Mesures correctores Canal Segarra garrigues

Proposta de les mesures correctores mínimes per amortir l'impoacte del canbal Segarra Garrigues al terme de Tàrrega.

1. INFORME 1. OBRES VINCULADES A L’EXECUCIÓ DEL CANAL SEGARRA-
GARRIGUES I LA POSADA EN REGADIU DEL PERÍMETRE REGABLE AL TM
DE
TÀRREGA I PROPOSTA DE MESURES CORRECTORES


ABRIL 2010

2. Informe 1 sobre execució del canal Segarra- Garrigues i regadiu al TM de Tàrrega i mesures correctores
2

ÍNDEX

1. Introducció ................................................................................................................................. 3
2. Objectius de l’informe .............................................................................................................. 3
3. Estat i previsió de les obres corresponents a REGSEGA ...................................................... 3
3.1. Xarxa primària: connexió al Canal, estació de bombeig i bassa reguladora ........ 4
3.2. Línies elèctriques ................................................................................................................ 4
3.3. Concentració parcel.lària ................................................................................................ 5
3.4. Xarxa secundària ............................................................................................................... 6
4. Estat i previsió de les obres corresponents a AQUAEBRO: Canal Segarra- Garrigues ... 6
5. Mesures correctores i millores a sol·licitar a REGSEGA ........................................................ 7
5.1. Xarxa primària: connexió al Canal, estació de bombeig i bassa reguladora ........ 7
5.2. Línies elèctriques ................................................................................................................ 7
5.3. Concentració parcel·lària ................................................................................................ 8
5.4. Xarxa secundària ............................................................................................................... 9
6. Mesures correctores i millores a sol·licitar a AQUAEBRO pel Canal Segarra- Garrigues 9
7. Pròxim informe .......................................................................................................................... 11


Annexos
- Acta reunió visita a REGSEGA
- Acta reunió visita a ASG
- Acta reunió visita a secretari municipal

3. Informe 1 sobre execució del canal Segarra- Garrigues i regadiu al TM de Tàrrega i mesures correctores
3

1. Introducció
Aquest informe s’elabora per encàrrec de l’ajuntament de Tàrrega per tal de tenir el
màxim d’informació a l’abast per avaluar el projecte de regadiu vinculat al Canal
Segarra- Garrigues en l’àmbit del terme municipal (en endavant, TM) de Tàrrega que
ha de precedir la implantació del regadiu.
Aquest projecte comprèn les obres de la xarxa primària a càrrec de AQUAEBRO, és a
dir, la construcció del Canal pròpiament dit, i les obres de xarxa primària i secundària a
càrrec de REGSEGA, és a dir, la construcció de les basses reguladores i de regulació
(en endavant, BRA i BR) i estacions de bombeig (en endavant, EB), la concentració
parcel·lària (en endavant, CP), extensió de línies elèctriques (en endavant, LE), i
l’extensió de la xarxa secundària sobre les parcel.les.
En aquests moments, per tal d’exposar l’inici dels treballs, recabar les informacions i
realitzar el primer escandall de situació i proposta de mesures, en nom de l’ajuntament
s’ha tingut reunions amb la direcció tècnica de REGSEGA (I. Fraile), amb la direcció
tècnica de ASG (J. del Estal) i el seu equip, així com amb la secretaria de l’ajuntament
de Tàrrega (R. Morell), a part del treball de camp.
2. Objectius de l’informe
Bàsicament aquest informe presenta quatre objectius:
a) Determinar l’estat de les obres del projecte de regadiu Segarra- Garrigues en
l’àmbit del TM de Tàrrega a temps corrent en relació a les obres a executar per
REGSEGA.
b) Determinar l’estat de les obres del projecte de regadiu Segarra- Garrigues en
l’àmbit del TM de Tàrrega a temps corrent en relació a les obres a executar per
AQUAEBRO.
c) Determinar millores en l’execució i mesures correctores ambientals per als diferents
projectes promoguts per REGSEGA (BR, EB, LE i CP).
d) Determinar millores en l’execució i mesures correctores ambientals per al traçat del
Canal Segarra- Garrigues promogut per AQUAEBRO.
3. Estat i previsió de les obres corresponents a REGSEGA
Les actuacions i obres previstes al TM de Tàrrega per part de la Generalitat de
Catalunya mitjançant l’empresa públic a REGSEGA es van adjudicar al grup
d’empreses Aigües Segarra- Garrigues (ASG) que executa les obres i per contra, en
farà l’explotació durant 30 anys.
REGSEGA va dividir les zones regables en sectors de reg, els quals al seu torn,
diferencien generalment entre marge dret (dotació de reg de transformació, 6500
m3/Ha/any) i marge esquerre (dotació de reg de suport, 1500 m3/Ha/any). El TM de
Tàrrega no queda inclòs en un únic sector sinó que aproximadament al nord de
l’autovia A-2 hi ha el sector 5 i al sud, el sector 6. Cada sector constitueix un sistema de
reg autònom i sempre amb un mateix esqu ema de funcionament: l’aigua del canal
davalla per gravetat a una bassa reguladora (BRA) situada al marge dret, normalment
a escassa distància del canal; des d’aquesta BRA, mitjançant l’estació de bombeig
(EB) l’aigua és impulsada a una bassa de regulació (BR) situada al marge esquerre, a
una cota de 75 metres per damunt de la zona que hagi de regar-se, la qual cosa
garanteix la pressió necessària.
En concret, ASG ha realitzat i ha de realitzar en el futur la major part de la inversió que
es vincula a l’execució dels nous regadius, i que s’especifiquen a continuació:

