Oda patria

Presentació del poema "Oda a la pàtria", de B. C. Aribau, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18

1. Poema: Oda a la pàtria
Carlos Gámez
Mario Vilar
Batx 1.3

2. Oda a la pàtria
●Exponga el objetivo previsto

3. Autor: Bonaventura Carles Aribau
El poema “Oda a la pàtria” va ser escrit per Bonaventura Carles
Aribau. El va escriure quan treballava a Madrid a les ordres del
seu patró. Aquest poema va ser publicat a la revista “El Vapor” a
l'any 1833 i es va convertir en el símbol de la Reinaxença per la
seva exaltació del paisatge i perque va ser el primer poema culte
dels gustos romàntics. Cal dir també que aquest poema fa una
evolució a la pàtria.

4. Tema i estructura
Tema
El poema es caracteritza en:
●L'enyorament de la llengua catalana com a símbol de la pàtria.
●La valoració de la llengua com a eina útil per a expressar sentiments.
Estructura
Primeres dues estrofes
●Introducció al tema.
●El poeta explica l'allunyament de la pàtria.
●Es troba sol.

5. Anàlisis de la estructura
1ª estrofa: Parla de la geografia dels Països Catalans.
2ª estrofa: Identifica el front de la pàtria amb els seus pares i el so dels torrents amb la
veu de la seva mare i els plors del seu fill.
3ª estrofa: El poeta justifica el perque marxa de Catalunya. Es queixa d'haver marxat
per que ja no sent cantar en català.
4ª estrofa: Justificacció històrica de la importància de la propia llengua. La resta de la
cobla es una maledicció: diu que mori l'ingrat català que en sentit algú parlar en la
seva llengua no plora i s'enyora de casa seva.
5ª estrofa: Continua parlant de la importància de la llengua. El català serveix per
pregar a Déu, somiar cada nit, parlar amb ell mateix...
6ª estrofa: Fa una coclusó de la llengua: diu que la llengua es dolça com la mel,
despres el poeta s'adreça a Gaspar de Remisa.

6. Anàlisi de les figures retòriques
Paralel·lismes - Metàfores - Anàfores - Hipèrbaton

7. Conclusió
El poema és un dels grans exponents de la ideologia dels poetes de la Reinaxença.
Va ser el primer poema culte publicat segons els nous gustos romàntics.
La pàtria, la fe, la llengua, l'amor... resumeixen en una llengua, el que tradicionalment
ha representat la identitat catalana.