Mètrica (2n ESO)

Com analitzar la mètrica d'un poema?

1. LA POESIA
Sílvia Montals
Escolàpies Sant Martí

2. ÍNDEX
•La poesia
•Característiques
Contingut
Forma
•Elements poètics
•Llenguatge poètic
Metre
Rima
Rima
Ritme
•Figures retòriques
•Tipus d’estrofes
Apariat
Tercert
Quartet/a
Quintet
Sextet
Octava
Dècima
Sonet
Romanç
•Exercicis

3. LA POESIA
•Què és la poesia?
–És el gènere literari en
què l’autorexpressa els
seus sentiments.

4. CARACTERÍSTIQUES
•Contingut
–L’autorexpressa els seus sentimentsmés
íntims.
–Mostra la seva manera d’entendre el món.
–Relació entre el jo del poeta i tot allò que
l’envolta.

5. •Forma:
–Té una elaboració lingüística més
complexaque la dels altres gèneres literaris.
–El poeta juga amb els mots per aconseguir
un efecte estètic i artístic.
–Els missatges poètics es presenten
en versos(cada línia d’un poema)
i estrofes.

6. ELEMENTS POÈTICS
VERS: successió de paraules que ocupen una sola
línia i són determinades pel número de síl·labes,
la rimai el ritme.
–En català només s’ha de comptar fins a la
darrera síl·laba accentuada
–(és igual si és aguda, planao esdrúixola).
ESTROFA: agrupació de versos.

7. Versos Estrofes
Línies: versos
Claus:estrofes

8. LLENGUATGE POÈTIC
•Els recursos característics del llenguatge
poètic són:
–Metre: mesura dels versos.
–Rima:repetició dels sons al final de cada vers
(dóna sonoritat).
–Ritme: dónamusicalitat.
–Figures retòriques: tècniques expressives que
afecten els sons, les paraules... Permeten a
l’autor aconseguir textos elaborats.

9. Segons elmetre els versos poden ser:
D’art menor: fins a 8 síl·labes, es representen amb
una lletra minúscula.
Pas/sa/ven/in/fants/i/do/nes(7 síl·labes)
Poder ser: Vicent Andrés Estellés
Tetrasíl·labs (4 s)
Pentasíl·labs (5 s)
Hexasíl·labs (6 s)
-Heptasíl·labs (7 s)
-Octosíl·labs (8 s)
Metre

10. D’art major: a partir de 9 síl·labes, es representen
amb una lletra majúscula.
Ve/les/e/vents// han/mos/de/sigs/com/plir
(10 síl·labes) Ausiàs March
Poden ser:-Enneasíl·labs (9 s)
-Decasíl·labs (10 s)
-Hendecasíl·labs (11 s)
-Alexandrins (12 s)

11. –Un vers técesuraquan hi ha una pausa enmig que
el divideix en dues parts anomenades hemistiquis.
Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor
J. Salvat-Papasseit
Deixaré la ciutat// que em distreu de l'amor
1r hemistiqui (cesura)2n hemistiqui

12. Què cal tenir en compte en el metre dels versos?
Sinalefa: uneix en una sola síl·laba 2
vocals en contactepertanyents a
mots diferents (quan una de les
vocals ésiouàtones).
Ets eixida del son com el mar. Tota humida
Marià Manent

13. Elisió: supressiód’una de les dues vocals en
contacte quan totes dues són iguals o quan una
de les dues és vocal neutra.
La nit sense esma camina. Josep Carner
Hiat: pronunciació en síl·labes diferentsde les
dues vocals en contacte.
És el seu plor oera l’aigua. Josep Palau i Fabre

14. RIMA: És la repetició dels sons al final dels
versos a partir de la darrera vocal tònica. Pot
ser de dos tipus:
Consonant: quan es repeteixenvocals i
consonants a partir de la vocal de la síl·laba
tònica.
Un jersei i uns pantalons 7a
que corrien per la prada 7b
hi van fer una ensopegada 7b
que s’hi van deixar els mitjons. 7a
Miquel Desclot
Rima: 1r tipus
Esquema
mètric

15. Assonant: quan només es repeteixen les
vocalsa partir de la vocal de la síl·laba
tònica.
La lluna quieta en el cel 7 -
és un rodolí de llanda. 7 a
Li cau el moc gota a gota7 -
pobra lluna refredada! 7 a
Enric Soler i Godes

16. La rima també es classifica en:
•Masculina: si l’accent final del vers recau
en un mot agut: amic, trobador.
•Femenina: si l’accent final del vers recau
en un motpla o esdrúixol: noia, ànima.
2ntipus

17. •Versos rimats
Rima encadenada: ABAB.
Rima creuada: ABBA
Si els versos no tenen rima...
Versos blancs: presenten regularitat mètrica,
però els versos no rimen.
Versos lliures: els versos no rimen i no tenen
regularitat mètrica.
3r tipus

18. ESQUEMA MÈTRIC
•És el resultat del recull de versosi rima
d’un poema. Elsversos s’expressen en
nombres i la rimaen lletres.
–Si és d’art menor: lletra minúscula.
–Si és d’art major: lletra majúscula.
*Si no hi ha rima es posa-

19. Els versos es combinen a partir
d’estrofes, les quals poden ser:
Isosil·làbiques: versos amb el
mateix nombre de síl·labes.
Anisosil·làbiques: amb versos amb
diferent nombre de síl·labes.
ESTROFES

20. •Apariat: 2 versos amb rima consonant
Ex: rodolins, refranys.
•Tercet: 3 versos d’art major o menor, rima
consonant.
•Quartet, quarteta: 4 versos d’art menor o major
amb rima consonant.
abba/ abab
ABBA / ABAB
Tipusd’estrofessegonselsversos:

21. •Quintet:
–5 versos d’art menor o art major
–Rima consonant
–Enllaçats almenys per dues rimes consonants
diferents.
•Sextet:
–6 versos d’art menor o major
–Rima consonant
–Enllaçats per dues o tres rimes consonants diferents

22. •Octava: 8 versos d’art major
•Dècima:10 versos d’art menor.
•Sonet: 14 versos d’art major (decasíl·labs o
alexandrins), generalment formats per 2
quartets i 2 tercets.
•Romanç: tirallonga de versos heptasíl·labs.
-Versos senars no rimen.
-Versos parells sí rimen.

23. EXERCICIS
¡Salut, o pi de terra eixuta,
oh llaç, damunt la nostra ruta,
d’un aspre món i un cel serè!
¡Oh cos vermell, oh barba hirsuta,
fort, encirat com una fe!
Josep Carner
De dalt del mur la forca abandonada
ja als corbs no veia entre la nit obscura
i al peu mateix de la ciutat murada
l’isard baixava en cerca de pastura.
Àngel Guimerà

24. •Amor, senyor de l'ampla monarquia
que publica el clavell i el foc proclama
en l'ardor de la galta i en la flama
de l'exaltació que l'aire cria.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
l mirador del castell
Blancaflor està asseguda.
Amb una pinteta d´or
Sos cabells pentina i nua.
Anònim

25. La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Joan Maragall
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins, un bosc espès,
cinc quarteres, massa terra.
Com el Vallès no hi ha res.
Pere Quart