4. Informe 1 sobre execució del canal Segarra- Garrigues i regadiu al TM de Tàrrega i mesures correctores
4
3.1. Xarxa primària: connexió al Canal, estació de bombeig i bassa reguladora
A part de la construcció del canal, que anomenem xarxa primària, també considerem
xarxa primària a la instal.lació que es requereix per dur efectivament l’aigua fins al punt
en què ja és en disposició de ser utilitzada per al regadiu. Això comprèn:
a) Connexió del canal a la Bassa Reguladora de sector.
Finalitzada i recepcionada. Té un trajecte de 1400 m, soterrada.
b) Bassa reguladora (BRA) d’Altet.
Finalitzada i recepcionada. Té un volum de 442.146 m3, és la més gran de tot el
sistema Segarra- Garrigues. El seu major volum també permetrà fer de reservori
d’aigua de boca, resolent així una problemàtica municipal. Al TM de Tàrrega no hi
és prevista cap altra BRA. Mentre espera el proveïment del Segarra-Garrigues,
aquest embassament també emmagatzema aigua del Canal d’Urgell per
subministrar als anomenats regs històrics com la comunitat del Canalet de Tàrrega.
c) Estació de bombeig (EB) de la Figuerosa.
Finalitzada i recepcionada.
d) Bassa de regulació (BR).
És la bassa la que ha de servir per regar el TM de Tàrrega, i per una qüestió de
cotes, s’ha situat al TM de Granyanella, a 1 km al nord del nucli del Canós. Des de
l’EB li’n separa una conducció soterrada de 3,5 km que és per on s’ha de forçar la
impulsió, amb l’aigua que ha davallat a l’EB per gravetat des de la BRA.
3.2. Línies elèctriques
El sistema de regadiu Segarra- Garrigues requereix una ampliació de la potència
elèctrica existent per tal de subministrar la important força d’impulsió a les EB (per ex., a
l’EB de la Figuerosa només les 4 bombes instal.lades són de 630 kv cadascuna). En un
ordre de magnitud molt inferior es requereix energia elèctrica a les BRA i les BR, encara
que en aquests casos els requeriments són de 10-20 kv, la qual cosa es pot alimentar
amb sistema d’autogeneració (fotovoltaic, gasoil, ...).
A aquest fi, ASG va encarregar a la companyia elèctrica un projecte d’electrificació
general per a tot el sistema Segarra- Garrigues que a hores d’ara s’està ultimant i el
qual, haurà de seguir un tràmit d’informació pública en el qual l’ajuntament haurà de
ser consultat (previsiblement en els propers 1- 3 mesos).
Per al TM de Tàrrega, el projecte de reforç de les línies comprèn:
a) Connexió MAT (110 kv) subestació de Mollerussa- subestació de Tàrrega (Buscarró).

Aquesta línia transcorre aèria en línia recta i es troba en fase d’execució havent-se
començat des de Mollerussa. Comprèn aproximadament 2,5 km en TM de Tàrrega.
b) Connexió MAT (110 kv) subestació de Tàrrega- subestació de Montroig (Agramunt)
Aquesta línia inicialment transcorria en línia recta i es troba en fase d’estudi per part de
la companyia elèctrica ja que arran de la declaració de ZEPA de la part nord del TM,
el Departament de Medi Ambient (ara, Dept. de Territori i Sostenibilitat) va sol.licitar
diverses alternatives de traçat que tinguessin en compte aquesta circumstància. Ara
mateix, el traçat més curt travessaria la ZEPA i l’alternativa que té més força és el traçat
que voreja el perímetre d’aquesta, per bé que resulta força més llarg. Aquest
comprendria aproximadament 6 km en TM de Tàrrega, al voltant de la meitat del seu
traçat.
Per al TM de Tàrrega, el projecte de subministrament de les EB comprèn:
a) Connexió mitja tensió (25 kv) subestació de Tàrrega- EB la Figuerosa (sector 5).

