Literatura Catalana Batxillerat Primer_teoria i activitats

Guia de llengua i literatura catalanes

1. © VICENS VIVES
SOLUCIONS
TEMA 9
Avaluació final
1.Explica el contingut del text que acabes de llegir...:
SOLUCIÓ: En aquest text hi trobem una conversa entre
dos personatges: el narrador i un noi jove (“minyó”). El
narrador li pregunta al noi si ja ha pogut fer “el seu encàr-
rec”, i el noi es ruboritza i respon que sí. Mentre conver-
sen, un tercer personatge, l’Elvira, fa un “escampall de
vaixella”, cosa que pot voler dir que està ordenant o fre-
gant els plats. Finalment, l’Elvira acaba la tasca i es dis-
posen a anar-se’n. No arribem a saber què són l’“encàr-
rec” i la “tragèdia” que es mencionen, de manera que el
text manté un aire d’ambigüitat i de misteri.
2.Explica el significat d’aquestes frases:
SOLUCIÓ:
–li he fet la pregunta ben planerament, sense cap
reticència → el narrador ha plantejat la pregunta de
manera clara, sense dubtar i sense deixar lloc a malin-
terpretacions.
–Aquest minyó prodiga les gràcies a tort i a dret → el
noi, segons el narrador, dona les gràcies contínua-
ment per qualsevol cosa.
–Sembla que li fa respecte de mirar-me cara a cara →
el noi no s’atreveix a mirar a la cara el narrador.
3.Subratlla l’element que fa de subjecte a les...:
SOLUCIÓ:
–Has pogut fer el teu encàrrec? →Subjecte elidit (tu).
–Ara no es recorda del que m’ha contat. →Subjecte
elidit (ell/ella).
–Tanmateix, li he fet la pregunta ben planerament,
sense cap reticència... →Subjecte elidit (jo).
–Aquest minyó prodiga les gràcies a tort i a dret.
–Potser li ha passat pel cap la idea que jo he descobert
tota la seva tragèdia.
–Es veu de seguida que ens falta entrenament.
–Elvira, has acabat, filla meva?
4.Identifica al text un exemple de cada tipus d’enunciat:
SOLUCIÓ: Resposta personal. A tall d’exemple:
–Enunciat interrogatiu → Has pogut fer el teu encàrrec?
–Enunciat exclamatiu → Bo!
–Enunciat dubitatiu → Potser li ha passat pel cap la
idea que jo he descobert tota la seva tragèdia.
–Enunciat imperatiu → Anem.
5.Identifica els enunciats interrogatius que apareixen...:
SOLUCIÓ:
–Enunciats interrogatius totals → Has pogut fer el teu
encàrrec? Elvira, has acabat, filla meva?
–Enunciats interrogatius parcials → Quin encàrrec?
Gràcies de què?
6.Explica la diferència entre una oració simple i una...:
SOLUCIÓ: Una oració simple es caracteritza per tenir un
únic verb en forma personal: estic content. En canvi, en
una oració composta hi podem identificar dos o més
verbs en forma personal, que poden tenir relacions
diverses entre ells: de juxtaposició o coordinació, si tenen
independència jeràrquica (estic content i tinc ganes de
sortir a caminar), o de subordinació, si una depèn de
l’altra (estic content perquè fa bon dia).
7.Converteix les oracions passives a veu activa...:
SOLUCIÓ:
–Aquest matí, el teu germà ha recollit el paquet que hi
havia al damunt de la taula.→ El paquet que hi havia
al damunt de la taula ha estat recollit pel teu germà
aquest matí.
–La notícia ha estat difosa pel diari més prestigiós del
país. → El diari més prestigiós del país ha difós la
notícia.
–Hem estat triats pel comitè per ajudar amb l’organit-
zació de l’acte. → El comitè ens ha triat per ajudar
amb l’organització de l’acte.
–Tots els alumnes de la classe de 1r B han aprovat
català aquest trimestre. → Català ha estat aprovat per
tots els alumnes de la classe de 1r B aquest trimestre.
