Oda a espanya

Presentació del poema "Oda a Espanya", de Joan Maragall, a càrrec dels alumnes Adrià Pérez i Sergio Romero, de primer de batxillerat (1.1). "Antologia de la poesia catalana". INS Isaac Albéniz. Badalona. 2015-2016.

1. Oda a Espanya

2. Introducció Joan Maragall va escriure “Oda a Espanya” el 1898. Aquest poema forma part d’ “Els tres cants de la guerra”, que juntament amb “Els adéus” i “Cant del retorn” forma “Visions i Cants (1900). Aborda el tema nacionalista des de la perspectiva que prenia la política catalana a l’inici de segle XX. Aquest poema va ser un dels escrits a causa de la guerra que hi havia amb Cuba. També es una defensa de Catalunya i de la seva llengua.

3. Autor Biografia Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911.Es llicencià en Dret el 1884 a la Universitat de Barcelona, carrera que no arribà a exercir. El 1890 entrà com a secretari de redacció al " Diario de Barcelona", on publicaria més de dos-cents articles en castellà sobre literatura, política i temes socials. El 1891 inicia la seva col·laboració en "L'Avenç", on publicà alguns poemes i un article sobre Nietzsche, del qual fou l'introductor a Catalunya. Les primeres poesies de Maragall daten de 1878; tres anys més tard guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Badalona, i el 1894 guanyà l'Englantina als Jocs Florals de Barcelona amb el conegut poema La sardana . L'any 1900 viatjà a Madrid i a d'altres indrets de Castella, i així inicià una intensa relació epistolar amb alguns intel·lectuals castellans (sobretot amb Unamuno). El 1903 fou elegit president de l'Ateneu Barcelonès. L'any 1904 fou proclamat Mestre en Gai Saber. El 1911 fou nomenat membre de l'IEC. Caigué malalt el mes de novembre d'aquest mateix any i el 20 de desembre morí a Barcelona .

4. Moviments literaris Proposta de modernitzar la societat catalana, canviar-la mitjançant l'acció cultural. Maragall trenca amb la cultura oficial espanyola i s'incorpora als corrents d'Europa, però aquestes actuacions comporten un enfrentament entre l'artista i la societat, per part també, dels seus ideals nacionalistes. Utilitza la natura i el paisatge per representar l'estat d'anim del poeta. D'aquest poeta es destaca el seu incorformisme i la seva voluntat de lluita.

5. Estructura Aquesta oda esta dividida en sis quintets i dos sextets de versos octosíl·labs. -En les estofes 1 i 3 es planteja un diàleg entre Catalunya i Espanya. -En les estrofes 2 i 4 fa referència a la visió antiquada dels governants. -En les estrofes 5 i 6 fa una reflexió sobre la mort inútil dels soldats en batalla. -En les estrofes 7 i 8 fa una crida a la modernització de l’estat o a la possible independència catalana.

6. Argument Catalunya parla a Espanya en català recordant-li sobre que ja no te glòria ni honor a causa de que matava els propis espanyols en les guerres i diu que en comptes de portar aquests espanyols a la mort que els cuidi perquè son la vida d’aquest país. També per referir-se a la mort inútil d’aquests espanyols a Cuba ho fa mitjançant la interrogació. Desprès fa una crida a España a que canvií, perquè sinó estarà en decadència, i es modernitzi. I finalment s’acomiada d’Espanya a causa de una possible independència.

7. Mètrica Vuit estrofes. Versos octosíl·labs amb cesura (4+4), hi ha algunes irregularitats. Versos d’art menor. Rima - -AA-, amb irregularitats a les sextets. La majoria són versos blancs. Rima assonant .

8. Figures retòriques Personificació: diàleg entre Catalunya i Espanya. Enumeració: “tràgica duies –a mort els fills,/ te satisfeies –d’honres mortals,/ i eren tes festes –els funerals” Interrogació retòrica: “On són els barcos ? –On són els fills?” Anàfora: “Espanya, Espanya...”; “Salva’t, oh salva’t...” Interrogació retòrica : “On ets, Espanya?” Epifonema: “Adéu, Espanya!”

9. Comentari En aquest poema, Maragall dona a entendre que espanya, derrotada a causa de la decadència del país i de la pèrdua de diverses colònies, pensà més en la seva antiga gloria com a imperi i no es dona compte de la seva decadència, i per això ha de canviar. Maragall mostra el punt de vista dels catalans davant la situació creada per la política paralitzadora per part del poders espanyols.