La literatura trobadoresca. Silvia Caballeria i Carme Codina. Col.legi Sant Miquel dels Sants. Vic
Size: 193.54 KB
Language: none
Added: Sep 20, 2010
Slides: 16 pages
Slide Content
La literatura trobadoresca
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
Orígens
Lloc: Occitània
Corts de la noblesa occitano-catalana
Datació XI-XII
s.XII Gran segle quan tota la Gal.lia occidental
de Gascunya a Bretanya es va unir a la corona
anglesa arran del casament d’Elionor d’Aquitània
amb Enric II Plantagenet (1152)
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
Definició
•Primera manifestació culta d’exigència
artística
•En llengua romànica- Llengua Occitana o
Provençal
•Una de les bases més importants de la lírica
europea.
•Caràcter oral Cançoner recopilació
(posterior-s.XV)
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
La literatura trobadoresca a
Catalunya
•Qualitat i prestigi
•Afinitat lingüística
•Veïnatge geogràfic
•Política expansionista Catalana
oCauses de la introducció i influència de la
literatura trobadoresca a Catalunya
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
ELS TROBADORS
•TROBAR =COMPONDRE (Música i lletra)
• POETA TROBADOR
•Persona culte amb habilitats literàries i
poètiques i també musicals.
•Procedència social: noble (Tot i que, alguns
trobadors eren de classe humil, havien estat educats
pels senyor del castell o per un trobador de rang
superior, cas de Bernat de Ventadorn)
•Prestigi social
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
JOGLAR
•Joglar era “l’assalariat” del trobador.
•Funció: Difondre lletra-múscia
•Aptituds: cant-interpretació-
memorització i música
•Alguns joglars acaben exercint de
trobadors
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
TEMÀTICA
•L’AMOR
•LA GUERRA
ÒPTICA FEUDAL- CONCEPTE MEDIEVAL-SOCIAL
la literatura trobadoresca la literatura
trobadoresca la literatura trobadoresca
la literatura trobadoresca
TEMÀTICA: L’AMOR
AMOR CORTÈS (joc galant i cortès)
METÀFORA FEUDAL
SENYOR
VASSALL
DAMA (casada)
TROBADOR
(AMANT)
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
TEMÀTICA: L’AMOR
•AMOR CORTÈS
DAMA(MIDONS)
MARIT
(GILÓS)TROBADOR
(AMANT)
LAUSENGIERS
GUAITA
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
TEMÀTICA: L’AMOR
-Desig
-Joia
-Esperança
-Dolor
- Tristesa
-Melanconia
•SENTIMENTS CONTRADICTORIS
•SENSUALITAT I EROTISME
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
TEMÀTICA: LA GUERRA
•Influència feudal
•Lluites internes
•Rivalitats
•Poesia mitjà de comunicació
Polítiques
Personals
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
GÈNERES
•CANÇÓ: de temàtica amorosa
–Alba acomiadament dels enamorats,
quan neix el dia (amor-dolor)
•SIRVENTÈS: de temàtica bèl.lica
Denigrador
Bèl·lic- Forma d’atac personal
- Ridiculització i
humiliació de l’enemic
-Forma d’atac
polític o socia
-
Enaltirl’esperit
feudal i militar
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
GÈNERES
•Altres gèneres:
•Pastorel.la Diàleg de caràcter amorós
entre una pastora i un cavaller que la
vetlla.
•Plany Lamentació i elogi per la mort
d’algú
•Tençó Debat sobre qüestions poètiques
•Balada De temàtica diversa, d’influència
formal popular, inclou un refrany al final
de cada estrofa
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
ESTRUCTURA FORMAL
MÈTRICA
–Art Menor (per tal de diferenciar-se de l’èpica, d’art
major)
RIMA
–Rima consonant (per tal de diferenciar-se de
l’èpica, assonant)
–Rimes femenines o masculines:
(Importància de la combinació, pel seu caràcter musical i
oral)
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
ESTRUCTURA FORMAL
Estrofes:
Tornada: Estrofa de menys nombre
de versos que tanca el poema a nivell
de contingut i a nivell formal
Refrany: Estrofa d’origen popular d’
un o més versos que tanca cada una de
les estrofes del poema (Balada). Funció
repetitiva i musical.
Nom de les estrofes vinculat al nombre de
versos i a la seva estructura:
» per exemple Quarteta abab
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
Material elaborat per:
oSílvia Caballeria i Ferrer
oCarme Codina i Contijoch
Departament de Filologia
COL·LEGI SANT MIQUEL DELS SANTS. VIC
(setembre 2011)
La literatura trobadoresca
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca