NORMES D'ACCENTUACIÓ

Normes d'accentuació en llengua catalana

1. ACCENTUACIÓ
IDEES CLAU

Ma ri H e rn á n d e z
lle n g u a e s p a ia c tiu @ya h
.
o o e s

2. LA SÍL·LABA
La síl.laba és cadascun dels cops de veu
que fem quan diem una paraula.
En general una paraula té tantes síl.labes
com vocals: ca-sa, ca-di-ra.
1 síl·laba = monosíl·laba
2 síl·labes = bisíl·laba
3 síl·labes = trisíl·laba
+3 síl·labes = polisíl·laba

3. El nucli de la síl·laba és sempre una
vocal.
Dins de la mateixa síl·laba, la vocal
pot anar precedida i/o seguida
d’altres consonants i vocals.
ATENCIÓ!
Si dins d’una paraula trobem dues
vocals de costat, cal veure si formen
part de la mateixa síl·laba o de síl·labes
diferents.

4. ELS DIFTONGS
Diftong decreixent
La última vocal del
diftong és una
vocal feble.
ai, ei, ii, oi, ui, au, eu,
iu, ou, uu
Diftong creixent
La vocal feble és la
primera.
gua, güe, güi, guo
qua, qüe, qüi, quo
Quan pronunciem dues vocals en una mateixa
síl·laba diem que formen un diftong.
- vocal forta (a,e,o) i una feble (i,u)
- dues vocals febles

5. Quan la i i la u es troben a principi de
mot seguides d’una vocal, o bé entre
vocals, també formen diftong creixent
amb la vocal del seu darrere.
A principi de mot: io-ga, hie-na, ian-qui
En posició intervocàlica: de-ia, se-uen,
ca-ca-uet.

6. HIAT
La i i la u situades entre una
consonant i una vocal forta NO
formen diftong, sinó HIAT, i per tant
es compten les síl·labes separades.
Ex.: ci-èn-ci-a, cu-a

7. Formen hiat les combinacions de
dues vocals fortes (ea, ae, ao, oa, eo,
oe), com per exemple: i-de-a i ne-ó.
També en formen la i i la u seguides
de vocal, quan van precedides d’una
consonant que no sigui la q ni la g,
com ara: can-vi-ar, nu-a o llu-ent.

8. ELS DÍGRAFS
Dígrafs que se
separen
rr rs
ss sc
l·l tg tx
ix tj tz
Dígrafs que no se
separen
ny
ll
qu
gu
Quan hem de partir paraules a
final de línia, hem de fixar-nos en
els dígrafs. Hi ha dígrafs que se
separen i d’altres que no.

9. L’ACCENT GRÀFIC
Hi ha dos tipus d’accent gràfic:
Obert (`)
Tancat (´)
Les vocals poden portar accent gràfic:

10. ACCENTUACIÓ
Les paraules poden ser:
Agudes, si la síl·laba tònica és l’última.
cla-tell ge-noll a-mics
Planes, si la síl·laba tònica és la
penúltima.
col-ze es-pat-lla pes-ta-nya
Esdrúixoles, si la síl·laba tònica és
l’antepenúltima.
llà-gri-ma pàl-li-da tò-ni-ca

11. NORMES D’ACCENTUACIÓ
Accentuem les paraules agudes
quan acaben en: vocal, vocal+s,
–en o –in.
ma-tí pa-ra-dís de-pèn ma-ga-zín
NO s’accentuen si acaben en i o
u que forma part d’un diftong:
re-mei a-vui ba-bau

12. Accentuem les paraules planes si
NO acaben en: vocal, vocal+s,
–en o –in.
plà-tan cèr-col ú-nic
S’accentuen si acaben en i o u
que forma part d’un diftong:
portàveu servíssiu

13. Sempre accentuem les paraules
esdrúixoles:
fí-si-ca dè-ri-a his-tò-ri-a

14. L’ACCENT GRÀFIC DE LA E
En general tant siguin agudes, planes o
esdrúixoles l’accent és sempre obert: è
Excepcions més usuals:
De paraules esdrúixoles: església, llémena.
De paraules planes: cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer,
créixer, prémer, esprémer, témer, érem, éreu.
De les agudes: clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé, rebé,
també, abecé, després, només i les que fan el plural en –essos
com congrés (congressos), ingrés (ingressos), exprés, succés...
(llevat de xerès, interès i espès).
Les terminacions verbals, exemple: vindré, tinguéssiu... (llevat de
reté (retenir), manté (mantenir), encén (encendre), entén
(entendre), estén (entendre), estén (estendre), i pretén (pretendre).

15. L’ACCENT GRÀFIC DE LA O
Si la paraula és esdrúixola l’accent serà obert: ò
Si la paraula és plana, l’accent també serà obert: ò
Si la paraula és aguda, l’accent serà tancat: ó
Excepcions més usuals:
De les esdrúixoles: fórmula, pólvora, tómbola,
tórtora.
De les planes: estómac, furóncol, córrer (i
derivats).
De les agudes: arròs, espòs, repòs, talòs, terròs,
això, allò, però...
Compostes amb monosíl·labs: rebò, retrò, reclòs,
capgròs, semitò, ressò, debò...

16. Va bé recordar algunes sèries en que els mots
s'accentuen sempre de la mateixa manera:
Formes verbals: veuré, llegiré, serraré...; vingué,
begué, digué; entretingués, marxés, veiés,
calqués...
Numerals: sisè, desè, vintè, quarantè…
Gentilicis: francès, portuguès, aranès…
Adjectius derivats: verdós, plujós, relliscós…
Mots derivats acabats en -ència: abstinència,
eficiència, dissidència...
Substantius derivats: afecció, estimació,
impressió, informació...

17. L’ACCENT DIACRÍTIC
L’accent diacrític serveix per
distingir dues paraules que
s’escriuen igual, però tenen un
significat diferent.

18. VOS (pronom feble)VÓS (tractament personal)
VENS/VENEN (verb VENDRE)VÉNS/VÉNEN (verb VENIR)
US (pronom)ÚS (verb USAR)
TE (la resta de significats)TÉ (verb TENIR)
SOL (la resta de significats)SÒL (solar, terra)
SI (condició, nota musical o pronom)SÍ (afirmació)
SE (pronom)SÉ (verb SABER)
QUE (altres casos)QUÈ (interrogatiu i darrere prepos.)
PEL (per+el)PÈL (vellositat)
OS (del cos)ÓS (mamífer)
NET/-A/-S/-ES (absent de brutor)NÉT/-A/-S/-ES (parentesc
MON (possessiu)MÓN (planeta)
MOLT (quantitat)MÒLT (verb MOLDRE)
MEU (possessiu)MÈU (d’un moix)
MES (conjunció o trenta dies)MÉS (adverbi)
MA (possessiu)MÀ (extremitat)
FEU (present verb FER)FÉU (passat verb FER)
ES/SON (pronom, possessiu o ganes de dormir)ÉS/SÓN (verb ESSER)
DONA/DONES (persona)DÓNA/DÓNES (verb DONAR)
DEU (cardinal o verb DEURE)DÉU (divinitat)
BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR)BÓTA/BÓTES (recipient)
BE/BENS (mamífer)BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi)

19. Recorda!
L'accent diacrític es conserva en els
compostos:
déu: adéu, pregadéu...
féu: desféu, reféu...
mòlta: remòlta...
món: rodamón...
nét: besnét, renét...
pèl: contrapèl, repèl...
sòl: subsòl...