8.Indica si aquestes oracions són personals o...:
SOLUCIÓ:
–Avui hi ha moltíssima gent a la plaça. → impersonal.
–Tinc molt de fred! → personal.
–Sembla que demà farà molt de fred. → impersonal.
–Fa molt de fred! → impersonal.
–Avui he parlat amb moltíssima gent. → personal.
–Es dedica a enderrocar edificis. → personal.
–Es dedica molt poc temps, en general, a discutir sobre
aquest assumpte.→ impersonal.
9.Identifica i subratlla els complements del nom (CN)...:
SOLUCIÓ:
–Aquells nois joves (CN) viuen en un pis molt petit (CN)
de Barcelona (CN).
–M’encanta el pastís de poma (CN), però l’Anna
prefereix el pastís de formatge (CN).

2. © VICENS VIVES
–És especialista en biotecnologia (CAdj) i treballa molt.
–El nen que va caure de la bicicleta (CN) ja està
recuperat de l’accident (CAdj).
–La científica Marie Curie (CN) va realitzar grans (CN)
estudis sobre la radioactivitat (CN).
10.Explica què és una passiva pronominal i com...:
SOLUCIÓ: Les passives pronominals són un tipus
d’oracions passives que es formen amb el verb transitiu i
el pronom es. Per construir-les cal concordar el pacient
amb el verb. A més, en aquest tipus de passiva no s’ad-
met el complement agent, de manera que l’agent que
realitza l’acció queda amagat o sobreentès. Per exemple:
Es van fer tasques de neteja per tot el barri.
TEMA 10
Avaluació final
1.Descriu amb les teves paraules la situació que es...:
SOLUCIÓ: En aquest text es descriu la situació d’una
dona, la Teresa, que espera dreta al carrer mentre l’An-
dreu, la seva parella, assisteix a una vista a l’Audiència,
acusat d’assassinat. La Teresa està molt nerviosa i
mirant contínuament la portalada de l’edifici, pendent de
quan l’Andreu en surti. Considera que l’Andreu és jutjat
injustament i pateix pensant que ell ho pot passar
malament a la presó.
2.Hi ha fragments del text en què podem llegir...:
SOLUCIÓ: Els fragments en què es traslladen directament
els pensaments de la protagonista es troben al primer
paràgraf i són els següents:
Perquè volia que la veiés, volia que s'adonés que ella
li feia així amb la mà i li enviava un petó, volia que
s'adonés que ella l'estimava molt i molt i molt i no et
sentis sol, Andreu, que ton pare està fent tot el que
pot, que jo ja ho sé que tu no la vas matar; i a més,
volia que no passés fred ni tingués por a la presó,
Andreu, com t'estimo, si ho sabessis.
Tot i que no hi ha cap indicador tipogràfic (cometes, cur-
siva, guions...), podem identificar fàcilment els fragments
perquè canvien la persona i el nombre verbals i hi parla
una primera persona singular que es dirigeix a una
segona persona singular: sentis, sé, vas matar, t’estimo,
sabessis.
3.Explica el significat de les paraules següents:
SOLUCIÓ:
–temorosa → espantada, que té por d’alguna cosa.
–fressa → soroll continuat i molest, brogit.
–alliçonadores → que ensenyen una lliçó, que tenen vo-
luntat didàctica.
–esgarriada → que s’ha sortit del camí recte, que
segueix un camí equivocat.
4.Reescriu aquestes frases del text substituint els...:
SOLUCIÓ:
–S'hi va estar tot el matí→ Va estar tot el matí a la plaça
de Sant Jaume/repenjada a la paret de l’església.
–quan el traguessin. → quan traguessin l’Andreu.
–Perquè volia que la veiés. → Perquè volia que veiés la
Teresa.
–ella l'estimava molt i molt i molt → ella estimava
l’Andreu molt i molt i molt.
–jo ja ho sé → jo ja sé que tu no la vas matar.
–si ho sabessis → si sabessis com t’estimo.
