Morfologia verbal

Treball contrastiu català-espanyol sobre la morfologia verbal realitzat per alumnes de l'assignatura "Llengua catalana per a mestres".

1. Isabel Davia
Isabel Lopez
Ignacio Núñez

2. Morfologia verbal
•Lexema significat [invariable (excepte irreg.)]
•Morfema per. mode, nombre i temps.[variable]
•Lexema + morfema = FORMA VERBAL
exemples:
cant + ar = Infinitiu
cant+ a = Present Indicatiu 3a persona

3. •Indica el verb, la conjugació a la qual pertany i el model de
flexió que ha de seguir.
•Les funcions són:
•Hi ha infinitius que han arribat a la substantivació total (el
sopar, el saber, el deure). Però quan l’infinitiu té valor verbal
no ha de portar article. Ex. Sopar massa no és bo (i no *El
sopar massa no és bo).
Morfologia verbal
FUNCIONS EXEMPLES
Subjecte de l’oració Córrer cansa molt.
Verb (sols en perífrasis)Comença a ploure. He d’anar.
Predicat nominal El seu interés és estudiar.
Complement directe El xiquet volia jugar.
Complement circumstancialAnirem a Xàtiva a visitar la ciutat.

4. Morfologia verbal
•Cal tindre en compte que:
•Els infinitius acabats en *-guer no són acceptables. Ex. Poder (i no
*poguer), voler (i no*volguer)
•Es fan incorrectament els infinitius acabats en *-éixer per influència del
castellà (terminació –ecer). Ex. Florir (i no *floreixer), Romandre (i no
*permanéixer). Però són correctes els infinitius: conéixer, créixer,
meréixer, paréixer, etc.
•A vegades es conjuguen incorrectament verbs de la 2a conjugació com
si foren de la 3a i la 1a. Ex. Batre (*batir), cloure (*concluir), fondre
(*fundir o *fondir), reflectir (*reflexar), trair (*traicionar).
•És incorrecte l’ús al començament de les frases, amb valor de
recapitulació. Ex. Cal remarcar, finalment, les propietats. (*Remarcar,
finalment, les propietats).
•És incorrecte l’ús amb valor d’imperatiu. Ex. Tanqueu la porta.
(*Tancar la porta). Però es pot utilitzar amb valor d’imperatiu en
certes expressions, precedit de la preposició a. Ex. A callar, he dit!
Xiquets, a dormir!

5. •Fa referència a situacions que duren en el temps o que es
repeteixen de manera habitual. Funciona generalment com un
adverbi de manera. Ex. Va vindre caminant a poc a poc.
•Els morfemes són:
•Com en els infinitius, cal recordar que els gerundis acabats en
*-guent i en *-quent no són normatius. Ex. Dient (i no
*diguent), apareixent (i no *apareguent), bevent (i no
*beguent), vivint (i no *visquent), escrivint (i no *escriguent).
Morfologia verbal
CONJUGACIONSMORFEMES
1a Conjugació-ant
2a Conjugació-ent
3a Conjugació-int

6. Morfologia verbal
•Dificultats i vacil·lacions en el gerundi:
•Són correctes:
»El gerundi adverbial: Va entrar tremolant a la consulta del metge.
»El gerundi d’anterioritat o simultaneïtat: Caminant per la plaça s’ha trobat una moneda.
•Són incorrectes:
»El gerundi de posteritat: el gerundi no ha d’expressar una acció posterior al verb
principal: He calculat el cost i l’he trobat excessiu (i no *He calculat el cost, trobant-lo
excessiu).
»El gerundi copulatiu: no ha de servir per a unir dues frases que expressen accions
paral·leles o independents. Ex. Ací la taronja s’ha cultivat de sempre, i és la base de
l’economia. (i no *Ací la taronja s’ha cultivat de sempre, sent la base de l’economia).
»El gerundi especificatiu: els que són equivalents a una oració de relatiu especificativa són
incorrectes. Ex. S’ha publicat una llei que regula el procediment que cal seguir en cada
cas. (i no *S’ha publicat una llei regulant el procediment que cal seguir en cada cas)
Consell:
Una manera pràctica de comprovar si el gerundi és correcte, és anteposar el
gerundi o la frase de gerundi al verb principal: si l’oració continua tenint
sentit és que està ben construïda. Ex. Ha après l’ofici treballant = Treballant
ha après l’ofici.