5. Informe 1 sobre execució del canal Segarra- Garrigues i regadiu al TM de Tàrrega i mesures correctores
5
Aquesta línia transcorre en línia gairebé recta i es troba finalitzada. Comprèn
aproximadament 4,5 km íntegrament en TM de Tàrrega.
b) Connexió mitja tensió (25 kv) subestació de Tàrrega- EB Verdú (sector 6).
Aquesta línia inicialment transcorria gairebé en línia recta, travessant el nucli de
Tàrrega, la qual cosa es va descartar per cost i inoportunitat. En aquests moments,
encara en fase d’estudi per part de la companyia, el traçat preferent vorejaria pel
marge oest la variant prevista de la ca rretera C-14, entre Tàrrega i Vilagrassa.
Comprèn aproximadament 7,1 km en TM de Tàrrega.
Figura 1. Línies elèctriques previstes associades al sistema Segarra- Garrigues en TM de Tàrrega.



3.3. Concentració parcel.lària
En aquests moments, aquest procés es troba totalment en redefinició arran de la
declaració de ZEPA d’una part molt important del TM de Tàrrega. De fet, el projecte de
CP estava enllestit i s’havien aprovat les Bases Definitives de la CP, amb la qual cosa,
estava feta la classificació de terres i la determinació de la propietat, la qual afectava
gairebé 4000 Ha del TM, és a dir, una part molt important, de la qual tanmateix
s’haguessin exclòs algunes zones (previsió de sòl urbanitzable, finques sol.licitades,
xarxa viària, etc.) amb la qual cosa, aquesta xifra s’hagués reduït considerablement.
Tanmateix ara, aquell projecte inicial de CP és en procés de rescissió de contracte a
l’enginyeria redactora.
En resum i atès que en zona ZEPA no serà objecte de procés de CP, segons fonts de
REGSEGA, a hores d’ara hi ha sobre la taula algunes propostes de CP al TM entre les
que destaca la de crear dos subperímetres independents per a les dues grans zones
que han restat fora de les ZEPA, al sud- oest del nucli i al centre- nord del TM
respectivament. Enlloc de tramitar una única CP bàsicament per a tot el TM com

6. Informe 1 sobre execució del canal Segarra- Garrigues i regadiu al TM de Tàrrega i mesures correctores
6
estava inicialment previst, ara aquestes dues zones anirien adscrites a termes veïns per
tal de configurar un volum de CP suficient la qual cosa podria activar-se cap a l’any
2012:
a) part sud: al voltant d’unes 800 Ha que s’adscriurien a la CP junt al TM de Vilagrassa.
b) part nord: al voltant d’unes 1200 Ha que s’adscriurien a la CP junt al TM de
Granyanella.
Taula 1. Superfícies de regadiu previstes inicialment (2007).
Sector Superfície reg
(Ha)
Dotació
(m3/Ha/any)
Observacions en relació a situació actual (2010)
5 799 1500 Es mantenen
61 3500
2537 6500 Es mantenen molt parcialment per a possible CP
amb Granyanella i parcialment per a reg amb
condicionament agronòmic
6 884 1500 En zona ZEPA. Es mantindran en secà
1227 6500 Es mantenen parcialment per a possible CP amb
Vilagrassa
Total 5508 --
Taula 2. Característiques de les diferents zones de reg en base a la dotació (2010).
Superfícies per tipologies de reg Dotació
(m3/Ha/any)
Superfície 2011
(Ha)
Observacions
De transformació 6500 2.012
De suport 1500 799
Amb condicionament agronòmic 0-1500- 3500- 6500 1.011 Pendent proves
sector 4.1
Superfície exclosa de reg -- 1.574 ZEPA

Cal dir que en el moment de redactar-se el nou projecte podran aprofitar-se les bases
definitives de la CP inicial amb determinació dels propietaris i la classificació de terres,
en la part que coincideixi amb els nous perímetres. Això facilitarà en gran mesura
l’aprovació del projecte i per tant, la redacció del projecte pot ser més ràpida que per
regla general (1 any aproximadament). Tanmateix, des que s’inicia el procediment de
nou fins que s’iniciés l’obra el termini mínim aproximat és de 3 anys.

3.4. Xarxa secundària
El disseny de la xarxa secundària, és a dir, l’extensió de xarxes de reg fins a les finques i
la instal.lació dels hidrants es troba supeditada a la redacció i aprovació d’un nou
procés de CP per a la zona concentrable del marge dret. Per a la zona del marge
esquerre del sector 5 que pugui resultar regable, suposant que s’endegués el reg al
marge esquerre, la xarxa secundària podria iniciar-se però està supeditada als resultats
de les proves pilot de reg que durant 5 anys tenen lloc al sector 4.1 (Oliola) per tal de
verificar el comportament de les espècies que han motivat la declaració de ZEPA amb
la irrupció de diferents modalitats de reg amb combinació de mesures correctores.
Això condicionarà la dotació del regadiu i per tant, el dimensionament d’aquesta
xarxa.