5.Identifica els complements verbals subratllats i...:
SOLUCIÓ:
–Les vistes, a l'Audiència, són públiques. → atribut. Les
vistes, a l’Audiència, ho són.
–Les vistes, a l'Audiència, són públiques. → CC. Les
vistes hi són públiques.
–sense deixar de mirar la porta d'entrada → CD. Sense
deixar de mirar-la.
–volia que no passés fred → CD. Ho volia.
–tenia els ulls enganxats a la portalada de l'edifici →
CPred. Els hi tenia.
6.Explica la diferència entre un CPred de subjecte...:
SOLUCIÓ: Un CPred de subjecte concorda en gènere i
nombre amb el sintagma nominal que fa la funció de sub-
jecte en l’oració: per exemple, La Laura (subjecte) cami-
nava contenta (CPred).
En canvi, un CPred de CD concorda en gènere i nombre
amb un CD, com seria el cas de la frase Va deixar el
regal (CD) ben embolicat (CPred).
7.Per què diem que el complement predicatiu...?:
SOLUCIÓ: Diem que el complement predicatiu té una do-
ble funció perquè depèn d’un verb predicatiu però, al
mateix temps, concorda en gènere i nombre amb un
sintagma nominal, de manera que és alhora un comple-
ment verbal i nominal.
8.Identifica els Atr i CPred de les oracions següents...:
SOLUCIÓ:
–Aquell dia, l’entrenador estava entusiasmat (atribut) i
els jugadors van acabar esgotats (CPred de subjecte).
–Ha vingut molt il·lusionat (CPred de subjecte) i m’ha dit
que l’havien nomenat president (CPred de CD).
–Estàs bé (atribut)? Et veig pàl·lida (CPred de CD).
–El dinar d’ahir el vaig trobar insípid (CPred de CD). En
canvi, el d’avui trobo que està boníssim (atribut).
9.Completa les frases següents amb les...:
SOLUCIÓ:
–La Carla vol un nou quadern de notes. Aquesta tarda
aniré a comprar-l’hi.
–Es passa el dia parlant dels seus problemes. Ja estic
farta que me’ls expliqui!

3. © VICENS VIVES
–Quants folis necessites? Encara me’n queden deu, així
que te’n puc donar cinc.
–Aquells nois m’han deixat uns quants llibres. Ja els els
tornaré demà.
–Hauries de ser sincer. Perquè no els ho expliques?
Segur que ho entendran.
–He descobert que li agraden molt els periquitos, així
que li’n regalaré un pel seu aniversari.
–Han anat a casa a buscar la bicicleta, però no la hi han
trobat. Algú els la deu haver robat!
–Aquesta tarda serem a la platja. Ja ens hi trobareu!
10.Què és un CRV? Què el distingeix d’un...?:
SOLUCIÓ: Un CRV, o complement de règim verbal, és un
complement exigit per alguns verbs, format per un
sintagma preposicional. El verb determina la preposició
que introdueix el CRV, que pot ser a, de, en o amb.
El CRV es distingeix del CC perquè és un complement
obligatori, mentre que el CC és opcional. Quan un verb
exigeix un CRV, sempre apareix el complement o bé el
pronom que el substitueix. Per exemple: Va oblidar-se de
recollir el paquet → Se’n va oblidar.
TEMA 11
Avaluació final
1.Al text hi ha quatre afirmacions inexactes o...:
SOLUCIÓ: Les afirmacions incorrectes són:
Al món hi ha entre 6.000 i 8.000 llengües. Algunes
llengües aglutinen molts parlants, mentre que d’altres
són parlades per una comunitat molt reduïda, a causa
d’un procés de selecció que fa que les llengües més
capacitades acabin substituint progressivament les
llengües d’abast més limitat.
Per tal de decidir si dues varietats formen part de la
mateixa llengua, s’aplica el criteri de la intercompren-
sió mútua: és a dir, dos parlants parlen la mateixa
llengua si s’entenen entre si, i parlen llengües diferents
si no s’entenen.
