Nom:
Data:
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
23
C À L C U L N U M È R I C
Una classe competent en el càlcul
El racó
del càlcul15
El càlcul i la competència
matemàtica
Tots volem que els nostres alumnes assolis-
quen una alta competència en l’àmbit mate-
màtic, i per això intentem que coneguen bé el
sistema de numeració i els instruments de càlcul
elementals per a valdre’s amb seguretat en les
situacions de la vida quotidiana.
L’objectiu final, doncs, consisteix a ser capaços
d’entendre determinades situacions –compra,
mesures, estalvi, ordenació, etc.– en termes
matemàtics, i saber resoldre els problemes que
se’ls presenten.
Així plantejat, la lògica matemàtica i les estra-
tègies de resolució de problemes se’ns imposen
com un objectiu preferent. Però aquest conven-
ciment no ens allunya de l’objectiu més tradici-
onal i convencional, com és aconseguir un bon
domini del càlcul. En el cicle anterior ja es van
plantejar i es van exercitar amb més o menys
profunditat les quatre operacions elementals del
càlcul: suma, resta, multiplicació i divisió. En
aquest cicle ens correspon completar el nivell
de coneixement i, sobretot, consolidar el que
han aprés i donar-hi potència, seguretat i utilitat.
Procurem que aquest aprenentatge i entrena-
ment siga eficaç, i per això tindrem present una
sèrie d’exigències.
a) La bona escriptura dels números. Encara
estem a temps d’orientar i de corregir tot allò
relacionat amb els aspectes formals del treball
en el càlcul escrit. Escriure cada número cor-
rectament per evitar confusions i, en les ope-
racions, col·locar les xifres dels números al seu
lloc, garantint la verticalitat en uns casos i l’horit-
zontalitat en uns altres. Moltíssimes vegades, les
errades en una operació s’han degut a la mala
escriptura dels números.
b) L’exactitud en els resultats. No ens cansem
de transmetre als alumnes que han d’esforçar-se
en l’exactitud, quan l’exercici ho exigeix, quasi
amb obsessió, repetint l’operació, fent la prova,
tornant a corregir-la, etc. A més, així enfortim
l’actitud responsable davant del treball.
c) Les estimacions i els càlculs aproximats.
Moltes vegades no ens interessa el resultat exac-
te sinó l’estimació o un resultat global. Aquesta
forma de calcular, la valorem en tota la seua
importància. Aquesta estimació exigeix un gran
sentit matemàtic, una anticipació lògica i, sobre-
tot, una comprensió excel·lent de la situació
i del problema. Donem importància al càlcul
mecànic i exacte però aprofitem aquesta gran
oportunitat d’aprenentatge significatiu.
d) La dinàmica de la classe. Per la mateixa natu-
ralesa del càlcul, tant en els aspectes memorístics
com els de treball en el paper, el càlcul mental,
la velocitat, etc., aquesta dimensió matemàtica es
presta al treball en grup. Tradicionalment s’han
fet servir a l’aula tota mena de competicions,
concursos, confrontacions que faciliten l’aprenen-
tatge segur, ràpid i eficaç.
Els principis didàctics aplicats en l’actualitat no
estan en contradicció amb aquestes pràctiques
d’enfortiment de tots els mecanismes de càlcul.
Donem per fet que hi ha hagut una fase de
racionalització dels procediments i de les estra-
tègies personals del càlcul (aplicació del sistema
decimal al càlcul, la suma i resta portant-ne, pro-
cediments per a la multiplicació i divisió, etc.).
S
422044 _ 0001-0122.indd 23 18/05/12 8:15