7. •Forma perfectiva que té un caràcter molt pròxim a l’adjectiu i fa referència a
situacions anteriors i acabades respecte al moment de referència. Molts
adjectius són antics participis. Ex. Un home cansat, una experiència sabuda.
•S’utilitza:
»Com a adjectiu: Les obres fetes a l’escola han tingut un cost elevat.
»Com a aposició: La protesta, dirigida pel sindicat, va acabar bé.
»Formant part dels temps compostos: he fet, havia dit, haurà acabat.
•Les formes regulars:
Morfologia verbal
CONJ.
SINGULAR PLURAL
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ
1a-atCantat-adaCantada-atsCantats-adesCantades
2a-utTemut-udaTemuda-utsTemuts-udesTemudes
3a-itSentit-idaSentida-itsSentits-idessentides

8. •Acabats en –ut (femení –da) amb irregularitats en el lexema:
•Acabats en –rt (femení –rta):
Morfologia verbal
aparéixer aparegut córrer, incórrercorregut, incorregut
créixer, meréixer,
nàixer
crescut, merescut, nascutpertànyer pertangut o pertanyut
plaure plagut ser sigut o estat
seure, asseure’s segut, assegut vendre venut
viure viscut
Cobrir, obrir Cobert, obert
Complir, omplir, oferir
Complit o complert, omplit o omplert, oferit o
ofert
Morir Mort o matat

9. •Acabats en –t (femení –ta, -da):
•Acabats en –s (femení –sa):
Morfologia verbal
moldre, resoldremòlt, resoltfer fet
respondre respost traure tret
escriure escrit riure, veurerigut o rist, vist
coure cuit, cogutdur dut
dir dit tòrcer tort o torçut
estrényer estret
Admetre, emetre,
trametre
Admés, emés,
tramés
Atendre,
ofendre
Atés, ofés
Prendre Pres
Cloure, incloure,
concloure
Clos, inclòs, conclòs
Fondre, confondre,
difondre
Fons, confós,
difós
Romandre Romàs
Imprimir imprés

10. •LES TRES CONJUGACIONS
–Primera:
–ar ball-ar
–Segona:
–er tèm-er
–re bat-re
–r du-r, di-r, fe-r
–Tercera:
–ir dorm-ir (pura)
serv-ir (incoativa)
Morfologia verbal

11. –VERBS INCOATIUS
•En la 1a, 2a, 3a i 6a persona del present de
l’indicatiu i del subjuntiu i en les formes de
l’imperatiu apareix un increment en el
morfema:
-isc- o – isqu i -ix- o – eix
Exemples: servir, partir, produir, etc.
–VERBS PURS
•No es produeix cap increment en el morfema.
Exemples: bullir, collir, cosir, dormir, sentir, fugir, obrir,
morir, omplir, tossir, etc.
Morfologia verbal

12. Són els verbs que afigen un so velar o reemplacen l’última o les dues
últimes lletres del lexema per la grafia corresponent al so velar [c, g]
exemples: moldre/molc, dir/dic
TEMPS VERBAL ALS QUE AFECTA:
PRESENT D’INDICATIU (1a pers. sing.)PASSAT SIMPLE
PRESENT DE SUBJUNTIU IMPERFECT DE SUBJUNTIU
IMPERATIU (algunes pers.) PARTICIPI (alguns verbs)
De forma general podem dir que si la primera
persona del present de l’indicatiu acaba en
consonant velar, també velaritzarà en la resta de
temps descrits.
Morfologia verbal