La distribució de les llengües no és homogènia: per
exemple, la meitat de les llengües del món es parla als
territoris asiàtic, africà i americà, mentre que a Europa
només s’hi concentra un 3% de les llengües. Totes les
llengües europees pertanyen a la família indoeuropea,
és a dir, tenen un origen comú en l’indoeuropeu.
Incloses a les llengües indoeuropees hi trobem les
llengües romàniques, que pertanyen al grup itàlic, a
més d’altres grups com ara el cèltic, el germànic o
l’indoirànic.
Dins d’un mateix estat s’hi poden parlar diverses llen-
gües, tot i que no sempre tenen reconeixement oficial.
A l’Estat Espanyol, per exemple, tenen estatus oficia-
litat l’aranès, el castellà, el basc, el català i el gallec,
però no pas l’asturlleonès o l’aragonès. Per altra
banda, el català es parla a quatre estats diferents,
però no té reconeixement oficial únic a cap estat.
La resposta es justificarà, a tall d’exemple, d’aquesta
manera:
–Afirmació 1: és incorrecta perquè no hi ha llengües
que siguin més capacitades o més limitades que
altres.
–Afirmació 2: és incorrecta perquè dues varietats poden
pertànyer a la mateixa llengua i tenir dificultats serio-
ses d’intercomprensió.
–Afirmació 3: és incorrecta perquè a Europa hi ha algu-
nes llengües no indoeuropees, com ara el basc o el
finès.
–Afirmació 4: és incorrecta perquè el català té reconei-
xement oficial únic a Andorra.
2.Per què hi ha casos en què dues varietats...?:
SOLUCIÓ: Aquestes situacions es produeixen perquè, a
més de la intercomprensió mútua, hi ha molts criteris a
l’hora de definir què és una llengua. També cal tenir en
compte la homogeneïtat cultural i l’existència d’una tra-
dició literària comuna, per exemple. A més, en moltes
ocasions, dues parles molt diferents entre si s’inclouen
dins d’una mateixa llengua perquè comparteixen una
varietat estàndard lligada a un poder polític, que empeny
els parlants a identificar-s’hi, com seria el cas de l’italià o
el xinès.
3.Explica quins són els principals criteris de...:
SOLUCIÓ: Podem classificar les llengües, bàsicament, a
partir de dos criteris: el criteri tipològic, que n’observa les
característiques gramaticals i estructurals, i el criteri ge-
nètic, que les agrupa segons si provenen d’una llengua
comuna originària.
Seguint la classificació tipològica, podem agrupar les llen-
gües en aïllants, quan tenen paraules invariables i un
ordre oracional estricte; flexives, si fan servir alguns
morfemes per afegir informació al lexema, i aglutinants, si
formen les paraules a partir de l’aglutinació de molts mor-
femes.
Seguint la classificació genètica, les llengües en poden
classificar en nombroses famílies, com ara la indoeuro-
pea, l’afroasiàtica o l’ameríndia, segons els seus lligams
evolutius.
4.Defineix els termes lingüístics següents:
SOLUCIÓ:
–indoeuropeu → llengua que es parlava entre el mar
Negre i el Caspi fa uns 4000 o 5000 anys, i de la qual
no ha quedat cap testimoni.
–llengües khoisan → llengües de l’Àfrica occidental que
utilitzen clics (és a dir, sons articulats fent espetegar la
llengua) i que podrien ser les successores més direc-
tes de les primeres llengües parlades.
5.Creus que totes les llengües del món són igualment...:
SOLUCIÓ: Activitat personal. A tall d’exemple:

4. © VICENS VIVES
Totes les llengües del món són igualment fàcils
d’aprendre i tenen la mateixa capacitat de comunicació i
d’expressió. Això és així perquè totes s’originen en la
nostra facultat del llenguatge, que és igual per a tots els
humans, i, per tant, un nen pot aprendre amb idèntica
facilitat qualsevol llengua i totes li permetran desenvo-
lupar plenament les seves capacitats lingüístiques. De
vegades ens pot semblar que hi ha llengües superiors a
d’altres, però la seva situació social més avantatjosa no
té causes lingüístiques, sinó històriques i polítiques.