4. Estat i previsió de les obres corresponents a AQUAEBRO: Canal Segarra- Garrigues
Les obres corresponents a AQUAEBRO al TM de Tàrrega únicament comprenen la
construcció del Canal Segarra- Garrigues, el traçat del qual s’ha projectat, licitat i
adjudicat en cinc trams. Pel TM de Tàrrega hi transcorren uns 15 km de canal (entre pk
31 i pk 46) que s’adscriuen als trams III i IV. La seva construcció es troba en fase
avançada tot i que encara resta una part important de l’obra. El TM de Tàrrega queda
a cavall de dos trams, la fi i l’inici dels quals es troben aproximadament a l’alçada del
pas de l’autovia A-2:

7. Informe 1 sobre execució del canal Segarra- Garrigues i regadiu al TM de Tàrrega i mesures correctores
7
a) TRAM III (PK 21+290 al pk 41+530. Constructora: UTE PLODER- BRUESA)
El TM de Tàrrega comprèn la darrera part del tram, a partir del pk 31 al pk 41+530,
estant executat i en fase de proves fins al pk 34,5, on s’inicia l’aqüeducte del Canós
(275 metres de longitud) que travessa el dit Clot del Canós. Fins allà el recorregut és a
cel obert en secció trapezial i una profunditat màxima de 3,5 metres.
A la finalització de l’aqüeducte el canal s’endinsa en túnel el qual es troba dividit en
dos trams de 1320 metres i 2386 metres successivament amb una alçada interior de
4,45 metres. Els dos túnels es troben en plena fase d’execució. Fins al final del tram la
capacitat de transport és de 25 m3/s.
b) TRAM IV (pk 41+530 al PK al 62+530. Constructora: UTE FERROVIAL AGROMAN, SA-

COPCISA, SA- CONSTRUCCIONES MARCO, SA)
Aquest tram, actualment en obres, s’inicia a l’aqüeducte de l’Ondara, que arrenca a
la sortida del túnel de Tàrrega que transcorre per sota de la autovia A-2. El tram
segueix en TM de Tàrrega fins que a entrar en TM de Verdú al pk 46. En data 23 de
març de 2011, el tram estava al 42% d’estat d’execució.
El dit aqüeducte (138 metres de longitud) travessa l’ampla fondalada del riu Ondara
fins a assolir el marge esquerre de la vall, moment a partir del qual el canal transcorre
adossat sobre talús per la riba esquerra. Adossat al marge intercepta el fondo de
Canes i el fondo de Coma Porcell per on també el canal s’esdevé en tram
d’aqüeducte. Tot seguit continua en desmunt vers el TM de Verdú.
A partir d’aquest tram la capacitat de transport és de 20 m3/s.
5. Mesures correctores i millores a sol·licitar a REGSEGA
5.1. Xarxa primària: connexió al Canal, estació de bombeig i bassa reguladora
Les obres previstes de xarxa primària en el TM de Tàrrega estan finalitzades i
recepcionades i no hi ha altres obres previstes en aquest apartat. En aquest sentit, no
procedeix la consideració de millores o mesures d’integració.
5.2. Línies elèctriques
En aquests moments, hi ha en fase de projecte les connexions MAT (110 kv) subestació
de Tàrrega- subestació de Montroig (Agramunt) i la connexió de mitja tensió (25 kv)
subestació de Tàrrega- EB Verdú (sector 6). La connexió entre la subestació de
Tàrrega- EB la Figuerosa (sector 5) està finalitzada.
Tenint en compte que la zona compresa per aquestes línies s’inclou en el perímetre de
la Resolució MAH/3627/2010, en el moment que tingui lloc el tràmit d’audiència per a
l’ajuntament (i si és possible abans, per alguna altra via) seria important incidir en la
necessitat de fer ús de travessers del tipus “canadenc”
(RD 1432/2008, de 29 d’agost)
preferentment en materials integrats com ara fusta, especialment quant a les línies de
25 kv.
A nivell paisatgístic, aquesta mesura interessa especialment en relació a la MAT (110
kv) subestació de Tàrrega- subestació de Montroig (Agramunt) i el seu resultat podria
tenir un efecte més beneficiós fins i tot que la naturalesa del seu traçat, per al qual es
planteja una opció de major longitud que voreja la ZEPA per la banda occidental
d’aquesta.
Aquesta mesura també es prescriu per a la futura connexió en mitja tensió (25 kv)
subestació de Tàrrega- EB Verdú (sector 6) la qual hauria de transcórrer preferentment
pel marge oest de la variant de la carretera C-14.

