Ortografía en castellano y catalan

comparativa catalán castellano

1. Ortografía en castellano Ortografia en català Comparando ambas lenguas para no equivocarnos

2. Tipos de vocales Vocales fuertes : a, e, o Vocales débiles : i, u

3. CASTELLANO DIPTONGO: forman una sola sílaba Combinación de vocales débiles (siguen las normas básicas de acentuación):je-sui- ta , Luis Vocal débil + vocal fuerte o al revés (cuando la sílaba tónica recae sobre la vocal fuerte ): hués-ped , ten- gáis HIATO: forman dos sílabas Combinación de dos vocales fuertes (siguen las normas generales de acentuación): a-é -r e-o , hé -r o-e . Vocal débil tónica + fuerte o vocal fuerte + débil tónica (siempre se acentúa la débil): ba - h í -a , vi- v í -a , b a-ú l , b ú-ho . CATALÀ DIFTONG: formen una sola síl·laba Decreixents : vocal forta ( a,e,o ) + vocal feble ( i,u ). Exemples : ai : mai - na -da ei : fei-na ou : cou -re Creixents : vocal feble ( i,u ) + vocal forta ( a,e,o ) Només amb q i g . qua : a-de- quat qüe : qües -ti-o- na - ri güi : pin- güí A principi de mot : vocal feble + vocal forta ( io -ga , h ie -na , io -de) Vocal feble entre vocals ( jo- ia , di- uen , no- ie s ) HIAT: formen dues síl·labes Combinacions de vocals fortes : p e - a t-ge, c a - o s, p a - e - lla Vocal feble + vocal forta : fa-mí- l i - a ( segueix les normes generals d’accentuació )

4. CASTELLANO ACENTO GRÁFICO: Todos los acentos son abiertos: á, é, í, ó, ú NORMAS GENERALES DE ACENTUACIÓN Monosílabos: en general no se acentúan (pan, mes, sal, vio), pero algunos pueden tener acento diacrítico (sé –saber, té –infusión, dé –dar). Agudas: (la tónica es la última sílaba) Se acentúan cuando acaban en vocal, en –n, o en –s. (amó, corazón, cafés) Llanas : (la tónica es la penúltima sílaba) Se acentúa cuando acaba en consonante que no sea ni –n ni –s. (tema, fácil, ángel, cosas) Esdrújulas: (la tónica es la antepenúltima) Siempre se acentúan (música, tónica) CATALÀ ACCENTS GRÀFICS : à: sempre obert . í, ú: sempre tancat . è, é, ò, ó: obert o tancat . NORMES GENERALS D’ACCENTUACIÓ : Monosíl·labs : en general no s’accentuen ( pa , so, tret , vi, sal), però de vegades els hi ha amb accent diacrític ( més , és , té, són …). Agudes : (la tònica és l’última sil·laba ) S’accentuen quan acaben en vocal , vocal + “S” o –en, -in . ( sof à , tamb é , Per ú , trobar às , caf ès , dubt ós , xamp ús , compr èn , Berl ín ). Excepció : no s’accentuen quan acaben en diftong decreixent ( rem eis , europ eu ). Planes: (la tònica és la penúltima sil·laba ) S’accentuen quan no acaben en cap de les terminacions agudes ( pèsol , còrrer , plàtan ). Excepció : sí s’accentuen quan acaben en diftong decreixent ( anàveu , veníeu ). Esdrúixoles : (la tònica és l’antepenúltima ) S’accentuen sempre (música, família )