MESTRE D’AMOR JOAN SALVAT-PAPASSEIT Maria Gonzalez 4tA
INTRODUCCIÓ
Mestre d’amor es un poema escrit per l’autor Barcelonès Joan Salvat-Papasseit, nascut l’any 1894. És un poema d’amor.
ESTRUCTURA
Estructura externa Es un poema de 16 versos. Estan separats per estrofes de 4 versos fins formar 4 estrofes de forma que queden separats aquests 16 versos.
Estructura interna Durant tot el poema es parla de besar, de com es la besada. Als 4 primers versos parla de d’amar. Els altres 4 següents parla de besar. Els altres 4 parla de també parla de besar, però en las mans, o en el coll. I els 4 últims parla de besar de nou.
Tema El tema tota l’estona tracta del mateix. De besades, en el coll, a les mans. Es com si una persona enamorada li estigues explicant a una altra.
ESTIL
És un poema de 4 quartets de versos decasíl·labs amb rima consonant, encadenada. Masculí en els versos senars i femení en els parells.
Al llarg del poema trobem molts de recursos literaris: En el primer es una comparació que es localitza als versos 5,6,7. “No besis, no, com l'esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada; deixa't besar -sacrifici feren-” En el tercer vers trobem trobem una anàfora que també es troba als versos 7,10,15. “Deixa't besar, i”
En el vers 10 trobem una pregunta retòrica. « sense altre fruit que l'oreig en ta galta? 2 » En el vers 9 trobem una al·literació. « Què hauries fet si mories abans » En el vers 4 tronem un epítet, que també es troba al vers 7 i 14. “Contrada” En el vers 10 trobem un encavalcament. “besa de nou”