8. Informe 1 sobre execució del canal Segarra- Garrigues i regadiu al TM de Tàrrega i mesures correctores
8
5.3. Concentració parcel·lària
En el moment en què efectivament es posi en marxa la redacció dels respectius
projectes de concentració parcel·lària que hagin d’afectar el TM de Tàrrega caldrà
incidir, preferentment en la fase de projecte, sobre els següents aspectes:
5.3.1. Xarxa viària
Primerament cal adaptar la secció de la xarxa de camins a la topografia de la zona,
l’ús actual i futur i la capacitat d’actuació municipal respecte el seu manteniment.
Això implica prioritzar el manteniment i eixamplament dels traçats actuals i classificar
els camins en funció del seu caràcter bàsic i secundari així com també determinar:
a. Camins a completar en la proposta
S’estableix una sèrie de camins que caldria completar al projecte ja que es considera
que no s’ha estudiat prou en detall les necessitats territorials de la zona i l’accessibilitat
a les finques i el nucli urbà de procedència dels usuaris.
b. Camins suprimits pel projecte que cal mantenir
S’estableix una sèrie de camins que caldria completar al projecte ja que es considera
que la seva supressió perjudica l’accessibilitat.

5.3.2. Sistema de marges i abancalament

La concentració parcel·lària suposa un impacte important sobre el sistema
d’abancalament del terreny realitzat bàsicament al s. XIX i primera meitat del s. XX, per
convertir en conreables antigues superfícies en pendent. La formació de terrasses se
sustentava sobre feixes o marges, per regla general en tècnica de pedra seca, que
permetien escalonar el pendent existent, retenir l’aigua de pluja i evitar l’escorrentia la
qual cosa permet afirmar que es tracta d’un element estructural del territori. Es dóna la
circumstància que en molts casos, els marges formen els límits de molts camins de
manera que en una de les dues vores del camí s’alça un marge de major o menor
alçada que pot desaparèixer en cas d’ampliar-se la secció de manera equivalent a
cada banda.
Una de les principals millores consistirà en fer coincidir els marges existents amb les
parcel·les noves sobre el nou tallat quan la diferència entre parcel.les sigui poc
significativa. La segona millora principal consistirà en substituir l’eliminació integral del
marge per la formació de baixadors en el punt de menor pendent. Així i tot, es
proposarà conservar altres marges per alçada, especial valor patrimonial o natural, la
qual cosa queda compresa en les següents categories:
a. Marges a conservar per lluita contra l’erosió
b. Marges a conservar per raons patrimonials
c. Marges a conservar en qualitat de nou límit de finca
d. Marges a conservar per raons impacte paisatgístic i faunístic

5.3.3. Ubicació de les parcel·les municipals i la massa comuna

L’ajuntament disposa de parcel.les municipals que seran objecte de CP, que junt a les
masses comunes que es generin pot prioritzar de situar-les en àrees d’interès per al bé
comú.

5.3.4. Ubicació de l’abocador de terres
A l’hora de determinar-se eventuals nous abocadors de terres fruit de la generació
d’excedents de terres d’excavació, l’ajuntament pot prioritzar zones degradades o de
menor fragilitat.

9. Informe 1 sobre execució del canal Segarra- Garrigues i regadiu al TM de Tàrrega i mesures correctores
9
5.4. Xarxa secundària
Les millores i mesures correctores seran objecte d’una fase posterior perquè estan
supeditades a l’aprovació del projecte de CP per al marge dret i en el marge
esquerre, a la determinació dels resultats de les proves pilot de reg en zones ZEPA al
sector 4.1.

6. Mesures correctores i millores a sol·licitar a AQUAEBRO pel Canal Segarra- Garrigues
La construcció del canal es troba en fase avançada tot i que encara està en execució
una part important de l’obra, concretament del pk 34,5, on s’inicia l’aqüeducte del
Canós, al pk 46 on l’obra s’endinsa al TM de Verdú. D’aquests 11,5 km en execució cal
restar tanmateix uns 4,3 km que corresponen als dos túnels i els tres aqüeductes on el
disseny de l’obra no admet variacions. Resten en estat d’execució 7,2 km de canal
susceptibles de millores i aplicació de mesures. S’esmenten les següents:

A. Hidrosembra de talussos en desmunt de més de 4 metres d’alçada

Encara que la restauració vegetal en projecte només es preveu per a talussos en
elevació s’estima necessari la hidrosembra dels talussos en desmunt de més de 4
metres ja que l’erosió per efecte de la pluja fa molt inestables aquests vessants i
provoca arrossegaments de material, més tenint en compte la naturalesa geològica
del substrat dominant formada per margues i guixos. A nivell visual, això és
especialment important en els talussos que se situen al marge esquerre del canal,
després de l’aqüeducte de l’Ondara, vist des de Tàrrega i el Talladell.


