades.
Exemples: taula, pedra, muntanya
Col·lectius vs Individuals
Col·lectius
Designen un conjunt d'éssers o coses de
la mateixa espècie amb una sola paraula.
Exemples: família, bosc, ram
Individuals
Designen un sol ésser, objecte o
element.
Exemples: fill, arbre, flor

5. ELS PRONOMS
El pronom és la paraula que substitueix un nom o un sintagma nominal
per evitar repeticions i fer més àgil el discurs.
Exemple: En lloc de dir "La Maria estudia molt perquè la Maria vol
aprovar", diem "La Maria estudia molt perquè ella vol aprovar".
Personals
Substitueixen les persones del discurs.
Forts: jo, tu, ell, nosaltres...
Febles: em, et, es, el, la, li, ho...
Exemples: Jo vaig al cinema.
No m'agrada la pluja.
Demostratius
Indiquen la distància respecte del
parlant.
Formes: aquest, aquell (i les
seves variants)
Exemple: Aquest és el meu llibre.
Possessius
Indiquen pertinença o possessió.
Formes: el meu, el teu, el seu, el nostre...
Exemple: Aquest gos és meu.

6. TIPUS DE PRONOMS
Numerals
Indiquen quantitat exacta o ordre.
Exemples: un, dos, primer, segon...
"Dos han vingut a casa"
Quantitatius
Expressen una quantitat imprecisa.
Exemples: molt, poc, massa, bastant
"Molts no hi van assistir"
Indefinits
Fan referència a éssers o coses de
manera vaga.
Exemples: algú, ningú, tothom,...
Interrogatius i Exclamatius
Serveixen per preguntar o exclamar.
Formes: qui, què, quin, quina, quants
Exemples: Qui ha vingut? Quina sort!
Neutres i Relatius
Neutres: Fan referència a idees sense gènere (ho)
Relatius: Es refereixen a un element anterior (que, el
qual, on)
Exemple: El llibre que vaig llegir era interessant.

7. ELS ADJECTIUS
L'adjectiu qualificatiu és la paraula que acompanya un nom i en concreta o en
destaca una qualitat o característica. Sempre concorda amb el nom en gènere i
nombre.
Exemple de concordança: noi alt / noia alta / nois alts / noies altes
POSITIU
És la forma bàsica de l'adjectiu. Simplement atribueix una qualitat al nom
sense fer comparacions ni expressar intensitat especial.
Exemples: simpàtic, bonic, alt, treballadora, fàcil, difícil
COMPARATIU
S'utilitza quan volem establir una comparació entre dos elements.
Inferioritat: menys simpàtic que...
Igualtat: tan simpàtic com...
Superioritat: més simpàtic que...
SUPERLATIU
Expressa la qualitat en el grau més alt.
Relatiu: És el més simpàtic de la classe
Absolut: simpatiquíssim, altíssim, bellíssim

8. -AR
ELS VERBS
El verb és una paraula molt important dins de la frase perquè expressa l'acció o l'estat del subjecte i
sempre concorda amb ell en persona i nombre. És el nucli del predicat.
1a Conjugació
Verbs acabats en -ar
cantar, jugar
2a Conjugació
Verbs acabats en -er/-re
beure, aprendre
3a Conjugació
Verbs acabats en -ir
dormir, servir
-ER
-IR

9. ELS VERBS
Formes Verbals
Formes simples
Una sola paraula: balla,
estudiava, dormirem
Formes compostes
Auxiliar haver + participi: he
cantat, havia estudiat
Formes perifràstiques
Anar + a + infinitiu: vaig anar,
han de ballar
El Mode
Indicatiu
Accions reals: Estudio català
Subjuntiu
Desigs, dubtes: Vull que vinguis
Imperatiu
Ordres, consells: Escolta'm!

10. TEMPS I FORMES VERBALS
1
Formes No Personals
Infinitiu: jugar, menjar, dormir
Gerundi: jugant, menjant, dormint
Participi: jugat, menjat, dormit
2
Present
Ara (Estudio)
Conjugació: canto, cantes, canta, cantem, canteu, canten
3
Passat
Abans (Vaig estudiar)
Imperfet: cantava, cantaves...
Perfet: vaig cantar, vas cantar...
4
Futur
Després (Estudiaré)
Conjugació: cantaré, cantaràs, cantarà...
Condicional: cantaria, cantaries...
Recordeu: Els temps compostos es formen amb l'auxiliar haver + participi: he
cantat, havia cantat, hauré cantat.

11. ELS ADVERBIS
L'adverbi és una paraula invariable (no canvia ni en gènere ni en nombre) que serveix per
modificar el significat d'un verb, d'un adjectiu o d'un altre adverbi.
De lloc
Indiquen on passa l'acció
aquí, allà, a prop, lluny, amunt, avall
De temps
Indiquen quan passa l'acció
avui, demà, ahir, ara, tard, mai, sempre
De manera
Indiquen com passa l'acció
bé, malament, ràpidament
De quantitat
Indiquen la quantitat o el grau
molt, poc, força, massa, gens
De dubte
Indiquen incertesa
potser, probablement, segurament
D'afirmació/negació
Afirmen o neguen una acció
sí, també, no, tampoc

12. LES PREPOSICIONS
Són paraules invariables que serveixen per unir paraules dins la frase i
indicar relacions de temps, lloc, causa...
a, amb, de, en, per, per a, abans, contra, dalt, damunt, darrere,
davall, davant, després, dins, durant, enfront, enmig, entorn, entre,
entremig, excepte, fora, lluny, malgrat, menys, mitjançant, prop,
segons, sense, sobre, sota, vora

13. DETERMINANTS I CONJUNCIONS
ELS DETERMINANTS
Acompanyen el nom i indiquen informació com la quantitat,
la posició o a qui pertany. Concorden amb el nom en
gènere i nombre.
Articles: el, la, els, les, un, una, uns, unes
Demostratius: aquest, aquella, aquests, aquelles
Possessius: el meu, la teva, els seus
Quantitatius: molt, poc, algun, cap, tot
Numerals: un, dos, primer, segon
Interrogatius/exclamatius: quin?, quants?, quina sort!
LES CONJUNCIONS
Són paraules invariables que uneixen paraules o oracions.
Copulatives (sumen): i, ni
Disjuntives (alternen): o, o bé
Adversatives (oposen): però, sinó, tanmateix
Causals (causa): perquè, ja que
Consecutives (conseqüència): per tant, així doncs
Condicionals: si, sempre que
Concessives: encara que, malgrat que
Finals (objectiu): per tal que, a fi que
Hem completat el viatge per les categories
gramaticals!
Ara ja coneixeu els vuit pilars fonamentals de la gramàtica catalana. Cada categoria té la seva funció específica i
totes treballen conjuntament per crear un sistema lingüístic ric i expressiu que ens permet comunicar-nos amb
precisió i elegància.