13. 1a CONJ 2a CONJ 3a CONJ
cantar perdre/témerdormir servir
Indicatiu
Present -e (o), -es, -a,
-em, -eu, -en
-Ø, -s, -Ø, -em,
-eu, -en
-Ø, -s, -Ø, -im, -iu,
-en
-isc, -ixes (-eixes), -ix
(-eix), -im, iu, -ixen
(-eixen)
Imperfet
-ava, -aves, -ava,
-àvem, -àveu, -aven
-ia, -ies, -ia, -íem, -íeu, -ien
Passat
simple
-í, -ares, -à, -àrem,
-àreu, -aren
-í, -eres, -é, -érem,
-éreu, -éren
Í, -ires, -í, -írem, -íreu, -iren
Futur -aré, -aràs, -arà,
-arem, -areu, aran
-(e)ré, -(e)rás, -(e)rà,
-(e)rem, -(e)reu,
-(e)ran
-iré, -iràs, -irà, -irem, -ireu, iran
Condicional-aria, -aries, -aria,
-aríem, -aríeu, -arien
-(e)ria, -(e)ries,
-(e)ria, -(e)ríem,
-(e)ríeu, -(e)rien
-iria, -iries,-iria, -iríem, -iríeu, irien
Subjuntiu
Present
-e, -es, -e, -em, -eu,
-en
-a, -es, -a, -em, -eu,
-en
-a, -es, -a, -im, -iu,
-en
-isca, -isques, -isca, -im,
-iu, -isquen
Imperfet
-ara, -ares, -ara, àrem,
-àreu, -aren
-era, -eres, -era,
-érem, -éreu, eren
-ira, -ires, -ira, -írem, -íreu, -iren
Imperati
u
Present -, -a, -e, -em, -eu, -en
-, -Ø, -a, -em, -eu,
-en
-, -Ø, -a, im, -iu,
-en
-, -ix, -isca, -im, -iu,
-isquen
Morfologia verbal

14. Morfologia verbal
•Explica una informació real que es pot referir al moment de l’acte de
parla, al temps passat amb valor atemporal, a fets històrics o al futur,
per a designar fets previsibles. Ex. Miquel estudia; L’aigua bull a
100ºC; Sempre isc de classe a les 7; Jaume I entra a València el 1238;
Demà tinc cita amb el metge.
•Cal tindre en compte que:
•Com la major part dels verbs de la 3a conjugació són incoatius, sol
haver-hi tendència a conjugar com a incoatius (increment –ix/-eix),
però alguns pertanyen a la forma pura: jo sent, tu sents (i no *jo
sentisc, *tu sentixes).
•Els verbs de la 2a conjugació, el lexema dels quals acaba en –x, -c, -s o
–g, acaben la segona persona del singular en –es: Ex. mereixes,
coneixes, vences, etc.
•La desinència general de la 1a pers. sing. en valencià és -e, però en
valencià septentrional, català oriental i occidental fan la desinència –o.
Ex. Jo canto. A les Illes Balears i l’Alguer com la forma clàssica no té
desinència. Ex. Jo cant.

15. •Verbs velaritzats:
–Terminació –ndre, -ldre
•Atendre (atenc, atens, atén, etc.)
•Prendre (prenc, prens, pren, etc.)
•Moldre (molc, mols mol, etc.)
–Terminació –ure
•Beure (bec, beus, beu, etc.)
•Creure (crec, creus, creu, etc.)
•Escriure (escric, escrius, escriu, etc.)
–Terminació –er, éixer
•Conèixer (conec, coneixes, coneix, etc.)
•Córrer (córrec, corres, corre, etc.)
•Créixer (cresc, creixes, creix, etc.)
Morfologia verbal

16. •Verbs palatalitzats:
•Anar (vaig, vas, va, etc.)
•Veure (veig, veus, veu, etc.)
•Altres verbs irregulars:
•Cabre (cap, caps, cap, etc.)
•Dir (dic, dius, diu, etc.)
•Dur (duc, dus, du, etc.)
•Eixir (isc, ixes, ix, etc.)
•Obrir (òbric, obris, obri, etc.)
•Poder (puc, pots, pot, etc.)
•Saber (sé, saps, sap, etc.)
•Tindre (tinc, tens, té, etc.)
•Vindre (vinc, véns, ve, etc.)
•...
Morfologia verbal