6.Descriu de manera breu l’origen del català i el seu...:
SOLUCIÓ: El català s’origina al Pirineu i es desplaça cap al
sud gràcies a l’expansió dels comtats catalans i del regne
d’Aragó. Actualment es parla a les Balears, al País
Valencià, a l’Alguer, a Catalunya, a Catalunya del Nord, a
la Franja d’Aragó i a Andorra, és a dir, a quatre estats
diferents: Espanya, França, Andorra i Itàlia.
7.Explica la situació del català dins de la Unió Europea:
SOLUCIÓ: Dins de la Unió Europea, el català no té condi-
ció de llengua oficial, de manera que no es permet que
l’utilitzin els diputats al Parlament europeu; però sí que és
considerada llengua de comunicació amb els ciutadans i
se’n fa ús en publicacions i en campanyes d’informació.
El català és la tretzena llengua amb més parlants de la
Unió, per damunt d’altres llengües que sí que s’han reco-
negut com a oficials, com el grec, el danès o el suec.
8.Totes les llengües europees reben el mateix...?
SOLUCIÓ: A Europa, no totes les llengües reben el mateix
reconeixement oficial. Podem distingir cinc maneres en
què es tracta la diversitat lingüística a Europa: el monolin-
güisme oficial, en què només es reconeix i promociona
una sola llengua, com seria el cas de França; la protecció
de minories, en què es reconeix una sola llengua i es
protegeixen les minories, com seria el cas del Regne
Unit; l’autonomia lingüística, en què una única llengua és
oficial a tot l’estat i altres llengües són cooficials en
alguns territoris (Espanya); el federalisme lingüístic, en
què cada territori que forma part de la federació té la
seva llengua oficial, com ara a Bèlgica, i el plurilingüisme
institucional, en què l’Estat reconeix i utilitza dues o més
llengües en tot el territori, com seria el cas de Finlàndia.
9.Quines posicions existeixen pel que fa a la...?:
SOLUCIÓ: Pel que fa a la normativització del gallec, hi ha
dues postures: la dels lusitanistes o reintegracionistes,
que defensen un estàndard comú amb el portuguès i el
brasiler, i els regionalistes o aïllacionistes, que proposen
un model a part i més proper al castellà. La postura més
dominant, i que la marca la normativa, és aquesta última.
10.Quina és la característica més destacable...:
SOLUCIÓ: El basc és destacable, entre la resta de llen-
gües peninsulars, pel fet de no ser una llengua indoeuro-
pea i no pertànyer a cap família lingüística coneguda.
TEMA 12
Avaluació final
1.Quina idea defensa Fabra en aquest...:
SOLUCIÓ: En aquest text, Pompeu Fabra defensa que la
creació d’un estàndard per al català no ha de suposar de
cap manera que les diverses varietats dialectals quedin
supeditades al català central, ni que perdin les seves ca-
racterístiques pròpies.
Fabra considera, en canvi, que, si cada varietat crea el
seu propi estàndard a partir de la depuració de la llengua
pròpia, s’arribarà a resultats tan similars que resultarà
senzill crear un estàndard únic per a tots els territoris
catalanoparlants, només amb petites variacions. Per
aquest motiu, conclou que no té sentit parlar de llengua
valenciana i mallorquina de manera separada de la llen-
gua catalana.
2.Defineix les paraules següents:
SOLUCIÓ:
–supeditar → posar per sota d’una altra cosa, fer de-
pendre una cosa d’una altra.
–depuració → purificació, eliminació dels defectes per
arribar a la màxima puresa i qualitat possibles.
–redreçament → posar dreta una cosa, retornar-la a la
posició correcta.
–divergències → diferències; resultats diferents als
quals s’arriba a partir d’un origen comú.