Foto 1. Imatge d’un talús de 4,5 metres del marge dret del canal al pk 33,5 aproximadament.
B. Plantacions a la base del talús al marge dret
En alguns casos i emulant la imatge de les banquetes dels Canals d’Urgell seria
adequada la incorporació d’una banque ta arbrada per tal de singularitzar
l’estructura. Aquesta mesura seria especialment adient just després de l’aqueducte de
l’Ondara i fins que el canal no entra novament en desmunt per l’elevat nombre
d’observadors potencials del canal en aquesta zona, perceptible des del Talladell i des
de la zona sud del nucli de Tàrrega i pel fort impacte visual de l’obra en aquest tram.
C. Passos superiors en acabat de fusta

Tal com s’ha fet als passos superiors situats en zona ZEPA s’estima adequat el
manteniment del criteri d’adequar en la ma de fusta, la qual s’integra més
correctament en l’espai agrari i facilita el pas de la fauna d’un costat a l’altre del
Canal. Aquesta mesura minimitza l’efecte barrera que representa el Canal per a
l’hàbitat cinegètic al TM de Tàrrega prou important al municipi des del punt de vista
social i econòmic.

10. Informe 1 sobre execució del canal Segarra- Garrigues i regadiu al TM de Tàrrega i mesures correctores
10

Foto 3. Pas superior integrat paisatgísticament al Canal a l’alçada del pk 32 aproximadament.
D. Restauració vegetal dels talussos de les boques dels túnels
L’important desmunt que requereix tècnicament l’excavació d’un túnel no ha previst
per altra banda, la restauració de l’espai afectat de manera que, en absència de
mesures, l’impacte sobre el territori és sever i difícilment reversible atesa l’alçada del
talús i la pobresa dels sòls aflorats. En aquest sentit, s’estima necessari la instal·lació de
geomalles amb posterior hidrosembra a les dues boques dels dos túnels, si cal, excloent
el contorn immediat del túnel a hores d’ara gunitat.


Foto 2. Entrada del segon túnel vist en sentit N-S des del pas superior del camí de la Figuerosa.
E. Integració paisatgística dels elements de seguretat
Els elements de seguretat vinculats al Canal, com ara baranes metàl·liques, biondes,
etc. han de tenir algun tipus de tractament d’integració. Això en alguns casos es
redueix a un simple canvi de color (RAL 6000, etc), per al cas de les baranes o bé, en
l’ús de recobriment de fusta a les biondes.

11. Informe 1 sobre execució del canal Segarra- Garrigues i regadiu al TM de Tàrrega i mesures correctores
11

Foto 4. Pas de comportes que precedeix l’aqueducte del Canós amb elements metàl.lics no
integrats (referència: alzines de la dreta de la imatge).

F. Mantenir els camins de servei en paviment natural

Atès que els vials de servei del canal no han de suportar un trànsit important sinó
esporàdic i d’acord a la velocitat moderada que se suposa que hi poden assolir els
vehicles, per comportament tèrmic, funcionalitat i aspecte visual es considera més
adequat a l’entorn agrícola i rural del medi on se situa l’ús de paviments de terra. Això
si més no pot ser indicat pel vial de servei del marge esquerre (3 metres) que romandrà
en contacte amb la zona menys transformada.

Foto 5. Camí de servei del marge dret (6 metres) asfaltat. S’aprecia també el Camí de servei del
marge esquerre (3 metres) asfaltat i un vial lateral exterior en paviment natural.
7. Pròxim informe
El proper informe (juliol 2011) haurà de determinar, entre altres
1
:
- Estat de la tramitació de les línies elèctriques abans de la prescriptiva audiència
pública.


1
Amb el benentès que caldrà disposar en breu del projecte executiu del tram III i IV del Canal.

12. Informe 1 sobre execució del canal Segarra- Garrigues i regadiu al TM de Tàrrega i mesures correctores
12
- Superfícies de desmunt de Canal susceptibles de ser hidrosembrades.
- Trams de canal susceptibles d’incorporar plantacions a la base del talús.
- Resultats de les reunions- primeres preses de contacte amb les Direccions d’Obra
dels trams III i IV.