17. Morfologia verbal
•Té un caràcter d’irregularitat, amb el qual expressem desig,
probabilitat, etc. En general, les formes del subjuntiu en necessiten
d’una altra en indicatiu com a referent. Ex. No crec que bega més.
•El valencià fa un ús més restrictiu del subjuntiu que el castellà. Així, es
pot usar el futur on, en castellà, s’usa sempre el present del subjuntiu.
Ex. Quan vindràs ja en parlarem.
•Cal tindre en compte que:
•Als verbs velaritzats en què la 1a pers. sing. del present d’indicatiu té
una –c o –sc final, els correspon els grups g/gu; q/qu en el present de
subjuntiu. Ex. bec: bega, begues, bega, etc; nasc: nasca, nasques,
nasca, nasquem, etc.
•En valencià, per a les prohibicions de caràcter general, cal usar el
subjuntiu: No fumeu, No mengeu; tindre en compte, ja que en castellà
se sol usar l’infinitiu (No fumar, No comer);

18. •Verbs velaritzats:
–Terminació –ndre, -ldre
•Atendre (atenga, atengues, atenga, etc.)
•Prendre (prenga, prengues, prenga, etc.)
•Moldre (molga, molgues molga, etc.)
–Terminació –ure
•Beure (bega, begues, bega, etc.)
•Creure (crega, cregues, crega, etc.)
•Viure (visca, visques, visca, etc.)
–Terminació –er, éixer
•Conèixer (conega, conegues, conega, etc.)
•Córrer (córrega, córregues, córrega, etc.)
•Créixer (cresca, cresques, cresca, etc.)
Morfologia verbal

19. •Verbs palatalitzats:
•Anar (vaja, vages, vaja, etc.)
•Veure (veja, veges, veja, etc.)
•Altres verbs irregulars:
•Cabre (càpia, càpies, càpia, etc.)
•Dir (diga, digues, diga, etc.)
•Dur (duga, dugues, duga, etc.)
•Eixir (isca, ixques, ixca, etc.)
•Obrir (òbriga, òbrigues, òbriga, etc.)
•Poder (puga, pugues, puga, puguem, pugueu, etc.)
•Saber (sàpia, sàpies, sàpia, etc.)
•Tindre (tinga, tingues, tinga, etc.)
•Vindre (vinga, vingues, vinga, etc.)
•...
Morfologia verbal

20. •En molts verbs de la 2a conjugació i dels verbs
irregulars es produïxen vacil·lacions en les formes del
plural.
PRESENT
D’INDICATIU
IMPERATIU PRESENT DE
SUBJUNTIU
prenc
prens
pren
prenem
preneu
prenen
-
pren
prenga
prenguem
preneu (no prengau)
Prenguen
prenga
prengues
prenga
prenguem
prengueu
prenguen
Morfologia verbal

21. •Cal tindre en compte que:
•ORACIONS AFIRMATIVES: IMPERATIU
•ORACIONS NEGATIVES : PRESENT DE SUBJUNTIU.
"Beveu aigua de la font".
"No begueu aigua de la font".
•En els verbs velars, LA 5a PERSONA NO PRESENTA
CONSONANT VELAR (no més en pocs casos, quan la
2a pers. té la consonant velar, la 5a pers. també la té.
Exemple: estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen.
•Les formes acabades en –am (1a pers. del plural) i en –au
(2a pers. del plural) NO SÓN NORMATIVES ni en imperatiu
ni en subjuntiu: confoneu ( i no confongau); confonguem (i
no confongam)
Morfologia verbal

22. •Cal tindre en compte que:
•La forma té (sinònima de tin) únicament s’usa sense
pronoms febles, en els casos en què oferim alguna
cosa a algú: Ex. Té el llibre que m’havies demanat.
•La forma vejam (verb veure) s’utilitza en les
expressions de dubte, curiositat o temor.
•La forma dis (verb dir) s’utilitza en contextos
pronominals: Ex. Dis-li que isca!
Morfologia verbal

23. •Verbs velaritzats:
–Terminació –ndre, -ldre
•Atendre (atén, atenga, atenguem, ateneu, atenguen.)
•Prendre (pren, prenga, prenguem, preneu, prenguen.)
•Moldre (mol, molga, molguem, moleu, molguen.)
–Terminació –ure
•Beure (beu, bega, beguem, beveu, beguen.)
•Creure (creu, crega, creguem, creieu (creeu), creguen.)
•Viure (viu, visca, visquem, viviu, visquen.)
–Terminació –er, éixer
•Conèixer (coneix, conega, coneguem, coneixeu, coneguen.)
•Córrer (corre, córrega, correguem, correu, córreguen.)
•Créixer (creix, cresca, cresquem, creixeu, cresquen.)
Morfologia verbal