3.Explica breument la història i l’evolució de...:
SOLUCIÓ: El primer model de català culte va ser el català
de la Cancelleria Reial, durant el període medieval. L’es-
tàndard català no es va poder consolidar durant els se-
gles XVI-XVIII per causes històriques, i no va ser fins al
segle XX que Pompeu Fabra va realitzar una reforma de
la llengua catalana i va crear les bases de la normativa
actual. Aquest text correspon al període de la reforma
fabriana, durant el primer terç del segle XX.
4.Quines són les característiques i funcions d’una...?:
SOLUCIÓ: Una varietat estàndard és una varietat lingüís-
tica que pretén ser la neutralització de totes les varietats
històriques, socials i geogràfiques de la llengua i per-
metre la comunicació entre tots els parlants.
Així doncs, l’estàndard pren la posició de llengua de refe-
rència per a tots els membres d’una comunitat lingüística,
és a dir, té un caràcter simbòlic i aglutinador, i s’utilitza en
els mitjans de comunicació, en l’administració, en l’àmbit
acadèmic, etc.
5.Quins són els principals models a seguir per...?:
SOLUCIÓ: A l’hora d’elaborar un estàndard, podem seguir
bàsicament tres models: el model unitarista, en què
l’estàndard es construeix a partir d’un únic dialecte que té
més prestigi que la resta; el model composicional, en què

5. © VICENS VIVES
l’estàndard es crea a partir de dialectes diversos, encara
que no sempre amb la mateixa proporció, i el model d’es-
tàndards autònoms, en què s’utilitzen estàndards diver-
sos per a una única llengua.
6.Indica a quin registre corresponen les expressions...:
SOLUCIÓ:
–empanat → registre col·loquial. Encantat, distret.
–odontòleg → registre culte. Dentista.
–quelcom → registre culte. Alguna cosa.
–flipar → registre col·loquial. Sorprendre’s, fascinar.
–expirar → registre culte. Morir o finalitzar / Deixar anar
aire pels pulmons (les dues opcions són correctes).
–catejar → registre col·loquial. Suspendre.
–xenofòbia → registre culte. Racisme.
–tarat → registre col·loquial. Boig.
7.A quin registre lingüístic pertany el text que has...:
SOLUCIÓ: El text pertany al registre culte, més concreta-
ment al registre tècnic, ja que utilitza moltes paraules i
expressions específiques dels estudis lingüístics. A tall
d’exemple, hi trobem lèxic com ara unificació, supedita-
ció, varietats dialectals, depuració, barbarismes... Per
altra banda, hi apareixen expressions i construccions cul-
tes com ara l’ús del possessiu llur/llurs.
8.Quins factors influeixen a l’hora de triar un...?:
SOLUCIÓ: A l’hora de triar el registre lingüístic, cal tenir en
compte quatre factors: el tema de què es tracta, el canal
de comunicació, la relació entre els interlocutors i el
propòsit de la comunicació.
El tema, segons si és general o especialitzat, condiciona
aspectes com ara el lèxic o el to, que poden ser més col-
loquials o més formals. El canal oral pot permetre una
llengua més espontània, mentre que el canal escrit sol
demanar una llengua més treballada i formal. La relació
entre els interlocutors també condiciona la manera com
ens dirigim els uns als altres (variacions generacionals,
tractaments protocol·laris..), i la intenció també marca el
registre, ja que, segons el cas, pot tractar-se d’una inten-
ció més subjectiva o més objectiva.
9.Explica en què s’assemblen i en què es...:
SOLUCIÓ: El registre col·loquial i el registre vulgar són
dues varietats del registre informal. Comparteixen bona
part dels seus trets: tots dos s’utilitzen per referir-se a te-
mes generals, a través d’un canal oral espontani. La rela-
ció entre els interlocutors és propera i la intencionalitat és
subjectiva. Hi apareixen termes genèrics, exclamacions i
interrogacions, simplificació pronominal...
Tanmateix, el registre vulgar es distingeix del registre col-
loquial perquè utilitza un lèxic transgressor, amb renecs i
referències escatològiques i sexuals. Així doncs, el seu
nivell d’informalitat és més elevat.