Tàrrega, abril de 2010
Tècnics responsables de l’elaboració de l’informe




Ramon Queralt i Boldú
Llicenciat en dret i Ciències Ambientals
LA LLENA Ambiental, SCP
nº C.A. 00297





Gemma Tolosa Giribet
Llicenciat en Ciències Ambientals
LA LLENA Ambiental, SCP
nº C.A. 00593

13. Informe 1 sobre execució del canal Segarra- Garrigues i regadiu al TM de Tàrrega i mesures correctores
13







































ANNEXOS. VISITES A ORGANISMES

14. Dia 30/03/2011
Hora: 10.15- 11.45
Lloc: regsega
Assisteixen:
Per part Ajuntament: Ramon Queralt
Regsega: iñaki fraile (director tècnic)
Assumpte: reunió sol.licitada una setmana abans per RQ arran de la sol.licitud de
l’ajuntament conforme la llena farà vigilància ambiental

- iñaki fraile: fa una explicació general dels antecedents del sistema i ho acaba
centrant al municipi de tàrrega. Explica que en el seu moment la DIA del 2002, va
autoritzar el projecte del canal excepte en tres zones que, no obstant, per acord del
govern de la GdC, es podien autoritzar (m’ho explica d’una forma una mica
confusa que no acabo d’entendre):
o zones de regs històrics
o zones de cereal d’hivern en zones ZEPA
o zones de cereal d’hivern molt pròximes a zones ZEPA
- Pel que fa a xarxa primària: canal, no li compet però li consta que està gairebé
finalitzat. Agafa 2 trams: 3 i 4
- Per que fa a xarxa secundària, és a dir, CP, basses i EB cal dir que:
o Tàrrega està partida en dos sectors (parteix la N-2 aprox.): 5 i 6
o Basses (BR): al TM hi ha únicament una bassa, la d’altet (en terme de la
figuerosa) finalitzada i recepcionada.
o Estació bombeig (EB): una única EB al marge dret que bombeja a bassa en
TM granyanella, finalitzada i recepcionada.
o Canonades de xarxa entre canal i bassa d’altet i entre EB i bassa a la
granyanella.
o Quant a la CP, esmenta que arran de la declaració ZEPA d’una part
important del municipi, la CP ha quedat paralitzada i tots els treballs
realitzats queden sense efecte, i segurament es rescindirà el contracte amb
l’empresa que tenia adjudicada el projecte de CP des de 2003-04.
Tanmateix, les bases definitives de la CP s’havien publicat de manera que
tenim una foto actual (límits de les finques, qualitat de les terres i
propietaris) del municipi. Una part d’aquest no servirà de res perquè resta
en ZEPA, però la resta es pot aprofitar en el moment eventual d’iniciar una
CP a les zones que es pugui
- En aquest moment, sobre la taula hi ha l’opció de partir la CP en dos
subperímetres: una CP de 800 Ha en total juntament amb Vilagrassa, a la zona
concentrable sud (marge dret) i una altra CP d’unes 1200 Ha junt amb el TM de
granyanella en la part centre-nord oest del tm que comprendria marge esquerre
regable amb dotació de transformació. Això però implicarà començar de zero en el
sentit que caldrà:
o Recollir el 50% superfície o 75% propietat per fer el Decret de CP
o Nova contractació del projecte de CP
o Bases provisionals
o Bases defintives
o Acord de CP (per arribar aquí caldria mínim 30 mesos)

15. - Línies elèctriques: en aquests moments, ASG va contractar Endesa perquè fes el
projecte d’abastament elèctric que inclou:
o Connexió des de mollerussa a subestació de montroig, les pallargues
(reforç). Asg finança la part de reforç que li correspondrà segons la seva
estimació de necessitats. Aquesta línia és en fase d’estudi i medi ambient
ha de donar el visti plau. Hi ha 4 alternatives i la que té més força a hores
d’ara és la que passa per fora de les ZEPA
o Les connexions a les Estacions de bombeig es fan en línia de mitja des del
lloc més proper, si es pot s’evita fer línies
o Les basses tenen requeriments petits (5-10 kv) i per tant, es plantegen
posar plaques fotovoltaiques
- Contacte ASG tàrrega: javier del estal

Pròxims passos:
- contactar amb Endesa per conèixer estat projecte i mirar d’incorporar mesures
(segons V. Sazatornil, del DTES, estan pendents que els arribi projecte
d’electrificació de tot el perímetre regable del Segarra- Garrigues, sobre el qual ells
faran el document d’abast i hi haurà consulta als ajuntaments). Tanmateix, seria bo
primer veure versió inicial de l’alternativa de traçat més clara que hi hagi i quina
tipologia de torres per mirar si afecta i incorporar mesures, abans que es tanqui la
primera versió).
- Contactar amb ASG

16. Dia 06/05/2011
Hora: 10.15- 11.10. despatx. 11.10. 13.00. visita a camp.
Lloc: ASG
Assisteixen:
Per part Ajuntament: Ramon Queralt
ASG: iñaki fraile (director tècnic), xavier nicolau (dir. Obra), Carme Bernat (D. Amb.)
Assumpte: reunió sol.licitada una setmana abans per RQ arran de la sol.licitud de
l’ajuntament conforme la llena farà vigilància ambiental