24. •Verbs palatalitzats:
•Anar (ves, vaja, anem, aneu, vagen.)
•Veure (veges,veja, vegem, vegeu, vegen.)
•Altres verbs irregulars:
•Cabre (cap, càpia, capiem, capieu, capien o càpigues, càpiga,
capiguem, capigueu, càpiguen.)
•Dir (digues (dis-me...), diga, diguem, digueu, diguen.)
•Dur (dus (duus), duga, dugem, dueu, duguen.)
•Eixir (ix, isca, isquem o eixim, eixiu, isquen.)
•Obrir (obri, òbriga, obrim, obriu, òbriguen.)
•Poder (pugues, puga, puguem, pugueu, puguen.)
•Saber (sàpies, sàpia, sapiem, sapieu, sapien o sàpigues, etc.)
•Tindre (tin o té o tingues, tinga,tinguem, teniu o tingueu,
tinguen.)
•Vindre (vine, vinga,vinguem, veniu, vinguen.)
Morfologia verbal

25. •El passat imperfet d’indicatiu reforça l’aspecte duratiu i
indeterminat. No sabem quan s’acaba l’acció. Ex. Abans
treballava de matí i ara treballa de vesprada.
•Cal tindre en compte que:
•El morfema dels verbs de la 1a conjugació s’escriu amb
“v”: cantàvem, ballàveu, a diferència del castellà:
“cantàbamos” “bailábais”.
•En els verbs de la 3a conjugació que presenten vocal a, e,
o, u davant del morfema (agrair, obeir, desoir, conduir,
etc.) es posa dièresi en la i en les persones 1a, 2a, 3a del
singular i 3a del plural (conduïa, obeïes, desoïa, conduïen);
en canvi, es posa accent en la i en la 1a i 2a persones del
plural (agraíem, obeíem; desoíeu, conduíeu).
Morfologia verbal

26. •Acabats en –ndre i –ldre la d desapareix:
»Resoldre (resolia, resolies, resolia, resolíem, etc.)
•Acabats en –ure perden la u o la transformen:
–Amb dièresi o accent per a indicar que no hi ha diftong:
»Cloure (cloïa, cloïes, cloïa, cloíem, cloíeu, cloïen)
»Coure (coïa, coïes, coïa, coíem, coíeu, coïen)
–La i del fonema esdevé consonàntica:
»Veure (veia, veies, veia, véiem, véieu, veien)
»Caure (queia, queies, queia, quéiem, quéieu,
quéieu)
–La u es transforma en v:
»Moure (movia, movies, movia, movíem, etc.)
Morfologia verbal

27. •Altres canvien la vocal del lexema:
»Riure (reia, reies, reia, réiem, réieu, reien)
»Traure (treia, treies, treia, tréiem, tréieu, treien)
•Altres irregulars:
»Dir (deia, deies, deia, déiem, déieu, deien)
»Dur (duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien)
»Fer (feia, feies, feia, féiem, féieu, feien)
»Ser (era, eres, era, érem, éreu, eren)
Morfologia verbal

28. •Expressen accions acabades de manera absoluta. L’acció
realitzada en el passat s’ha acabat i el termini de temps en què
va passar ja ha finalitzat en el moment en què ho diem. Ex.
Anit vaig sopar massa.
•Cal tindre en compte que:
•El passat perifràstic, es forma amb un verb auxiliar més
infinitiu del verb que es conjuga (vaig anar, vam vindre, etc.). El
passat simple –que és la forma més clàssica- té un ús
geogràficament més restringit, sobretot en primera persona.
(aní, cantí, vinguí, etc.)
•No s’ha de confondre el passat perifràstic amb la perífrasi, d’ús
freqüent en castellà “ir a+ infinitiu”. La manera d’expressar en
català el futur pròxim del castellà és el futur simple. Ex.
Acabaré de llegir demà i no Vaig a acabar de llegir el llibre
demà.
Morfologia verbal

