INICIS El naixement de la polis és fruit d'un llarg procés. Durant l'edat Fosca , s. XII a VIII a. de C., els habitants vivien dispersos en llogarets, organitzats entorn de vincles de sang. A l'època Arcaica , a partir del s. VIII a. C., es quan aquestes localitats es van reunir en agrupacions urbanes a les quals van arribar també artesans i comerciants donant lloc a la polis
A poc a poc les polis es van convertir en una comunitat política amb lleis i institucions pròpies en la qual els seus habitants exercien una intensa vida cívica, més important per al ciutadà que la vida privada.
DISTRIBUCIÓ A nivell territorial , la polis comptava amb un nucli urbà protegit per muralles , envoltat per les zones rurals en les quals es desenvolupaven l'agricultura i la ramaderia.
En aquest nucli urbà es van aixecar dos espais: La part més elevada, l'acròpoli (ciutat alta), zona fortificada amb temples, destinada al culte religiós i a protegir als habitants en cas de perill. La part baixa, els grans espais públics com a santuaris, teatres, gimnasos i l'àgora ("plaça"), lloc dedicat a la vida civil, institucional i econòmica. I una xarxa de carrers residencials.
COM EREN LES POLIS A la ciutat no hi havia cases ostentoses o grans palaus. La majoria de les cases estaven construïdes amb fang i fusta. Solien tenir una sola planta, en el cas que hi hagués dos, solien tenir una escala exterior. El mobiliari estava format per baguls, llits, cadires, etc. Els homes solien passar molt temps fora dels seus habitatges i per això no es preocupaven per tenir grans luxes.
COM VIVIEN? Al matí es vestien i prenien una mica de menjar: pa amb oli i olives. Les dones gairebé no sortien de casa, dedicaven bastant temps a la seva cura personal, usaven cremes, perfums, adorns i joies. Els homes passaven el matí en l'àgora o en el camp cuidant dels seus negocis i de les seves terres.
Al migdia prenien alguna cosa lleugera per menjar i descansaven. Després solien anar als banys i a les barberies. Al vespre tornaven a casa per sopar, el menjar més important del dia. De vegades se sopava en família, en altres ocasions havia convidats. En aquest cas, després del sopar se celebrava un simposion (beguda en comú)
UN BANQUET (SIMPÒSIUM) Quan els convidats arribaven a la casa de l'amfitrió es descalçaven i els esclaus els rentaven els peus. En algunes ocasions es posaven garlandes. Després es tombaven a menjar, reclinats en jaços, prenien el menjar servit en taules baixes. No usaven coberts, agafaven el menjar amb la mà dreta. Si les dones de la casa havien estat presents, es retiraven de la sala i els homes bevien vi barrejat amb aigua.
Es nomenava un cap (simposiarca), que havia de proposar entreteniments: música, ballarines, poesia, etc. En ocasions especials l'amfitrió contractava a un grup de músics i ballarines. En altres casos, els participants recitaven poemes o xerraven sobre alguna qüestió.