Despatx ASG
Javier del estal: fa una explicació general dels antecedents del sistema i funcionament
(pisos a, b, c i d) i ho acaba centrant al municipi de tàrrega. segons resumeix ASG està
en 4 fronts:
- xarxa primària
: connexió canal- basses i bassa reguladora a bassa de regulació.
Acabada. Només pendent que funcionin les proves del canal per fer baixar aigua i
ja omplir la bassa d’altet i d’allà bombin a la bassa de la granyanella. La xarxa
primària comprèn les basses (1, en TM de tàrrega) i les EB (1 en TM de tàrrega).
Cal dir que la bassa d’altet també s’utilitzarà per aigua potable com a complement
a la bassa del canalet propera a la bassa d’Altet que fan una regulació amb el propi
canal d’urgell.
- xarxa secundària
: al MD no hi ha res fet ni cap perspectiva de moment perquè s’hi
ha de fer abans la CP i aquesta està pendent de redissenyar totalment arran de la
declaració de ZEPA. Al ME com que no hi ha CP es podria començar ja, però en
primer lloc, de moment el ME no és prioritat i en segon lloc, com que el ME de
tàrrega possiblment sigui de 6500 m3/ha, no de suport, està pendent de les proves
pilot que fan a la zona del sector 4.1 i que s’allargaran 5 anys. no tindria sentit fer
ara la xarxa 2aria sense saber el cabal final.
- CP
: de moment està pendent de reprojectar-se en perímetres. Hi havia el projecte
aprovat de CP però es va lliurar quan es van aprovar les noves ZEPA. Amb tot, les
bases definitives estan aprovades i per tant, els propietaris estan localitzats i les
terres classificades. Es podria activar al 2012.
- Línies elèctriques: ASG va contractar Endesa perquè fes el projecte d’abastament
elèctric que inclou (ASG ha de supervisar línia i DMAH aprovar-la):
o Connexió de 110 Kv des de mollerussa a subestació de tàrrega (buscarró),
van pagar un 30%. Està en execució i han començat per mollerussa i va
venint.
o Connexió de 110 Kv de tàrrega a subestació de montroig, les pallargues. Hi
ha 2 alternatives de traçat, una més curta creua la ZEPA i la més llarga, la
voreja. Ha de decidir el DMAH.
o connexions a les EB: en línia de 25 kv. A la EB d’Altet des de subestació de
Buscarró (soterrada?) que està molt propera. En canvi, s’està acabant de
definir traçat línia 25 des de subestació de Buscarró a EB de Verdú. Implica
vorejar Tàrrega per l’est, seguint un nou eix que s’ha projectat, variant de la
carretera C-14 (Verdú).
visita a camp
(ens acompanya encarregat d’explotació)
1. visita a bassa d’altet. La més gran del sistema segarra- garrigues. hi ha una mica
d’aigua perquè han fet alguna prova al canal i han entrat aigua. Millor que n’hi hagi
perquè evitar que es deteriori. Tanques de simple torsió i marge de vegetació
espontània

17. 2. visita a l’EB de la Figuerosa.
- Observem funcionament: 4 bombes interiors amb sistema de refrigeració, que
bombaran a les basses de nit en tarifa més barata.
- A l’exterior hi ha cabalímetre i seccionador
- No hi ha ajardinament
3. visita a bassa de la granyanella (més petita)
- amb tanques- bionda de fusta
- a l’exterior hi ha cabalímetre i sistema sota cobert

passos a fer
- contactar amb Endesa per conèixer estat projecte i mirar d’incorporar mesures a
les línies 110 a montroig i a la de 25 kv a verdú. seria bo primer veure versió inicial
de l’alternativa de traçat més clara que hi hagi i quina tipologia de torres i
incorporar mesures, abans que es tanqui la primera versió.

18. Dia 05/05/2011
Hora: 10.00- 10.45.
Lloc: ajuntament
Assisteixen:
Per part Ajuntament: ramon morell, secretari municipal i de la comunitat de regants i
Ramon Queralt
Assumpte: reunió sol.licitada una setmana abans per RQ arran de la sol.licitud de
l’ajuntament conforme la llena farà vigilància ambiental

- Ramon morell em comenta que la CP no es farà com estava projectada.
- Que en tot cas, quedava exclòs de la CP un ampli perímetre al voltant de la
ciutat que no obstant, si que regaria.
- Que hi ha bona relació amb josep m. serra (aquaebro) perquè és de tàrrega
- Que a tàrrega hi ha molt pocs pagesos i amb nul.la incidència sobre ajuntament