Oratores, los que rezan (privilegiados).

Presentación sobre estamentos de la Edad Media.

1. ORATORES

2. Es dedicaven a resar. Tenien grans propietats: esglésies i monestirs. Tenien feus i serfs: els pagaven el delme (1/10 part de la collita).

3. Es dedicaven a les persones Es dedicaven a Déu

4. L’activitat principal dels monjos era l’oració, ja que la vida monàstica tenia com a objectiu allunyar-se del món i tenir un contacte més directe amb Déu.

5. T ambé es dedicaven a copiar els manuscrits, treballar la terra i tenir cura dels malalts. A l’scriptorium, els monjos escrivien, traduien i copiaven en estricte silenci.

6. ORA ET LABORA

7. L'ESGLÉSIA ES RURALITZA L’església es va veure obligada a establir-se al camp per evangelitzar i dirigir la vida dels pagesos. Era l’edifici central de qualsevol nucli habitat. Les seves campanes avisaven de l’oració, advertien del perill o convocaven reunions.

8. MONESTIRS • A partir de l’any 1000 → monestirs. Conjunt d’edificis i dependències, a més de les terres, que eren treballades principalment pels pagesos com qualsevol feu. També van esdevenir centres de cultura, amb biblioteques importants. • El centre era l’església, on els monjos anaven a resar diverses vegades al dia.

9. LES REGLES MONÀSTIQUES Els qui aspiraven a la vida monàstica entraven al monestir i, després d’un període d’aprenentatge (noviciat) feien tres vots o promeses i vestien un hàbit que els identificava: obediència pobresa castedat Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a una regla, és a dir, un conjunt de normes que regulaven totes les activitats monàstiques (horaris: pregària, treball, lectura). *Benedictins i franciscans.

10. UNA EUROPA CRISTIANA 1.000: majoria cristiana. Tots se sentien membres d’una mateixa comunitat, la cristiandat . L’Església mantenia la unitat dels creients i en fixava les obligacions religioses . Seguir les normes de l’Església servia per redimir els pecats, assolir la vida eterna i evitar la condemna a l’infern .

11. L’església regula la vida social • Tota la vida social o privada estava marcada per la intervenció de l’Església: misses diàries, baptisme, comunió, matrimoni, funeral…, a més de les festes que marcaven el calendari: Nadal, Setmana Santa... • “Pau de Déu” i “treva de Déu” : períodes de pau obligatòria en cas de guerres. • Esglésies i monestirs eren llocs on no es podia entrar sense autorització. Si es desobeien aquestes normes, qualsevol cristià (inclús un noble o el propi rei), podia ser excomulgat, és a dir, expulsat de l’Església.

12. TERROR A l’INFERN • Segons el cristianisme a la fi del món hi haurà un judici final, i els que hagin obrat malament seran condemnats a l'infern. • Qualsevol desviació de les creences fonamentals era considerada una heretgia. Els heretges eren perseguits.

13. LES CREUADES Entre els segles XI i XIII es van desenvolupar les creuades , campanyes militars en defensa de la creu (símbol cristianisme).

14. LES CREUADES Els llocs on havia viscut Jesús, especialment Jerusalem (Terra Santa) es van convertir en centres de pelegrinatge per als cristians, però estaven en mans musulmanes. Al segle XI, Jerusalem fou ocupada pels turcs, que van començar a impedir l'accés dels pelegrins a la ciutat. Per això, l’any 1095, el papa Urbà II va cridar als cristians per alliberar la Terra Santa dels infidels (no cristians), prometent la salvació eterna a tots els qui hi participessin.

15. LES RELIGIOSES Vivien recloses en monestirs o convents, sotmeses a l’autoritat dels ordes masculins. Com que a l’Edat Mitjana la cultura es desenvolupava bàsicament als monestirs, les dones tenien accés al coneixement.