29. Morfologia verbal
•Verbs velaritzats:
•Verbs amb velar sonora (gu)
•Terminació –ndre, -ldre
•Resoldre (resolguí, resolgueres, resolgué, resolguérem, etc.)
•Prendre (prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, etc.)
•Terminació –ure
•Beure (beguí, begueres, begué, beguérem, etc.)
•Creure (creguí, cregueres, cregué, creguérem, etc.)
•Terminació –er, éixer
•Conèixer (coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, etc.)
•Córrer (correguí, corregueres, corregué, correguérem, etc.)

30. Morfologia verbal
•Verbs velaritzats:
•Verbs amb velar sorda(qu)
•Viure (visquí, visqueres, visqué, visquérem, etc.)
•Créixer (cresquí, cresqueres, cresqué, cresquérem, etc.)
•Eixir (isquí, isqueres, isqué, isquérem, etc.)
•Nàixer (nasquí, nasqueres, nasqué, nasquérem, etc.)
•Meréixer (meresquí, meresqueres, meresqué, etc.)
•Altres verbs irregulars
•Ser (fon o fui), fores, fou, fórem, fóreu, foren)
•Fer (fiu, feres, féu, férem, féreu, feren)
•Veure (viu, veres o veieres, véu o veié, vérem o veiérem,
véreu o veiéreu, veren o veieren)

31. •S’utilitza per a referir-se a accions que encara no han
ocorregut (posterioritat a l’acte de parla).
•En indicatiu es presenten dos temps:
–Futur simple (cantaré, cantaràs, cantarà, etc.)
–Futur perfet (hauré cantat, hauràs temut, haurà ballat, etc.)
•Cal tindre en compte que:
•Per a expressar obligació, s’ha d’usar la perífrasi d’obligació i
no el futur. Ex. L’examen s’ha de fer amb bolígraf (i no
*L’examen es farà amb bolígraf)
•Per a expressar probabilitat en el present, en els registres
formals, convé usar la perífrasi de probabilitat en lloc del futur
(dels verbs ser, estar i tindre). Ex. Deuen ser les quatre
(preferible a Seran les quatre).
Morfologia verbal

32. •Són poques les irregularitats que presenta el futur.
Les més usuals són:
–Desaparició de la e del morfema verbal de certs verbs acabats en
–er de la 2a conjugació:
»PODER: podré, podràs, podrà, podrem, podreu, podran
»VOLER: voldré, voldràs, voldrà, voldrem, voldreu, voldran
»SABER: sabré, sabràs, sabrà, sabrem, sabreu, sabran
–Altres canvis:
»ANAR: aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran
»FER: faré, faràs, farà, farem, fareu, faran
»HAVER: hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran
Morfologia verbal

33. •Indica posterioritat en el passat.
•Presenta dos temps en indicatiu:
–Simple (aniria, hauries, podríem, cosiríeu, vindrien)
–C.perfet (hauria anat, hauries vingut, hauria importat, etc)
•S’utilitza el condicional:
–En fets futurs en relació al passat que pren com a referència: Em
va dir ahir que vindria demà.
–Per a expressar desig: Em vindria bé un café amb llet.
M’agradaria anar.
–En les fórmules de cortesia: Podria dir-me el preu de la caixa?
–Per a fer recomanacions o donar consells: Hauries d’anar a cal
metge.
–En un dels dos termes d’una oració condicional (l’altre verb va en
imperfet de subjuntiu): Aniria a passejar si tinguera més temps
lliure.
Morfologia verbal

34. Morfologia verbal
•Cal tindre en compte que:
•Per a expressar probabilitat, en els registres formals,
convé usar la perífrasi de probabilitat en lloc del
condicional (del verb ser). Ex. Devien ser les nou quan
vingué (Preferible a: Serien les nou quan vingué).
•El condicional s’utilitza en l’oració principal quan esta
du una oració subordinada condicional amb el
plusquamperfet de subjuntiu. Ex. Ho hauria fet, si
haguera pogut o Si haguera pogut ho hauria fet.
•Però el verb auxiliar haver del condicional pot també
adoptar les formes del plusquamperfet de subjuntiu
(encara que és preferible l’ús de les formes anteriors)
Ex. Ho haguera fet, si haguera pogut o Si haguera
pogut, ho haguera fet.

35. •Tal com en el futur, són poques les irregularitats que
presenta el condicional. Les més usuals són:
–Desaparició de la e del morfema verbal de certs verbs acabats en
–er de la 2a conjugació:
»PODER: podria, podries, podria, podríem, podríeu, podrien
»VOLER: voldria, voldries, voldria, voldríem, voldríeu, voldrien
»SABER: sabria, sabries, sabria, sabríem, sabríeu, sabrien
–Altres canvis:
»ANAR: aniria, aniries, aniria, aniríem, aniríeu, anirien
»FER: faria, faries, faria, faríem, faríeu, farien
»HAVER: hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien
Morfologia verbal

37. 1. Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
3.El metge li ha dit que_________ massa l’ha perjudicat la salut.
d.fumar
e.el fumar
f.fumat
2. Has estés la roba? Sí, ja l’________ a la terrassa.
h.he estés
i.he estenguda
j.he estesa
11.S’ha aprovat un decret__________ la jubilació dels funcionaris.
l.regulant
m.que regula
n.regulada

38. 2. Completeu les frases següents amb la forma del participi del verb que hi
ha entre parèntesis.
•L’assumpte encara no s’havia_________ (DEBATRE)
•No li han __________(PERMETRE) l’entrada al país.
•Ja han __________(CONCLOURE) les jornades sobre tabaquisme.
•Els professors han _________ (TRADUIR) el llibre al francés.
3. Completeu les frases següents amb una forma del gerundi o bé amb
qualsevol altra forma, acompanyada de les partícules coordinades que
calga.
•La vaig trobar____________(REMOURE) tot l’armari.
•Van entrar al banc,__________________ (DESCONNECTAR) l’alarma.
•Es produí un gran aiguat, _______________(INUNDAR) cases i sembrats.
•Ahir vaig veure la teua germana____________ (ANAR) cap a casa.

39. 4. Elegiu la opció més adequada per a completar cada frase.
3.Tots nosaltres_______ en la força dels treballadors.
d.creuem
e.creguem
f.creiem
2. No________ bé el cos, per això no pot fer l’exercici.
h.tors
i.torç
j.tòrc
11.Hui no__________ la lliçó, demà estudiaré més.
l.sap
m.se
n.sé

40. 5. Esmeneu, quan calga, les incorreccions de les frases següents.
b.Açò és un atracament: traieu la cartera
c.Està-te tranquil·la que ara ve el metge.
d.Té el regal que m’havies encomanat.
e.No cregam tot el que ens diuen.
f.No estigau parats!
g.Tingueu el caramel! I ara calleu, per favor.
6. Esmeneu les incorreccions de les frases següents, quan calga.
i.Tot es resolvia bé si pujaveu a les barques.
j.En un moment vaig a tallar-me els cabells.
k.Duíeu massa roba quan feïa tanta calor.
l.L’altre dia vau entrar en el cine sense pagar.
m.Demà vaig a anar a casa d’un amic.
n.Despús-ahir van atracar un banc del meu barri.

41. 7. Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.

42. 8. Completeu les frases següents amb les formes del condicional, futur o
imperfet d’indicatiu.
•Vosaltres_________ (ANAR) al cine si vos agradara més.
•Jo no ____________(PROMETRE) res si no estiguera segur de poder fer-ho.
•Vosaltres__________(HAVER) vingut si ho haguéreu sabut?
•Hi____________ (NÀIXER) més brots si abonares el terreny adequadament.
•Nosaltres____________(BATRE) el blat si no plou.
•Tu__________________ (SABER) més si t’ho proposes.
•Ens diguéreu que no ______________(TRANSIGIR) i ja veieu què heu fet.
•Si vosaltres no____________ (FUMAR) tant, no_________ (TOSSIR).
•Que ella_____________(VEURE) aquell jersei, no volia dir que el ___________
(VOLER) comprar.